Com ja l’hem estat informant, una de les àrees d’actuació en què se centra el Pla d’Acció de l’IVA de la Comissió Europea (aprovat a l’abril de 2016) és establir un sistema definitiu de l’IVA de la Unió per al comerç intracomunitari que redueixi les possibilitats del frau. Atès que per a l’aprovació d’aquest règim definitiu cal la unanimitat dels Estat membres, el seu debat i la seva entrada en vigor seran una labor àrdua i que durarà diversos anys (de moment la seva entrada en vigor està prevista per a juliol de 2022).

Fins que el règim definitiu entri en vigor, la Comissió va decidir adoptar una sèrie de “solucions ràpides” (o quick fixes), que s’han acabat regulant en la Directiva (UE) 2018/1910, del Consell de 4 de desembre de 2018, pel qual es modifica el Reglament d’Execució (UE) 282/2011 del Consell de 15 de març de 2011 pel que fa a determinades exempcions relacionades amb operacions intracomunitàries.

Doncs bé, Espanya ha actualitzat la seva normativa de l’impost sobre el valor afegit (IVA) per a adaptar-la a la legislació europea que busca simplificar i harmonitzar el comerç de béns dins de la Unió Europea (UE). En concret, mitjançant el Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, s’incorpora al nostre ordenament intern la Directiva (UE) 2018/1910, la Directiva (UE) 2019/475 i el Reglament d’Execució (UE) 2018/1912 que introdueixen modificacions en relació amb l’IVA i el tràfic intracomunitari de béns. Es tracta del que es coneix com ‘quick fixes’ (o solucions ràpides), unes mesures destinades a simplificar i harmonitzar l’IVA del comerç intracomunitari de béns.

L’objectiu d’aquestes mesures és aconseguir un tractament harmonitzat en tots els Estats membres de determinades operacions de comerç transfronterer i aconseguir una tributació simplificada i uniforme d’aquestes operacions intracomunitàries, que fins avui estan sent interpretades de manera divergent per les diferents administracions tributàries.

En concret, les modificacions normatives contingudes en  l’àmbit de l’IVA es refereixen a:

• Les vendes de béns en consignació, per les quals un operador transporta béns a un altre Estat membre per a la seva venda, en un moment posterior, a un client predeterminat.
• Les vendes en cadena, és a dir, les vendes successives d’un mateix bé que són objecte d’un únic transport intracomunitari des del primer venedor fins a l’últim adquirent.
• Les condicions d’aplicació de l’exempció dels lliuraments de béns amb destinació a un altre Estat membre.

Aquestes modificacions es complementen amb les relatives a l’acreditació del transport a un altre Estat membre en el marc dels lliuraments de béns realitzats a l’interior de la Unió Europea que, per aplicació directa de la norma comunitària, es poden beneficiar des de l’1 de gener de presumpcions basades en mitjans de prova específics.

L’entrada en vigor de la resta de les modificacions a la normativa nacional s’estableix per al pròxim 1 de març de 2020.

A continuació els expliquem de manera resumida aquestes mesures: 

1. Territorialitat. Àmbit d’aplicació de l’IVA

A partir del 6 de febrer de 2020, el municipi italià de Campione i les aigües italianes del Llac de Lugano passen a formar part del territori duaner de la Unió i de l’àmbit d’aplicació de la Directiva 2008/118/CE del Consell, a l’efecte dels impostos especials, però queden fora de l’àmbit d’aplicació territorial de l’IVA.

2. Venda d’existències de reserva o vendes en consigna

Les mercaderies en consigna són vendes d’importància creixent en els últims anys que tenen lloc quan un empresari realitza una transferència de béns des d’un Estat membre amb destinació al territori d’un altre Estat membre amb la finalitat de mantenir un estoc de producte en les instal·lacions dels seus clients per a, d’aquesta manera, poder agilitar els lliuraments segons les necessitats.

La DGT ha mantingut el criteri que si des del moment de la recepció en el territori d’aplicació de l’impost (TAI), i independentment de quan es produeix la venda jurídica, el client assumeix el risc sobre el producte dipositat i en disposa per al seu ús industrial o comercial, sense que el seu poder de disposició sobre les mercaderies tingui cap limitació, s’ha d’entendre que el proveïdor realitza un lliurament intracomunitari de béns en el seu Estat d’establiment i el client una adquisició intracomunitària de béns en territori espanyol (TAI). Si no es compleix l’anterior, actualment el proveïdor no establert es veu forçat a registrar-se al nostre país i complir una sèrie d’obligacions formals.

Doncs bé, a partir de l’1 de març de 2020, se simplifica l’aplicació de l’exempció en les transferències de “existències de reserva” (call-off stock) dels denominats “acords de venda de béns en consigna“.

Es tracta d’acords subscrits entre empresaris o professionals per a la venda transfronterera de mercaderies, en les quals un empresari (proveïdor) envia béns des d’un Estat membre a un altre, dins de la Unió Europea, perquè quedin emmagatzemats en l’Estat membre de destinació a la disposició d’un altre empresari o professional (client), que pot adquirir-los en un moment posterior a la seva arribada.

Actualment, aquesta operació dóna lloc a una transferència de béns o operació assimilada a un lliurament intracomunitari de béns en l’Estat membre de partida i a una operació assimilada a una adquisició intracomunitària de béns en l’Estat membre d’arribada, efectuades en tots dos casos pel proveïdor. Posteriorment, quan el client adquireix el bé, el proveïdor realitzarà un lliurament interior en l’Estat membre d’arribada en la qual serà aplicable la regla d’inversió del subjecte passiu, condició que correspondrà al seu client. S’exigeix que el proveïdor es trobi identificat a l’efecte de l’IVA en l’Estat membre de destinació de la mercaderia.

Amb l’objectiu de simplificar aquestes operacions i reduir les càrregues administratives dels empresaris, la nova regulació estableix que els lliuraments de béns efectuats en el marc d’un acord de vendes de béns en consigna donaran lloc a una única operació: un lliurament intracomunitari de béns exempta en l’Estat membre de partida efectuada pel proveïdor, i a una adquisició intracomunitària en l’Estat membre d’arribada duta a terme pel client quan retiri les mercaderies del magatzem. En concret, la meritació de l’operació es produirà el 15 del mes següent a aquell en el qual els béns es posin a la disposició de l’adquirent, o en la data en què s’expedeixi la corresponent factura en cas que sigui anterior.

En tot cas, els empresaris o professionals podran optar per no acollir-se a la simplificació incomplint les condicions previstes per a la seva aplicació, que són les següents:

• Que el venedor no tingui la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent en l’Estat membre d’arribada.
• Que l’empresari que adquirirà els béns tingui un número d’identificació fiscal (N-VAT) en l’Estat membre d’arribada.
• Que el venedor conegui en el moment de l’inici del transport el número d’identificació fiscal (N-VAT), nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’adquirent.
• Que els béns es transportin a l’Estat membre fixat en l’acord de vendes en consigna.
• Que el venedor hagi inclòs l’enviament dels béns en el llibre registre de determinades operacions intracomunitàries i en el model 349.
• Que en el termini de 12 mesos des de l’arribada dels béns a l’Estat membre de destinació s’ha d’haver produït alguna de les següents situacions:
  1. Que els béns siguin adquirits per l’empresari indicat en l’acord de vendes en consigna.
  2. Que els béns siguin adquirits per un empresari que substitueix al destinatari inicial quan disposi d’un número d’identificació fiscal (N-VAT) en l’Estat membre d’arribada i el venedor inclogui la substitució en el llibre registre de determinades operacions intracomunitàries i en el model 349.
  3. Que els béns siguin retornats al territori d’aplicació de l’IVA espanyol sense que s’hagi transmès el poder de disposició i el venedor n’inclogui la devolució en el llibre registre de determinades operacions intracomunitàries.

S’entendrà que s’ha produït una transferència de béns quan dins del termini de dotze mesos s’incompleixin qualsevol de les condicions assenyalades anteriorment, en particular:

• Quan els béns no haguessin estat adquirits per l’empresari o professional al qual anaven destinats inicialment.
• Quan els béns fossin expedits o transportats a una destinació diferent de l’Estat membre fixat en l’acord de vendes de béns en consigna.
• En el supòsit de destrucció, pèrdua o robatori dels béns.

Llibre registre i model 349

D’altra banda, s’obliga a informar en el llibre registre de determinades operacions intracomunitàries i en l’estat recapitulatiu (model 349) del moviment de les mercaderies, l’estimació del seu valor i les dades identificatives del client.

En concret, amb efectes des de l’1 de març de 2020, es modifica el Reglament de l’IVA per a:

1r Incloure dins dels obligats a presentar la declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (model 349) a aquells empresaris o professionals que enviïn béns amb destinació a un altre Estat membre en el marc d’acords de venda en consigna, que hauran d’indicar:

• El número d’identificació a l’efecte de l’IVA de l’empresari o professional al qual van destinats els béns, així com l’import inicial estimat del seu valor, en el període de declaració relatiu a la data de l’expedició.
• El número d’identificació a l’efecte de l’IVA de l’empresari o professional que substitueix al destinatari inicial dels béns, en cas que es produeixi la substitució, en el període de declaració en el qual s’hagi anotat en el llibre registre de determinades operacions intracomunitàries.

2n Regular com registrar aquestes operacions dins del llibre registre de determinades operacions intracomunitàries.

1. El venedor haurà de fer constar les següents dades:
   • L’Estat membre a partir del qual els béns han estat transportats i la data d’expedició.
   • El número d’identificació a l’efecte de l’IVA de l’empresari o professional al qual van destinats els béns, assignat per l’Estat membre al qual es transporten.
   • L’Estat membre al qual es transporten els béns, el número d’identificació a l’efecte de l’IVA del dipositari dels béns en cas de ser diferent del destinatari, l’adreça del magatzem i la data que hi arriba.
   • El valor, la descripció i la quantitat dels béns que han arribat al magatzem.
   • El número d’identificació a l’efecte de l’IVA de l’empresari que substitueix al destinatari inicial dels béns.
   • Descripció, base imposable, quantitat i preu unitari dels béns lliurats, data de lliurament i número d’identificació a l’efecte de l’IVA de l’empresari adquirent.
   • Descripció, base imposable, quantitat i preu unitari dels béns el moviment dels quals doni lloc a una transferència per incompliment dels requisits de les vendes en consigna, data en què es van produir les circumstàncies i motiu.
   • Descripció, quantitat i valor dels béns que, en el seu cas, hagin estat retornats i data de devolució.
2. L’empresari a qui vagin destinats els béns o el seu substitut haurà de fer constar les següents dades:
3. El número d’identificació a l’efecte de l’IVA del venedor.
4. La descripció i quantitat dels béns enviats per a ser posats a la seva disposició.
5. Descripció, base imposable, quantitat i preu unitari dels béns adquirits i data que es realitza l’adquisició intracomunitària.

En cas d’encarregar-se del dipòsit dels béns, a més haurà de registrar:

• La data d’arribada dels béns al magatzem.
• Descripció i quantitat dels béns que són retirats del magatzem pel venedor i deixen d’estar a la seva disposició, així com la data que són retirats.
• Descripció i quantitat dels béns destruïts o desapareguts del magatzem i la data en què es produeix o descobreix aquesta circumstància.

Per a aquells empresaris que apliquin el subministrament immediat d’informació (SII), l’obligació de registrar les vendes en consigna en el llibre registre de determinades operacions intracomunitàries a través de la seu electrònica de l’AEAT s’ajorna a l’1 de gener de 2021.

3. Vendes en cadena

També, a partir de l’1 de març de 2020 s’introdueixen en la Llei de l’IVA modificacions en la regulació de les operacions en cadena en les quals entre el proveïdor i l’adquirent final existeixen un o més intermediaris.

Aquest tipus d’operacions s’efectuen quan uns mateixos béns, que seran enviats o transportats amb destinació a un altre Estat membre directament des del primer proveïdor a l’adquirent final de la cadena, són objecte de lliuraments successius entre diferents empresaris o professionals. Així els béns seran lliurats almenys a un primer intermediari que, al seu torn, els lliurarà a altres intermediaris o al client final de la cadena, existint un únic transport intracomunitari.

Amb la finalitat d’evitar diferents interpretacions entre els Estats membres, impedir la doble imposició o l’absència d’imposició i reforçar la seguretat jurídica dels operadors, el transport s’entendrà vinculat:

• Al lliurament de béns efectuat pel proveïdor a favor de l’intermediari, que constituirà un lliurament intracomunitari de béns exempt. Per a això, l’intermediari haurà comunicat un número d’identificació fiscal facilitat per un Estat membre diferent d’Espanya.
• Al lliurament efectuat per l’intermediari quan hagi comunicat al seu proveïdor un NIF-IVA subministrat pel Regne d’Espanya. El lliurament del proveïdor a l’intermediari constituirà un lliurament interior subjecte i no exempt de l’IVA i el lliurament efectuat per l’intermediari al seu client serà un lliurament intracomunitari exempt.

Exemple:

Suposem una venda de béns d’una empresa (A) a una altra empresa (B) i successivament de B a una tercera (C) en la qual els béns són transportats des d’Espanya a C a França.

Aquest tipus d’operacions ha donat lloc en els últims anys a diversos pronunciaments del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la manera de determinar a quin lliurament s’ha d’adscriure el transport i, en conseqüència, quedar exempt. L’adopció dels criteris del Tribunal no ha resultat senzilla en determinats Estats membres, per la qual cosa s’ha considerat convenient regular-los de manera específica.

Les noves regles tracten de simplificar l’anàlisi i introduir claredat en l’anàlisi de la localització dels dos fets imposables.

En l’exemple que prenem com a referència, el transport s’haurà d’imputar al lliurament entre A i B (que, per tant, quedarà exempt d’IVA). B farà una adquisició intracomunitària a França, de manera que el lliurament entre B i C quedarà així localitzat a França.

No obstant això, si B facilita a A un número espanyol d’identificació a l’efecte de l’impost, el transport s’haurà d’atribuir al segon lliurament, de manera que el lliurament entre A i B es tractarà com a venda “interior” a Espanya – sense exempció – i la venda entre B i C donarà lloc a un “lliurament intracomunitari” a Espanya i una adquisició intracomunitària per C a França.

4. Requisits materials que cal complir per a l’exempció en els lliuraments comunitaris de béns: NIF-IVA i model 349

Amb efectes des de l’1 de març de 2020, es modifiquen els requisits exigits per a l’aplicació de l’exempció als lliuraments intracomunitaris de béns amb la finalitat de reforçar la lluita contra el frau en aquesta mena d’operacions.

A aquest efecte, per a l’aplicació de l’exempció, al costat del requisit del transport dels béns a un altre Estat membre, com a condició material i no formal, serà necessari que:

• L’adquirent hagi comunicat al proveïdor un número d’identificació a l’efecte d’IVA (N-VAT) atribuït per un Estat membre diferent del Regne d’Espanya.
• El proveïdor hagi inclòs l’operació en la declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (model 349).

La Directiva (UE) 2018/1910 disposa que la declaració del lliurament intracomunitari en la declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (model 349) es converteix en un requisit substantiu per a l’aplicació de l’exempció.

En aquest sentit, perquè el compliment d’aquest requisit s’aproximi en el temps a la data d’operació, i tenint en compte el seu escàs ús per part de les empreses, se suprimeix la possibilitat de presentació anual amb efectes des de l’1 de març de 2020.

5. La prova del transport en els lliuraments intracomunitaris

A partir de l’1 de gener de 2020, el Reglament d’Execució (UE) 2018/1912 estableix un sistema harmonitzat de presumpcions, sense perjudici que admetin prova en contra, que té per objectiu simplificar la prova dels requisits per a l’aplicació de l’exempció en els lliuraments intracomunitaris.

Per tant, el transport dels béns a l’Estat membre de destinació es justificarà per qualsevol mitjà de prova admès en dret i, en particular, quedarà acreditat mitjançant els següents elements de prova:

1. Quan el venedor indica que els béns han estat transportats per ell o per un tercer en el seu nom i:

1. Es troba en possessió d’almenys dos dels següents elements de prova (expedits per parts independents de venedor i adquirent):
   • Carta o document CMR signats
   • Coneixement d’embarcament
   • Factura de càrrega aèria
   • Factura del transportista dels béns
2. Es troba en possessió d’un dels elements de prova esmentats anteriorment juntament amb algun dels següents elements de prova (expedits per parts independents de venedor i adquirent):
3. Pòlissa d’assegurança relativa al transport dels béns o documents bancaris que en provin el pagament.
4. Documents oficials expedits per una autoritat pública, com un notari, que acreditin l’arribada dels béns a l’Estat membre de destinació.
5. Rebut estès per un dipositari en l’Estat membre de destinació que confirmi l’emmagatzematge dels béns en aquest Estat membre.

2. Quan el venedor està en possessió d’una declaració escrita de l’adquirent que certifiqui que els béns han estat transportats per ell o per un tercer en el seu nom, esmentant l’Estat membre de destinació de les mercaderies i:

1. Es troba en possessió d’almenys dos dels següents elements de prova (expedits per parts independents de venedor i adquirent):
   • Carta o document CMR signats
   • Coneixement d’embarcament
   • Factura de càrrega aèria
   • Factura del transportista dels béns
2. Es troba en possessió d’un dels elements de prova esmentats anteriorment juntament amb algun dels següents elements de prova (expedits per parts independents de venedor i adquirent):
3. Pòlissa d’assegurança relativa al transport dels béns o documents bancaris que en provin el pagament.
4. Documents oficials expedits per una autoritat pública, com un notari, que acreditin l’arribada dels béns a l’Estat membre de destinació.
5. Rebut estès per un dipositari en l’Estat membre de destinació que confirmi l’emmagatzematge dels béns en aquest Estat membre.

 

Com ja sap, respecte a la protecció a les famílies, el sistema de Seguretat Social concedeix diverses prestacions:

1. Les prestacions econòmiques en un únic pagament per naixement o adopció de fill en supòsits de famílies nombroses, monoparentals i de mares amb discapacitat; per part o adopció múltiples.

2. L’assignació econòmica per fill o menor a càrrec.

3. La prestació econòmica per naixement i cura de menor, de modalitat contributiva, i la prestació econòmica per naixement de naturalesa no contributiva, el subsidi especial per part, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment múltiple, així com per risc durant l’embaràs i risc durant la lactància natural, i la prestació econòmica per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu.

4. La prestació no econòmica per excedència per a la cura de cada fill o menor en règim d’acolliment permanent o de guarda amb finalitats d’adopció o per a la cura d’altres familiars.

Prestacions familiars per fill a càrrec

Doncs bé, dins d’aquestes accions protectores, un dels beneficis menys coneguts són les prestacions familiars per fill a càrrec. Es tracta d’una prestació no contributiva que concedeix una assignació econòmica per cada fill o menor a càrrec del beneficiari, menor de 18 anys o més gran afectat per una discapacitat igual o superior al 65%.

També en seran beneficiaris els orfes de tots dos progenitors o adoptants, menors de 18 anys o afectats per una discapacitat en grau igual o superior al 65%.

L’abonament es realitzarà sense pagues extraordinàries i semestralment (gener i juliol), quan es tracti de menors de 18 anys i mensualment, a mes vençut, en els casos d’afectats per una discapacitat més grans de 18 anys.

Aquesta prestació s’ha renovat recentment després d’estar congelada des de l’any 2000. D’aquesta manera, la seva quantia ha passat de 291 euros a 341 euros anuals (un 17,18% més). A més, inclou un nou supòsit, el de pobresa severa, pel qual les famílies amb menys recursos reben una prestació de 588 euros anuals per cada fill o menor a càrrec seu. En aquests casos, l’augment és del 102,06%.

Quins són els requisits per a accedir a aquesta prestació?

Tindran dret a l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec els qui:

• Resideixin legalment en territori espanyol.
• Tinguin a càrrec seu fills o menors de divuit anys o més grans d’aquesta edat i que estiguin afectats per una discapacitat en un grau igual o superior al 65 per cent.
• No percebin ingressos anuals, de qualsevol naturalesa, superiors a la quantia que anualment estableixi la corresponent llei de pressupostos generals de l’Estat.

En 2020, i conforme al Reial decret llei 1/2020, de 14 de gener, el límit d’ingressos serà de 12.424,00 euros/any amb un increment del 15 per cent per cada fill o menor a càrrec, a partir del segon (inclòs). En el supòsit de famílies nombroses, el límit d’ingressos és de 18.699,00 euros/any, amb un increment de 3.029,00 euros per cada fill a càrrec a partir del quart (inclòs).

En els supòsits de fills o menors a càrrec amb discapacitat, no s’exigirà límit de recursos econòmics a l’efecte del reconeixement de la condició de beneficiari.

• No tinguin dret, ni el pare ni la mare, a prestacions d’aquesta mateixa naturalesa en qualsevol altre règim públic de protecció social.

Quina és la quantia de la prestació?

Amb caràcter general la quantia ascendeix a 341 euros. No obstant això, en el cas de les famílies amb menys recursos (pobresa severa), la prestació ascendeix a 588 euros a l’any per menor.

Per a aquest segon cas, el límit d’ingressos oscil·la en funció dels integrants de la família (adults i menors) entre els 4.723 euros o menys a l’any per a les unitats familiars compostes per un adult i un menor de 14 anys, i els 10.534 euros/any per a les famílies de 3 més grans de 14 anys i 3 menors. L’interval d’ingressos fixat en el Reial decret llei 1/2020, de 14 de gener és el següent:

INTEGRANTS DE LA LLAR		INTERVAL D’INGRESSOS	ASSIGNACIÓ ÍNTEGRA ANUAL
Persones >=14 anys (M)	Persones <14 anys (N)
1	1	4723	588 x H
1	2	5812	588 x H
1	3	6902	588 x H
2	1	6539	588 x H
2	2	7629	588 x H
2	3	8718	588 x H
3	1	8355	588 x H
3	2	9445	588 x H
3	3	10534	588 x H
M	N	3633 + [(3633 x 0,5 x (M-1)) + (3633 x 0,3 x N)] o menys	588 x H

Beneficiaris:

H = Fills a càrrec menors de 18.

N = Nombre de menors de 14 anys en la llar.

M = Nombre de persones de 14 anys o més en la llar.

És incompatible el pagament de l’atur i de la prestació familiar?

En principi la prestació per desocupació no és incompatible amb la prestació familiar per fill a càrrec però sí que es computarà com a ingressos a l’efecte de determinar si supera el límit d’ingressos establert.

La incapacitat legal, també denominada incapacitat civil, és una situació jurídica d’una persona que, a causa de la seva situació sensorial, física o psicològica, és incapaç de regir sobre els seus béns o la seva pròpia persona. Per això, és necessari que una altra persona, sigui en forma de defensor judicial, curador o tutor, vetlli per la seva situació civil en qualsevol situació.

Què són els processos sobre capacitat?

Amb aquest nom comú, coneixem una sèrie de procediments judicials l’objecte dels quals és la persona, com a subjecte de drets i obligacions. I la seva finalitat és, precisament, determinar si una persona està en condicions de regir els seus interessos per si mateixa o si necessita algun tipus de suport, sota el prisma de la seva protecció (personal i/o patrimonial).

Són procediments judicials de caràcter civil dels quals han de conèixer els jutjats de primera instància de la residència del demandat (presumpte incapaç).

Quins tipus de processos sobre capacitat existeixen?

Sota aquest epígraf queden englobats els següents processos: 

1r En primer lloc, el procés d’incapacitació en sentit estricte, l’objecte del qual és declarar en tal estat a persones que pateixen malalties o deficiències persistents de caràcter físic o psíquic, que els impedeixin governar-se per si mateixes (art. 200 del Codi Civil).

2n En segon lloc, el procés per a deixar sense efecte o modificar l’abast d’una incapacitat ja establerta amb anterioritat, fonamentat en l’existència de noves circumstàncies que suposin una modificació suficient de les condicions sota les quals es va decretar la incapacitat.

3r La declaració de prodigalitat (únicament es qüestiona la capacitat o no del presumpte incapaç per gestionar el seu patrimoni).

Qui participen en aquests judicis?

Les parts participants en aquests procediments es poden trobar en situació de legitimació activa (demandant) o de legitimació passiva (demandat).

• En els procediments d’incapacitat estricta i de modificació de la incapacitat, la legitimació activa correspon: 
• Al presumpte incapaç
• El cònjuge del presumpte incapaç o qui es trobi en una situació de fet assimilable
• Els descendents, els ascendents o els germans del presumpte incapaç
• Al Ministeri Fiscal, sempre que les persones abans esmentades no existissin o no l’haguessin sol·licitat
• En els processos de prodigalitat només es reconeix legitimació activa a les següents persones:
• El cònjuge, els descendents o ascendents que percebin aliments del presumpte pròdig o es trobin en situació de reclamar-los-hi i els representants legals de qualsevol d’ells
• El Ministeri Fiscal, si no la demanessin aquests representants dels legitimats legalment
• Quant a la legitimació passiva, l’ostenta sempre el presumpte incapaç o pròdig. I pot comparèixer per si mateix, amb la seva pròpia defensa i representació; si no ho fa, serà defensat pel Ministeri Fiscal, sempre que el procés no hagi estat promogut per la pròpia fiscalia. Si el procés és promogut pel Ministeri Fiscal i el presumpte incapaç no compareix per si mateix, el Tribunal designarà un defensor judicial

Procediment i sentència

El principi general i ineludible és que no és possible declarar la incapacitat d’una persona sense una sentència judicial (art. 199 del Codi Civil). La tramitació processal legalment prevista és el judici verbal, però amb contestació escrita i una sèrie d’especialitats, com són l’audiència als parents més pròxims del presumpte incapaç o l’examen directe d’aquest últim pel Tribunal, juntament amb els dictàmens pericials necessaris o pertinents en relació amb les pretensions de la demanda, sense l’emissió de la qual mai es decidirà sobre la incapacitació.

Si la sentència és estimatòria de la demanda, fixarà l’extensió i límits de la incapacitació, així com el règim de tutela i guarda al fet que hagi de quedar sotmès l’incapacitat; i, si es donen els supòsits per a això, també decidirà sobre la necessitat d’internament en un centre adequat. En el procediment de prodigalitat, la sentència determinarà els actes, -generalment d’índole econòmic o patrimonial-, que el pròdig no pot realitzar sense el consentiment de la persona que ha d’assistir-lo.

Si així s’hagués demanat en la demanda, la sentència també haurà de nomenar la persona o persones que hagin d’assistir o representar l’incapaç, prèvia audiència dels parents més pròxims.

Mesures cautelars

En aquest particular, l’òrgan judicial haurà d’adoptar, d’ofici o a instàncies del Ministeri Fiscal, les mesures que consideri convenients per protegir l’incapaç o el seu patrimoni. Això des que tingui coneixement de l’existència de la causa d’incapacitació. També poden adoptar-se, d’ofici o a instàncies de part, durant el transcurs del procés, abans que recaigui sentència.

En definitiva, la incapacitat legal, malgrat resultar un concepte complex, és un procés senzill en termes judicials però que requereix la presentació d’un gran nombre de proves i que requereix el seu temps. Per a això li oferim el nostre assessorament jurídic.

Els fets versen sobre una demanda del sindicat CCOO a una empresa per considerar que en ocasió de la implantació d’un sistema de registre de jornada, de manera fraudulenta i prescindint de la tramitació establerta en l’article 41.4 de l’Estatut dels Treballadors, ha modificat en perjudici dels treballadors les condicions de treball existents amb anterioritat a la implantació del registre horari.

Perquè ens trobem davant una modificació substancial de les condicions de treball és necessària l’existència d’una prèvia condició de treball establerta en norma diferent de la llei o del conveni col·lectiu, això és, en contracte de treball, acord col·lectiu no estatutari o decisió unilateral de l’ocupador amb efectes col·lectius.

Cal, a més, que l’ocupador, en ocasió de la implantació d’un sistema de registre de jornada i emparant-se en l’obligació legal que li imposa la seva implantació, de manera injusta, hagi alterat tals condicions de treball en perjudici dels treballadors, de manera tal que la seva modificació hagi de ser titllada de substancial i no d’accidental. En el cas analitzat, no s’ha acreditat l’existència d’una condició de treball prèvia que s’hagi vist alterada pel registre de jornada.

L’Audiència Nacional avala descomptar el cafè i el cigarret de la jornada laboral

Tenint en compte l’anterior, l’Audiència Nacional en la seva sentència de 10 de desembre de 2019, analitza si la implantació d’un sistema de registre de jornada per l’empresa s’ha realitzat de manera fraudulenta en prescindir de la tramitació establerta en l’article 41.4 de l’Estatut dels Treballadors, per entendre que canvis realitzats -com la no consideració del temps de cafè o fumar com a temps de treball efectiu- han modificat negativament les condicions de treball existents amb anterioritat a la implantació del registre d’horari i responen a una modificació substancial de les condicions de treball.

El cas analitzat es repeteix en múltiples empreses després dels canvis normatius, fins a la implantació del sistema de control horari el temps invertit a fumar o prendre cafè es considerava com a temps de treball dins de la jornada i no es descomptava, no obstant això, el sistema de registre de jornada ara permet el càlcul exacte d’aquests moments i, per tant, el seu descompte en nòmina.

El tribunal dóna la raó a l’empresa i desestima la demanda del sindicat en entendre que la implantació del registre de jornada no va alterar condicions de treball prèvies.

Assenyala que no existia amb anterioritat a l’establiment del sistema de registre de jornada cap condició contractual generalitzada, pacte o acord col·lectiu o decisió unilateral de l’empresa que establís que havia de computar-se com a prolongació de jornada el temps invertit en els desplaçaments per viatges de treball.

Atenció. La Sala social de l’Audiència Nacional ha avalat el canvi de criteri empresarial dins de la implantació del registre horari obligatori pel qual, en contra de l’aplicable fins al moment, passa a fer fitxar els treballadors quan realitzen una pausa per a fumar, prendre cafè o esmorzar, amb l’objectiu de descomptar aquest temps de les hores efectivament treballades

També indica que l’empresa ha establert en el seu sistema de registre de jornada que l’endemà d’un viatge es considera que un treballador inicia la seva jornada a les 8 del matí del dia de retorn sense necessitat de fitxar, la qual cosa “no altera o modifica de cap manera i de manera perjudicial per als treballadors el règim previ existent”.

Pel que fa al còmput d’hores extra sense autorització de l’ocupador, el tribunal determina que només es podran comptabilitzar com a treballades aquelles hores extraordinàries que hagin consentit totes dues parts.

En relació a les pauses del cafè i per a fumar, s’assenyala que, encara que existia un control d’accés amb torns, aquest només s’utilitzava a l’efecte de seguretat i no per realitzar un control efectiu de la jornada desenvolupada per cada treballador, per la qual cosa no cal deduir que aquestes pauses es consideressin com a treball efectiu abans de la implantació del sistema de registre.

Això suposa, segons el tribunal, que no s’alteren condicions laborals prèvies i que, per tant, s’hauran de descomptar les pauses per al cafè o el cigarret del temps de treball efectiu en virtut del sistema establert per l’empresa.

L’Audiència Nacional avala descomptar les pauses del cafè i el cigar de les jornades laborals. La decisió implica que la companyia pot implantar aquests canvis del nou registre de manera unilateral.

Normativa aplicada:

– Sentència de l’AN, Sala social, de 10 de desembre de 2019, núm. 144/2019.

– Articles 41.1, 2 i 4 de l’Estatut dels Treballadors

1. Ajuts, en règim de concurrència competitiva, per a l’avaluació de la biodiversitat terrestre espanyola 2020

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 26

Data de publicació: 30/1/2020

Termini: 30/04/2020

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-B-2020-4068

2. Ajuts, en règim de concurrència no competitiva, a determinades organitzacions no governamentals per a la participació en la definició, proposta i execució de polítiques públiques de competència estatal

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 26

Data de publicació: 30/1/2020

Termini: 1/03/2020

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2020/01/30/pdfs/BOE-B-2020-4067.pdf

3. Ajuts, en règim de concurrència competitiva, per a la conservació de la biodiversitat marina a España

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 26

Data de publicació: 30/1/2020

Termini: 30/04/2020

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2020/01/30/pdfs/BOE-B-2020-4066.pdf

4. Subvencions del “Programa Terémanter” dirigit al manteniment i millora de l’eficiència energètica de l’envoltant exterior dels immobles de la ciutat històrica de Santiago de Compostel·la

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 26

Data de publicació: 30/1/2020

Termini: 1/03/2020

Organisme oficial: Ministeri d’Hisenda

https://www.boe.es/boe/dias/2020/01/30/pdfs/BOE-B-2020-4059.pdf

5. Ajuts per finançar treballs de conservació o enriquiment de béns immobles del Patrimoni Històric Espanyol, dins del “Programa 1,5% Cultural” del Ministeri de Foment

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 26

Data de publicació: 17/1/2020

Termini: 13/02/2020

Organisme oficial: Ministeri de Foment

https://www.boe.es/boe/dias/2020/01/16/pdfs/BOE-B-2020-1523.pdf