LA DGT EMET UNA CONSULTA SOBRE EL LLOC DE REALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA EN CAS DE TELETREBALL

A la consulta vinculant V3293-20 de 6 de novembre de 2020 de la DGT es resol, a l’efecte de l’IAE, quin és lloc de realització de l’activitat econòmica en cas de teletreball, i s’estableix que no poden tenir consideració d’establiments les superfícies dels domicilis dels seus empleats que teletreballen.

Llegir més

La DGT emet una consulta sobre el lloc de realització de l’activitat econòmica en cas de teletreball

A la consulta vinculant V3293-20 de 6 de novembre de 2020 de la DGT es resol, a l’efecte de l’IAE, quin és lloc de realització de l’activitat econòmica en cas de teletreball, i s’estableix que no poden tenir consideració d’establiments les superfícies dels domicilis dels seus empleats que teletreballen.

L’informem que la Direcció General de Tributs (DGT) a la consulta V3293/2020 de 6 de novembre de 2020 respon a la qüestió sobre el lloc de realització de l’activitat econòmica a l’efecte de l’IAE, en el supòsit de teletreball dels empleats.

La DGT considera que no poden tenir consideració d’establiment la superfície dels domicilis dels seus empleats des d’on aquests teletreballen i per tant el lloc de realització de l’activitat de la societat és aquell municipi en el qual estigui situat l’establiment des del qual presta els seus serveis. A aquest efecte s’han de considerar com a establiments els locals sobre els quals el subjecte passiu tingui, per qualsevol títol, disponibilitat directa. La societat no està obligada a matricular-se ni tributar en aquells municipis on no disposi de local o establiment per a l’exercici de la seva activitat de prestació de serveis i no pot tenir la consideració d’establiment la superfície dels domicilis dels seus empleats que teletreballen.

Una entitat té per objecte, principalment, la realització d’activitats jurídiques, activitats de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria i assessoria fiscal i activitats administratives i auxiliars d’oficina. Els seus empleats realitzen teletreball des dels seus llocs de residència.

D’acord amb la regla 5a de la Instrucció, amb caràcter general, el lloc de realització de les activitats empresarials serà el terme municipal en el qual el local estigui situat, i s’entén que s’exerceixen al local les activitats de prestació de serveis, sempre que es prestin efectivament des d’un establiment.

Les activitats que duu a terme aquesta societat es classifiquen en els grups o epígrafs que es corresponguin de l’Agrupació 84 (“Serveis prestats a les empreses”), entre els quals es troben les prestacions de “Serveis jurídics” en el Grup 841 i les de “Serveis financers i comptables” en el Grup 842, que tenen assignades quotes mínimes municipals.

El punt de connexió per determinar el lloc de realització de l’activitat és el municipi en el qual radiqui l’establiment des d’on es presta el servei, que serà el terme municipal en el qual estigui situat l’establiment des del qual es presten efectivament els serveis, i s’entén realitzades en aquest establiment totes les actuacions que dugui a terme el subjecte passiu.

A aquest efecte, s’han de considerar com a establiments els locals sobre els quals el subjecte passiu tingui, per qualsevol títol, disponibilitat directa. En conseqüència, la societat prestadora d’aquests serveis haurà d’estar donada d’alta i, en el seu cas, satisfer la quota corresponent a cadascuna de les activitats que efectivament exerceixi en aquell municipi en el qual estigui situat l’establiment des del qual presta els serveis, i no estarà obligada a satisfer altres quotes en aquells municipis en els quals no disposi de local.

En definitiva la societat no està obligada a matricular-se ni tributar en aquells municipis on no disposi de local o establiment per a l’exercici de la seva activitat de prestació de serveis i no poden tenir la consideració d’establiment les superfícies dels domicilis dels seus empleats que teletreballen, ja que en aquestes superfícies no concorre, des del punt de vista del subjecte passiu prestador del servei que es contempla, la circumstància de disponibilitat directa sobre aquestes.

 

DEVOLUCIÓ D’EXCESSOS DE COTITZACIÓ A AUTÒNOMS EN PLURIACTIVITAT

La Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2021 estableix aquesta mesura que ja es repeteix anualment des de fa diversos exercicis, i que consisteix en la devolució de quotes als autònoms en situació de pluriactivitat.

Llegir més

Devolució d’excessos de cotització a autònoms en pluriactivitat

La Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2021 estableix aquesta mesura que ja es repeteix anualment des de fa diversos exercicis, i que consisteix en la devolució de quotes als autònoms en situació de pluriactivitat.

L’informem que la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat estableix per a l’any 2021 aquesta mesura que ja es repeteix anualment des de fa diversos exercicis, i que consisteix en la devolució de quotes als autònoms en situació de pluriactivitat.

Aquests autònoms, que durant l’any 2021, tenint en compte tant les cotitzacions efectuades al RETA, com les aportacions empresarials i les corresponents al treballador en el règim de Seguretat Social que correspongui per la seva activitat per compte d’altri, tindran dret al reintegrament del 50% de l’excés en què les seves cotitzacions per contingències comunes superin la quantia 12.917,37 euros, amb el topall del 50% de les quotes ingressades en aquest règim especial, pel que fa a la seva cotització per contingències comunes.

Sense que calgui fer una sol·licitud prèvia, la Tresoreria General de la Seguretat Social procedirà a abonar aquest reintegrament en cas que correspongui, abans del 1 de maig de l’exercici següent, excepte quan concorrin especialitats en la cotització que impedeixin efectuar-lo en aquest termini o que calgui l’aportació de dades per part de l’interessat, i en aquest cas el reintegrament es realitzarà amb posterioritat a aquesta data.

FINALITZACIÓ DE L’INGRÉS DIFERIT DE LA COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DELS SISTEMES ESPECIALS DE FRUITES I HORTALISSES

Des del 1 de gener de 2021, la liquidació i recaptació de les quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta de les empreses dels sistemes especials de fruites i hortalisses, de la indústria de conserves vegetals i per a les tasques de manipulació i empaquetat de tomàquet fresc, incloses les possibles quotes complementàries corresponents a períodes anteriors a aquesta data, s’efectuarà en el termini i en els termes previstos amb caràcter general per al règim general de la Seguretat Social, sense perjudici que les respectives associacions empresarials puguin actuar com autoritzades d’aquelles al Sistema RED.

Llegir més

Finalització de l’ingrés diferit de la cotització a la Seguretat Social dels sistemes especials de fruites i hortalisses

Des del 1 de gener de 2021, la liquidació i recaptació de les quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta de les empreses dels sistemes especials de fruites i hortalisses, de la indústria de conserves vegetals i per a les tasques de manipulació i empaquetat de tomàquet fresc, incloses les possibles quotes complementàries corresponents a períodes anteriors a aquesta data, s’efectuarà en el termini i en els termes previstos amb caràcter general per al règim general de la Seguretat Social, sense perjudici que les respectives associacions empresarials puguin actuar com autoritzades d’aquelles al Sistema RED.

L’informem que al BOE del 30 de desembre s’ha publicat la Resolució de 21 de desembre de 2020, de la Tresoreria General de la Seguretat Social, que estableix que la possibilitat contemplada transitòriament que les empreses paguin les seves quotes a través d’associacions empresarials a les quals pertanyin, perquè les ingressin dins del segon mes següent al de la seva meritació, només es podrà continuar utilitzant en els sistemes especials de fruites i hortalisses, de la indústria de conserves vegetals i per a les tasques de manipulació i empaquetat de tomàquet fresc, inclosos dins del règim general de la Seguretat Social, fins a la cotització reportada el mes de desembre de 2020.

A partir del 1 de gener de 2021, la liquidació i recaptació de les quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta de les referides empreses, incloses les possibles quotes complementàries corresponents a períodes anteriors a aquesta data, s’efectuarà en el termini i els termes previstos amb caràcter general per al règim general de la Seguretat Social, sense perjudici que les respectives associacions empresarials puguin actuar com autoritzades d’aquelles en el Sistema RED.

RETENCIONS DEL TREBALL: COMUNICACIÓ DE DADES DEL PERCEPTOR DE RENDES DEL TREBALL AL SEU PAGADOR O DE LA VARIACIÓ DE LES DADES COMUNICADES (MODEL 145)

Recordi que al gener la seva empresa ha de calcular la retenció de l’IRPF que aplicarà als seus treballadors, segons les retribucions previstes i la seva situació familiar.

Llegir més

Retencions del treball: comunicació de dades del perceptor de rendes del treball al seu pagador o de la variació de les dades comunicades (model 145)

Recordi que al gener la seva empresa ha de calcular la retenció de l’IRPF que aplicarà als seus treballadors, segons les retribucions previstes i la seva situació familiar.

Li recordem que cada vegada que un treballador comença a treballar a la seva empresa, vostè li ha de demanar que empleni el model 145, indicant quines són les seves dades personals i familiars. Aquesta informació servirà a la seva empresa per calcular la retenció que haurà de practicar-li en la nòmina.

A més, ha d’informar els seus empleats que si en el futur canvia alguna de les circumstàncies que havien comunicat inicialment, també hauran de comunicar-l’hi mitjançant el model 145.

Per obtenir la previsió d’ingressos d’un treballador, computi el seu salari fix anual i la retribució variable que previsiblement percebrà. Computi com a mínim el variable de l’any anterior, tret que existeixin elements objectius que acreditin que enguany serà inferior. Afegeixi també els salaris en espècie.

Model 145

Per conèixer la situació familiar dels seus empleats, demani’ls que completin i li lliurin el model 145 (regulat en la Resolució de 3 de gener de 2011, del Departament de Gestió Tributària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, per la qual s’aprova el model 145, de comunicació de dades del perceptor de rendes del treball al seu pagador o de la variació de les dades prèviament  comunicades). Si un empleat ja li va lliurar aquest model anteriorment (per exemple, quan va signar el contracte de treball) no és imprescindible que cada any l’hi torni a lliurar, excepte si es modifiquen les seves circumstàncies personals. No obstant això, perquè la seva empresa tingui sempre les dades actualitzades el millor és que cada mes de gener sol·liciti a la seva plantilla que li lliuri aquest model emplenat.

Atès que molts treballadors obliden realitzar aquesta comunicació, és convenient que al gener els ofereixi la possibilitat d’emplenar un model 145 per informar aquells canvis produïts l’any anterior i que encara no hagin comunicat. Encara que aquest oferiment no és obligatori -són ells els qui han de comunicar els canvis-, tots en sortiran beneficiats:

  • Si els canvis suposen una retenció més reduïda, els seus treballadors rebran un net més elevat cada mes. I si suposen un augment, evitaran les sancions que els pot imposar Hisenda per no comunicar aquests canvis a l’empresa.
  • Pel seu costat, la seva empresa evitarà que els seus treballadors li comuniquin els canvis que van tenir lloc l’any anterior en un altre moment (per exemple, a mitjan any), la qual cosa l’obligaria a recalcular el tipus de retenció establert al gener.

Atenció. Influeixen al tipus de retenció aplicable, per exemple, el nombre de fills del treballador, si s’ha reconegut un grau de discapacitat, o si l’empleat ha quedat obligat per resolució judicial a satisfer una pensió compensatòria al seu cònjuge o anualitats per aliments a favor dels fills.

La comunicació de les dades relatives a la situació personal i familiar del perceptor, s’haurà d’efectuar amb anterioritat al primer dia de cada any natural o de l’inici de la relació laboral, considerant la situació que previsiblement existirà en aquestes dates. El pagador haurà de conservar a la disposició de l’Administració tributària, al costat de les comunicacions presentades pels perceptors, els documents que s’hagin aportat i els que els acompanyaven.

La falta de comunicació al pagador de les circumstàncies personals i familiars, així com de la realització de pagaments que influeixen en la determinació del tipus de retenció, determinarà que apliqui el tipus de retenció corresponent sense tenir en compte aquestes circumstàncies.

Atenció. La inclusió de dades falses, incompletes o inexactes en aquesta comunicació, així com la falta de comunicació de les variacions que, en cas d’haver estat conegudes pel pagador, haguessin determinat una retenció superior, constitueix infracció tributària sancionable amb multa del 35 al 150 per 100 de les quantitats que s’haguessin deixat de retenir per aquesta causa.

El moment en el qual el treballador haurà de comunicar el canvi de les seves circumstàncies personals o familiars serà diferent segons el cas. D’aquesta manera, el treballador haurà d’informar-lo en el termini de 10 dies des que es produeixi el canvi en les seves circumstàncies si es donen els dos següents requisits al mateix temps:

  • Quan el canvi suposi un augment del tipus de retenció aplicable.
  • Quan per a aquest canvi la llei hagi previst que és possible regularitzar el tipus de retenció a mitjan any.

AVÍS DE PRESENTACIÓ DE MODELS I TERMINIS DE DECLARACIÓ. IRPF, IVA, I SOCIETATS. GENER 2021

Li recordem que el pròxim dia 20 de gener és la data límit per presentar i si escau procedir a l’ingrés del 4t TRIMESTRE del 2020 corresponent a les retencions i ingressos a compte de renda i societats corresponents a rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes (models 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216).

Llegir més

Avís de presentació de models i terminis de declaració. IRPF, IVA, i Societats. Gener 2021

Li recordem que el pròxim dia 20 de gener és la data límit per presentar i si escau procedir a l’ingrés del 4t TRIMESTRE del 2020 corresponent a les retencions i ingressos a compte de renda i societats corresponents a rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes (models 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216).

Li recordem que el pròxim dia 20 de gener és la data límit per presentar i si escau procedir a l’ingrés del 4t TRIMESTRE del 2020 corresponent a les retencions i ingressos a compte de renda i societats corresponents a rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes (models 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216).

Atenció: també s’han de presentar fins a aquesta data els següents models:

  • Model 136. IRPF. IRNR. Gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes. Autoliquidació.
  • Model 210. Impost sobre la renda de no residents. No residents sense establiment permanent. Declaració ordinària.
  • Model 216. Impost sobre la renda de no residents. Rendes obtingudes sense mediació d’establiment permanent. Retencions i ingressos a compte.

També fins al dia 20 de GENER té de termini per presentar el model 039 sobre Comunicació de dades (comunicació d’incorporacions el mes de desembre), relativa al règim especial del grup d’entitats en l’IVA.

Així mateix, li recordem que el dia 1 de FEBRER és la data límit per presentar i si escau procedir a l’ingrés del 4t TRIMESTRE 2020 corresponent a l’IVA (entre altres, el model 303 d’autoliquidació de l’IVA i el model 349 Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries) i el pagament fraccionat de l’IRPF en relació a les activitats empresarials i professionals (models 130 i 131). També s’ha de presentar el RESUM ANUAL de l’IVA 2020 (model 390).

Fins al 1 de FEBRER també es podrà presentar el RESUM ANUAL 2020 de retencions i ingressos a compte de renda i societats: rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes (models 180, 188, 190, 193, 193-S, 194, 196 i 270).

Aprofitem l’ocasió per recordar-los altres obligacions (declaracions informatives) fins al 1 de FEBRER:

  • Declaració informativa de certificacions individuals emeses als socis o partícips d’entitats de nova o recent creació. Resum anual 2020 (model 165)
  • Declaració informativa d’entitats en règim d’atribució de rendes (comunitats de béns, societats civils, herències jacents, etc.). Any 2020 (model 184)
  • Declaració informativa de préstecs i crèdits i altres operacions financeres relacionades amb béns immobles. Declaració anual 2020 (model 181)
  • Donatius, donacions i aportacions rebudes i disposicions realitzades. Declaració anual 2020 (model 182)
  • Declaració informativa d’adquisicions i alienacions d’accions i participacions en institucions d’inversió col·lectiva. Declaració anual 2020 (model 187)
  • Declaració informativa per despeses en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats. Declaració anual 2020 (model 233)

Per aquest motiu, els preguem que, com més aviat millor, ens facilitin tota la documentació així com aquelles dades que els sol·licitem per poder realitzar la confecció i presentació d’aquestes declaracions.

OBLIGACIÓ DE LES PERSONES FÍSIQUES I JURÍDIQUES DE COMUNICAR AL BANC D’ESPANYA LES SEVES TRANSACCIONS ECONÒMIQUES I SALDOS D’ACTIUS I PASSIUS FINANCERS AMB L’EXTERIOR

D’acord amb la Circular 4/2012 del Banc d’Espanya s’obliguen les persones físiques i jurídiques a comunicar al Banc d’Espanya les seves transaccions econòmiques i saldos d’actius i passius financers amb l’exterior realitzades durant el 2020. Durant el mes de gener de 2021, depenent dels casos, s’ha de presentar el Formulari ETE davant el Banc d’Espanya i el model D-6 davant la Direcció General de Comerç Internacional i Inversions dependent del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

Llegir més

Obligació de les persones físiques i jurídiques de comunicar al Banc d’Espanya les seves transaccions econòmiques i saldos d’actius i passius financers amb l’exterior

D’acord amb la Circular 4/2012 del Banc d’Espanya s’obliguen les persones físiques i jurídiques a comunicar al Banc d’Espanya les seves transaccions econòmiques i saldos d’actius i passius financers amb l’exterior realitzades durant el 2020. Durant el mes de gener de 2021, depenent dels casos, s’ha de presentar el Formulari ETE davant el Banc d’Espanya i el model D-6 davant la Direcció General de Comerç Internacional i Inversions dependent del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

Li recordem que d’acord amb la Circular 4/2012 del Banc d’Espanya, s’estableix que els residents a Espanya (tant persones físiques com jurídiques) tenen l’obligació de comunicar al Banc d’Espanya les transaccions i els saldos d’actius i passius financers amb l’exterior (formulari ETE).

A més, les persones físiques o jurídiques residents a Espanya han de realitzar davant el Registre d’Inversions espanyoles a l’exterior una declaració (model D-6). Aquesta declaració ha de ser completada per aquelles inversions en empreses que cotitzen en alguna borsa de valors o mercat organitzat i quan els valors es dipositin en una entitat domiciliada a l’estranger o romanguin sota custòdia del titular de la inversió.

OBLIGACIONS INFORMATIVES DAVANT EL BANC D’ESPANYA: FORMULARI ETE

La normativa vigent en matèria de transaccions econòmiques amb l’exterior estableix l’obligació per tot resident a Espanya, diferent dels proveïdors de serveis de pagament inscrits en els registres oficials del Banc d’Espanya, a declarar davant aquest organisme:

– Les operacions per compte propi amb no residents, siguin pel concepte que siguin i independentment de com es liquidin (a través de comptes de residents a Espanya o a l’exterior, per compensació o mitjançant lliurament en efectiu).

– Els saldos i les seves variacions d’actius i passius exteriors.

Les societats que pertanyen a un grup hauran de presentar la informació corresponent de manera individual. No obstant això, si es compleixen determinats requisits, aquesta informació podrà ser remesa de manera conjunta per un mateix remitent.

Estan obligats a informar davant el Banc d’Espanya les persones físiques i les persones jurídiques (públiques o privades) residents a Espanya, diferents dels proveïdors de serveis de pagament (entitats de crèdit i entitats de pagament) inscrits en els registres oficials del Banc d’Espanya.

QUÈ S’HA DE COMUNICAR? 

S’haurà d’informar el Banc d’Espanya de qualsevol transacció que duguin a terme amb estrangers; i dels balanços d’actius i passius a l’exterior, així com de qualsevol canvi que es produeixi en aquestes posicions.

Les transaccions amb no residents comprenen totes les operacions per compte propi, de qualsevol naturalesa i amb independència de com es liquidin. Es consideren operacions a aquest efecte tots els actes, negocis i operacions que suposin -o del compliment de les quals es pugui derivar- cobraments, pagaments o transferències exteriors així com variacions en comptes o posicions financeres deutores o creditores.

Igualment, s’haurà d’informar dels saldos i variacions d’actius i passius enfront de l’exterior, sigui quina sigui la forma en la qual es materialitzin.

Atenció. Aquesta obligació és d’aplicació, per exemple, a aquells clients (residents) de banca privada a Espanya, que realitzin operacions per compte propi amb no residents sigui quina sigui la seva naturalesa i independentment de com es liquidin, és a dir, que es liquidin mitjançant transferències exteriors, a través d’abonaments o deutes en comptes bancaris o interempresa, per compensació o mitjançant lliurament d’efectiu, i/o que hagin optat per un model de custòdia del seu efectiu i valors a l’exterior, i que, per tant, tingui saldos i variacions d’actius o passius enfront de l’exterior, sigui quina sigui la forma en la qual es materialitzin (comptes en entitats bancàries o financeres, comptes interempreses, dipòsits d’efectiu o de valors, participacions en el capital, instruments representatius de deute, instruments financers derivats, immobles, etc.).

QUAN CAL COMUNICAR? 

La periodicitat de les comunicacions dependrà del volum de les transaccions realitzades pels subjectes obligats durant l’any immediatament anterior, així com dels saldos d’actius i passius d’aquests subjectes obligats el 31 de desembre de l’any anterior.

Les declaracions s’hauran de presentar amb periodicitat mensual, trimestral o anual tan aviat com es compleixin els corresponents llindars:

  • Periodicitat mensual, i dins dels 20 dies següents a la fi de cada mes natural, quan la suma, una per una i sense compensar saldos creditors i deutors amb la finalitat de presentar un saldo únic, de les transaccions amb no residents hagudes durant l’any immediatament anterior, o la suma dels saldos d’actius i passius el 31 de desembre de l’any anterior, siguin iguals o superiors a 300 milions d’euros.
  • Periodicitat trimestral, i dins dels 20 dies següents a la fi de cada trimestre natural, quan la suma, una per una i sense compensar, de les transaccions amb no residents hagudes durant l’any immediatament anterior, o la suma dels saldos d’actius i passius el 31 de desembre de l’any anterior, siguin iguals o superiors a 100 milions i inferiors a 300 milions d’euros.
  • Periodicitat anual, i no més tard del 20 de gener de l’any següent, quan la suma, una per una i sense compensar, de les transaccions amb no residents hagudes durant l’any immediatament anterior, o la suma dels saldos actius i passius el 31 de desembre de l’any anterior, siguin inferiors a 100 milions d’euros.

És important aclarir que: 

  • S’haurà de presentar una declaració, encara que al període corresponent no s’haguessin realitzat transaccions, si els saldos actius o passius exteriors assoleixen els llindars de notificació.
  • S’hauran de comunicar totes i cadascuna de les transaccions i variacions del període encara que els seus saldos finals fossin zero.
  • Dins del mateix exercici econòmic no està permès canviar més d’una vegada de periodicitat, ni canviar la periodicitat a una altra amb menor freqüència (és a dir, passar de mensual a trimestral o de trimestral a anual).

Atenció. Quan els imports esmentats anteriorment no superin el milió d’euros la declaració només s’enviarà al Banc d’Espanya sota el seu a requeriment exprés i en un termini màxim de dos mesos des de la data de sol·licitud.

No obstant això, aquells residents que, no havent assolit els llindars de declaració abans exposats, els superessin al llarg de l’any corrent quedaran obligats a presentar les declaracions amb la periodicitat que correspongui, a partir del moment en el qual aquests límits s’excedeixin. 

Cas especial: declaració anual resumida

Sense perjudici de l’anterior, la Circular 4/2012, preveu un cas especial quant a la possibilitat de presentar una declaració anual resumida, dins dels 20 dies del mes de gener de 2021, sempre que l’import de les transaccions o els saldos anteriorment referits siguin superiors a 1 milió d’euros i no superin els 50 milions d’euros.

COM CAL COMUNICAR? 

Només de manera telemàtica. La informació s’haurà de remetre al Departament d’Estadística del Banc d’Espanya, utilitzant per a això un formulari únic per mitjans telemàtics (model ETE, enquesta de transaccions exteriors).

D’acord amb aquesta normativa les persones físiques hauran de presentar aquest formulari mitjançant el DNI electrònic o un certificat electrònic expedit per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT), obtingut de manera particular per cada persona física.

Les persones jurídiques hauran de tenir un certificat electrònic emès per la FNMT o per al de la CNMV o l’emès pel Banc d’Espanya.

Per a més informació:

Enllaç Banc d’Espanya associat a les declaracions de transaccions amb l’Exterior

https://sedeelectronica.bde.es/sede/es/menu/tramites/Presentacion_po_31e444328b15831.html

MODEL D-6

El model D-6 és una declaració que les persones físiques o jurídiques residents a Espanya han de realitzar davant el Registre d’Inversions espanyoles a l’exterior. És a dir, aquesta declaració ha de ser completada per aquelles inversions en empreses que cotitzen en alguna borsa de valors o mercat organitzat i quan els valors es dipositin en una entitat domiciliada a l’estranger o romanguin sota custòdia del titular de la inversió.

En quins casos s’ha de presentar?

Aquest model es podrà utilitzar tant per a la declaració d’operacions per cada inversió o liquidació que es realitzi en societats no residents, com per a la declaració de valors dipositats a l’exterior (accions, obligacions, participacions en fons d’inversió, etc.) al 31 de desembre de 2020.

Com veiem existeixen 2 classes de model D-6, però en el que ens interessa en aquest article, només ens concentrarem en la declaració de valors dipositats a l’exterior.

Atenció. Quant als imports a declarar, la normativa no preveu res sobre aquest tema pel que el sol fet de tenir, encara que sigui, una acció d’una empresa cotitzada i dipositada a l’estranger està obligat a declarar-la.

Com i quan presentarem el model D-6 de declaració de dipòsits?

El model D-6 de declaració de dipòsits s’emplenarà i podrà ser presentat per via telemàtica, utilitzant el programa d’ajuda AFORIX juntament amb el DNI electrònic o certificat emès per la FNMT.

Respecte al termini de presentació, correspon al mes de gener de 2021.

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE EL BREXIT: ACORD DE COMERÇ I COOPERACIÓ ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I EL REGNE UNIT

L’Acord de comerç i cooperació entre la Unió Europea i el Regne Unit, aplicable des del 1 de gener de 2021, afecta els següents àmbits: comerç de béns i serveis, comerç digital, propietat intel·lectual, contractació pública, aviació i transport viari, energia, pesca, coordinació de la seguretat social, cooperació judicial i policial en matèria penal, cooperació temàtica i participació en programes de la Unió.

Llegir més

Preguntes i respostes sobre el BREXIT: Acord de comerç i cooperació entre la Unió Europea i el Regne Unit

L’Acord de comerç i cooperació entre la Unió Europea i el Regne Unit, aplicable des del 1 de gener de 2021, afecta els següents àmbits: comerç de béns i serveis, comerç digital, propietat intel·lectual, contractació pública, aviació i transport viari, energia, pesca, coordinació de la seguretat social, cooperació judicial i policial en matèria penal, cooperació temàtica i participació en programes de la Unió.

Com ja l’informàrem al seu moment sobre el Brexit, després de mesos de dures negociacions, el 24 de desembre de 2020 la Unió Europea i el Regne Unit van assolir un Acord de comerç i cooperació que regeix, des del 1 de gener de 2021, la relació entre les parts.

L’Acord de comerç i cooperació és un text llarg i complex el contingut del qual es pot dividir en quatre grans blocs:

  • El primer sobre lliure comerç, que elimina les quotes i els aranzels entre el Regne Unit i la UE i que estableix un capítol de “Level Playing Field” o de condicions de competència justa, una de les exigències de més pes de la Unió durant les negociacions.
  • El segon estableix un marc de cooperació econòmica, social, mediambiental i en matèria de pesca que preveu disposicions dirigides a assegurar la connectivitat energètica i en matèria de transports, així com la coordinació en àmbits relacionats amb la seguretat social.
  • El tercer regula una associació en matèria de seguretat interior basada en mecanismes existents com Europol o Eurojust i inclou disposicions en matèria de lliurament de detinguts, de lluita contra el blanqueig de capitals i contra el finançament del terrorisme.
  • Finalment, un quart bloc estableix un marc de governança comuna amb governança sustentada en un marc institucional que compta amb un “Consell d’Associació”, copresidit per un membre de la Comissió Europea i per un representant del govern britànic de nivell ministerial, que supervisarà l’aplicació de l’Acord i estarà assistit per comitès especialitzats i grups de treball.

La Unió Europea i el Regne Unit constituiran dos mercats separats i dos espais normatius i jurídics diferents. Això crearà en totes dues direccions obstacles al comerç de béns i serveis, així com a la mobilitat i els intercanvis transfronterers.

En aquest sentit, l’informem que la Comissió Europea ha preparat un document amb preguntes i respostes sobre el nou Acord de comerç i cooperació.

Vegeu el document en PDF