L’informem que el Consell de Ministres ha acordat sol·licitar del Congrés dels Diputats l’autorització per prorrogar l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. Aquesta pròrroga se sol·licita fins a les 00.00 hores del dia 7 de juny.

Així mateix el Consell de Ministres ha acordat incloure en l’acord, pel qual se sol·licita autorització al Congrés dels Diputats la pròrroga de l’estat d’alarma, la derogació de la disposició addicional tercera del Reial decret 463/2020, relativa a la suspensió de terminis administratius, de manera que, amb efectes 1 de juny de 2020, el còmput dels terminis que haguessin estat suspesos es reprendria.

L’informem que el Consell de Ministres del passat 19 de maig ha aprovat l’acord pel qual s’activa el quart tram de la línia d’avals per a empreses i autònoms, adoptada pel Govern el passat 17 de març per import de fins a 100.000 milions d’euros.

El nou tram, de 20.000 milions d’euros, es destinarà de manera íntegra a garantir operacions de pimes i autònoms, ja que són els que estan recorrent en major mesura a la línia d’avals i exerceixen un paper essencial en el sosteniment de l’activitat econòmica i l’ocupació.

Amb l’aprovació d’aquest nou tram s’han posat a la disposició d’empreses i autònoms 80.000 milions d’euros per avalar el finançament concedit per entitats de crèdit, establiments financers de crèdit, entitats de pagament i entitats de diners electrònics.

Addicionalment, s’han aprovat 4.000 milions d’euros per avalar les emissions de pagarés en el Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF) i 500 milions d’euros per reforçar el reaval que CERSA concedeix a les societats de garantia recíproca.

Del volum total de recursos aprovats, els autònoms i pimes es beneficien ja de 60.000 milions d’euros en avals per garantir la seva liquiditat i cobrir les seves necessitats de circulant.

Un total de 123 entitats financeres han subscrit els corresponents acords de col·laboració i estan distribuint el finançament amb aval de l’Estat als clients que ho necessitin.

L’àmplia cobertura i implantació territorial de les entitats de crèdit, caixes rurals, establiments financers de crèdit, entitats de diners electrònics i entitats de pagaments garanteixen la distribució dels avals entre les empreses i autònoms de tots els sectors d’activitat i de qualsevol lloc del país.

Més de 50.000 milions d’euros en finançament

Les empreses espanyoles han rebut ja més de 50.000 milions de finançament garantit amb la línia d’avals. Amb dades a 17 de maig, s’han aprovat 394.543 operacions de finançament, amb un import avalat de 38.631 milions d’euros.

El volum més gran d’operacions i finançament es concentra en pimes i autònoms, amb 387.039 préstecs aprovats, el 98% del total, i un import avalat de 26.992 milions d’euros. Aquests avals han permès que aquestes empreses hagin rebut 33.804 milions d’euros de finançament per garantir la seva liquiditat i cobrir les seves necessitats de circulant.

Les empreses de més volum han rebut més de 17.000 milions d’euros en finançament, a través de 7.504 operacions avalades amb 11.638 milions d’euros.

Característiques de la línia d’avals

Podran sol·licitar els avals d’aquest quart tram les pimes i autònoms afectats pels efectes econòmics de la COVID-19, sempre que els sol·licitants no estiguessin en situació de morositat a 31 de desembre de 2019 i en procediment concursal a 17 de març de 2020.

L’aval garanteix el 80% dels nous préstecs i renovacions d’operacions sol·licitades per autònoms i pimes i té una vigència igual al termini del préstec concedit, amb un màxim de cinc anys.

Les pimes i autònoms interessats podran sol·licitar la garantia per a les seves operacions fins a 30 de setembre de 2020. El termini es podrà ampliar, sempre en línia amb la normativa d’Ajudes d’Estat de la Unió Europea, per acord del Consell de Ministres.

La distribució de la línia d’avals entre les entitats es durà a terme amb els mateixos criteris que els establerts en els trams anteriors, en funció de la quota de mercat comunicada per cada entitat financera al Banc d’Espanya a tancament del 2019.

El volum màxim assignat per a cada entitat serà vàlid fins a 30 de juny. A partir d’aquesta data, els imports d’aval assignats i no utilitzats per les entitats es distribuiran entre la resta d’entitats, de manera proporcional a l’import d’aval que haguessin utilitzat fins a aquesta data.

En la resolució núm. 142227 de l’INFORMA, l’AEAT respon la pregunta de com presentar l’impost sobre societats si el període impositiu no coincideix amb l’any natural i el volum d’operacions no és superior a 600.000 € en 2019. 

L’AEAT respon que per al cas de contribuents de l’impost sobre societats que el seu període impositiu no coincideixi amb l’any natural, si el seu volum d’operacions no és superior a 600.000 euros l’any 2019 i el venciment d’aquesta autoliquidació es produeix a partir del 15 d’abril i fins al dia 20 de maig de 2020, el termini per a la seva presentació s’estendrà fins al 20 de maig de 2020. En el cas que es domiciliï l’ingrés el termini serà fins al 15 de maig.

Sense perjudici de l’anterior, el Reial decret llei 7/2020 de 12 de març, pel qual s’adopten mesures urgents per respondre a l’impacte econòmic de la COVID-19 permet sol·licitar l’ajornament de les autoliquidacions el termini de presentació i ingrés de les quals finalitzi en el període comprès entre el 13 de març i el dia 30 de maig de 2020, tots dos inclusivament, per sis mesos i no es reportaran interessos de demora durant els primers tres mesos.

Aquesta extensió de termini no resultarà d’aplicació als contribuents que formin part d’un grup fiscal que apliqui el règim especial de consolidació fiscal amb independència del seu import net del volum de negocis.

La regulació de l’IVA relativa a les operacions de comerç electrònic de béns (i, en general, a les vendes a distància) serà objecte d’una substancial modificació en aplicació de les Directives 2017/2455 i 2019/1995. L’aplicació d’aquestes normes en els Estats membres estava prevista, inicialment, per a l’1 de gener de 2021.

No obstant això, les noves disposicions requereixen la implantació de procediments de gestió i control, no sols pels operadors afectats, sinó molt particularment pels Estats membres i, en la situació actual produïda per la COVID-19 no tots els Estats semblen estar en disposició d’abordar una adaptació en termini a les noves regles.

Per aquest motiu, la Comissió Europea ha proposat ajornar fins a l’1 de juliol de 2021 l’aplicació de les mesures establertes en el “paquet sobre l’IVA en el comerç electrònic”, l’entrada en vigor del qual estava prevista l’1 de gener de 2021.

La norma estableix en els 10.000 euros el llindar a partir del qual es tributarà al país de destinació, enfront dels 35.000 euros que tenia fins ara, per exemple, Espanya. Al mateix temps s’amplia el sistema que permet que els empresaris no hagin d’identificar-se i donar-se d’alta en cada Estat de consum.

A partir del 2021, les plataformes seran responsables de recaptar i ingressar l’IVA d’aquestes vendes. Aquesta norma pretén evitar el mecanisme de frau derivat de la importació de béns realitzades a consumidors europeus i millorar els nivells de competència entre els negocis dins de la Unió Europea i aquells exteriors que ara no carregaven l’IVA.

En la resolució núm. 142214 de l’INFORMA, l’AEAT respon una pregunta que, per la situació que estem vivint en aquesta època, alguns contribuents s’han vist afectats en relació amb el còmput del termini de dos anys per a la reinversió en un nou habitatge de l’import obtingut en la venda de l’habitatge antic, per gaudir en l’IRPF de l’exempció dels guanys patrimonials que es posin de manifest en la transmissió de l’habitatge habitual del contribuent quan l’import total obtingut es reinverteixi en l’adquisició d’un nou habitatge habitual.

En concret es pregunta:

Es té en compte el temps transcorregut durant l’estat d’alarma per al còmput de termini de reinversió? Si venç el termini per efectuar la reinversió en habitatge habitual durant l’estat d’alarma, s’amplia el termini?

L’AEAT respon que podran gaudir d’exempció en l’IRPF els guanys patrimonials que es posin de manifest en la transmissió de l’habitatge habitual del contribuent quan l’import total obtingut es reinverteixi en l’adquisició d’un nou habitatge habitual. La reinversió de l’import obtingut en l’alienació s’haurà d’efectuar, d’una sola vegada o successivament, en un període no superior a dos anys des de la data de transmissió de l’habitatge habitual.

No obstant això no es tindrà en compte el període de durada de l’estat d’alarma a l’efecte de computar el termini de dos anys per a la reinversió en un nou habitatge de l’import obtingut en la venda de l’habitatge antic, es paralitza el còmput d’aquest termini a l’inici de l’estat d’alarma i es reprèn a la seva finalització.

En la resolució núm. 142217 de l’INFORMA, l’AEAT respon una pregunta que, per la situació que estem vivint en aquesta època en què moltes treballadores s’han vist afectades per un ERTO per la COVID-19, i volen saber si continuen tenint dret a l’aplicació de la deducció per maternitat.

Seria aplicable en l’IRPF la deducció per maternitat durant el temps que el contracte de treball es trobi suspès a conseqüència de l’aprovació d’un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO)?

L’AEAT respon que les dones amb fills menors de tres anys amb dret a l’aplicació del mínim per descendents podran minorar la quota diferencial de l’IRPF fins a 1.200 euros anuals per cada fill menor de tres anys sempre que realitzin una activitat per compte propi o d’altri per la qual estiguin donades d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat.

D’acord amb l’apartat 2 de l’article 262 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, en el cas d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) en els quals se suspengui el contracte de treball, el contribuent es troba en situació de desocupació total.

Per tant, en els casos de suspensió del contracte de treball durant tot el mes, a conseqüència de l’aprovació d’un expedient de regulació temporal d’ocupació, es deixa de realitzar una activitat per compte d’altri i de complir-se els requisits per gaudir de la deducció per maternitat i el corresponent abonament anticipat.

Només seria possible fer un treball per compte d’altri, quan es realitzés a temps parcial en supòsits temporals de regulació d’ocupació. En aquests casos sí que es tindria dret per aquests mesos a la deducció per maternitat.

L’informem que el subsidi extraordinari per a empleades de la llar, regulat per Resolució de 30 d’abril del 2020 del SEPE per la qual es desenvolupa el procediment per a la tramitació de sol·licituds del subsidi extraordinari per falta d’activitat per als integrants del sistema especial per a empleats de la llar del règim general de la Seguretat Social, BOE de quatre de maig de 2020, estableix que:

El subsidi extraordinari s’haurà de sol·licitar presentant el formulari disponible en la web i en la seu electrònica del SEPE degudament emplenat, acompanyat de la declaració responsable signada per la persona o persones ocupadores, en la qual es confirmi que les dades consignades per la treballadora en la sol·licitud sobre la relació laboral que les uneix són certes.

Presentació de la sol·licitud

EN LÍNIA: la presentació de la sol·licitud es realitzarà, sempre que disposi de DNI electrònic, certificat electrònic o Cl@ve, a través del registre electrònic general de l’Administració General de l’Estat, adjuntant la documentació exigida. Pròximament, estarà disponible igualment la sol·licitud del subsidi en la seu electrònica, amb els mateixos requisits (DNI electrònic, certificat electrònic o CL@VE).

Presencial: podrà descarregar i imprimir la sol·licitud i presentar-la en qualsevol oficina d’assistència en matèria de registres o en les oficines de correus, dirigint-la a la Unitat subsidi empleades de la llar. Direcció General del Servei Públic d’Ocupació Estatal, Carrer Condesa de Venadito, 9, 28027 Madrid. Per descarregar i imprimir la sol·licitud NO necessita DNI electrònic, certificat electrònic o Cl@ve.

Més informació:

http://www.sepe.es/HomeSepe/ca/COVID-19/subsidio-extraordinario-personas-empleadas-hogar.html

El registre de jornada, tal com es va establir el passat 12 de maig de 2019 en el Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, continua sent obligatori, i les empreses hauran d’adaptar i prendre mesures per poder realitzar-lo davant la nova situació.

Forma del registre: quin sistema de registre caldrà implementar?

El tipus de sistema de registre respondrà a la lliure elecció de l’empresa, sempre que garanteixi la fiabilitat i invariabilitat de les dades i reflecteixi, com a mínim, cada dia de prestació de serveis, l’hora d’inici i l’hora de finalització de la jornada. Es podrà recórrer a sistemes manuals, analògics o digitals que evitin possibles contagis.

Mitjançant la negociació col·lectiva o acord d’empresa o, en defecte d’això, decisió de l’empresari prèvia consulta amb els representants legals dels treballadors en l’empresa, es podria negociar la manera d’organitzar i documentar aquest registre de jornada.

Registre amb empremta dactilar

Cal assenyalar que tenint en compte l’Ordre SND/414/2020, de 16 de maig (mesures per a la fase 2) i Ordre SND/386/2020, de 3 de maig (mesures fase 1), el registre amb empremta dactilar serà substituït per qualsevol altre sistema de control horari que garanteixi les mesures higièniques adequades per a la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors, o bé s’haurà de desinfectar el dispositiu de fitxatge abans i després de cada ús, advertint als treballadors d’aquesta mesura.

Per tant, si registra la jornada dels seus empleats amb un sistema de fitxatges amb empremta dactilar, ha d’adoptar les següents mesures de prevenció mentre duri l’estat d’alarma:

• Substitueixi el fitxatge amb empremta per qualsevol altre sistema de control horari que garanteixi les mesures higièniques adequades per protegir la salut dels seus treballadors. Per exemple, implanti temporalment un registre manual individualitzat amb la signatura del treballador (de manera que cada empleat només toqui el seu document).
• Si la substitució indicada no és possible, desinfecti el dispositiu de fitxatge abans i després de cada ús. En aquest cas comuniqui als seus empleats aquesta mesura (com desinfecta el dispositiu, la periodicitat, etc.).

Entre les coses que hem de tenir en compte a l’hora de triar una alternativa al fitxatge per empremta dactilar o biomètric, hem de tenir en compte mètodes que permetin el fitxatge sense aglomeracions en l’entrada o al voltant d’un dispositiu de fitxatge físic.

Avui dia podem trobar fàcilment nombrosos mètodes de registre, que possibiliten el fitxatge i registre horari a distància de cadascun dels empleats, sense necessitat d’haver d’accedir al centre de treball per un lloc específic.

Entre molts altres mètodes i solucions de registre, podem trobar:

• App de registre horari o fitxatge: aplicació mòbil que permet el fitxatge i registre de jornada des de qualsevol lloc.
• Registre horari telefònic: mètode de registre mitjançant trucada telefònica. Permet establir un registre telefònic, ideal per reorganitzar els registres en diferents punts i que no es produeixin aglomeracions en algunes ubicacions.
• Registre de jornada amb correu electrònic: sistema de registre mitjançant correu electrònic, que permet registrar la jornada des de casa, en una oficina, o qualsevol altra ubicació.
• Dispositiu QR o RFID: tot i que és aconsellable evitar aquests dispositius, ja que l’ideal és evitar aglomeracions, si repartim als treballadors per torns i evitem això, la màquina de fitxatge QR i RFID, permet registrar la jornada sense que l’empleat s’hagi de treure la màscara o els guants. És ideal si no ens queda més remei que disposar d’un sistema en el centre de treball.

L’informem que mitjançant la publicació en el seu web d’una guia simple, el SEPE dóna resposta a un dels dubtes que s’havien originat després del Reial decret llei de mesures socials en defensa de l’ocupació: com comunicar les modificacions que es realitzin sobre els ERTO degudes a la incorporació progressiva a l’activitat?

Es poden donar les següents situacions que modifiquin les mesures inicials de l’ERTO:

1. L’empresa incorpora tots o alguns treballadors a l’activitat. S’utilitzarà el model de formulari BAIXES ERTO.

2. L’empresa redueix la jornada de tots o alguns dels seus treballadors en suspensió: enviarà a través del registre electrònic comú al SEPE, a la direcció provincial corresponent al centre de treball:

1) La baixa en la prestació dels treballadors a través del model BAIXES ERTO.

2) L’alta de la prestació en l’imprès de SOL·LICITUD COL·LECTIVA, indicant en la casella % reducció jornada el percentatge de jornada diària treballada.

3. L’empresa incorpora a jornada completa tots o alguns dels seus treballadors i tots o alguns dies de la setmana: es comunicarà a través de certifc@2 els períodes d’activitat per als dies treballats.

4. L’empresa incorpora tots o alguns dels seus treballadors alguns dies de la setmana o del mes, alternant dies d’activitat completa amb dies de jornada parcial: es comunicarà a través de certifc@2 els períodes d’activitat per als dies calculats sobre les hores treballades. Es dividirà el nombre total d’hores treballades en el mes entre el nombre d’hores de la jornada diària del treballador abans de l’ERTO, arrodonint a dies.

Exemples

• Un treballador, a temps complet abans de l’ERTO, treballa en el mes 5 dies les següents hores: dia 1r 5 hores, dia 2n 3 hores, dia 3r 3 hores, dia 4t 6 hores i dia 5è 2 hores. El total d’hores són 19; dividit entre 8 hores de jornada diària a temps complet dóna com a resultat 2,3. S’arrodoneix el resultat en 2 dies, en quedar el decimal per sota de 5. Per tant es comuniquen 2 dies d’activitat.
• Un treballador que era a temps parcial abans de l’ERTO, al 70% de la jornada (28 hores setmanals repartides de dilluns a dijous), treballa en el mes 15 dies: 6 dies a 1,5 hores/dia i 9 dies a 2 hores/dia. El total d’hores treballades són 27; dividit entre 7 hores de jornada diària (DL-DJ) dóna com a resultat 3,86. S’arrodoneix el resultat en 4 dies, en quedar el decimal per sobre de 5. Es comuniquen 4 dies d’activitat per a aquest treballador.
• L’empresa incorpora tots o algun dels seus treballadors cada dia del mes, però amb percentatges de jornada variables: es comunicaran a través de certifc@2 els períodes d’activitat per als dies calculats sobre les hores treballades, seguint els exemples anteriors. Es dividirà el nombre total d’hores treballades en el mes entre el nombre d’hores de la jornada diària del treballador abans de l’ERTO, arrodonint.

Per tant, es podran comunicar les següents situacions per a tots o diversos treballadors de l’empresa:

HAIG DE TORNAR A ENVIAR CERTIFICAT D’EMPRESA PER A TOTS ELS MEUS TREBALLADORS?

No caldrà enviar nous certificats d’empresa sempre que es tracti del mateix ERTO.

QUÈ PASSA AMB ELS TREBALLADORS QUE NO TENEN MODIFICACIÓ DE LA SEVA MESURA?

No caldrà comunicar res. La prestació dels treballadors es continuaran abonant com es feia i fins al 30 de juny de 2020.

ES POT ACORDAR UN ALTRE MITJÀ DE COMUNICACIÓ AMB LES DIRECCIONS PROVINCIALS? 

La Direcció Provincial del SEPE i l’empresa podran acordar altres formes de remissió de dades, sempre que es garanteixi la seguretat de les comunicacions i es faciliti tota la informació necessària.

En l’apartat d’Empreses de la secció COVID-19 del SEPE trobarà més informació.

L’informem que el Ministeri de Sanitat ha publicat un protocol amb un compendi de mesures de seguretat que serveix com a guia de bones pràctiques, que comprèn mesures generals d’higiene i/o protecció dels treballadors, en l’establiment, dels clients i en els sistemes de climatització i ventilació.

La guia es divideix en dues seccions, d’una banda les mesures generals de prevenció i per una altra les específiques.

1. Mesures generals de prevenció

Mesures de protecció enfront del virus

El document comença explicant les mesures generals de protecció enfront del virus com el distanciament social, la neteja de mans i els objectes personals i l’ús de màscares.

Mesures generals d’higiene i/o protecció dels treballadors

Respecte als treballadors, s’indica, en primer lloc, que s’haurà de consultar la web del Ministeri de Sanitat, en particular les seves recomanacions. A aquest efecte ja vam donar compte en una altra circular sobre: procediment d’actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l’exposició al SARS-CoV-2.

S’indica que no es podran incorporar als seus llocs de treball els següents treballadors:

• Treballadors que en el moment de la reobertura estiguin en aïllament o amb símptomes de la COVID-19
• Treballadors sense símptomes però que es trobin en quarantena domiciliària amb una persona amb símptomes o diagnosticada amb COVID-19.

Si el treballador té sospites d’haver contret la malaltia, haurà de passar un reconeixement previ específic. A més, el titular de l’activitat econòmica que es realitzi en un establiment s’assegurarà que tots els treballadors comptin amb EPI adequats al nivell de risc i que tinguin permanentment a la seva disposició gels *hidroalcohòlics per a la neteja de mans o quan no sigui possible la neteja freqüent amb aigua i sabó. L’ús de màscares serà recomanat quan no es pugui garantir la distància de seguretat interpersonal de 2 metres. Així mateix s’indica que tot el personal haurà d’estar format i informat sobre el correcte ús dels citats equips de protecció.

S’haurà d’evitar el contacte estret i mantenir una distància mínima de dos metres, portant màscara quirúrgica o sanitària en tot moment. I s’haurà d’eliminar o clausurar en els llocs de feina aparells d’ús comú com assortidors d’aigua, cafeteres, neveres, microones, etc. També es donen indicacions específiques per a la roba de feina i els vestidors.

Mesures d’higiene i protecció en l’establiment

Cada local haurà d’establir un protocol de neteja. Els establiments que obrin al públic realitzaran dues vegades al dia una neteja i desinfecció de les instal·lacions. A més, s’hauran de col·locar dispensadors de gel hidroalcohòlic i no es podran usar els lavabos dels establiments comercials, entre altres indicacions.

Mesures de protecció específiques en els sistemes de climatització i ventilació.

S’haurà de realitzar una revisió de la instal·lació de climatització abans de la reobertura i augmentar la ventilació entre altres mesures específiques.

2. Mesures específiques

Mesures organitzatives

S’haurà d’establir un pla organitzatiu on es detallin els procediments d’actuació del personal (propi i aliè), la relació de material de protecció i neteja necessari en cada zona del centre o els centres de treball i les mesures establertes o recomanacions per als treballadors i els clients. A més, s’establirà un pla de neteja i desinfecció on es recullin les mesures de control d’higiene de forma estructurada i amb atribució de competències.

Es limitarà el nombre de treballadors coincidents. A més, en la disposició dels llocs de feina, s’haurà de garantir la possibilitat de mantenir les distàncies de seguretat interpersonal de 2 metres. En cas que no sigui possible, s’adoptarà l’ús de màscares.

S’haurà de facilitar informació i formació al personal en matèria d’higiene enfront de la COVID-19. A més, com que un dels símptomes de la COVID-19 és la febre alta, es recomana als treballadors que es realitzin un control diari de la temperatura abans de sortir del seu habitatge i, en cas de tenir més de 37.5 graus, que no acudeixin a la feina i que ho notifiquin a la seva empresa, trucant al contacte mèdic habilitat per la companyia.

Forma d’actuar en cas de personal infectat o de risc

A manera d’informació bàsica sobre COVID-19 s’indica que:

• Els símptomes de la COVID-19 són tos, febre i dificultat respiratòria principalment i dolor muscular i de cap en alguns casos.
• El 80% dels casos presenten símptomes lleus i el període d’incubació és de 2-14 dies. El 50% dels casos comença a presentar símptomes a 5 dies des de l’encomanament.

Si un treballador comencés a tenir símptomes compatibles amb la malaltia, haurà de contactar immediatament amb el telèfon habilitat per a això per la comunitat autònoma o centre de salut corresponents. El treballador abandonarà el seu lloc de feina fins que la seva situació mèdica pugui ser valorada, d’altra banda l’empresa haurà de notificar-ho al servei de prevenció. A més, l’empresa haurà de tenir implementat un protocol d’actuació per a aquests casos. I si algun treballador correspongués al “perfil de risc” (embaràs, patologies cròniques o edat), es procedirà a la revisió del seu lloc.

Mesures generals d’higiene i protecció a clients

Els establiments podran obligar als clients a l’ús de màscares quirúrgiques o sanitàries dins de l’establiment i s’haurà d’establir un aforament màxim, i caldrà esperar-se a fora una vegada superat. Així mateix, hauran de posar a la disposició dels clients guants i gels desinfectants. I recordar, mitjançant cartells, els procediments d’higiene, entre altres disposicions específiques.

Per a la línia de caixa s’haurà de respectar la distància de seguretat interpersonal de 2 metres, s’instal·laran mampares i es fomentarà el pagament amb targeta o mòbil. En cas de devolució de productes s’haurà de comptar amb una estratègia de desinfecció i en les màquines expenedores s’haurà d’extremar la neteja i desinfecció.

El document finalitza establint mesures específiques per a diferents sectors comercials com poden ser alimentació, tèxtil, calçat, joieria, tecnologia i cultura, mobles, reformes, botigues de barrets, benzineres, mercats de venda no sedentària i venda ambulant que es poden consultar en el document per la seva especificitat.

Vegeu: Protocol i guia de bones pràctiques per a establiments de comerç