NOVETATS

Model 179. Declaració informativa trimestral de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques (declarat nul)

La sentència del Tribunal Suprem número 1106/2020 va declarar la nul·litat de l’apartat 11 de l’article primer del Reial decret 1070/2017, de 29 de desembre, que va introduir un nou article 54.ter en el Reglament General de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària (Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, que regula la “Obligació d’informar sobre la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques”.

Aquesta declaració de nul·litat comporta la desaparició de la possibilitat de presentació de la corresponent declaració informativa continguda en el model 179.

No obstant això, el projecte de reial decret sotmès a tràmit d’informació pública el 22-10-2020, pel qual es desenvolupa el procediment de presentació i ingrés de les autoliquidacions de l’impost sobre les transaccions financeres i es modifiquen altres normes tributàries conté el restabliment, novament, d’aquesta obligació.

Una vegada aprovada aquesta obligació, només s’haurà de presentar el model 179, a partir de l’exercici 2021.

Model 180. Declaració informativa. Retencions i ingressos a compte.

Rendiments procedents de l’arrendament d’immobles urbans. Resum anual

Es modifica el camp SITUACIÓ DE L’IMMOBLE (post. 114) del model 180, amb la finalitat d’actualitzar els actuals codis de situació dels immobles inclosos en aquesta declaració, passant a ser els següents en l’exercici 2020.

1. Immoble amb referència cadastral situat a qualsevol punt del territori espanyol, excepte País Basc i Navarra.

2. Immoble amb referència cadastral situat a la Comunitat Autònoma del País Basc.

3. Immoble amb referència cadastral situat a la Comunitat Foral de Navarra.

4. Immoble a qualsevol de les situacions anteriors, però sense referència cadastral.

Model 182. Declaració informativa. Donatius, donacions i aportacions rebudes

Fins a 2019, els camps relatius a la identificació del titular del patrimoni protegit (NIF DEL TITULAR DEL PATRIMONI PROTEGIT i COGNOMS I NOM DEL TITULAR DEL PATRIMONI PROTEGIT) figuren en els registres de tipus 1, registre del declarant, la qual cosa dificulta l’explotació d’aquesta informació de cara a la campanya de renda de cada exercici.

Per a 2020, es modifica el model, traslladant els camps esmentats als registres de tipus 2 del model:

• NIF DEL TITULAR DEL PATRIMONI PROTEGIT: posicions 133 a 141 (registre de tipus 2)
• COGNOMS I NOM DEL TITULAR DEL PATRIMONI PROTEGIT: posicions 142 a 181 (registre de tipus 2).

Model 187. Declaració informativa. Accions i participacions representatives del capital o del patrimoni de les institucions d’inversió col·lectiva i resum anual de retencions i ingressos a compte de l’IRPF, IS i IRNR en relació amb rendes o guanys patrimonials obtinguts com a conseqüència de transmissions o reemborsaments d’aquestes accions i participacions i drets de subscripció

Es modifica el model 187, per resoldre determinades situacions en les quals no existeix una correspondència entre la presentació d’aquest model 187 i els models d’autoliquidacions prèvies de retencions vinculades (model 117).

Així, en aquelles operacions en les quals, tot i no ser aplicable cap supòsit de retenció o ingrés a compte, correspongui efectuar un pagament a compte pel soci o partícip que la realitza segons el que s’estableix en el Reglament de l’IRPF (articles 76.2 i 108) i en el Reglament de l’impost sobre societats (article 62), es produeix un pagament a compte per aquest soci (a través del model 117), i no obstant això, aquest soci no està obligat a presentar el model 187, sinó que el presentarà l’entitat gestora corresponent, en el seu cas (transmissió per socis d’accions de SICAV cotitzades).

D’aquesta manera, s’inclou un nou camp “PAGAMENT A COMPTE PER SOCI/PARTÍCIP”, per poder identificar en el model 187 aquests supòsits en els quals el previ pagament a compte l’ha hagut de realitzar el soci o partícip corresponent, per la qual cosa l’entitat declarant consignarà una “X” en aquest nou camp.

Model 189. Declaració informativa. Valors, assegurances i rendes. Declaració anual

Es modifica el model 189 per a l’exercici 2020, introduint una modificació tècnica, per ampliar el nombre de posicions del camp NOMBRE DE VALORS, ja que actualment únicament contempla la possibilitat de consignar dos decimals, en alguns casos insuficients per emplenar correctament la declaració.

No obstant això, per evitar desplaçar la resta de camps del model, es trasllada aquest camp “NOMBRE DE VALORS” a les noves posicions existents al final (posicions 130 a 145). Les actuals posicions 96 a 107 d’aquest camp quedaran, per tant, en blanc.

Es crea un nou camp: “NOMINAL DELS VALORS” (posicions 146-161), per informar del valor unitari dels títols negociats, l’entrada en vigor dels quals queda condicionada a la modificació de l’article 39 del RGAT (Reial decret 1065/2007). En aquest sentit, la disposició final única de l’ordre estableix que aquesta modificació no entrarà en vigor fins que ho faci la modificació reglamentària prèvia.

Model 190. Declaració informativa. Retencions i ingressos a compte. Rendiments del treball i d’activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de rendes. Resum anual.

Especialitats de la campanya:

1. Prestacions derivades dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).

Qualificació tributària.

• Aquestes prestacions es qualifiquen de rendiment de treball subjectes a gravamen. No estan exemptes de l’IRPF.

En conseqüència, si un contribuent ha obtingut durant l’exercici 2020 rendiments de treball de dos pagadors diferents:

• Si l’import percebut del segon i restants pagadors no supera els 1.500 euros, no existirà obligació de declarar per IRPF si la suma total de rendiments del treball no supera els 22.000 euros.
• Si l’import percebut del segon i restants pagadors supera els 1.500 euros, no existirà obligació de declarar per IRPF si la suma total de rendiments del treball percebuts en l’exercici no supera els 14.000 euros.

Emplenament del model 190.

Les prestacions satisfetes per un ERTO s’han de declarar en el model 190, amb clau C (desocupació).

Es tracta de mesures extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19 en matèria de protecció per desocupació.

En el cas que es produeixin abonaments d’ERTO improcedents, que posteriorment s’hagin de retornar pel contribuent, s’haurà de tenir en compte:

• Si la devolució es produeix en l’exercici 2020: en el model 190 corresponent a l’exercici 2020 caldrà reflectir únicament el net corresponent que procedeixi.
• Si la devolució es produeix el 2021: les quantitats retornades es consignaran en el model 190 corresponent a 2021, amb exercici de meritació 2020 i signe negatiu.

2. Prestació extraordinària per cessament d’activitats percebudes pels autònoms.

Qualificació tributària.

Com en la prestació “ordinària” per cessament d’activitat dels autònoms regulada en els articles 327 i següents de la LGSS, la prestació extraordinària per cessament d’activitat és una prestació del sistema de protecció de desocupació; segons l’article 17.1.b) de la Llei de l’IRPF, les prestacions per desocupació es qualifiquen de rendiments del treball.

Encara que el seu origen estigui en l’activitat econòmica de l’autònom, no es tracta d’un ingrés inherent a ella i per tant no es pot qualificar d’un rendiment d’activitats econòmiques. Consegüentment, aquesta prestació no s’ha d’incloure com un ingrés més del trimestre en el model 130 de pagament fraccionat de l’IRPF.

Emplenament del model 190.

Les quantitats satisfetes per aquest concepte per la mútua col·laboradora amb la Seguretat Social o l’Institut Social de la Marina en l’àmbit del règim especial de la Seguretat Social dels Treballadors de la Mar, s’han de declarar en el model 190, amb clau C (prestacions i subsidis de desocupació).

Model 198. Declaració informativa. Declaració anual d’operacions amb actius financers i altres valors mobiliaris

La majoria de les modificacions del model 198 de l’exercici 2020 són conseqüència de les modificacions aprovades el passat exercici mitjançant l’Ordre HAC/1276/2019, de 19 de desembre, que en la seva disposició final segona va establir la seva entrada en vigor per a les declaracions de l’exercici 2020, a presentar a partir del gener del 2021.

Així, les novetats aplicables el 2020 al model 198 són les següents:

1. Es modifica el camp CLAU DE CODI per identificar als valors mitjançant ISIN i mitjançant NIF de l’emissor. Per a això, es reserva el camp CODI EMISSOR a la identificació mitjançant el NIF de l’emissor i es crea un nou camp CODI ISIN.

2. Es modifica el camp CLAU D’ORIGEN, desglossant les transmissions gratuïtes entre vius en dues: operacions mortis causa i operacions entre vius. S’aclareix, així mateix, que el lliurament d’accions alliberades es considera una operació a títol onerós.

3. El camp CLAU D’OPERACIÓ es modifica de la següent manera:

• Nova clau X, aplicable al lliurament d’accions alliberades, reservada per a la part que correspongui a drets de subscripció posseïts prèviament pel declarat.

Si els drets de subscripció prèviament posseïts no fossin suficients, i hagués hagut d’adquirir drets de subscripció addicionals, no s’emplena per aquesta part de l’operació la clau X, sinó que es declararan dos registres independents relacionats:

1. l’adquisició dels drets de subscripció (clau d’operació A), i
2. la subscripció de les accions (clau d’operació S).

• Noves claus Y i Z per a operacions de fusió i escissió amb diferiment, que s’han de relacionar amb el registre de subscripció S posterior.
• La clau d’operació C queda reservada només per a bescanvis, fusions i escissions sense diferiment, relacionant també aquestes operacions amb la subscripció posterior
• Reduccions de capital: es modifiquen les claus actuals i es creen noves claus per diferenciar:

1. Reducció de capital amb devolució d’aportacions (claus G i I).
2. Reducció de capital amb amortització de valors (nova clau J)
3. Reducció de capital procedent de beneficis no distribuïts (nova clau K).

• Es crea una clau específica per a les operacions de split o contrasplit de valors, que també s’han de relacionar amb la subscripció corresponent.

4. La CLAU DE MERCAT es modifica per permetre diferenciar entre operacions relatives a mercats secundaris estrangers de la Unió Europea i de la resta de països.

Per a això, la clau de mercat secundari oficial de valors estrangers se substitueix per dues claus:

• Clau B-Mercats secundaris oficials estrangers (UE) i
• Clau P (nova)-Resta de mercats secundaris oficials de valors estranger (no UE).

5. Es crea el nou camp DESPESES DE L’OPERACIÓ, per a accions negociades en mercats oficials (CLAU DE VALOR = A i CLAU DE MERCAT = A, B o P). Pot no ser emplenat si el declarat és contribuent de l’impost sobre societats o de l’IRNR amb establiment permanent.

6. Com a conseqüència de la nova obligació de relacionar determinades operacions (vegeu el comentari relatiu al camp CLAU D’OPERACIÓ anterior), es crea un nou camp NÚMERO D’ORDRE DE L’OPERACIÓ RELACIONADA.

D’aquesta manera, s’ha de fer constar en cadascuna de les operacions que s’han de vincular o relacionar en aquest camp el número d’ordre al qual es refereix l’operació relacionada. Aquest número d’ordre de l’operació relacionada serà el que figuri, al seu torn, en el camp que ja existia en el model denominat NÚMERO D’ORDRE (posicions 84 a 90 dels registres de tipus 2).

En el cas que existeixin diverses adquisicions de drets de subscripció o diverses subscripcions d’accions, que s’identifiquin, respectivament, amb una única operació de subscripció d’accions o de compra de drets de subscripció, aquesta última s’hauria de relacionar amb la PRIMERA de les operacions.

7. Es crea el nou camp COMPENSACIÓ MONETÀRIA LLIURADA/REBUDA, relatiu a les operacions de bescanvi de valors de l’article 80 de la Llei de l’impost sobre societats (clau d’operació V), fusions i escissions amb diferiment (claus d’operació Y o Z), per reflectir, en el seu cas, l’import de la compensació monetària lliurada o rebuda.

8. Es crea el nou camp HORA DE L’OPERACIÓ per conèixer l’ordre en el qual s’ha esdevingut la seqüència d’operacions (hora corresponent al moment en el qual s’executa l’operació). No s’informarà d’aquesta dada:

• Quan es tracti d’operacions relatives al mateix declarat que s’executin el mateix dia al mateix preu.
• Quan el perceptor de la renda sigui un contribuent de l’impost sobre societats o de l’IRNR amb establiment permanent.

9. Es trasllada el camp NATURALESA DEL DECLARANT, que actualment figura com una marca en la mena de registre 1, passant-lo a la mena de registre 2, fet que facilita el correcte compliment de determinades caselles del model.

10. Es modifica el camp COMPENSACIÓ MONETÀRIA LLIURADA/REBUDA, per possibilitar que es puguin registrar també en aquest camp els imports que puguin derivar en operacions amb la clau d’operació L (split i contrasplit de valors).

11. S’afegeix el nou camp EXERCICI OPERACIÓ RELACIONADA, a fi de possibilitar informar-hi sobre operacions relacionades amb unes altres que corresponguin a un exercici diferent del de la declaració.

Model 231. Declaració informativa. Declaració d’informació país per país

L’OCDE ha indicat que s’ha d’intercanviar informació sobre les entitats residents en territori espanyol dependents, directament o indirecta, d’una entitat no resident en territori espanyol que no sigui al mateix temps dependent d’una altra, així com els establiments permanents en territori espanyol d’entitats no residents del grup, en el cas que l’entitat no resident es negués a subministrar tota o part de la informació corresponent al grup a l’entitat resident en territori espanyol o a l’establiment permanent en territori espanyol.

En aquest supòsit les entitats obligades a presentar el 231 han de presentar la informació de què disposin a l’Administració Tributària.

No obstant això, l’annex d’aquest model no possibilitava comunicar a l’Administració Tributària aquesta circumstància, per la qual cosa es modifica aquest annex per reflectir els canvis proposats per l’OCDE en l’esquema d’intercanvi de l’informe país per país.

Model 233. Declaració informativa per despeses en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats

S’introdueixen les següents modificacions de caràcter tècnic:

1. Es pretén vincular la informació de cada menor que les guarderies o centres infantils autoritzats comuniquen a l’AEAT, amb el codi d’autorització de la guarderia o centre d’educació infantil autoritzat. D’aquesta manera, es permet als declarants que siguin titulars de diverses guarderies o centres d’educació infantil autoritzats i, per tant, de diversos codis d’autorització, poder associar a cadascun dels menors amb el número d’autorització. D’aquesta manera, es millora el model actual, que només permet consignar un únic codi d’autorització.

2. S’introdueixen nous camps per identificar la comunitat autònoma que concedeix l’autorització i la data en què aquesta autorització deixa de tenir efectes.

3. Amb la finalitat de solucionar les incidències sorgides en el cas de centres públics la gestió dels quals és atribuïda a persones o entitats privades, si la declaració informativa és presentada per una entitat de dret públic, s’ha d’emplenar el número d’identificació fiscal de la persona a qui s’ha concedit l’autorització, en el cas que fos diferent.

Model 289. Declaració informativa anual de comptes financers en l’àmbit de l’assistència mútua (CRS)

Es modifica el model 289 relatiu a la declaració informativa anual de comptes financers en l’àmbit de l’assistència mútua (CRS), per actualitzar el contingut dels annexos I i II a la situació actual dels països compromesos a l’intercanvi d’informació, inclosos en el llistat als països amb els quals s’intercanviarà a partir de l’exercici 2021.

També es modifica l’annex III, a fi d’esmenar una referència imprecisa en el punt 24 al titular del compte.

Com a conseqüència de la modificació prevista en el article 4 del Reial decret 1021/2015 que estableix l’obligació de presentar aquesta declaració sense comptes a informar, s’estableix una nova obligació de presentar aquest model 289 sense comptes per comunicar després de l’aplicació de les normes de diligència deguda.

En aquests nous supòsits de declaració de comptes sense comunicar, el contingut del model 289 es limita als conceptes compresos en els números 1 a 5 de l’annex III de l’Ordre HAP/1695/2016, així com del nou concepte introduït mitjançant la present ordre “6.2. Declaració sense comptes per comunicar” (*).

(*) Per facilitar la presentació del model 289 “sense comptes per comunicar”, està previst que s’habilitin els desenvolupaments oportuns, per a l’emplenament dels conceptes assenyalats a través d’un senzill formulari disponible a la seu electrònica.

Presentació mitjançant Web Service

El Reial decret 1021/2015, de 13 de novembre incorpora a l’ordenament intern les normes de comunicació d’informació a l’Administració Tributària sobre comptes financers i els procediments de diligència deguda que han d’aplicar les institucions financeres en l’obtenció de la informació sobre comptes financers per poder ser intercanviada, de manera automàtica, amb la resta de països signants de l’Acord CRS de l’OCDE.

TERMINIS DE PRESENTACIÓ

Per consultar els terminis de presentació de les declaracions informatives, cliqui AQUÍ

CONSULTES INFORMÀTIQUES

Per a informació de preguntes freqüents, ajuda tècnica, manuals tècnics i altres consultes informàtiques, cliqui AQUÍ

Font: AEAT

 

 

L’informem que el Tribunal Suprem ha establert en la seva sentència del 1 d’octubre de 2020 (recurs de cassació 1056/2019) el criteri interpretatiu que per aplicar l’exempció en l’IRPF per reinversió en habitatge habitual no cal necessàriament utilitzar íntegrament els diners obtinguts de la venda de l’anterior habitatge i n’hi ha prou d’aplicar per al mateix fi diners presos a préstec d’un tercer, sigui directament o bé com a conseqüència de la subrogació en un préstec prèviament contractat pel transmitent de l’immoble.

El tribunal respon així a la qüestió de si per aplicar l’exempció per reinversió regulada en l’article 36 del TRLIRPF de 2004, i en el 39.1 del Reglament de l’impost -Reial decret 1775/2004, de 30 de juliol-, resulta necessari emprar íntegrament els diners obtinguts de la venda de l’anterior habitatge o, per contra, és suficient amb aplicar per al mateix fi diners d’un préstec d’un tercer, sigui directament o bé com a conseqüència de la subrogació en un préstec prèviament contractat pel transmitent de l’immoble.

El TS estima el recurs d’una contribuent i anul·la la liquidació que li va girar Hisenda el 2012, per import de 41.255 euros, dels quals 32.790 corresponien a deute tributari i 8.464 a interessos, en considerar que únicament hi havia reinversió en els 32.000 euros que ella va pagar en metàl·lic en el moment de la signatura de la compra del nou habitatge, afegides les despeses associades i les amortitzacions del préstec hipotecari en què s’havia subrogat durant els dos anys següents a l’adquisició, però no era possible en relació amb la subrogació del préstec hipotecari per la resta de la quantia. La dona havia subrogat un préstec hipotecari que tenia subscrit el transmitent per valor de 248.000 euros.

La Sala revoca la sentència inicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va avalar la liquidació d’Hisenda, i dóna la raó a la recurrent en què l’Administració realitza “una interpretació del concepte de reinversió de naturalesa pràcticament física entenent que es tracta d’un trasllat material d’un flux monetari d’un origen a una destinació predeterminada en lloc d’atendre el concepte econòmic d’inversió entenent que hi ha reinversió quan el nou actiu adquirit (l’habitatge habitual de destí) iguala o supera el preu obtingut de l’alienació de l’actiu precedent (l’habitatge habitual d’origen). Ni la llei ni el reglament contenen una sola norma que validi l’actual criteri administratiu descrit”.

La sentència recalca, que ni l’article 36 de la LIRPF (RDL 3/2004) ni l’article 39 del RIRPF (RD 1775/2004) “estableixen que l’import de la “reinversió” s’hagi d’entendre solament per l’import desemborsat no considerant l’import del finançament aliè disposat”. És a dir, que en aquestes normes no es desprèn que no s’hagi de considerar l’import del finançament aliè sol·licitat per a la compra del nou habitatge com a quantia equivalent a l’import obtingut per l’habitatge transmès.

En conseqüència, la Sala comparteix el criteri de la recurrent que “per reinversió s’ha d’entendre un acte negocial jurídic econòmic, es dóna realitat a si mateix i compleix els períodes establerts per llei i sempre amb independència dels pagaments monetaris del crèdit/préstecs/deute hipotecari assumit en la nova adquisició”.

La Sala considera que la sentència recorreguda fa una interpretació restrictiva de la deducció per habitatge habitual que no s’acomoda als seus límits estrictes i a les condicions establertes normativament per al seu gaudi.

Al web de l’AEAT, s’ha publicat un recopilatori de preguntes freqüents aclarint les principals qüestions que planteja l’IVA en l’arrendament d’immobles.

Es tracta de qüestions sobre diferents operacions de lloguer de locals, habitatges, rescissió de contractes, apartaments, garatges, cessions, obres o reparacions en immobles i la seva tributació en l’IVA, sobre període de carència, casos d’impagament, moratòries, criteri de caixa, IBI, IVA i despeses deduïbles, models 036, 303, 390 i 952, factures o augment de lloguer.

A continuació li exposem aquestes qüestions (cliqui a l’enllaç per veure resposta)

• Subjecció
  • La fiança lliurada per l’arrendatari d’un local porta IVA?
  • La indemnització pagada pel llogater per la rescissió del contracte porta IVA?
  • La indemnització rebuda pel llogater per obres realitzades al local porta IVA?
  • La indemnització que paga el propietari del local al llogater per la rescissió del contracte porta IVA?
  • S’ha de repercutir IVA si se cedeix l’ús del local de forma gratuïta (per exemple, un pare a un fill)?
  • Un traspàs en el lloguer d’un local porta IVA?
  • Un empresari traspassa la totalitat del negoci excepte el local, que l’arrenda a l’adquirent la venda del negoci porta IVA?
  • Finalitzat un contracte de lloguer el propietari posa en venda el local. La venda es produeix després de presentar el model censal (036) de baixa. La transmissió està subjecta a l’IVA o a l’ITP?
• Exempcions
• El lloguer d’un local porta IVA?
• El lloguer d’un habitatge porta IVA?
• El lloguer amb opció de compra d’un habitatge porta IVA?
• El lloguer d’un habitatge per una empresa per a un dels seus empleats porta IVA?
• El lloguer d’un habitatge a una Associació / Fundació (entitat sense ànim de lucre) per a la seva cessió gratuïta a persones en risc d’exclusió / immigrants / persones malaltes porta IVA?
• El lloguer d’un habitatge a una agència immobiliària porta IVA?
• El lloguer d’un apartament turístic porta IVA?
• El lloguer d’una plaça de garatge porta IVA?
• El lloguer d’un habitatge que és utilitzat com a despatx d’advocats porta IVA?
• El lloguer d’un pis que és utilitzat per un metge com a habitatge, destinant diverses habitacions a la seva consulta particular, porta IVA?
• El lloguer d’un solar porta IVA?
• Un particular compra un local de segona mà per llogar, pot el venedor renunciar a l’exempció i que la compra del local tributi per IVA en lloc de l’impost sobre transmissions patrimonials?
• Quan es merita l’IVA en un lloguer?
• Quan es merita l’IVA en un lloguer si no s’ha determinat el moment en què és exigible la renda o aquest és superior a l’any?
• Quan es merita l’IVA en un lloguer en què es pacta un període de carència?
• Es merita IVA si l’arrendatari no paga la renda?
• Un lloguer amb moratòria de pagament a causa de la COVID-19 quan merita l’IVA?
• Quan es merita l’IVA en un lloguer si el llogater aplica el règim especial del criteri de caixa?
• Quina és la base imposable d’un lloguer?
• L’IBI repercutit a l’inquilí forma part de la base imposable?
• Com puc recuperar l’IVA d’un lloguer impagat?
• Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un local?
• Quin és el tipus aplicable al lloguer d’una plaça de garatge (no s’arrenda conjuntament amb un habitatge)?
• Quin és el tipus aplicable als arrendaments amb opció de compra d’habitatges no exempts d’IVA (els efectuats per empreses d’arrendament financer o promotor)
• Quin és el tipus aplicable a l’arrendament d’un habitatge pel seu propietari a una agència immobiliària?
• Quin és el tipus aplicable a l’arrendament d’un habitatge per una agència immobiliària a un particular?
• Quin és el tipus aplicable a les obres en locals?
• Quin és el tipus aplicable en les reparacions d’un habitatge llogat efectuades pel propietari?
• El propietari d’un local comercial ha obtingut la llicència per convertir-lo en un habitatge i contractarà amb un tercer l’execució de les obres. La cèdula d’habitabilitat serà concedida quan finalitzin les obres. Quin és el tipus aplicable?
• Quin IVA suportat pot deduir l’arrendador d’un local?
• Tinc un local i un habitatge llogats quin percentatge d’IVA em puc deduir?
• Si l’arrendador és una comunitat de béns es poden deduir factures a nom d’un comuner?
• Es poden deduir factures de les despeses corresponents a períodes de temps en què un local es trobi buit?
• Un propietari de local que el llogarà, s’ha de donar d’alta en el cens d’empresaris, professionals i retenidors?
• Un propietari d’habitatge que el llogarà, s’ha de donar d’alta en el cens d’empresaris, professionals i retenidors?
• Ha de presentar el model 303 un propietari que lloga un habitatge? I un apartament turístic?
• Un arrendador de local ha de presentar el model 390?
• Si l’arrendador d’un local cessa en la seva activitat abans d’octubre, ha de presentar el model 390 d’aquest any?
• El propietari d’un únic local que no ha aconseguit llogar aquest trimestre, ha de presentar el model 303?
• Com a conseqüència de la defunció del seu pare, dos germans hereten el local que aquell tenia llogat, qui ha de presentar el model 303?
• El propietari que lloga un habitatge ha d’emetre factura?
• Vull saber la pujada de l’IPC d’enguany per calcular la pujada del lloguer.
• Meritació
• Base imposable
• Tipus
• Deduccions
• Declaracions
• Facturació
• Altres qüestions

L’informem que diverses comunitats autònomes han aprovat noves limitacions a diferents activitats econòmiques dins de les mesures per lluitar contra la pandèmia de la COVID-19. Un dels sectors als quals afecten les noves restriccions és l’hostaleria amb el tancament de bars i restaurants, que només podran realitzar serveis de repartiment a domicili o de recollida en el local a Astúries, Castella i Lleó, Catalunya, Múrcia, Navarra i País Basc. En altres comunitats com Andalusia, Galícia o La Rioja el tancament afecta determinats municipis.

Amb aquesta situació, i després de dialogar amb les principals associacions de treballadors autònoms, la Seguretat Social ha emès un criteri per facilitar l’accés dels hostalers a la prestació extraordinària per suspensió d’activitat. D’aquesta manera, podran sol·licitar-la aquells que presentin una declaració responsable que no es fa repartiment a domicili.

Amb aquest canvi normatiu, els autònoms d’hostaleria poden accedir a diferents tipus d’ajuts:

Si no disposen de repartiment a domicili ni de recollida en el local:

• Prestació extraordinària per suspensió d’activitat mitjançant sol·licitud en la mútua corresponent i declaració responsable que no es fa repartiment a domicili.
• Prestació compatible amb l’activitat (més generosa) si estimen que la seva facturació ha caigut un 75% respecte a l’últim trimestre de l’any passat.

Si realitzen repartiment a domicili o de recollida en el local:

• Prestació compatible amb l’activitat si estimen que la seva facturació ha caigut un 75% respecte a l’últim trimestre de l’any passat

Què és la prestació extraordinària per suspensió d’activitat?

Des del 1 d’octubre, els treballadors per compte propi que es vegin afectats per una suspensió temporal de tota la seva activitat com a conseqüència d’una resolució de les autoritats administratives competents per a la contenció de la pandèmia de la COVID-19 poden sol·licitar la prestació extraordinària per suspensió d’activitat.

La quantia de la prestació serà del 50% de la base mínima de cotització que correspongui per l’activitat desenvolupada. Si ets família nombrosa, aquesta quantitat s’incrementarà un 20% i es reduirà al 40% de la base per al cas que convisquin en un mateix domicili persones amb vincles familiars o anàlegs on dos o més membres tinguin dret a aquesta prestació.

La prestació es percebrà des de l’endemà a l’adopció de la mesura de tancament fins a l’últim dia del mes en què se n’acordi l’aixecament. A més, l’autònom quedarà exonerat de pagar les quotes a la Seguretat Social, però aquest període li comptarà com a període cotitzat. L’exoneració de quotes s’estendrà des del primer dia del mes en què s’adopta la mesura de tancament fins a l’últim dia del mes següent en què s’aixequi aquesta mesura.

Pot ampliar la informació, amb els requisits i la resta de mesures per a negocis afectats pel tancament temporal de la seva activitat en aquesta guia pràctica.

Prestació compatible amb l’activitat

Per a aquells autònoms que no tinguin clausurat el seu negoci, continua vigent la prestació compatible amb l’activitat que es va posar en marxa després del consens amb les principals associacions d’autònoms el mes de juny passat i que ha estat prorrogada fins al 31 de gener de 2021.

Per accedir a aquesta ajut és necessari acreditar una reducció de la facturació del 75% en el quart trimestre del 2020 respecte al mateix període de l’any anterior. No obstant això, els beneficiaris no necessiten esperar al final del trimestre, sinó que poden sol·licitar aquesta prestació quan compleixin els requisits i, després, acreditar-los documentalment un cop el trimestre hagi vençut.

Aquesta prestació ascendeix al 70% de la base reguladora, és a dir, un mínim de 661 euros, i inclou l’abonament de la quota per contingències comunes, que es retorna al treballador. D’aquesta manera, aquesta nòmina inclou tant l’import de les prestacions com el de les cotitzacions per contingències comunes que els hagués correspost ingressar.

Per conèixer detalladament tots els ajuts per als autònoms vigents fins al pròxim 31 de gener pot consultar aquesta informació.

Font: Seguretat Social

L’informem que al BOE del dia 4 de novembre de 2020 s’ha publicat l’anunci de la Direcció General de Transport Terrestre sobre l’atorgament d’ajuts el 2020 a transportistes autònoms per carretera que abandonin l’activitat.

Les bases reguladores d’aquests ajuts estan recollides en l’Ordre FOM/3218/2009, de 17 de novembre (BOE 30 de novembre), modificada per l’Ordre FOM/2835/2012, de 17 novembre (BOE 1 de gener de 2013) i per l’Ordre FOM/64/2017, de 30 de gener (BOE de 2 de febrer).

Per Resolució de la Secretaria d’Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana de 30 d’octubre de 2020 s’han atorgat els ajuts a transportistes autònoms per carretera que abandonin l’activitat, inclosos en l’annex 1 d’aquesta Resolució. En els annexos 2 i 3 es relacionen les sol·licituds desestimades per esgotament de crèdit i per incompliment de requisits, respectivament.

L’11 de juny de 2020 es va publicar al BOE l’extracte de la Resolució de la Secretaria d’Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana de 5 de juny de 2020, per la qual es convoca per a l’any 2020 els ajuts esmentats, i es publicaren íntegrament en la base de dades nacional de subvencions amb l’ID 509329.

Les citades ordres estableixen en el seu articulat els requisits que han de complir els sol·licitants per ser beneficiaris de la subvenció i els criteris de valoració que han de presidir la seva aplicació. D’acord amb l’article 7.2 de l’Ordre FOM/3218/2009, de 17 de novembre, es realitza de la següent manera: es donarà preferència als qui se’ls hagi declarat incapacitat permanent absoluta o total per a l’acompliment de la professió de transportista. Quant als altres beneficiaris, s’elaborarà una relació per ordre descendent d’edat. Els ajuts s’atorgaran als qui ocupin els primers llocs en la relació de beneficiaris, d’acord amb la consignació pressupostària disponible.

Beneficiaris: transportistes autònoms per carretera.

Objecte: ajut per a l’abandonament de l’activitat de transport per carretera..

Bases reguladores: les bases reguladores d’aquests ajuts estan recollides en l’Ordre FOM/3218/2009, de 17 de novembre (BOE 30 de novembre), modificada per l’Ordre FOM/2835/2012, de 17 novembre (BOE 1 de gener de 2013) i per l’Ordre FOM/64/2017, de 30 de gener (BOE de 2 de febrer).

Quantia: quantia màxima: 9.780.000 euros distribuïts entre un import màxim de 9.630.000 euros repartits entre els beneficiaris resultants recollits en la Resolució d’atorgament, i un import màxim de 150.000 euros per pagar els potencials recursos estimatoris interposats contra aquesta Resolució.

Termini de presentació de sol·licituds: un mes comptat a partir de l’endemà de la publicació de la convocatòria al «Boletín Oficial del Estado».

Altres dades: la sol·licitud s’ha de realitzar a través de la seu electrònica del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

El termini per resoldre i publicar la resolució serà de sis mesos des de la data de publicació de la convocatòria.

Per qualsevol consulta o aclariment s’ha habilitat la bústia: abandono.sgaitt@fomento.es

Més informació: ajuts a transportistes autònoms per carretera que abandonin l’activitat

L’informem que al BOE del dia 4 de novembre s’ha publicat el Reial decret 958/2020 de comunicacions comercials de les activitats de joc que regula per primera vegada la publicitat del sector de les apostes en línia i jocs d’atzar a Espanya.

La nova norma desenvolupa els articles 7 (publicitat, patrocini i promoció de les activitats de joc) i 8 (la protecció dels consumidors i polítiques de joc responsable) de la Llei 13/2011 de 27 de maig, de regulació del joc.

Els subjectes més afectats són principalment els operadors, però són nombrosos els destinataris de les seves normes: televisions, serveis de comunicació audiovisual a petició, clubs esportius, “afiliats”(és a dir, captadors d’usuaris comissionistes dels operadors), serveis de la societat de la informació, tipsters, xarxes publicitàries, agències de publicitat, xarxes socials, etc.

Principals novetats

La nova norma prohibeix la publicitat audiovisual fora de l’horari de 1.00 h a 5.00 h de la matinada. A més, el nou text ajusta el contingut dels missatges publicitaris per protegir els sectors més vulnerables i impedeix als operadors del mercat del joc l’emissió de bons de captació de jugadors, entre altres mesures.

Pel que fa a la publicitat, patrocini i promoció, la norma estableix un paquet de mesures per restringir l’exposició dels menors i altres col·lectius vulnerables a la comunicació comercial del sector de les apostes, així com a proporcionar una adequada percepció del joc com a activitat de risc potencial. De la mateixa forma, el reial decret permet prevenir la generació de conductes de joc irreflexiu o compulsiu, i garantir que la informació als jugadors és veraç i suficient per formar-se una idea certa i no distorsionada del que implica l’activitat del joc.

Quant a la protecció de consumidors i polítiques de joc responsable, el reial decret desenvolupa la regulació del joc segur o responsable per establir accions concretes i expresses per part dels operadors del joc. Destaca l’obligatorietat de les empreses d’informar proactivament els consumidors dels riscos inherents al joc i de les condicions del seu desenvolupament. De la mateixa forma, les mesures contingudes en aquest bloc busquen sensibilitzar a la societat dels potencials efectes adversos i detectar patrons de consum problemàtic.

Mesures destacades

El reial decret prohibeix la utilització de bons promocionals per a la captació de jugadors. Les empreses només podran dirigir les seves ofertes a clients registrats i verificats i, en cap cas, a persones que hagin mostrat comportaments patològics en l’activitat del joc. Per a això, s’estableixen noves obligacions als operadors per enfortir el control d’accés al mercat de les apostes.

Els clubs esportius no podran signar contractes de patrocini amb cases d’apostes que impliqui portar publicitat de jocs d’atzar en samarretes i equipaments. La publicitat d’apostes en estadis esportius, quan acullin esdeveniments emesos en directe, s’haurà d’ajustar als mateixos horaris que a la resta de suports. Els clubs tampoc podran realitzar activitats de patrocini que consisteixin en la utilització de la marca d’un operador per identificar una instal·lació esportiva. Tampoc es podrà emetre publicitat d’apostes durant esdeveniments esportius en cap suport fora de l’horari de 1 a 5 de la matinada.

La publicitat a través de correu postal queda prohibida i la que es realitzi a través de correu electrònic només es podrà emetre amb el consentiment de l’interessat, en cap cas quan el receptor hagi desenvolupat comportaments de risc. Aquella comunicació comercial que es realitza en mitjans publicitaris presencials, com ara tanques publicitàries o altres suports de publicitat exterior, haurà d’atendre al que es disposa en el reial decret i a la normativa autonòmica en vigor.

Igualment, la publicitat a internet queda relegada als portals dels operadors del joc. No entren en aquesta categoria els perfils en xarxes socials, on les empreses del joc només podran emetre missatges publicitaris als seus seguidors; ni les plataformes d’intercanvi de vídeo com Youtube, on la publicitat queda relegada al mateix horari que la resta de suports publicitaris.

A més, per una protecció més gran dels menors, s’inclou el control parental a través mecanismes que identifiquin la categoria de jocs d’atzar en la publicitat en línia. Tant en motors de cerca, xarxes socials o plataformes d’intercanvi de vídeo, els operadors hauran de comptar amb instruments que garanteixin que, en cap cas, la seva publicitat es dirigeix a menors i que existeixen mecanismes de bloqueig o ocultació d’anuncis.

Quant al contingut del missatge, en aquells anuncis de jocs d’atzar o apostes que s’emetin en l’horari permès, no podran aparèixer persones o personatges, reals o ficticis, de rellevància o notorietat pública. Tampoc es podrà traslladar la percepció falsa o equívoca de gratuïtat o de falta d’onerositat de les promocions, ni induir a confusió respecte a la naturalesa del joc. En cap cas estarà permès incloure testimoniatges de beneficiaris previs, reals o figurats, de la promoció; ni basar-se en l’habilitat del jugador.

Règim sancionador

Els operadors de joc seran responsables del compliment de les disposicions en matèria de comunicacions comercials previstes en el reial decret quan aquestes comunicacions es difonguin, emplacin o realitzin pel seu compte o encàrrec. S’aplicarà el règim sancionador de la Llei 13/2011, de regulació del joc. Els incompliments seran del tipus greu i els operadors podran ser sancionats amb multa d’entre 100.000 i un milió d’euros i amb la suspensió de la seva activitat a Espanya per un termini màxim de sis mesos.

Als prestadors de serveis de comunicació audiovisual se’ls aplica el règim sancionador previst en la Llei 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual, la instrucció i la sanció de la qual correspon a la CNMC.

Entrada en vigor

La norma va entrar en vigor, amb caràcter general el dia 5 de novembre de 2020.

A partir d’aquest moment, ja no es podran subscriure nous contractes contraris a les mesures contemplades en el reial decret.

Per als signats i que estiguin en vigor en aquest moment, s’estableixen uns terminis que van fins a l’estiu de 2021, coincidint amb el final de la temporada esportiva, encara que els convenis privats entre clubs i operadors s’hagin signat per més temps.

Les mesures de prohibició de bons promocionals o la regulació de la publicitat a internet, encara que existeixin contractes més extensos, tindran un període d’adaptació menor i entraran en vigor íntegrament el 1 de maig de 2021.

En el cas de campanyes publicitàries amb persones o personatges de rellevància que ja hagin estat contractades, no es podran continuar emetent a partir del 1 d’abril de 2021.

La resta de contractes subscrits amb anterioritat a l’entrada en vigor, es podran mantenir fins al 30 d’agost de 2021.

Aquest caràcter transitori té com a objectiu garantir l’adaptació tècnica i econòmica dels sectors que es veuen afectats per l’aprovació de la nova norma.

L’informem que al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de 5 de novembre de 2020 s’ha publicat el Decret llei 36/2020, de 3 de novembre, pel qual s’ajorna l’increment de l’impost sobre les estades en establiments turístics i es crea una nova deducció en la quota de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per als treballadors afectats per ERTO o acomiadats en el 2020.

Impost sobre les estades en establiments turístics

El Decret llei 23/2020, de 9 de juny, de mesures urgents en matèria tributària, va ajornar fins al 1 de gener de 2021 l’entrada en vigor de l’increment de les tarifes de l’impost i l’aplicació del recàrrec a la ciutat de Barcelona, que havien d’entrar en vigor inicialment el 1 de juliol de 2020. No obstant això, avui dia (atès que la situació sanitària fa difícil preveure que a 1 de gener de 2021 els establiments turístics funcionin amb normalitat) s’estima necessari posposar una vegada més l’entrada en vigor de les tarifes i del recàrrec, fins al 1 de juny de 2021.

IRPF. Deducció per obligació de presentar la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques per raó de tenir més d’un pagador

La situació econòmica derivada de la pandèmia ha conduït al fet que molts treballadors (i) hagin estat o estiguin afectats en el 2020 per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), o (ii) hagin perdut la seva feina, passant a tenir dos pagadors (l’empresa amb la qual tenen o tenien la relació laboral i el Servei Públic d’Ocupació Estatal). Com a conseqüència d’aquesta circumstància, es pot donar el cas que els qui fins ara no estaven obligats a presentar la declaració de l’IRPF per tenir un únic pagador, ara l’hagin de presentar, tributant d’acord amb la normativa autonòmica (que pot portar a pagar impostos, a l’ésser els gravàmens superiors a les retencions practicades).

Per pal·liar aquest efecte, s’introdueix, amb efectes des del 1 de gener de 2020, una deducció en la quota íntegra autonòmica de l’IRPF, per l’import que resulti de restar de la quota íntegra autonòmica la quota íntegra estatal, sempre que la diferència sigui positiva. La deducció serà aplicable per aquells contribuents que, com a conseqüència de tenir més d’un pagador de rendiments del treball, resultin obligats a presentar la declaració de l’impost.

Aquesta deducció no resultarà aplicable als contribuents que s’hagin acollit o es puguin acollir al procediment especial de retencions aplicable a contribuents perceptors de prestacions passives.

L’informem que el Departament d’Empresa i Coneixement, mitjançant la Resolució EMC/2810/2020 publicada al DOGC el dia 9 de novembre, ha aprovat les bases per a un nou ajut a autònoms i empreses del sector turístic a Catalunya. L’objecte d’aquestes bases és regular les condicions per a la concessió de subvencions a autònoms i empreses del sector turístic, afectats econòmicament per la situació de crisi ocasionada per la COVID-19, per compensar l’evident pèrdua econòmica del sector i garantir la continuïtat de la seva activitat.

Aquesta Resolució entrà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Persones o entitats beneficiàries

Poden ser beneficiaris d’aquesta subvenció els professionals autònoms i les empreses turístiques donades d’alta en el cens de l’IAE que desenvolupin activitats en el sector turístic i que estiguin inclosos en alguna de les categories recollides en els capítols III, IV, VI i VII del títol III de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya:

• Guies de turisme de Catalunya habilitats (han d’estar inscrits al Registre de Turisme de Catalunya)
• Titulars d’establiments d’allotjament turístic: establiments hotelers, apartaments turístics, càmpings i establiments de turisme rural (han d’estar inscrits al Registre de Turisme de Catalunya)
• Agències de viatges (han d’estar donats d’alta en l’IAE corresponent a agències de viatge 755)
• Establiments i activitats d’interès turístic: persones o empreses que contribueixen a dinamitzar i promoure el turisme i afavoreixen les estades en el territori: congressos i turisme de reunions, rutes guiades, culturals, sortides de coneixement del patrimoni i el medi natural i excursions, senderisme, cicloturisme, enoturisme, ecoturisme, activitats aquàtiques i nàutiques, activitats realitzades en parcs de natura, aquàtics i temàtics (s’ha d’acreditar que contribueixen a dinamitzar el turisme i afavoreixen les estades en el territori)

També s’inclouen les explotadores d’habitatges d’ús turístic (han d’estar donades d’alta en l’IAE 685, 686, 861.1)

Qui no pot sol·licitar aquest ajut?

Els establiments de restauració, els allotjaments juvenils, els propietaris d’habitatges d’ús turístic que no siguin explotadors d’acord amb el que se sol·licita en la norma, els recintes i àrees d’acolliment d’autocaravanes, els refugis de muntanya i similars, els consultors i les empreses d’assessoria turística, les empreses de publicitat, les acadèmies d’idiomes, els centres de formació, els organitzadors de cursos escolars, estades esportives o estudis a l’estranger o activitats de traducció o interpretació.

Quantia de la subvenció:

• Per als guies de turisme de Catalunya: 2.000 €
• Els titulars d’establiments d’allotjament turístic, les agències de viatges i els establiments i activitats d’interès turístic:

1. Autònoms i empreses amb una mitjana de fins a 5 empleats: 5.000 €
2. Empreses amb una mitjana d’entre 6 i 49 empleats: 10.000 €
3. Empreses amb una mitjana de més de 50 empleats: 20.000 €

• Per a les empreses explotadores d’habitatges d’ús turístic:

1. Empreses de fins a 10 empleats: 5.000 €
2. Empreses a partir d’11 empleats o més: 10.000 €

*Per al càlcul de la mitjana es tindrà en compte el nombre d’empleats que s’han tingut en el 2019. Per a aquelles empreses que hagin iniciat l’activitat en el 2020, es tindrà en compte el nombre d’empleats que han tingut de mitjana des de la data d’inici de la seva activitat fins a 14 de març de 2020.

Es pot trobar més informació en les bases de la subvenció

L’informem que al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de 6 de novembre de 2020 s’ha publicat la RESOLUCIÓ TSF/2799/2020, de 4 de novembre, per la qual s’aprova la convocatòria d’ajuts per afavorir el manteniment de l’activitat econòmica dels treballadors autònoms, persona física, i dels treballadors autònoms que formen part d’una microempresa davant els efectes de les noves mesures adoptades per fer front a la COVID-19.

Davant uns efectes de la pandèmia generada per la COVID-19 que s’estan allargant en el temps i que es manifesten amb una gran intensitat, es considera necessari reforçar el suport als treballadors autònoms que desenvolupin les seves activitats com a persones físiques o bé mitjançant empreses de petita dimensió. Per a això s’ha aprovat un ajut extraordinari per afavorir la continuïtat de les seves activitats en un context econòmic i social desfavorable i atenuar els efectes negatius que estan suportant.

A qui va dirigit

1. Els treballadors donats d’alta al règim especial de treballadors autònoms o per compte propi de la Seguretat Social (RETA), o bé, a una mutualitat com a sistema alternatiu al RETA, que exerceixin l’activitat econòmica com a persona física. No podran sol·licitar l’ajut quan el sumatori dels treballadors autònoms, inclosos els autònoms col·laboradors, i els contractats per compte d’altri de la unitat de negoci és superior a sis, prenent com a referència la mitjana de l’any 2019.
2. Els treballadors autònoms donats d’alta al RETA, o bé a una mutualitat com a sistema alternatiu al RETA, socis d’una empresa amb personalitat jurídica pròpia (d’un màxim de 3 socis). No podran sol·licitar l’ajuda les empreses amb personalitat jurídica que el sumatori de socis i treballadors sigui superior a 6 (mitjana de l’any 2019).
3. Els socis de les cooperatives de treball associat que cotitzen en el RETA o en una mutualitat com a sistema alternatiu al RETA, sempre que la cooperativa estigui formada com a màxim per 3 socis treballadors. No podran sol·licitar l’ajut les cooperatives que el sumatori dels socis i treballadors no socis sigui superior a 6 (mitjana de l’any 2019).

Requisits

Requisits específics

1. Ser treballador autònom.
2. Estar donat d’alta en el RETA o en una mutualitat com a sistema alternatiu al RETA de manera ininterrompuda abans del 1 d’octubre de 2020.
3. La base imposable de l’última declaració de la renda de les persones físiques disponible del sol·licitant ha de ser igual o inferior a 35.000 euros, en cas d’acollir-se al sistema de tributació individual, i d’igual quantia, en relació amb la part de la base imposable corresponent al sol·licitant, en cas d’acollir-se al sistema de tributació conjunta.
4. Que el rendiment net de l’activitat dels tres primers trimestres de l’any 2020 no hagi superat l’import de 13.125 euros d’acord amb el que han declarat en el model 130 o 131 de l’IRPF per als tres primers trimestres de l’any 2020 o document probatori equivalent per als treballadors autònoms no obligats a fer declaracions trimestrals de l’IRPF. En cas de treballadors autònoms que l’alta com a treballador autònom hagi estat posterior al 1 de gener de 2020, el càlcul de l’import màxim del rendiment net de l’activitat es farà amb el prorrateig dels dies d’alta com a treballador autònoma prenent com a referència l’import de 13.125 euros.
5. Tenir el domicili fiscal en un municipi de Catalunya.
6. Les persones físiques empresàries han d’estar donades d’alta en el cens de l’impost sobre activitats econòmiques en els supòsits en què sigui obligatori.

Requisits generals

1. Complir les obligacions tributàries davant l’Estat i la Generalitat i les obligacions davant la Seguretat Social o bé disposar de la corresponent resolució de pròrroga, ajornament, moratòria o qualsevol altra condició especial dels seus deutes amb l’Estat, la Generalitat i la Seguretat Social. Aquest compliment s’ha de mantenir al llarg de tot el procediment: en el moment de presentar la sol·licitud, abans de la resolució d’atorgament i abans de rebre qualsevol pagament. Respecte a les quotes en la Seguretat Social s’aplicarà el criteri establert en l’article 17.1 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març.
2. Ser el titular del compte bancari que ha comunicat en la sol·licitud d’ajut.
3. No trobar-se en cap de les circumstàncies que impedeixen adquirir la condició de beneficiari previstes en l’article 13 de la Llei 38/2003, 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18-11-2003).
4. No haver estat sancionat, en resolució ferma, per la comissió d’infracció greu en matèria d’integració laboral de discapacitats o molt greu en matèria de relacions laborals o en matèria de seguretat i salut en el treball, durant l’any anterior a la convocatòria, de conformitat amb el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, o, si ha estat sancionat, haver aplicat les mesures correctores previstes i abonat les quantitats requerides per aquest concepte.
5. Complir els requisits que estableixen els articles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (DOGC núm. 2553, de 07-01-1998).
6. No haver estat mai objecte de sancions administratives fermes ni de sentències fermes condemnatòries per haver exercit o tolerat pràctiques laborals discriminatòries per raó de sexe o gènere.
7. Disposar d’un sistema d’organització i de gestió de la prevenció, d’acord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals; amb el Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció; així com amb les modificacions posteriors introduïdes per la Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals.
8. Complir amb el que estableix la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.
9. Respectar el dret a l’accessibilitat per a les persones amb discapacitat d’acord amb la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat.
10. Respectar la normativa vigent en matèria de desenvolupament sostenible.
11. Complir amb el que estableix l’article 13.5 de la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència, que el personal de les entitats les activitats de les quals suposin l’accés i exercici a les professions, els oficis i les activitats que impliquin contacte habitual amb menors no pot haver estat condemnat per sentència ferma per algun delicte contra la llibertat i indemnitat sexual, que inclou l’agressió i l’abús sexual, l’assetjament sexual, l’exhibicionisme i la provocació sexual, la prostitució i l’explotació sexual i la corrupció de menors, així com per tràfic d’éssers humans.
12. Complir la normativa sobre propietat intel·lectual.

Quantia del ajuts

S’estableix un ajut extraordinari i puntual en forma de prestació econòmica de pagament únic per un import fix de 2.000 euros.

Aquest ajut serà compatible amb la percepció de qualsevol altre ajut, prestació, subsidi o subvenció, públics o privats, destinat a la mateixa finalitat, excepte amb els ajuts establerts en la Resolució TSF/1270/2020, de 3 de juny, per la qual s’obre la convocatòria per a la concessió de subvencions per afavorir l’autoocupació de joves inscrits en el programa de Garantia Juvenil per a l’any 2020. La prestació no pot ser objecte de cessió, embargament o retenció.

Presentació de sol·licituds

El termini s’inicia a les 9.00 hores del 9 de novembre de 2020 fins a les 15.00 hores del 20 de novembre de 2020, o fins a esgotar la dotació pressupostària.

L’única manera vàlida de demanar l’ajut és telemàticament a partir del formulari específic que es troba a internet, a Tràmits Gencat o al Canal empresa.

La sol·licitud s’ha de realitzar obligatòriament per internet atès que així ho recull la Convocatòria i segons ORDRE PDA/20/2019, de 14 de febrer, sobre les condicions per a la posada en funcionament de la tramitació electrònica, cal considerar els treballadors per compte propi, els anomenats autònoms, com a empresaris individuals i professionals, són assimilables al col·lectiu empresarial en l’àmbit dels serveis de tramitació respecte a l’obligatorietat de la comunicació electrònica amb l’Administració.

Per a més informació vegeu:

https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/el_departament/coronavirus-sars-cov-2/ajutscovid/ajutmantenimentactivitateconomica/

L’informem que al DOGC s’ha publicat la RESOLUCIÓ SLT/2811/2020, de 6 de novembre, per la qual es prorroguen les mesures de salut pública, de restricció de la mobilitat nocturna, per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de la COVID-19 al territori de Catalunya, fins al 23 de novembre de 2020.

Aquesta resolució té efectes a partir de la seva publicació al DOGC.

Queden prohibits tots els desplaçaments i la circulació per les vies públiques entre les 22.00 hores i les 06.00 hores.

S’exclouen d’aquesta prohibició els següents desplaçaments de caràcter essencial, que caldrà justificar adequadament:

• Desplaçament per assistència sanitària d’urgència i per anar a la farmàcia per raons d’urgència, sempre que sigui la més pròxima al domicili, així com per assistència veterinària urgent.

• Desplaçament de treballadors i els seus representants per anar o tornar del centre de treball en els casos en què la feina no es pugui realitzar en modalitat de treball a distància o teletreball, així com aquells desplaçaments en missió inherents al desenvolupament de les funcions pròpies del lloc de treball o de la seva activitat professional o empresarial.

S’hi inclouen, en tot cas, els desplaçaments de professionals o voluntaris degudament acreditats per realitzar serveis essencials, sanitaris i socials.

• Retorn al domicili des de centres educatius, activitats culturals permeses i recollida en l’establiment en els serveis de restauració.

• Cura de persones grans, menors d’edat, persones dependents, amb discapacitat o especialment vulnerables per motius inajornables.

S’hi inclouen els desplaçaments per necessitats de persones amb trastorns de la conducta, discapacitat o malaltia que requereixin activitat en l’exterior per al seu benestar emocional o de salut, quan estigui degudament justificat per professionals sanitaris o socials amb el corresponent certificat.

També s’hi inclouen els desplaçaments necessaris per a la recollida i la cura de menors d’edat en cas de progenitors separats, divorciats o amb residència en llocs diferents.

• Actuacions urgents davant òrgans judicials.

• Retorn al lloc de residència habitual després d’haver realitzat les activitats permeses detallades anteriorment.

• Cura de mascotes i animals de companyia durant el temps imprescindible i sempre de manera individual en la franja horària compresa entre les 04.00 i les 06.00 hores.

• Causa de força major o una altra situació de necessitat justificada.

Igualment, durant l’horari de restricció de la mobilitat es permet la circulació de vehicles per als desplaçaments permesos.

La circulació de vehicles per carreteres i vies que transcorrin o creuïn l’àmbit territorial de Catalunya està permesa sempre que tingui origen i destinació fora de Catalunya. Així mateix, està sempre permesa la circulació quan es tracti de transport de mercaderies.

Horaris de tancament

L’horari d’obertura al públic de les activitats permeses per resolució de les autoritats integrants del Comitè de Direcció del Pla d’actuació del PROCICAT per a emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc és el corresponent a cada activitat, sense que en cap cas pugui superar la franja entre les 06.00 hores i les 21.00 hores, o la franja entre les 06.00 hores i les 22.00 hores en el cas de les activitats culturals permeses i per a la recollida en l’establiment en els serveis de restauració. En el cas de l’activitat de prestació de serveis de restauració a domicili, aquesta es pot prestar en la franja compresa entre les 06.00 hores i les 23.00 hores.

S’exceptuen d’aquesta limitació les activitats de caràcter essencial establertes en l’annex 2 del Decret llei 27/2020, de 13 de juliol, de modificació de la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública.

Aplicabilitat

Les mesures contingudes en aquesta Resolució són aplicables a tots els qui es trobin i circulin per Catalunya, així com als titulars de qualsevol activitat econòmica, empresarial o establiment d’ús públic o obert al públic ubicat en aquest àmbit territorial.

Inspecció i règim sancionador

Corresponen als ajuntaments i a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en l’àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control de les mesures establertes en aquesta Resolució.

L’incompliment de les mesures recollides en aquesta Resolució és objecte de règim sancionador, d’acord amb el Decret llei 30/2020, de 4 d’agost, pel qual s’estableix el règim sancionador específic per l’incompliment de les mesures de prevenció i contenció sanitàries per fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID-19.

Informes periòdics i durada

S’hauran d’emetre informes periòdics dels efectes de la mesura adoptada. La durada de la mesura s’estableix en un termini de 15 dies.

RECORDI… Aquestes mesures són aplicables fins al 13 de novembre, excepte les restriccions en la mobilitat nocturna que s’allarguen fins al 23 de novembre

L’informem que el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha publicat un criteri, vinculat a l’article 13 del Reial decret llei 30/2020, de 29 de setembre, de mesures socials en defensa de l’ocupació (publicat el passat 30 de setembre), pel qual els hostalers que no realitzin servei a domicili o de recollida al local podran presentar una declaració responsable per accedir a la nova prestació extraordinària.

La norma esmentada indicava que un dels requisits per l’accés a aquesta prestació, és que els treballadors autònoms havien d’estar afectats per una suspensió temporal de tota l’activitat com a conseqüència de resolució de l’autoritat laboral competent com a mesura de contenció de la propagació del virus SARS-CoV-2. Per tant, fins ara molts autònoms del sector de l’hostaleria que sol·licitaven l’ajuda a la mútua se’ls denegava indicant que podien realitzar serveis de lliurament a domicili.

En definitiva, amb el nou criteri, els hostalers autònoms que NO prestin els serveis esmentats podran accedir:

• A la prestació extraordinària per suspensió d’activitat, mitjançant sol·licitud a la mútua i aportant la declaració responsable.
• A la prestació compatible amb l’activitat si estimen que la seva facturació ha caigut un 75% respecte a l’últim trimestre de l’any passat.

Quant als hostalers que SÍ QUE realitzin aquest servei de repartiment a domicili o recollida al local, podran accedir a la prestació compatible, amb l’estimació de facturació assenyalada anteriorment.

 

L’ampliació a aquests supòsits es produeix després que en alguns territoris s’hagi suspès l’activitat de la restauració, excepte en el servei a domicili, amb l’objectiu de mitigar la propagació de la COVID-19.

La mesura s’ha adoptat després de diverses queixes de les principals associacions de treballadors autònoms, que van denunciar la desprotecció d’aquest sector a pesar que la Seguretat Social va abonar el passat 30 d’octubre 234,21 milions d’euros a més de 256.000 treballadors autònoms als quals els va ser reconeguda alguna de les prestacions posades en marxa per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia de la COVID-19. D’ells, gairebé 15.000 van ser beneficiaris de la prestació per suspensió temporal de l’activitat. En aquest mes, es van registrar de mitjana 3,265 milions d’afiliats a la Seguretat Social en el règim d’autònoms, 1.816 més que al setembre.

Com ja l’hem estat informant, a causa de la situació excepcional d’estat d’alarma, s’han establert uns terminis extraordinaris per formular i aprovar els comptes anuals: 

• Formulació de comptes: 31 d’agost de 2020
• Aprovació dels comptes: 31 d’octubre de 2020
• Dipòsit dels comptes: 30 de novembre de 2020 (un mes a comptar des de la data d’aprovació)

Doncs bé, tenint en compte l’anterior, en data d’avui ja s’han celebrat la majoria de les juntes, s’han aprovat els comptes anuals de 2019, s’han adoptat molts acords i s’han complert en principi tots els requisits de fons i forma exigits per a la seva legalitat. Però què succeeix si no ha estat així? Què pot passar si s’ha interpretat malament la normativa d’urgència adoptada per la pandèmia de la COVID-19? Per exemple, considera que els terminis de convocatòria no han coincidit amb els exigits per la norma o que el seu dret d’informació no s’ha respectat.

Recordem que el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, permet que, encara que no estigui previst en els estatuts, les sessions es puguin celebrar en videoconferència o per conferència telefònica múltiple, però per poder procedir-hi, el secretari ha de verificar la identitat dels assistents o dels seus representants.

Si no hi estem d’acord, per què motius i de quina manera podem impugnar-los?

Impugnació d’acords socials

Per poder impugnar els comptes anuals, es requereix tenir la condició de soci en el moment de l’aprovació dels comptes, i no haver votat a favor de la seva aprovació (ja no s’exigeix que consti en acta). 

Quins actes són impugnables?

Els acords socials que siguin contraris a la Llei, que s’oposin als estatuts o al reglament de la junta de la societat o lesionin l’interès social en benefici d’un o diversos socis o de tercers.

La lesió de l’interès social es produeix també quan l’acord, fins i tot no causant mal al patrimoni social, s’imposa de manera abusiva per la majoria. S’entén que l’acord s’imposa de manera abusiva quan, sense respondre a una necessitat raonable de la societat, s’adopta per la majoria en interès propi i en detriment injustificat dels altres socis.

Si l’acord per a l’aprovació dels comptes és contrari a l’ordre públic, la impugnació és possible també per parts dels socis incorporats amb posterioritat a la seva aprovació.

Quins actes NO són impugnables?

No serà procedent la impugnació d’un acord social quan hagi estat deixat sense efecte o substituït vàlidament per un altre adoptat abans que s’hagués interposat la demanda d’impugnació. Si la revocació o substitució hagués tingut lloc després de la interposició, el jutge dictarà acte de terminació del procediment per desaparició sobrevinguda de l’objecte.

L’anterior s’entén sense perjudici del dret del qui impugni a instar l’eliminació dels efectes o la reparació dels danys que l’acord li hagués ocasionat mentre va estar en vigor.

Tampoc procedirà la impugnació d’acords basada en els següents motius:

a) La infracció de requisits merament procedimentals establerts per la Llei, els estatuts o els reglaments de la junta i del consell, per a la convocatòria o la constitució de l’òrgan o per a l’adopció de l’acord, tret que es tracti d’una infracció relativa a la forma i termini previ de la convocatòria, a les regles essencials de constitució de l’òrgan o a les majories necessàries per a l’adopció dels acords, així com qualsevol altra que tingui caràcter rellevant.

b) La incorrecció o insuficiència de la informació facilitada per la societat en resposta a l’exercici del dret d’informació amb anterioritat a la junta, tret que la informació incorrecta o no facilitada hagués estat essencial per a l’exercici raonable per part de l’accionista o soci mitjà, del dret de vot o de qualsevol dels altres drets de participació.

c) La participació en la reunió de persones no legitimades, tret que aquesta participació hagués estat determinant per a la constitució de l’òrgan.

d) La invalidesa d’un o diversos vots o el còmput erroni dels emesos, tret que el vot invàlid o l’error de còmput haguessin estat determinants per a la consecució de la majoria exigible.

Termini per impugnar

L’acció d’impugnació dels acords socials caducarà en el termini d’un any, tret que tingui per objecte acords que per les seves circumstàncies, causa o contingut resultessin contraris a l’ordre públic, i en aquest cas l’acció no caducarà ni prescriurà.

El termini de caducitat es computarà des de la data d’adopció de l’acord si hagués estat adoptat en junta de socis o en reunió del consell d’administració, i des de la data de recepció de la còpia de l’acta si l’acord hagués estat adoptat per escrit. Si l’acord s’hagués inscrit, el termini de caducitat es computarà des de la data d’oposabilitat de la inscripció.

Legitimació per impugnar

• Per a la impugnació dels acords socials estan legitimats qualsevol dels administradors, els tercers que acreditin un interès legítim i els socis que haguessin adquirit aquesta condició abans de l’adopció de l’acord, sempre que representin, individualment o conjunta, almenys l’u per cent del capital.
• Els estatuts podran reduir els percentatges de capital indicats i, en tot cas, els socis que no els assoleixin tindran dret al rescabalament del mal que els hagi ocasionat l’acord impugnable.
• Per a la impugnació dels acords que siguin contraris a l’ordre públic estarà legitimat qualsevol soci, encara que haguessin adquirit aquesta condició després de l’acord, administrador o tercer.
• Les accions d’impugnació s’hauran de dirigir contra la societat. Quan l’actor tingués la representació exclusiva de la societat i la junta no tingués designat a ningú a aquest efecte, el jutge que conegui la impugnació nomenarà la persona que ha de representar-la en el procés, entre els socis que haguessin votat a favor de l’acord impugnat.
• Els socis que haguessin votat a favor de l’acord impugnat podran intervenir a costa seu en el procés per mantenir la seva validesa.
• No podrà al·legar defectes de forma en el procés d’adopció de l’acord qui havent tingut ocasió de denunciar-los en el moment oportú, no ho hagués fet.

Procediment d’impugnació

La impugnació s’haurà de presentar mitjançant demanda contra la societat al jutjat mercantil que sigui competent, segons el procediment ordinari, si bé amb un incident previ per determinar el caràcter essencial dels efectes invocats en la impugnació.

En el cas que fos possible d’eliminar la causa d’impugnació, el jutge, a sol·licitud de la societat demandada, atorgarà un termini raonable perquè pugui ser esmenada.

Mentre es tramita la impugnació dels comptes anuals s’haurà de fer constar aquest extrem en l’aprovació dels comptes posteriors.

Sentència estimatòria

La sentència ferma que declari la nul·litat d’un acord inscriptible s’haurà d’inscriure al Registre Mercantil. El «Butlletí Oficial del Registre Mercantil» en publicarà un extracte.

En el cas que l’acord impugnat estigués inscrit al Registre Mercantil, la sentència determinarà a més la cancel·lació de la seva inscripció, així com la dels assentaments posteriors que resultin contradictoris amb ella.

L’informem que al BOE del dia 12 de novembre s’ha publicat la Resolució de l’11 de novembre de 2020, de la Direcció General de Salut Pública, relativa als controls sanitaris a realitzar en els punts d’entrada a Espanya.

La present resolució tindrà efectes a partir del dia 23 de novembre i fins que el Govern declari la finalització de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, d’acord amb el que s’estableix en l’article 2.3 del Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

Aquesta resolució deixa sense efectes la Resolució de 24 de juliol de 2020, de la Direcció General de Salut Pública, Qualitat i Innovació, relativa als controls sanitaris a realitzar en els punts d’entrada a Espanya.

Mitjançant aquesta Resolució es fa una actualització dels controls sanitaris a què s’han de sotmetre actualment tots els passatgers internacionals en els punts d’entrada. D’aquesta manera es manté el control de temperatura i el control visual en els mateixos termes que fins ara, i s’amplia l’abast del control documental a fi d’incloure l’exigència d’una prova diagnòstica d’infecció activa per SARS-CoV-2 amb resultat negatiu, realitzada en les setanta-dues hores prèvies a l’arribada, a tots els passatgers procedents de països/zones de risc. Aquesta mesura s’inclou entre les contemplades en la Recomanació (UE) 2020/1052 del Consell de la Unió Europea, en la qual també s’indica que, sempre que sigui possible, en les estratègies que decideixin els Estats membres, s’ha d’impulsar el desenvolupament de proves i d’aquesta manera limitar la utilització de les quarantenes com a mesura de restricció de la mobilitat.

Sancions de fins a 600.000 euros

En cas d’incompliment es preveu que s’apliqui el règim sancionador contemplat en la Llei General de Salut Pública de 2011, que preveu multes de 60.001 fins a 600.000 euros per a les infraccions molt greus, de 3.001 fins a 60.000 euros per a les greus i de fins a 3.000 per a les lleus.

Tots els passatgers que arribin a Espanya per via aèria o marítima s’hauran de sotmetre a un control sanitari abans de la seva entrada al país. Aquests controls podran incloure la presa de temperatura, un control documental i un control visual sobre l’estat del passatger.

A l’arribada a Espanya, en la realització del control sanitari documental, els passatgers que, procedint d’un país o zona de risc, no acreditin adequadament la realització d’una PCR amb resultat negatiu realitzada en les setanta-dues hores prèvies a l’arribada, s’hauran de sotmetre a la realització de la prova diagnòstica que estableixin els serveis de sanitat exterior.

També s’hauran de sotmetre a aquesta prova aquells passatgers respecte dels quals, després de la realització dels controls de temperatura, visual o documental, es determini que existeix sospita que puguin patir COVID-19. Alternativament, es podrà exigir una PCR en les següents 48 hores d’arribada, el resultat de la qual hauran de comunicar als Serveis de Sanitat Exterior.

Per a la designació de les zones o països de risc als quals s’exigirà la realització d’una PCR amb resultat negatiu, en el cas dels països de la Unió Europea, es prendrà com a referència els criteris contemplats en la recomanació del Consell del passat 13 d’octubre sobre un enfocament coordinat de la restricció de la lliure circulació en resposta a la pandèmia de COVID-19, i en el que afecta els països tercers la referència bàsica serà la incidència acumulada per 100.000 habitants en 14 dies.

Els operadors turístics i les companyies de transport aeri o marítim i qualsevol altre agent que comercialitzi bitllets aïlladament o com a part d’un viatge combinat han d’informar els passatgers, en l’inici del procés de venda dels bitllets amb destinació a Espanya, de l’obligatorietat del viatger de presentar el formulari de control sanitari a l’arribada, on s’inclourà la declaració de disposar d’una prova diagnòstica per a SARS-CoV-2 amb resultat negatiu realitzada en les setanta-dues hores prèvies a l’arribada als qui procedeixen de zones de risc.

Al formulari de control sanitari que tot passatger ha d’emplenar abans de la seva entrada al país es recollirà a partir d’ara una pregunta sobre si disposa d’una PCR negativa realitzada en les 72 hores prèvies a l’arribada a Espanya. El document haurà de ser l’original, redactat en castellà o anglès i podrà ser presentat en format paper o electrònic.

Formulari de control sanitari – via aèria:

https://www.boe.es/datos/imagenes/disp/2020/298/14049_5331.png

Formulari de control sanitari – via marítima:

https://www.boe.es/datos/imagenes/disp/2020/298/14049_5583.png

El llistat de països o zones de risc establert en l’annex II, així com els criteris emprats per a la seva definició, seran revisats cada quinze dies i la seva actualització serà publicada a la pàgina web del Ministeri de Sanitat: https://www.mscbs.gob.es i al web SpTH: https://www.spth.gob.es.

L’actualització de les revisions del llistat de països o zones es farà efectiva set dies després de la seva publicació, amb l’objectiu de permetre a les companyies de transport, agències de viatges i operadors turístics que ajustin les mesures informatives per als passatgers.

Llistat de països i zones als quals s’exigeix als passatgers que en procedeixen una prova diagnòstica d’infecció activa per SARS-CoV-2 amb resultat negatiu com a requisit d’entrada a Espanya

Països de la Unió Europea/Espai Econòmic Europeu

Criteri d’inclusió: zones de risc de color vermell o gris, sobre la base dels indicadors combinats segons Recomanació del Consell 2020/1475

Alemanya.

Àustria.

Bèlgica.

Bulgària.

Txèquia.

Xipre.

Croàcia.

Dinamarca (excepte les Illes Faroe i Grenlàndia).

Eslovènia.

Estònia.

França.

Grècia (excepte les regions de Kitri, Ionia Nisia, Dytiki Ellada i Sterea Ellada).

Hongria.

Irlanda.

Islàndia.

Itàlia.

Letònia.

Lituània.

Luxemburg.

Malta.

Noruega (excepte les regions de Rogaland, Møre og Romsdal, Nordland, Viken, Innlandet, Vestfold og Telemark, Agder, Vestland, Trøndelag i Troms og Finnmark).

Països Baixos.

Polònia.

Portugal (excepte la regió autònoma de les Illes Açores).

Romania.

Suècia.

Liechtenstein.

Eslovàquia.

Tercers països

Criteri d’inclusió: incidència acumulada superior a 150 per 100.000 habitants en 14 dies. (Font ECDC)

Albània.

Andorra.

Argentina.

Armènia.

Aruba.

Bahrain.

Belize.

Bòsnia i Hercegovina.

Cap Verd.

Colòmbia.

Costa Rica.

Unió dels Emirats Àrabs.

Estats Units d’Amèrica.

Federació Russa.

Geòrgia.

Gibraltar (Regne Unit).

Guam.

Jordània.

Kuwait.

Líban.

Líbia.

Macedònia del nord.

Marroc.

Moldàvia.

Mònaco.

Montenegro.

Palestina.

Panamà.

Polinèsia Francesa (França).

Puerto Rico.

Regne Unit.

San Marino.

Saint-Martin.

Sèrbia.

Suïssa.

Tunísia.

Ucraïna.

L’informem que el Govern de la Generalitat ha publicat al DOGC del 06-11-2020, l’anunci de la RESOLUCIÓ per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions en l’àmbit de les activitats de restauració, els centres d’estètica i bellesa, els parcs infantils privats, l’oci nocturn i els establiments comercials situats en un centre o recinte comercial, afectats econòmicament per les mesures de tancament decretades per pal·liar els efectes de la COVID-19, que va entrar en vigor el dia 7 de novembre de 2020.

Aquesta subvenció té la finalitat de reactivar i impulsar aquestes activitats davant la situació de tancament que ha comportat la Resolució SLT/2700/2020, de 29 d’octubre, que van implicar la suspensió de les activitats de restauració, en tota mena de locals i establiments i la prohibició de l’obertura d’establiments d’activitats lúdiques infantils privades en espais tancats.

També inclou la concessió de les subvencions en l’àmbit de les activitats d’oci nocturn, amb la finalitat de reactivar i impulsar aquestes activitats, davant la situació de tancament que ha comportat la Resolució SLT/2782/2020, de 19 d’agost.

Persones o entitats beneficiàries

• Els professionals autònoms i pimes que prestin activitats de restauració o siguin titulars d’un centre d’estètica i bellesa, d’un parc infantil privat, o d’un establiment o local que es trobi dins d’un centre o un recinte comercial donades d’alta en el cens de l’IAE, que han estat obligades al tancament sobre la base de la Resolució SLT/2700/2020, de 29 d’octubre, per la qual s’adopten noves mesures de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de la COVID-19 al territori de Catalunya.

• Les fundacions que tenen com a objecte social l’atenció i/o inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social, que explotin una activitat de restauració i tinguin la corresponent llicència d’activitat concedida i que en funció de la resolució SLT/2700/2020, de 29 d’octubre també van ser obligades a tancar la seva activitat de restauració.

• Els professionals autònoms i pimes titulars d’un establiment d’oci nocturn, donats d’alta en el cens de l’IAE, que han estat obligats al tancament sobre la base de la Resolució SLT/2782/2020, de 19 d’agost, que modificava la Resolució SLT/2073/2020, de 17 d’agost, per la qual s’adoptaven mesures extraordinàries a Catalunya per l’aplicació de l’Acord del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut de 14 d’agost de 2020, sobre la declaració d’actuacions coordinades en salut pública per la contenció de la pandèmia de la COVID-19 que va establir un nou apartat, 4 bis, en la Resolució SLT/2073/2020, de 17 d’agost, que suspenia l’obertura al públic dels locals i establiments que desenvolupin les activitats de discoteca, sala de ball, sala de festes amb espectacle, sala de festes amb espectacle i concerts d’infància i joventut, bar musical, karaoke i discoteques de joventut.

• A l’efecte d’aquestes bases s’entenen com a empreses que presten activitats de restauració, els bars, restaurants i cafeteries, inclosos aquells que presten la seva activitat dins d’un establiment col·lectiu com poden ser centres comercials o mercats municipals. Han de tenir, com a mínim, un establiment, operatiu a Catalunya.

• A l’efecte d’aquestes bases s’entenen com a parcs infantils, aquells parcs infantils privats amb supervisió presencial durant tot l’horari d’obertura. Han de tenir, com a mínim, un establiment, operatiu a Catalunya.

• A l’efecte d’aquestes bases s’entenen com a establiments o locals d’un centre o recinte comercial, aquells establiments que es troben dins d’un centre comercial o recinte comercial, que no venguin productes essencials, ni tinguin accés directe des del carrer.

• A l’efecte d’aquestes bases s’entenen com a establiments dedicats a l’oci nocturn, els bars musicals, les discoteques, les sales de ball, les sales de festes amb espectacle, les sales de festa amb espectacle i concerts d’infància i joventut, les discoteques de joventut i els karaokes. Han de tenir, com a mínim, un establiment operatiu a Catalunya.

• A l’efecte d’aquestes subvencions, s’especifica la categoria de pime (petites i mitjanes empreses), segons l’annex 1 del Reglament (UE) núm. 651/2014 de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d’ajut compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat:

• Mitjana empresa: ocupa menys 250 persones i té un volum de negoci anual que no excedeix els 50 milions d’euros o un balanç general anual que no excedeix els 43 milions d’euros.
• Petita empresa: ocupa menys 50 persones i té un volum de negoci anual o un balanç general anual que no supera els 10 milions d’euros.
• Microempresa: ocupa menys 10 persones i té un volum de negoci anual o un balanç general anual que no supera els 2 milions d’euros.

Queden excloses com a beneficiàries d’aquestes subvencions les empreses que es troben participades en més d’un 50% per capital públic i les fundacions, excepte aquelles fundacions que tenen per objecte social l’atenció i/o inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social, que explotin una activitat de restauració i tinguin la corresponent llicència d’activitat concedida.

Quantia de la subvenció:

• Per a bars, restaurants, cafeteries, centres d’estètica i bellesa, i establiments o locals de centres o recintes comercials, aportació única de 1.500 euros.
• Parcs infantils privats, aportació única de 6.000 euros.
• Bars musicals, discoteques, sales de ball, sales de festes amb espectacles, sales de festes amb espectacles i concerts d’infància i joventut, discoteques de joventut i karaokes, aportació única de 6.000 euros per a establiments de menys de 10 treballadors, i aportació única de 9.000 euros per a establiments de 10 o més treballadors.

A l’efecte d’aquesta resolució, es tindrà en compte el nombre de treballadors que han tingut de mitjana l’any 2019. En el cas d’empreses que han iniciat la seva activitat el 2020, es tindrà en compte el nombre de treballadors que han tingut de mitjana des de la data d’inici de la seva activitat fins al 14 de març de 2020, data de declaració de l’estat d’alarma. Aquest requisit es comprovarà amb les dades que consten en la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Aquestes subvencions es poden acumular a altres subvencions o ajuts públics i/o privats, nacionals o internacionals, tenint en compte que l’import de les subvencions en cap cas podrà ser d’una quantia que aïlladament o en concurrència amb altres subvencions, ajuts o ingressos, superi el cost de l’activitat subvencionada.

L’import de la subvenció s’abonarà en un únic pagament a partir del moment en què es resolgui la concessió de la subvenció.

La convocatòria i el tràmit estaran disponibles aviat i us n’informarem.

L’informem que el Govern de la Generalitat ha aprovat un primer paquet d’ajuts destinats al món cultural, amb un import de 8,4 milions d’euros, que tenen per objecte donar suport al finançament de les despeses de funcionament d’empreses, autònoms i entitats culturals dels sectors de l’audiovisual, les arts escèniques i la música durant la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

En concret s’han publicat les següents normes que regulen les beses i la convocatòria per a la concessió de les subvencions:

• RESOLUCIÓ CLT/2814/2020, de 6 de novembre, de convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per donar suport al finançament de les despeses de funcionament d’empreses i entitats culturals durant la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 (DOGC 11-11-2020)

• DECRET LLEI 38/2020, de 3 de novembre, pel qual s’adopten mesures en l’àmbit cultural per pal·liar els efectes de la crisi generada per la pandèmia de la COVID-19 (DOGC 05-11-2020)

A qui va dirigit

Poden optar a aquestes subvencions les empreses, siguin persones físiques o jurídiques, i les entitats privades sense ànim de lucre amb domicili a Catalunya que realitzin alguna de les següents activitats econòmiques:

En l’àmbit audiovisual:

1. Empreses i entitats que tenguin la titularitat i la gestió d’una sala d’exhibició cinematogràfica a Catalunya. A l’efecte d’aquestes bases, s’entén per sala d’exhibició cinematogràfica el local o recinte obert al públic on, d’acord amb la normativa aplicable, es projecten obres cinematogràfiques a canvi de l’abonament previ d’un preu o d’una contraprestació, sense perjudici que es puguin programar altres continguts.
2. Empreses distribuïdores independents. A l’efecte d’aquestes bases s’entén per distribuïdora audiovisual independent l’empresa distribuïdora que no és objecte d’influència dominant, directament o indirecta, ni per part d’empreses d’estats no membres de la Unió Europea ni associats a l’Espai Econòmic Europeu, ni d’empreses prestadores de serveis de comunicació audiovisual, per raons de propietat, de participació financera o per les normes que regeixen la presa de decisions. S’entén que existeix una influència dominant, directa o indirecta, d’una empresa quan aquesta compleix alguna de les següents condicions:

Primera. Tenir més del cinquanta per cent del capital subscrit en l’empresa distribuïdora.

Segona. Disposar de la majoria dels vots corresponents a les participacions emeses per l’empresa distribuïdora o que puguin designar més de la meitat dels òrgans d’administració o direcció.

En l’àmbit de les arts escèniques (dansa, circ i teatre):

1. Empreses distribuïdores d’espectacles d’arts escèniques.
2. Empreses i entitats que tinguin la titularitat i la gestió de sales de teatre o carpes estables de circ situades a Catalunya.

En l’àmbit de la música:

1. Empreses i entitats que es dediquen a la contractació artística dels concerts que formen part de les programacions realitzades de música en viu de caràcter professional.
2. Empreses que siguin propietàries o titulars de la gestió de sales amb programació estable de música en viu situades a Catalunya. S’entén per programació estable aquelles programacions que incloguin almenys 25 concerts de pagament, per any, en els últims 3 anys, sense incloure el 2020.

Tramitació

Aquest ajut és de tramitació telemàtica obligatòria. 

Atenció. Aquest tràmit només es pot fer per internet. La documentació aportada per un altre canal no es tindrà en compte ni es computarà a l’efecte de la data de presentació.

El formulari normalitzat de sol·licitud i els formularis del pressupost complet i detallat es poden obtenir en la finestreta única de subvencions: http://cultura.gencat.cat/subvencions

• El període subvencionable es del 1 al 30 de novembre de 2020, tots dos inclosos.

• El període per presentar sol·licituds és del 12 al 30 de novembre de 2020, tots dos inclosos.

Quantia de la subvenció

La dotació màxima de les subvencions previstes en aquesta convocatòria és de 4.700.000,00 euros, dels quals 3.760.000,00 es financen amb càrrec a la partida 470.0001, 470.000,00, a càrrec de la partida 481.0001, i 470.000,00, a càrrec de la partida 482.0001 del pressupost de l’Institut Català de les Empreses Culturals per a l’any 2020.

La dotació màxima es podrà ampliar en funció de les sol·licituds rebudes i de la disponibilitat pressupostària.

1. Subvencions per compensar les pèrdues per cancel·lació d’espectacles i activitats culturals amb motiu de la COVID-19

L’import màxim de la subvenció s’estableix de la manera següent:

a) Per als supòsits que consten en l’apartat a.1 de la base 2, el 40% de l’import del caixet de cada espectacle o actuació.

Si la remuneració es fixa en un percentatge de taquilla, la subvenció és del 40% de l’import dels ingressos per taquilla previstos pel sol·licitant d’acord amb el percentatge acordat amb l’entitat contractant. L’import dels ingressos per taquilla que serveix de base per al càlcul no pot ser superior al 66% de l’aforament multiplicat per un preu mitjà de 14 euros per entrada.

En tots els casos de caixets o ingressos per taquilla, la subvenció mínima és de 500 euros, independentment del resultat de l’import de la subvenció d’acord amb els criteris anteriors. La subvenció màxima és de 8.000 euros cada representació, funció o concert.

En el cas dels tècnics, el percentatge del 40% s’aplica sobre els honoraris pactats per a cada espectacle, concert o actuació.

b) Per a la resta de supòsits, un percentatge sobre l’import que el sol·licitant ha deixat d’ingressar per contractacions, per taquilla o per patrocinis o altres aportacions privades per a l’activitat, d’acord amb la següent taula:

Import de la pèrdua d’ingrés	Subvenció
Fins a 3.000 euros	80% de la pèrdua d’ingrés
Més de 3.000 euros i fins a 10.000 euros	70% de la pèrdua d’ingrés
Més de 10.000 euros	7.000 euros o el 60% de la pèrdua d’ingrés fins a un màxim de 25.000 euros

2. Subvencions per donar suport al finançament de les despeses de funcionament d’empreses i entitats culturals durant la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19

Despeses subvencionables: 

Únicament es consideren despeses subvencionables les següents: 

a) Despeses del personal laboral del sol·licitant.

b) Quotes de cotització en la Seguretat Social pel règim especial de treballadors autònoms i quotes de gremis i associacions professionals.

c) Despeses d’estructura de l’establiment on es duu a terme l’activitat professional (quota del préstec hipotecari, lloguer de l’immoble, manteniment i conservació, subministraments, neteja, assegurances, gestoria, despeses administratives i béns fungibles). En cas que el sol·licitant ostenti la propietat de l’establiment on es duu a terme l’activitat professional, si el lloga a un tercer durant el període subvencionable, no computen les despeses que el sol·licitant assumeixi durant el període de lloguer.

d) Els tributs, sempre que no siguin susceptibles de recuperació o compensació. No es consideren subvencionables els impostos personals sobre la renda.

e) Despeses relacionades amb la difusió i comunicació de les activitats dels sol·licitants relatives al període subvencionable.

Totes les despeses que s’han exposat anteriorment són imputables en la part que no hagin estat subvencionades per l’Institut Català de les Empreses Culturals o qualsevol altra entitat pública. No es pot superar el 100% de la despesa imputable en la suma d’aquesta subvenció i les altres rebudes.

Quantia:

L’import de la subvenció és del 100% de les despeses subvencionables amb un mínim de 600 euros i els màxims següents, d’acord amb la disponibilitat pressupostària:

a) Sol·licituds d’empreses i entitats que tinguin la titularitat i la gestió de sales d’exhibició cinematogràfica, de sales de teatre o carpes estables de circ i de sales amb programació estable de música en viu:

– Sales amb un aforament inferior o igual a 400 persones. Fins a 10.000 euros.

– Sales amb un aforament de 401 a 1.000 persones. Fins a 22.000 euros.

– Sales amb un aforament de 1.001 a 2.000 persones. Fins a 25.000 euros.

– Sales amb un aforament superior de 2.000 persones. Fins a 28.000 euros

b) Per a la resta de supòsits: fins a 12.000 euros.

Per a més informació: vegeu l’accés al tràmit

L’informem que el dia 4 de novembre de 2020 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el Decret llei 37/2020, de 3 de novembre, de reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia de la COVID-19, que va entrar en vigor el dia 5 de novembre, i que modifica la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica (Llei 24/2015).

Aquesta norma reforça la protecció dels col·lectius més vulnerables davant possibles desnonaments mentre duri l’estat d’alarma o estigui vigent qualsevol altra restricció de mobilitat per motius sanitaris.

Concretament, se suspenen -durant l’estat d’alarma establert pel Reial decret 926/2020, de 25 d’octubre, o d’una mesura que comporti restriccions a la llibertat de circulació per raons sanitàries-, les execucions de resolucions judicials (en procediments d’execució hipotecària o de desnonament per impagament de lloguer) que comportin el llançament de persones o unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial, conforme als paràmetres de la Llei 24/2015, quan:

A. El demandant sigui un gran tenidor d’habitatge. Són grans tenidors d’habitatge:

a) Les entitats financeres, les filials immobiliàries d’aquestes entitats, els fons d’inversió i les entitats de gestió d’actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària, d’acord amb la legislació mercantil

b) Les persones jurídiques que, per si soles o a través d’un grup d’empreses, siguin titulars de més de 15 habitatges, amb les següents excepcions:

1. Els promotors socials als quals es refereixen les lletres a) i b) de l’article 52 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

2. Les persones que tinguin més d’un 15 per cent de la superfície habitable de la propietat qualificat d’habitatge protegit destinats a lloguer.

c) Els fons de capital de risc i de titulització d’actius.     

d) Les persones físiques que siguin propietàries de més de 15 habitatges, o copropietàries si la seva quota de participació en la comunitat representa més de 1.500 metres quadrats de sòl destinat a habitatge, amb les mateixes excepcions que estableixen per a les persones jurídiques els punts 1r i 2n de la lletra b). 

B. El demandant sigui una persona jurídica que hagi adquirit posteriorment al 30 d’abril de 2008 habitatges que siguin, en primera o en ulteriors transmissions, provinents d’execucions hipotecàries, provinents d’acords de compensació de deutes o de dació en pagament o provinents de compravendes que tinguin com a causa la impossibilitat de retornar el préstec hipotecari.

La suspensió s’estén a qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d’un deute hipotecari i a les demandes de desnonament següents, quan l’ocupació s’hagués produït abans de l’inici de la vigència de l’estat  d’alarma declarat pel RD 926/2020: 

• Per venciment de la durada del títol jurídic que habilita l’ocupació de l’habitatge.

• Per falta de títol jurídic que habiliti l’ocupació, quan el demandant tingui la condició de gran tenidor.

Col·lectius protegits

Les persones i famílies vulnerables són:

• Persones o famílies en situació de vulnerabilitat acreditada abans de la pandèmia.
• Persones o famílies que ocupen el pis on viuen des d’abans de juny del 2019 sense títol habilitant.
• Els casos d’extinció del contracte de lloguer amb un gran tenidor.
• Persones o unitats familiars vulnerables amb dificultats per pagar les quotes hipotecàries.
• Excepcionalment, també quedaran cobertes les persones o famílies que han ocupat un pis d’un gran tenidor entre juliol del 2019 i l’inici de l’actual estat d’alarma, el 25 d’octubre, si compleixen els requisits de vulnerabilitat i disposen del corresponent informe social. En aquest cas, no obstant això, no és obligatori oferir-los un lloguer social.

En cas que els Mossos o les policies locals rebin una denúncia sol·licitant mesures cautelars relatives a desocupacions d’habitatges de persones o famílies en risc d’exclusió residencial i que ocupin l’habitatge, hauran de sol·licitar informe urgent a serveis socials competents, comunicant aquesta sol·licitud immediatament al ministeri fiscal.

Tots aquells treballadors que s’hagin vist afectats per un expedient de regulació d’ocupació temporal (ERTO) derivat de la crisi sanitària del coronavirus SARS-CoV-2 hauran de tenir en compte les conseqüències fiscals que aquesta situació extraordinària pot tenir en la seva pròxima declaració de la renda de l’exercici 2020, que haurem de presentar entre l’abril i el juny de l’any que ve. El mateix hem de dir de la prestació extraordinària per cessament d’activitat per a treballadors autònoms

1. Prestacions percebudes com a conseqüència d’un ERTO

D’acord amb una Nota aclaridora de l’AEAT, aquestes prestacions es qualifiquen de rendiment del treball subjecte a gravamen. No estan exemptes de l’IRPF.

A més, moltes persones que no estaven obligades a presentar declaració de la renda ara podrien estar-ho.

La prestació rebuda pel SEPE figurarà com si fos un pagador més, tal com indica la Direcció General de Tributs (DGT) en la consulta vinculant V1378-17, a l’hora de fer la declaració de la renda, amb la qual cosa, el treballador afectat per un ERTO durant la crisi del coronavirus haurà tingut dos pagadors: la seva empresa i el SEPE.

En conseqüència, si un contribuent ha obtingut durant l’exercici 2020 rendiments del treball de dos pagadors diferents:

• Si l’import percebut del segon i la resta de pagadors no supera els 1.500 euros, no hi haurà l’obligació de declarar per IRPF si la suma total de rendiments del treball no supera els 22.000 euros.

• Si l’import percebut del segon i la resta de pagadors supera els 1.500 euros, no hi haurà l’obligació de declarar per IRPF si la suma total de rendiments del treball percebuts en l’exercici no supera els 14.000 euros.

A això cal sumar-hi el fet que les prestacions abonades pel SEPE quasi que no tenen retenció pel que amb tota probabilitat el resultat de les declaracions serien a ingressar. El Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) informa en el seu web que la retenció serà mínima o fins i tot inexistent: “Per la dinàmica de l’abonament de prestacions en períodes de suspensió de relacions laborals per procediment de regulació d’ocupació, és poc probable la retenció a compte en concepte d’IRPF, atès que els imports previstos de prestació no arriben al mínim obligatori exigit per les normes tributàries per a l’aplicació de retenció”.

Per evitar-ho, el treballador pot sol·licitar un augment del tipus de retenció a la seva empresa si ja s’ha reincorporat al seu lloc de treball o al SEPE en cas de continuar en l’ERTO.

Convé recordar també les regles d’imputació temporal contingudes en l’art. 14 de la LIRPF, que estableix com a regla general per als rendiments del treball la seva imputació al període impositiu en què siguin exigibles pel seu perceptor.

No obstant això, i com ha estat succeint, no tots els treballadors han cobrat l’ERTO quan ho havien de fer sinó que el seu cobrament ha sofert una certa demora, i és possible que bona part, encara que s’hagués hagut de percebre el 2020, s’aboni el 2021. En aquests casos, resultarà d’aplicació la regla especial continguda en l’art. 14.2.b) de la LIRPF en virtut de la qual quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d’aquells en què van ser exigibles, s’imputaran a aquests. Això suposarà que el treballador hagi de presentar, si escau, una declaració complementària al període en què s’haguessin hagut de satisfer els rendiments, sense recàrrec ni interessos de demora ni cap recàrrec.

Una altra possibilitat que ens podem trobar és la d’impugnació de l’ERTO per part del treballador (no està conforme amb la seva quantia, discuteix el seu dret a l’obtenció de la prestació, etc.). En aquests casos, en aplicació de la regla especial continguda en l’art. 14.2.a) de la LIRPF, quan no s’hagués satisfet la totalitat o part d’una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o quantia, els imports no satisfets s’imputaran al període impositiu en què adquireixi fermesa.

Finalment, també ens podem trobar davant la possibilitat que per sentència judicial es declari la nul·litat de l’ERTO, i que el treballador hagi percebut la prestació per desocupació que ha esdevingut indeguda, per la qual cosa s’ha de procedir a la seva devolució. Aquesta situació té incidència en la declaració de l’impost corresponent als exercicis en el qual es van declarar com a ingrés, i no en la declaració corresponent a l’exercici en què la devolució es materialitzi.

Així, la regularització de la situació tributària corresponent als imports declarats i indegudament percebuts, caldria efectuar-la instant el treballador la rectificació de les autoliquidacions dels períodes impositius en què es van incloure aquells imports, seguint el procediment establert en l’art. 120 de la LGT.

2. Prestació extraordinària per cessament d’activitat per a treballadors autònoms

Com en la prestació “ordinària” per cessament d’activitat dels autònoms, la prestació extraordinària per cessament d’activitat és una prestació del sistema de protecció de desocupació; segons l’art. 17.1.b) de la LIRF, les prestacions per desocupació es qualifiquen de rendiments del treball.

Encara que el seu origen estigui en l’activitat econòmica de l’autònom, no es tracta d’un ingrés inherent a ella i per tant no es pot qualificar d’un rendiment d’activitats econòmiques. En conseqüència, aquesta prestació no s’ha d’incloure com un ingrés més del trimestre en el model 130 de pagament fraccionat de l’IRPF.

Encara no se sap si el Ministeri d’Hisenda reconsiderarà aquesta situació, que pot plantejar algun tipus d’exempció a rendiments obtinguts per ajuts a autònoms afectats per la COVID-19, encara que de moment no hi res que indiqui que sigui així.

3. Mesures fiscals de les comunitats autònomes

Sense perjudici del comentat anteriorment, cal tenir present i estar atents a les possibles mesures que cada comunitat autònoma hagi aprovat o aprovin en el futur per pal·liar aquests efectes en l’IRPF. 

Així per exemple, a Catalunya s’ha aprovat el Decret llei 36/2020, de 3 de novembre, pel qual es crea una nova deducció en la quota de l’IRPF per als treballadors afectats per ERTO o acomiadats el 2020.

En concret, i amb efectes des del 1 de gener de 2020, s’estableix una deducció en la quota íntegra autonòmica de l’IRPF, per l’import que resulti de restar de la quota íntegra autonòmica la quota íntegra estatal, sempre que la diferència sigui positiva. La deducció serà aplicable per aquells contribuents que, com a conseqüència de tenir més d’un pagador de rendiments del treball, resultin obligats a presentar la declaració de l’impost. S’estima que aquesta mesura podria beneficiar unes 250.000 persones a Catalunya.

Aquesta deducció no resultarà aplicable als contribuents que s’hagin acollit o es puguin acollir al procediment especial de retencions aplicable a contribuents perceptors de prestacions passives.

Els autònoms són els únics que poden triar la base de cotització. Aquesta decisió és molt important, ja que d’ella depenen les seves prestacions actuals i la seva futura pensió. La base de cotització es pot modificar fàcilment i de manera telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per fer el canvi.

Atenció. L’elecció que es faci de la quota serà molt important, perquè aquest és el paràmetre que marca la quantia de les prestacions que rebrà l’autònom en cas de malaltia, accident, atur, maternitat o jubilació.

Li recordem que des del 01-01-2018, s’estableix que els autònoms podran canviar de base de cotització fins a 4 vegades cada any, escollint-ne una altra dins dels límits mínim i màxim que els resultin aplicables en cada exercici (el dia primer d’abril, juliol, octubre i gener). 

Atenció. El Govern ha anunciat que tindrà en compte la proposta de les organitzacions d’autònoms per poder canviar la base fins a sis vegades cada any, però això serà per al 2021 si finalment s’aprova.

Doncs bé, ara tingui present que fins al 30 de desembre de 2020 inclusivament,  i amb efectes per al 1 de gener, tenen l’oportunitat de modificar la base de cotització del règim especial de treballadors autònoms (RETA) i la quota a pagar, dins dels límits permesos segons la seva edat.

A més, també pot sol·licitar que la quantia per la qual cotitza es vagi incrementant automàticament cada any en la mateixa proporció que ho hagi fet la base mínima o màxima de cotització, o comunicar que renuncia a aquest increment, i tot això també ho haurà de comunicar abans de l’1 d’octubre. 

Adjuntem, com a exemple, una escala comparativa amb algunes opcions (imports vigents l’any 2020):

Base de cotització €/mes	Tipus de cotització (*)	Quota a pagar €/mes
944,40 -mínima a partir del 01-01-2020-	30,3%	286,15
1.018,50 mínima per a treballadors de 48 anys o més a partir del 01-01-2020, amb excepcions	30,3%	308,60
1.202	30,3%	364,21
2.077,80 màxima per a treballadors de 47, 48 anys o més, a partir del 01-01-2020 amb excepcions	30,3%	629,57
4.070,10 -màxima a partir del 01-01-2020-	30,3%	1.233,24

* 30,3% = 28,30% (contingències comunes) + 1,1% (contingències professionals – RD-llei 28/2020) + 0,8% (cessament d’activitat – RD-llei 28/2018) + 0,10% (FP).

La base mínima de cotització de l’autònom que en algun moment de l’any 2020 i de manera simultània ha tingut contractat 10 treballadors o més per compte d’altri, així com la de l’autònom societari és de 1.214,10 euros mensuals.

La sol·licitud de canvi basi de cotització al règim especial de treballadors autònom el pot sol·licitar directament l’autònom a través de la seu electrònica de la Seguretat Social, si disposa d’un certificat digital o usuari/contrasenya o mitjançant el servei Canvi de base de cotització-autònoms.

Igualment, la sol·licitud es pot presentar mitjançant el model de sol·licitud de canvi base de cotització al règim especial de treballadors autònom (TC.4005).

Si està interessat a modificar la base de cotització (amb la finalitat d’augmentar la base de càlcul de la jubilació o la baixa d’incapacitat temporal), els agrairíem que ens ho fessin saber com més aviat millor.

L’informem que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat sentència en l’assumpte C-300/19, de data 11 de novembre de 2020, en la qual aclareix com s’ha de computar el període de referència per a acomiadaments col·lectius.

El legislador espanyol havia optat per un període de referència de 90 dies per considerar l’existència d’un acomiadament col·lectiu que s’ha de computar abans de la data en la qual va tenir lloc l’acomiadament individual, però s’encarrega el TJUE d’aclarir com cal computar des d’un punt de vista temporal el període de referència previst per la normativa nacional.

El Tribunal Suprem havia declarat que el període de 90 dies previst en l’article 51.1 de l’Estatut dels Treballadors es refereix exclusivament al període anterior a la data de l’acomiadament impugnat, sense perjudici de la norma antifrau conforme a la qual sí que es podien considerar acomiadaments posteriors.

La sentència del TJUE, per contra, recorda que la manera de càlcul dels llindars no està a la disposició dels Estats membres, ja que això els permetria alterar l’àmbit d’aplicació de la directiva i privar-la d’eficàcia si els tribunals no poden computar els acomiadaments produïts abans o després.

D’aquesta manera, el TJUE conclou que la directiva s’ha d’interpretar en el sentit que, a l’efecte d’apreciar si un acomiadament individual impugnat forma part d’un acomiadament col·lectiu, el període de referència previst en aquesta disposició per determinar l’existència d’un acomiadament col·lectiu s’ha de calcular computant tot període de 90 dies consecutius en el qual hagi tingut lloc aquest acomiadament individual i durant el qual s’hagi produït el nombre més gran d’acomiadaments.

L’informem que al BOE del dia 14 de novembre s’ha publicat la Llei 7/2020, de 13 de novembre, per a la transformació digital del sistema financer (també coneguda com a Llei Sandbox), que va entrar en vigor el 15 de novembre, i que dota a les autoritats competents i als promotors d’innovacions de base tecnològica aplicables al sistema financer i als usuaris de serveis financers d’instruments que els ajudin a comprendre millor les implicacions de la transformació digital, a fi d’augmentar l’eficiència, la qualitat dels serveis i, particularment, la seguretat i la protecció enfront dels nous riscos tecnològics financers.

La llei preveu la implantació a Espanya d’un entorn segur de proves, en el qual es puguin dur a terme assajos de manera controlada i delimitada dins d’un projecte que pugui aportar una innovació de base tecnològica aplicable al sistema financer, subjecte a la supervisió i prestat a través de sistemes tecnològics innovadors, tot això sota la vigilància de l’autoritat nacional competent en funció del sector en què operi cada projecte (Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors o Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions).

Atenció. Estableix un sistema de finestreta financera única per a la presentació de projectes per part d’empreses tecnològiques, entitats financeres, centres de recerca o qualsevol altre promotor interessat.

Aquesta llei permetrà posicionar Espanya com un dels països de referència en l’àmbit de la regulació fintech, animant l’atracció i manteniment del talent nacional i internacional, facilitant la inversió en el sector i obrint la porta al fet que les entitats financeres i de capital risc puguin invertir en empreses emergents.

Principals novetats

Inici del procediment: finestreta financera única

Es crea una finestra financera única per a la presentació de projectes per part d’empreses tecnològiques, entitats financeres, centres de recerca o qualsevol altre promotor interessat.

Els projectes podran rebre una avaluació favorable si es troben prou avançats i si poden aportar valor afegit en aspectes que van des de la millora del compliment normatiu o dels instruments de protecció a la clientela, fins a l’augment de l’eficiència i el perfeccionament de la prestació de serveis.

Protocol de proves

Amb posterioritat a aquesta avaluació prèvia, els supervisors i el promotor signaran un protocol sobre el desenvolupament de les proves en el qual inclouran els detalls de la seva celebració i, en particular, la seva durada i abast limitats. Quan se subscrigui el protocol podran començar les proves.

Garanties i protecció

Respecte al règim de garanties i protecció als participants durant la realització de les proves indicades, s’estableixen set cauteles:

• Consentiment informat i protecció de dades personals.
• Dret de desistiment.
• Responsabilitat del promotor.
• Garanties que cobreixin la responsabilitat del promotor.
• Confidencialitat.
• Seguiment supervisor durant tot l’exercici de les proves.
• Possibilitat d’interrupció de les proves, entre altres, en casos de mala pràctica o incompliment de la legislació o del protocol.

Igualment, es preveu:

• Un canal de comunicació directa amb les autoritats supervisores que aporti confiança als innovadors i transparència en les funcions públiques.
• Una via per a les consultes escrites sobre aspectes de la regulació i altres que poguessin sorgir com a conseqüència de la dificultat de comprensió o de la generació d’incertesa entre els diferents destinataris de les normes

Resultats i sortida

L’examen dels resultats serà realitzat pel promotor de les proves i inclòs en una memòria que s’enviarà a les autoritats que han fet el seguiment.

Es contempla l’existència d’una passarel·la d’accés, que implica un alleugeriment dels tràmits exigits legalment i reglamentària en cas que sigui necessària la llicència o autorització per al posterior exercici de l’activitat professional. En particular, s’estableix la possibilitat de reducció dels terminis del procediment

Rendició de comptes

Per a la rendició de comptes final s’apunta a:

• La creació d’una comissió de coordinació, presidida per la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional i composta per representants de les autoritats supervisores o d’altres institucions del sector.
• La redacció d’un informe anual que serà publicat i remès a les Corts Generals amb informació sobre les possibilitats de millora identificades. En aquest informe s’atendrà a:

1. Els nous desenvolupaments tecnològics.
2. L’evolució internacional.
3. Els efectes sobre la protecció a la clientela de serveis financers.
4. L’estabilitat financera.
5. Aquells aspectes de la regulació i la supervisió que poguessin requerir millores o adaptacions.

L’informem que al BOE del dia 18 de novembre s’ha publicat el Reial decret llei 34/2020, de 17 de novembre, de mesures urgents de suport a la solvència empresarial i al sector energètic, i en matèria tributària, que inclou una sèrie de mesures tributàries com una reducció del tipus impositiu de l’IVA en màscares i en el lliurament de material sanitari i modificacions en l’impost sobre societats en relació amb la deducció per inversions en produccions estrangeres de llargmetratges cinematogràfics o d’obres audiovisuals i canvis en els incentius fiscals al sector de l’automòbil.

A continuació li exposem de manera resumida aquestes novetats en matèria tributària.

1. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA)

1.1 Tipus 0% d’IVA en material sanitari

Novament es prorroga fins al 30 d’abril de 2021 i amb efectes des del 1 de novembre de 2020, el tipus del 0% de l’IVA als lliuraments de béns, importacions i adquisicions intracomunitàries de béns referits a l’annex d’aquest RDL 34/2020 els destinataris dels quals siguin entitats de dret públic, clíniques o centres hospitalaris, o entitats privades de caràcter social a què es refereix l’article 20. Tres de la LIVA. A aquest efecte, els subjectes passius afectats podran efectuar conforme a la normativa de l’impost, la rectificació de l’IVA repercutit o satisfet amb anterioritat a l’entrada en vigor del RDL 34/2020. En la factura aquestes operacions s’han de documentar com a operacions exemptes.

1.2 Tipus 4% d’IVA aplicable a les màscares quirúrgiques d’un sol ús

Amb efectes des del 19 de novembre de 2020 i fins al 31 de desembre de 2021, es redueix al tipus superreduït del 4% (anteriorment 21%) els lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries de les màscares quirúrgiques d’un sol ús referides en l’acord de la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments, del 12 de novembre de 2020, pel qual es revisen els imports màxims de venda al públic en aplicació del que es preveu en l’article 94.3 del text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, publicat per la Resolució de 13 de novembre de 2020, de la Direcció General de Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia.

D’aquesta manera, el preu ha passat de 0,96 euros a 0,72 euros la unitat, amb un IVA del 21%. La rebaixa del gravamen al 4% provocarà una pròxima disminució del preu màxim. Per tant, està previst que finalment el preu de les màscares baixarà entorn d’un 35%.

2. IMPOST SOBRE SOCIETATS (IS)

2.1 Deducció per inversions en produccions estrangeres de llargmetratges cinematogràfics o d’obres audiovisuals 

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 1 de gener de 2020, es modifica l’article 36.2 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS), per adaptar aquesta deducció a la Comunicació de la Comissió Europea sobre ajuda estatal a les obres cinematogràfiques i altres produccions del sector audiovisual.

Per a això, s’incorpora la fase de producció per a l’aplicació de l’incentiu en les produccions d’animació i es manté l’aplicació d’aquest incentiu a l’execució a Espanya de la part de les produccions internacionals relacionada amb els efectes visuals, sempre que l’import d’aquesta deducció no superi la quantia establerta al Reglament (UE) 1407/2013 de la Comissió, de 18 de desembre de 2013, relatiu a l’aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea als ajuts de minimis.

2.2 Llibertat d’amortització en inversions realitzades en la cadena de valor de mobilitat elèctrica, sostenible o connectada i deducció per activitats d’innovació tecnològica de processos de producció en la cadena de valor de la indústria de l’automoció

El Reial decret llei 23/2020, de 23 de juny va introduir dues mesures en relació amb l’IS: increment de la deducció per activitats d’innovació tecnològica de processos de producció en la cadena de valor de la indústria de l’automoció i llibertat d’amortització en inversions realitzades en la cadena de valor de mobilitat elèctrica, sostenible o connectada.

Doncs bé, el RDL 34/2020, introdueix modificacions en totes dues mesures, modificant per a això el Reial decret llei 23/2020, amb efectes des del 25 de juny de 2020.

a) Llibertat d’amortització en inversions realitzades en la cadena de valor de mobilitat elèctrica, sostenible o connectada

S’adapta la llibertat d’amortització per a determinades inversions al marc nacional temporal relatiu a les mesures d’ajuda destinades a donar suport a l’economia en el context de l’actual brot de COVID-19 i que la seva última modificació ha sigut la d’octubre de 2020. 

Així, l’incentiu s’aplicarà a les inversions en elements nous d’immobilitzat material a què es refereix l’esmentada disposició, efectuades i que entrin en funcionament en els períodes impositius que concloguin entre el 2 d’abril de 2020 i el 30 de juny de 2021.

b) Deducció per activitats d’innovació tecnològica de processos de producció en la cadena de valor de la indústria de l’automoció

S’adapta l’increment de la deducció en innovació en processos en la cadena de valor de la indústria de l’automòbil en l’impost sobre societats al que es disposa al Reglament (UE) núm. 651/2014 de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d’ajuts compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat, i s’introdueixen les diferències exigides per la citada norma comunitària en el disseny de l’incentiu segons que afecti petites i mitjanes empreses o a empreses que no tinguin aquesta consideració. Així, per a pimes la deducció passa a ser del 50%, mentre que per a no pimes serà del 15%.

3. IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS (ITP i AJD)

3.1 Noves exempcions en AJD a la formalització en escriptura pública de l’extensió dels terminis de venciment i carència dels crèdits ICO

L’art. 2.2 del RDL 34/2020 estableix que, quan existeixi garantia real inscriptible, les escriptures en les quals s’elevi a públic els ajornaments previstos en la present norma quedaran exemptes de la quota gradual de documents notarials de la modalitat d’actes jurídics documentats (AJD) de l’ITP i AJD.

4. RÈGIM ECONÒMIC I FISCAL DE CANÀRIES

En relació amb el Règim Econòmic i Fiscal de Canàries regulat en la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del Règim Econòmic i Fiscal de Canàries, es produeix una modificació per adaptar-lo a les disposicions comunitàries relatives a la pròrroga de les Directrius d’Ajuda amb finalitat regional per a 2014-2020, que es prorroga fins al 31 de desembre de 2021 (el seu venciment era a 31 de desembre de 2020) les referències temporals previstes en la reserva per inversions i en la inscripció en el Registre Oficial d’Entitats de la Zona Especial Canària.

L’informem que al BOE del dia 18 de novembre s’ha publicat el Reial decret llei 34/2020 de mesures urgents de suport a la solvència empresarial que introdueix una sèrie de mesures relacionades amb els avals de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), amb efectes des del 19 de novembre de 2020.

En concret s’estableixen les següents mesures: 

• L’ampliació del termini per a la concessió d’avals de les dues línies en funcionament fins al 30 de juny de 2021 i l’extensió del termini màxim per retornar els crèdits en tres anys, fins a un màxim de vuit anys, i del període de carència fins a un màxim de 24 mesos.

Pel fet que la intenció del Govern és fer costat a les empreses solvents, els sol·licitants no es podran trobar en situació de concurs de creditors o el seu préstec en mora.

• Les entitats bancàries hauran de respondre a les sol·licituds d’ampliació en un termini màxim de 30 dies, no podran augmentar de manera injustificada el tipus d’interès ni exigir la contractació de productes vinculats i hauran de mantenir les línies de circulant fins al 30 de juny de 2021 per als clients que compleixin els criteris d’elegibilitat i comptin amb un préstec avalat a l’empara d’alguna de les dues línies d’avals d’ICO.

L’ICO podrà accedir al CIRBE i rebaixes d’aranzels

També es preveu una rebaixa del 50% en els aranzels notarials i registrals en registrar les operacions d’ampliació i s’autoritza l’ICO a dirigir-se directament a la Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya (CIRBE) per agilitar la comprovació dels impagats que li comuniquin les entitats financeres.

L’ICO ja té accés al CIRBE, però només per a la informació dels seus clients directes. Amb el canvi, podrà sol·licitar informació de clients que estan rebent finançament avalat per consultar quines posicions tenen en altres bancs.

Per a més informació vegeu: línies d’avals COVID-19

Mesures addicionals

Així mateix, per reforçar les mesures de suport a la liquiditat i ampliar el seu abast, es podran beneficiar dels avals de la línia de 40.000 milions d’euros per a liquiditat i inversió aprovada al juliol els pagarés incorporats al mercat alternatiu de renda fixa (MARF). D’aquesta manera es fomenta el manteniment de les fonts de liquiditat proporcionades pels mercats de capitals, com a alternativa al finançament bancari.

Aquestes mesures són addicionals a les aprovades en les últimes setmanes per la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics per reforçar la solvència i el finançament empresarial, en particular per fer costat a les empreses exportadores a través de la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació (CESCE).

En primer lloc, s’ha creat una línia extraordinària de cobertura de crèdits de circulant dotada amb 1.000 milions d’euros, donant així continuïtat a la línia del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març. En segon lloc, s’ha ampliat en 100 milions d’euros la línia especial d’avals i circulant per a PIME i empreses no cotitzades. I, finalment, s’ha creat una nova línia de cobertura d’avals per a empreses cotitzades, per un import de 1.000 milions d’euros i amb vigència temporal fins a desembre de 2021.

Inversions estrangeres

Tal com succeeix des del mes de març amb les inversions estrangeres procedents de països extracomunitaris, a partir d’ara i fins al pròxim 30 de juny per les inversions procedents de la Unió Europea també serà necessària l’autorització prèvia del Govern. Es tracta d’inversions que  es destinin a empreses cotitzades, o bé que siguin superiors a 500 milions d’euros i que es dirigeixin a empreses estratègiques no cotitzades. Per al cas de les inversions d’origen extracomunitari, el control previ es manté ‘sine die’.

D’aquesta manera, el Govern suspendrà les operacions quan l’inversor, extracomunitari o també comunitari, passi a ostentar una participació igual o superior al 10% del capital social d’una societat espanyola que operi en un sector estratègic, o quan a causa de l’operació societària, acte o negoci jurídic, se’n prengui el control.

L’informem que al BOE del dia 18 de novembre s’ha publicat el Reial decret llei 34/2020 de mesures urgents de suport a la solvència empresarial i al sector energètic, i en matèria tributària, que en l’àmbit concursal i societari ha establert algunes mesures, amb efectes des del 19 de novembre de 2020, com l’extensió fins al 14 març de 2021 de la suspensió del deure de demanar el concurs de creditors, és a dir, amplia la moratòria ja existent perquè les empreses insolvents declarin concurs de creditors.

El passat 28 d’abril, el Govern ja va ampliar aquesta moratòria fins al 31 de desembre, per afrontar el previsible increment de processos concursals en els jutjats mercantils.

També, s’amplia l’abast temporal de les mesures d’inadmissió a tràmit d’una declaració d’incompliment d’acord de refinançament, de conveni o d’acord extrajudicial de pagaments, sempre condicionades a la renegociació d’un nou acord o conveni. Aquest règim, que es trobava vigent per a les sol·licituds d’incompliment presentades fins a 31 d’octubre, es continua aplicant en els seus mateixos termes. El que estableix aquest Reial decret llei 34/2020 és la possibilitat d’aplicar-ho a les sol·licituds de declaració d’incompliment que es presentin entre el 31 d’octubre de 2020 i el 31 de gener de 2021.

Mesures societàries: juntes generals

S’amplia el termini de vigència durant l’exercici 2021 perquè les juntes generals o les assemblees de socis es puguin celebrar per mitjans electrònics, quan no estigui previst en els seus estatuts.

Es manté el requisit que el secretari reconegui la identitat dels socis o associats, i així ho expressi en l’acta i, en el cas de les societats anònimes cotitzades, es continua permetent la celebració de la junta general en qualsevol lloc del territori nacional. Igualment, i per les mateixes raons, es prorroga, per a l’any 2021, la possibilitat de celebrar per mitjans telemàtics les reunions del patronat de les fundacions.