L’informem que al BOE del dia 22 d’abril s’ha publicat el Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació, que reforça, complementa i amplia les decisions adoptades des de la segona setmana de març per contrarestar l’impacte de la COVID-19, que amb caràcter general va entrar en vigor el dia 23 d’abril.

La norma incorpora més de 30 mesures que reforcen el finançament de les empreses, ofereixen suport en l’àmbit fiscal, faciliten l’ajust de l’economia, i protegeixen l’ocupació i als ciutadans.

A continuació, els informem de les principals mesures fiscals que incorpora aquest Reial decret llei 15/2020.

1. Reducció tipus impositius de l’IVA

S’estableix un tipus del 0%, per als lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries de material sanitari relacionat en ANNEX, que es documentarà en la factura com si es tractés d’operacions exemptes, amb les següents característiques:

• Operacions realitzades entre el 23 d’abril i el 31 de juliol de 2020.
• Els destinataris han de ser entitats de dret públic, clíniques o centres hospitalaris, o entitats privades de caràcter social que es refereix l’apartat tres de l’article 20 de la Llei 37/1992 de l’IVA.
• Aquestes operacions no limiten el dret a deduir.

Es redueix del 21 al 4% el tipus impositiu aplicable als lliuraments de llibres, revistes i diaris electrònics que, com succeeix amb els impresos, no continguin fonamentalment publicitat, alhora que s’incrementa del 75 al 90% el percentatge dels ingressos que ha de proporcionar a l’editor perquè s’apliqui el tipus general. Així amb efectes des del 23 d’abril de 2020, s’aplicarà el tipus reduït del 4% a:

Els llibres, diaris i revistes, fins i tot quan tinguin la consideració de serveis prestats per via electrònica, que no continguin únicament o fonamentalment publicitat i no consisteixin íntegrament o predominantment en continguts de vídeo o música audible, així com els elements complementaris que es lliurin conjuntament amb aquells mitjançant preu únic.

Es comprendran les execucions d’obra que tinguin com a resultat immediat l’obtenció d’un llibre, diari o revista en plec o en continu, d’un fotolit d’aquests béns o que consisteixin en l’enquadernació d’aquests.

A aquest efecte tindran la consideració d’elements complementaris les cintes magnetofòniques, discos, videocassets i altres suports sonors o videomagnètics similars que constitueixin una unitat funcional amb el llibre, diari o revista, perfeccionant o completant el seu contingut i que es venguin amb ells, amb les següents excepcions:

a) Els discos i cintes magnetofòniques que continguin exclusivament obres musicals i el valor de mercat de les quals sigui superior al del llibre, periòdic o revista amb el qual es lliurin conjuntament.

b) Les videocassets i altres suports sonors o videomagnètics similars que continguin pel·lícules cinematogràfiques, programes o sèries de televisió de ficció o musicals i el valor de mercat dels quals sigui superior al del llibre, diari o revista amb el qual es lliurin conjuntament.

c) Els productes informàtics gravats per qualsevol mitjà en els suports indicats en les lletres anteriors, quan continguin principalment programes o aplicacions que es comercialitzin de manera independent en el mercat.

S’entendrà que els llibres, diaris i revistes contenen fonamentalment publicitat quan més del 90% (abans era el 75%) dels ingressos que proporcionin al seu editor s’obtinguin per aquest concepte.

Es consideraran compresos en aquest número les partitures, mapes i quaderns de dibuix, excepte els articles i aparells electrònics.

2. Opció a canviar de percentatge sobre quota a percentatge sobre base en els pagaments fraccionats de l’impost sobre societats

Amb la finalitat d’adaptar el càlcul aplicable a les liquidacions de l’impost a la realitat econòmica, es permet, per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2020 i amb efectes exclusius per a aquest període, que els contribuents el volum d’operacions dels quals no hagi superat la quantitat de 600.000 euros exerceixin l’opció per realitzar els pagaments fraccionats, sobre la part de la base imposable del període dels 3, 9 o 11 primers mesos, mitjançant la presentació dins del termini ampliat pel Reial decret llei 14/2020 del pagament fraccionat determinat per aplicació de la citada modalitat de base imposable. Per als contribuents que no hagin pogut exercir l’opció d’acord amb l’anterior i l’import net del volum de negocis dels quals no sigui superior a 6.000.000 d’euros es preveu que l’opció es pugui realitzar en el termini del pagament fraccionat que s’hagi de presentar en els 20 primers dies del mes d’octubre del 2020, determinat, igualment, per aplicació de la citada modalitat de base imposable.

Aquesta mesura no serà aplicable per als grups fiscals que apliquin el règim especial de consolidació fiscal regulat en el capítol VI del títol VII de la Llei 27/2014 de l’impost sobre societats.

El contribuent que exerciti l’opció conformement al comentat anteriorment, quedarà vinculat a aquesta modalitat de pagament fraccionat, exclusivament, respecte dels pagaments corresponents al mateix període impositiu.

Resumint, hem de tenir en compte:

• Pagament fraccionat micropimes: els contribuents amb un volum d’operacions que no superi els 600.000 € -i que no tributin pel règim de consolidació d’aquest impost ni pel REGE en IVA- podran optar per realitzar el primer pagament fraccionat de l’exercici 2020 pel sistema de percentatge sobre la base dels mesos transcorreguts de l’exercici -de gener a març si l’exercici coincideix amb l’any natural- si presenten el model 202 fins al 20 de maig per aquest sistema.
• Pagament fraccionat pimes: als contribuents amb volum d’operacions que no superi els 6.000.000 €, que no hagin pogut optar al canvi de modalitat com les micropimes i que no tributin pel règim especial de grups en aquest impost, podran canviar a l’opció de percentatge sobre base, però en el segon pagament fraccionat de l’exercici, i en aquest pagament, naturalment, serà deduïble el pagament fraccionat realitzat en 1P. D’aquesta manera podran recuperar, almenys en part, l’excés d’avançament d’impost que es pugui haver produït en el 1P.

3. Renúncia al règim d’estimació objectiva (“mòduls”) de l’IRPF i règims especials de l’IVA i de l’impost general indirecte canari (IGIC).

Resulta imprescindible adaptar temporalment les quanties dels pagaments fraccionats i ingressos a compte dels diferents impostos que es determinen conformement a signes, índexs o mòduls, en veure la seva activitat alterada per l’emergència sanitària que patim.

Així, s’adapten, de manera proporcional al període temporal afectat per la declaració de l’estat d’alarma en les activitats econòmiques, el càlcul dels pagaments fraccionats en el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i l’ingrés a compte del règim simplificat de l’IVA, que, en estar calculats sobre signes, índexs o mòduls, prèviament determinats en situació de normalitat, comportarien unes quanties no ajustades a la realitat dels seus ingressos actuals.

Així mateix, per flexibilitzar el règim de pimes i autònoms, s’elimina la vinculació obligatòria que durant tres anys s’estableix legalment per a la renúncia al mètode d’estimació objectiva de l’IRPF, del règim simplificat i del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’IVA, de manera que els contribuents puguin tornar a aplicar aquest mètode en l’exercici 2021, sempre que compleixin els requisits normatius per a la seva aplicació. D’aquesta forma, en poder determinar la quantia del seu rendiment net conformement al mètode d’estimació directa, podran reflectir de manera més exacta la reducció d’ingressos produïda en la seva activitat econòmica com a conseqüència de la COVID-19, sense que aquesta decisió afecti el mètode de determinació dels rendiments aplicable en els següents exercicis.

La renúncia també tindrà els mateixos efectes respecte a l’impost general indirecte canari (IGIC).

Així, amb efectes des del 23 d’abril de 2020:

• Es permet que la renúncia tàcita al règim d’estimació objectiva, realitzada presentant el pagament fraccionat del primer trimestre en termini -fins al 20 de maig- calculant-lo en estimació directa, tingui efectes només per a 2020. Aquests contribuents podran tornar en 2021 a determinar el rendiment net per mòduls revocant la renúncia d’enguany al desembre del 2020 o presentant el primer pagament fraccionat del 2021 per aquesta modalitat.
• El mateix s’aplica en IVA i en IGIC respecte a la renúncia i revocació dels règims especials.
• Així mateix, per als contribuents de l’IRPF que determinen el rendiment net per estimació objectiva -de les activitats relacionades en l’ANNEX II de l’Ordre HAC/1164/2019- i els d’IVA acollits al règim simplificat, que no vulguin renunciar a mòduls, per al càlcul del pagament fraccionat i de l’ingrés a compte en funció de les dades base de l’exercici 2020, respectivament, no hauran de computar com a dies d’exercici de l’activitat els dies naturals del trimestre en els quals hagués existit estat d’alarma.

En definitiva, en el primer trimestre no computaran 18 dies o, cosa que és el mateix, el pagament fraccionat de l’IRPF i l’ingrés a compte serà un 80,22% del qual hagués correspost sense aprovar-se aquesta mesura.

4. No inici del període executiu per a determinats deutes tributaris en el cas de concessió de finançament

En l’àmbit de les competències de l’Administració Tributària de l’Estat, les declaracions liquidacions i les autoliquidacions presentades per un contribuent en el termini previst en l’article 62.1 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, sense efectuar l’ingrés corresponent als deutes tributaris que en resultin, impedirà l’inici del període executiu sempre que es compleixin determinats requisits.

En concret, si es presenta una autoliquidació tributària, que el seu termini finalitzi entre el 20 d’abril i el 30 de maig, sense realitzar l’ingrés, no s’iniciarà el període executiu -que comportaria l’exigència del recàrrec de constrenyiment-, si es compleixen els requisits següents (l’incompliment de qualsevol d’ells significaria l’inici del període executiu l’endemà de la fi del període voluntari de declaració):

• Es presenti l’autoliquidació en termini.
• El contribuent hagi sol·licitat, en període voluntari de presentació de les autoliquidacions, un préstec avalat pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital -art. 29 RD llei 8/2020- almenys pel seu import i per al seu pagament.
• En concret, l’article 29 del RDL 8/2020 estableix:

1. Per facilitar el manteniment de l’ocupació i pal·liar els efectes econòmics de la COVID-19, el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital atorgarà avals al finançament concedit per entitats de crèdit, establiments financers de crèdit, entitats de diners electrònics i entitats de pagaments a empreses i autònoms per atendre les seves necessitats derivades, entre altres, de la gestió de factures, necessitat de circulant, venciments d’obligacions financeres o tributàries o altres necessitats de liquiditat.

2. El Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital podrà concedir avals per un import màxim de 100.000 milions d’euros. Les condicions aplicables i requisits a complir, inclòs el termini màxim per a la sol·licitud de l’aval, s’establiran per acord del Consell de Ministres, sense que es requereixi desenvolupament normatiu posterior per a la seva aplicació.

3. Els avals regulats en aquesta norma i les condicions desenvolupades en l’acord del Consell de Ministres compliran amb la normativa de la Unió Europea en matèria d’Ajudes d’Estat.

Vegeu sobre aquest tema la Resolució de 10 d’abril de 2020, de la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, per la qual es publica l’acord del Consell de Ministres de 10 d’abril de 2020, pel qual s’instrueix a l’Institut de Crèdit Oficial a posar en marxa el segon tram de la línia d’avals aprovada pel RD llei 8/2020, de 17 de març, i s’estableix que els seus beneficiaris siguin les petites i mitjanes empreses i autònoms afectats per les conseqüències econòmiques de la COVID-19 («BOE» 11 abril), i la Resolució de 25 de març de 2020, de la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, per la qual es publica l’acord del Consell de Ministres de 24 de març de 2020, pel qual s’aproven les característiques del primer tram de la línia d’avals de l’ICO per a empreses i autònoms, per pal·liar els efectes econòmics de la COVID-19 («BOE» 26 març).

• Aportació d’un certificat emès per l’entitat financera que acrediti aquesta sol·licitud en un termini màxim de 5 dies des del final del termini de presentació de l’autoliquidació. Si es tracta d’una autoliquidació presentada abans del 23 d’abril, encara que ja s’hauria iniciat el període executiu, es consideraran encara en període voluntari si fins al 30 d’abril s’aporta el certificat, obté el finançament i satisfà els deutes de manera efectiva, com a molt, en el termini d’un mes des que va acabar el termini per presentar l’autoliquidació.
• Que es concedeixi el finançament almenys per l’import dels deutes tributaris.
• Que se satisfacin aquests deutes tributaris, com a molt, en el termini d’un mes des de la fi del termini de presentació de l’autoliquidació.

5. Ajornament de deutes en l’àmbit portuari

Prèvia sol·licitud, les autoritats portuàries podran concedir l’ajornament del deute tributari corresponent de les liquidacions de taxes portuàries reportades des de la data d’entrada en vigor del Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s’adopten mesures urgents per respondre a l’impacte econòmic de la COVID-19 (és a dir, des del 13 de març) i fins al 30 de juny de 2020, tots dos inclusivament.

Les condicions de l’ajornament seran les següents:

a) El termini màxim serà de sis mesos.

b) No es reportaran interessos de demora ni s’exigiran garanties per a l’ajornament.

6. Disponibilitat excepcional dels plans de pensions

Es desenvolupa la possibilitat, establerta en el RD llei 11/2020 d’ampliar les possibilitats de cobrar les prestacions de diferents sistemes de previsió social ampliant les contingències per les quals es poden fer efectius els drets consolidats. Per exemple, es regula la manera d’acreditar les circumstàncies per les quals es pot disposar dels plans, el termini a què estan vinculades aquestes circumstàncies i l’import màxim disponible.

En concret:

1. Podran sol·licitar fer efectius els seus drets consolidats en els supòsits de la citada disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, els partícips dels plans de pensions del sistema individual i associat, i els partícips dels plans de pensions del sistema d’ús d’aportació definida o mixtos per a aquelles contingències definides en règim d’aportació definida.

Els partícips dels plans de pensions del sistema d’ús de la modalitat de prestació definida o mixtos també podran disposar, per a aquelles contingències definides en règim de prestació definida o vinculades a aquesta, dels drets consolidats en cas d’estar afectats per un ERTO, la suspensió d’obertura al públic d’establiments o el cessament d’activitat, derivats de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, quan ho permeti el compromís per pensions i el prevegin les especificacions del pla aprovades per la seva comissió de control en les condicions que aquestes estableixin.

2. La concurrència de les circumstàncies a què es refereix l’apartat 1 de la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020 s’acreditarà pel partícip del pla de pensions que sol·liciti la disposició mitjançant la presentació dels següents documents davant l’entitat gestora de fons de pensions:

a) En el supòsit que el partícip es trobi afectat per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) derivat de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, es presentarà el certificat de l’empresa en el qual s’acrediti que el partícip s’ha vist afectat per l’ERTO, indicant-ne els efectes en la relació laboral per al partícip.

b) En el supòsit que el partícip sigui empresari titular d’un establiment que la seva obertura al públic s’hagi vist suspesa com a conseqüència del que s’estableix en l’article 10 del Reial decret 463/2020, de 14 de març, es presentarà declaració del partícip en la qual manifesti, sota la seva responsabilitat, que compleix amb els requisits establerts en l’apartat 1, lletra b) de la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, per poder fer efectius els seus drets consolidats.

c) En el supòsit de ser treballador per compte propi que hagués estat prèviament integrat en un règim de la Seguretat Social com a tal, o en un règim de mutualisme alternatiu i que hagi cessat en la seva activitat durant l’estat d’alarma decretat pel Govern per la COVID-19, es presentarà el certificat expedit per l’Agència Estatal de l’Administració Tributària o l’òrgan competent de la comunitat autònoma, si escau, sobre la base de la declaració de cessament d’activitat declarada per l’interessat.

d) Si el sol·licitant no pogués aportar algun dels documents requerits, podrà substituir-lo mitjançant una declaració responsable que inclogui la justificació expressa dels motius, relacionats amb les conseqüències de la crisi de la COVID-19, que li impedeixen tal aportació. Després de la finalització de l’estat d’alarma i les seves pròrrogues disposarà del termini d’un mes per a l’aportació dels documents que no hagués facilitat.

3. L’import dels drets consolidats disponible serà el justificat pel partícip a l’entitat gestora de fons de pensions, amb el límit màxim de la menor de les dues quanties següents per al conjunt de plans de pensions dels quals sigui titular:

1r Depenent de quin sigui el supòsit dels indicats en l’apartat 1 de la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març:

a) en el supòsit que el partícip es trobi afectat per un ERTO derivat de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19: els salaris nets deixats de percebre mentre es mantingui la vigència de l’ERTO, amb un període de còmput màxim igual a la vigència de l’estat d’alarma més un mes addicional, justificats amb l’última nòmina prèvia a aquesta situació;

b) en el supòsit d’empresari titular d’establiment que la seva obertura al públic s’hagi vist suspesa com a conseqüència del que s’estableix en l’article 10 del Reial decret 463/2020, de 14 de març: els ingressos nets estimats que s’hagin deixat de percebre a causa de la suspensió d’obertura al públic, amb un període de còmput màxim igual a la vigència de l’estat d’alarma més un mes addicional, justificats mitjançant la presentació de la declaració anual de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent a l’exercici anterior i, si escau, el pagament fraccionat de l’impost sobre la renda de les persones físiques i les autoliquidacions de l’impost sobre el valor afegit corresponents a l’últim trimestre;

c) en el supòsit de treballadors per compte propi que haguessin estat prèviament integrats en un règim de la Seguretat Social com a tal, o en un règim de mutualisme alternatiu, i hagin cessat en la seva activitat com a conseqüència de l’estat d’alarma decretat pel Govern: els ingressos nets que s’hagin deixat de percebre com a conseqüència de la situació de cessament d’activitat durant un període de còmput màxim igual a la vigència de l’estat d’alarma més un mes addicional, estimats mitjançant la declaració anual de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent a l’exercici anterior i, si escau, el pagament fraccionat de l’impost sobre la renda de les persones físiques i les autoliquidacions de l’impost sobre el valor afegit corresponents a l’últim trimestre.

En el cas dels apartats b) i c), el sol·licitant haurà d’aportar a més una declaració responsable en la qual es quantifiqui l’import mensual de reducció d’ingressos.

2n El resultat de prorratejar l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) anual per a 12 pagues vigent per a l’exercici 2020 multiplicat per tres en la proporció que correspongui al període de durada de l’ERTO, al període de suspensió de l’obertura al públic de l’establiment o al període de cessament de l’activitat, segons, respectivament, correspongui a cadascun dels supòsits als quals es refereixen els apartats a), b) i c) de l’apartat 1 de la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març. En tot cas, en els tres supòsits el període de temps màxim a computar és la vigència de l’estat d’alarma més un mes addicional.

4. El partícip serà responsable de la veracitat de la documentació acreditativa de la concurrència del supòsit de fet que es requereixi per sol·licitar la prestació, així com de l’exactitud en la quantificació de l’import a percebre.

5. El reemborsament s’haurà d’efectuar dins del termini màxim de set dies hàbils des que el partícip presenti la documentació acreditativa completa. En el cas dels plans de pensions de la modalitat d’ocupació, aquest termini s’ampliarà fins a trenta dies hàbils des que el partícip presenti la documentació acreditativa completa.

6. El que es disposa en aquesta disposició serà igualment aplicable als assegurats dels plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i mutualitats de previsió social a què es refereix l’article 51 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques. En aquests casos, les referències realitzades en els apartats anteriors a les entitats gestores, als partícips i a les especificacions de plans de pensions s’entendran referides a les entitats asseguradores, els assegurats o mutualistes, i a les pòlisses d’assegurança o reglament de prestacions, respectivament. En el cas de les mutualitats de previsió social que actuïn com a sistema alternatiu a l’alta en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, no es podran fer efectius els drets econòmics dels productes o assegurances utilitzades per complir amb aquesta funció alternativa.

7. Els apartats anteriors defineixen els supòsits i condicions en què es podrà fer efectiva la facultat excepcional de liquidar els drets consolidats prevista en la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març. En el no previst en aquests apartats, es manté en vigor aquesta última disposició addicional vintena.

8. Les quanties i la documentació indicades en els apartats anteriors podran ser modificades per Reial decret, conforme al que es disposa en l’apartat 3 de la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març.

7. Extensió de determinats terminis de vigència de disposicions tributàries

L’ampliació de determinats terminis fins al 30 d’abril o fins al 20 de maig de 2020, establerta en l’art. 33 del RD llei 8/2020 i en les disposicions addicionals 8a i 9a del RD llei 11/2020, es trasllada al 30 de maig.

En resum, en l’àmbit de l’Administració Tributària de l’Estat, de les CCAA i de les entitats locals, això significa el següent:

• Termini de pagament de deutes liquidats per l’Administració, tant en voluntària com en constrenyiment, que hagin estat notificats abans o després del 14 de març: el venciment passa a ser el 30 de maig, excepte que el comunicat venci després d’aquesta data.
• Venciment dels terminis dels acords d’ajornaments comunicats abans o després del 14 de març: la finalització del termini serà el 30 de maig, excepte que el comunicat venci després d’aquesta data.
• Terminis per efectuar al·legacions, atendre requeriments, etc., comunicats abans o després del 14 de març: la finalització del termini serà el 30 de maig, excepte que el comunicat venci després d’aquesta data.
• L’Administració no podrà executar garanties que recaiguin sobre béns immobles entre el 14 de març i el 30 de maig
• Per al termini màxim de durada dels procediments d’aplicació dels tributs, sancionadors i de revisió, no es computarà el període transcorregut entre el 14 de març i el 30 de maig.
• Els terminis de prescripció i de caducitat se suspenen entre el 14 de març i el 30 de maig.
• En el termini màxim per executar les resolucions econòmiques administratives no es computa el període entre el 14 de març i el 30 de maig.
• El termini per recórrer en reposició o per recórrer o reclamar en un procediment econòmic administratiu es començarà a comptar des del 30 de maig.
• El 30 de maig serà el termini màxim per atendre requeriments o sol·licituds d’informació formulats per la Direcció General del Cadastre, així com el de presentar al·legacions, tant si la comunicació s’ha rebut abans o després del 14 de març, excepte que el termini comunicat venci després d’aquesta data.
• Els terminis relacionats amb el desenvolupament de subhastes i adjudicació de béns també s’estenen al 30 de maig i, a més, s’adapta l’exercici de drets per licitadors i adjudicataris en els procediments d’alienació desenvolupats per l’AEAT a l’ampliació de terminis, de tal forma que el licitador podrà sol·licitar l’anul·lació de les seves licitacions i l’alliberament dels dipòsits constituïts i, si escau, a més el preu de l’execució ingressada, sempre que, quant als adjudicataris, no s’hagués emès certificació de l’acta d’adjudicació dels béns o atorgament d’escriptura pública de venda.

8. Anul·lació de licitacions i devolució de dipòsits i preus d’execució ingressats en subhastes

Es modifica la suspensió de terminis en l’àmbit tributari recollida en el Reial decret llei 8/2020, per adaptar l’exercici de drets per licitadors i adjudicataris en els procediments d’alienació desenvolupats per l’AEAT a l’ampliació de terminis que afecta aquests procediments, i es precisa que:

• En les subhastes celebrades per l’AEAT, a través del portal de subhastes de l’Agència Estatal del BOE, el licitador podrà sol·licitar l’anul·lació de les seves licitacions i l’alliberament dels dipòsits constituïts.
• També tindran dret a la devolució del dipòsit i, si escau, del preu de l’execució ingressada, quan així ho sol·licitin, els licitadors i els adjudicataris de les subhastes en les quals hagi finalitzat la fase de presentació d’ofertes i sempre que no s’hagués emès certificació de l’acta d’adjudicació dels béns o atorgament d’escriptura pública de venda a 23 d’abril de 2020. En aquest cas, no es perdrà l’import de dipòsit.

 

L’informem que al BOE del dia 22 d’abril s’ha publicat el Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació, que reforça, complementa i amplia les decisions adoptades des de la segona setmana de març per contrarestar l’impacte de la COVID-19, que amb caràcter general va entrar en vigor el dia 23 d’abril.

La norma incorpora més de 30 mesures que reforcen el finançament de les empreses, ofereixen suport en l’àmbit fiscal, faciliten l’ajust de l’economia i protegeixen l’ocupació i als ciutadans.

A continuació, els informem de les principals mesures laborals i socials que incorpora aquest Reial decret llei 15/2020.

1. S’amplia la cobertura de la prestació per desocupació als treballadors acomiadats durant el període de prova d’una feina nova

S’amplia la cobertura de la prestació als treballadors que els seus contractes s’hagin extingit durant el període de prova d’una feina nova des del 9 de març o aquells que l’hagin extingit voluntàriament des de l’1 de març per tenir una oferta laboral en ferm que hagi decaigut.

En concret la norma estableix que l’extinció de la relació laboral durant el període de prova a instàncies de l’empresa, produïda a partir del dia 9 de març de 2020, tindrà la consideració de situació legal de desocupació amb independència de la causa per la qual s’hagués extingit la relació laboral anterior.

Així mateix, es trobaran en situació legal de desocupació i en situació assimilada a l’alta, els treballadors que haguessin resolt voluntàriament la seva última relació laboral a partir del dia 1 de març de 2020, per tenir un compromís ferm de subscripció d’un contracte laboral per part d’una altra empresa, si l’empresa n’hagués desistit com a conseqüència de la crisi derivada de la COVID-19. La situació legal de desocupació s’acreditarà mitjançant una comunicació escrita per part de l’empresa al treballador desistint de la subscripció del contracte laboral compromès com a conseqüència de la crisi derivada de la COVID 19.

2. S’incrementa l’àmbit d’aplicació dels ERTO per causa de força major per cobrir caigudes significatives d’activitat en aquells sectors considerats essencials

Es modifica la regulació dels ERTO per causa de força major, per a cobrir les reduccions significatives d’activitat en aquells sectors considerats essencials, però que s’han vist afectats per les mesures de reducció de la mobilitat i han vist minvats els seus ingressos.

Les empreses de sectors essencials podran diferenciar els treballadors que realitzen les labors imprescindibles dels que no, per poder accedir a sol·licitar un ERTO.

Les empreses que desenvolupen activitats qualificades d’essencials es poden acollir a un ERTO per la part d’activitat que no estigui afectada per aquest caràcter essencial. D’aquesta forma, la nova regulació només afecta a aquella part de les activitats essencials que les autoritats sanitàries hagi permès reduir (per exemple, odontòlegs, oftalmòlegs, fisioterapeutes, respecte d’aquella part de la plantilla que no atengui els serveis requerits per sanitat, etc.).

En concret la norma estableix que:

“Les suspensions de contracte i reduccions de jornada que tinguin la seva causa directa en pèrdues d’activitat com a conseqüència de la COVID-19, inclosa la declaració l’estat d’alarma, que impliquin la suspensió o cancel·lació d’activitats, tancament temporal de locals d’afluència pública, restriccions en el transport públic i, en general, de la mobilitat de les persones i/o les mercaderies, falta de subministraments que impedeixin greument continuar amb el desenvolupament ordinari de l’activitat, o bé en situacions urgents i extraordinàries degudes al contagi de la plantilla o l’adopció de mesures d’aïllament preventiu decretats per l’autoritat sanitària, que quedin degudament acreditats, tindran la consideració de provinents d’una situació de força major, amb les conseqüències que es deriven de l’article 47 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre.

En relació amb les activitats que s’hagin de mantenir d’acord amb la declaració de l’estat d’alarma, altres normes de rang legal o les disposicions dictades per les autoritats delegades en virtut del que es preveu en l’article 4 del Reial decret 463/2020, de 14 de març, s’entendrà que concorre la força major descrita en el paràgraf anterior respecte de les suspensions de contractes i reduccions de jornada aplicables a la part d’activitat no afectada per les citades condicions de manteniment de l’activitat”.

3. Es reforça la protecció dels treballadors fixos discontinus

S’amplia la cobertura establerta en el Reial decret llei 8/2020 als treballadors fixos discontinus que no s’hagin pogut reincorporar a la seva activitat en les dates previstes com a conseqüència de la COVID-19 i que no compleixen el requisit de situació legal de desocupació, o no poden accedir a la prestació per desocupació per falta del període de cotització necessari.

Amb les noves modificacions s’amplia la cobertura establerta en el Reial decret llei 8/2020 a treballadors fixos discontinus i als qui fan treballs fixos i periòdics que es repeteixen en dates certes, en els següents termes:

a) En el supòsit de suspensió o reducció de jornada per ERTO d’un contracte fix discontinu (arts. 22 i 23 del Reial decret llei 8/2020), o aquells supòsits en els quals es troben a l’espera de l’arribada de la data en la qual procediria la seva crida i reincorporació efectiva en cas de no haver-hi la crisi de la COVID-19, es podran beneficiar de les mesures genèriques fixades:

– El reconeixement del dret a la prestació contributiva per desocupació, regulada en el títol III del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, als treballadors afectats, encara que no tinguin el període d’ocupació mínim necessari cotitzat per a això.

– No computar el temps en què es percebi la prestació per desocupació de nivell contributiu que porti la seva causa immediata de les citades circumstàncies extraordinàries, a l’efecte de consumir els períodes màxims de percepció establerts.

b) Els treballadors que, sense estar en la situació de l’apartat anterior, vegin interrompuda la seva prestació de serveis com a conseqüència de l’impacte de la COVID-19 durant períodes que, en cas de no haver concorregut aquesta circumstància extraordinària, haguessin estat d’activitat, i com a conseqüència d’això passin a ser beneficiaris de la prestació per desocupació, podran tornar a percebre-la, amb un límit màxim de 90 dies, quan es tornin a trobar en situació legal de desocupació.

Per determinar el període que, en cas de no haver concorregut aquesta circumstància, hagués estat d’activitat laboral, s’estarà al treballat efectivament pel treballador durant l’any natural anterior sobre la base del mateix contracte de treball. En cas de ser el primer any, s’estarà als períodes d’activitat d’altres treballadors comparables en l’empresa. Aquesta mesura s’aplicarà al mateix dret consumit, i es reconeixerà d’ofici per l’entitat gestora quan l’interessat sol·liciti la seva represa.

c) Els treballadors que acreditin que, com a conseqüència de l’impacte de la COVID-19, no s’han pogut reincorporar a la seva activitat en la data que estava prevista i fossin beneficiaris de prestacions en aquell moment, no veuran suspès el dret a la prestació o al subsidi que estiguessin percebent.

Si en la data en la qual s’haguessin hagut de reincorporar a l’activitat no estiguessin percebent prestacions per desocupació per haver-les esgotat, però acreditessin el període cotitzat necessari per obtenir una nova prestació contributiva, la certificació empresarial de la impossibilitat de reincorporació constituirà situació legal de desocupació per al reconeixement del dret a aquesta prestació.

Als treballadors als quals es refereix aquest paràgraf els serà aplicable la reposició del dret a la prestació prevista en la lletra b).

d) Els treballadors que hagin vist interrompuda la seva activitat i els que no s’hi haguessin pogut reincorporar com a conseqüència de la COVID-19 i no tinguessin el període d’ocupació cotitzat necessari per obtenir la prestació per desocupació, tindran dret a una nova prestació contributiva, que es podrà percebre fins al dia en què tingui lloc la incorporació al seu lloc de treball, amb un límit màxim de 90 dies. La quantia mensual de la nova prestació serà igual a la de l’última mensualitat de la prestació contributiva percebuda, o, en el seu cas, a la quantia mínima de la prestació contributiva. Tindran el mateix dret els qui durant la situació de crisi derivada de la COVID-19 esgotin les seves prestacions per desocupació abans de la data en què tingui lloc la incorporació al seu lloc de treball i no tinguin les cotitzacions suficients per al reconeixement d’un nou dret, i en aquest cas, la certificació empresarial d’impossibilitat de reincorporació constituirà nova situació legal de desocupació. En aquest supòsit, no els resultarà d’aplicació el que es preveu en la lletra b) quan acreditin una nova situació legal de desocupació.

4. Pròrroga per dos mesos de les adaptacions i reduccions de jornada per conciliar

S’amplia el dret d’adaptació de l’horari i reducció de la jornada per a persones amb dependents a càrrec a causa de la situació de crisi sanitària durant dos mesos més.

Enfront de la mesura impulsada en el seu moment de tancament de centres educatius i altres serveis per a persones grans, es prorroguen per dos mesos més els drets d’adaptació de l’horari i la modalitat de treball i de la reducció de jornada (de fins a un 10%) per cuidar a persones dependents en aquesta crisi del coronavirus.

5. Pròrroga per dos mesos del caràcter preferent de la feina a distància (teletreball)

Es prorroga dos mesos el caràcter preferent de la feina a distància (teletreball)

Seguint el fixat pel Reial decret llei 8/2020, on s’atorga “caràcter preferent” a la feina a distància sempre que resulti possible. Aquesta mesura haurà de ser prioritària enfront de la cessació temporal o reducció de l’activitat.

6. Utilització de les quantitats del fons de promoció i educació de les cooperatives per pal·liar els efectes de la COVID-19.

Es flexibilitza amb caràcter extraordinari el fons de promoció i educació de les cooperatives perquè es pugui destinar a qualsevol activitat que contribueixi a frenar o pal·liar els efectes de la COVID-19, mitjançant accions pròpies, donacions a altres entitats públiques o privades o dotació de liquiditat a la cooperativa per garantir la continuïtat del seu funcionament.

1. Així, durant la vigència de l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 i les seves possibles pròrrogues i fins al 31 de desembre de 2020, el fons d’educació i promoció cooperatiu de les cooperatives regulat en l’article 56 de la Llei 27/1999 de cooperatives, podrà ser destinat, totalment o parcialment, a les següents finalitats:

a) Com a recurs financer, per dotar de liquiditat a la cooperativa en cas de necessitar-ho per al seu funcionament.

A aquest efecte, el fons d’educació i promoció cooperatiu destinat a aquesta finalitat, haurà de ser restituït per la cooperativa amb, almenys, el 30% dels resultats de lliure disposició que es generin cada any, fins que arribi a l’import que aquest Fons tenia en el moment d’adopció de la decisió de la seva aplicació excepcional i en un termini màxim de 10 anys.

b) A qualsevol activitat que redundi a ajudar a frenar la crisi sanitària de la COVID-19 o a pal·liar els seus efectes, mitjançant accions pròpies o bé mitjançant donacions a altres entitats, públiques o privades.

2. Durant la vigència de l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, o de qualsevol de les seves pròrrogues, el consell rector assumirà la competència per aprovar l’aplicació del fons d’educació o promoció en els termes previstos en l’apartat 1, quan per falta de mitjans adequats o suficients l’assemblea general de les societats cooperatives no pugui ser convocada per a la seva celebració a través de mitjans virtuals.

L’assumpció excepcional per part del consell rector d’aquesta competència s’estendrà fins al 31 de desembre de 2020 quan la protecció de la salut dels socis de la cooperativa continuï exigint la celebració virtual de l’assemblea general de la societat cooperativa i no sigui possible per falta de mitjans adequats o suficients.

3. A aquests efectes exclusius, no serà aplicable el que es disposa en els articles 13.3 i 19.4 de la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de les cooperatives. Per tant, el fons de formació i promoció cooperatiu que hagi estat aplicat conforme a la lletra a) de l’apartat 1 no tindrà la consideració d’ingrés per a la cooperativa.

7. Millores per als treballadors agraris

S’aprova la reducció de les cotitzacions per a determinats treballadors agraris durant els períodes d’inactivitat en 2020 o se simplifica del procediment per a l’ajornament de deute de la Seguretat Social. 

• Cotització en situació d’inactivitat en el sistema especial per a treballadors per compte d’altri agraris establert en el règim general de la Seguretat Social: amb efectes des de l’u de gener del 2020, als treballadors que haguessin realitzat un màxim de 55 jornades reals cotitzades l’any 2019, se’ls aplicarà a les quotes resultants durant els períodes d’inactivitat en 2020 una reducció del 19,11 per cent.
• Comprovació dels requisits d’incorporació en el sistema especial per a treballadors per compte propi agraris: la comprovació de la validesa de les incorporacions al sistema especial per a treballadors per compte propi agraris, establerta en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, que es trobi pendent de realitzar per part de la Tresoreria General de la Seguretat Social en la data d’entrada en vigor d’aquest reial decret llei (és a dir, el 23 d’abril), s’efectuarà atenent la concurrència dels requisits establerts en l’article 324.1 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, conforme a la redacció donada a aquest article per la disposició final sisena.
• Inclusió en el sistema especial per a treballadors per compte propi agraris:

1. Quedaran inclosos en aquest sistema especial els treballadors que siguin titulars d’explotacions agràries i que hi realitzin labors agràries de manera personal i directa, encara que ocupin treballadors per compte d’altri, sempre que no es tracti de més de dos treballadors que cotitzin amb la modalitat de bases mensuals o, si es tractar de treballadors que cotitzin amb la modalitat de bases diàries, a les quals es refereix l’article 255, que el nombre total de jornades reals efectivament realitzades no superi les cinc-centes quaranta-sis en un any, computat des de l’1 de gener al 31 de desembre de cada any. El nombre de jornades reals es reduirà proporcionalment en funció del nombre de dies d’alta del treballador per compte propi agrari en aquest sistema especial durant l’any natural de què es tracti.

Les limitacions en l’ocupació de treballadors per compte d’altri a què es refereix el paràgraf anterior s’entenen aplicables per cada explotació agrària.

2. Als efectes previstos en aquest sistema especial, s’entén per explotació agrària el conjunt de béns i drets organitzats pel seu titular en l’exercici de l’activitat agrària, i que constitueix en si mateixa unitat tècnica econòmica, i el titular o titulars de l’explotació podran ser-ho per la seva condició de propietari, arrendatari, parcer, cessionari o un altre concepte anàleg, de les finques o dels elements materials de la respectiva explotació agrària.

Referent a això s’entén per activitat agrària el conjunt de treballs que es requereix per a l’obtenció de productes agrícoles, ramaders i forestals.

Als efectes previstos en aquest sistema especial, es considerarà activitat agrària la venda directa per part de l’agricultor de la producció pròpia sense transformació o la primera transformació, el producte final dels quals estigui inclòs en l’annex I de l’article 38 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, dins dels elements que integrin l’explotació, en mercats municipals o en llocs que no siguin establiments comercials permanents, considerada també com a activitat agrària tota aquella que impliqui la gestió o la direcció i gerència de l’explotació.

8. Opció per una mútua col·laboradora amb la Seguretat Social dels autònoms que haguessin optat inicialment per una entitat gestora

Els treballadors autònoms tenien de termini fins al mes de juny del 2019 per realitzar l’opció per alguna mútua col·laboradora amb la Seguretat Social per a la gestió de determinades prestacions de Seguretat Social. Un col·lectiu d’uns 50.000 autònoms no ho van fer i en aquests moments han de realitzar de manera massiva la sol·licitud de cessament d’activitat pel que es disposa en aquest RDL 15/2020 que poden optar per una mútua al moment de sol·licitar el cessament, i així garantir que la nova entitat els pugui reconèixer el dret i facilitar la seva tramitació.

Igualment, podran sol·licitar la prestació de la incapacitat temporal a partir d’aquest moment també en la mútua per la qual optin.

En concret la norma estableix que:

Els treballadors inclosos en l’àmbit d’aplicació del règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms que no haguessin exercitat l’opció prevista en l’article 83.1.b) text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, ni l’opció per una mútua, en virtut del que es disposa en l’apartat 7 de l’article 17 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, hauran d’acomplir el que es disposa en l’article 83.1.b), anteriorment citat, exercitant l’opció i formalitzant el corresponent document d’adhesió en el termini de tres mesos des de la finalització de l’estat d’alarma. Aquesta opció farà efecte des del dia primer del segon mes següent a la finalització d’aquest termini de tres mesos.

Una vegada transcorregut el termini per dur a terme l’opció prevista en el paràgraf anterior sense que el treballador hagués formalitzat el corresponent document d’adhesió, s’entendrà que ha optat per la mútua amb el nombre més elevat de treballadors autònoms associats a la província del domicili de l’interessat, i automàticament es produirà l’adhesió amb efecte des del dia primer del segon mes següent a la finalització del termini de tres mesos a què es refereix el paràgraf anterior. Amb la finalitat de fer efectiva aquesta adhesió, l’Institut Nacional de la Seguretat Social comunicarà a aquesta mútua les dades del treballador autònom que siguin estrictament necessàries.

La mútua col·laboradora de la Seguretat Social notificarà al treballador l’adhesió amb indicació expressa de la data d’efectes i la cobertura per les contingències protegides.

L’opció per una mútua col·laboradora amb la Seguretat Social de treballadors del règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms realitzada per a causar dret a la prestació extraordinària per cessament d’activitat regulada en l’article 17 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, donarà lloc al fet que la mútua col·laboradora per la qual hagi optat el treballador autònom assumeixi la protecció i la responsabilitat del pagament de la prestació extraordinària per cessament d’activitat així com de la resta de prestacions derivades de les contingències per les quals s’hagi formalitzat la cobertura, inclòs el subsidi per incapacitat temporal la baixa mèdica de la qual sigui emesa amb posterioritat a la data de formalització de la protecció amb aquesta mútua i derivi de la recaiguda d’un procés d’incapacitat temporal anterior coberta amb l’entitat gestora.

La responsabilitat del pagament de les prestacions econòmiques derivades dels processos que es trobin en curs en el moment de la data de formalització de la protecció a què es refereix el paràgraf primer, continuarà corresponent a l’entitat gestora.

9. Ajornament en el pagament de deutes amb la Seguretat Social en què el termini reglamentari d’ingrés tingui lloc entre els mesos d’abril i juny del 2020.

Les sol·licituds s’hauran d’efectuar abans del transcurs dels deu primers dies naturals de cadascun dels terminis reglamentaris d’ingrés i l’ajornament es concedirà mitjançant una única resolució, s’amortitzarà mitjançant pagaments mensuals i determinarà un termini d’amortització de 4 mesos per cada mensualitat sol·licitada a partir del mes següent en el qual s’hagi dictat, sense que excedeixi en total de 12 mensualitats.

L’ajornament serà incompatible amb la moratòria de quotes i les sol·licituds d’ajornament per períodes respecte dels quals també s’hagi sol·licitat la citada moratòria es tindran per no presentades, si al sol·licitant se li ha concedit aquesta última.

10. Rescat de fons de pensions

En l’àmbit de protecció dels ciutadans, s’estableixen els termes per al rescat de fons de pensions, i es defineixen, entre altres qüestions, l’acreditació de les circumstàncies que donen dret a la disponibilitat dels plans, el termini al qual es vinculen aquestes circumstàncies i l’import màxim del qual es pot disposar.

En concret la norma estableix que:

A l’efecte del que s’estableix en la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19, se seguiran les següents normes per a la disponibilitat de drets consolidats en plans de pensions:

1. Podran sol·licitar fer efectius els seus drets consolidats en els supòsits de la citada disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, els partícips dels plans de pensions del sistema individual i associat, i els partícips dels plans de pensions del sistema d’ús d’aportació definida o mixtos per a aquelles contingències definides en règim d’aportació definida.

Els partícips dels plans de pensions del sistema d’ús de la modalitat de prestació definida o mixtos també podran disposar, per a aquelles contingències definides en règim de prestació definida o vinculades a aquesta, dels drets consolidats en cas d’estar afectats per un ERTO, la suspensió d’obertura al públic d’establiments o el cessament d’activitat, derivats de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, quan ho permeti el compromís per pensions i el prevegin les especificacions del pla aprovades per la seva comissió de control en les condicions que aquestes estableixin.

2. La concurrència de les circumstàncies a què es refereix l’apartat 1 de la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020 s’acreditarà pel partícip del pla de pensions que sol·liciti la disposició mitjançant la presentació dels següents documents davant l’entitat gestora de fons de pensions:

a) En el supòsit que el partícip es trobi afectat per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) derivat de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, es presentarà el certificat de l’empresa en el qual s’acrediti que el partícip s’ha vist afectat per l’ERTO, indicant-ne els efectes en la relació laboral per al partícip.

b) En el supòsit que el partícip sigui empresari titular d’un establiment que la seva obertura al públic s’hagi vist suspesa com a conseqüència del que s’estableix en l’article 10 del Reial decret 463/2020, de 14 de març, es presentarà declaració del partícip en la qual manifesti, sota la seva responsabilitat, que compleix amb els requisits establerts en l’apartat 1, lletra b) de la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, per poder fer efectius els seus drets consolidats.

c) En el supòsit de ser treballador per compte propi que hagués estat prèviament integrat en un règim de la Seguretat Social com a tal, o en un règim de mutualisme alternatiu i que hagi cessat en la seva activitat durant l’estat d’alarma decretat pel Govern per la COVID-19, es presentarà el certificat expedit per l’Agència Estatal de l’Administració Tributària o l’òrgan competent de la comunitat autònoma, si escau, sobre la base de la declaració de cessament d’activitat declarada per l’interessat.

d) Si el sol·licitant no pogués aportar algun dels documents requerits, podrà substituir-lo mitjançant una declaració responsable que inclogui la justificació expressa dels motius, relacionats amb les conseqüències de la crisi de la COVID-19, que li impedeixen tal aportació. Després de la finalització de l’estat d’alarma i les seves pròrrogues disposarà del termini d’un mes per a l’aportació dels documents que no hagués facilitat.

3. L’import dels drets consolidats disponible serà el justificat pel partícip a l’entitat gestora de fons de pensions, amb el límit màxim de la menor de les dues quanties següents per al conjunt de plans de pensions dels quals sigui titular:

1r Depenent de quin sigui el supòsit dels indicats en l’apartat 1 de la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març:

a) en el supòsit que el partícip es trobi afectat per un ERTO derivat de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19: els salaris nets deixats de percebre mentre es mantingui la vigència de l’ERTO, amb un període de còmput màxim igual a la vigència de l’estat d’alarma més un mes addicional, justificats amb l’última nòmina prèvia a aquesta situació;

b) en el supòsit d’empresari titular d’establiment que la seva obertura al públic s’hagi vist suspesa com a conseqüència del que s’estableix en l’article 10 del Reial decret 463/2020, de 14 de març: els ingressos nets estimats que s’hagin deixat de percebre a causa de la suspensió d’obertura al públic, amb un període de còmput màxim igual a la vigència de l’estat d’alarma més un mes addicional, justificats mitjançant la presentació de la declaració anual de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent a l’exercici anterior i, si escau, el pagament fraccionat de l’impost sobre la renda de les persones físiques i les autoliquidacions de l’impost sobre el valor afegit corresponents a l’últim trimestre;

c) en el supòsit de treballadors per compte propi que haguessin estat prèviament integrats en un règim de la Seguretat Social com a tal, o en un règim de mutualisme alternatiu, i hagin cessat en la seva activitat com a conseqüència de l’estat d’alarma decretat pel Govern: els ingressos nets que s’hagin deixat de percebre com a conseqüència de la situació de cessament d’activitat durant un període de còmput màxim igual a la vigència de l’estat d’alarma més un mes addicional, estimats mitjançant la declaració anual de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent a l’exercici anterior i, si escau, el pagament fraccionat de l’impost sobre la renda de les persones físiques i les autoliquidacions de l’impost sobre el valor afegit corresponents a l’últim trimestre.

En el cas dels apartats b) i c), el sol·licitant haurà d’aportar a més una declaració responsable en la qual es quantifiqui l’import mensual de reducció d’ingressos.

2n El resultat de prorratejar l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) anual per a 12 pagues vigent per a l’exercici 2020 multiplicat per tres en la proporció que correspongui al període de durada de l’ERTO, al període de suspensió de l’obertura al públic de l’establiment o al període de cessament de l’activitat, segons, respectivament, correspongui a cadascun dels supòsits als quals es refereixen els apartats a), b) i c) de l’apartat 1 de la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març. En tot cas, en els tres supòsits el període de temps màxim a computar és la vigència de l’estat d’alarma més un mes addicional.

4. El partícip serà responsable de la veracitat de la documentació acreditativa de la concurrència del supòsit de fet que es requereixi per sol·licitar la prestació, així com de l’exactitud en la quantificació de l’import a percebre.

5. El reemborsament s’haurà d’efectuar dins del termini màxim de set dies hàbils des que el partícip presenti la documentació acreditativa completa. En el cas dels plans de pensions de la modalitat d’ocupació, aquest termini s’ampliarà fins a trenta dies hàbils des que el partícip presenti la documentació acreditativa completa.

6. El que es disposa en aquesta disposició serà igualment aplicable als assegurats dels plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i mutualitats de previsió social a què es refereix l’article 51 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques. En aquests casos, les referències realitzades en els apartats anteriors a les entitats gestores, als partícips i a les especificacions de plans de pensions s’entendran referides a les entitats asseguradores, els assegurats o mutualistes, i a les pòlisses d’assegurança o reglament de prestacions, respectivament. En el cas de les mutualitats de previsió social que actuïn com a sistema alternatiu a l’alta en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, no es podran fer efectius els drets econòmics dels productes o assegurances utilitzades per complir amb aquesta funció alternativa.

7. Els apartats anteriors defineixen els supòsits i condicions en què es podrà fer efectiva la facultat excepcional de liquidar els drets consolidats prevista en la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març. En el no previst en aquests apartats, es manté en vigor aquesta última disposició addicional vintena.

8. Les quanties i la documentació indicades en els apartats anteriors podran ser modificades per Reial decret, conforme al que es disposa en l’apartat 3 de la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març.

11. S’adapta la qualificació de societat laboral

S’adapten de manera temporal i extraordinària alguns dels requisits que permeten a les societats anònimes o de responsabilitat limitada la qualificació de societat laboral.

Així, amb caràcter extraordinari, es procedeix a prorrogar per 12 mesos més, el termini de 36 mesos contemplat en la lletra b de l’apartat 2 de l’article 1 de la Llei 44/2015, de 14 d’octubre, de societats laborals i participades per aconseguir el límit previst en aquesta lletra.

Aquesta pròrroga extraordinària serà aplicable, exclusivament, a les societats laborals constituïdes durant l’any 2017.

Cal recordar que l’apartat 2 de l’article 1 de la Llei 44/2015 de societats laborals i participades, estableixen que podran obtenir la qualificació de «societat laboral» les societats anònimes o de responsabilitat limitada que compleixin els següents requisits:

a) Que almenys la majoria del capital social sigui propietat de treballadors que prestin en elles serveis retribuïts de manera personal i directa, en virtut d’una relació laboral per temps indefinit.

b) Que cap dels socis sigui titular d’accions o participacions socials que representin més de la tercera part del capital social, tret que:

• La societat laboral es constitueixi inicialment per dos socis treballadors amb contracte per temps indefinit, en la qual tant el capital social com els drets de vot estaran distribuïts al cinquanta per cent, amb l’obligació que en el termini màxim de 36 mesos s’ajustin al límit establert en aquest apartat.
• Es tracti de socis que siguin entitats públiques, de participació majoritàriament pública, entitats no lucratives o de l’economia social, i en aquest cas la participació podrà superar aquest límit, sense arribar al cinquanta per cent del capital social.

En els supòsits de transgressió sobrevinguda dels límits que s’indiquen en els apartats a) i b) del present article, la societat estarà obligada a acomodar a la llei la situació dels seus socis, en el termini de divuit mesos a comptar des del primer incompliment.

12. Suspensió de terminis en l’àmbit d’actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social

El període de vigència de l’estat d’alarma, així com les seves possibles pròrrogues, no computarà a l’efecte dels terminis de durada de les actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social ni per al compliment de qualssevol requeriments. S’exceptuen aquelles actuacions derivades de situacions estretament vinculades als fets justificatius de l’estat d’alarma, o aquelles que per la seva gravetat o urgència resultin indispensables. També queden suspesos els terminis de prescripció de les accions per exigir responsabilitats pel que fa al compliment de la normativa d’ordre social i de Seguretat Social.

13. Règim sancionador i reintegrament de prestacions indegudes

Es modifiquen les previsions relatives al règim sancionador i reintegrament de prestacions indegudes respecte a les sol·licituds presentades per les empreses que continguessin falsedats o incorreccions en les dades facilitades.

Serà sancionable la conducta de l’empresa consistent en sol·licitar mesures, en relació a l’ocupació, que no resultessin necessàries o no tinguessin connexió suficient amb la causa que les origina, quan aquesta circumstància es dedueixi de les falsedats o incorreccions en les dades facilitades per aquelles i sempre que donin lloc a la generació o percepció de prestacions indegudes o a l’aplicació de deduccions indegudes en les quotes a la Seguretat Social.

S’afegeix a més que el treballador conservarà el dret al salari corresponent al període de regulació d’ocupació inicialment autoritzada, descomptades les quantitats que hagués percebut en concepte de prestació per desocupació.

S’introdueixen modificacions en la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, entre les quals es troba que en el cas d’infracció de l’article 23.1.c) (consistent a efectuar declaracions, o facilitar, comunicar o consignar dades falses o inexactes que donin lloc al fet que els treballadors obtinguin o gaudeixin indegudament de prestacions, així com la connivència amb els seus treballadors o amb els altres beneficiaris per a l’obtenció de prestacions indegudes o superiors a les que procedeixin en cada cas, o per eludir el compliment de les obligacions que a qualsevol d’ells correspongui en matèria de prestacions) l’empresa respondrà directament de la devolució de les quantitats indegudament percebudes pel treballador, sempre que no concorri dol o culpa.

L’informem que al BOE del dia 22 d’abril s’ha publicat el Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació, que reforça, complementa i amplia les decisions adoptades des de la segona setmana de març per contrarestar l’impacte de la COVID-19, que amb caràcter general va entrar en vigor el dia 23 d’abril.

La norma incorpora més de 30 mesures que reforcen el finançament de les empreses, ofereixen suport en l’àmbit fiscal, faciliten l’ajust de l’economia, i protegeixen l’ocupació i als ciutadans.

Doncs bé, entre les mesures per reforçar el finançament empresarial destaquem ara les que tenen per objecte l’ampliació de la cobertura de la Línia d’Avals de l’ICO.

1. Avals de finançament d’entitats financeres a empreses i autònoms (segueix com fins ara)

El Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, va aprovar una línia d’avals atorgada pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital per cobrir el finançament atorgat per entitats de crèdit, establiments financers de crèdit, entitats de diners electrònics i entitats de pagaments a empreses i autònoms. L’objectiu fonamental d’aquesta línia d’avals, dotada amb un import màxim de 100.000 milions d’euros, és preservar la normalitat dels fluxos de finançament i dels nivells de circulant i liquiditat, en particular de pimes i els autònoms. En concret, la línia d’avals ha de permetre que les empreses i autònoms continuïn abonant els salaris dels seus empleats, puguin avançar el cobrament de les seves factures, a través de figures com el factoring, o anticipar el pagament de factures als seus proveïdors, a través de modalitats com el confirming, establint d’aquesta forma mitjans per al manteniment dels nivells d’activitat econòmica i d’ocupació. Les entitats que atorguin el finançament han de vetllar pel compliment d’aquests objectius, amb la finalitat que la liquiditat continuï arribant al conjunt del teixit productiu, en particular a través dels canals de crèdit comercial i pagament a proveïdors.

El reial decret llei esmentat estableix que les condicions aplicables i requisits a complir, inclòs el termini màxim per a la sol·licitud de l’aval, s’establiran per acord del Consell de Ministres. Els passats 24 de març i 10 d’abril, el Consell de Ministres va adoptar sengles acords alliberant un total de 40.000 milions d’euros d’avals a concedir a empreses i autònoms. El 75% dels avals posats a disposició es concentren en pimes i autònoms, com a agents clau que són de l’activitat econòmica, l’accés a la liquiditat dels quals és fonamental per al bon funcionament del teixit productiu.

2. Altres avals

Per facilitar el manteniment de l’ocupació i pal·liar els efectes econòmics de la COVID-19, el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital atorgarà avals al finançament concedit per entitats de crèdit, establiments financers de crèdit, entitats de diners electrònics, entitats de pagaments a empreses i autònoms per atendre necessitats derivades, entre altres, de la gestió de factures, pagament de nòmines i a proveïdors, necessitat de circulant, venciments d’obligacions financeres o tributàries o altres necessitats de liquiditat.

També es podran destinar els avals a la Compañía Española de Reafianzamiento, S.A. (CERSA) així com a pagarés incorporats al Mercat de Renda Fixa de l’Associació d’Intermediaris d’Actius Financers (AIAF) i al Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF).

L’informem que al BOE del dia 22 d’abril s’ha publicat el Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació, que reforça, complementa i amplia les decisions adoptades des de la segona setmana de març per contrarestar l’impacte de la COVID-19, que amb caràcter general va entrar en vigor el dia 23 d’abril.

La norma incorpora més de 30 mesures que reforcen el finançament de les empreses, ofereixen suport en l’àmbit fiscal, faciliten l’ajust de l’economia, i protegeixen l’ocupació i als ciutadans.

Doncs bé, entre les mesures per reduir els costos de pimes i autònoms, destaquem ara les referents als arrendaments per a ús diferent d’habitatge, com són els arrendaments de locals de negoci.

Són moltes les activitats econòmiques que s’han vist obligades a suspendre la seva activitat o a reduir-la dràsticament com a conseqüència de les mesures excepcionals adoptades pel Reial decret 463/2020 de l’estat d’alarma. La falta d’ingressos o la seva minoració durant el període que duri l’estat d’alarma pot donar lloc a la incapacitat financera de pagament de renda de locals en lloguer, posant en un seriós risc la continuïtat de les seves activitats.

A continuació li expliquem aquestes novetats en matèria d’arrendaments per a ús diferent del d’habitatge, consistent en una moratòria en el pagament del lloguer.

MORATÒRIA EN EL PAGAMENT DEL LLOGUER

Arrendaments per a ús diferent del d’habitatge amb grans tenidors

1. Qui es pot acollir a aquesta moratòria? I des de quan?

La persona física o jurídica arrendatària d’un contracte d’arrendament per a ús diferent del d’habitatge de conformitat amb el que es preveu en l’article 3 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans, o d’indústria, que compleixi els requisits previstos en l’article 3, podrà sol·licitar de la persona arrendadora, quan sigui una empresa o entitat pública d’habitatge, o un gran tenidor, s’entén que és la persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 immobles urbans, exclosos garatges i trasters, o una superfície construïda de més de 1.500 m², en el termini d’un mes des del 23 d’abril, la moratòria del pagament del lloguer que haurà de ser acceptada per l’arrendador sempre que no s’hagués aconseguit un acord entre totes dues parts de moratòria o reducció de la renda.

Atenció. Es considera arrendament per a ús diferent del d’habitatge aquell arrendament que, recaient sobre una edificació, tingui com a destinació primordial un de diferent del d’habitatge. Especialment, tindran aquesta consideració els arrendaments de finques urbanes subscrits per temporada, sigui d’estiu o qualsevol altra, i els subscrits per a l’exercici en la finca d’una activitat industrial, comercial, artesanal, professional, recreativa, assistencial, cultural o docent, siguin quines siguin les persones que els subscriguin.

2. Com s’aplicarà?

La moratòria en el pagament de la renda arrendatària s’aplicarà de manera automàtica i afectarà el període de temps que duri l’estat d’alarma i les seves pròrrogues i a les mensualitats següents, prorrogables d’una a una, si aquell termini fos insuficient en relació amb l’impacte provocat per la COVID-19, sense que es puguin superar, en cap cas, els 4 mesos.

Aquesta renda s’ajornarà, sense penalització ni meritació d’interessos, a partir de la següent mensualitat de renda arrendatària, mitjançant el fraccionament de les quotes en un termini de 2 anys, que es comptaran a partir del moment en el qual se superi la situació al·ludida anteriorment, o a partir de la finalització del termini dels 4 mesos abans citat, i sempre dins del termini de vigència del contracte d’arrendament o qualsevol de les seves pròrrogues.

Arrendaments per a ús diferent d’habitatge amb arrendador persona física

La persona física o jurídica arrendatària d’un contracte d’arrendament per a ús diferent del d’habitatge de conformitat amb el que es preveu en l’article 3 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, o d’indústria, que el seu arrendador no sigui una empresa o entitat pública o gran tenidor, i que compleixi els requisits necessaris, podrà sol·licitar de l’arrendador, en el termini d’1 mes des del 23 d’abril de 2020, l’ajornament temporal i extraordinari en el pagament de la renda sempre que aquest ajornament o una rebaixa de la renda no s’hagués acordat per totes dues parts amb caràcter voluntari.

Exclusivament en el marc de l’acord al qual es refereixen els apartats anteriors, les parts podran disposar lliurement de la fiança que podrà servir per al pagament total o parcial d’alguna o algunes mensualitats de la renda arrendatària. En cas que se’n disposi totalment o parcial, l’arrendatari haurà de reposar l’import de la fiança disposada en el termini d’un any des de la subscripció de l’acord o en el termini que resti de vigència del contracte, en cas que aquest termini fos inferior a un any.

Quins són els requisits per poder accedir a aquestes moratòries?

Els autònoms i pimes arrendataris hauran de complir amb els següents requisits:

1. En el cas de contracte d’arrendament d’un immoble afecte a l’activitat econòmica desenvolupada per l’autònom

a) Estar afiliat i en situació d’alta, en la data de la declaració de l’estat d’alarma mitjançant el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms o en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors de la mar o, en el seu cas, en una de les mutualitats substitutòries del RETA.

b) Que la seva activitat hagi quedat suspesa com a conseqüència de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, o per ordres dictades per l’autoritat competent i les autoritats competents delegades a l’empara del referit reial decret.

c) En el cas que la seva activitat no es vegi directament suspesa com a conseqüència de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, s’haurà d’acreditar la reducció de la facturació del mes natural anterior al que se sol·licita l’ajornament en, almenys, un 75 per cent, en relació amb la facturació mitjana mensual del trimestre al qual pertany aquest mes referit a l’any anterior.

2. En cas de contracte d’arrendament d’immoble afecte a l’activitat econòmica desenvolupada per una pime

a) Que no se superin els límits establerts en l’article 257.1 del Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital.

És a dir

Balanç i estat de canvis en el patrimoni net abreujats les societats que durant dos               exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament de cadascun d’ells, almenys dues           de les circumstàncies següents:

a) Que el total de les partides de l’actiu no superi els quatre milions d’euros.

b) Que l’import net del seu volum anual de negocis no superi els vuit milions d’euros.

c) Que el nombre mitjà de treballadors ocupats durant l’exercici no sigui superior a           cinquanta.

Les societats perdran aquesta facultat si deixen de reunir, durant dos exercicis    consecutius, dues de les circumstàncies a què es refereix el paràgraf anterior.

b) Que la seva activitat hagi quedat suspesa com a conseqüència de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, o per ordres dictades per l’autoritat competent i les autoritats competents delegades a l’empara del referit reial decret.

c) En el cas que la seva activitat no es vegi directament suspesa com a conseqüència de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, s’haurà d’acreditar la reducció de la facturació del mes natural anterior al que se sol·licita l’ajornament en, almenys, un 75 per cent, en relació amb la facturació mitjana mensual del trimestre al qual pertany aquest mes referit a l’any anterior.

Com s’acrediten els requisits?

S’acreditarà per l’arrendatari davant l’arrendador mitjançant la presentació de la següent documentació:

a) La reducció d’activitat s’acreditarà inicialment mitjançant la presentació d’una declaració responsable en la qual, sobre la base de la informació comptable i d’ingressos i despeses, es faci constar la reducció de la facturació mensual en, almenys, un 75 per cent, en relació amb la facturació mitjana mensual del mateix trimestre de l’any anterior. En tot cas, quan l’arrendador el requereixi, l’arrendatari haurà de mostrar els seus llibres comptables a l’arrendador per acreditar la reducció de l’activitat.

b) La suspensió d’activitat, s’acreditarà mitjançant el certificat expedit per l’Agència Estatal de l’Administració Tributària o l’òrgan competent de la comunitat autònoma, en el seu cas, sobre la base de la declaració de cessament d’activitat declarada per l’interessat.

Conseqüències de l’aplicació indeguda de l’ajornament temporal i extraordinari en el pagament de la renda.

Els arrendataris que s’hagin beneficiat de l’ajornament temporal i extraordinari en el pagament de la renda sense reunir els requisits establerts en la norma, seran responsables dels danys i perjudicis que s’hagin pogut produir, així com de totes les despeses generades per l’aplicació d’aquestes mesures excepcionals, sense perjudici de les responsabilitats d’un altre ordre al fet que la seva conducta pogués donar lloc.