A vegades a les empreses li sorgeixen els dubtes sobre el tipus de retenció que han d’aplicar als treballadors quan abonen diferències retributives corresponents a exercicis anteriors. Quina quantitat cal retenir sobre els endarreriments? És possible aplicar un tipus fix del 15% sempre?

La Llei de l’IRPF regula la imputació temporal dels rendiments del treball i estableix, com a regla general, que els rendiments del treball s’imputen al període impositiu en què són exigibles pel seu perceptor. Al costat d’aquesta regla general, la Llei conté certes regles especials, entre elles, disposa el següent:

a) Quan no s’hagués satisfet la totalitat o part d’una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o la seva quantia, els imports no satisfets s’imputaran al període impositiu en què adquireixi fermesa.

b) Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents a aquells en què van ser exigibles, se’ls imputessin, practicant-se, si escau, autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec. Quan concorrin les circumstàncies previstes en el paràgraf a) anterior, els rendiments es consideraran exigibles en el període impositiu en què la resolució judicial adquireixi fermesa.

L’autoliquidació es presentarà en el termini que media entre la data en què es percebin i el final del termini de declaracions per l’impost immediat següent.

Quant al tipus de retenció, el Reglament de l’IRPF, estableix que la retenció a practicar sobre els rendiments del treball serà el resultat d’aplicar a la quantia total de les retribucions que se satisfacin o abonin, el tipus de retenció que correspongui. En concret estableix un tipus del 15% per als endarreriments que corresponguin imputar a exercicis anteriors.

Moltes empreses retenen el tipus fix del 15% sobre els endarreriments que satisfan. Però aquest tipus fix només s’aplica en alguns casos. Com hem vist, el determinant és el moment de l’exigibilitat d’aquestes quantitats:

• Si aquestes diferències són exigibles després de la publicació d’un conveni o després d’una sentència que reconeix les diferències a favor del treballador, el correcte és sumar aquestes retribucions als ingressos de l’any i regularitzar el tipus de retenció segons aquesta xifra. Això és així atès que aquests imports són exigibles en aquest moment (l’any en qüestió).

• Ara bé, si les quanties van ser exigibles en altres anys i s’abonen ara (per exemple, si no es van pagar en el seu moment perquè l’empresa travessava per dificultats i no tenia liquiditat per a afrontar el pagament), procedeix aplicar un tipus fix de retenció del 15%.

Atenció. Si l’endarreriment deriva d’un litigi (perquè es discutia si s’havia de pagar o no un concepte, o la seva quantia), les sumes són exigibles en el moment en què la resolució judicial adquireixi fermesa. Per tant, la retenció serà la que s’estigui aplicant en aquest moment, i no el tipus fix del 15%.

Verifiqui si el pagament dels endarreriments suposa la regularització del tipus aplicable, en canviar les remuneracions inicialment previstes a l’hora de calcular la retenció.

Exemple

El 30 d’abril del 2018 un treballador va percebre unes diferències retributives corresponents als períodes 2012 a 2018. Les diferències corresponents al període comprès entre l’1 de gener del 2012 i el 30 de juny del 2015, van ser reconegudes per sentència judicial de data 15 de febrer del 2017, que va ser objecte de recurs per l’empresa que va ser inadmès a tràmit el 12 de març del 2018.

En aquest cas, quant a la imputació temporal:

1a Procedirà imputar al període impositiu en el qual la resolució judicial hagi adquirit fermesa (2018) els rendiments compresos entre l’1 de gener del 2012 i el 30 de juny del 2015, reconeguts en la resolució judicial.

2a Els rendiments no compresos en l’àmbit de la resolució judicial, això és els posteriors a 30 de juny del 2015, s’imputen en el respectiu període impositiu de la seva exigibilitat.

Respecte a la retenció aplicable:

Als rendiments satisfets en compliment de sentència, això és els compresos entre l’1 de gener del 2012 i el 30 de juny del 2015, no tenen per si mateixos i a l’efecte de retencions la consideració d’endarreriments, i la retenció es determina conforme al que es disposa en el procediment general aplicable sobre els rendiments del treball.

Finalment la retenció dels rendiments satisfets no compresos en l’àmbit de la sentència, compresos entre l’1 de juliol del 2015 i 31 de desembre del 2017, que es perceben en un període impositiu posterior al de la seva imputació, es practicarà aplicant el tipus del 15 per cent sobre els rendiments íntegres.

Pot succeir que alguns dels seus treballadors se’n vagin a la competència, o iniciïn una activitat pel seu compte, i s’emportin informació confidencial o a una part de la seva clientela. 

En aquests casos és convenient que signi amb el treballador un pacte de no competència.  Mitjançant aquest pacte, el treballador renuncia a fer-li la competència quan abandoni la seva empresa a canvi d’una contraprestació econòmica. Pensi que el pacte de no competència es pot subscriure mitjançant una clàusula en el contracte una vegada iniciada la prestació de serveis, o fins i tot al final de la relació laboral.

Pacte de no concurrència

La subscripció d’aquest pacte obliga al treballador a no competir de manera deslleial amb l’ocupador durant el temps de prestació de serveis, i després de l’extinció del contracte per qualsevol causa.

Perquè aquest pacte sigui vàlid s’han de complir els següents requisits (article 21 de l’Estatut dels Treballadors): 

• Que l’empresari hi tingui un interès industrial o comercial efectiu. El pacte ha d’estar fundat en fets tals com que el treballador tingui, efectivament, coneixements empresarials en relació amb les tècniques organitzatives o de producció de l’empresa, de les relacions personals amb la clientela o proveïdors, etc. A partir d’aquest interès industrial o comercial efectiu es determina l’àmbit funcional (l’activitat paral·lela dins un camp professional idèntic o pròxim) i espacial (el territori en el qual l’empresa realitza efectivament la seva activitat) del pacte. Així, no és vàlid que pacti la prohibició de treballar en qualsevol activitat o en una que no estigui relacionada amb la seva empresa (tret que acrediti que pot existir un perjudici).

• El període màxim de temps durant el qual el seu treballador no podrà fer-li la competència és de dos anys si es tracta d’un tècnic (per exemple, un responsable de departament) o de sis mesos en la resta de casos (per exemple, si és un administratiu sense cap responsabilitat però que té accés a dades confidencials). Si la durada pactada excedís de la legal l’acord seria nul a l’origen i no se li podria reconèixer cap efectivitat.

• Que se satisfaci al treballador una compensació econòmica adequada. Ha d’abonar a l’afectat una compensació econòmica adequada a canvi de la seva renúncia a triar lliurement la seva futura professió. Encara que no existeix una regla per a determinar la quantia, es pot fixar sobre la base del seu salari, al període de temps durant el qual renuncia a competir, a l’àmbit geogràfic sobre el qual opera la prohibició, a la seva formació, etc.

Aquest és un dels requisits que genera més controvèrsia, ja que com que la legislació laboral només estableix una compensació econòmica “adequada”, han hagut de ser els tribunals els encarregats de limitar aquest apartat. Segons la jurisprudència l’adequació de la compensació econòmica dependrà de l’àmbit local i temporal inclòs en la clàusula i de les possibilitats d’ocupació o circumstàncies personals de l’empleat; això és, atesa l’amplitud geogràfica i funcional i a la durada de la no competència, així com a l’edat o titulació de l’empleat, els jutges seran en última instàncies els que estimin o no apropiada la quantitat que aboni l’empresari pel pacte.

Atenció. El pacte s’ha d’establir de mutu acord entre totes dues parts. Per tant, si l’empresa li proposa al seu empleat signar-lo i s’hi nega, no podrà obligar-li. Així mateix, una vegada hagin signat el pacte, l’empresa no el podrà suprimir o evitar de forma unilateral.

Respecte al pagament de la compensació econòmica, la seva empresa pot efectuar-lo cada mes a través d’un concepte diferenciat en nòmina, o al final de la relació laboral (en un pagament únic o de forma fraccionada). I, en qualsevol cas, la quantia té caràcter indemnitzatori, ja que rescabala a l’afectat per la seva renúncia a triar qualsevol feina futura. Això implica que no haurà de computar-la a l’efecte de calcular possibles indemnitzacions per acomiadament. No obstant això, aquesta quantia sí que cotitza i sí que està subjecta a IRPF.

Forma del pacte de no competència postcontractual

Per motius de seguretat jurídica resulta aconsellable realitzar aquest tipus de pacte per escrit, no obstant això la llei no preveu cap requisit de forma.

La formalització podrà tenir lloc en celebrar el contracte o amb posterioritat, al lliurament de l’esborrany de la quitança, en el moment de l’extinció o en l’acte de conciliació que tingui lloc després de l’acomiadament.

Exemple de PACTE DE NO CONCURRÈNCIA PER A EMPLEATS

Les parts, de conformitat a l’article 21.2 de l’Estatut dels Treballadors acorden formalitzar un pacte de no concurrència en finalitzar el contracte per qualsevol causa o raó, segons es detalla en la present clàusula que s’annexa al contracte de treball. Així, sobre la base de la peculiaritat i especialitat de les funcions dins de la xarxa comercial de l’empresa que ha de realitzar el treballador i que són objecte del contracte actual, i reconeixent totes dues parts que existeix un interès comercial i/o industrial efectiu a evitar la competència de l’empleat, aquest s’obliga, una vegada finalitzat el contracte per qualsevol causa a no realitzar o efectuar les següents actuacions, durant un període de 6 (SIS) mesos a comptar des de la data d’extinció del contracte:

a) Efectuar competència a l’empresa o a qualsevol altra empresa membre del grup, sigui per compte propi, per compte d’altri, o prestant serveis a empreses o entitats l’activitat de les quals pugui suposar competència per a l’empresa o el grup.

b) Contractar, directament o indirecta, a treballadors que, al temps de la finalització d’aquest contracte, figurin en la plantilla de l’empresa o del grup.

c) Constituir, directament o indirecta, només o en unió amb altres persones, qualsevol empresa o negoci similar a l’objecte social de l’empresa des del moment que fos baixa per qualsevol motiu en l’empresa o utilitzar el nom de l’empresa o de qualsevol altra empresa del grup o de qualsevol servei o marca registrada o nom comercial de la mateixa empresa o del grup que donés lloc a confusió i que s’assemblés amb la denominació utilitzada per l’empresa.

Com a contraprestació a aquesta limitació d’activitat professional, i en virtut del contracte actual, l’empleat percebrà una compensació mensual adequada de l’empresa, la qual s’acorda per totes dues parts en l’import de ……….. euros bruts mensuals

Recordi revisar totes les despeses que s’han de tenir en compte en el moment de vendre un immoble per a determinar el valor d’adquisició a tenir en compte en el càlcul del guany o pèrdua patrimonial que s’arribi a generar, i especialment a analitzar la diferència entre els tipus d’obres de reforma que es poden minorar del valor d’adquisició i els que no.

La DGT aclareix que en funció del caràcter que tinguin les obres de reforma efectuades en un habitatge, es podran qualificar de millores o d’ampliació, i en aquest cas s’hauran de tenir en compte en calcular el valor d’adquisició de l’immoble transmès, sumant-se, o bé, de despeses de conservació o reparació, que no s’hauran de tenir en compte en aquest càlcul.

A més, si l’immoble ha estat arrendat, s’haurà de tenir en compte l’import de les amortitzacions fiscalment deduïbles, i es computarà en tot cas l’amortització mínima amb independència de la seva consideració efectiva com a despesa, que minorarà el valor d’adquisició de l’immoble a l’hora de calcular el guany o pèrdua patrimonial corresponent.

Obres de reforma

D’acord amb la normativa de l’IRPF, s’inclouen en el valor d’adquisició les “millores efectuades en l’habitatge”, però el concepte no el defineix, i per a això s’ha d’acudir a la Resolució d’1 de març de 2013, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre i valoració de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries.

La resolució defineix “millora” com el conjunt d’activitats mitjançant les quals es produeix una alteració en un element de l’immobilitzat, augmentant la seva anterior eficiència productiva.

Així mateix, la resolució defineix el concepte d’ampliació com un procés mitjançant el qual s’incorporen nous elements a un immobilitzat, i com a conseqüència s’obté una capacitat productiva més gran.

Amb la qual cosa sobre la base d’aquestes definicions, s’ha d’entendre que constitueixen reparacions i conservacions les destinades a mantenir la vida útil de l’immoble i la seva capacitat productiva o d’ús, mentre que cal considerar com a ampliacions o millores les que redunden, bé en un augment de la capacitat o habitabilitat de l’immoble, bé en un allargament de la seva vida útil.

Per contra, les despeses de reparació i conservació de l’habitatge recollides en l’art. 13 del Reglament de l’IRPF com a despeses deduïbles en la determinació del rendiment del capital immobiliari no formen part del valor d’adquisició.

Finalment, i des de la perspectiva del valor de transmissió, cal esmentar que les despeses incorregudes per a procedir a la venda d’un immoble, quan siguin inherents a la transmissió, incidiran en el valor de transmissió a través de la seva deduïbilitat. 

Li recordem que, per a totes aquelles societats el tancament de l’exercici social de les quals coincideix amb l’any natural (31 de desembre), el termini per a la formulació dels comptes anuals pels administradors de les societats, corresponents a l’exercici social tancat a 31 de desembre de 2018, va finalitzar el passat dia 31 de març de 2019, i el termini per a l’aprovació d’aquells comptes anuals per la junta general de socis/accionistes finalitzarà el pròxim dia 30 de juny de 2019. I a més en el mes següent a la celebració de la junta general hem de dipositar els comptes anuals 2018 en el registre mercantil.

                Atenció. A partir de la convocatòria de la junta general, qualsevol soci podrà obtenir de la societat, de forma immediata i gratuïta, els documents que han de ser sotmesos a la seva aprovació, així com l’informe de gestió i l’informe de l’auditor de comptes si n’hi hagués.

Els comptes anuals

Els comptes anuals comprendran: 

• El balanç
• El compte de pèrdues i guanys
• Un estat que reflecteixi els canvis en el patrimoni net de l’exercici (ECPN)
• Un estat de fluxos d’efectiu (EFE)
• La memòria

Són documents que formen una unitat i han de ser redactats amb claredat i mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i els resultats de l’empresa de conformitat amb les disposicions legals. Així en la comptabilització de les operacions s’atendrà la seva realitat econòmica i no només a la seva forma jurídica.

                Atenció. En l’ordenament comptable actual, l’estat de fluxos d’efectiu NO RESULTA OBLIGATORI quan es presenten comptes anuals en format pime o abreujat; mentre que l’estat de canvis en el patrimoni net (ECPN), que amb l’aprovació del PGC resultava obligatori, a partir de l”1 de gener del 2016, amb la reforma comptable introduïda pel Reial decret 602/2016, de 2 de desembre, TAMPOC RESULTA OBLIGATORI quan es presenten comptes anuals en format pime o abreujat.

Qui té l’obligació de presentar els comptes anuals?

Els administradors de la societat, que han de presentar, en el registre mercantil del domicili social, la certificació dels acords de la junta de socis d’aprovació d’aquests comptes, d’aplicació del seu resultat, així com, si escau, l’informe de gestió i l’informe de l’auditor, quan la societat estigui obligada a auditoria o que s’hagués acordat a petició de la minoria.

Els comptes anuals són objecte de publicitat i qualsevol pot consultar-los i obtenir informació del registre mercantil de tots els documents dipositats.

                Atenció. Els administradors de la societat són els qui tenen l’obligació de convocar la junta de socis per sotmetre l’aprovació dels comptes i, una vegada aprovats, dur a terme el seu posterior dipòsit davant el registre mercantil en el mes següent.

I amb el compliment d’aquest requisit de donar publicitat als comptes anuals acaba el cicle que hem de realitzar cada any, a part de la legalització dels llibres oficials, que de forma telemàtica cal presentar en els primers quatre mesos de l’any.

Si no es dipositen els comptes

Si diposita els comptes més tard, la seva empresa podrà ser objecte de les següents sancions:

• Una multa de 1.200 i 60.000 euros. L’import concret es determinarà en funció de les partides de l’actiu i de la xifra de vendes declarades en l’últim impost sobre societats. Si l’empresa (o el grup d’empreses) té un volum de facturació anual de més de 6 milions d’euros, l’import màxim de la multa pot arribar a ser de 300.000 euros.

• A més, si passa un any des de la data de tancament de l’exercici sense que s’hagin dipositat els comptes anuals, el registre mercantil quedarà “tancat” per a la seva empresa. És a dir, fins que no els dipositi, no podrà inscriure la majoria d’acords de la societat (per exemple, una escriptura de canvi de domicili o d’ampliació de capital).

                Atenció. Si els comptes anuals no s’haguessin dipositat per no estar aprovats per la junta general, el tancament registral es podrà evitar si aquesta circumstància s’acredita amb certificació de l’òrgan d’administració expressant la causa de la falta d’aprovació. Si aquesta situació persisteix, s’ha de presentar la certificació cada 6 mesos.

No obstant això, encara que passi un any sense que la seva empresa presenti els comptes anuals, sí que podrà inscriure en el registre mercantil determinats documents: el cessament de l’administrador, una revocació de poders, la dissolució de la societat i el nomenament de liquidadors.

A més, en cas d’incomplir amb la seva obligació de presentar els comptes anuals en el registre mercantil del domicili social, al mes següent de la seva aprovació, els administradors estarien  incomplint la legislació vigent amb les següents conseqüències:

• No es permetrà la inscripció de cap document referit a la societat mentre l’incompliment persisteixi, i per tant, no es podran nomenar administradors, ni atorgar poders, fins que  no estiguin dipositats els comptes. 

• En el cas dels administradors, la no presentació dels comptes suposa que no s’ha actuat amb la deguda diligència d’un empresari ordenat i en conseqüència si s’origina un mal a la societat, podrien, tant la societat com els socis o un tercer, reclamar els danys causats a la societat per aquest. A més en el cas que la societat es trobi en una situació d’insolvència, la falta de diligència en l’actuació de l’empresari en la no presentació dels comptes, pot suposar que hagi de respondre dels deutes de la societat, ja que la Llei concursal estableix com un supòsit de concurs culpable la no formulació dels comptes anuals, no sotmetre’ls a auditoria si estigués obligat, o la falta de dipòsit en el registre mercantil en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs.

• Fins i tot pot arribar a existir responsabilitat penal en cas de cometre conductes fraudulentes tals com falsificar els comptes anuals, conforme estableix l’article 290 del codi penal.

Atenció. Quan una societat no està obligada a auditar-se, els socis que representin almenys un 5% del capital (per si sols o agrupats) poden sol·licitar al registrador que nomeni a un auditor perquè revisi els comptes. La sol·licitud s’ha de realitzar abans que hagin transcorregut 3 mesos des del tancament de l’exercici, els comptes del qual, s’auditaran.