L’informem que el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, ha establert que des de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, fins al 30 d’abril de 2020 queden suspesos els terminis de prescripció i caducitat de qualssevol accions i drets contemplats en la normativa tributària. 

En conseqüència, els certificats de residència fiscal emesos per les administracions tributàries d’altres països perquè el pagador de rendes a contribuents de l’impost sobre la renda de no residents quedi exonerat de l’obligació de retenir o, alternativament, pugui aplicar el tipus de retenció reduït previst en el conveni per evitar la doble imposició que correspongui, no caducaran fins al 30 d’abril, i s’entenen prorrogats fins a aquesta data.

Com ja l’hem estat informant el Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, ha establert facilitats d’ajornament de deutes tributaris en l’àmbit de l’administració tributària de l’Estat.

En concret: 

• Es concediran ajornaments de deutes tributaris que es trobin en període voluntari de pagament des del 13 de març fins al 30 de maig de 2020.
• L’ajornament és prèvia sol·licitud, sense necessitat d’aportar garanties i fins a un màxim de 30.000 €.
• També es permet -fins ara no s’admetia- l’ajornament de retencions, ingressos a compte, pagaments fraccionats i IVA.
• Això afecta només a pimes -volum d’operacions del 2019 que no superi 6.010.121,04 €-.
• Termini de 6 mesos sense meritació d’interessos de demora en els 3 primers.

No obstant això, abans els dubtes que poden sorgir respecte a la quantia màxima de 30.000 € d’ajornament sense necessitat d’aportar garanties, l’AEAT ha publicat una nota sobre el càlcul de la quantia de l’ajornament previst en Reial decret llei 7/2020.

Com ja hem comentat, un dels requisits previstos per a la concessió de l’ajornament especial és complir el fixat en l’article 82.2.a) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, que permet la dispensa total o parcial de garanties “quan els deutes tributaris siguin de quantia inferior a la que es fixi en la normativa tributària“.

La quantia està fixada en 30.000 euros, conforme al que es disposa en l’Ordre HAP/2178/2015, de 9 d’octubre, per la qual s’eleva el límit exempt de l’obligació d’aportar garantia en les sol·licituds d’ajornament o fraccionament a 30.000 euros.

I la forma de càlcul d’aquesta quantitat es detalla en l’article 2 de l’Ordre ministerial esmentada:

• L’import en conjunt dels deutes pendents no excedeixi de 30.000 euros, tant en període voluntari com en període executiu de pagament.
• S’acumularan, en el moment de la sol·licitud, tant els deutes als quals es refereix la sol·licitud, com qualssevol altres del mateix deutor per als quals s’hagi sol·licitat i no resolt l’ajornament o fraccionament, així com l’import dels venciments pendents d’ingrés dels deutes ajornats o fraccionats, tret que estiguin degudament garantits.

En conseqüència, l’import de 30.000 euros es calcularà com un sumatori dels següents components:

• Import pendent de totes les sol·licituds d’ajornament o fraccionament pendents de resoldre, inclosa la que es presenta, i amb independència de la modalitat o normativa que la regula (Llei 58/2003, General Tributària, RDL 7/2020, etc.).
• Import pendent de tots els acords d’ajornament/fraccionament concedits: a) amb exempció, b) amb dispensa total i c) sense cap garantia.
• Import pendent de tots els acords amb dispensa parcial per l’import dels venciments pendents de pagament que no es trobin garantits.
• Import pendent de tots els acords d’ajornament/fraccionament concedits amb garantia oferta, però sense formalitzar.
• Import pendent de tots els acords d’ajornament/fraccionament concedits amb garantia en l’estat de caducada, donada de baixa, retirada, no acceptada o no conforme.

L’informem que l’Institut Nacional de Salut i Seguretat en el Treball (INSST) ha publicat al seu web un document per a la prevenció de riscos psicosocials i treball a distància (teletreball) per la COVID-19 amb una sèrie de recomanacions per a l’ocupador davant la situació d’emergència sanitària.

A continuació l’hi resumim:

Recalcant el moment excepcional que ha generat el coronavirus SARS-CoV-2 sobre la salut, la vida, la subsistència econòmica, la família o l’estil de vida dels treballadors, l’INSST ha emès una sèrie de recomanacions per seguir per les empreses, amb especial atenció a les que han implantat el treball a distància.

I.- Recomanacions prèvies per a l’empresa

De manera prèvia, es recomana:

1. Familiaritzar-se amb els problemes que pot generar la COVID-19 (aquí).

2. Empatitzar amb els treballadors en aquesta situació d’adversitat.

3. Protegir, en la mesura que sigui possible, de la por i la incertesa del treball.

4. Comunicació amb els treballadors i mantenir una informació actualitzada i precisa.

5. Impedir que s’estigmatitzi als treballadors que es vegin afectats per la COVID-19: no en tenen cap culpa.

II.- Recomanacions per a l’organització del treball

Per a l’organització del treball l’Institut recomana als ocupadors:

• Facilitar que els treballadors segueixin les instruccions, segons les restriccions exigides a cada moment, per part de les autoritats competents.
• Informar-se dels recursos tècnics amb els quals compta cadascun dels treballadors per a l’acompliment del seu treball i considerar que n’hi pot haver de compartits amb altres persones del nucli familiar. L’ideal és proveir-los en la mesura de les possibilitats de tots els recursos que necessitin.
• Establir canals de comunicació individualitzats i/o de grup a través d’eines digitals: correu electrònic, xarxes socials, videoconferència, telèfon, etc.
• Establir i donar a conèixer de manera clara els nous procediments de treball, fixant objectius i terminis raonables i amb certa antelació perquè el treballador es pugui organitzar i emmotllar a les seves noves circumstàncies.
• Establir un horari de disponibilitat per a ocupador i treballadors, tenint en compte que treballar a casa no significa haver d’estar disponible les 24 hores.
• Establir un programa de contacte professional i personal amb els treballadors cada diversos dies: informar-se de com els va, quina és la seva situació personal i professional, motivar-los i animar-los.
• Romandre sempre a disposició per resoldre qualsevol problema, dubte o inquietud. Reconèixer i ponderar el treball realitzat, especialment en aquestes circumstàncies tan difícils.
• Proporcionar-los “feedback” regular del seu treball.
• Directors, coordinadors, comandaments intermedis, són recursos fonamentals als quals se’ls deu molta atenció perquè són els qui organitzen el treball, l’assignen, detecten necessitats i contacten amb els treballadors.
• Garantir una càrrega de treball equilibrada a cada empleat i assignar de manera concreta les tasques i comeses.
• Proporcionar algun sistema de contacte perquè els treballadors puguin relacionar-se fàcilment entre ells.

III.- Recomanacions per a la comunicació i informació als treballadors

El document publicat també assenyala que és molt important mantenir informats als treballadors i respondre amb claredat i sinceritat qualsevol dubte que tinguin sobre les següents qüestions:

• Canvis que es produiran en l’empresa.
• És una bona oportunitat per demanar-los opinió.
• Quins procediments de treball es mantenen i quines són les modificacions sobre la forma habitual de treball.
• El pla i el calendari de contactes telefònics, xats, videotrucades, etc.
• De la situació global de l’empresa (nous horaris, torns de treball, telèfons d’assistència, serveis prestats, etc.)
• De la conducta de l’empresa en relació amb la situació contractual dels treballadors.
• De les recomanacions que estableixin les institucions oficials.

De la mateixa manera es recomana dosificar la informació, ja que en aquests moments existeix un excés d’informació al qual el treballador també està exposat.

IV.- Recomanacions sobre la salut psicosocial dels treballadors

Quant a la salut psicosocial dels treballadors, el document de l’INSST apunta les següents recomanacions:

• Facilitar-los recomanacions sanitàries i institucionals per a la prevenció i reacció davant el problema.
• Que coneguin les mesures recomanades (higiene, confinament, etc.) i informacions de fonts oficials i fiables: Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Traslladar-los la necessitat de seguir aquestes recomanacions per suportar adequadament el confinament.
• Fer-los saber que la situació pot provocar un impacte emocional.
• Explicar-los que la por i l’estrès són reaccions normals en aquestes situacions, i que es poden manifestar de moltes formes com a pensament recurrent, pessimisme, preocupació constant, irritabilitat, mal humor, ansietat, problemes de concentració, etc. Cada persona ho viu amb una intensitat diferent. Informi’ls i promogui el benestar emocional.
• Disposar o facilitar un servei de suport psicològic, si fos possible, inscrit en el programa d’ajuda a l’empleat.
• Facilitar-los recomanacions contrastades sobre disseny del lloc de treball, il·luminació, postures de treball, mesures per a la prevenció de la fatiga mental, gestió de l’estrès, hàbits de son, exercici físic a casa, alimentació, etc.
• Per a això es poden utilitzar els materials que pugui proporcionar la mútua (o el servei de prevenció) i del material disponible al web de l’INSST i dels organismes autonòmics en salut laboral i l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball.
• Establir un canal específic perquè els treballadors informin de l’existència d’algun risc o situació especial que els pugui afectar durant aquestes circumstàncies.
• Planificar el treball, la rutina horària i complir-la.
• Centrar-se en el que es pot fer, mantenint-se actiu i ocupat.
• Mantenir una actitud positiva, entenent que en aquests moments l’aïllament pot resultar profitós.
• Evitar la sobreinformació. Estar permanentment connectat pot augmentar innecessàriament la sensació de risc i ansietat.
• Acudir només a fonts fiables d’informació i contrastar la informació abans de compartir-la.
• Identificar els pensaments que et molesten.
• Reconèixer les emocions que es viuen i afrontar les principals preocupacions amb informació.
• Així i tot, cal saber que trobar-se trist, amb ansietat i preocupació entra dins de l’esperable per a aquesta situació.
• Acceptar el que sents. Mantenir el contacte social a través de les noves tecnologies.
• Compartir les teves dificultats i parlar amb les persones pròximes del teu confinament pot suposar un gran alleujament.
• El suport social és la millor manera de reduir l’ansietat, la depressió, la solitud i l’avorriment durant un aïllament social per quarantena. Ajudar, en la mesura que sigui possible, a qui ho necessiti.
• Reconforta pertànyer a un equip i ajudar a donar solucions.
• Fer exercici o activitat física. Relaxar el cos amb tècniques de respiració profunda, meditació, relaxació muscular.
• En cas que tot i així la persona se senti sobrepassada, animar-la al fet que demani ajuda o consell professional.

Esquema riscos psicosocials i treball a distància per la Covid-19

Font: INSST

L’informem que el Ministeri de Treball i Economia Social ha publicat amb data de 3 d’abril un document on es recull una selecció no exhaustiva de recomanacions i mesures de contenció adequades per garantir la protecció de la salut dels treballadors enfront de l’exposició al coronavirus SARS-CoV-2.

A continuació els les resumim: 

Mesures prèvies a l’embarcament

• El desplaçament al port pesquer es realitzarà preferentment de manera individual. En els casos que hagi de viatjar més d’una persona en el vehicle, es respectarà que vagi com a màxim una persona per cada fila de seients, i es mantindrà la màxima distància possible entre els ocupants.
• Es controlarà l’accés als llocs de treball (port, llotja, vaixell, etc.) comprovant que la tripulació no ha tingut contacte estret amb casos possibles, probables o confirmats de COVID-19 i l’absència de simptomatologia.
• El servei sanitari de l’empresa haurà d’avaluar l’existència de treballadors especialment sensibles a la infecció per coronavirus i emetre un informe sobre les mesures de prevenció, adaptació i protecció.
• S’informarà i formarà als treballadors sobre els riscos derivats de coronavirus i les mesures de prevenció i protecció adoptades.
• Es consultarà als treballadors i es consideraran les seves propostes.

Mesures al port

• S’establiran protocols de descàrrega de les captures que impedeixin el contacte de pescadors amb treballadors de port o llotja.
• S’afavorirà la celebració de les subhastes en llotja de manera telefònica o telemàtica.

Organització del treball i neteja del vaixell

• Es reforçarà la neteja i desinfecció del vaixell, especialment les superfícies de contacte habitual com a manetes, interruptors, passamans, escales, etc. S’utilitzaran dilucions de lleixiu comercial (30 ml. aproximadament en 1 litre d’aigua), d’alcohol (almenys 70°) o uns altres viricides autoritzats (veure referències a sota).
• Es col·locaran en les zones comunes gels hidroalcohòlics i mocadors d’un sol ús, així com contenidors amb tapa i obertura de pedal per als mocadors usats
• Es mantindrà un distanciament social de 2 metres. Si el vaixell pesquer no reuneix les condicions necessàries per garantir aquest distanciament, es recomana el confinament de la tripulació en el vaixell o en allotjaments pròxims a port (per exemple, cases de la mar).
• S’organitzarà l’ús d’instal·lacions comunes (menjadors, cabines, etc.), i s’evitarà la presència simultània de més de 5 treballadors, mantenint la distància de seguretat i establint torns d’ús si fos necessari.
• S’afavorirà l’ús individual dels equips de treball i es desinfectaran després de la seva utilització.
• Es garantirà una ventilació adequada dels llocs de treball.
• S’allargaran les marees fins a completar la capacitat de captures (altura i gran altura).
• La tripulació cooperarà en les mesures preventives adoptades.
• Amb caràcter general, no serà necessari l’ús d’EPI addicionals als requerits per l’activitat laboral.

Higiene personal

Es reforçaran les següents mesures:

• Neteja freqüent de mans amb aigua i sabó o solució hidroalcohòlica.
• Cobertura de nas i boca en tossir/esternudar amb un mocador d’un sol ús.
• Evitar tocar-se ulls, nas i boca.

S’evitarà fumar, beure o menjar sense haver-se rentat les mans prèviament.

Mesurades en cas d’encomanament o sospita

• S’haurà d’aïllar, col·locar màscara i contactar amb el Centre Radiomèdic dels Serveis Centrals de l’Institut Social de la Marina (ISM), que dictaminarà si cal una evacuació o si cal prosseguir amb l’aïllament.
• Es garantiran les mesures d’aïllament en una cabina d’accés restringit (vegeu referències). El subministrament de menjar es realitzarà per una única persona amb guants d’un sol ús adequats i els plats i coberts es desinfectaran amb aigua i lleixiu després del seu ús. Els guants s’eliminaran en una bossa amb tancament, degudament senyalitzada.

Aquest document té en compte tota la informació publicada per les autoritats competents fins a la data de la seva elaboració. 

Es destaquen els següents documents de referència:

• Procediment d’actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l’exposició al nou coronavirus (SARS-COV-2). MISAN.

https://www.insst.es/-/procedimiento-de-actuacion-para-los-servicios-de-prevencion-de-riesgos-laborales-frente-a-la-exposicion-al-nuevo-coronavirus-sars-cov-2-

• Nota informativa sobre les mesures sanitàries i de seguretat que cal adoptar en els vaixells pesquers per fer front a la Covid-19.

https://www.mapa.gob.es/es/prensa/ultimas-noticias/nota-informativa-sobre-las-medidas-sanitarias-y-de-seguridad-a-adoptar-en-los-buques-pesqueros-para-hacer-frente-al-covid-19/tcm:30-536617

• MAPA Maneig domiciliari de la COVID-19. MISAN.

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/documentos/Manejo_domiciliario_de_COVID-19.pdf

• Mesures higièniques per a la prevenció d’encomanaments de la COVID-19. MISAN.

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/documentos/Medidas_higienicas_COVID-19.pdf

• Prevenció de riscos laborals vs. COVID-19 – Compendi no exhaustiu de fonts d’informació -. INSST

https://www.insst.es/documents/94886/693030/Prevenci%C3%B3n+de+riesgos+laborales+vs.+COVID-19+-+Compendio+no+exhaustivo+de+fuentes+de+informaci%C3%B3n/4098124f-5324-43a6-8881-0bbd4e358de7

La situació generada per la crisi sanitària ocasionada per la pandèmia del virus SARS-CoV-2 ha generat una gran inquietud als prenedors de l’assegurança i als assegurats d’una assegurança de decessos sobre la seva efectivitat en aquests moments.

Cal tenir present que d’acord amb la Llei de contracte d’assegurança (LCS), l’assegurança de decessos és aquella per la qual l’assegurador s’obliga a prestar els serveis funeraris pactats en la pòlissa si es produeix la defunció de l’assegurat.

Els riscos normalment coberts són la prestació dels serveis funeraris i les gestions administratives que comporta una defunció. És a dir, duu a terme les gestions lligades a un sepeli, com el certificat mèdic de defunció, el trasllat o repatriació del cadàver, el fèretre, el tanatori, el cotxe fúnebre, l’assistència psicològica per als familiars, etc.

Els riscos exclosos són, amb caràcter general, la mort en els supòsits de: a) conflicte armat, s’hagi produït o no una declaració de guerra; b) conflictes socials que desemboquin en motins o tumults populars; c) contaminació per radioactivitat nuclear; i d) grans catàstrofes naturals com inundació, tempestat, huracà, terratrèmol i qualsevol altre succés que el Govern qualifiqui de calamitat o catàstrofe natural.

Atenció. En les pòlisses d’assegurança de decessos analitzades, a diferència del que succeeix en les assegurances de vida i de salut, no es contemplen les situacions d’epidèmia o pandèmia com a riscos exclosos.

Doncs bé, en la situació actual en la qual ens trobem, moltes d’aquestes prestacions no estan sent proporcionades per les asseguradores per causes de força major, per la qual cosa els hereus dels morts tenen dret a reclamar la diferència entre la suma assegurada i l’import dels serveis que no s’hagin pogut prestar.

D’acord amb l’article 106 bis de la LCS, en el cas que l’assegurador no hagués pogut proporcionar la prestació per causes alienes a la seva voluntat, força major o per haver-se realitzat el servei a través d’altres mitjans diferents dels oferts per l’asseguradora, l’assegurador quedarà obligat a satisfer la suma assegurada als hereus de l’assegurat mort, i no serà responsable de la qualitat dels serveis prestats. Tal seria el cas de les empreses funeràries que, en aquests moments, estan sobrepassades i no donen proveïment en la prestació dels serveis funeraris, han d’aplicar la normativa extraordinària per al maneig de cadàvers procedents de casos de COVID-19 i estan subjectes a la prohibició de vetlles i cerimònies d’enterraments amb presència de més d’una persona.

En concret, l’Ordre SND/298/2020 de 29 de març, per la qual s’estableixen mesures excepcionals en relació amb les vetlles i cerimònies fúnebres per limitar la propagació i l’encomanament per la Covid-19, recull una sèrie de serveis que estan prohibits durant l’estat d’alarma, com els vinculats a les vetlles o intervencions als morts pel coronavirus. També aquesta Ordre estableix que les funeràries no podran establir un preu superior al que tinguessin amb anterioritat al 14 de març de 2020 i que, en cas d’haver-ho fet, estan obligades a retornar qualsevol diferència que hagués hagut de suportar l’usuari.

Atenció. Encara que la Llei de contracte d’assegurança no diu res sobre aquest tema, cal interpretar que, si la prestació ha estat realitzada parcialment per causa de força major (no hi ha hagut vetlla, funeral i altres serveis complementaris), l’assegurador haurà de compensar als hereus de l’assegurat mort retornant l’import de la suma assegurada corresponent als serveis no prestat.

Finalment, cal recordar que en els contractes d’assegurances de decessos:

• En cas de concurrència d’assegurances de decessos en una mateixa asseguradora, l’assegurador estarà obligat a retornar, a petició del prenedor, les primes pagades de la pòlissa que hagi decidit anul·lar des que es va produir la concurrència.

• En cas de defunció, si s’hagués produït la concurrència d’assegurances de decessos en més d’una asseguradora, l’assegurador que no hagi pogut complir amb la seva obligació de prestar el servei funerari en els termes i condicions previstos en el contracte, estarà obligat al pagament de la suma assegurada als hereus de l’assegurat mort.

• En les assegurances de persones (entre els quals s’inclou l’assegurança de decessos) la variació de les circumstàncies relatives a l’estat de salut de l’assegurat no es considerarà agreujament del risc. Així doncs, cal interpretar que el caràcter de pandèmia de la crisi sanitària de la COVID-19 és una contingència que afecta l’estat de salut de totes les persones i, en conseqüència, no es pot considerar un agreujament del risc a aquest efecte.

• L’oposició a la pròrroga del contracte només podrà ser exercida pel prenedor.

El Govern ha introduït un mecanisme de control de determinades inversions realitzades per no residents a la Unió Europea (EU) i en l’Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), sobre la base que afecten l’ordre públic, la seguretat pública i a la salut pública (d’ara endavant, el “Mecanisme de Control”). La seva regulació en vigor, aprovada inicialment per mitjà del RDL 8/2020 es va modificar per mitjà del RDL 11/2020.

Tota inversió de no residents a la UE i AELC, fins i tot a través de vehicles amb domicili a la UE, ha de ser objecte d’una acurada anàlisi prèvia per determinar si queda subjecta al Mecanisme de Control, ja que les conseqüències d’un eventual incompliment són molt greus: les inversions no tindran de validesa ni efectes jurídics (en tant no es produeixi la seva legalització) i s’imposaran simultàniament multes per imports que poden ser rellevants (fins al punt del contingut econòmic de l’operació). Espanya no és una excepció per la introducció d’aquesta mena de control, sinó que es tracta d’una mesura comuna en tota la UE.

El Reial decret llei 8/2020 ha modificat per a determinats supòsits el model de control de les inversions estrangeres, canviant en aquests casos el sistema general de liberalització per l’exigència d’una expressa autorització prèvia per poder dur a terme aquestes inversions.

Posteriorment, el Reial decret llei 11/2020 modifica aquest règim de suspensió en relació amb el seu àmbit subjectiu, establint així mateix un procediment simplificat d’autorització per a determinades operacions, amb l’exclusió de la necessitat d’autorització de les operacions que, pel seu escàs volum, es considera que no impliquen un risc per a la seguretat pública, ordre públic i/o la salut pública.

Quines mesures principals s’estableixen?

• A l’efecte de la suspensió del règim de liberalització, es consideraran inversions estrangeres no sols les directament realitzades per no residents a la UE o en l’AELC, sinó que s’amplia a les inversions realitzades per entitats residents en aquests àmbits la titularitat real de les quals correspongui a residents de països de fora de la UE i de l’AELC. Aquesta titularitat real existirà quan aquests últims posseeixin o controlin, directament o indirecta, un percentatge superior al 25% del capital o dels drets de vot de l’inversor, o quan per altres mitjans exerceixin el control, directe o indirecte, de l’inversor.

• S’exclou de la necessitat d’autorització les inversions per import inferior a 1 milió d’euros.
• S’estableix un procediment d’autorització simplificat per a les següents operacions:

a) Aquelles en les quals s’acrediti l’existència d’acord entre les parts o una oferta vinculant en els quals el preu hagués estat fixat, determinat o determinable, amb anterioritat al 18 de març de 2020, i

b) Aquelles l’import de les quals sigui igual o superior a 1 milió d’euros i inferior a 5 milions d’euros.

Atenció. Aquest procediment simplificat s’iniciarà mitjançant sol·licitud dirigida al Director General de Comerç Internacional i Inversions, que les resoldrà previ informe de la Junta d’Inversions Exteriors, aplicant d’ofici la tramitació simplificada del procediment prevista en l’article 96 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques. Aquesta tramitació simplificada implica que l’autorització haurà de ser resolta en trenta dies enfront dels sis mesos del procediment ordinari, i s’entendrà no autoritzada si no hi ha resolució expressa en aquest termini.

A l’efecte de l’aplicació del Mecanisme de Control, es considera:

(A) Inversors estrangers a:

• els residents fora de la UE i AELC; i
• els residents a la UE o AELC la titularitat real dels quals correspongui a residents fora de la UE i AELC. S’entén que això succeeix en el cas que no residents a la UE i AELC posseeixin o controlin en últim terme, directament o indirecta, un percentatge superior al 25% del capital o dels drets de vot de l’inversor, o quan per altres mitjans exerceixin el control, directe o indirecte, de l’inversor.

(B) Inversions estrangeres a:

• les inversions com a conseqüència de les quals l’inversor estranger passi a ostentar una participació igual o superior al 10% del capital social d’una societat espanyola; i
• l’operació societària, acte o negoci jurídic com a conseqüència del qual l’inversor estranger participi de manera efectiva en la gestió o el control d’una societat espanyola.

No totes les inversions estrangeres directes estan subjectes al Mecanisme de Control, sinó que depèn de: (i) el sector en què desenvolupa el seu negoci la societat objecte d’inversió; i (ii) les característiques subjectives de l’inversor estranger, amb independència del negoci de la societat en què inverteixi.

Pel seu objecte. Les inversions estrangeres directes en els següents sectors estan subjectes al Mecanisme de Control:

• Infraestructures crítiques, siguin físiques o virtuals (incloses les infraestructures d’energia, transport, aigua, sanitat, comunicacions, mitjans de comunicació, tractament o emmagatzematge de dades, aeroespacial, de defensa, electoral o financera, i les instal·lacions sensibles), així com terrenys i béns immobles que siguin claus per a l’ús d’aquestes infraestructures, entenent per tals, les contemplades en la Llei 8/2011.
• Tecnologies crítiques i productes de doble ús tal com es defineixen en l’article 2, apartat 1, del Reglament (CE) número 428/2009 del Consell, incloses la intel·ligència artificial, la robòtica, els semiconductors, la ciberseguretat, les tecnologies aeroespacials, de defensa, d’emmagatzematge d’energia, quàntica i nuclear, així com les nanotecnologies i biotecnologies.
• Subministrament d’inputs fonamentals, en particular energia o els referits a matèries primeres, així com a la seguretat alimentària.
• Sectors amb accés a informació sensible, en particular a dades personals, o amb capacitat de control d’aquesta informació. Malgrat que totes les empreses espanyoles tracten dades de caràcter personal, la norma no aclareix quines activitats específiques s’enquadren en sectors que presenten riscos sistèmics de seguretat nacional i ordre públic.
• Mitjans de comunicació
• Altres sectors la liberalització dels quals a la inversió estrangera directa suspengui el Govern, quan puguin afectar la seguretat pública, ordre públic i salut pública.

Pel subjecte que les realitza. Les inversions estrangeres directes dels següents inversors estrangers estan també subjectes al Mecanisme de Control, amb independència del sector en què s’inverteixi:

• Si l’inversor estranger està controlat directament o indirecta pel govern, inclosos els organismes públics o les forces armades, d’un tercer país, aplicant-se a l’efecte de determinar l’existència del referit control els criteris establerts en l’article 42 del Codi de Comerç.
• Si l’inversor estranger ha realitzat inversions o ha participat en activitats en els sectors que afectin la seguretat, a l’ordre públic i a la salut pública en un altre Estat membre, i especialment els sectors subjectes al Mecanisme de Control indicats anteriorment.
• Si s’ha obert un procediment, administratiu o judicial, contra l’inversor estranger en un altre Estat membre o en l’Estat d’origen o en un tercer Estat per exercir activitats delictives o il·legals.

Les inversions estrangeres directes subjectes al Mecanisme de Control dutes a terme sense la preceptiva autorització prèvia no tindran de validesa i efectes jurídics, en tant no es produeixi la seva legalització. A més, s’imposarà simultàniament una multa, que podrà ascendir fins al punt del contingut econòmic de l’operació.

Al BOE del 15 d’abril de 2020, s’ha publicat una nova Resolució de 14 d’abril de 2020, de la Direcció General de Transport Terrestre, per la qual s’exceptua temporalment el compliment de les normes de temps de conducció i descans en els transports de mercaderies, que modifica una vegada més les aprovades amb anterioritat, en concret l’última d’elles aprovada el passat 26 de març, per la qual s’exceptua de complir determinats temps de conducció i descans als transports de mercaderies que es realitzin en tot el territori nacional (la primera resolució que va recollir aquesta excepció va ser la de 13 de març de 2020, deixada sense efecte per la de 16 de març de 2020).

La nova regulació en aquest cas queda de la següent manera a aplicar pels transportistes de mercaderies:

• Conducció diària: es manté la possibilitat de superar el límit diari d’hores de conducció establert en el Reglament europeu 561/2006, però com a novetat s’estableix un màxim d’11 hores diàries, i a més s’ha de respectar les pauses de conducció cada 45 hores i els descansos diaris obligatoris que s’estableixen en 9 hores diàries.
• Descans setmanal: s’estableix que cada quatre setmanes s’haurà de fer almenys dos descansos setmanals normals de 45 hores, i en conseqüència es poden fer els altres dos descansos reduïts de 24 hores, en setmanes contínues o bé alternes, i sense necessitat de compensar la reducció no presa. A més es manté que sigui quina sigui la durada del descans, es podrà fer en tot cas a bord del vehicle sempre que estigui adequadament equipat i amb el vehicle estacionat.
• Límit d’hores de conducció setmanal i bisetmanal: es manté l’obligació de realitzar un màxim de 56 hores de conducció setmanal i de 90 hores bisetmanals.
• Període d’aplicació de la nova regulació: les noves excepcions al compliment dels temps de conducció i descans dels serveis de transports de mercaderies s’aplicaran des del dia 13 d’abril fins al 31 de maig de 2020, tots dos inclusivament.
• Així mateix com a novetat, la Resolució del Ministeri de Transports estableix una regulació excepcional per al transport discrecional de viatgers amb autobús per flexibilitzar el desenvolupament de la seva activitat a aquells que desplacin a treballadors per al desenvolupament de la seva activitat en el sector agrícola, quan el trajecte del servei de què es tracti no superi els 50 quilòmetres, i els permet que els descansos diaris es redueixin a 9 hores.

Aquestes excepcions seran aplicables als conductors que realitzin operacions de transport de mercaderies en tot el territori nacional.