El Consell de Ministres del dia 17 de març de 2020 ha aprovat un Reial decret llei  que inclou una bateria de mesures per pal·liar la crisi del coronavirus. Abans de la seva publicació en el BOE, podem avançar-los algunes de les mesures que s’han inclòs per fer front a l’impacte econòmic del coronavirus, sense prejudici que en posteriors comunicats els mantindrem informats sobre aquest tema i més detalladament.

Persones grans, les dependents i a les famílies vulnerables

El primer bloc de mesures està destinat a les persones grans, les dependents i a les famílies vulnerables. En aquest apartat es destinen 600 milions d’euros al finançament de prestacions bàsiques dels corresponents serveis socials de les comunitats autònomes i ens locals, amb especial atenció a l’assistència domiciliària a persones grans i dependents.

• A més, s’amplia la protecció als subministraments d’energia i d’aigua, garantint els serveis públics essencials. Com a novetat, també es garanteixen els serveis de telecomunicacions. Tot això per a les famílies vulnerables.

• També es garanteix el dret a l’habitatge de les persones amb més dificultats. Per a això s’estableix una moratòria en el pagament de les quotes de les hipoteques per als deutors hipotecaris en situació d’especial vulnerabilitat que vegin els seus ingressos reduïts. La finalitat és que cap persona en una situació econòmica difícil perdi el seu habitatge.

Mesures laborals

• Els treballadors assalariats podran adaptar o reduir la seva jornada de treball, fins a un 100%, per fer front a les necessitats de conciliació i cura derivades d’aquesta crisi.

• S’estableix el teletreball com a mesura de flexibilitat principal, quan les circumstàncies ho permetin.

• Es promouran els ajustos temporals de plantilla a través de la flexibilització dels expedients de regulació temporal d’ocupació. Els ERTOS causats per la crisi del coronavirus seran considerats de força major i els treballadors tindran dret a la prestació contributiva per desocupació, encara que no compleixin el requisit de cotització prèvia exigit. El cobrament d’aquesta prestació no els computarà a l’efecte del cobrament posterior de la prestació per desocupació.

• En cas d’ERTOS, s’exonerarà a l’empresari de l’aportació empresarial de les quotes de la Seguretat Social.

• Per al col·lectiu d’autònoms es flexibilitza l’accés al cessament d’activitat perquè puguin cobrar amb rapidesa una prestació en cas de dificultat econòmica.

Liquiditat de les empreses

• S’ha aprovat la creació d’una línia d’avals i garanties públiques per un valor de fins a 100.000 milions d’euros. Això permetrà mobilitzar entre 150.000 i 200.000 milions d’euros. L’Estat serà el garant de les operacions.

• A més, s’aproven línies d’avals addicionals de 2.000 milions d’euros per a les empreses exportadores amb mecanismes àgils, afavorint especialment a les petites i mitjanes empreses.

• D’altra banda, les administracions públiques ajudaran a les seves empreses contractistes per mitigar les conseqüències del COVID-19 en els contractes del sector públic. S’establirà un règim específic de suspensió de contractes públics, amb ampliació de terminis i compensació de salaris, amb la finalitat d’evitar la resolució dels contractes i la consegüent pèrdua d’ocupació.

• Per donar suport al sistema productiu i empresarial, el Govern també reforma la normativa sobre inversions exteriors, per impedir que empreses de països de fora de la Unió Europea puguin controlar entitats espanyoles en sectors estratègics, aprofitant la caiguda conjuntural del valor de les seves accions en aquesta situació de crisi econòmica.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies establirà un ajut, en forma de prestació econòmica, de fins a 2.000 euros per a les persones treballadores autònomes -persona física-, que acreditin una reducció dràstica i involuntària de la seva facturació com a conseqüència dels efectes del coronavirus en la seva activitat econòmica, i sempre que figurin d’alta en activitats de les que les autoritats sanitàries han decretat el tancament i no disposin d’altres fonts alternatives d’ingressos.

Aquest ajut compta amb un pressupost de 7,5 milions d’euros i preveu beneficiar d’unes 4.500 persones treballadores autònomes.

Per accedir a aquest ajut, les persones treballadores autònomes – persona física- hauran d’estar donades d’alta al règim especial de treballadors autònoms de la Seguretat Social (RETA), i amb domicili fiscal a Catalunya.

L’accés a l’ajut s’aconsegueix mitjançant l’acreditació de pèrdues econòmiques en el mes de març del 2020 en comparació amb el mateix mes de març del 2019.

En el cas de les persones treballadores autònomes amb una antiguitat al RETA inferior a un any, la comparació es farà amb la mitjana de la facturació mensual des de l’alta al RETA.

El Departament atorgarà aquest ajut pel procediment de concurrència competitiva fins a l’exhauriment de la partida pressupostària que s’hi destini, i serà incompatible amb qualsevol altre ajut destinat a la mateixa finalitat.

Ajudes/finançament

En l’àmbit de Catalunya la Generalitat està treballant conjuntament amb l’Institut Català de Finances (ICF) per oferir a les empreses préstecs per cobrir les necessitats de circulant de les empreses com a causa del coronavirus. Són préstecs destinats en la seva majoria a PIMES I AUTÒNOMS.

Aquests crèdits de l’IFC, serà una línia de préstecs de 1.000 milions d’euros, que s’obre amb l’aval de l’ICF i l’empresa Avalis (qui assumirà el 75 per cent del risc).

Actualment s’està treballant en el format dels préstecs, encara que es pot avançar de manera provisional els imports:

a) MÀXIM 2,5 M € per empreses destinataris a PIMES i Autònoms.

b) Circulant (factures, nominis)

c) Interès màxim Euribor + 2,5 + COST D’AVALIS (aproximadament 1%)

d) avalats per l’administració (ICF)

e) Es demanen directament a les entitats financeres amb establiment a Catalunya

f) Termini de DEVOLUCIÓ. Màxim 4 anys amb 1 any de carència

g) Data d’obertura? Pendent de tancar ICF + entitats financeres.

h) Afectarà tots els sectors menys a l’immobiliari

Per la informació de què disposem fins al moment creiem serà efectiu en uns 10 dies.

A escala estatal l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) actualment ha estat instruït pel Reial decret llei 7/2020 pel qual s’adopten mesures urgents per respondre a l’impacte del Covid-19, per ampliar fins a 400 milions d’euros, la línia de finançament a afectats per la insolvència de Thomas Cook, a totes les empreses i treballadors autònoms amb domicili social a Espanya enquadrats en el sector turístic acordat amb la definició d’activitats que es recull en la disposició addicional primera del citat RDL.

Al llarg d’aquesta setmana l’ICO ampliarà la informació corresponent.

PIMES i autònoms

Mesures per al pagament d’impostos

Ajornaments de pagament d’impostos reportats a partir del 13 de març de 2020 pel que es poden ajornar tots els impostos del primer trimestre per evitar possibles tensions en tresoreria que puguin experimentar diferents col·lectius l’Estat proposa una flexibilització en matèria d’ajornaments, concedint durant sis mesos aquesta facilitat de pagament d’impostos a PIMES i autònoms prèvia sol·licitud, en uns termes equivalents a una carència de tres mesos.

Es concedirà l’ajornament de l’ingrés del deute tributari corresponent a totes aquelles declaracions-liquidacions i autoliquidacions que el seu termini de presentació i ingrés finalitzi des de la data d’entrada en vigor el Reial decret llei 7/2020, de 12 de març (13/03/2020) i fins al dia 30 de maig de 2020, tots dos inclusivament.

En el context de l’emergència de salut pública derivada de l’extensió del coronavirus, poden sorgir molts dubtes, tant de ciutadans com d’empreses, treballadors i altres subjectes obligats al compliment de la normativa de protecció de dades sobre el tractament de dades personals relatives a la salut.

En aquest sentit, l’informem que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) està donant respostes a algunes de les consultes que estan començant a sorgir per a subjectes obligats al compliment de la normativa de protecció de dades sobre el tractament de dades personals relatives a la salut.

També l’AEPD, ha publicat, un informe en el qual analitza el tractament de dades de salut en relació amb la crisi provocada per l’epidèmia del coronavirus COVID-19. En aquest informe, estableix que el tractament de dades de salut en diferents àmbits es pot considerar lícit, sotmès al compliment dels principis i obligacions establerts en el Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea (RGPD).

Vegem algunes d’aquestes qüestions resoltes per l’AEPD:

Els empresaris poden tractar la informació de si els treballadors estan infectats del coronavirus?

En aplicació del que s’estableix en la normativa sanitària, laboral i, en particular, de prevenció de riscos laborals, els ocupadors podran tractar, d’acord amb aquesta normativa i amb les garanties que estableixen, les dades del personal necessàries per garantir la seva salut i adoptar les mesures necessàries adoptades per les autoritats competents, la qual cosa inclou igualment assegurar el dret a la protecció de la salut de la resta del personal i evitar que s’encomanin en el si de l’empresa i/o centres de treball que puguin propagar la malaltia al conjunt de la població.

L’empresa podrà conèixer si la persona treballadora està infectada o no, per dissenyar a través del seu servei de prevenció els plans de contingència que siguin necessaris, o que hagin estat previstos per les autoritats sanitàries.

Aquesta informació també pot ser obtinguda mitjançant preguntes al personal. No obstant això, les preguntes s’haurien de limitar exclusivament a indagar sobre l’existència de símptomes, o si el treballador ha estat diagnosticat com a contagiat, o subjecte a quarantena. Resultaria contrari al principi de minimització de dades la circulació de qüestionaris de salut extensos i detallats, o que incloguin preguntes no relacionades amb la malaltia.

Poden transmetre aquesta informació al personal de l’empresa?

Aquesta informació s’hauria de proporcionar sense identificar a la persona afectada a fi de mantenir la seva privacitat, si bé, es podria transmetre a requeriment de les autoritats competents, en particular les sanitàries.

La informació s’ha de proporcionar respectant els principis de finalitat i proporcionalitat i sempre dins del que s’estableix en les recomanacions o instruccions emeses per les autoritats competents, en particular les sanitàries. Per exemple, si és possible aconseguir la finalitat de protecció de la salut del personal divulgant l’existència d’un contagi, però sense especificar la identitat de la persona contagiada, s’hauria de procedir d’aquesta manera. Si, per contra, aquest objectiu no es pot assolir amb informació parcial, o la pràctica és desaconsellada per les autoritats competents, en particular les sanitàries, es podria proporcionar la informació identificativa.

Es pot demanar als treballadors i visitants aliens a l’empresa dades sobre països que hagin visitat anteriorment, o si presenten simptomatologia relacionada amb el coronavirus?

Amb independència que les autoritats competents, en particular les sanitàries, estableixin aquestes mesures per una qüestió de salut pública i que així ho comuniquin als centres de treball, els ocupadors tenen l’obligació legal de protegir la salut de les persones treballadores i mantenir el lloc de treball lliure de riscos sanitaris, per la qual cosa estaria justificada la sol·licitud d’informació als empleats i visitants externs sobre símptomes o factors de risc sense necessitat de demanar el seu consentiment explícit (RGPD i Llei de prevenció de riscos laborals).

La informació sol·licitada hauria de respondre al principi de proporcionalitat i limitar-se exclusivament a preguntar per visites a països d’alta prevalença del virus i en el marc temporal d’incubació de la malaltia, les últimes 2 setmanes, o si es té algun dels símptomes de la malaltia. Resultaria contrari al principi de minimització de dades la utilització de qüestionaris de salut extensos i detallats, o que incloguin preguntes no relacionades amb la malaltia.

Es poden tractar les dades de salut dels treballadors relacionades amb el coronavirus?

Per complir les decisions sobre la pandèmia de coronavirus que adoptin les autoritats competents, en particular les sanitàries, la normativa de protecció de dades no s’hauria d’utilitzar per obstaculitzar o limitar l’efectivitat de les mesures que adoptin aquestes autoritats en la lluita contra la pandèmia.

La normativa de protecció de dades permet adoptar les mesures que siguin necessàries per salvaguardar els interessos vitals de les persones físiques, l’interès públic essencial en l’àmbit de la salut, la realització de diagnòstics mèdics, o el compliment d’obligacions legals en l’àmbit laboral, inclòs el tractament de dades de salut sense necessitat de comptar amb el consentiment explícit de l’afectat.

En tot cas, el tractament d’aquestes dades ha d’observar els principis establerts en el RGPD, en particular els de minimització, limitació de la finalitat i minimització de la conservació.

En cas de quarantena preventiva o estar afectat pel coronavirus, el treballador té obligació d’informar el seu ocupador d’aquesta circumstància?

Els treballadors que, després d’haver tingut contacte amb un cas de coronavirus, poguessin estar afectats per aquesta malaltia i que, per aplicació dels protocols establerts per les autoritats sanitàries competents, es veuen sotmesos al corresponent aïllament preventiu per evitar els riscos de contagi derivats d’aquesta situació fins que es disposi del corresponent diagnòstic, hauran d’informar el seu ocupador i al servei de prevenció o, en el seu cas, als delegats de prevenció (Llei de prevenció de riscos laborals)

El treballador en situació de baixa per malaltia no té obligació d’informar sobre la raó de la baixa a l’empresa, no obstant això, aquest dret individual pot cedir enfront de la defensa d’altres drets com el dret a la protecció de la salut del col·lectiu de treballadors en situacions de pandèmia i, més en general, la defensa de la salut de tota la població.

El personal de seguretat pot prendre la temperatura als treballadors amb la finalitat de detectar casos de coronavirus?

Verificar si l’estat de salut dels treballadors pot constituir un perill per a ells mateixos, per a la resta del personal, o per a altres persones relacionades amb l’empresa constitueix una mesura relacionada amb la vigilància de la salut dels treballadors que, conforme a la Llei de prevenció de riscos laborals, resulta obligatòria per a l’ocupador i hauria de ser realitzada per personal sanitari.

En tot cas, el tractament de les dades obtingudes a partir de les preses de temperatura ha de respectar la normativa de protecció de dades i, per això i entre altres obligacions, ha d’obeir a la finalitat específica de contenir la propagació del coronavirus, limitar-se a aquesta finalitat i no estendre’s a altres diferents, i mantinguts no més del temps necessari per a la finalitat per a la qual es recapten.

Informe de l’AEPD sobre el tractament de dades de salut

Com ja hem comentat, l’AEPD ha publicat, amb data de 12 de març, un informe en el qual analitza el tractament de dades de salut en relació amb la crisi provocada per l’epidèmia del coronavirus COVID-19. En aquest informe, estableix que el tractament de dades de salut en diferents àmbits es pot considerar lícit, sotmès al compliment dels principis i obligacions establerts en el RGPD.

Perquè el tractament de les dades de salut sigui lícit, aquest tractament s’ha de realitzar en virtut d’alguna de les bases legitimadores de l’article 6 del RGPD com, per exemple, el compliment d’una obligació legal o la defensa d’interessos vitals. A més, tractant-se de dades especialment protegides, segons indica l’AEPD, els responsables del tractament, entre els quals es troben les empreses, hauran d’emparar el tractament de dades de salut en alguna de les següents bases legitimadores de l’article 9 del RGPD:

Que el tractament sigui necessari per al compliment d’obligacions i l’exercici de drets específics del responsable del tractament o de l’interessat en l’àmbit del dret laboral i de la seguretat i protecció social (article 9.2.b del RGPD).

Per poder emparar el tractament de dades de salut en aquesta base legitimadora, aquest tractament ha d’estar establert en la normativa espanyola. En aquest sentit, l’AEPD indica que les empreses poden tractar les dades de salut dels treballadors si aquestes dades són necessàries per al compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.

 Sense perjudici de l’anterior, l’AEPD no aclareix si l’empresa pot sol·licitar aquesta informació directament als treballadors (actuació activa) o si l’empresa només pot tractar les dades personals de salut si els treballadors els proporcionen voluntàriament (actuació reactiva).

Que el tractament sigui necessari per raons d’interès públic essencial o per raons d’interès públic en l’àmbit de la salut pública [article 9.2. g) i i) del RGPD].

Per poder emparar el tractament de dades de salut en aquesta base legitimadora, aquest tractament ha d’estar establert en la normativa espanyola. En aquest sentit, l’AEPD aclareix que, en la legislació espanyola, les responsabilitats en defensa de l’interès públic essencial o en l’àmbit de la salut pública corresponen a les autoritats sanitàries i als centres de salut.

Per aquest motiu, tal com indica l’AEPD, les empreses només poden emparar el tractament de dades personals de salut en aquesta base legitimadora, si el tractament de les dades personals de salut és realitzat seguint les instruccions de les autoritats competents (per exemple, per informar que una persona ha estat en contacte amb un company de treball contagiat de coronavirus -si bé, en la nostra opinió, no s’hauria d’informar la resta de treballadors de la identitat de l’empleat contagiat-).

Que el tractament sigui necessari per a finalitats de medicina preventiva o laboral, avaluació de la capacitat laboral del treballador, diagnòstic mèdic, prestació d’assistència o tractament de tipus sanitari o social (article 9.2.h del RGPD).

En aquest cas, les dades de salut han de ser tractades per un professional de la salut. Per aquest motiu (encara que l’AEPD no l’indica expressament), cal interpretar que el tractament de dades de salut emparat en aquesta base legitimadora, només pot ser realitzat pel servei mèdic de les empreses, a més dels professionals mèdics en centres de salut i hospitalaris.

Que el tractament de les dades de salut sigui necessari per protegir l’interès vital de l’interessat o d’una altra persona física quan l’interessat es troba físicament o jurídica incapacitat (article 9.2.c del RGPD).

Així mateix, en el citat informe, l’AEPD indica que (i) cada responsable del tractament (entre ells, les empreses) ha d’analitzar quina de les citades bases legitimadores els resultaria d’aplicació, (ii) les dades sobre la salut s’han de tractar únicament per a la finalitat recaptada, en aquest cas concret, la gestió de la crisi del coronavirus.

Finalment, l’AEPD recorda que el tractament de dades de salut ha de respectar la resta de principis establerts en el RGPD, com el principi de limitació del tractament o el principi de minimització de dades, de manera que no es recaptin més dades personals que els estrictament necessaris ni s’utilitzin per a altres finalitats o més enllà del temps més curt possible.

Les agències de protecció de dades del Regne Unit i de França, entre altres països, s’han pronunciat també referent a aquesta situació, amb un mateix element en comú en ambdues, la necessitat de limitar al màxim el tipus de dades que es recapten i les finalitats, recomanant que, en la mesura que sigui possible, no es recaptin dades personals de salut si existeixen altres mitjans menys invasius per a la mateixa finalitat (per exemple, que en lloc de preguntar símptomes als treballadors, se’ls informi que si han estat en zones de risc o presenten símptomes han d’acudir a un servei mèdic).

Vegeu l’informe de l’AEPD: https://www.aepd.es/es/documento/2020-0017.pdf

En el context de l’emergència de salut pública derivada de l’extensió del coronavirus, poden sorgir molts dubtes, tant de ciutadans com d’empreses i professionals. Un d’aquests dubtes és si els registres i notaries han d’estar oberts per realitzar els tràmits necessaris.

Doncs bé, tenint en compte les instruccions de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública i del Ministeri de Justícia, la resposta és que sí que han d’estar oberts, perquè els registres de la propietat, mercantils i de béns mobles són servei públic d’interès general i són oficines públiques.

També les notaries desenvolupen un servei públic d’interès general, són oficines públiques, i han de romandre obertes, per la qual cosa no els afecta la prohibició general de l’estat d’alarma.

Atenció. Exceptuant els supòsits de malaltia i els establerts en la legislació notarial, el notari no pot tancar el despatx notarial en tenir caràcter d’oficina pública.

Si una oficina notarial quedés desatesa a conseqüència del COVID-19, el notari ho comunicarà immediatament al seu Col·legi Notarial. En aquest cas, el notari designarà en els termes reglamentàriament previstos a un substitut. En cas que no sigui possible, s’aplicarà el quadre de substitucions aprovat per cada Col·legi Notarial.

No obstant això, el Consell General del Notariat dóna la possibilitat d’adoptar mesures de prestació del servei notarial que afectin a tot el territori nacional. I concedeix al Col·legi Notarial corresponent l’adopció de mesures singulars en el seu àmbit territorial que no han d’implicar un increment de risc per a la salut del notari o el personal al seu servei.

Però el públic no podrà acudir ni a notaries ni a registres, excepte en comptadíssimes excepcions en les quals es doni “causa de força major o situació de necessitat” perquè, com a regla general, no pot sortir de casa.

Registres

L’atenció diària al públic que ha de prestar el registrador i la seva plantilla es farà exclusivament mitjançant correu electrònic o per via telefònica.

Les sol·licituds de notes simples i certificacions s’hauran de fer excepcionalment durant la vigència del Reial decret 463/2020, de 14 de març, i en el seu cas, les seves pròrrogues, a través de la web registradores.org, acreditant en tot cas l’interès legítim. No obstant això, les notes simples també es podran sol·licitar per correu electrònic.

L’horari d’atenció al públic serà el d’estiu, és a dir, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores.

En registres, moltes de les sol·licituds del públic (com les peticions de notes simples o certificacions) es poden fer per Internet a través de la web www.registradores.org. 

Notaries

Només serà obligatori atendre aquelles actuacions de caràcter urgent, així com les que determini el Govern.

El notari s’abstindrà de citar a interessats per a actuacions que no revesteixin aquest caràcter.

L’oficina notarial haurà de procurar un telèfon de contacte, així com un correu electrònic per a atendre aquestes actuacions. Aquests mitjans estan publicats en la pàgina web www.notariado.org.

L’interessat que consideri urgent una actuació notarial haurà de contactar per telèfon o en la mesura del possible presentar telemàticament un escrit en la pàgina web esmentada en el qual haurà d’indicar les seves dades d’identificació, inclòs telèfon, així com l’actuació notarial demandada.

No s’admetrà l’accés a la notaria a ningú diferent de l’interessat i conforme a la legislació notarial altres intervinents com intèrprets o testimonis.

L’actuació notarial es desenvoluparà exclusivament en l’oficina notarial i pel temps imprescindible.

L’interessat citat amb dia i hora que acudeixi a la notaria haurà d’acudir-hi amb aquells mitjans d’autoprotecció que garanteixin la seguretat sanitària.

A la notaria, tant el personal de l’oficina pública notarial, com el notari adoptaran les mesures de separació i allunyament físic recomanades per les autoritats.

Per garantir la prestació del servei públic notarial, el notari establirà, en cas que sigui possible, torns, de conformitat amb la legislació laboral.

El notari facilitarà, a aquest efecte, als seus empleats un document a manera de salconduit que els permeti justificar que acudeixen al seu lloc de treball.

S’ha aprovat aquesta Resolució de 16 de març de 2020, de la Direcció General de Transport Terrestre, per la qual s’exceptua temporalment el compliment de les normes de temps de conducció i descans en els transports de mercaderies contingudes en els articles 6 a 9 del Reglament (CE) núm. 561/2006 del Parlament Europeu i del Consell de 15 de març de 2006, que deixa sense efecte la que es va publicar en el BOE del dia 14 de març: Resolució de 13 de març de 2020, de la Direcció General de Transport Terrestre, que exceptua temporalment en els transports de mercaderies el compliment de les normes de temps de conducció i descans.

Els efectes provocats per l’extensió del coronavirus (COVID-19) constitueixen clarament circumstàncies excepcionals, com ha estat l’adopció pel Govern d’Espanya del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, tenint repercussió en la mobilitat i en el transport. Aquest Reial decret recull mesures per assegurar en tot moment el transport de mercaderies per carretera, pel seu impacte en tota l’activitat econòmica i especialment en aquest context, en el qual és imprescindible garantir el proveïment.

En concret, s’acorda:

• Exceptuar temporalment a les operacions de transport de mercaderies afectades per aquestes circumstàncies del compliment de les normes establertes en els articles 6.1 i 8.6 del Reglament núm. 561/2006.
• Les excepcions previstes en el punt anterior seran aplicable als conductors que realitzin operacions de transport de mercaderies en tot el territori nacional.

Atenció. Aquestes exempcions seran aplicables des del dia 14 de març de 2020 fins al dia 28 de març del 2020, tots dos inclosos.