Com ja sap per diversos mitjans de comunicació i per les nostres circulars, els coronavirus són una àmplia família de virus que normalment afecten només animals. Alguns tenen la capacitat de transmetre’s dels animals a les persones.

El SARS-CoV-2 és un nou tipus de coronavirus que pot afectar les persones. Va ser detectat per primera vegada al desembre del 2019 a la ciutat de Wuhan, província de Hubei, a la Xina.

Tal com assenyala el Ministeri de Sanitat en relació amb la protecció dels treballadors amb el risc d’exposició al nou coronavirus, cal partir d’una sèrie de premisses:

a) El coronavirus és un virus desconegut anteriorment en la patologia humana.

b) Les mesures d’aïllament, en els casos investigats, constitueixen la primera barrera de protecció tant pel treballador afectat com de les restants susceptibles de contacte amb el pacient.

Guia del Ministeri de Treball per a l’actuació en l’àmbit laboral

Doncs bé, el Ministeri de Treball i Economia Social ha publicat el document “Guia per a l’actuació en l’àmbit laboral en relació amb el nou coronavirus”, l’objectiu del qual és facilitar la informació necessària sobre l’aplicació de la normativa laboral en relació amb les diferents situacions en les quals es poden trobar les empreses i els treballadors.

Tot això, sense perjudici de la interpretació de les normes que correspon als jutjats i tribunals de l’ordre social, les competències que en matèria de compliment i informació sobre prevenció de riscos laborals corresponen, de manera respectiva, a l’Organisme Estatal Inspecció de Treball i Seguretat Social i a l’Institut de Seguretat i Salut en el Treball, així com de les reconegudes a les autoritats laborals de les Comunitats Autònomes.

La guia conté les diferents mesures que deu i/o poden adoptar les empreses en cas de contagi:

Paralització de l’activitat per decisió de l’empresa

Les empreses poden adoptar mesures organitzatives o preventives que, de manera temporal, evitin situacions de contacte social, sense necessitat de paralitzar la seva activitat.

No obstant això, i per si no resulta possible, de conformitat amb el recollit en l’article 21 de la llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL), i en el que concerneix el risc de contagi per coronavirus, quan les persones treballadores estiguin o puguin estar exposades a un risc greu i imminent en ocasió del seu treball, l’empresa estarà obligada a:

• informar com més aviat millor sobre l’existència d’aquest risc,

• adoptar les mesures i donar les instruccions necessàries perquè, en cas de perill greu, imminent i inevitable, els treballadors puguin interrompre la seva activitat i, si fos necessari, abandonar immediatament el lloc de treball.

En aplicació d’aquesta norma, les empreses hauran de procedir a paralitzar l’activitat laboral en cas que existeixi un risc de contagi per coronavirus en el centre de treball.

No obstant això, és possible activar mesures que permetin el desenvolupament de l’activitat laboral de manera alternativa o bé, en cas que sigui necessari, l’adopció de mesures de suspensió temporal de l’activitat.

Paralització de l’activitat per decisió dels treballadors

En cas que la prestació de serveis en el centre de treball comporti un risc greu i imminent de contagi per coronavirus, i en aplicació del que es preveu en l’art. 21.2 de la LPRL els treballadors també poden interrompre la seva activitat i abandonar el centre de treball.

Així mateix, per decisió majoritària, la representació unitària o els delegats de prevenció, podran acordar la paralització de l’activitat dels treballadors afectats pel risc de contagi greu i imminent per coronavirus.

Els treballadors i els seus representants no podran sofrir cap perjudici derivat de l’adopció de les mesures a què es refereixen els apartats anteriors, tret que haguessin obrat de mala fe o comès negligència greu.

Adopció de mesures preventives

Amb caràcter general, i a excepció d’aquells llocs de treball en els quals existeixin riscos específics relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball, s’han d’aplicar els deures ordinaris de protecció establerts en la normativa de prevenció de riscos laborals.

El deure de protecció de l’empresa implica que ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball que estan sota el seu àmbit de direcció, és a dir sota la seva capacitat de control.

En tot cas, les empreses hauran d’adoptar aquelles mesures preventives de caràcter col·lectiu o individual que siguin indicades, en el seu cas, pel servei de prevenció d’acord amb l’avaluació de riscos, això és, en funció de la mena d’activitat, distribució i característiques concretes de l’activitat que l’empresa realitzi.

Entre les mesures que es poden adoptar d’acord amb les indicacions del servei de prevenció i sempre en atenció a les recomanacions establertes per les autoritats sanitàries, hi ha les següents:

a) Organitzar el treball de manera que es redueixi el nombre de treballadors exposats, establint regles per evitar i reduir la freqüència i el tipus de contacte de persona a persona.

b) Adoptar, si escau, mesures específiques per als treballadors especialment sensibles.

c) Proporcionar informació sobre mesures higièniques, com rentar-se les mans amb freqüència, no compartir objectes, ventilació del centre de treball, i la neteja de superfícies i objectes.

En aquest sentit, les empreses hauran de posar a la disposició dels treballadors el material higiènic necessari, i adoptar els protocols de neteja que fossin precisos.

En qualsevol cas, i pel que fa a la seguretat i salut en els centres de treball i les mesures preventives necessàries de caràcter col·lectiu, individual o higiènic, se seguiran les indicacions especificades aquí.

Teletreball

En aquells supòsits en els quals no es prevegi inicialment en el contracte de treball com una mesura temporal que impliqui la prestació de serveis fora del centre de treball habitual, el teletreball es podria adoptar per acord col·lectiu o individual, amb un caràcter excepcional, per al desenvolupament de tasques imprescindibles que no es puguin desenvolupar en el centre físic habitual, una vegada s’hagin establert els ajustos o precaucions necessàries de tipus sanitari i preventiu, i conforme als procediments regulats en l’Estatut dels Treballadors.

En tot cas, la decisió d’implantar el teletreball com a mesura organitzativa requerirà:

· Que es configuri com una mesura de caràcter temporal i extraordinària, que s’haurà de revertir en el moment en què deixin de concórrer aquelles circumstàncies excepcionals.

· Que s’adeqüi a la legislació laboral i al conveni col·lectiu aplicable.

· Que no suposi una reducció de drets en matèria de seguretat i salut ni un minvament de drets professionals (salari, jornada -inclòs el seu registre-, descansos, etc.).

· Si es preveu la disponibilitat de mitjans tecnològics a utilitzar per part dels treballadors, que això no els suposi cap cost.

Suspensió total o parcial de l’activitat per expedient de regulació d’ocupació

Si l’empresa es veiés en la necessitat de suspendre la seva activitat de manera total o parcial, ja sigui per decisió de les autoritats sanitàries o bé de manera indirecta pels efectes del coronavirus en l’acompliment normal de la seva activitat, podrà fer-ho conforme als mecanismes previstos en la normativa laboral vigent i per les causes que s’hi contemplen -article 47 de l’Estatut dels Treballadors i Reial decret 1483/2012, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada-.

Suspensió total o parcial de l’activitat sense tramitació d’un expedient de regulació d’ocupació

En el cas que l’empresa afectada per alguna de les causes productives, organitzatives o tècniques no procedís a la comunicació d’un expedient de regulació d’ocupació però igualment paralitzés la seva activitat, resultaria d’aplicació el que es preveu en l’article 30 de l’ET, de manera que el treballador conservarà el dret al seu salari.

El Ministeri d’Hisenda ha llançat la seva ofensiva sobre els impostos mediambientals iniciant el procediment per crear dos nous tributs: un sobre els envasos de plàstic d’un sol ús i un altre sobre el transport aeri.

La proposta d’aplicar aquests nous gravàmens va arrencar amb el tràmit de sotmetre’ls consulta pública perquè les organitzacions potencialment afectades per aquests impostos i qualsevol ciutadà puguin fer comentaris i aportar idees a través d’aquest procediment, que pretén “obrir un debat” sobre la fiscalitat verda.

En tots dos casos es persegueix frenar el potencial risc a la salut que causa l’increment en el seu ús indiscriminat i ajustar la fiscalitat mediambiental espanyola a la mitjana de la resta d’Estats membres de la Unió Europea.

IMPOST SOBRE ELS PLÀSTICS D’UN SOL ÚS

A Espanya la producció d’envasos d’un sol ús s’ha incrementat en un 60% des de 1997, data de la primera regulació en aquesta matèria, constituint un greu risc mediambiental perquè la majoria d’aquests envasos no solen ser reciclats i es converteixen en escombraries disperses, que sovint formen part dels centenars de milers de tones de plàstics que cada any acaben en la mar en les costes de la UE.

El gravamen pretén d’una banda modificar la indústria fomentant la reutilització dels envasos i la recerca en productes substitutius respectant sempre les pràctiques correctes de fabricació sense comprometre la seguretat alimentària o les propietats dels productes. D’altra banda, es busca una reducció del consum d’aquesta mena d’envasos, i per tant una reducció dels residus i al seu torn dels seus costos de gestió.

Enfront del sistema d’incentius, que segons la consulta prèvia té un menor impacte una vegada aconseguit el llindar perseguit per la norma, en desaparèixer l’incentiu per continuar millorant, un impost que gravi aquests productes constitueix una mesura més eficaç per a la consecució de les finalitats.

Per a més informació:

https://www.hacienda.gob.es/Documentacion/Publico/NormativaDoctrina/Proyectos/consulta_publica_plastico2.pdf

IMPOST SOBRE EL TRÀNSIT AERI

El trànsit aeri s’ha duplicat des de 1990, i s’estima que es triplicarà en els pròxims 30 anys, la qual cosa incideix no sols en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, sinó en l’emissió d’altres productes contaminants en l’atmosfera, constituint un risc per al compliment dels objectius del Tractat de París.

Les mesures aprovades fins ara en el marc nacional i comunitari no han estat suficients per a limitar el creixement de les emissions en el sector, fet que provoca l’establiment de mesures addicionals.

Els principals objectius de la norma són fomentar la utilització de mitjans de transport més ecològics, incentivar la recerca de noves tecnologies i carburants menys contaminants, i, compensar la recaptació derivada de l’impost amb una minoració en altres impostos més distorsionadors, aconseguint un benefici addicional en termes de benestar.

Entre les mesures, es contempla aplicar el gravamen sobre el querosè a tota la navegació aèria, perquè actualment únicament resulta gravada la navegació aèria d’esbarjo, restant exempta la resta, si bé es tracta d’una mesura inviable a curt termini, perquè requereix establir acords bilaterals en cada Estat membre per poder gravar aquest combustible en els vols intracomunitaris. Aquesta mesura no s’aplicaria als vols extracomunitaris.

Donada la inviabilitat a curt termini del gravamen sobre el querosè, el document estima com a mesura més eficaç per a la consecució de les seves finalitats l’establiment d’un impost sobre l’ús del transport aeri.

Per a més informació:

https://www.hacienda.gob.es/Documentacion/Publico/NormativaDoctrina/Proyectos/consulta_publica_aviacion2.pdf

Al BOE de l’11 de març s’ha publicat el Reial decret llei 6/2020, de 10 de març, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en l’àmbit econòmic i per a la protecció de la salut pública, amb entrada en vigor des del 12 de març de 2020.

Entre les mesures aprovades podem destacar les següents:

Ampliació del termini de suspensió dels llançaments sobre habitatges habituals de col·lectius especialment vulnerables fins a maig del 2024.

S’amplia el termini i el col·lectiu beneficiat de la suspensió dels llançaments. En aquest sentit, es prolonga la vigència de la suspensió dels llançaments per quatre anys més (fins a maig del 2024) per a persones que es trobin en supòsits d’especial vulnerabilitat quan en un procés judicial o extrajudicial d’execució hipotecària s’hagués adjudicat l’habitatge a qualsevol persona, no sols al creditor o a un tercer que actuï per compte d’aquest, com succeïa en el text modificat.

Al mateix temps, s’inclou entre els col·lectius vulnerables les famílies monoparentals que tinguin un sol fill a càrrec. Finalment, augmenta el límit d’ingressos per poder beneficiar-se de la mesura, en incrementar-se per cada fill a càrrec dins de la unitat familiar en 0,15 vegades l’IPREM per a les famílies monoparentals o en 0,10 vegades l’IPREM per a la resta de famílies.

Modificació de la SAREB

Amb la finalitat que la SAREB continuï duent a terme la seva fonamental labor liquidatòria amb normalitat, és necessari complementar de manera urgent el règim jurídic previst per a aquesta societat mitjançant la modificació de la disposició addicional setena de la Llei 9/2012, de 14 de novembre, a l’efecte de la no aplicació del que es preveu en l’article 363.1.e) del text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol.

L’article 363.1.e) regula la dissolució per causa de reducció del patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social. La necessitat de la no aplicació d’aquesta causa de resolució a la SAREB ve exigida pel mandat legal de desinversió en un determinat termini, i maximitzant la recuperació de valor, de tots els actius que li han estat transmesos i que formen part del seu patrimoni net. Aquesta particularitat fa imprescindible adaptar al seu règim jurídic especial les causes de dissolució previstes amb caràcter general a les societats mercantils de capital que, per contraposició al fi de la SAREB, realitzen la seva activitat amb caràcter indefinit en el temps, aliè per tant al caràcter liquidador dels seus actius que presenta el fi últim de la SAREB.

D’igual forma es modifica el Reial decret 84/2015, de 13 de febrer, en concret la seva disposició addicional quarta per ampliar el tipus d’entitats financeres ja constituïdes que poden sol·licitar la seva transformació en bancs.

Mesures especials en matèria de salut pública

Es modifica la Llei orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de mesures especials en matèria de salut pública per establir el proveïment centralitzat per l’Estat de productes sanitaris diferents dels medicaments. També contempla, amb la finalitat de protegir la salut pública, com a situació assimilada a accident de treball exclusivament per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal del sistema de Seguretat Social els períodes d’aïllament o contagi dels treballadors a conseqüència del virus COVID-19.

Com a mesura per preveure casos de possibles desabastiments, la Llei orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de mesures especials en matèria de salut pública, preveu que quan un medicament o producte sanitari es vegi afectat per excepcionals dificultats d’abastiment i per garantir la seva millor distribució, l’administració sanitària de l’Estat, temporalment, podrà establir el subministrament centralitzat per l’administració.

No obstant això, les excepcionals dificultats d’abastiment existents en el nostre sistema nacional de salut, comporten que l’habilitació conferida a l’Estat per poder dur a terme el subministrament centralitzat de medicaments i productes sanitaris sigui insuficient per poder garantir l’abastiment adequat del material necessari per a la prevenció del COVID-19 en el nostre sistema nacional de salut, i es fa necessari d’estendre aquesta habilitació a altres productes necessaris per a la protecció de la salut que no tinguin la naturalesa de producte sanitari, d’acord amb el que es preveu en el Reial decret 1591/2009, de 16 d’octubre, pel qual es regulen els productes sanitaris.

El Consell de Ministres, en la seva reunió del 10 de març de 2020, a proposta dels ministres de Sanitat i de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, ha adoptat un acord pel qual s’estableixen mesures excepcionals per limitar la propagació i el contagi pel COVID-19, mitjançant la prohibició dels vols directes entre la República Italiana i els aeroports espanyols.

Al BOE del 10 de març s’ha publicat l’Ordre PCM/205/2020, de 10 de març, per la qual es publica l’acord del Consell de Ministres del 10 de març de 2020, pel qual s’estableixen mesures excepcionals per limitar la propagació i el contagi pel COVID-19, mitjançant la prohibició dels vols directes entre la República Italiana i els aeroports espanyols.

La prohibició és la següent:

“Es prohibeix la realització de vols directes des de qualsevol aeroport situat en la República d’Itàlia a qualsevol aeroport situat en el Regne d’Espanya a partir de les 00.00 hores del dia 11 de març de 2020 i fins a les 00.00 hores del dia 25 de març de 2020”.

Pel fet que les comunicacions existents entre Itàlia i Espanya per via aèria són nombroses, amb un important nombre de vols i de viatgers procedents de les zones afectades, s’ha pres aquesta mesura.

Itàlia representa el tercer mercat aeri internacional per importància per a Espanya, amb més de 106 mil operacions comercials registrades en 2019 i al voltant de 16 milions de passatgers, la qual cosa suposa aproximadament un 9% de tot el nostre trànsit internacional. Segons aquestes xifres no és d’estranyar que la gran majoria dels casos importats al nostre país han estat vinculats a viatgers procedents d’Itàlia.

En la declaració del COVID-19 com ESPII, l’Organització Mundial de la Salut va destacar que la difusió de la malaltia es pot alentir de manera significativa o fins i tot detenir, mitjançant la implementació de mesures robustes de contenció. En aquest sentit, permetre la difusió incontrolada de la malaltia no és una opció.

Així mateix, l’article 14 del Conveni sobre Aviació Civil Internacional fet a Chicago el 7 de desembre de 1944, estableix en matèria de prevenció contra la propagació de malalties, que cada Estat contractant es compromet a prendre mesures efectives per impedir la propagació per mitjà de la navegació aèria, del còlera, tifus (epidèmic), verola, febre groga, pesta i qualssevol altres malalties contagioses que els Estats contractants decideixin designar oportunament.

Per tot això, en atenció a la valoració de la situació efectuada pel Ministeri de Sanitat conformement al que es preveu en la normativa sanitària, s’ha considerat necessari procedir a l’aplicació de l’article 21 del Reglament (CE) núm. 1008/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de setembre de 2008, sobre normes comunes per a l’explotació de serveis aeris en la Comunitat, que estableix que «un Estat membre podrà refusar, limitar o imposar condicions a l’exercici de drets de trànsit per a enfrontar-se amb problemes sobtats de curta durada, derivats de circumstàncies imprevisibles i inevitables. Aquestes mesures s’ajustaran als principis de proporcionalitat i transparència i estaran basades en criteris objectius i no discriminatoris».

Per totes les raons exposades, es considera justificat, restringir durant el període prescrit els vols directes actuals i, en el seu cas, els que es realitzin en el futur des de la República d’Itàlia al Regne d’Espanya.

Aquesta mesura s’aplica a tots els vols directes realitzats des de la República d’Itàlia al Regne d’Espanya, amb l’excepció d’aeronaus d’Estat, escales amb finalitats no comercials (per tant sense pujada ni baixada de passatgers), vols posicionals (per tant sense passatgers i només per a posicionar l’avió per a una operació posterior), exclusius de càrrega, humanitaris, mèdics o d’emergència.

Aquestes excepcions responen d’una banda, a l’exclusió de caràcter general de l’aplicació de la normativa aeronàutica civil sobre els vols realitzats per aeronaus d’Estat, i per un altre, a certes operacions que es consideren de baix risc bé per no portar passatgers a bord excepte les tripulacions (posicionals, vols de càrrega), o bé perquè el seu caràcter d’emergència, mèdic o humanitari justifiquen eximir aquestes operacions, considerant que es tracta de vols molt controlats i poc freqüents, sobre els quals es pot exercir un control específic total si es considerés necessari.

El Govern considera aquesta mesura de proporcionada, objectiva i no discriminatòria, pels següents motius:

• La República Italiana ha restringit els moviments en tot el país, però establint una sèrie d’excepcions. Per tant, el present acord es proposa completar les mesures acordades pel Govern italià, amb l’objectiu que siguin enterament efectives al nostre país.
• Les comunicacions existents entre Itàlia i Espanya per via aèria són nombroses.
• La gran majoria dels casos importats al nostre país han estat vinculats a viatgers procedents d’Itàlia.
• Aquesta mesura està en línia amb l’objectiu establert pel Comitè d’Emergències de l’Organització Mundial de la Salut d’interrompre la propagació del virus, adoptant mesures fermes per detectar la malaltia de manera precoç, aïllar i tractar els casos, fer seguiment dels contactes i promoure mesures de distanciament social concordants amb el risc.