El dia 11 de juny de 2020 es publicà en el DOGC el Decret llei 23/2020, de 9 de juny, de mesures urgents en matèria tributària, amb data d’entrada en vigor el mateix dia de la seva publicació. El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar en el seu moment una sèrie de mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia de la COVID-19, i ara les complementa amb l’adopció d’aquest nou Decret llei d’àmbit tributari.

Entre altres mesures, estableix els nous terminis de declaració, autoliquidació i ingrés dels tributs propis i cedits després de la finalització de l’estat d’alarma; i regula bonificacions per a la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar que grava les màquines recreatives.

1. Suspensió dels terminis de presentació de declaracions i nous terminis de declaració

El Decret llei 7/2020, de 17 de març, va establir la suspensió dels terminis de presentació de declaracions i ingrés dels tributs propis i cedits de la Generalitat de Catalunya mentre durés l’estat d’alarma. Ara s’estableix que, amb caràcter general, aquesta suspensió s’estendrà fins al 30 de juny de 2020, inclòs.

Tenint en compte l’anterior, es regulen els terminis de declaració i ingrés en període voluntari dels següents tributs per als casos afectats per la suspensió:

• Impost sobre els habitatges buits de l’exercici 2019: el termini de presentació finalitzarà el 7 de juliol de 2020.
• Gravamen de protecció civil del 2019: el termini finalitzarà el 18 de juliol.
• Impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria corresponent a l’exercici 2019: el termini serà el comprès entre l’1 i el 20 de juliol de 2020.
• Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques corresponent a l’any 2020: el termini serà el comprès entre l’1 i el 31 de juliol de 2020.
• En l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD) i en l’impost sobre successions i donacions, s’estableixen els següents terminis:
  • Per a fets imposables reportats abans del 14 de març i el termini de declaració del qual no hagués finalitzat en aquesta data, el termini de presentació serà el dels dies que faltessin per esgotar el termini original de declaració (més dos mesos, en el cas de l’impost que grava les successions), computats des de l’1 de juliol de 2020.
  • Per a fets imposables reportats després del 14 de març de 2020, el termini de declaració i ingrés serà el previst en la normativa de l’impost i es computarà des de l’1 de juliol de 2020.
• Tribut que grava el joc de bingo i per als cartrons subministrats en els mesos de febrer, març i abril del 2020: el termini serà el comprès entre l’1 i el 15 de juliol de 2020.
• En el tribut que grava les màquines recreatives i d’atzar, s’estableixen els següents terminis:
  • Per a l’autoliquidació corresponent al primer trimestre, el termini finalitzarà el 7 de juliol de 2020.
  • Per a l’autoliquidació corresponent al segon trimestre, el termini serà el comprès entre l’1 i el 20 de setembre de 2020.
• El pagament fraccionat del primer trimestre del 2020 del tribut que grava els jocs en casinos, s’haurà d’efectuar entre l’1 i el 20 de juliol de 2020.
• Cànons sobre l’eliminació dels residus: el termini de presentació i ingrés de les autoliquidacions corresponents al primer trimestre del 2020 finalitzarà el 20 de juliol de 2020.
• Cànon de l’aigua: en les autoliquidacions mensuals, trimestrals i anuals, el termini de presentació serà el comprès entre l’1 i el 20 de juliol de 2020.

2. Bonificacions de la taxa fiscal sobre jocs

S’estableix una bonificació del 100% de la quota de la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar que grava les màquines recreatives, corresponent al segon trimestre del 2020; i del 10% de la quota del tercer trimestre.

3. Ajornament dels deutes del cànon de l’aigua

El Decret llei 11/2020 va establir un ajornament de sis mesos i sense interessos per als deutes del cànon de l’aigua reportat pels consums realitzats a l’abril i el maig del 2020 per microempreses, petites empreses i autònoms. En la norma es deia que l’ajornament de sis mesos es comptaria des de la seva sol·licitud, sense que es pogués estendre més enllà del 31 de desembre de 2020.

Ara s’estableix que el que s’ha de realitzar abans del 31 de desembre de 2020 és la sol·licitud de l’ajornament; si la sol·licitud s’efectua en termini, es disposarà de l’ajornament de sis mesos, encara que es prolongui més enllà del 31 de desembre.

4. Impost sobre estades en establiments turístics

D’altra banda, s’estableix que la modificació de les tarifes de l’impost sobre les estades en establiments turístics introduïda mitjançant la Llei 5/2020, de 29 d’abril, i el recàrrec que l’Ajuntament de Barcelona pogués aprovar respecte d’aquelles, tindran efectes a partir de l’1 de gener de 2021 (entraven en vigor a partir de l’1 de juliol de 2020).

5. Llista de deutors

Es preveu que el termini de publicació de la llista de deutors de l’Agència Tributària de Catalunya s’ampliï fins al 21 de setembre de 2020.

Com l’informàrem en el seu moment, d’acord amb el Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig, pel qual s’adopten mesures complementàries en matèria tributària per pal·liar els efectes de la COVID-19, s’ha ampliat a quatre mesos (abans tres mesos) el termini de no meritació d’interessos de demora per als ajornaments dels articles 14 del RD llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s’adopten mesures urgents per respondre a l’impacte econòmic de la COVID-19, i 52 del RD llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19.

Aquestes modificacions s’aplicaran, respectivament, a les sol·licituds d’ajornament que s’haguessin presentat a partir de l’entrada en vigor dels RD llei 7/2020, de 12 de març, i 11/2020, de 31 de març.

Limitació de la deducció de les despeses financeres en l’impost sobre societats

Doncs bé, cal preguntar-se si els interessos satisfets a conseqüència de l’ajornament de deutes tributaris per la COVID-19 que generen interessos transcorregut el període de carència de 4/3 mesos estan subjectes al límit de deduïbilitat de despeses financeres previst en l’article 16 de la Llei de l’impost sobre societats

Cal recordar que les despeses financeres netes seran deduïbles amb el límit del 30% del benefici operatiu de l’exercici. Si bé, en tot cas, seran deduïbles les despeses financeres netes del període impositiu per import de 1.000.000 d’euros.

No obstant això, aquesta limitació es converteix en la pràctica en una regla d’imputació temporal, ja que es permet la deduïbilitat per a aquelles despeses financeres que no hagin pogut ser objecte de deducció en els períodes impositius següents, conjuntament amb els del període impositiu corresponent, i amb el límit anteriorment assenyalat.

Doncs bé l’AEAT ha assenyalat que els interessos de demora tributaris són qualificats de despeses financeres i per tant estaran subjectes al límit del 30% del benefici operatiu de l’exercici segons el que s’estableix en la Llei de l’impost sobre societats.

L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha publicat el Criteri de Gestió 12/2020, de 19 de maig de 2020, sobre si escau reconèixer o mantenir la jubilació activa plena a un autònom que continua desenvolupant personalment l’activitat de la seva empresa, malgrat que tots els treballadors per compte d’altri que té contractats tinguin suspès el seu contracte de treball per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO).

El criteri de gestió sobre aquest assumpte, és contestat per l’INSS, assenyalant el següent:

L’article 214.2 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, permet que la quantia de la pensió compatible amb la feina arribi al 100% si l’activitat es realitza per compte propi i s’acredita tenir contractat, almenys, un treballador per compte d’altri.

El criteri d’aquesta Entitat gestora 18/2018 assenyala que s’entendrà complert el requisit anterior si el treballador autònom acredita la formalització, com a ocupador, d’un contracte de treball -a jornada completa o parcial- per a l’acompliment d’un lloc de treball relacionat amb l’activitat per la qual hagi donat lloc a la seva alta en el sistema de Seguretat Social com a treballador autònom.

No obstant això, per part d’aquesta Entitat gestora es va elevar consulta a la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social sobre si, en cas que el contracte del treballador per compte d’altri se suspengui amb motiu d’un ERTO, cal reconèixer o mantenir la percepció del 100% de la pensió de jubilació compatible amb l’activitat -puix que el contracte es manté encara que suspès- o si, per contra, l’autònom passaria a cobrar el 50% de la pensió de jubilació, ja que s’entén que es deixa de complir el requisit necessari per poder percebre la jubilació activa plena.

En informe de data 8 de maig de 2020, aquest Centre Directiu manifesta que aquest mateix dubte s’hauria de suscitar en relació amb les restants causes de suspensió del contracte de treball previstes en l’article 45 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre (TRLET) i assenyala que “en tots els casos en els quals la suspensió del contracte comporta mantenir l’obligació de cotitzar no sembla que hi hagi cap justificació per no tenir en compte el contracte suspès a l’efecte de reconèixer o mantenir la pensió de jubilació activa. Per contra, en la resta dels supòsits de suspensió del contracte, atès que no existeix cap obligació per part de l’empresari mentre es manté aquesta suspensió, sinó únicament la d’admetre la reincorporació del treballador quan aquella finalitzi, no sembla que s’hagi de beneficiar del que es preveu en el article 214.2 del TRLGSS.“

En resposta a la qüestió concreta plantejada per aquesta Entitat, en el citat informe s’assenyala que «(…) ja que en el cas plantejat, de contractes suspesos en virtut d’ERTO, l’article 273.2 del TRLGSS determina que “En els supòsits de reducció de jornada o suspensió del contracte, l’empresa ingressarà l’aportació que li correspongui, i l’entitat gestora haurà d’ingressar únicament l’aportació del treballador, una vegada efectuat el descompte a què es refereix l’apartat anterior”, no hi ha motiu perquè el treballador autònom que tingui la totalitat la seva plantilla en aquestes circumstàncies no es pugui beneficiar del que es disposa en l’article 214.2 del text legal.

Convé aclarir que aquest criteri és aplicable també en el cas d’ERTO acollits al que es disposa en el article 22 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, respecte dels quals, d’acord amb l’article 24 del mateix reial decret llei, l’empresari està exonerat de l’abonament del pagament de la quota empresarial si a 29 de febrer de 2020 tenia menys de 50 treballadors contractats. En aquests casos, encara que s’exonera a l’empresari de l’abonament del pagament de la quota de Seguretat Social que li correspon, només es deu a les circumstàncies excepcionals provocades per la COVID-19, que no afecten la norma general de l’article 273.2 del TRLGSS que estableix l’obligació de continuar cotitzant en tant es mantingui l’ERTO.»

Per raó de l’exposat, cal concloure el següent:

1. Els treballadors autònoms que mantinguin l’activitat de la seva empresa i que hi continuïn treballant personalment es podran beneficiar del 100% de la pensió de jubilació, encara que tots els treballadors per compte d’altri que tenen contractats hagin vist reduïda o suspesa la seva relació laboral per causa d’un ERTO (o per qualsevol altra causa recollida en l’article 45 del TRLET), sempre que l’obligació de cotitzar de l’autònom es mantingui.

2. Aquest mateix criteri s’aplicarà en el cas que l’autònom empresari estigui exonerat de la cotització en virtut de l’article 24 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19.

Aquesta informació ha estat elaborada tenint en compte la legislació vigent en la data que figura en l’encapçalament i es presta en virtut del dret previst en el article 53, lletra f), de la Llei 39/2015, del 1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, advertint que aquesta informació no produeix més efectes que els purament il·lustratius i d’orientació.

Com ja l’hem estat informant, el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, ha regulat l’ingrés mínim vital, mitjançant una prestació no contributiva de la Seguretat Social, i amb efectes des de l’1 de juny de 2020.

La norma té per objecte la creació i regulació de l’ingrés mínim vital (d’ara endavant IMV) com una prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que visquin soles o integrades en una unitat de convivència, quan es trobin en una situació de vulnerabilitat per falta de recursos econòmics suficients per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques.

L’IMV es configura com el dret subjectiu a una prestació de naturalesa econòmica que garanteix un nivell mínim de renda als qui es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica en els termes que es defineixen en el RDL 20/2020.

Com i quan demanar l’ingrés mínim vital?

Des del 15 de juny de 2020 es pot sol·licitar la nova prestació de la Seguretat Social: l’ingrés mínim vital.

Per sol·licitar-lo s’han habilitat dues opcions:

• Si disposa de certificat electrònic o usuari i contrasenya en cl@ve el pot sol·licitar a través de la seu electrònica de la Seguretat Social adjuntant també la documentació necessària i emplenant les dades del formulari. Aquesta opció és la més recomanable pel que s’ha habilitat la possibilitat d’utilitzar aquest servei amb l’ajuda d’una persona que disposi de certificat electrònic o cl@ve i que actuarà en qualitat de representant. Podrà accedir des d’aquest enllaç, seleccionant el mètode d’autenticació.
• Si no disposa de certificat digital o usuari i contrasenya en cl@ve podrà utilitzar el servei habilitat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social en la seu electrònica per a la seva sol·licitud sense certificat al qual pot accedir des d’aquest enllaç, on s’obrirà un formulari per emplenar amb les dades del sol·licitant i dels possibles beneficiaris que formin part de la unitat de convivència, els seus documents identificatius i la documentació necessària per resoldre la sol·licitud.

Com emplenar el formulari?

De cara a completar el formulari, és recomanable llegir les indicacions que figuren una vegada accedim a la pàgina si cliquem sobre la pregunta de Com haig d’emplenar el formulari de sol·licitud de l’ingrés mínim vital?

En aquest apartat trobarem instruccions sobre com emplenar cadascun dels apartats del formulari:

• Dades del sol·licitant:
• dades personals
• dades del/la representant legal
• dades relatives a l’allotjament
• de la unitat de convivència
• situació laboral
• Persones que integren la unitat de convivència i les seves dades
• Declaració d’ingressos i patrimoni
• Dades fiscals i domicili per a comunicacions (si són diferents de l’indicat per a la sol·licitud)
• Al·legacions que s’hagin de tenir en consideració i no estiguin recollides en el formulari
• Compte bancari per al cobrament de la prestació
• Apartat per a documentació

És obligatori que adjunti un document en el qual figuri un text com el següent o similar:

“Serveixi aquest escrit que acompanyo a la meva sol·licitud de data………..com a acreditació de la meva voluntat de sol·licitar l’ingrés mínim vital.

Signat:

A continuació ha de figurar el nom, cognoms, signatura manuscrita i número de DNI/NIE del sol·licitant i, en cas d’haver-n’hi, el nom, cognoms, signatura manuscrita per a cada membre de la unitat de convivència.

Documentació

També és convenient, abans de començar la sol·licitud, revisar la documentació necessària. Podrà comprovar-la clicant sobre la pregunta «quina documentació em demanaran?» que apareix en obrir el formulari

En aquest apartat trobarà tota la documentació pertinent per acreditar cadascuna de les situacions, des de la identitat, a la seva situació administrativa, familiar, de residència, patrimonial, les excepcions a les quals tingui dret, etc.

La documentació bàsica que necessitarà és:

• Per acreditar la identitat: DNI o NIE en el cas d’estrangers.
• Per acreditar la residència legal a Espanya: inscripció en el registre central d’estrangers, targeta de residència de familiar de ciutadà de la Unió Europea o targeta d’identitat d’estrangers.
• Per acreditar el domicili a Espanya: certificat d’empadronament on constin totes les persones empadronades en el domicili i la data d’antiguitat.
• Per acreditar l’existència de la unitat de convivència: llibre de família, certificat de naixement del registre civil dels fills, o inscripció en el registre de parelles de fet.

Com consulto l’estat de la meva sol·licitud?

El formulari recull també un apartat que li indica com comprovar l’estat de la seva sol·licitud. Per a això necessitarà el codi de sol·licitud que li apareix en finalitzar el procés, una vegada confirmada i després que hagi pogut revisar les dades introduïdes en l’última pàgina del formulari.

Amb aquest codi de sol·licitud, podrà comprovar el seu estat a través del servei «Aportar documentació a una sol·licitud» que figura en el formulari i que serveix també per incloure documentació addicional.

Altres canals

Una vegada que la situació sanitària ho permeti, la sol·licitud també es podrà fer en la xarxa de centres d’atenció i informació de la Seguretat Social (CAISS), fins llavors també es pot enviar la sol·licitud i la documentació per correu ordinari.

A més, s’està treballant perquè es pugui accedir a través d’ajuntaments, una vegada se signin els convenis previstos.

Si té dubtes sobre si té dret a percebre’l, pot provar el simulador habilitat per a això clicant en aquest enllaç. A més, pot fer consultes a través del telèfon gratuït 900 20 22 22 o utilitzant ISSA, l’assistent virtual de la Seguretat Social accessible tant en la web com en la seu electrònica.

Iniciada la tornada a la normalitat, toca que les empreses comencin a explorar les vies legals per afrontar una possible situació d’insolvència i, en molts casos, el concurs de creditors sembla l’eina adequada, però pot resultar una solució molt dràstica. 

Per això, és interessant tenir en compte altres alternatives més viables i menys dràstiques com el preconcurs, que puguin ajudar l’empresari i als seus creditors a superar aquesta situació, permetent que l’empresa sobrevisqui i pugui continuar desenvolupant la seva activitat.

El preconcurs pot ser d’utilitat, ja que és un procés senzill i curt en el temps, que permet al deutor iniciar negociacions amb els seus creditors per arribar a un acord amb ells i evitar el concurs, renegociant els deutes, tant en la seva quantia com en el període de pagament.

No hem d’oblidar, que a conseqüència de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID 19, el Reial decret llei 16/2020 estableix que fins al 31 de desembre de 2020:

• El deutor que es trobi en estat d’insolvència no tindrà el deure de sol·licitar la declaració de concurs.
• Els jutges no admetran a tràmit les sol·licituds de concurs necessari que es presentin pels creditors des de la declaració de l’estat d’alarma. Es presumeix, excepte prova en contra, que l’estat d’insolvència és conseqüència de la crisi si amb anterioritat al 14 de març de 2020 no es trobava culpable en cap dels supòsits que habiliten al creditor per sol·licitar la declaració de concurs.
• Si abans del 31 de desembre de 2020 el deutor hagués presentat sol·licitud de concurs voluntari, s’admetrà a tràmit amb preferència, encara que fos de data anterior.
• Si abans del 30 de setembre de 2020 el deutor hagués comunicat l’obertura de negociacions amb els creditors per aconseguir un acord de refinançament, un acord extrajudicial de pagaments o adhesions a una proposta anticipada de conveni, s’estarà al règim general establert per la llei.

Què és el preconcurs?

Regulat en la Llei concursal, el preconcurs consisteix en la facultat que té el deutor per posar en coneixement del jutjat que es troba en situació d’insolvència i que ha iniciat negociacions amb els seus creditors, fonamentalment amb la intenció de:

• Evitar un procediment concursal assolint un acord que permeti la viabilitat de l’empresa o
• Aconseguir les adhesions necessàries per a una proposta anticipada de conveni, que agiliti, en el seu cas, la tramitació futura i inevitable del concurs de creditors.

Comptat i debatut, consisteix en una declaració al jutjat, que ens dona un termini de tres mesos, més un, per realitzar un últim intent de negociació amb els nostres proveïdors, especialment amb entitats bancàries per tractar de refinançar el deute que tingui la societat i així poder reflotar-la.

El preconcurs de creditors se celebra de manera prèvia a la declaració de concurs, amb la finalitat d’evitar-lo. La llei obliga a acollir-se a la llei concursal passats els dos mesos següents al moment en què el deutor tingui coneixement de la seva insolvència. Aquest és el moment en el qual podrà decidir si comunica la situació preconcursal o si sol·licita directament el concurs de creditors.

D’acord amb la Llei concursal, l’empresa en situació preconcursal té a partir de llavors un termini de tres mesos per negociar amb els seus creditors i intentar resoldre els problemes de liquiditat.

Si en aquest termini o fase preconcursal no s’arriba a un acord, l’empresa comptarà amb un mes addicional per declarar el concurs davant el jutjat mercantil.

Referent a això s’ha de destacar que el fet de no assolir un acord no implica una responsabilitat per als administradors, tret que no s’hagués fet ús real d’aquest termini per negociar, s’hagi utilitzat aquesta via amb caràcter únicament dilatori o s’hagi agreujat la situació d’insolvència en aquest període.

Per tant, el preconcurs és una mesura jurídica que podem aplicar de manera simultània al refinançament si l’empresa es troba o entra en insolvència, amb la qual buscarem els següents objectius:

• Reduir les possibilitats d’una eventual responsabilitat personal de l’empresari.
• Eludir la declaració del concurs de la nostra empresa a instàncies d’un creditor durant un termini de 4 mesos.
• Refinançar el nostre deute.
• Preparar el concurs de creditors negociant una proposta anticipada de conveni amb els nostres creditors, que escurci i simplifiqui el concurs.
• Evitar l’inici o suspendre execucions judicials o extrajudicials contra béns o drets necessaris per a la continuïtat empresarial, o fins i tot sobre altres béns si comptem amb el suport d’almenys el 51% dels nostres creditors financers.
• Suspendre execucions hipotecàries temporalment.

Avantatges

El preconcurs és una alternativa que ofereix molts avantatges:

• No altera la rutina laboral durant el temps que duri el procediment: a diferència del concurs, la societat no és intervinguda per administradors concursals. És a dir, l’empresa aconsegueix mantenir els seus òrgans de govern i ser responsable de totes les decisions executives.
• Evita la mala qualificació: les empreses en preconcurs queden protegides davant la possible sol·licitud de concurs necessari per part dels seus creditors.
• Paralitza les execucions: des de la presentació de la comunicació no seran possibles les execucions judicials de béns o drets que siguin “necessaris per a la continuïtat de l’activitat professional”.
• No afecta la imatge de l’empresa: les empreses en preconcurs compten amb una certa privacitat respecte al procés. Malgrat que el secretari judicial pot ordenar la publicació de l’extracte de la resolució en el Registre Públic Concursal, si el deutor així ho sol·licita de manera expressa, no es farà públic. No obstant això, el deutor pot demanar que s’aixequi el caràcter de reservat de la comunicació quan així ho desitgi.
• És més barat: en un preconcurs les despeses sempre seran molt més baixes que les que es puguin donar en un concurs, ja que la seva durada és curta i delimitada; no hi ha administrador concursal i els costos de lletrat i procurador són bastant inferiors.

La majoria de les empreses que acudeixen al concurs de creditors el fan quan ja no hi ha possibilitat de revertir la seva situació. Les eines d’estratègia de reestructuració primerenca poden ajudar la seva empresa a superar una situació conjuntural d’insolvència sempre que s’utilitzin a temps

I recordi, una vegada que s’hagi fet la comunicació del preconcurs no se’n podrà formular una de nova fins al cap d’un any.