Com ja l’hem estat informant, i després de la polèmica que ha generat al decisió del Ple del Tribunal Suprem que és el client, i no l’entitat financera, qui ha d’assumir el pagament de l’impost d’AJD associat a la constitució d’hipoteques, el Govern ha aprovat el Reial decret-llei 17/2018 pel qual es modifica el text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, perquè sigui la banca qui pagui l’impost d’AJD i no els ciutadans quan es formalitzi un préstec amb garantia. La modificació va entrar en vigor el 10 de novembre i s’aplicarà a les hipoteques atorgades a partir d’aquest moment (sense efectes retroactius).

En concret el Reial decret-llei 17/2018 modifica:

• L’art. 29 del text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (LITP i AJD) relatiu al subjecte passiu en la quota gradual d’AJD – Documents Notarials.

• L’art. 45.I.B) de la LITP i AJD  relatiu als beneficis fiscals en ITP i AJD.

• · L’article 15 de la Llei de l’Impost de Societats, relatiu a despeses no deduïbles.

El Govern ha adoptat aquesta mesura després que el Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem després d’una ajustada votació el passat 6 de novembre decidís tornar al criteri inicial conforme al qual són els prestataris els qui han d’assumir el pagament de l’impost quan signen un préstec hipotecari, modificant el criteri mantingut en la sentència del Tribunal Suprem, de 16 d’octubre de 2018 en la qual el Tribunal va defensar que el subjecte passiu de l’impost sobre actes jurídics documentats (AJD) era el prestador, la qual cosa suposava un canvi en la interpretació que s’havia mantingut fins a aquest moment.

El mercat hipotecari constitueix un sector rellevant de l’economia espanyola. El nostre ordenament jurídic estableix l’elevació a escriptura pública com a element essencial del préstec amb garantia hipotecària. Aquesta elevació a escriptura pública comporta la meritació de l’AJD previst en el text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre.

La sentència del Tribunal Suprem de 16 d’octubre de 2018 ha anul·lat l’art. 68.2 del Reglament de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel Reial decret 828/1995, de 29 de maig, que disposava que el subjecte passiu de l’impost sobre actes jurídics documentats, en la seva modalitat de documents notarials, era el prestatari, quan es tractés d’escriptures de constitució de préstec amb garantia. En aquest mateix sentit la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, s’ha pronunciat igualment en les seves sentències 1523/2018, de 22 d’octubre, i 1531/2018, de 23 d’octubre de 2018. Els efectes anulatoris de la sentència del Tribunal Suprem de 16 d’octubre de 2018 han provocat una situació d’incertesa, que ha donat lloc a una reducció substancial d’actes de formalització de préstecs amb garantia hipotecària.

Amb posterioritat, el 6 de novembre de 2018, el Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem va acordar tornar a fer recaure sobre el prestatari l’obligació del pagament de l’impost.

Aquesta successió d’esdeveniments ha generat una situació d’inseguretat jurídica, que afecta al mercat hipotecari en el seu conjunt, i que cal abordar amb caràcter immediat per evitar que la incertesa i inseguretat jurídica pugui afectar al mercat hipotecari i als interessos dels consumidors, la qual cosa motiva que el Govern hagi decidit modificar el Real decret legislatiu 1/1993, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

Com a conclusió, des del 10 de novembre ha de saber que:

1. Quan es tracti d’escriptures de préstec amb garantia hipotecària, es considerarà subjecte passiu de l’AJD al prestador.

2. Es manté l’aplicació de l’exempció subjectiva en AJD corresponent a administracions públiques, entitats sense finalitats lucratives i altres establertes en la norma. Aquestes són, entre d’altres, l’estat i les administracions públiques territorials i institucionals i els seus establiments de beneficència, cultura, Seguretat Social, docents o de finalitats científiques; la Creu Roja Espanyola i l’ONCE; els partits polítics amb representació parlamentària; les caixes d’estalvi i les fundacions bancàries, per les adquisicions directament destinades a la seva obra social; l’Església Catòlica i les esglésies, confessions i comunitats religioses que tinguin subscrits acords de cooperació amb l’Estat espanyol; les entitats sense finalitats lucratives, etc.

3. El deute tributari del pagament de l’impost sobre AJD no serà deduïble en l’impost sobre societats per part del prestador. Aquesta modificació té efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 10 de novembre de 2018.

Volem informar-los que el Ministeri d’Ocupació ha publicat recentment un tríptic que resumeix les principals ajudes a les quals opten els treballadors autònoms en l’actualitat.

Des de l’entrada en vigor de la Llei d’autònoms s’han engegat diverses mesures que concerneixen al col·lectiu dels autònoms i que ofereixen noves bonificacions, reduccions fiscals i ajudes.

Entre altres mesures que afavoreixen als autònoms, hi ha la tarifa rural, l’ampliació de la tarifa plana o els incentius per a la conciliació laboral i familiar que abasten bonificacions durant el descans per maternitat, paternitat, adopció, guarda amb finalitats d’adopció, acolliment, risc durant l’embaràs o risc durant la lactància natural. Perquè els autònoms tinguin accés a aquest tipus d’informació, el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) ha publicat un tríptic que resumeix quines són les principals ajudes per al col·lectiu.

Per exemple, ha de saber que:

Després dels dos anys d’alta, els nous autònoms tindran una reducció del 50% de la quota durant els 6 mesos següents, una reducció del 30% de la quota els tres mesos posteriors i, finalment, una bonificació del 30% de la quota els tres mesos següents.

• Els autònoms que estiguin de baixa per maternitat, paternitat, riscos durant l’embaràs, lactància o aquells que hagin de contractar a un familiar per conciliar la vida laboral i familiar percebran una bonificació del 100% de les quotes. Si l’autònom es reincorpora a l’activitat després de maternitat o adopció pagaran una quota fixa de 50 euros al mes durant un any.

• Els menors de 30 anys i les dones que siguin menors de 35 anys tindran una reducció del 30% de la quota a la Seguretat Social durant els 12 mesos següents a la finalització de la bonificació per haver-se donat d’alta com a autònoms. La durada màxima d’aquestes bonificacions serà de 36 mesos. A aquesta bonificació també podran accedir els treballadors amb discapacitat superior al 33% i les víctimes de violència de gènere.

• Els qui optin per una quota mínima pagaran en donar-se d’alta 50 euros al mes durant un any, mentre que, si s’ha optat per la base més alta, se’ls aplicarà una reducció del 80% de la quota durant els dotze primers mesos.

• Amb posterioritat al període inicial de 12 mesos previst en els dos supòsits anteriors, i amb independència de la base de cotització triada, es podrà aplicar una bonificació del 50% sobre la quota per contingències comunes, inclosa la incapacitat temporal, durant 48 mesos fins a completar un període màxim de 5 anys des de la data de l’alta.

Vegeu el tríptic de bonificacions/reduccions autònoms:

https://www.sepe.es/contenidos/que_es_el_sepe/publicaciones/pdf/pdf_empleo/bonificaciones_reducciones_autonomos.pdf

El Regne Unit es convertirà, a partir de les 00.00 hores del 30 de març de 2019 en un “tercer país”, o el que és el mateix, en un país no membre de la Unió Europea (UE).

La Unió Europea i el Regne Unit estan treballant en l’actualitat en la negociació d’un acord de retirada que estableixi les condicions de sortida.

No obstant això, per al cas que s’arribi a la data de sortida sense que s’hagi assolit aquest acord, convé cridar l’atenció als operadors econòmics sobre les repercussions que hauran de tenir en compte.

El dia d’avui es contemplen diversos escenaris de sortida, i les empreses espanyoles que tenen relacions comercials amb el Regne Unit s’han de preparar davant dels diferents escenaris i a la futura relació amb aquest país.

En aquest sentit, la Secretaria d’Estat de Comerç, dependent del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, ha llançat una campanya divulgativa per preparar les empreses espanyoles davant la situació provocada pel Brexit.

Per a això ha preparat una sèrie de fitxes pràctiques per orientar les empreses en funció del seu sector empresarial i la seva relació amb el Regne Unit. Aquest material ja es troba disponible a la web de la Secretaria d’Estat de Comerç. També s’abordaran els efectes que tindrà el Brexit en el comerç de béns, serveis, inversions i contractació pública.

Per a més informació: http://www.comercio.gob.es/es-ES/brexit/Paginas/Referencias-repercusiones-salida-UK-de-la-UE.aspx

Font: Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme