COM AFECTARAN LES MESURES COVID-19 EN LA DECLARACIÓ DE L’IRPF 2020?

Com cada any, abans que finalitzi l’exercici 2020 els autònoms (empresaris i professionals) hauran de pensar en la presentació del quart trimestre i el tancament del període impositiu de l’activitat. Per a aquest exercici 2020 ens trobarem amb novetats com a conseqüència de les mesures COVID-19 que afecten la declaració de l’IRPF 2020 que hem de tenir en compte a l’hora de tancar aquest exercici fiscal, com els ERTO, la prestació per cessament dels treballadors autònoms, les rebaixes o moratòries del lloguer, les compensacions econòmiques satisfetes als treballadors a distància (teletreball), etc.

Llegir més

Com afectaran les mesures COVID-19 en la declaració de l’IRPF 2020?

Com cada any, abans que finalitzi l’exercici 2020 els autònoms (empresaris i professionals) hauran de pensar en la presentació del quart trimestre i el tancament del període impositiu de l’activitat. Per a aquest exercici 2020 ens trobarem amb novetats com a conseqüència de les mesures COVID-19 que afecten la declaració de l’IRPF 2020 que hem de tenir en compte a l’hora de tancar aquest exercici fiscal, com els ERTO, la prestació per cessament dels treballadors autònoms, les rebaixes o moratòries del lloguer, les compensacions econòmiques satisfetes als treballadors a distància (teletreball), etc.

Com cada any, abans que finalitzi l’exercici 2020 els autònoms (empresaris i professionals) hauran de pensar en la presentació del quart trimestre i el tancament del període impositiu de l’activitat que es realitza en dues fases diferenciades, el tancament comptable i el tancament fiscal. Mitjançant el tancament comptable l’autònom presenta tots els moviments de comptes que hi ha hagut durant l’any i obté la diferència entre ingressos i despeses anuals que serà el resultat comptable.

Per tancar el període impositiu d’una activitat cal fer front a un procés global amb el qual obtenim el resultat de tot l’exercici de l’any natural anterior.

Dividit en dues fases, primer hem de realitzar el tancament comptable que, a grans trets, suposa trobar la diferència entre les despeses i els ingressos anuals, i després, al resultat comptable obtingut, li apliquem determinats ajustos per obtenir el tancament fiscal.

Una vegada que hem finalitzat el tancament comptable, arriba la segona fase: el tancament fiscal el resultat del qual estimarà els impostos que has de pagar.

Hem de practicar al rendiment net una sèrie d’ajustos extracomptables contemplats en l’impost sobre societats (IS) o en l’IRPF, per adequar la normativa comptable als criteris fiscals establerts i poder obtenir la base imposable de l’activitat econòmica.

Doncs bé, cal tenir en compte que per a aquest exercici 2020 ens trobarem amb novetats i modificacions fiscals, moltes d’elles com a conseqüència de la COVID-19, que afecten els empresaris i professionals en la declaració de l’IRPF 2020 i que hem de tenir en compte a l’hora de tancar aquest exercici fiscal.

Implicacions de les mesures COVID-19 en la declaració de l’IRPF de 2020

Les diferents mesures aprovades pel Govern per frenar la crisi sanitària i econòmica provocada pel coronavirus tenen repercussió en l’àmbit tributari. Així, els ERTO, la prestació per cessament dels treballadors autònoms, les rebaixes o moratòries del lloguer, les compensacions econòmiques satisfetes als treballadors a distància (teletreball) influeixen en l’IRPF de 2020.

La Direcció General de Tributs (DGT) també ha anat publicant diverses consultes relacionades amb la COVID-19, entre les quals destaquem les següents:

  • Qualificació a l’efecte de l’IRPF de la prestació que poden percebre empresaris i professionals pel cessament d’activitat
  • Còmput a l’efecte de la residència fiscal dels dies que s’han hagut de passar obligatòriament a Espanya a causa de l’estat d’alarma
  • Retribució en espècie per la cessió de l’ús del vehicle per l’empresa durant l’estat d’alarma, encara que el particular consideri que està immobilitzat
  • Procedeix la imputació de rendes immobiliàries pel segon habitatge durant l’estat d’alarma
  • Termini dels sis mesos relatiu a l’exempció per reinversió en rendes vitalícies suspès durant l’estat d’alarma
  • No estaran subjectes a l’IVA els autoconsums derivats de la condonació de la renda d’un local de negocis durant l’estat d’alarma
  • Manera de calcular el pagament fraccionat a compte de l’IRPF i l’ingrés a compte de l’IVA durant l’estat d’alarma
  • La declaració de l’estat d’alarma afecta el termini dels dos anys per reinvertir en l’habitatge habitual
  • Com afecta la reducció del preu dels lloguers per la crisi de la COVID-19 als arrendadors

A continuació, veurem les principals repercussions que aquestes mesures tindran en la pròxima declaració de l’IRPF 2020

1. Prestacions percebudes com a conseqüència d’un ERTO

  • En relació amb la prestació contributiva per desocupació dels treballadors afectats per un ERTO, no està exempta de tributació en l’IRPF, sinó que tindria la consideració de rendiment del treball, que tindria importants conseqüències perquè pot afectar l’obligació de presentar la declaració de l’IRPF  i això puix que el contribuent passa a tenir dos pagadors (l’empresa i el SEPE), amb la consegüent disminució del límit econòmic que determina l’obligació de declarar. Així, en lloc dels habituals 22.000 euros, aquest import disminueix a 14.000 euros si s’han cobrat més de 1.500 euros del segon pagador.
  • A això s’ha de sumar el fet que les prestacions abonades pel SEPE quasi que no tenen retenció i per tant amb tota probabilitat el resultat de les declaracions seran a ingressar. Per evitar això, el treballador pot sol·licitar un augment del tipus de retenció a la seva empresa si ja s’ha reincorporat al seu lloc o bé al SEPE en cas que continuï en l’ERTO.
  • També convé recordar les regles d’imputació temporal que estableix com a regla general per als rendiments del treball la seva imputació al període impositiu en què siguin exigibles pel seu perceptor. No obstant això, i com s’ha esdevingut, no tots els treballadors han cobrat l’ERTO en el moment en què ho haguessin hagut de fer sinó que el seu cobrament ha sofert una certa demora, amb la possibilitat que bona part, encara que s’haguessin hagut de percebre el 2020, s’acabin percebent el 2021. En aquests casos, resultarà d’aplicació la regla especial continguda en la Llei de l’IRPF (LIRPF) en virtut de la qual quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d’aquells en què van ser exigibles, s’imputaran a aquests. Això suposarà que el treballador hagi de presentar, si escau, una declaració complementària al període en què degueren satisfer-se els rendiments, sense recàrrec ni interessos de demora ni cap recàrrec.
  • Una altra possibilitat que ens podem trobar és la d’impugnació de l’ERTO per part del treballador (no està conforme amb la seva quantia, discuteix el seu dret a l’obtenció de la prestació, etc.). En aquests casos, en aplicació de la regla especial continguda a la LIRPF, quan no s’hagués satisfet la totalitat o part d’una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o quantia, els imports no satisfets s’imputaran al període impositiu en què adquireixi fermesa.
  • Finalment, també podem trobar-nos davant la possibilitat que per sentència judicial es declari la nul·litat de l’ERTO, que implica que el treballador haurà percebut la prestació per desocupació que s’esdevindrà indeguda, per la qual cosa s’ha de procedir a la seva devolució. Aquesta situació té incidència en la declaració de l’impost corresponent als exercicis en el qual es van declarar com a ingrés, i no en la declaració corresponent a l’exercici en què la devolució es materialitzi.

Així, la regularització de la situació tributària corresponent als imports declarats i indegudament percebuts, s’hauria de fer instant la rectificació de les autoliquidacions dels períodes impositius en què es van incloure aquells imports pel treballador.

2. Baixa per malaltia

Ens trobem davant el mateix problema anterior (dos pagadors) amb la reducció, per tant, del límit de l’obligació de declarar. En aquests supòsits, i una vegada transcorreguts determinats dies, la prestació derivada de la baixa per malaltia, sigui com a conseqüència del virus o no, deixa d’abonar-la l’empresa passant a pagar-la la Seguretat Social.

3. Deducció per maternitat o paternitat en cas d’ERTO

Les dones amb fills menors de tres anys amb dret a l’aplicació del mínim per descendents podran minorar la quota diferencial de l’IRPF fins a 100 euros mensuals per cada fill menor de tres anys, sempre que realitzin una activitat per compte propi o d’altri per la qual estiguin donades d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat.

D’acord amb la Llei general de la Seguretat Social, en el cas d’ERTO en els quals se suspengui el contracte de treball, el contribuent es troba en situació de desocupació total.

Per tant, en els casos de suspensió del contracte de treball com a conseqüència de l’aprovació d’un ERTO, es deixa de realitzar una activitat per compte d’altri i de complir-se els requisits per gaudir de la deducció per maternitat i el corresponent abonament anticipat.

Només seria possible fer una feina per compte d’altri, quan es realitzés a temps parcial en supòsits temporals de regulació d’ocupació. En aquests casos sí que es tindria dret per aquests mesos a la deducció per maternitat.

Per tant, moltes mares acollides a un ERTO es veuran afectades per aquesta circumstància, ja que durant els mesos que el contracte de treball es trobi en suspens, no tindran dret a la deducció per maternitat ni, per tant, al seu abonament anticipat. Aquest és el criteri que segueix l’AEAT en diverses consultes vinculants (DGT V1955-13 i V1957-13, totes dues de l’11 de juny de 2013).

4. Arrendament d’immobles

Els propietaris que tinguin béns immobles arrendats poden enfrontar-se a tres possibles escenaris:

  • Reducció de la renda: l’arrendador reflectirà com a rendiment íntegre durant els mesos a què afecti la rebaixa en el preu del lloguer els nous imports acordats per les parts, sigui quin sigui el seu import. A més, ha de tenir present que continuaran sent deduïbles les despeses necessàries per al lloguer incorregudes durant el període al qual afecti la modificació i que no procedirà la imputació de rendes immobiliàries en seguir arrendat l’immoble. Al seu torn, serà aplicable la reducció del 60% quan es tracti d’arrendaments de béns immobles destinats a habitatge.
  • Moratòria dels pagaments del lloguer: l’arrendador no ha de reflectir rendiment en els mesos en què s’ha diferit aquest pagament. Igual que en el supòsit anterior, continuaran sent deduïbles les despeses necessàries per al lloguer incorregudes durant el període al qual afecti la modificació i que no procedirà la imputació de rendes immobiliàries en seguir arrendat l’immoble. Al seu torn, serà aplicable la reducció del 60% quan es tracti d’arrendaments de béns immobles destinats a habitatge.
  • Condonació del deute: l’arrendador ha d’imputar renda immobiliària.

En aquest sentit es pronuncia la DGT V0985-20 de 21 d’abril de 2020.

5. Segones residències

La declaració de l’estat d’alarma per la crisi sanitària derivada de la COVID-19 no té cap efecte en la imputació de rendes immobiliàries dels titulars de segones  residències, que no estan llogades ni afectes a cap activitat econòmica i que tampoc constitueix la residència habitual del propietari.

Per això, i tal com conclou la DGT V1474-20 de 19 de maig de 2020: “la imputació de rendes immobiliàries no té en compte la utilització efectiva del segon habitatge sinó la seva disponibilitat a favor del seu titular, sense que la Llei atengui circumstàncies que puguin afectar aquesta utilització, com ara la malaltia, la feina o altres que determinin la impossibilitat d’acudir-hi per la limitació de la mobilitat com a conseqüència de l’estat d’alarma”, procedeix la imputació de rendes immobiliàries prevista en la LIRPF.

6. Rescat de plans de pensions

Els partícips dels plans de pensions podran, excepcionalment, fer efectius els seus drets consolidats en els següents suposats (DA 20 del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març i art. 23 del Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril):

– Trobar-se en situació legal de desocupació com a conseqüència d’un ERTO derivat de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

– Ser empresari titular d’establiments que la seva obertura al públic s’hagi vist suspesa com a conseqüència del que s’estableix en l’article 10 del Reial decret 463/2020.

– Ser treballadors per compte propi que haguessin estat prèviament integrats en un règim de la Seguretat Social com a tals, o en règim de mutualisme alternatiu a aquestes, i que hagin cessat en la seva activitat com a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

Podran fer efectius els seus drets consolidats fins als següents imports respectivament:

– Els salaris deixats de percebre mentre es mantingui la vigència de l’ERTO.

– Els ingressos nets estimats que s’hagin deixat de percebre mentre es mantingui la suspensió d’obertura al públic.

– Els ingressos nets estimats que s’hagin deixat de percebre mentre es mantingui la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

Aquest reemborsament de drets consolidats, es podrà sol·licitar durant el termini de sis mesos des del 14 de març de 2020 i queda subjecte al règim fiscal establert per a les prestacions dels plans de pensions, això és, tributen com a rendiments del treball i s’imputen a l’any en què siguin percebuts.

Cal recordar que es preveu un règim transitori en la LIRPF per a les aportacions realitzades amb anterioritat a l’1 de gener de 2007, consistent en una reducció del 40% de l’import percebut sempre que es rescati en forma de capital. No obstant això, és important valorar l’impacte fiscal perquè el rescat en forma de capital eleva la base imposable el que pot portar a tributar a tipus alts.

La DGT en consulta vinculant V2455-20, de 16 de juliol -tenint en compte el que es disposa en la disposició transitòria dotzena de la Llei 35/2006, on es recull el règim transitori aplicable als plans de pensions, de mutualitats de previsió social i de plans de previsió assegurats-, analitza quines són les conseqüències fiscals que, en les diferents situacions plantejades, es derivaran del que es disposa tant en la disposició addicional vintena del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, com en l’article 23 del Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril. En ells es regula la disponibilitat excepcional dels plans de pensions en diverses situacions derivades de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 -com ara les que afecten els aturats com a conseqüència d’un ERTO o als autònoms que han hagut de cessar en la seva activitat-, durant un determinat termini i amb un límit màxim d’import disponible.

En aquest context, el centre directiu ofereix les següents solucions a les qüestions plantejades per l’entitat consultant -una associació d’institucions d’inversió col·lectiva i fons de pensions-, en relació amb la citada disponibilitat excepcional:

1) Quan aquesta liquiditat derivi de la disposició dels drets consolidats en un pla de pensions en forma de capital, les quantitats percebudes tindran la consideració de rendes del treball per al seu perceptor, i es pot aplicar la reducció del 40% -establerta en l’article 17.2.b) del text refós de la LIRPF, en la redacció vigent a 31 de desembre de 2006- sobre la part que correspongui a les aportacions realitzades fins a aquesta data, sempre que aquesta quantia es percebi en el termini assenyalat en la disposició transitòria dotzena de la Llei 35/2006.

2) En els casos en què la liquiditat excepcional derivi de la disposició dels drets consolidats en forma de capital de diferents plans de pensions, el centre directiu entén que, independentment del nombre de plans de pensions que sigui titular un contribuent, l’aplicació de la citada reducció del 40% només es podrà realitzar sobre les quantitats percebudes en forma de capital en un mateix període impositiu i, com en el cas anterior, sobre la part corresponent a les aportacions realitzades fins al 31 de desembre de 2006, sempre que a més es percebin en el termini assenyalat en la citada disposició transitòria dotzena.

3) Si la disponibilitat excepcional afecta als drets consolidats en diversos pagaments d’un mateix pla de pensions, la reducció del 40% només es podrà aplicar sobre la quantitat que es cobri en forma de capital, en les condicions ja esmentades, tributant la resta de quantitats que es percebin íntegrament i sense aplicació d’aquest benefici fiscal.

4) Finalment, analitzant la possibilitat que l’aplicació de la citada reducció en disposar dels drets consolidats en plans de pensions en forma de capital, pogués ser compatible amb la seva posterior aplicació en cas d’una simultània o ulterior disposició en forma de capital del pla de pensions per la contingència de jubilació o d’una bestreta, o per desocupació de llarga durada, la Direcció General de Tributs -tenint en compte que la finalitat primordial dels plans de pensions és atendre les contingències a què es refereix l’article 8.6 de la Llei de plans i fons de pensions, així com el caràcter transitori i extraordinari que té la disponibilitat dels drets consolidats en plans de pensions regulada per als nous supòsits de liquiditat-, arriba a les següents conclusions:

  • En el cas que es disposés dels drets consolidats en plans de pensions per trobar-se en algun dels supòsits regulats en el Reial decret llei 11/2020, i simultàniament es pogués percebre la prestació de jubilació, o anticipar-se la percepció de la prestació corresponent a la jubilació, a efectes fiscals s’entendrà que es percep la prestació de jubilació. Per tant, si en aquest cas s’apliqués la reducció del 40%, posteriorment no es podria aplicar novament per prestació de jubilació.
  • Per contra, si en disposar-se pel nou supòsit de liquiditat dels drets consolidats no es pot percebre la prestació per jubilació, en ser la jubilació una contingència diferent de la disposició de drets consolidats del nou supòsit de liquiditat, la percepció posterior de la prestació per jubilació de plans de pensions en forma de capital, no impediria l’aplicació de la reducció del 40%.
  • D’altra banda, si es disposés dels drets consolidats en plans de pensions per trobar-se en algun dels casos del nou supòsit de liquiditat, i simultàniament es complissin els requisits exigits per al cobrament dels drets consolidats pel supòsit excepcional de liquiditat per situació de desocupació de llarga durada, a efectes fiscals s’ha d’entendre que els drets consolidats es fan efectius pel supòsit de desocupació de llarga durada.

7. Rendes en espècie: cessió de vehicles

La declaració de l’estat d’alarma i la consegüent limitació de circulació que se’n deriva, no afecta gens a la consideració de rendiment del treball en espècie per la cessió als treballadors de l’ús d’un vehicle per l’empresa. Aquesta és la conclusió a la qual arriba l’AEAT (DGT V1387-20, de 13 de maig de 2020), en assenyalar que l’estat d’alarma no implica la immobilització del vehicle, sinó la limitació dels desplaçaments als permesos en aquest estat; partint del concepte de retribució en espècie previst en l’article 42.1 de la LIRPF, que exigeix “la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de manera gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara que no suposin una despesa real per a qui les concedeixi”, s’ha d’assenyalar que la imputació al contribuent de la retribució en espècie deriva de l’obtenció del dret d’ús del vehicle, i que aquesta retribució existeix en la mesura en què es tingui la facultat de disposar del vehicle per a usos particulars, amb independència que existeixi o no una utilització efectiva per a aquests fins, per la qual cosa procedeix en conseqüència la imputació d’un rendiment de treball en espècie.

8. Compensacions econòmiques satisfetes als treballadors a distància

D’altra banda, d’acord amb el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, sobre el treball a distància (teletreball), trobem els aspecte relatius als drets dels treballadors a distància que, per originar una renda per al treballador, ens porten a indagar sobre el tractament que tant l’empresa com el treballador han de donar a aquests drets en l’IRPF.

Entre les mesures adoptades per aquest Reial decret, en matèria fiscal cal destacar aquelles relatives als drets a la dotació i manteniment de mitjans i a l’abonament i compensació de despeses, pels dubtes que sorgeixen quant al seu tractament donada la inexistència d’una regulació específica sobre aquest tema. A més, el teletreball també té conseqüències fiscals quant a la residència del contribuent puix que permet que el treballador presti els seus serveis des de qualsevol lloc del món.

8.1 Lliurament de mitjans, equips i eines

En l’article 11 del RDL 28/2020 s’estableix que les persones que teletreballin tenen dret a la dotació i manteniment adequat per part de l’empresa de tots els mitjans, equips i eines necessaris per al desenvolupament de l’activitat, i a la atenció precisa en el cas de dificultats tècniques, especialment en el cas de teletreball.

Atès que això origina una renda per al treballador, a l’efecte de l’IRPF tindria la consideració de rendiment del treball subjectes a retenció o ingrés a compte, i s’ha d’incloure en la declaració de la renda, la qual cosa suposaria, a més, una tributació més gran.

En aquests casos, l’empresa pot cobrir les despeses que el treball a distància origina als seus treballadors de dues formes: amb retribucions en espècie i/o amb retribucions dineràries.

  • En el cas de les retribucions en espècie per cessió d’ús dels equips o eines, és molt probable que l’Administració tributària entri a diferenciar l’ús laboral de l’ús particular, atribuint a aquest últim una renda computable en l’IRPF del treballador que comportarà el seu corresponent ingrés a compte; sent la prova en contra de difícil  argumentació. Seria aconsellable, no obstant això, instal·lar en els equips electrònics controls, bloquejos i altres aplicacions que impedeixin o limitin aquest ús particular per a, així, construir una prova més eficaç, sempre que es pretengui eliminar la conseqüència tributària de la cessió.

 

En el cas de les retribucions dineràries, en la regulació actual s’han de considerar una renda dinerària del treball que suporta retenció a compte. Ens trobem davant de rendes d’aquesta naturalesa quan l’empresa lliura al treballador imports en metàl·lic perquè adquireixi els béns, drets o serveis (ordinador, telèfon mòbil, tauleta, cadira, etc.).

 

Però, aquest cas, s’assembla, especialment quan es tracta de cobrir les despeses de subministraments en l’habitatge particular, a la compensació de les despeses originades en els viatges de treball (dietes). Considerem que, igual que en les dietes, les quantitats dineràries percebudes per compensar despeses en què incorre el treballador i que són originades per la feina que desenvolupa, s’han d’excloure de gravamen.

8.2 Abonament i compensació de despeses

L’article 12 del Reial decret llei esmentat reconeix el dret a l’abonament i compensació de despeses en els següents termes: “el desenvolupament del treball a distància haurà de ser sufragat o compensat per l’empresa, i no podrà suposar l’assumpció per part del treballador de despeses relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral”.

Per tant, es tracta d’esclarir el tractament fiscal que reben les quantitats lliurades per l’empresa en metàl·lic per compensar determinades despeses en què el treballador incorre a casa, amb motiu del desenvolupament de la seva activitat laboral, com pot ser la llum o la connexió a internet.

Respecte a les conseqüències fiscals per al treballador:

  1. Rendiment del treball dinerari: en aquest cas, arribem a la mateixa conclusió vista en l’apartat anterior, és a dir, que per al treballador suposaria una tributació més elevada en haver d’incloure en la seva declaració de la renda aquest rendiment del treball diners sobre el qual, a més, caldria practicar la corresponent retenció.
  1. Reemborsament al treballador: referent a això cal citar la consulta V0931-14, de 2 d’abril, en la qual es planteja, entre altres qüestions, la possible incidència en la tributació dels empleats de la compensació econòmica que l’empresa els satisfà per la despesa produïda per la utilització per a fins laborals dels seus telèfons personals. Aquesta consulta conclou que: “Pel que fa a la compensació per la despesa produïda per la utilització del servei de telefonia, si aquesta compensació es limita a reemborsar als empleats per les despeses ocasionades per aquesta utilització en el desenvolupament de la seva feina cal afirmar que no comporta per a ells un supòsit d’obtenció de renda, és a dir, no s’entén produït el fet imposable de l’impost. Ara bé, si la quantitat satisfeta fos superior a l’import abonat pels empleats, l’excés constituiria renda gravable en l’IRPF amb la mateixa consideració de l’import satisfet per a l’adquisició del telèfon mòbil: rendiment dinerari del treball”. En conclusió, en aquest supòsit la compensació no estaria subjecta a gravamen.

Els dubtes sorgirien a determinar l’import de la despesa incorreguda pel treballador per a l’acompliment de la seva feina, ja que si treballa, majoritàriament des de l’habitatge habitual, no es poden imputar totes les despeses a la feina a distància pel que novament, s’hauria de destriar quina part d’aquestes despeses es deuen a l’acompliment laboral i quines als fins particulars del treballador.

Respecte a les conseqüències fiscals per a l’empresa:

Des del punt de vista de l’entitat, seran deduïbles en l’impost sobre societats les despeses en què incorri per compensar als seus empleats per l’ús professional, sempre que es compleixin els següents requisits:

  • Inscripció comptable: s’han d’imputar comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, a excepció del que es preveu respecte dels elements patrimonials que es puguin amortitzar lliurement o de forma accelerada.
  • Imputació conformement a meritació i correlació d’ingressos i despeses: els ingressos i despeses derivades de les transaccions o fets econòmics s’imputaran al període impositiu en què es produeixi la seva meritació, conformement a la normativa comptable, amb independència de la data del seu pagament o del seu cobrament, respectant la deguda correlació entre els uns i els altres, és a dir, s’han de realitzar en l’exercici de l’activitat amb l’objectiu d’obtenir ingressos.
  • Justificació documental: de manera prioritària mitjançant factura.
  • No consideració de despesa fiscalment no deduïble per algun precepte específic de la Llei de l’impost sobre societats.

9. Suspensió del còmput del termini en supòsits de reinversió de guanys patrimonials

9.1 Reinversió en habitatge habitual

Perquè el guany patrimonial obtingut en la transmissió de l’habitatge habitual resulti exempt és necessari reinvertir l’import total obtingut en l’adquisició d’un nou habitatge habitual en el termini dels dos anys anteriors o posteriors a comptar des de la data d’alienació.

No obstant això, i en l’actual situació s’ha d’esmentar el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19, que en la seva disposició addicional novena estableix que: “Des de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, fins al 30 d’abril de 2020 queden suspesos els terminis de prescripció i caducitat de qualssevol accions i drets contemplats en la normativa tributària”, si bé, posteriorment, la disposició addicional primera del Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació, va estendre fins al 30 de maig la vigència de la suspensió dels terminis.

Per tant, tal com estableixen els citats reials decrets llei i com es desprèn de les consultes vinculants DGT V1232-20 de 4 de maig de 2020, V1115-20, V1117-20 i V 1118-20, totes elles de 28 d’abril de 2020, a l’efecte del termini de dos anys previst per a la reinversió en un nou habitatge de l’import obtingut en la venda de l’habitatge antic, es paralitza el còmput d’aquest termini des del 14 de març fins al 30 de maig de 2020.

9.2. Reinversió en rendes vitalícies

La LIRPF regula l’exempció dels guanys patrimonials que es posin de manifest per la transmissió d’elements patrimonials per contribuents majors de 65 anys, sempre que l’import total obtingut es destini en el termini de sis mesos a constituir una renda vitalícia assegurada a favor seu, amb una quantia màxima de 240.000 euros.

A l’efecte del termini de sis mesos resultaria d’aplicació el que es disposa en els reials decrets llei indicats anteriorment, de manera que es paralitza el còmput d’aquest termini des del 14 de març fins al 30 de maig de 2020. En el mateix sentit es pronuncia la DGT V2034-2020 de 19 de juny de 2020.

10. Moratòria de les hipoteques

La deducció per inversió en habitatge habitual regulada en la disposició transitòria divuitena de la LIRPF i que s’aplica a aquells contribuents que l’haguessin adquirit amb anterioritat al 1 de gener de 2013 o que haguessin satisfet quantitats per obres de rehabilitació o ampliació o bé per a la realització d’obres i instal·lacions d’adequació de l’habitatge habitual de discapacitats, es pot veure afectada.

La situació d’emergència provocada per la COVID-19 ha portat al fet que moltes persones tinguin problemes de liquiditat que els permeti afrontar, entre altres, el pagament del préstec hipotecari. En aquesta tessitura, i amb l’objectiu d’assegurar la protecció dels deutors hipotecaris, es va aprovar el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, que va adoptar com a mesura l’accés a una moratòria en el pagament de les seves hipoteques, regulació que ha estat modificada pel Reial decret llei 11/2020, de 31 de març.

En conseqüència, i en cas d’haver-se acollit a la moratòria, comportaria una menor despesa en el préstec hipotecari de l’habitatge i, per tant, una menor desgravació per ella, sempre que es compleixin els restants requisits i es tingui dret a aquesta deducció.

11. Millora en la deduïbilitat dels donatius

S’ha incrementat el percentatge de deducció dels donatius efectuats a les entitats beneficiàries del mecenatge. Així, els primers 150 euros donaran dret a una deducció del 80% (abans del 75%); l’import que superi aquesta quantia tindrà dret a una desgravació addicional del 35% (abans del 30%), i, amb l’objectiu de premiar l’habitualitat, qui hagi donat durant els dos anys anteriors a la mateixa entitat un import igual o superior, al de l’any anterior, que excedeixi de 150 euros anuals, es beneficia d’una deducció del 40% (abans del 35%).

12. Prestació extraordinària per cessament de l’activitat dels autònoms

També els autònoms, a l’hora de fer la declaració de la renda, han de tenir en compte la repercussió d’haver percebut la prestació extraordinària per cessament de l’activitat. A l’efecte de l’IRPF tributarà com a rendiment del treball, tret que es percebi en la modalitat de pagament únic i en aquest cas quedarà exempta.

13. Règim d’estimació objectiva (mòduls)

Com a excepció a la regla general, i com a conseqüència de la situació de crisi sanitària i econòmica ocasionada per la COVID-19, s’ha eliminat per a l’exercici 2020, la vinculació obligatòria que durant tres anys s’estableix legalment per a la renúncia al mètode d’estimació objectiva, de manera que els qui hagin renunciat a l’aplicació d’aquest mètode en el termini per a la presentació del pagament fraccionat corresponent al primer trimestre del 2020, podran tornar a aplicar el referit mètode en l’exercici 2021, sempre que compleixin els requisits normatius per a la seva aplicació i revoquin la renúncia al mètode d’estimació objectiva durant el mes de desembre de 2020 o mitjançant la presentació en termini de la declaració corresponent al pagament fraccionat de l’exercici 2021 (art. 10 Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril).

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE LA PRÒRROGA A LES AJUDES ALS AUTÒNOMS FINS AL 31 DE GENER DE 2021

L’autònom que estigui cobrant el cessament compatible amb l’activitat pot renunciar en qualsevol moment i retornar la prestació que s’hagi cobrat una vegada recuperat el nivell de facturació, o quan la seva caiguda ja no sigui del 75% sinó menor.

Llegir més

Preguntes i respostes sobre la pròrroga a les ajudes als autònoms fins al 31 de gener de 2021

L’autònom que estigui cobrant el cessament compatible amb l’activitat pot renunciar en qualsevol moment i retornar la prestació que s’hagi cobrat una vegada recuperat el nivell de facturació, o quan la seva caiguda ja no sigui del 75% sinó menor.

Com ja l’hem estat informant, el Reial decret llei 30/2020, de 29 de setembre, de mesures socials en defensa de l’ocupació (en vigor des del dia 30 de setembre) inclou una sèrie de mesures per garantir uns ingressos mínims als qui vegin afectada la seva activitat per una resolució administrativa, als qui no tinguin accés a la prestació ordinària per cessament o als autònoms de temporada que desenvolupin la seva activitat entre els mesos de juny i desembre del 2020 que vegin reduïda la seva activitat, i es prorroga a més fins al 31 de gener de 2021 la prestació especial per cessament d’activitat regulada en l’art. 9 del Rd llei 24/2020, de 26 de juny, de mesures socials de reactivació de l’ocupació i protecció del treball autònom i de competitivitat del sector industrial.

A continuació li resumim de manera senzilla algunes preguntes i respostes sobre la pròrroga a les ajudes als autònoms fins al 31 de gener de 2021.

Estic cobrant la prestació ordinària compatible amb l’activitat puc continuar cobrant-la?

Sí, ja que aquesta prestació es prorroga fins al 31 de gener, sempre que durant el quart trimestre del 2020 continuïs complint els requisits exigits per a la seva concessió, entre ells, acreditar una reducció en la facturació durant el quart trimestre de 2020 d’almenys el 75% en relació amb el mateix període del 2019, així com no superar uns rendiments nets de 5.818,5 euros (1,75 vegades l’SMI) en el període octubre-desembre d’enguany.

Quins altres requisits haig de complir?

A més de la caiguda de la facturació, cal estar afiliats i en alta en el règim especial de treballadors per compte propi o autònoms o en el règim especial dels treballadors del mar, en el seu cas; haver cotitzat per cessament d’activitat com a mínim durant els 12 mesos immediatament anteriors de forma continuada; no haver complert l’edat ordinària de jubilació i estar al corrent de pagament amb la Seguretat Social.

Com i quan la sol·licito? Quant dura?

L’has de sol·licitar davant la teva mútua col·laboradora amb la Seguretat Social.

Si ho fas entre el dia 1 i el 15 d’octubre de 2020, la rebràs amb efectes des del dia 1 d’octubre i durant 4 mesos. Si la sol·licites després, la percebràs des de l’endemà a la data en la qual vas presentar la sol·licitud i no podrà anar més enllà del 31 de gener de 2021.

Quant cobraré pel cessament ordinari compatible amb l’activitat?

És el 70% de la base reguladora a més de l’abonament de la quota per contingències comunes, que es retorna al treballador. Si cotitzes per la base mínima, serien uns 660 euros al mes, que arriben als 930 euros de benefici econòmic si se suma l’abonament de la quota per contingències comunes.

Durant el temps que l’autònom estigui percebent aquesta prestació haurà d’ingressar a la Tresoreria General de la Seguretat Social la totalitat de les seves cotitzacions. La mútua abonarà al treballador autònom, juntament amb l’import de la prestació, l’import de les cotitzacions per contingències comunes.

I si recupero la meva facturació?

L’autònom que estigui cobrant el cessament compatible amb l’activitat pot renunciar en qualsevol moment i retornar la prestació que s’hagi cobrat una vegada recuperat el nivell de facturació, o quan la seva caiguda ja no sigui del 75%  sinó menor.

No vaig sol·licitar el cessament ordinari a l’estiu, però la facturació del meu negoci ha descendit més del 75%.

Els autònoms que fins al 30 de juny hagin percebut la prestació extraordinària poden sol·licitar una prestació ordinària compatible amb l’activitat ara. Per a això, han d’haver estat donats d’alta com a autònoms almenys 12 mesos i estar al corrent de pagament. A més, hauran d’acreditar una reducció de la facturació durant el quart trimestre de 2020 d’almenys el 75% en relació amb el mateix període de l’any 2019.

No puc optar al cessament ordinari compatible amb l’activitat perquè no he cotitzat els últims 12 mesos, però estic facturant molt poc, menys del salari mínim interprofessional (SMI). Què puc fer?

Si no pots optar al cessament ordinari compatible amb l’activitat perquè gaudeixes d’una tarifa plana, per exemple, o perquè no has cotitzat els últims 12 mesos, que és un dels requisits, pots sol·licitar la nova prestació per baixos ingressos.

Aquesta ajuda està dissenyada per a aquells treballadors que els seus ingressos en l’últim trimestre de 2020 no superin el salari mínim interprofessional (1.108 euros/mes per 12 pagues) i prevegin una reducció d’ingressos en el quart trimestre del 2020 d’almenys el 50% en relació als ingressos del primer trimestre del 2020.

A quant ascendeix l’ajuda?

La quantia serà del 50% de la base mínima de cotització i no s’hauran d’abonar les quotes, encara que sí que computarà com a temps cotitzat.

No obstant això, quan convisquin en un mateix domicili persones unides per vincle familiar o unitat anàloga de convivència fins al primer grau de parentiu per consanguinitat o afinitat, i dos membres o més tinguin dret a aquesta prestació extraordinària de cessament d’activitat, la quantia de cadascuna de les prestacions serà del 40%.

No és compatible amb una remuneració per compte d’altri, tret que sigui de menys del 1,25 del SMI, ni amb una altra activitat per compte propi diferent de la que causa dret a la prestació, ni amb percebre altres prestacions de la Seguretat Social, tret que siguin compatibles amb l’activitat

On la sol·licito? Quan?

L’has de sol·licitar a la teva mútua o, si escau, a l’Institut Social de la Marina.

Si la sol·licites abans del 15 d’octubre, tindrà efectes des del dia 1 d’octubre. Si la sol·licites després, tindrà efecte des del primer dia del mes següent de presentar la sol·licitud. La seva durada no podrà anar més enllà del 31 de gener.

Sóc autònom de temporada i rebo la prestació. Continuaré cobrant-la?

Els perceptors de la prestació extraordinària de cessament d’activitat per als treballadors de temporada prevista en el Reial decret llei 24/2020, podran sol·licitar percebre la nova prestació sempre que reuneixin els requisits per causar-la.

Quins requisits haig de complir per sol·licitar la prestació per a autònoms de temporada?

Per accedir a la prestació extraordinària per a autònoms de temporada has d’haver cotitzat un mínim de quatre mesos entre juny i desembre de 2018 i 2019, no superar els 23.275 euros d’ingressos durant el 2020 i no haver desenvolupat activitat ni haver estat donat d’alta o assimilat entre l’1 de març i el 31 de maig.

A més, no has d’haver percebut cap prestació de la Seguretat Social durant els mesos de gener a juny del 2020, tret que fos compatible amb el treball autònom.

Quant es cobra?

La quantia d’aquesta prestació serà equivalent al 70% de la base mínima de cotització i inclou l’exoneració de les quotes.

Mentre la cobris, no pots rebre una altra remuneració ni prestació de la Seguretat Social.

Si em tanquen el negoci per l’evolució de la pandèmia? Tindré alguna ajuda?

S’ha creat una nova prestació extraordinària per suspensió de l’activitat per a aquelles persones que s’enfrontin a una suspensió temporal de tota la seva activitat com a conseqüència d’una resolució de les autoritats administratives dirigida a la contenció de la pandèmia de la COVID-19.

Quins requisits haig de complir per accedir a la prestació extraordinària per suspensió de l’activitat?

Cal estar afiliat i en alta com a autònom almenys 30 dies naturals abans de la resolució administrativa que acordi el cessament d’activitat com a mesura de contenció i estar al corrent de pagament.

És necessari que hi hagi una resolució administrativa que impliqui la suspensió temporal de la seva activitat a causa de la pandèmia.

Quant cobraré?

La quantia de la prestació serà del 50% de la base mínima de cotització que correspongui per l’activitat desenvolupada. Si ets família nombrosa, aquesta quantitat s’incrementarà en un 20%.

Aquest import es reduirà al 40% de la base per al cas que convisquin en un mateix domicili persones amb vincle familiar o anàlogues on dos o més membres tinguin dret a aquesta prestació.

No hauràs de pagar la quota de la Seguretat Social, però aquest temps sí que et comptarà com cotitzat.

És incompatible amb altres ingressos?

Sí, aquesta prestació és incompatible amb un salari procedent per compte d’altri, tret que sigui inferior a l’1,25 del SMI, i amb el desenvolupament d’una altra activitat per compte propi. Tampoc pot ser simultània amb una altra prestació de Seguretat Social excepte aquella que el beneficiari estigués percebent per ser compatible amb l’acompliment de l’activitat que desenvolupava.

Quan la sol·licito? On?

Pots sol·licitar-la a partir de l’endemà que s’hagi publicat en el butlletí oficial corresponent la mesura de tancament. Has de fer-ho davant la teva mútua col·laboradora, o bé davant l’Institut Social de la Marina, si és el cas.

CONCESSIÓ DEL DISTINTIU “IGUALTAT EN L’EMPRESA” CORRESPONENT A L’ANY 2020

Qualsevol entitat o empresa, de capital públic o privat, que exerceixi la seva activitat en territori espanyol, podrà presentar la seva candidatura al Ministeri d’Igualtat per a la concessió d’aquest distintiu d’excel·lència empresarial, que serveix a les empreses per a les seves relacions comercials i la publicitat, com una part important de la Responsabilitat Social Corporativa. A més, suposa un element de valoració positiu en relació amb els contractes amb l’administració pública. Les candidatures es poden presentar fins al 21 de novembre de 2020.

Llegir més

Concessió del distintiu “Igualtat en l’Empresa” corresponent a l’any 2020

Qualsevol entitat o empresa, de capital públic o privat, que exerceixi la seva activitat en territori espanyol, podrà presentar la seva candidatura al Ministeri d’Igualtat per a la concessió d’aquest distintiu d’excel·lència empresarial, que serveix a les empreses per a les seves relacions comercials i la publicitat, com una part important de la Responsabilitat Social Corporativa. A més, suposa un element de valoració positiu en relació amb els contractes amb l’administració pública. Les candidatures es poden presentar fins al 21 de novembre de 2020.

L’informem que al BOE del dia 21 d’octubre es va publicar l’Ordre IGD/980/2020, de 16 d’octubre, per la qual es convoca la concessió del Distintiu Igualtat en l’Empresa per a l’any 2020. S’atorga des de fa 10 anys a empreses que desenvolupen mesures que fomentin la igualtat entre dones i homes. L’objectiu és reconèixer a les organitzacions amb un nivell d’excel·lència en aquesta matèria. En aquesta edició s’inclou els nous aspectes recollits en els reials decrets de plans d’igualtat i registre retributiu.

Què és el Distintiu d’Igualtat en l’Empresa?

El Distintiu d’Igualtat en l’Empresa és una marca d’excel·lència que reconeix a les empreses i altres entitats que destaquen en el desenvolupament de polítiques i plans d’igualtat en relació amb les condicions de treball, en els models d’organització i altres àmbits, com els serveis, productes i publicitat de les empreses. L’objectiu és premiar i estimular la labor de les empreses i entitats compromeses amb la igualtat.

La concessió del distintiu té un caràcter honorífic i no reporta cap mena de benefici econòmic. No obstant això, la seva obtenció té múltiples avantatges.

Serveix a les empreses per a les seves relacions comercials i la publicitat, com una part important de la Responsabilitat Social Corporativa. A més, suposa un element de valoració positiu en relació amb els contractes amb l’administració pública. Així, d’acord amb la Llei de contractes del sector públic, l’article 127 assenyala que els òrgans de contractació poden exigir aquest distintiu a les empreses com a requisit “en les prescripcions tècniques, en els criteris d’adjudicació o en les condicions d’execució del contracte”.

Qui pot sol·licitar-lo?

Qualsevol entitat o empresa, de capital públic o privat, que exerceixi la seva activitat en territori espanyol. A aquest efecte, el terme empresa s’ha d’entendre d’acord amb el que es preveu en l’article 1.2 de l’ET.

Queden excloses de la possibilitat de presentar candidatura les administracions públiques, entenent com a tals les relacionades en l’article 3.2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

Les entitats o empreses candidates hauran de reunir els següents requisits:

a) Estar inscrita en el corresponent règim de la Seguretat Social i, quan escaigui, trobar-se formalment constituïda i inscrita en el registre públic que correspongui.

b) Trobar-se al corrent en el compliment de les obligacions en matèria tributària i de Seguretat Social.

c) No haver estat sancionada amb caràcter ferm en els dos o tres anys anteriors a la data de finalització del termini de presentació de candidatures, per infracció greu o molt greu, respectivament, en matèria d’igualtat d’oportunitats i no discriminació, d’acord amb el que es disposa en el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social.

d) No haver estat sancionada amb caràcter ferm en els dos o tres anys anteriors a la data de finalització del termini de presentació de candidatures, per infracció greu o molt greu, respectivament, en matèria d’igualtat i no discriminació en l’accés als béns i serveis.

e) Comptar amb un compromís explícit en matèria d’igualtat entre dones i homes en les condicions de treball, l’organització i funcionament intern de l’empresa o entitat, i la responsabilitat social corporativa. Aquest compromís haurà de constar per escrit i, a més, s’haurà d’acreditar la forma triada per l’empresa per realitzar la seva difusió a tota la plantilla.

f) Haver implantat un pla d’igualtat, en aquells supòsits en què l’empresa o entitat hi estigui obligada, sigui per la seva dimensió segons la normativa vigent, com a substitutiu d’una sanció o per indicació del seu conveni col·lectiu. En els altres supòsits, haver implantat un pla d’igualtat o, en defecte d’això, polítiques d’igualtat articulades en mesures concretes implantades i, posteriorment, avaluades.

g) Haver realitzat informes de seguiment i avaluació del pla d’igualtat o, en defecte d’això, de les mesures implantades en el context de les seves polítiques d’igualtat. L’avaluació s’haurà d’haver realitzat després que hagi transcorregut almenys un any des de l’aprovació del pla d’igualtat o la implantació de les mesures esmentades.

Les societats que no puguin formular compte de pèrdues i guanys abreujat, de conformitat amb el que es disposa per l’article 258 de la Llei de societats de capital, i que comptin amb consell d’administració, hauran de complir qualsevol dels següents requisits:

1) Acreditar una presència de dones, en el seu consell d’administració, igual o superior al percentatge mitjà de dones en aquests òrgans recollit en els tres últims informes anuals de govern corporatiu de les entitats emissores de valors admesos a negociació en mercats oficials que, en el seu cas, publiqui i actualitzi la Comissió Nacional del Mercat de Valors per al conjunt d’aquestes entitats. Aquest percentatge queda fixat en aquesta convocatòria en el 18,5 per cent del total de les persones que el componen.

 

2) Haver subscrit un acord amb el Ministeri d’Igualtat dins dels programes que aquest dugui a terme, a fi que s’incrementi de manera voluntària la presència de dones en el seu consell d’administració, en les condicions que s’estableixin en aquest acord.

Com es pot sol·licitar?

Les empreses o entitats hauran de presentar la seva candidatura mitjançant els models normalitzats que figuren com a annexos I.a, I.b i I.c de l’Ordre IGD/980/2020, de 16 d’octubre, que inclouen, respectivament, la seva descripció, una memòria de la seva situació en relació amb l’aplicació i implantació de plans i mesures d’igualtat, i informació d’índole quantitativa sobre la plantilla i l’estructura salarial mitjana anual de l’empresa o entitat, diferenciada entre dones i homes, amb la finalitat d’analitzar l’existència de bretxes salarials. Així mateix, hauran d’aportar l’annex II (Declaració signada per la persona que representi legalment l’empresa o entitat), i, en el seu cas, en annex III (Candidatura al distintiu «Igualtat en l’Empresa» 2020).

Cal presentar la candidatura abans del 21 de novembre de 2020 a través de la seu electrònica del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.

També es pot demanar més informació escrivint a: distintivoie@inmujer.es o a través del web igualdadenlaempresa.com en el qual trobarem tota la informació i documentació necessària.

Vegeu la Guia per a l’emplenament de la candidatura al distintiu “igualtat en l’empresa” convocatòria 2020:

https://www.igualdadenlaempresa.es/DIE/convocatorias/DIE_2020/GUIA_DIE_2020.pdf

Documentació

La documentació que cal presentar és:

a) en el cas d’empreses, el document de constitució i certificació acreditativa de la seva inscripció en el registre públic corresponent, estatuts i la seva modificació, si és que n’hi ha hagut.

b) en el cas d’autònoms, DNI, passaport o targeta d’identitat d’estranger o, en el seu cas, autorització a l’Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats, en document exprés que s’adjunti a la candidatura.

  1. NIF.
  2. Autorització de la persona que legalment representa l’empresa, per poder acreditar que l’entitat està al corrent de pagament de les obligacions amb Hisenda i la Seguretat Social. Aquesta persona també ha d’emplenar una declaració signada, en la qual s’indiqui que l’empresa no ha estat sancionada en matèria d’igualtat d’oportunitats i no discriminació en els últims 2 o 3 anys.
  3. El pla d’igualtat aplicat en la empresa.
  4. Indicar a més que l’empresa ha transmès a la seva plantilla el seu compromís en matèria d’igualtat d’oportunitats de dones i homes, així com la publicitat que s’hagi fet, d’aquest compromís, fora de l’empresa.
  5. El balanç de situació que va servir de base per definir el pla d’igualtat. S’ha d’incloure també el balanç o informe sobre les mesures o plans d’igualtat que s’hagin implantat en l’empresa.
  6. En el cas d’empreses amb consell d’administració que no puguin formular compte de pèrdues i guanys abreujat, han d’acreditar a més que, en el consell, la presència de dones és igual o superior al 17% del total.
  7. Si ja tingués algun altre distintiu semblant, lliurat per una altra administració pública, aporti una còpia del document que l’acrediti.

El Ministeri té un termini màxim de sis mesos, a comptar des de la data de finalització de recepció de candidatures, per avaluar la candidatura.

Si finalment l’empresa en qüestió aconsegueix el segell, se’n farà lliurament en un acte públic amb publicitat.

Facultats i obligacions derivades de l’obtenció del distintiu

La concessió del distintiu «Igualtat en l’Empresa» atorgarà a les empreses i entitats beneficiàries les facultats a què es refereix l’article 11 del Reial decret 1615/2009, de 26 d’octubre:

a) El lliurament a l’empresa en acte públic per part del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat d’un certificat de la concessió del distintiu empresarial en matèria d’igualtat.

b) L’ús del distintiu en el tràfic comercial de l’empresa i amb finalitats publicitàries.

c) La valoració del distintiu a l’efecte de l’obtenció de subvencions públiques que en les seves bases reguladores es premiï l’efectiva consecució de la igualtat en els supòsits establerts en l’article 35 de la Llei orgànica 3/2007 de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

d) La consideració del distintiu en l’adjudicació dels contractes en els termes i condicions establerts en l’article 34.2 de la Llei orgànica 3/2007. A aquest efecte, quan els òrgans de contractació disposin en els plecs de clàusules administratives particulars la preferència per a aquelles empreses que estableixin mesures tendents a promoure la igualtat entre dones i homes en l’empresa, s’entendrà que compleixen aquests requisit les posseïdores del distintiu empresarial, sense perjudici que aquesta circumstància es pugui acreditar per qualssevol altres mitjans que l’òrgan de contractació determini. L’empresa que hagués fet ús d’aquesta preferència, estarà obligada a mantenir els paràmetres d’igualtat durant el termini fixat en l’adjudicació.

e) La publicitat i difusió institucional per part del Ministeri d’Igualtat de les empreses que hagin obtingut el distintiu en matèria d’igualtat i de les polítiques d’igualtat que s’hi apliquen.

Igualment, aquestes empreses o entitats hauran de promoure activament la igualtat efectiva de dones i homes, especialment en el compliment i millora de les mesures que integren el pla d’igualtat, o les polítiques d’igualtat, que justifiquin la concessió del seu distintiu.

Vigència i pròrroga

La concessió del distintiu «Igualtat en l’Empresa» tindrà una vigència inicial de tres anys, i s’entendrà que la primera anualitat es complirà l’últim dia hàbil del mes de març següent a haver transcorregut almenys un any des de la publicació de la seva concessió en el BOE.

En el tercer any, es pot demanar una pròrroga per tres anys més. Són les empreses distingides les que tenen la facultat de sol·licitar-ho.

RECTA FINAL CAP A LA NOVA NORMATIVA DE ‘COOKIES’. CLAUS PERQUÈ LES EMPRESES NO INCORRIN EN SANCIONS

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha posat en funcionament noves mesures de compliment obligat per a l’ús de ‘cookies’. El termini per adaptar-se a la nova normativa finalitza el pròxim 31 d’octubre de 2020.

Llegir més

Recta final cap a la nova normativa de ‘cookies’. Claus perquè les empreses no incorrin en sancions

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha posat en funcionament noves mesures de compliment obligat per a l’ús de ‘cookies’. El termini per adaptar-se a la nova normativa finalitza el pròxim 31 d’octubre de 2020.

Li recordem que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha actualitzat la Guia sobre l’ús de les cookies’ per incloure algunes novetats sobre el seu tractament. Les noves exigències són obligatòries per a tots els webs que realitzin un tractament de dades personals dels usuaris.

El termini per adaptar-se a la nova normativa de l’AEPD finalitza el pròxim 31 d’octubre de 2020.

L’AEPD estableix que es pot permetre l’ús de ‘cookies’ sempre que respongui als principis de transparència i obligatorietat del consentiment que estableix la normativa.

El canvi de criteri de l’AEPD respecte a l’anterior Guia de ‘cookies’ afectava especialment els següents aspectes:

  1. “Continuar navegant” ja no és una opció vàlida per obtenir el consentiment de l’usuari per a la instal·lació de ‘cookies’. Segons la nova normativa de l’AEPD, s’hauran de posar a la disposició dels usuaris mecanismes que permetin consentir mitjançant una clara acció afirmativa la instal·lació de les ‘cookies’ en accedir a la web.
  2. Es prohibeix l’ús de les “cookie walls” (o mur de ‘cookies’), que impedeixen l’accés al contingut i/o funcionalitats de la web si l’usuari no accepta la política de ‘cookies’. L’usuari no s’ha de veure obligat a acceptar les ‘cookies’ per poder accedir al contingut del lloc web, perquè d’aquesta manera no es podria considerar que el consentiment s’ha prestat lliurement i no seria vàlid.
  3. La remissió a les opcions de configuració del navegador com a mecanisme per revocar el consentiment no és vàlida. L’usuari ha de poder denegar o revocar el consentiment prestat per a l’ús de ‘cookies’ a través de la pàgina web i facilitar informació sobre com revocar el consentiment davant els tercers que utilitzen ‘cookies’ a través del seu web.

Les recomanacions de l’AEPD, en concordança amb la legislació aplicable, persegueixen reforçar la transparència enfront de l’usuari i garantir un control més gran sobre les seves dades personals.

Per complir amb les noves Directrius de l’AEPD en matèria de ‘cookies’, els titulars de pàgines web han d’incorporar mecanismes per:

  • Facilitar a l’usuari la informació requerida per la normativa, en particular i entre altres coses, sobre el tipus de ‘cookies’ que s’utilitzen i les seves finalitats, indicant si són ‘cookies’ pròpies o de tercers. Aquesta primera informació bàsica s’ha de posar a la disposició de l’usuari abans de la instal·lació de ‘cookies’ i es podrà disposar a través d’un bàner que remeti a la informació completa recollida amb més detall en la política de ‘cookies’.
  • Obtenir el consentiment lliure, específic i inequívoc de l’usuari, de manera prèvia a la instal·lació de ‘cookies’ no tècniques.
  • Permetre als usuaris rebutjar les ‘cookies’ o retirar el consentiment prèviament prestat.

Què succeeix si no adapto el meu web als canvis normatius imposats per l’AEPD?

Les empreses titulars de pàgines web que no s’hagin adaptat a les noves exigències, s’exposen a ser sancionades amb multes de fins a 30.000 € per incompliment lleu de la Llei 34/2002, de l’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic. La quantia d’aquestes sancions variarà en funció de la gravetat de la infracció:

  • Infraccions molt greus: entre 150.001 i 600.000 euros
  • Infraccions greus: entre 30.001 i 150.000 euros
  • Infraccions lleus: fins a 30.000 euros.

Sense perjudici de l’anterior, s’ha de tenir en compte que, en la mesura en què la instal·lació de ‘cookies’ afecti el tractament de dades personals dels usuaris, el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) contempla sancions que poden arribar fins als 20 milions d’euros o el 4% del volum de facturació anual de l’empresa per a les infraccions més greus.

INGRÉS DEL 2N TERMINI DE LA DECLARACIÓ ANUAL DE L’IRPF. NOVEMBRE 2020

Si ha optat per fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis, el pròxim dia 5 de novembre de 2020 inclusivament, es compleix el termini per efectuar l’ingrés del segon termini de la renda de l’exercici 2019.

Llegir més

Ingrés del 2n termini de la declaració anual de l’IRPF. Novembre 2020

Si ha optat per fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis, el pròxim dia 5 de novembre de 2020 inclusivament, es compleix el termini per efectuar l’ingrés del segon termini de la renda de l’exercici 2019.

Li recordem que si ha optat per fraccionar el pagament de l’IRPF 2019 en dos terminis, el pròxim dia 5 de novembre es compleix el termini per efectuar l’ingrés (40% restant del deute tributari) del segon termini de la renda de l’exercici 2019.

Els contribuents que hagin optat per fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis i, a més, hagin domiciliat el pagament del segon termini en l’entitat col·laboradora en la qual efectuaren l’ingrés del primer termini, no hauran d’emplenar cap model (en aquest cas, model 102), ja que el lliurament en l’entitat col·laboradora del document d’ingrés, model 100, amb les dades de la domiciliació degudament emplenats, servirà com a ordre de deute en compte d’aquest segon termini.

Els contribuents que, haguessin optat per fraccionar el pagament, i no haguessin domiciliat el segon termini en entitat col·laboradora, hauran d’efectuar directament l’ingrés d’aquest termini fins al dia 5 de novembre de 2020 inclusivament, mitjançant la presentació del model 102, degudament emplenat.

MESURES FISCALS DEL PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT PER A L’ANY 2021

El Consell de Ministres ha aprovat el 27 d’octubre de 2020, el Projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat de 2021 que remetrà a les Corts Generals, que contempla una sèrie de mesures fiscals, com la pujada de l’impost sobre societats per a grans grups empresarials, limitant les exempcions per dividends i plusvàlues generades per la seva participació en societats filials; s’apujarà un punt l’impost sobre el patrimoni per a patrimonis de més de 10 milions d’euros; s’apujarà tres punts l’IRPF per a rendes del capital de més de 200.000 euros i dos punts per a les rendes del treball superiors a 300.000 euros, i es prorroguen per a 2021 els límits vigents per aplicar el règim d’estimació objectiva (mòduls). D’altra banda, s’imposarà en les SOCIMI un gravamen del 15% als seus beneficis no distribuïts com a dividend als seus socis, i es reduiran de 8.000 a 2.000 euros les desgravacions als plans de pensions privats.

Llegir més

Mesures fiscals del Projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2021

El Consell de Ministres ha aprovat el 27 d’octubre de 2020, el Projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat de 2021 que remetrà a les Corts Generals, que contempla una sèrie de mesures fiscals, com la pujada de l’impost sobre societats per a grans grups empresarials, limitant les exempcions per dividends i plusvàlues generades per la seva participació en societats filials; s’apujarà un punt l’impost sobre el patrimoni per a patrimonis de més de 10 milions d’euros; s’apujarà tres punts l’IRPF per a rendes del capital de més de 200.000 euros i dos punts per a les rendes del treball superiors a 300.000 euros, i es prorroguen per a 2021 els límits vigents per aplicar el règim d’estimació objectiva (mòduls). D’altra banda, s’imposarà en les SOCIMI un gravamen del 15% als seus beneficis no distribuïts com a dividend als seus socis, i es reduiran de 8.000 a 2.000 euros les desgravacions als plans de pensions privats.

L’informem que el Consell de Ministres del passat dia 27 d’octubre de 2020 ha aprovat el Projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat (PLPGE) de 2021 que es remetrà a les Corts Generals per a la seva tramitació parlamentària, que contempla una sèrie d’importants mesures fiscals. L’impacte fiscal en els pressupostos de 2021 prové de modificacions que es recullen en el projecte de pressupostos i de noves figures tributàries que es tramiten en altres lleis.

Entre les modificacions que es realitzen en els pressupostos es troben ajustos perquè les rendes més altes i les multinacionals augmentin la seva contribució, seguint les recomanacions realitzades recentment per l’FMI o l’OCDE.

A continuació els resumim les mesures fiscals incloses en aquest PLPGE 2021, amb l’advertiment que poden ser objecte de canvis com a conseqüència de les esmenes que s’aprovin en el seu tràmit parlamentari.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

  • Augment del gravamen de dos punts a les rendes del treball superiors a 300.000 euros i de tres punts a les rendes del capital a partir dels 200.000 euros.
  • Revisió del límit de les reduccions de l’aportació als plans de pensions, amb la reducció de 8.000 a 2.000 euros de l’import d’aportacions màximes del partícip a plans individuals o d’ocupació. No obstant això, el límit conjunt de reducció (aportacions del partícip i de l’empresa) s’amplia de 8.000 euros a 10.000 euros.
  • Es prorroguen per a 2021 els límits vigents per aplicar el règim d’estimació objectiva (mòduls).

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

  • Estableix la vigència de l’impost de manera indefinida, de manera que no sigui necessari prorrogar-lo any rere any mitjançant una llei, aportant amb això seguretat jurídica sobre aquest impost.
  • S’incrementa un punt el gravamen de l’últim tram, que passa del 2,5% al 3,5%.

IMPOST SOBRE SOCIETATS

  • Limitació al 95% (anteriorment 100%) de l’exempció sobre dividends i plusvàlues generats per filials a l’exterior. No obstant això, les empreses amb un volum de negoci inferior a 40 milions podran continuar aplicant l’exempció del 100% per dividends durant els pròxims tres anys.

IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT

  • S’incrementa a les begudes ensucrades i edulcorades el tipus impositiu del 10% al 21%. No obstant això, aquest increment del tipus impositiu només afecta la venda d’aquests productes en supermercats, però la consumició en bars i restaurants continuarà tributant al 10%.
  • Es prorroguen els límits vigents per a l’aplicació del règim especial simplificat de l’IVA (mòduls).

IMPOST SOBRE LES PRIMES D’ASSEGURANCES

  • S’incrementa el gravamen del 6% al 8%.

IMPOST SOBRE HIDROCARBURS

  • Per acostar la tributació del dièsel a la benzina s’estableixen dues mesures:
    • Es redueix la bonificació fins a 38 euros per cada 1.000 litres
    • El tipus estatal passa de 30,7 a 34,5 cèntims per litre.

MESURES FISCALS INCLOSES EN EL PROJECTE DE LLEI DE PGE 2021

Impacte M€

2021

2022

Limitació al 95% de l’exempció de dividends i plusvàlues en l’impost sobre societats, amb l’excepció per un període de 3 anys, a entitats amb volum de negocis inferior a 40 milions d’euros

473

1.047

S’incrementa en 2 punts la base imposable general de l’IRPF per a rendes que excedeixin els 300.000 € i en 3 punts la base de l’estalvi per a rendes que excedeixin els 200.000 €*

144

346

Minoració del límit de les reduccions per les aportacions a plans de pensions de l’IRPF*

0

580

Pròrroga límits estimació objectiva (mòduls) de l’IRPF i IVA*

0

0

Pujada de l’IVA de begudes ensucrades i edulcorades*

340

60

Reducció de la bonificació fiscal del dièsel

450

50

Increment del tipus sobre primes d’assegurances

455

52

Impost sobre el patrimoni. Indefinit i pujada d’1 punt >10M**

0

0

TOTAL MESURES INCLOSES EN LA LLEI DE PRESSUPOSTOS

1.862

2.135

* Les comunitats autònomes participen d’acord amb la normativa aplicable.

   

** La recaptació estimada ascendeix a 339M si s’apliqués a tots els patrimonis superiors a 10M. Aquesta recaptació es destina a les CCAA.

   

MÉS NOVETATS FISCALS INCLOSES EN ALTRES LLEIS

En altres lleis que ja s’estan tramitant trobem les següents mesures fiscals, algunes de noves de caràcter mediambiental o que graven noves àrees de negoci que permetran incrementar els recursos públics en 4.223 milions en 2021.

  • Impost sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Aquesta figura ja va ser sotmesa a consulta pública i té com a objectiu reduir el nombre d’unitats d’aquests productes que són posats al mercat per reduir-ne el consum, de manera que es previngui la generació de residus plàstics.
  • Impost estatal sobre residus que penalitzi les opcions de gestió de residus menys sostenibles, el dipòsit en abocador i la incineració. Es tracta d’una mesura que segueix les recomanacions de diverses directives europees per reduir el percentatge de residus en abocadors.
  • Impost sobre determinats serveis digitals (Llei 4/2020, de 15 d’octubre, de l’impost sobre determinats serveis digitals, publicada al BOE del 16-10-2020)
  • Impost sobre transaccions financeres (Llei 5/2020, de 15 d’octubre, de l’impost sobre les transaccions financeres, publicada al BOE del 16-10-2020)
  • A més, cal sumar l’impacte de les mesures incloses en el Projecte de Llei de prevenció i lluita contra el frau i l’elusió que s’està tramitant al Congrés. El Govern té intenció d’incloure mesures per reforçar el control de les SICAV. En concret, s’atorgarà a la Inspecció de l’Agència Tributària la competència per comprovar que aquests instruments compleixen amb els requisits per constituir-se en vehicles d’inversió col·lectiva i no en una eina de planificació fiscal de grans patrimonis familiars. Així mateix, s’imposarà a les SOCIMI un gravamen del 15% als seus beneficis no distribuïts com a dividend als seus socis.

MESURES FISCALS INCLOSES EN ALTRES LLEIS

Impacte caixa (M €)

2021

2022

Impost sobre societats: tipus de gravamen SOCIMI

0

25

Fiscalitat verda (imposto sobre residus)

861

0

Fiscalitat verda (impost sobre envasos plàstic)

491

0

Impost sobre transaccions financeres

850

0

Impost sobre determinats serveis digitals

968

0

Llei de lluita contra el frau fiscal

828

0

Altres mesures

225

25

TOTAL MESURES A INCORPORAR EN ALTRES LLEIS

4.223

50

Vegeu: presentació pressupostos generals de l’Estat par a 2021

MESURES LABORALS DEL PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT PER A L’ANY 2021

El Consell de Ministres ha aprovat el 27 d’octubre de 2020, el Projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat de 2021 que remetrà a les Corts Generals, que contempla una sèrie de mesures laborals, com la revaloració de les pensions en un 0,9% o l’increment de l’IPREM en un 5%.

Llegir més

Mesures laborals del Projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2021

El Consell de Ministres ha aprovat el 27 d’octubre de 2020, el Projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat de 2021 que remetrà a les Corts Generals, que contempla una sèrie de mesures laborals, com la revaloració de les pensions en un 0,9% o l’increment de l’IPREM en un 5%.

L’informem que el Consell de Ministres del passat dia 27 d’octubre de 2020 ha aprovat el Projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat (PLPGE) de 2021 que es remetrà a les Corts Generals.

Aquestes són algunes de les novetats anunciades en matèria laboral:

Pensions

163.297 milions d’euros per a les pensions públiques, un 3,2% més que en el pressupost de 2020. Una part d’aquest increment es deu a la revaloració de les pensions en un 0,9%, en línia amb la previsió de l’IPC real, “la qual cosa permetrà a 9,76 milions de pensionistes no perdre poder adquisitiu”.

Les pensions no contributives s’elevaran un 1,8%, el doble que la previsió de l’IPC, la qual cosa beneficiarà al voltant de 450.000 persones.

Desocupació IPREM

4.191 milions d’euros, un 20,1% més que en el pressupost de 2020 en previsió de les despeses produïdes pels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i l’atur.

Igualment, s’incrementa l’IPREM en un 5% el que, segons l’Executiu, suposarà “un benefici per als col·lectius amb menys recursos”.

Empleats públics

Es pretén revaloritzar el sou dels empleats públics en un 0,9%, al nivell de la inflació prevista.

Vegeu: presentació pressupostos generals de l’Estat per al 2021