Si fa uns mesos que ha venut el seu habitatge habitual i va obtenir un guany patrimonial, recordi que queda exempt de tributar en l’IRPF a condició que reinverteixi l’import obtingut en la venda en l’adquisició d’un nou habitatge habitual. Això sí: per a això, cal que realitzi la compra del nou habitatge abans que transcorrin dos anys des de la transmissió de l’antic. Si no reinverteix en aquest termini, l’any de l’incompliment, haurà de presentar una complementària de l’IRPF de l’any de la transmissió i ingressar la diferència més els interessos de demora.

Doncs bé, cal tenir en compte que els terminis de prescripció i caducitat d’accions i drets contemplats en la normativa tributària han quedat suspesos durant l’estat d’alarma fins al 30 de maig de 2020. La Direcció General de Tributs (DGT) aclareix, en el supòsit específic de reinversió en habitatge habitual, que aquesta suspensió afecta al termini de reinversió.

La Llei de l’IRPF regula una exempció per la transmissió de l’habitatge habitual del contribuent, que està condicionada al fet que l’import total obtingut per la transmissió es reinverteixi en l’adquisició d’un nou habitatge habitual. El Reglament de l’impost exigeix que aquesta reinversió es realitzi d’una sola vegada o successivament, en un període no superior a dos anys des de la transmissió de l’habitatge.

Donada l’actual situació de crisi sanitària, pot ser complicat complir amb aquest requisit temporal en determinats casos.

En les consultes vinculants CV1115-20, V1117-20 i V1118-20, totes de 28 d’abril de 2020, la DGT aclareix que:

a) El Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, estableix que des de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es va declarar l’estat d’alarma, els terminis de prescripció i caducitat de qualssevol accions i drets contemplats en la normativa tributària queden suspesos fins al 30 d’abril de 2020.

b) El posterior Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, va ampliar aquesta suspensió fins al 30 de maig de 2020.

c) Conforme a això, a l’efecte del termini de dos anys previst per a la reinversió en un nou habitatge de l’import obtingut en la venda de l’habitatge antic, s’ha d’entendre que el còmput d’aquest termini està paralitzat des del 14 de març de 2020 fins al 30 de maig de 2020.

 

Els Butlletins de Notícies RED números 11, 12 i 13/2020 publicats els passats 14, 19 i 29 de maig, incloïen instruccions per a la presentació de les declaracions responsables, i identificació dels treballadors, en relació a l’aplicació de les exempcions en la cotització establertes en l’article 4 del Reial decret llei 18/2020, de mesures socials en defensa de l’ocupació.

Ara, la Tresoreria General de la Seguretat Social ha emès el 5 de juny de 2020 el Butlletí RED 14/2020, que complementa els butlletins anteriors números 11, 12 i 13/2020, interpretant determinats aspectes relacionats amb el Reial decret llei 18/2020 que determinen el contingut de les declaracions responsables que han de ser comunicades a la TGSS respecte de l’inici de la situació de força major parcial, conforme al que s’estableix en l’article 4.3 d’aquest RDL 18/2020.

Aquesta interpretació es conté en informes de la Direcció General de Treball, el Servei Jurídic de la Seguretat Social i la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, emesos cadascun d’ells en els seus àmbits competencials respectius.

INICI DE LA SITUACIÓ DE FORÇA MAJOR PARCIAL: ACTIVITATS QUE S’HAN POGUT REINICIAR D’ACORD AMB LES ORDRES MINISTERIALS REFERENTS AL PROCÉS DE DESESCALADA.

La força major parcial no actua de manera automàtica en aquelles activitats que es puguin reiniciar d’acord amb les Ordres Ministerials referents al procés de desescalada atès que és necessari que les causes de l’article 22 del Reial decret llei 8/2020, conforme a les quals l’empresa va adoptar les mesures de suspensió o reducció de jornada, permetin l’inici de l’activitat i els treballadors afectats per les mesures de regulació d’ocupació es reincorporin, i s’entén en un altre cas en força major total.

És a dir, que la força major parcial a l’efecte de l’article 1.2 del Reial decret llei 18/2020, necessita la concurrència de tres elements:

a) L’existència d’un expedient de regulació d’ocupació anterior autoritzat que inclourà la totalitat o part de la plantilla, i que suposarà mesures de suspensió o reducció de jornada enteses en els termes previstos en l’article 47 de l’ET i el Reglament de procediments d’acomiadament col·lectiu i suspensió de contractes o reducció de jornada aprovat pel Reial decret 1483/2012, de 29 d’octubre, i

b) Que les causes descrites en l’article 22.1 del Reial decret llei 8/2020, qualssevol d’elles, conforme a les quals es van adoptar les mesures de regulació d’ocupació, permetin la recuperació de l’activitat de l’empresa, i

c) Que es produeixi la reincorporació dels treballadors -en termes del Reial decret llei 18/2020: “hauran de procedir a reincorporar els treballadors afectats per mesures de regulació temporal d’ocupació, en la mesura necessària per al desenvolupament de la seva activitat, prevalent els ajustos en termes de reducció de jornada.“- Correspon a l’empresa valorar en funció de les seves circumstàncies particulars en quin moment les causes per les quals es va autoritzar l’ERTO per força major permeten la recuperació parcial de la seva activitat i en quina mesura la reincorporació dels treballadors afectats, i en quin percentatge de la seva jornada, és necessària per al desenvolupament de l’activitat.

INICI DE LA SITUACIÓ DE FORÇA MAJOR PARCIAL: REPRESA EFECTIVA DE L’ACTIVITAT

Al costat de la desafectació dels treballadors, el retorn de l’activitat requereix, perquè es produeixi l’inici de la situació de força major parcial, la represa efectiva de l’activitat i no la mera preparació. És a dir, no es pot entendre que les tasques preparatòries de l’activitat principal suposen la recuperació parcial de l’activitat als efectes previstos en l’article 1.2 del Reial decret llei 18/2020.

En aplicació de l’exposat, totes les referències a la reactivació de l’activitat recollides en el text del Reial decret llei 18/2020, tant en els seus preceptes com en les disposicions addicionals, s’han d’entendre referides al mateix moment: el de la represa efectiva de l’activitat, descartant les meres tasques preparatòries.

INICI DE LA SITUACIÓ DE FORÇA MAJOR PARCIAL: MES DE MAIG

La situació de força major parcial pot concórrer entre el dia 1 i el 12 de maig de 2020.

Es recorda que, tal com s’indicava en el BNR 12/2020, pels treballadors que s’han reactivat entre l’1 i el 12 de maig de 2020, en empreses que es trobin en situació de força major parcial, conforme al que s’estableix en l’apartat 2 de l’article 1 del Reial decret llei 18/2020, resultaran d’aplicació les exempcions de la cotització previstes en la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 4 d’aquest Reial decret llei a partir del dia en què s’hagin reactivat.

En aquestes mateixes empreses, pels treballadors que s’hagin mantingut en situació de suspensió entre l’1 i el 12 de maig de 2020, resultaran d’aplicació, durant aquest període, les exempcions de la cotització previstes en l’apartat 1 de l’article 4 d’aquest Reial decret llei fins al dia 12 de maig de 2020. A partir d’aquest moment resultaran d’aplicació les exempcions en la cotització previstes en la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 4 fins al moment en què es reactivin.

INICI DE LA SITUACIÓ DE FORÇA MAJOR PARCIAL: EMPRESARIS INDIVIDUALS

La força major parcial únicament resulta d’aplicació respecte dels expedients de regulació temporal d’ocupació.

En conseqüència, la tornada a l’activitat dels treballadors per compte propi o autònoms que siguin, al seu torn, empresaris de treballadors per compte d’altri, no determina l’inici de la situació de força major parcial a la qual es refereix l’article 1.2 del Reial decret llei 18/2020 respecte dels treballadors per compte d’altri inclosos en el corresponent expedient de regulació d’ocupació.

L’inici de la situació de força major parcial respecte dels treballadors per compte d’altri d’aquests empresaris es produirà amb la concurrència de les condicions indicades en els punts anteriors.

SITUACIÓ DE FORÇA MAJOR PARCIAL: ARTICLE 44 DE L’ESTATUT DELS TREBALLADORS

En el cas que l’empresa antecessora estigués afectada per un expedient de regulació temporal d’ocupació i es procedeixi a un canvi d’empresa, conforme a l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors, es mantenen les mateixes condicions existents abans del canvi, amb l’únic requisit de comunicar-lo a l’autoritat laboral i al Servei Públic d’Ocupació Estatal.

En el cas que l’empresa successora estigués afectada per un expedient de regulació temporal d’ocupació i s’adscriguin treballadors, conforme a l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors, als quals es vulgui incloure en aquestes mesures de regulació d’ocupació, serà necessari respecte dels mateixos constatar per part de l’autoritat laboral que concorren les condicions i causes descrites en l’article 22.1 del Reial decret llei 8/2020.

EXPEDIENT DE REGULACIÓ TEMPORAL D’OCUPACIÓ: REINCORPORACIÓ DE TOTS ELS TREBALLADORS

Només per renúncia total comunicada de manera expressa davant l’autoritat laboral deixen de desplegar-se els efectes de l’article 1 del Reial decret llei 18/2020.

L’exoneració regulada en l’article 4.2.a) del RDL 18/2020 precisa que resulti possible la represa parcial, però això no exclou el que la represa pugui ser total. La norma parteix que existeixi, almenys, una possibilitat de represa, encara que sigui en part, però no limita que, complert aquest pressupòsit, la represa pugui arribar a tots els treballadors de l’empresa.

En conseqüència, la reincorporació de tots els treballadors, una vegada complerts la resta de requisits, no determina la finalització de les exempcions establertes en l’article 4.2.a).

EXPEDIENT DE REGULACIÓ TEMPORAL D’OCUPACIÓ: REINCORPORACIÓ DE TREBALLADORS I POSTERIOR SUSPENSIÓ

En el cas que una empresa reactivés inicialment els seus treballadors i, amb posterioritat, procedís a suspendre novament el contracte d’alguns d’aquests treballadors, es tindria dret, respecte als treballadors als quals se’ls va suspendre el contracte posteriorment, a l’exoneració prevista en l’article 4.2.b) del RDL 18/2020. Això puix que aquests treballadors continuen amb les seves activitats suspeses, amb independència que, inicialment, van reprendre l’activitat.

TREBALLADORS INCLOSOS EN UN EXPEDIENT DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ ALS QUALS NO ES RECONEGUI LA CORRESPONENT PRESTACIÓ PER DESOCUPACIÓ

Els treballadors que, estant inclosos en un expedient de regulació d’ocupació en virtut del que es preveu en l’article 22 del Reial decret llei 8/2020, que no resultin perceptors de la corresponent prestació de desocupació, es mantindran en situació assimilada a l’alta durant el període en el qual romanguin en aquesta situació.

Pròximament s’informarà del procediment per identificar aquestes situacions assimilades a l’alta.

INICI DE LA SITUACIÓ DE FORÇA MAJOR PARCIAL: DIFERENTS CENTRES DE TREBALL

Una empresa amb un expedient de regulació temporal d’ocupació, al qual resulti d’aplicació el que s’estableix en l’article 22 del Reial decret llei 8/2020, pot estar alhora en força major parcial respecte dels centres de treball on hagi pogut reiniciar la seva activitat i hagi reincorporat treballadors, però mantenint els altres centres de treball en força major total.

Una empresa que es trobi en aquesta situació en l’àmbit d’una província -és a dir, que tingui en situació d’alta en un mateix codi de compte de cotització treballadors que prestin serveis en diferents centres de treball de la mateixa província, i s’inicia la situació de força major parcial en moments diferents per a tots o algun d’aquests centres de treball- haurà de:

1. Comunicar la declaració responsable sobre l’inici de la situació de força major parcial del primer dels centres de treball que hagin reiniciat l’activitat. És a dir, haurà de presentar la declaració responsable -CPC 059- amb DATA DES DE la data d’inici de la situació de força major parcial del primer dels centres de treball que reiniciïn la seva activitat.

2. Respecte dels treballadors d’alta en el mateix CCC, sobre el qual s’hagi fet la declaració responsable amb les condicions indicades en el paràgraf anterior, i adscrits a centres de treball en els quals no s’hagi produït l’inici de la situació de força major parcial, es procedirà a efectuar una declaració responsable sobre el manteniment de la situació de força major total.

Aquesta declaració s’haurà de realitzar per cadascun dels treballadors que es trobin adscrits als diferents centres de treball que no hagin reiniciat la seva activitat.

Aquesta declaració s’efectuarà a través d’un registre de situacions addicionals d’afiliació amb TIPUS SAA 434. La DATA DES DE l’associada a aquesta declaració haurà de ser idèntica a la de l’inici de la situació de força major parcial del primer centre de treball que s’hagi reiniciat, és a dir, haurà de ser igual a la DATA DES DE la declaració responsable CPC 059.

És a dir, la declaració responsable que s’efectuï a través d’un registre amb TIPUS SAA 434 tindrà, respecte dels treballadors del centre de treball en el qual no s’hagi reiniciat l’activitat, el mateix efecte que les declaracions responsable amb CPC 058 i, per tant, no s’haurà de presentar aquesta última declaració.

3. Una vegada s’hagi procedit a l’inici de la situació de força major parcial del segon i, en el seu cas, resta de centres de treball, s’haurà de procedir a presentar una declaració responsable sobre aquesta circumstància.

Aquesta declaració responsable s’haurà de realitzar per cadascun dels treballadors adscrits a cadascun dels centres de treball que reiniciïn la seva activitat.

Aquesta declaració s’efectuarà, també, a través del registre de situacions addicionals d’afiliació amb TIPUS SAA 434 prèviament creat -segons l’indicat en el punt anterior-. A aquest efecte es comunicarà el camp DATA FINS d’aquest registre de situacions addicionals amb valor igual al dia immediatament anterior a aquell en el qual es produeixi l’inici de la situació de força major parcial en el centre del treball on figura adscrit.

Tots els treballadors d’un mateix centre de treball que hagués iniciat la seva situació de força major parcial en un moment posterior a la del primer centre de treball reactivat, hauran de tenir la mateixa DATA FINS de la declaració responsable identificada amb el TIPUS SAA 434, amb independència que aquests treballadors es reincorporin efectivament a l’activitat laboral en aquesta data o mantinguin la seva situació de suspensió o reducció de jornada.

La comunicació de les declaracions responsables identificades a través dels registres amb TIPUS SAA 434 és independent de la necessitat de mantenir la identificació dels treballadors, als quals es refereix, amb els valors V, W o X, segons sigui procedent.

La comunicació d’aquestes declaracions responsables s’haurà de realitzar només en el cas que es doni la circumstància indicada en el primer paràgraf d’aquest apartat i a fi d’acomplir el que s’estableix en l’apartat 3 de l’article 4 del Reial decret llei 18/2020, és a dir, a fi que les exempcions en la cotització s’apliquin per la Tresoreria General de la Seguretat Social a instàncies de l’empresa, prèvia comunicació de la situació de força major parcial.

Les declaracions responsables amb TIPUS SAA 434 estaran disponibles a partir del pròxim 15 de juny. No obstant això, no impedeix que es puguin realitzar les declaracions responsables amb CPC 058 o CPC 059, inclusivament en aquelles empreses amb centres de treball en els quals concorri la situació a la qual es refereix aquest apartat.

No obstant això, en aquelles empreses en les quals concorrin les condicions a les quals es refereix aquest apartat, i que sol·licitin el càlcul de la liquidació de quotes abans de comunicar les declaracions responsables amb TIPUS SAA 434, es produirà el recàlcul de la liquidació quan s’exerciti qualsevol acció respecte d’aquesta liquidació (enviament de fitxer de bases, confirmació per l’usuari o d’ofici, etc.).

INICI DE LA COMUNICACIÓ DE LES DECLARACIONS RESPONSABLES

La declaració responsable a la qual es refereix l’apartat 3 de l’article 4 del Reial decret llei 18/2020 -CPC 58 i 59- es podran presentar a partir de la publicació del present Butlletí RED 14/2020.

Al BOE del dia 5 de juny de 2020 s’ha publicat la Resolució de l’1 de juny de 2020 del SEPE, amb entrada en vigor el 6 de juny de 2020, on s’estableixen les mesures encaminades a recuperar l’activitat formativa presencial en l’àmbit de la formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral, suspesa a conseqüència de les mesures de contenció adoptades per pal·liar els efectes de l’impacte econòmic i social derivat de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 i de l’estat d’alarma.

Quin és el seu àmbit d’aplicació?

El seu àmbit d’aplicació se circumscriu al de gestió estatal del SEPE en aquesta matèria, sense perjudici que es pugui aplicar per les comunitats autònomes en els termes que puguin establir en funció dels seus requeriments de gestió, les especialitats derivades de la seva organització administrativa i la normativa d’aplicació en el seu àmbit de gestió.

Qui podrà impartir de manera presencial aquesta formació?

1. Les empreses que d’acord amb el pla de desescalada retornin al desenvolupament de la seva activitat laboral, de manera total o parcial, i que imparteixen formació als seus treballadors directament en les seves instal·lacions o amb entitats externes:

• sempre que sigui necessària per a la continuïtat dels seus processos productius, i
• respectant les mesures d’higiene i prevenció per al personal, les mesures de distància interpersonal i protecció col·lectiva i individual adequades, i les mesures per prevenir el risc de coincidència massiva de persones en l’àmbit laboral establertes.

Aquesta formació presencial es podrà reprendre un cop establerta la recuperació de l’activitat laboral per al corresponent àmbit d’activitat i territori, segons el pla de desescalada, i a partir del 6 de juny de 2020.

Requisits exigits:

• En la formació programada per les empreses per als seus treballadors, s’exigeix:
  • consulta prèvia a la representació legal dels treballadors en l’empresa;
  • comunicar, en el termini màxim de 2 mesos des del 6 de juny de 2020, les noves dates, calendari i horari d’impartició de les accions formatives suspeses, amb l’obligació de completar el total de les hores de l’acció formativa comunicada;
  • comunicar l’inici de la formació i la informació relativa a cada acció formativa i grup formatiu fins 2 dies abans de la data de començament de cada grup.
• En la formació en alternança amb la pràctica laboral dins de la formació dual del sistema laboral a través dels contractes per a la formació i l’aprenentatge, caldrà:
  • autorització prèvia o adequació pel servei públic d’ocupació competent de l’activitat formativa inherent al contracte;
  • informació a la representació legal dels treballadors sobre els acords subscrits, indicant, almenys, els contractats per a la formació i l’aprenentatge, el lloc de feina a exercir i el contingut de l’activitat formativa.

2. Les entitats de formació (pública o privada, acreditada i/o inscrita a aquest efecte en el corresponent registre), en centres de formació quan:

• el territori on desenvolupin la seva activitat es trobi en fase 2, i
• respectant les mesures d’higiene i prevenció per als treballadors i els alumnes, les adequades mesures de distància interpersonal i protecció col·lectiva i individual, i les mesures per prevenir el risc de coincidència massiva de persones en l’àmbit laboral.

Aquesta formació presencial es podrà reprendre a partir de l’entrada en vigor de les normes per les quals s’estableixi la inclusió en fase 2 del territori on es realitzi, en totes les iniciatives de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral previstes en la Llei 30/2015, de 9 de setembre.

Requisits exigits:

• En la formació programada per les empreses impartida en centres de formació:
  • comunicar en el termini màxim de 2 mesos des d’aquesta data, les noves dates, calendari i horari d’impartició de les accions formatives suspeses, i es completarà el total de les hores de l’acció formativa comunicada;
  • comunicar l’inici de la formació i la informació relativa a cada acció formativa i grup formatiu fins 2 dies abans de la data de començament de cada grup.
• En la formació en alternança amb la pràctica laboral dins de la formació dual de l’àmbit laboral a través dels contractes per a la formació i l’aprenentatge:
  • autorització prèvia o adequació pel servei públic d’ocupació competent de l’activitat formativa inherent al contracte.

3. Els centres educatius i de formació (autoescoles, acadèmies, etc.) a qui es permet la reobertura en els territoris que es troben en la fase 2 i que no es contemplen en les mesures a adoptar per les autoritats educatives, si bé les mesures d’higiene i prevenció per als treballadors i els alumnes, les mesures adequades de distància interpersonal i protecció col·lectiva i individual, i les dirigides a prevenir el risc de coincidència massiva de persones en l’àmbit laboral, s’adequaran al que estableixin les normes que s’aprovin pel Ministeri de Sanitat per a les diferents fases de desescalada en cada territori.

4. La resolució contempla, així mateix, la impartició presencial en els programes públics d’ocupació i formació d’escoles taller, cases d’oficis i tallers d’ocupació, sempre que, d’acord amb el pla de desescalada i els criteris en matèria de personal que adoptin les respectives entitats promotores, es reprengui la seva activitat, parcialment o total, i s’haurà de comunicar al SEPE i s’haurà de respectar les mesures d’higiene i prevenció per als treballadors, distància interpersonal i protecció col·lectiva i individual, i prevenir el risc de coincidència massiva de persones en l’àmbit laboral.

5. Finalment, també s’admet en els plans de formació dirigits a la capacitació per al desenvolupament de les funcions relacionades amb la negociació col·lectiva i el diàleg social, quan el territori on es desenvolupi l’activitat formativa es trobi en fase 2 i es respectin les mesures d’higiene i prevenció per als treballadors i els alumnes, les mesures adequades de distància interpersonal i protecció col·lectiva i individual, i les mesures per prevenir el risc de coincidència massiva de persones en l’àmbit laboral.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha assenyalat que les plataformes tecnològiques de productivitat utilitzades en les organitzacions s’han convertit en un dels actius més interessants per als ciberdelinqüents per la possibilitat d’accedir a informació estratègica i confidencial.

El correu professional, que abans era l’únic canal d’informació interna en moltes entitats, ha deixat pas a les plataformes tecnològiques de productivitat i ofimàtica en el núvol. A través d’aquestes plataformes flueix una gran part de la informació de l’organització, en particular, dades de caràcter personal i, en els últims temps, les plataformes s’han convertit en un dels actius més interessants per als ciberdelinqüents per la possibilitat d’accedir a informació estratègica i confidencial.

I. Correu electrònic i plataformes de productivitat i ofimàtica en el núvol

El correu electrònic, des de la seva invenció en la dècada de 1960, s’ha anat popularitzant alhora que les xarxes i serveis de comunicacions de dades s’anaven fent més accessibles. En l’actualitat continua sent una de les eines de comunicació més usades, tant en l’àmbit laboral com en el privat.

En l’arquitectura tradicional, el correu electrònic es trobava allotjat en els servidors de l’organització i estava administrat per personal propi o extern. Amb la introducció de les noves tecnologies, com la missatgeria instantània o les xarxes socials, l’escenari és diferent. Ara s’usen els recursos computacionals en el núvol que proporcionen les grans multinacionals tecnològiques.

El correu electrònic ha crescut també en funcionalitat. Si abans era un simple mitjà d’intercanvi de missatges de text, ara constitueix una part clau del procés de presa de decisions de l’organització en haver afegit funcionalitats extra com la compartició de documents en el núvol, videoconferència, enquestes, multimèdia, etc.

Com a resultat d’aquesta evolució, les entitats han acumulat grans repositoris d’informació en el núvol. Normalment, aquests magatzems estan accessibles amb les mateixes credencials del correu electrònic. El núvol emmagatzema i processa informació  actualitzada, i també històrica, d’organitzacions públiques i privades de qualsevol àmbit, des de petites empreses a grans companyies, passant per centres educatius.

Entre les plataformes més usades es poden citar productes com Office365 de Microsoft, o Google Suite que actualment copen el mercat en els entorns professionals.

II. Riscos per a la privacitat

L’accés a les plataformes de productivitat en línia també ha evolucionat. Al principi era necessari utilitzar l’ordinador corporatiu connectat a la intranet per accedir al correu electrònic. Ara, no obstant això, és possible accedir des de qualsevol dispositiu amb connexió a internet que tinguem al nostre abast, independentment de la xarxa a la qual estiguem connectats. En la major part dels casos, ja no cal disposar d’una aplicació específica per a l’accés, tan sols cal un navegador web, i una única adreça comuna per a l’accés dels empleats de totes les organitzacions que utilitzin la mateixa plataforma corporativa. Aquest és un dels avantatges de tenir la informació en el núvol, però al seu torn un risc inherent a aquesta tecnologia.

A causa d’aquesta facilitat per connectar-se, i que la superfície d’atac a aquests sistemes sigui tot Internet, es poden enumerar, entre altres, les següents amenaces:

• Intents d’accés a plataformes corporatives per força bruta.
• Intents d’accés a través de la reutilització de les credencials en altres serveis d’Internet que han estat objecte d’una bretxa de seguretat.
• Robatori de les credencials a través de atacs d’enginyeria social com el phishing, que acaben donant per resultat que l’usuari introdueixi les seves credencials corporatives en pàgines fraudulentes controlades pels ciberatacants.
• Exposició d’informació personal perquè no es diferencien les eines emprades en l’entorn laboral de l’entorn privat.

El responsable del tractament ha d’adoptar mesures per minimitzar la probabilitat que es materialitzin les amenaces anteriors. Entre altres, podem destacar:

• Triar solucions i prestadors de servei de confiança i amb garanties, i parar esment a la configuració de les opcions de seguretat i privacitat que ofereixen les plataformes de productivitat en el núvol.
• Establir procediments i recomanacions d’accés a les eines corporatives en mobilitat i teletreball, que siguin fàcilment comprensibles i executades per tots els membres de la nostra organització.
• Establir polítiques restrictives d’accés a les eines de productivitat corporatives per a ús personal o des de dispositius no corporatius. En cas de permetre-ho, establir mesures de seguretat apropiades i mecanismes de compartimentació de la informació que mantinguin separats l’àmbit personal del professional.
• Usar un segon factor d’autenticació: aquesta és la mesura més recomanada en accés a serveis en línia. Les suites d’ofimàtica en línia solen comptar amb la possibilitat no sols d’accedir amb usuari i contrasenya, sinó d’afegir robustesa a l’autenticació mitjançant un token, un missatge SMS o l’ús d’una APP en un altre dispositiu.
• Emprar contrasenyes robustes: l’ús de contrasenya difícils de predir i que no s’usin en altres serveis és fonamental per protegir-se d’accés indeguts. És necessari implementar una correcta política d’ús de contrasenyes en l’organització.

És recomanable consultar els serveis que ens informen dels comptes que han sofert bretxes de seguretat en altres webs per si algun membre de l’organització ha reutilitzat les seves credencials.

• Comprovar els accessos indeguts: realitzar una gestió correcta dels registres d’accés a aquests portals ens pot donar molta informació, com accessos produïts durant hores en les quals no s’hauria d’accedir, adreces IP geolocalitzades en llocs sense presència de l’organització, o constants errors d’accés en alguns comptes. Aquests rastres ens donaran les pistes necessàries per saber si la nostra organització està sent objecte d’alguna mena d’atac.
• Comprovar les redireccions en les bústies de correu: una vegada que s’han compromès les credencials d’accés, una de les primeres accions que realitzen els ciberdelinqüents és crear una regla de redirecció de correu per intervenir les nostres comunicacions, enviant una bústia pròpia els correus que rebem. D’aquesta manera, els atacants poden analitzar la informació sense haver d’estar accedint a la nostra bústia. Depenent de la plataforma de productivitat usada, és possible comprovar aquesta amenaça de diferents maneres. Per exemple, un administrador pot usar aquesta solució per a Office365. En qualsevol cas, els usuaris sempre tenen l’opció de consultar si tenen alguna regla i eliminar-la.

Regles de redirecció de correu en Office 365.

• Formar els integrants de l’organització en la cultura de la protecció de dades i seguretat. S’ha de posar l’accent en la necessitat de protegir les credencials i eradicar la seva reutilització. També cal parlar de les amenaces basades en enginyeria social, per evitar que els empleats introdueixin les seves credencials en pàgines d’inici de sessió falses.
• Establir polítiques de cancel·lació o bloqueig periòdic de dades.
• Establir sistemes d’auditoria automàtica que alertin d’accions anòmales sobre el sistema de correu i paralitzin unes certes activitats.

Aquest post forma part d’una sèrie sobre bretxes de seguretat, entre els quals es troben:

• Bretxes de seguretat de dades personals: protegeix-te davant la pèrdua o robatori d’un dispositiu portàtil
• Bretxes de seguretat de dades personals: què són i com actuar
• Bretxes de seguretat de dades personals: protegeix-te davant el ransomware
• Bretxes de seguretat de dades personals: comunicació als interessats
• Bretxes de seguretat de dades personals: El top 5 de les mesures tècniques que has de tenir en compte

Font: AEPD

Al BOE del dia 6 de juny s’ha publicat l’Ordre SND/507/2020, de 6 de juny, que flexibilitza determinades restriccions per a les unitats territorials en fase 2 i 3 del pla per a la transició cap a una nova normalitat, que estaven recollides en ordres anteriors, i que assortirà plens efectes des de les 00.00 hores del dia 8 de juny i mantindrà la seva eficàcia durant tota la vigència de l’estat d’alarma i les seves possibles pròrrogues.

Entre les mesures de flexibilització establertes, podem destacar les següents: 

• S’eliminen les restriccions a l’ocupació dels vehicles respecte del total de places assegudes, per als transports amb autobús i ferroviaris, així com per als transports terrestres col·lectius d’àmbit urbà i periurbà. Quan el nivell d’ocupació ho permeti, es procurarà la màxima separació entre els usuaris.
• També es preveu la reobertura de places, recintes i instal·lacions taurines a l’aire lliure des de la fase 2, amb un aforament màxim d’un terç i no més de 400 persones. En fase 3, el límit s’incrementa al 50% de l’aforament permès i no més de 800 persones.
• D’altra banda, en la fase 3 es permet l’obertura de discoteques i bars d’oci nocturn sempre que no se superi un terç del seu aforament i es compleixin les condicions previstes en aquesta ordre.
• A més, en els territoris en fase 3, es podrà consumir dins dels locals d’hostaleria i restauració, sempre que no se superi el 50% del seu aforament i es compleixin les condicions ja establertes en anteriors ordres.
• En els locals de jocs i apostes, s’estableix l’aforament màxim permès en un 50%. En tots els casos, s’hauran de complir els requisits i la resta de mesures establertes.

Les mesures establertes per a la fase 2 estan detallades en l’Ordre del passat 16 de maig, així com les mesures de la fase 3, que va publicar el BOE en una Ordre el passat 30 de maig.

Condicions d’ocupació dels vehicles en el transport terrestre

1. En les motocicletes, ciclomotors i vehicles categoria L, en general, que estiguin proveïts amb dues places homologades (conductor i passatger) podran viatjar dues persones. L’ús de guants serà obligatori per part del passatger i també per part del conductor en el cas de motocicletes i ciclomotors destinats a l’ús compartit. A aquest efecte, seran admesos els guants de protecció de motoristes.

2. En els transports privats particulars i privats complementaris de persones en vehicles de fins a nou places, inclòs el conductor, podran viatjar tantes persones com places tingui el vehicle, sempre que totes resideixin en el mateix domicili.

3. En els transports privats particulars i privats complementaris de persones en vehicles de fins a nou places, inclòs el conductor, quan no totes convisquin en el mateix domicili, podran desplaçar-se dues persones per cada fila de seients, sempre que respectin la màxima distància possible entre els ocupants.

4. En els transports públics de viatgers en vehicles de fins a nou places, inclòs el conductor, podran desplaçar-se dues persones per cada fila addicional de seients respecte de la del conductor, i s’ha de garantir, en tot cas, la distància màxima possible entre els seus ocupants.

En cas que tots els usuaris convisquin en el mateix domicili, podran anar tres persones per cada fila addicional de seients respecte de la del conductor.

5. En els vehicles en els quals, per les seves característiques tècniques, únicament es disposi d’una fila de seients, com en el supòsit de cabines de vehicles pesants, furgonetes, o altres, podran viatjar com a màxim dues persones, sempre que guardin la màxima distància possible.

6. En el transport públic regular, discrecional i privat complementari de viatgers amb autobús, així com en els transports ferroviaris, en els quals tots els ocupants hagin d’anar asseguts, es podran usar la totalitat dels seients. Quan el nivell d’ocupació ho permeti, es procurarà la màxima separació entre els usuaris.

7. En els transports públics col·lectius de viatgers d’àmbit urbà i periurbà, en els quals existeixin plataformes habilitades per al transport de viatgers dempeus, es podran ocupar la totalitat de les places assegudes, i es mantindrà una referència d’ocupació de dos usuaris per cada metre quadrat en la zona habilitada per viatjar dempeus, i s’ha de procurar, en tot cas, la màxima separació entre els passatgers.

4. Unitats territorials

L’Ordre també determina que les comunitats autònomes que passen en el seu conjunt a la fase 3 i així ho han sol·licitat al Ministeri de Sanitat es converteixin en unitats territorials a partir del dilluns 8 de juny. D’aquesta manera, cada comunitat autònoma podrà decidir per si mateixa si permet la mobilitat de circulació dins del conjunt de tot el seu territori.

Territoris que passen a la fase 2 

• Castella i Lleó 
• Catalunya: regió sanitària de Barcelona amb les regions sanitàries Metropolitana Nord i Metropolitana Sud i regió sanitària de Lleida.
• Comunitat de Madrid

Territoris que passen a la fase 3

• Andalusia
• Aragó
• Astúries
• Illes Balears*
• Canàries*
• Cantàbria
• Castella-la Manxa: Guadalajara i Conca
• Catalunya: regions sanitàries de l’Alt Pirineu i Aran, les Terres de l’*Ebre i el Camp de Tarragona.
• Extremadura
• Galícia
• La Rioja
• Navarra
• Melilla
• Múrcia
• País Basc

* Les illes de Formentera (Balears) i la Gomera, el Hierro i la Graciosa (Canàries) ja van passar a fase 3 el dilluns 1 de juny.

Segons el Reial decret de pròrroga de l’estat d’alarma, les CCAA podran modular l’aplicació de les mesures en el seu territori i poden passar a ser autoritats competents delegades per a l’adopció, supressió, modulació i execució de les mesures corresponents a la fase 3, excepte per a les mesures vinculades a la llibertat de circulació que excedeixin l’àmbit de la unitat territorial determinada per a cada comunitat autònoma.