L’informem que el Consell de Ministres del dia 29 de setembre ha aprovat el Reial decret llei de mesures socials en defensa de l’ocupació pel qual, entre altres mesures, es prorroga fins al 31 de gener de 2021 la prohibició dels desnonaments per a llars vulnerables i s’amplia la possibilitat d’allargar els contractes del lloguer en les mateixes condicions que van ser recollides en el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual es van adoptar mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19, això és, sense pujades abusives de les rendes.

El Govern, no obstant això, no prolongarà la moratòria hipotecària i la prohibició del tall de subministraments bàsics com ara l’aigua, l’electricitat i el gas a famílies vulnerables, per la qual cosa totes dues mesures venceran el dia 30 de setembre de 2020.

D’aquesta manera, amb l’aprovació d’aquest Reial decret llei s’amplia fins al 31 de gener de 2021 el termini màxim de suspensió del procediment de desnonament i dels llançaments per a llars vulnerables sense alternativa residencial. Aquesta mesura afavoreix la possibilitat d’actuació dels serveis socials tenint en compte que persisteix una difícil situació per a moltes llars que poden estar en risc de perdre el seu habitatge i, tot això, en sintonia amb l’extensió d’altres mesures de protecció social en l’àmbit econòmic i laboral.

En segon lloc, s’estén també fins al 31 de gener de 2021 la possibilitat de sol·licitar la moratòria o condonació parcial de la renda, quan l’arrendador sigui un gran tenidor o entitat pública, en els termes establerts en el referit Reial decret llei 11/2020. Es tracta d’atendre determinades situacions de vulnerabilitat que es puguin produir més enllà del 30 de setembre, data de finalització del termini, i com a conseqüència de la situació derivada de l’evolució de la pandèmia. És una mesura que no afecta els petits propietaris d’habitatges.

A més, el nou Reial decret llei amplia fins a aquesta mateixa data del 31 de gener de 2021 els contractes d’arrendament d’habitatge que es poden acollir a la pròrroga extraordinària de sis mesos, en els mateixos termes i condicions del contracte en vigor, sempre que no s’hagués arribat a un acord diferent entre les parts i que el propietari, persona física, no hagués comunicat la necessitat de l’habitatge per a si mateix, en compliment dels terminis i condicions establerts en l’article 9.3 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans.

 

La disposició addicional tercera del Reial decret llei 27/2020, de 4 d’agost, de mesures financeres, de caràcter extraordinari i urgent aplicables a les entitats locals va introduir el règim especial per a la final de la competició femenina, que va tenir lloc el 30 d’agost a Bilbao-Sant Sebastià, amb exempcions en l’impost sobre societats, en l’IRNR i mesures especials en duanes i IVA. No obstant això, aquest text normatiu, l’objectiu principal del qual era la regulació del romanent dels Ajuntaments, no va ser convalidat en el Congrés dels Diputats, que el va derogar i, per tant, també el règim especial. Finalment, el Govern introdueix de nou la vigència del règim especial per a la final de la ‘UEFA Women’s Champions League 2020’ en el Reial decret llei 28/2020 que regula el treball a distància, mitjançant la seva disposició addicional sisena, amb entrada en vigor el mateix dia de la seva publicació, el 23 de setembre de 2020.

En concret, en la disposició addicional sisena del RDL 28/2020 s’estableix un règim fiscal específic que serà aplicable a la final de la «UEFA Women’s Champions League 2020», tant per a l’entitat organitzadora de la final i dels equips participants, com de les persones físiques que prestin serveis a l’entitat organitzadora o als equips participants. Així mateix, s’estableix el règim duaner i tributari aplicable a les mercaderies que s’importin per afectar-les al desenvolupament i celebració de la final i també un règim específic en l’IVA.

Recordem aquest règim fiscal: 

1. En relació amb l’impost sobre societats:

Les persones jurídiques residents en territori espanyol constituïdes amb motiu de la final de la «UEFA Women’s Champions League 2020» per l’entitat organitzadora o pels equips participants estaran exemptes de l’impost sobre societats per les rendes obtingudes durant la celebració de l’esdeveniment i en la mesura en què estiguin directament relacionades amb la seva participació en ell.

2. En relació amb l’impost sobre el valor afegit:

B.1 Devolució de quotes suportades com a conseqüència de la realització d’operacions relacionades amb la celebració d’aquest esdeveniment:

1. Empresaris no establerts en la comunitat: no s’exigirà el requisit de reciprocitat previst en l’article 119 bis de la Llei 37/1992.
2. Entitat organitzadora, equips participants, persones jurídiques constituïdes per tots dos amb motiu d’aquest esdeveniment i empresaris no establerts en la Península i Balears:

Quan tinguin la condició de subjectes passius, tindran dret a la devolució de les quotes suportades amb motiu d’aquest esdeveniment al final de cada període de liquidació. El període de liquidació coincidirà amb el mes natural, i s’hauran de presentar les seves declaracions-liquidacions durant els 20 primers dies naturals del mes següent al període de liquidació, excepte l’últim període de l’any que es presentarà durant els trenta primers dies naturals del mes de gener.　

Aquests empresaris no quedaran obligats a la gestió dels llibres registre de l’impost a través de la seu electrònica de l’AEAT (SII).

En el cas d’empresaris o professionals no establerts en els quals concorrin els requisits previstos en els articles 119 o 119 bis de la Llei 37/1992, la devolució de les quotes suportades s’efectuarà conforme al procediment establert en aquests articles i en els articles 31 i 31 bis del Reglament de l’impost, aprovat pel Reial decret 1624/1992.

B.2 Representant fiscal

Quan es tracti d’empresaris o professionals no establerts en la comunitat, Canàries, Ceuta o Melilla, o en un Estat amb el qual existeixin instruments d’assistència mútua anàlegs als instituïts en la comunitat, no serà necessari que nomenin un representant a l’efecte del compliment de les obligacions fiscals relatives a l’IVA (excepció a l’establert en l’article 164.U.7è LIVA).

B.3 Importació temporal de béns amb exempció total de drets

La importació de béns utilitzats temporalment en el desenvolupament d’aquest esdeveniment estarà exempta de l’IVA. El termini màxim de 24 mesos per a la seva utilització previst en l’article 9.3r.g) de la LIVA expirarà, com a molt tard, el 31 de desembre de l’any següent al de la finalització d’aquest esdeveniment esportiu.

B.4 Localització de serveis: regla d’ús efectiu

La regla establerta en l’article 70.Dos de la LIVA, conforme a la qual determinats serveis localitzats fora de la UE tributen en el territori d’aplicació de l’IVA espanyol si la seva utilització efectiva es produeix en aquest territori, no resultarà aplicable quan els serveis siguin prestats per les persones jurídiques residents a Espanya constituïdes amb motiu d’aquest esdeveniment per l’entitat organitzadora o pels equips participants i estiguin en relació amb l’organització, la promoció o el suport d’aquest esdeveniment. D’aquesta manera, serveis com la publicitat de l’esdeveniment, prestats per aquestes entitats a empresaris establerts fora de la UE, estaran no subjectes a IVA.

Volem informar-los que després de la derogació del Reial decret llei 27/2020, en el qual s’havia aprovat, entre altres mesures, l’extensió de l’aplicació del tipus zero d’IVA a transaccions amb determinat material sanitari i s’havia ampliat la relació de béns que es podien beneficiar d’aquest tipus zero, es torna a incorporar aquesta mesura en la norma sobre el treball a distància (Reial decret llei 28/2020) amb els mateixos efectes temporals.

El Reial decret llei 27/2020, de 4 d’agost, va aprovar diverses mesures de caràcter tributari:

1. D’una banda, va estendre fins al 31 d’octubre de 2020 l’aplicació del tipus zero d’IVA als lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries de determinat material sanitari.

2. A més, va regular un règim tributari específic aplicable a la final de la «UEFA Women’s Champions League 2020».

3. Finalment, va declarar exemptes d’AJD les escriptures de formalització de les moratòries de préstecs i crèdits hipotecaris i d’arrendaments, préstecs, lísing i rènting sense garantia hipotecària que es produeixin en aplicació de les moratòries hipotecàries per al sector turístic (Reial decret llei 25/2020, de 3 de juliol) i per al sector del transport públic de mercaderies i discrecional de viatgers amb autobús (Reial decret llei 26/2020, de 7 de juliol).

Aquest Reial decret llei va ser posteriorment derogat mitjançant l’acord de derogació publicat en el BOE de l’11 de setembre de 2020. No obstant això, en el BOE del 23 de setembre de 2020 s’ha publicat el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància, en el qual es tornen a incorporar les normes derogades, excepte la relativa a l’exempció d’AJD.

Tipus zero de l’IVA en el lliurament de material sanitari

Com ja hem comentat, el Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació va establir en el seu article 8 l’aplicació, des del 23 d’abril i fins al 31 de juliol de 2020, del tipus impositiu del 0% de l’IVA als lliuraments de béns, importacions i adquisicions intracomunitàries de béns referits en l’Annex del citat Reial decret llei, els destinataris dels quals siguin entitats de dret públic, clíniques o centres hospitalaris, o entitats privades de caràcter social de l’art. 20.Tres de la LIVA.

La disposició addicional setena del RDL 28/2020 prorroga fins al 31 d’octubre de 2020 l’aplicació del tipus impositiu del 0% d’IVA als lliuraments de béns, importacions i adquisicions intracomunitàries de béns referits en el Annex del RDL 28/2020. Aquesta relació de béns als quals es refereix la citada disposició addicional setena s’ha actualitzat amb efectes des del 23 d’abril de 2020 augmentant el nombre de productes inclosos. Per tant, els subjectes passius afectats podran efectuar conforme a la normativa de l’impost, la rectificació de l’IVA repercutit o satisfet amb anterioritat a l’entrada en vigor del RDL 28/2020.

En factura aquestes operacions s’hauran de documentar com a operacions exemptes.

Volem informar-lo que al BOE del dia 23 de setembre de 2020 s’ha publicat la sentència del Tribunal Suprem (TS) del 23 de juliol de 2020 que ha anul·lat i deixat sense efecte l’article 54 ter del Reglament general de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària, introduït en 2017, que regula la “Obligació d’informar sobre la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques”. Aquesta anul·lació es deu al fet que, abans d’introduir aquesta nova obligació informativa, Espanya hauria d’haver notificat a la Comissió Europea la seva intenció d’aprovar-la, cosa que no va fer.

El referit precepte establia que “les persones i entitats que mitjancin entre els cedents i cessionaris de l’ús d’habitatges amb finalitats turístiques situats en territori espanyol, estaran obligats a presentar periòdicament una declaració informativa de les cessions d’ús en les quals mitjancin” (l’anomenat “model 179”).

D’aquesta manera, els intermediaris d’arrendaments turístics havien d’informar l’Administració tributària, amb caràcter trimestral, sobre els següents extrems:

a) Identificació del titular de l’habitatge cedit amb finalitats turístiques, així com del titular del dret en virtut del qual se cedeix l’habitatge amb finalitats turístiques, si fossin diferents.

b) Identificació de l’immoble amb especificació del número de referència cadastral.

c) Identificació de les persones o entitats cessionàries, així com el nombre de dies de gaudi de l’habitatge amb finalitats turístiques.

d) Import percebut pel titular cedent de l’ús de l’habitatge amb finalitats turístiques o, en el seu cas, indicar el seu caràcter gratuït.

Doncs bé, el TS, en la seva sentència de 23 de juliol de 2020 ha estimat el recurs contenciós administratiu interposat per l’Associació espanyola de l’Economia Digital ADIGITAL contra l’apartat 11 de l’article primer del Reial decret 1070/2017, de 29 de desembre, pel qual s’introdueix en el Reglament general de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària aprovat pel Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, un nou article 54 ter, que regula la “Obligació d’informar sobre la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques”.

L’Alt Tribunal porta a col·lació al cas d’actuacions la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el “assumpte Airbnb Ireland UC C-390/18”, de 19 de desembre de 2019, de la qual es desprèn que una disposició com l’article 54 ter del citat Reglament havia d’haver estat notificada sota la Directiva 1535/2015 (procediment d’informació en reglamentacions tècniques) i que la seva falta de notificació comporta necessàriament la seva invalidesa.

En aquest sentit, assenyala el TS que “els termes de la sentència del TJUE (…) són clars, estem davant una disposició general que estableix una sèrie d’obligacions a les entitats col·laboratives prestadores de servei de la informació, que fins i tot sent legítimes des del punt de vista de l’ordenament jurídic intern, suposen un reglament tècnic de desenvolupament de la Llei de transposició de la directiva d’informació, i en conseqüència l’Estat espanyol hauria d’haver notificat a la Comissió Europea la intenció d’aprovar la norma reglamentària que ara s’impugna, la qual cosa no ha fet, per la qual cosa es produeixen els efectes que es deriven d’aquest incompliment formal, i en conseqüència, és procedent donar lloc al recurs contenciós administratiu i anul·lar i deixar sense efecte el reglament impugnat per ser contrari a Dret”.

Per tant, aquesta declaració de nul·litat comporta la desaparició de possibilitat de presentació de la corresponent declaració informativa continguda en el model 179 (declaració informativa trimestral de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques).

Ara, el Ministeri d’Hisenda pretén reprendre la batalla amb la finalitat d’obligar a les plataformes de lloguer de facilitar la citada informació fiscal. De moment, la Direcció General de Tributs no ha adoptat una decisió definitiva sobre com i quan fer-ho.

L’informem que el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància, introdueix una reforma en els procediments de reconeixement de la prestació no contributiva de l’ingrés mínim vital (IMV), amb la finalitat de donar cobertura al nombre més gran de persones en el menor temps possible.

Amb aquesta fi, es pretén reforçar l’agilitat del procediment a través del qual es reconeix aquesta prestació, reforçar la seguretat jurídica i corregir les disfuncionalitats detectades en els mesos de vigència, aconseguint així que les persones i unitats de convivència en situació de vulnerabilitat econòmica puguin accedir a la prestació com més aviat millor.

Les modificacions, que entren en vigor el mateix dia de publicació del RDL 28/2020 (23 de setembre de 2020) són les següents:

1. Requisits d’accés

Quant als requisits d’accés s’elimina aquell que havien de complir tots els beneficiaris, estiguessin o no integrats en una unitat de convivència, d’estar inscrits com a demandants d’ocupació en el cas que no estiguessin treballant i fossin majors d’edat o menors emancipats.

Igualment, les persones d’almenys 23 anys i menors de 30 anys en la data de sol·licitud que visquessin soles, o que, compartint domicili amb una unitat de convivència, no s’hi integressin, hauran d’haver tingut residència legal i efectiva a Espanya, i haver viscut de manera independent, durant almenys els 3 anys immediatament anteriors a la data indicada.

2. Acreditació dels requisits

S’introdueixen les següents novetats:

• L’existència de la unitat de convivència s’acreditarà amb el llibre de família, certificat del registre civil, i amb els dades que consten en els padrons municipals relatius als inscrits en el mateix habitatge. A aquest efecte l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) tindrà accés a la base de dades de coordinació dels padrons municipals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per a la confirmació dels requisits exigits.

Això no obstant, quan no se’n pugui deduir la coincidència amb les dades que s’hagin fet constar en la sol·licitud de la prestació se sol·licitarà l’aportació del corresponent certificat d’empadronament, històric i col·lectiu del període requerit en cada supòsit, referits als domicilis on resideixen o han residit els membres de la unitat de convivència, expedit per l’Ajuntament.

Tant les dades obtingudes de l’INE com, en el seu cas, el certificat d’empadronament, serviran igualment per acreditar l’existència de la unitat de convivència o que el sol·licitant viu sol o compartint domicili amb una unitat de convivència de la qual no forma part.

A l’efecte de les dades relatives al padró municipal de conformitat amb el que es preveu en els paràgrafs anteriors, no es requerirà el consentiment de les persones empadronades en el domicili del sol·licitant.

• L’existència de parella de fet s’acreditarà mitjançant la certificació de la inscripció en algun dels registres específics existents en les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència o document públic en el qual consti la constitució d’aquesta parella. Tots dos s’hauran d’haver produït amb una antelació mínima de 2 anys respecte a la data de la sol·licitud de la prestació.

• L’inici dels tràmits de separació o divorci, o la seva existència, s’acreditarà amb la presentació de la demanda o amb la corresponent resolució judicial.

• L’acreditació d’haver viscut de manera independent respecte als progenitors, tutors o acollidors, durant almenys 3 anys segons el que es preveu en l’article 7.2, s’efectuarà mitjançant les dades facilitades per l’INE o, en el seu cas, el certificat d’empadronament històric i col·lectiu en el qual constin totes les persones empadronades en el domicili del sol·licitant durant aquest període. A l’efecte de les dades relatives al padró municipal, no es requerirà el consentiment de les persones empadronades en el domicili del sol·licitant.

• La condició de víctima de violència de gènere s’acreditarà per qualsevol dels mitjans establerts en l’article 23 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre.

• La condició de víctima de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual s’acreditarà a través d’un informe emès pels serveis públics encarregats de l’atenció integral a aquestes víctimes o pels serveis socials, així com per qualsevol altre mitjà d’acreditació que es determini reglamentàriament.

3. Tramitació

S’anteposa, dins dels requisits necessaris per a l’admissió de la sol·licitud, la comprovació de la vulnerabilitat econòmica dels beneficiaris, tant si viuen solos com si formen part d’una unitat de convivència, en funció de les dades declarades en la sol·licitud presentada.

S’aclareix, no obstant això, la possibilitat de la seva desestimació si durant la instrucció del procediment l’entitat gestora efectués comprovacions que determinessin l’incompliment del requisit de vulnerabilitat.

S’amplien de 3 a 6 els mesos de termini per part de l’INSS per a dictar la resolució i notificar-la, que comencen a comptar des de l’entrada en el registre de la sol·licitud, i s’entén que ha estat desestimada una vegada transcorregut el termini.

4. Obligacions de les persones beneficiàries

Se n’inclou una de nova, de tal forma que hauran de comunicar qualsevol canvi de domicili o de situació en el padró municipal que afecti els titulars o a qualsevol altre membre que formi part de la unitat de convivència, en el termini de 30 dies naturals des que es produeixin.

Així mateix, es preveuen diversos canvis, com són:

• La necessitat de comunicació i justificació de les sortides a l’estranger per períodes, continuats o no, superiors a 90 dies naturals durant cada any natural, tant respecte del titular com dels integrants de la unitat de convivència.

• L’eliminació de l’exigència als titulars de l’IMV d’estar inscrits com a demandants d’ocupació en el moment de la sol·licitud, passant el contingut de l’obligació a la necessitat d’acreditar, dins dels 6 mesos següents a la notificació de la resolució per la qual es concedeix la prestació, que figuren inscrits com a demandants d’ocupació, excepte en una sèrie de supòsits:

1r Estar cursant estudis reglats i ser menor de 28 anys. Si escau, el termini de 6 mesos per acreditar la inscripció com a demandant d’ocupació s’iniciarà en la data en què el beneficiari compleixi 28 anys.

2n Tenir subscrit el conveni especial regulat en el Reial decret 615/2007, d’11 de maig, pel qual es regula la Seguretat Social dels cuidadors de les persones en situació de dependència.

3r Estar percebent una pensió contributiva d’incapacitat permanent en grau d’absoluta o gran invalidesa, una pensió d’invalidesa no contributiva o una pensió de jubilació contributiva o haver complert els 65 anys.

4t Estar afectat per una discapacitat en un grau igual o superior al 65%.

5è Tenir reconeguda una situació de dependència, conforme al que es disposa en la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

Respecte a les persones integrants de la unitat de convivència, també es transforma l’obligació, de tal forma que tampoc s’exigeix estar inscrits com a demandants d’ocupació, i n’hi haurà prou si s’acredita en els 6 mesos següents, amb les mateixes excepcions i manera d’acreditació que els titulars.

5. Prestacions econòmiques transitòries d’ingrés mínim vital fins al 31 de desembre de 2021.

Es preveu l’extensió de les prestacions econòmiques transitòries de l’IMV fins al 31 de desembre de 2021, de tal forma que a partir de l’1 de gener de 2022 la prestació transitòria esdevindrà en la prestació de l’IMV sempre que l’interessat reuneixi els requisits i aporti abans del 31 de desembre de 2021 la documentació que a aquest efecte li sigui requerida per l’INSS.

En un altre cas es reprendrà la percepció de l’assignació econòmica per fill a càrrec sempre que es mantinguin els requisits.

Davant la complexitat en la tramitació, s’amplia el període d’efecte retroactiu. Així, les sol·licituds que s’haguessin presentat abans de l’1 de gener de 2021 veuran, si escau, reconeguda la prestació amb efectes de l’1 de juny d’enguany.

6. Procediments per al reconeixement de l’ingrés mínim vital iniciats abans de l’entrada en vigor del present RDL 28/2020 en els quals no s’hagi dictat resolució expressa

S’estableixen les pautes a seguir en els procediments per al reconeixement de l’IMV iniciats abans la seva entrada en vigor en els quals no s’hagi dictat resolució expressa. D’aquesta manera:

• El termini per resoldre i notificar serà el de 6 mesos, encara que a la data d’entrada en vigor del present RDL 28/2020 hagin transcorregut 3 mesos des de la presentació de la sol·licitud. A aquest efecte, el període transcorregut sense haver-se dictat resolució expressa serà tingut en compte per al còmput dels 6 mesos esmentats.

• Amb independència de l’estat en què es trobi el procediment per al reconeixement de la prestació econòmica a l’entrada en vigor d’aquesta disposició transitòria, es comprovarà el compliment pels interessats de la condició de vulnerabilitat, com a requisit necessari per poder continuar la seva tramitació. En el cas que no quedés acreditat aquest requisit, es dictarà resolució declarant la impossibilitat de continuar la tramitació del procediment.

Enfront d’aquesta resolució, es podrà interposar reclamació administrativa prèvia en matèria de prestacions de Seguretat Social, i l’objecte de la qual es limitarà a conèixer sobre la possibilitat de seguir el procediment, per raó del compliment del requisit de vulnerabilitat, per la qual cosa l’estimació de la reclamació prèvia tindrà com a únic efecte, permetre seguir la tramitació administrativa.

La continuació del procediment no obstarà a la desestimació de la sol·licitud si l’entitat gestora efectués noves comprovacions que determinessin l’incompliment del requisit de vulnerabilitat.

Com ja l’hem estat informant, al BOE del dia 23 de setembre s’ha publicat el Reial decret llei 28/2020 que regula el treball a distància després d’haver aconseguit un acord amb els agents socials, encara que es remetrà al Parlament perquè sigui tramitat com una Llei ordinària el que podria suposar algun canvi perquè s’aprovi al Congrés i al Senat.

Una vegada publicada aquesta norma, i finalitzada la pròrroga de tres mesos des de la finalització de l’estat d’alarma, des del passat 21 de setembre de 2020 ha desaparegut el caràcter preferent de la feina a distància que en el seu moment va quedar establert en l’article 5 del RDL 8/2020, de 17 de març.

La norma entrarà en vigor el 13-10-2020, però no s’aplicarà a les empreses que haguessin implantat el teletreball com a mesura de contenció sanitària derivada de la COVID-19. No obstant això, les empreses estan obligades a dotar als seus treballadors dels mitjans necessaris per desenvolupar la feina a distància, i a compensar les despeses existents en la forma establerta  a través de la negociació col·lectiva, és a dir, el que estableixi el conveni col·lectiu d’aplicació en l’empresa.

En l’actualitat i fins que s’abordi aquest tema en les pròximes negociacions, els convenis col·lectius sectorials vigents no solen contenir una regulació de la feina a distància, existint per tant un buit legal que s’haurà d’omplir amb la negociació dels nous convenis col·lectius.

El RDL 28/2020 inclou les modificacions legislatives necessàries per adaptar la legislació social a la regulació de la feina a distància i crea un procediment judicial especial aplicable a les reclamacions relacionades amb dret d’accés, reversió i modificació de la feina a distància.

A continuació, expliquem breument algunes de les claus fonamentals d’aquest Reial decret llei 28/2020:

1. Què és la feina a distància? És el mateix la feina a distància que el teletreball?

El RDL 28/2020 serà aplicable per a aquelles relacions de laborals que es desenvolupin a distància amb caràcter regular, això és, de manera no ocasional.

Es puntualitza, que s’entén com regular quan, en un període de referència de 3 mesos, un mínim del 30% de la jornada (o percentatge proporcional equivalent en funció de la durada del contracte) sigui prestat sota aquesta modalitat. És a dir, prestació a distància de més d’un dia i mig a la setmana (quedant fora d’aquesta regulació, per tant, la feina prestada en aquest règim que no arribi al llindar indicat -p. ex.: només un dia a la setmana-, tret que els convenis o acords col·lectius fixin un percentatge o període de referència inferiors als fixats pel RDL 28/2020).

El teletreball és un tipus d’organització basada en la utilització de la tecnologia. És una manera diferent de prestar serveis realitzada des de fora de les dependències de l’empresa, i un horari flexible, al mateix temps que la prestació de serveis pot, en el seu cas, ser controlada per mitjà de la utilització d’un programa informàtic. En el RDL 28/2020 es defineix com “aquell treball que es duu a terme mitjançant l’ús exclusiu o prevalent de mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació”.

La nova regulació estableix diferències, ja que no tot teletreball és feina a distància, ni tota feina que es realitza a distància és necessàriament teletreball. Per això, s’han de fixar les noves definicions diferents de l’expressada anteriorment del teletreball.

Treball a distància és “aquell que es presta en el domicili del treballador o en el lloc lliurement triat per ell, durant tota la seva jornada o part d’ella, de manera no ocasional“.

Treball presencial és “aquell treball que es presta en el centre de treball o en el lloc determinat per l’empresa”.

En conseqüència, es pot sintetitzar que, es considerarà “a distància” aquella feina realitzada de manera contínua i no ocasional fora del centre de l’empresa, i dins d’aquesta definició serà “teletreball” aquell que es realitzi utilitzant ordinadors o sistemes telemàtics, i serà necessària la presència de tecnologia i xarxa de telecomunicació que connecti al treballador amb la seu de l’empresa. 

2. La feina a distància, és voluntària o es pot imposar?

• La feina a distància serà voluntària per al treballador i per a l’ocupador.

• Es requerirà la signatura de l’acord de la feina a distància, que podrà formar part del contracte inicial o es podrà realitzar en un moment posterior.

• La feina a distància no podrà ser imposada en aplicació de l’art. 41 de l’ET (modificació substancial de les condicions de treball), sense perjudici de la negociació col·lectiva. 

• La negativa del treballador a treballar a distància o l’exercici de tornar a la feina presencial, no serà causa justificativa per extingir el contracte o per modificar substancialment les seves condicions de treball.

• El treballador a distància té dret a tornar a la feina presencial, en atenció al que s’estableix en la negociació col·lectiva o en l’acord per escrit que va subscriure amb l’empresari.

3. Es pot revertir o modificar la feina a distància?

La decisió de treballar a distància des d’una modalitat de treball presencial serà reversible per l’empresa i el treballador. L’exercici d’aquest dret es regularà en la negociació col·lectiva o, en defecte d’això, en l’acord de treball a distància que subscriguin empresa i treballador.

La modificació de les condicions, inclòs el percentatge de presencialitat, haurà de ser objecte d’acord entre l’empresa i el treballador, i es formalitzarà per escrit amb caràcter previ a la seva aplicació.

4. Quines limitacions i exclusions existeixen en la feina a distància?

En els contractes de treball subscrits amb menors i en els contractes en pràctiques i per a la formació i l’aprenentatge, només hi podrà haver un acord de feina a distància que garanteixi, com a mínim, un percentatge del 50% de prestació de serveis presencial, sense perjudici del desenvolupament telemàtic, en el seu cas, de la formació teòrica vinculada a aquests últims.

Atenció. Els convenis o acords col·lectius podran establir un percentatge de feina presencial dels contractes formatius diferent del que s’acaba d’indicar, sempre que no se subscriguin amb menors d’edat.

Pel que fa a les exclusions, podem trobar-nos amb tres tipus:

• Supòsit d’exclusió completa: personal laboral al servei de les administracions públiques, que es regirà en aquesta matèria per la seva normativa específica que continuarà en vigor, fins que s’aprovi, el que es preveu en l’article 13 de l’ET en la redacció vigent abans de l’entrada en vigor del RDL 28/2020.

• Supòsit d’exclusió amb regulació temporal. Es tracta de la feina a distància implantada excepcionalment en aplicació de l’article 5 del RDL 8/2020 (caràcter preferent de la feina a distància) o com a conseqüència de les mesures de contenció sanitària derivades de la COVID-19, que, mentre que es mantinguin, es continuarà regint per la normativa laboral ordinària, encara que amb l’obligació per part de les empreses de dotar-los de mitjans, equips, eines i consumibles, així com d’atendre el manteniment que resulti necessari i de compensar les despeses derivades per al treballador a distància, si existissin i no haguessin estat compensades, en la forma que estableixi la negociació col·lectiva.

• Supòsit d’exclusió. Respecte a les relacions de treball vigents i regulades amb anterioritat a la publicació del RDL 28/2020 (23 de setembre de 2020) per convenis o acords col·lectius sobre condicions de prestació de serveis a distància es plantegen dos escenaris:

• Si els convenis o acords referits tenen termini de vigència: l’aplicació del RDL 28/2020 es produirà des del moment en què aquests decaiguin.
• ◦ Si no preveuen un termini de durada, el RDL s’aplicarà íntegrament una vegada transcorregut 1 any des de la seva publicació al BOE (a partir del 23 de setembre de 2021), tret que les parts signants acordin expressament un termini superior, que com a màxim podrà ser de 3 anys.

Per a aquests supòsits, a més es contempla expressament la conservació dels drets o condicions més beneficioses que s’estiguessin gaudint i que es reflectiran en l’acord de teletreball que s’haurà de formalitzar en el termini de 3 mesos des que el RDL 28/2020 resulti d’aplicació.

Finalment, per als acords de feina a distància de caràcter individual vigents a 23 de setembre de 2020 no derivats de convenis o acords col·lectius, també s’estableix, a més de la conservació de les eventuals millors condicions, un termini de 3 mesos, en aquest cas fins al 23 de desembre de 2020, per efectuar les corresponents adaptacions o modificacions.

5. Com s’ha de formalitzar l’acord de feina a distància?

S’ha de formalitzar un acord per escrit amb l’empresa, al moment de la contractació o posterior a l’ingrés del treballador, però sempre abans de l’inici de la feina a distància.

Lliurament dels acords de feina a distància a la representació legal dels treballadors, en un termini no superior a deu dies des de la seva formalització: s’ha d’excloure aquelles dades que afectin el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la imatge. Si no existís representació legal en l’empresa, s’haurà de lliurar la còpia en l’oficina d’ocupació.

L’empresa haurà de lliurar a la representació legal dels treballadors, còpia de tots els acords de treballadors a distància que es realitzin i les seves actualitzacions

Atenció. Sempre s’ha de formalitzar per escrit, s’ha d’incorporar al contracte de treball inicial o realitzar-se en un moment posterior, però en tot cas amb anterioritat al fet que s’iniciï la feina a distància.

 

No formalitzar l’acord per escrit de la feina a distància, comportarà a l’empresa una infracció greu, que podrà ser sancionada amb multa de 626 a 6.250 €

6. Quin és el contingut mínim de l’acord de feina a distància?

Sense perjudici del que es disposa en els convenis o acords col·lectius, el contingut mínim obligatori de l’acord de feina a distància ha de comprendre les següents matèries:

• Inventari de mitjans, equips i eines, tant de consumibles com d’elements mobles, i vida útil o període màxim per a la seva renovació.
• Enumeració de les despeses que pogués tenir el treballador pel fet de prestar serveis a distància, forma de quantificació de la compensació que obligatòriament ha d’abonar l’empresa i moment i forma per realitzar-la.
• Horari de feina i en ell, en el seu cas, regles de disponibilitat.
• Percentatge i distribució, en el seu cas, entre feina presencial i feina a distància.
• Centre de treball al qual queda adscrit el treballador a distància i on, en el seu cas, desenvoluparà la part de la jornada de treball presencial.
• Lloc de treball a distància triat pel treballador per al desenvolupament de la feina a distància.
• Durada de terminis de preavís per a l’exercici de les situacions de reversibilitat, en el seu cas.
• Durada de l’acord de feina a distància.
• Mitjans de control empresarial de l’activitat.
• Procediment a seguir en el cas de produir-se dificultats tècniques que impedeixin el normal desenvolupament de la feina a distància.
• Instruccions dictades per l’empresa, amb la participació de la representació legal dels treballadors, en matèria de protecció de dades, específicament aplicables en la feina a distància.
• Instruccions dictades per l’empresa, prèvia informació a la representació legal dels treballadors, sobre seguretat de la informació, específicament aplicables en la feina a distància.

7. Quins drets té el treballador a distància?

Dret a la formació: les empreses hauran d’adoptar les mesures necessàries per garantir la participació efectiva en les accions formatives de les persones que treballen a distància, en termes equivalents a les de les persones que presten serveis en el centre de treball de l’empresa, i han d’atendre el desenvolupament d’aquestes accions, en la mesura del possible, a les característiques de la seva prestació de serveis a distància.

L’empresa haurà de garantir a les persones que treballen a distància, amb caràcter previ a l’accés a aquesta modalitat, la formació necessària per al desenvolupament adequat de la seva activitat, així com l’atenció davant dificultats tècniques, particularment en el teletreball. 

Dret a la promoció professional: les persones que treballen a distància tindran dret a la promoció professional, i l’empresa els haurà d’informar, de manera expressa i per escrit, de les possibilitats d’ascens que es produeixin, ja es tracti de llocs de desenvolupament presencial o a distància. Es modifica l’art. 23.1.a) de l’ET, en el sentit que el treballador tindrà dret a: “Al gaudi dels permisos necessaris per a concórrer a exàmens, així com a una preferència a triar torn de treball i a accedir a la feina a distància, si aquest és el règim instaurat en l’empresa, i el lloc o funcions són compatibles amb aquesta forma de realització de la feina, quan cursi amb regularitat estudis per a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional”.

Dret a la dotació suficient de mitjans, equips i eines: les persones que treballen a distància tindran dret a la dotació de tots els mitjans, equips i eines necessaris per al desenvolupament de l’activitat, de conformitat, com a mínim, amb l’inventari incorporat en l’acord per escrit subscrit amb l’empresa de treball a distància.

Dret a l’abonament i compensació de despeses: el desenvolupament de la feina a distància haurà de ser sufragat o compensat per l’empresa i no podrà suposar l’assumpció per part del treballador de despeses relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral.

Dret a l’horari flexible: la persona que desenvolupa la feina a distància podrà alterar l’horari de prestació de serveis establert respectant la normativa sobre temps de treball i de descans, excepte, en el seu cas, quant als temps de disponibilitat obligatòria o els límits que sobre aquest tema haguessin pogut establir-se en l’acord de feina a distància. 

Dret al registre horari adequat: el sistema de registre horari que es regula en l’art. 34.9 de l’ET s’haurà de configurar de manera que reflecteixi fidelment el temps que el treballador que fa feina a distància dedica a l’activitat laboral, sense perjudici de la flexibilitat horària, i que haurà d’incloure, entre altres, el moment d’inici i finalització de la jornada i dels trams d’activitat, el temps d’activació i desactivació dels equips, així com, en el seu cas, el temps dedicat a la preparació i realització de les tasques de cadascuna de les fases del cicle de processament i lliurament.

Aplicació de la normativa preventiva en la feina a distància: les persones que treballen a distància tenen dret a una adequada protecció en matèria de seguretat i salut en el treball, de conformitat amb el que s’estableix en la Llei 31/1995, de 8 de novembre de prevenció de riscos laborals, i la seva normativa de desenvolupament.

Avaluació de riscos i planificació de l’activitat preventiva: l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva de la feina a distància hauran de tenir en compte els riscos característics d’aquesta modalitat de treball, posant especial atenció en els factors psicosocials, ergonòmics i organitzatius. En particular, s’haurà de tenir en compte la distribució de la jornada els temps de disponibilitat i la garantia dels descansos i desconnexions durant la jornada.

L’empresa haurà d’obtenir tota la informació sobre els riscos als quals està exposada la persona que treballa a distància mitjançant una metodologia que ofereixi confiança respecte dels seus resultats, i preveure les mesures de protecció que resultin més adequades en cada cas.

Quan l’obtenció de la informació exigís la visita per part de qui tingués competències en matèria preventiva al lloc en què es desenvolupa habitualment la feina a distància, s’haurà d’emetre un informe escrit que justifiqui aquest extrem que es lliurarà al treballador i als delegats de prevenció. Per la visita serà necessari el permís del treballador. 

Dret a la intimitat i a la protecció de dades:  la utilització dels mitjans telemàtics i el control de la prestació laboral mitjançant dispositius automàtics garantirà adequadament el dret a la intimitat i a la protecció de dades, en els termes previstos en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i s’haurà d’assegurar la idoneïtat, necessitat i proporcionalitat dels mitjans de control utilitzats, concretats en tres extrems:

• La prohibició a l’empresa tant d’exigir que s’instal·lin programes o aplicacions en dispositius que siguin propietat del treballador, com que s’utilitzin aquests dispositius en el desenvolupament de la feina a distància.
• La remissió als convenis o acords col·lectius com a marc en el qual es podran especificar els termes en els quals els treballadors podran fer ús per motius personals dels equips informàtics posats a la seva disposició per part de les empreses.
• L’obligació que les empreses estableixin criteris d’utilització dels dispositius digitals -en l’elaboració dels quals haurà de participar la representació legal dels treballadors- respectant, en tot cas, els estàndards mínims de protecció de la intimitat.

Atenció. L’empresa no podrà exigir la instal·lació de programes o aplicacions en dispositius propietat del treballador, ni la utilització d’aquests dispositius en el desenvolupament de la feina a distància. 

Dret a la desconnexió digital: les persones que treballen a distància, particularment en el teletreball, tenen dret a la desconnexió digital fora del seu horari de treball als termes establerts en l’art. 88 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre.

El deure empresarial de garantir la desconnexió comporta una limitació absoluta de l’ús dels mitjans tecnològics de comunicació empresarial i de treball durant els períodes de descans, així com el respecte a la durada màxima de la jornada i a qualssevol límits i precaucions en matèria de jornada que disposin la normativa legal o convencional aplicables.

Mitjançant negociació col·lectiva o acord d’empresa s’establiran els mitjans i mesures adequades per garantir l’exercici efectiu del dret a la desconnexió en la feina a distància i l’organització adequada de la jornada de manera que sigui compatible amb la garantia de temps de descans. 

Drets col·lectius de les persones que treballen a distància:

– Igualtat de drets col·lectius: els treballadors a distància tindran dret a exercitar els seus drets de naturalesa col·lectiva amb el mateix contingut i abast que la resta dels treballadors del centre al qual estan adscrits.

– Representació dels treballadors: l’empresa haurà de subministrar a la representació legal dels treballadors els elements necessaris per al desenvolupament de la seva activitat representativa, entre ells, l’accés a les comunicacions i adreces electròniques d’ús en l’empresa i la implantació de l’escriptori virtual, quan sigui compatible amb la forma de prestació de la feina a distància.

S’haurà d’assegurar que no existeixen obstacles per a la comunicació entre els treballadors a distància i els seus representants legals, així com amb la resta de treballadors.

– Participació en activitats sindicals: s’haurà de garantir que els treballadors a distància poden participar de manera efectiva en les activitats organitzades o convocades per la seva representació legal o per la resta dels treballadors en defensa dels seus interessos laborals, en particular, la seva participació efectiva presencial per a l’exercici del dret a vot en les eleccions a representants legals.

8.  Com s’han d’emplenar les obligacions de l’empresa en matèria d’avaluació de riscos?

S’hauran de preveure en l’avaluació de riscos i en la planificació de l’activitat preventiva els riscos d’aquesta modalitat de treball, posant especial atenció en els factors psicosocials, ergonòmics i organitzatius. L’avaluació de riscos únicament afectarà la zona habilitada per a la prestació de serveis.

Quan complir aquesta obligació impliqui una visita al lloc triat per a la prestació de serveis a distància, s’haurà d’emetre un informe escrit i requerirà el permís del treballador. En cas que no s’obtingui, el desenvolupament de l’activitat preventiva per part de l’empresa es podrà efectuar amb base en la determinació dels riscos que es derivi de la informació recaptada del treballador, segons les instruccions del servei de prevenció.

9. Es pot exigir al treballador la instal·lació de programes en els dispositius de la seva propietat?

No es podrà exigir la instal·lació de programes o aplicacions en dispositius propietat del treballador, ni la utilització d’aquests dispositius en la feina a distància. Les empreses hauran d’establir els criteris d’utilització dels dispositius digitals, respectant els estàndards mínims de protecció de la intimitat, així com els termes en els quals els treballadors podran fer ús per motius personals dels equips informàtics posats a la disposició del treballador.

Els convenis o acords col·lectius podran especificar els termes dins dels quals els empleats poden fer ús per motius personals dels equips informàtics posats a la seva disposició per part de l’empresa per al desenvolupament de la feina a distància, tenint en compte els usos socials i les particularitats de la feina a distància.

10. Quines facultats té l’empresa per verificar el compliment de les obligacions del treballador?

L’empresa podrà adoptar les mesures que estimi oportunes de vigilància i control, inclosa la utilització de mitjans telemàtics, guardant en tot cas la consideració deguda a la dignitat del treballador.

11. Quin és el procediment judicial per a la reclamació sobre accés, reversió i modificació de la feina a distància?

La norma incorpora un procediment judicial per tramitar reclamacions sobre accés, reversió i modificació de la feina a distància (nou art. 138 bis de la Llei reguladora de la jurisdicció social).

L’iniciarà el treballador en el termini de 20 dies des de la negativa o disconformitat de l’empresa sobre la seva proposta. El Jutjat podrà recaptar informe urgent de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. El procediment és urgent i se li donarà tramitació preferent, finalitzant per sentència, davant la qual no hi pot haver recurs (excepte recurs de suplicació si s’hagués acumulat pretensió de rescabalament de perjudicis).

12. Què succeeix amb els acords de feina a distància que ja estan en vigor?

Entrada en vigor del RDL 28/2020, de treball a distància: la feina a distància entrarà en vigor a 20 dies des del 23-09-2020 (és a dir, el 13 d’octubre de 2020), si bé per a la seva formalització per escrit té el termini de tres mesos (fins al 23-12-2020).                                           

La norma serà aplicable a les relacions laborals vigents que estiguessin regulades amb anterioritat a la seva publicació per acords i convenis col·lectius, des del moment en què aquests perdin la seva vigència.

En cas que aquests no prevegin un termini de durada, aquesta norma serà aplicable en el termini d’un any des de la seva publicació en el BOE tret que les parts signants n’acordin expressament un termini superior, que com a màxim podrà ser de tres anys.

Des que aquesta norma sigui aplicable, les parts hauran de formalitzar l’acord de feina a distància en un termini de tres mesos, igual que aquelles adaptacions o modificacions dels acords de feina a distància de caràcter individual vigents, no derivats de convenis o acords col·lectius.

13.  Té alguna especialitat respecte de la feina a distància prevista en la normativa COVID-19?

A la feina a distància implantada excepcionalment en aplicació de l’article 5 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, com a conseqüència de les mesures de contenció sanitària derivades de la COVID-19, i mentre que es mantinguin, els continuarà sent aplicable la normativa laboral ordinària.

En tot cas, l’empresa estarà obligada a dotar de mitjans, equips, eines, consumibles i manteniment que exigeixi la feina a distància. En el seu cas, la negociació col·lectiva establirà la forma de compensació de les despeses derivades per a l’empleat d’aquesta manera de feina a distància, si existissin i no haguessin estat compensats.

L’informem que al BOE del dia 6 d’agost es va publicar el Reial decret 737/2020 pel qual es regula el programa d’ajuts per a actuacions de rehabilitació energètica en edificis existents i es regula la concessió directa de les ajudes d’aquest programa a les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), coordinarà i farà el seguiment dels ajuts, gestionats per les comunitats i ciutats autònomes, que en són beneficiàries directes.

L’objectiu del programa és donar un impuls a la sostenibilitat de l’edificació existent a Espanya, mitjançant actuacions que van des de canvis en l’envolupant tèrmica, a la substitució d’instal·lacions de generació tèrmica amb combustibles d’origen fòssil per generació tèrmica basada en fonts renovables com la biomassa, la geotèrmia, la solar tèrmica, la bomba de calor, o la generació elèctrica renovable per a l’autoconsum i la incorporació de tecnologies de regulació i control, així com la millora en l’eficiència energètica en la il·luminació.

A més dels seus efectes positius en la millora de l’eficiència energètica i el medi ambient, posseeix un caràcter social, ja que es concedeix especial atenció a la concessió d’ajuts per dur a terme actuacions de rehabilitació en aquells edificis que acullen a col·lectius vulnerables i afectats per pobresa energètica.

Les principals condicions d’aquests ajuts són les següents:

• S’ha de tractar d’edificis construïts abans de l’any 2007, i la quantia de l’ajut oscil·la entre el 15% i el 35% del cost de l’actuació.
• Dotació pressupostària de 300.000.000 d’euros: es distribuirà entre les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla en funció del nombre d’habitatges principals o llars, segons el cens de primers habitatges de l’INE.
• Període de vigència: es podran presentar sol·licituds en les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla, des de la data establerta en les seves convocatòries fins al 31 de juliol de 2021.
• Destinataris últims: persones físiques o jurídiques de naturalesa privada o pública que siguin propietàries d’edificis existents destinats a qualsevol ús, comunitats de propietaris o les agrupacions de comunitats de propietaris d’edificis residencials d’ús habitatge, propietaris que de forma agrupada, que reuneixin els requisits establerts en l’article 396 del Codi Civil i no haguessin atorgat el títol constitutiu de propietat horitzontal, empreses explotadores, arrendatàries o concessionàries d’edificis, que acreditin aquesta condició, empreses de serveis energètics (ESEs) o proveïdors de serveis energètics, entitats locals i el sector públic institucional de les administracions públiques, les comunitats d’energies renovables i les comunitats ciutadanes d’energia, i els ajuntaments, les diputacions provincials o les entitats locals equivalents i les mancomunitats o agrupacions de municipis espanyols, capítols i consells insulars, les administracions de les comunitats autònomes o de les ciutats de Ceuta i Melilla, i qualssevol organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents de les referides administracions públiques, que podran actuar en representació de comunitats de propietaris o altres propietaris d’edificis.
• Actuacions elegibles: millora de l’envolupant tèrmica, millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques (substitució energia convencional per energia solar tèrmica, per geotèrmia, per biomassa, etc.) i millora de les instal·lacions d’il·luminació.

Convocatòria

Atès que són les comunitats autònomes les que s’encarreguen de gestionar i convocar els ajuts, estigui atent a la convocatòria que es realitzi en la seva comunitat. En la pàgina web https://www.idae.es apartat “Programa PREE”, podrà accedir a les convocatòries de les diferents comunitats autònomes, així com a informació addicional sobre aquests ajuts (actuacions subvencionables, quantia de l’ajut que es pot sol·licitar en cada cas, etc.).