COVID-19. COM AFECTA L’ERTO EN LA DEDUCCIÓ PER MATERNITAT DE L’IRPF?

En cas d’ERTO, les mares treballadores només perden la deducció per maternitat en l’IRPF respecte d’aquells mesos en què el seu contracte hagi estat suspès cada dia.

Llegir més

COVID-19. Com afecta l’ERTO en la deducció per maternitat de l’IRPF?

En cas d’ERTO, les mares treballadores només perden la deducció per maternitat en l’IRPF respecte d’aquells mesos en què el seu contracte hagi estat suspès cada dia.

Volem recordar-los que en el cas d’una dona treballadora (sempre que realitzin una activitat per compte propi o d’altri per la qual estiguin donades d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o Mutualitat) amb fills menors de tres anys, pot deduir en el seu IRPF fins a 1.200 euros a l’any. L’incentiu és de 100 euros per cada mes en què estigui treballant, i es computa des del mes de naixement o adopció de cada fill fins al mes anterior al del transcurs dels tres anys.

No obstant això, recordi que aquest incentiu no és aplicable mentre vostè estigui desocupada, en excedència o en situació de baixa per malaltia (sí que és aplicable durant la baixa per maternitat).

Què succeeix en el cas d’un ERTO?

D’acord amb l’apartat 2 de l’article 208 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, en el cas d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) en els quals se suspengui el contracte de treball, el contribuent es troba en situació de desocupació total.

Per tant, en els casos de suspensió del contracte de treball durant tot el mes, a conseqüència de l’aprovació d’un ERTO, es deixa de realitzar una activitat per compte d’altri i de complir-se els requisits per gaudir de la deducció per maternitat i el corresponent abonament anticipat.

Només seria possible fer una feina per compte d’altri, quan es realitzés a temps parcial en supòsits temporals de regulació d’ocupació. En aquests casos sí que es tindria dret per aquests mesos a la deducció per maternitat.

Per tant, si a causa de la crisi sanitària s’ha vist afectada per un ERTO, tingui present: 

  • ERTO de reducció d’activitat. Si l’ERTO només és parcial (per exemple, si no ha d’anar a treballar només uns dies a la setmana), podrà continuar gaudint de la deducció com fins ara.
  • ERTO de suspensió. En canvi, si se suspèn l’activitat durant un o diversos mesos naturals complets, en aquests mesos la deducció no serà aplicable. Si una part d’algun mes sí que ha treballat, l’incentiu es manté en aquest mes.
 

COVID-19. MESURES LABORALS PER A LA NOVA NORMALITAT: LES EMPRESES HAURAN DE GARANTIR LA DISTÀNCIA ENTRE EMPLEATS, FACILITAR-LOS DESINFECTANTS I MANTENIR EL TELETREBALL COM A OPCIÓ PRIORITÀRIA

El Decret de la denominada nova normalitat s’ha publicat al BOE del dia 10 de juny de 2020. En concret, el Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, estableix per a tot el territori de l’Estat una sèrie de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació, dirigides a garantir el dret a la vida i a la protecció de salut mentre perduri la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, una vegada expirada la vigència de l’estat d’alarma (21 de juny de 2020) i de les mesures extraordinàries establertes a la seva empara. Entre les mesures de prevenció i higiene, podem destacar que les empreses hauran de garantir la distància entre empleats, facilitar-los desinfectant, reordenar els llocs de treball i l’organització de torns, o l’ús de llocs comuns, i mantenir el teletreball com a opció prioritària.

Llegir més

COVID-19. Mesures laborals per a la nova normalitat: les empreses hauran de garantir la distància entre empleats, facilitar-los desinfectants i mantenir el teletreball com a opció prioritària

El Decret de la denominada nova normalitat s’ha publicat al BOE del dia 10 de juny de 2020. En concret, el Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, estableix per a tot el territori de l’Estat una sèrie de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació, dirigides a garantir el dret a la vida i a la protecció de salut mentre perduri la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, una vegada expirada la vigència de l’estat d’alarma (21 de juny de 2020) i de les mesures extraordinàries establertes a la seva empara. Entre les mesures de prevenció i higiene, podem destacar que les empreses hauran de garantir la distància entre empleats, facilitar-los desinfectant, reordenar els llocs de treball i l’organització de torns, o l’ús de llocs comuns, i mantenir el teletreball com a opció prioritària.

L’informem que ja s’ha publicat al BOE del dia 10 de juny de 2020, el Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, més conegut com el Decret de la denominada nova normalitat aprovat pel Govern.

En concret, el Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, estableix per a tot l’Estat una sèrie de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació, dirigides a garantir el dret a la vida i a la protecció de salut mentre perduri la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, una vegada expirada la vigència de l’estat d’alarma (21 de juny de 2020) i de les mesures extraordinàries establertes a la seva empara. Entre les mesures de prevenció i higiene, podem destacar que les empreses hauran de garantir la distància entre empleats, facilitar-los desinfectant, reordenar els llocs de treball i l’organització de torns, o l’ús de llocs comuns, i mantenir el teletreball com a opció prioritària.

En els centres de feina

A l’entorn laboral s’estableixen les següents obligacions per al titular de l’activitat econòmica o, en el seu cas, per al director dels centres i entitats, i això sense perjudici del compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals i de la resta de normes laborals que resultin aplicables:

1. Adoptar mesures de ventilació, neteja i desinfecció, conformement als protocols que s’estableixin en cada cas.

2. Posar a la disposició dels treballadors aigua i sabó, o gels hidroalcohòlics o desinfectants amb activitat viricida, autoritzats i registrats pel Ministeri de Sanitat per a la neteja de mans.

3. Adaptar les condicions de feina, inclosa l’ordenació dels llocs de feina i l’organització dels torns, així com l’ús dels llocs comuns de manera que es garanteixi el manteniment d’una distància de seguretat de 1,5 metres entre el personal o, quan això no sigui possible, proporcionar EPI adequats al nivell de risc.

4. Adoptar mesures per evitar la coincidència massiva de persones, tant de treballadors com de clients o usuaris, en els centres de treball durant les franges horàries de previsible major afluència.

5. Adoptar mesures per a la reincorporació progressiva de manera presencial als llocs de treball i la potenciació de l’ús del teletreball quan per la naturalesa de l’activitat laboral sigui possible.

A més, quan un treballador comenci a tenir símptomes compatibles amb la malaltia, es continua establint l’obligació tant de contactar immediatament amb el telèfon habilitat per la comunitat autònoma o centre de salut corresponent, i, en el seu cas, amb els corresponents serveis de prevenció de riscos laborals, com la de col·locar-se una màscara i seguir les recomanacions que se li indiquin, fins que la seva situació mèdica sigui valorada per un professional sanitari.

Aquestes mesures de prevenció i higiene bàsiques, sense perjudici de les que s’estableixin per les administracions competents sobretot en matèria d’aforament, desinfecció, prevenció i condicionament, s’aplicaran a tots els sectors d’activitat i en particular en els centres, serveis i establiments sanitaris (art. 8), en els centres docents (art. 9), en els centres residencials de caràcter social (art. 10), en els establiments comercials (art. 11), als hotels i allotjaments turístics (art. 12), en les activitats d’hostaleria i restauració (art. 13), en museus, biblioteques, arxius o monuments, així com en establiments d’espectacles públics i d’altres activitats recreatives (art. 14) i en instal·lacions esportives (art. 15).

L’incompliment d’aquestes obligacions seran sancionades, sense perjudici de la responsabilitat que recaigui en l’ordre laboral, conforme al que es disposa en la Llei General de Salut Pública.

Ús obligatori de màscares

Les màscares s’hauran de continuar utilitzant en:

  • la via pública, espais a l’aire lliure i espais tancats d’ús públic o oberts al públic, quan no es pugui garantir el manteniment d’una distància de seguretat interpersonal d’almenys 1,5 metres.
  • els mitjans de transport aeri, marítim, amb autobús, o per ferrocarril, i en els transports públics i privats complementaris de viatgers en vehicles de fins a 9 places, inclòs el conductor, si els ocupants dels vehicles de turisme no conviuen en el mateix domicili.

L’incompliment d’aquesta obligació serà considerat infracció lleu i se sancionarà amb multa de fins a 100 euros.

Com fins ara, aquesta obligació no serà exigible als qui presentin algun tipus de malaltia o dificultat respiratòria que pugui veure’s agreujada per l’ús de la màscara o que, per la seva situació de discapacitat o dependència, no disposin d’autonomia per treure-se-la, o bé presentin alteracions de conducta que facin inviable la seva utilització; tampoc quan es faci esport individual a l’aire lliure; ni en els supòsits de força major o situació de necessitat; o quan, per la naturalesa de les activitats, el seu ús resulti incompatible, conformement a les indicacions de les autoritats sanitàries.

A més, aquest Reial decret llei 21/2020, estableix que la venda unitària de màscares quirúrgiques no empaquetades només es podrà realitzar en les oficines de farmàcia.

Altres mesures

Addicionalment, s’adopten per Reial decret llei 21/2020 altres mesures de les que destaquem les contingudes en:

  • S’autoritza l’atorgament d’avals a les operacions de finançament que realitzi el Banc Europeu d’Inversions a través del Fons Paneuropeu de Garanties en resposta a la crisi de la COVID-19, per assegurar la continuïtat en la provisió de finançament a empreses durant la crisi, amb la finalitat d’evitar que una crisi de liquiditat es transformi en una crisi de solvència.
  • Sobre gestió de la prestació farmacèutica, s’estableix de manera conjuntural, i fins que finalitzi l’actual situació de crisi sanitària, la possibilitat d’establir les mesures oportunes per dispensar els medicaments en modalitat no presencial, garantint l’òptima atenció amb el lliurament, si escau, dels medicaments en centres sanitaris o, en establiments sanitaris autoritzats per a la dispensació de medicaments pròxims al domicili del pacient, o en el seu domicili. A aquest efecte s’estableix que serà el servei de farmàcia dispensador el responsable tant del subministrament dels medicaments fins al lloc de destinació, com del seguiment farmacoterapèutic.
  • S’estén fins al 31 de desembre de 2020, encara que els estatuts no ho haguessin previst, la possibilitat que les sessions dels òrgans de govern i d’administració de les associacions, de les societats civils i mercantils, del consell rector de les societats cooperatives i del patronat de les fundacions, se celebrin per videoconferència o per conferència telefònica múltiple i que els seus acords es puguin celebrar mitjançant votació per escrit i sense sessió sempre que ho decideixi el president o quan ho sol·licitin, almenys, dos dels membres de l’òrgan.

COVID-19. MODIFICACIONS EN L’ÀMBIT MERCANTIL I SOCIETARI INTRODUÏDES PEL REIAL DECRET LLEI 21/2020 PER A LA NOVA NORMALITAT

El Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny de la denominada nova normalitat s’ha publicat en el BOE del dia 10 de juny 2020, que estableix per a tot l’Estat una sèrie de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació, una vegada que expiri la vigència de l’estat d’alarma (21 de juny de 2020). Entre altres mesures, en l’àmbit mercantil i societari, s’estén fins al 31 de desembre de 2020, encara que els estatuts no ho haguessin previst, la possibilitat que les sessions dels òrgans de govern i d’administració se celebrin per videoconferència o per conferència telefònica múltiple i que els seus acords es puguin celebrar mitjançant votació per escrit i sense sessió sempre que ho decideixi el president o quan ho sol·licitin, almenys, dos dels membres de l’òrgan. A més, s’amplia a les fases de desescalada i durant el període de nova normalitat, el dret dels consumidors i usuaris a resoldre els contractes de compravenda de béns o de prestació de serveis, inclosos els de tracte successiu, durant un termini de 14 dies.

Llegir més

COVID-19. Modificacions en l’àmbit mercantil i societari introduïdes pel Reial decret llei 21/2020 per a la nova normalitat

El Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny de la denominada nova normalitat s’ha publicat en el BOE del dia 10 de juny 2020, que estableix per a tot l’Estat una sèrie de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació, una vegada que expiri la vigència de l’estat d’alarma (21 de juny de 2020). Entre altres mesures, en l’àmbit mercantil i societari, s’estén fins al 31 de desembre de 2020, encara que els estatuts no ho haguessin previst, la possibilitat que les sessions dels òrgans de govern i d’administració se celebrin per videoconferència o per conferència telefònica múltiple i que els seus acords es puguin celebrar mitjançant votació per escrit i sense sessió sempre que ho decideixi el president o quan ho sol·licitin, almenys, dos dels membres de l’òrgan. A més, s’amplia a les fases de desescalada i durant el període de nova normalitat, el dret dels consumidors i usuaris a resoldre els contractes de compravenda de béns o de prestació de serveis, inclosos els de tracte successiu, durant un termini de 14 dies.

L’informem que ja s’ha publicat al BOE del dia 10 de juny 2020, el Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, més conegut com el Decret de la denominada nova normalitat aprovat pel Govern.

En concret, el Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, estableix per a tot l’Estat una sèrie de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació, dirigides a garantir el dret a la vida i a la protecció de salut mentre perduri la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, una vegada que expiri la vigència de l’estat d’alarma (21 de juny de 2020) i de les mesures extraordinàries establertes a la seva empara. Entre altres mesures, en l’àmbit mercantil i societari s’han produït els següents canvis:

Sessions dels òrgans de govern i d’administració per videoconferència o per conferència telefònica múltiple, i votació dels acords

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 40 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, per a:

  • Estendre fins al 31 de desembre de 2020, encara que els estatuts no ho hagin previst, la possibilitat que les sessions dels òrgans de govern i d’administració de les associacions, de les societats civils i mercantils, del consell rector de les societats cooperatives i del patronat de les fundacions, se celebrin per videoconferència o per conferència telefònica múltiple i
  • Que els seus acords es puguin celebrar mitjançant votació per escrit i sense sessió sempre que ho decideixi el president o quan el sol·licitin, almenys, dos dels membres de l’òrgan.

Terminis de caducitat dels assentaments registrals

Amb efectes des del 10 de juny de 2020, s’aixeca la suspensió dels terminis de caducitat dels assentaments registrals susceptibles de cancel·lació pel transcurs del temps (prevista en el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març), i se’n reprèn el còmput en aquesta mateixa data.

Resolució dels contractes de compravenda de béns o de prestació de serveis, i contractes de viatge combinat

Es modifiquen els apartats 1 i 4 de l’article 36 del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front al COVID-19, en el següent sentit: 

  1. S’amplia a les fases de desescalada i durant el període de nova normalitat, el dret dels consumidors i usuaris a resoldre els contractes de compravenda de béns o de prestació de serveis, inclosos els de tracte successiu, durant un termini de 14 dies des de la seva impossible execució, sempre que es mantingui la vigència de les mesures adoptades que hagin motivat la impossibilitat del seu compliment.
  • Les propostes de revisió encaminades a restaurar la reciprocitat d’interessos del contracte quedaran sotmeses a l’acceptació per part del consumidor o usuari.
  • No caldrà obtenir proposta de revisió que restauri la reciprocitat d’interessos del contracte quan hagi transcorregut un període de 60 dies des de la sol·licitud de resolució contractual per part del consumidor o usuari sense que hi hagi acord entre les parts sobre la proposta de revisió.
  1. En el supòsit de contractes de viatge combinat que hagin estat cancel·lats amb motiu de la COVID-19, el consumidor o usuari podrà optar per (i) sol·licitar el reemborsament complet de qualsevol pagament realitzat, que s’haurà d’abonar, com a molt tard, en 14 dies o (ii) acceptar un bo per ser usat en un any des de la finalització de la vigència de l’estat d’alarma i les seves pròrrogues, per una quantia igual al reemborsament que hagués correspost.

Comunicacions comercials de les entitats que realitzin una activitat de joc

D’altra banda, l’article 37 del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març relatiu a les mesures de restricció a les comunicacions comercials de les entitats que realitzin una activitat de joc regulada en la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, queda derogat.