L’Agència Tributària ha publicat en la seva pàgina web una presentació sobre la Campanya de declaracions informatives 2019 que recull els següents assumptes:

•  Novetats en Declaracions informatives 2019
• Consultes i altres qüestions
•  Principals novetats tècniques

La campanya de Declaracions informatives 2019, comença aquest mes de desembre i es prolonga fins a finals de gener del 2020.

Entre altres novetats, destaquen la substitució del sistema de transmissió de grans volums d’informació (TGVI) pel sistema de TGVI Online, que s’amplia a 19 models més; la supressió de la possibilitat de presentar telemàticament per lots 16 models, així com el sistema de presentació per SMS per als models 190, 347 i 390, per als quals també desapareix la possibilitat de presentar declaracions complementàries o substitutives.

Eliminació de predeclaracions mitjançant SMS (models 190, 347 i 390)

Se suprimeix la possibilitat de presentar predeclaracions mitjançant SMS en les declaracions informatives 347, 390 i 190, per la qual cosa la presentació d’aquests models s’haurà de realitzar mitjançant:

• Certificat electrònic reconegut
• Cl@ve (només per a persones físiques)

Extensió del sistema TGVI Online (eliminació de presentació via TGVI)

L’eliminació de la via d’entrada TGVI és conseqüència de la seva substitució per la de TGVI Online, la qual cosa permet assegurar la qualitat de la informació.

En aquest sentit, cal recordar que la via de presentació TGVI tradicional permetia l’entrada de registres amb errors. No obstant això, el TGVI Online valida en línia i permet la presentació parcial, només de registres correctes, per la qual cosa s’evita un tractament addicional de la informació.

Eliminació de presentació via EDFI (entrada mitjançant fitxer)

L’extensió del sistema TGVI Online implica també la supressió de la via d’entrada EDFI (excepte per als models 294, 295 i 996).

Els models que tenen formulari d’ajuda a la presentació també admeten la càrrega del fitxer amb format disseny de registre per a la seva posterior presentació.

El sistema TGVI Online disposa d’un API de presentació de declaracions que substitueix a l’anterior sistema de presentació màquina a màquina.

Eliminació de presentació via lots

Atès que s’elimina el mecanisme de presentació directa tradicional, s’elimina també la possibilitat de la presentació per lots (models 038, 180, 181, 182, 184, 188, 189, 190, 193, 198, 294, 295, 296, 345, 347, 349).

Eliminació de multienviaments (model 280)

El model 280 contemplava un sistema de multienviaments, consistent en la divisió en fitxers de fins a 30.000 registres de les declaracions per permetre’n la validació. Cadascun d’aquests enviaments s’havia d’identificar amb els tres últims dígits identificatius de la declaració de manera successiva (001, 002, etc.).

S’elimina la singularitat del sistema de multienviaments d’aquest model 280, per la generalització del sistema TGVI Online en l’exercici 2019, ja que el nou sistema permet la validació de fitxers sense límit de mida.

L’adaptació de la jornada laboral és un dels temes de màxima actualitat en la nostra societat. En molts llocs de treball s’estan adaptant normes perquè la conciliació entre l’ocupació i la família sigui una realitat.

Després de l’entrada en vigor el passat 8 de març del Reial decret llei 6/2019 es va modificar l’article 34.8è de l’Estatut dels Treballadors (ET), regulant el dret a sol·licitar aquesta adaptació, per motius d’índole familiar i laboral (a exclusió del terme “personal”), sense necessitat que es trobi regulat en seu de negociació col·lectiva. Aquest dret s’ha anomenat col·loquialment “jornada a la carta” i també “horari a la carta”.

Amb la regulació anterior, el dret d’adaptació de la jornada es condicionava al que s’estableix en la negociació col·lectiva o a l’acord individual aconseguit entre el treballador i l’empresari. En cas que no hi hagi acords (col·lectius o individuals), el Tribunal Suprem entenia que no es podia sol·licitar el reconeixement judicial al dret d’adaptació de la jornada, perquè no era un dret directament aplicable. Per contra, el Tribunal Constitucional no mantenia una postura clara, havent dictat dues sentències contradictòries sobre aquest tema l’any 2011.

La principal novetat de la nova regulació consisteix a reconèixer el dret de sol·licitud d’adaptació als treballadors i a deixar a la negociació col·lectiva únicament la regulació dels termes de l’exercici d’aquest dret.

Què estableix la normativa?

La nova modificació es troba regulada en l’article 34.8 de l’ET que estableix que:

• Els treballadors tenen dret a sol·licitar les adaptacions de la durada i distribució de la jornada de treball, en l’ordenació del temps de treball i en la forma de prestació, inclosa la prestació de la seva feina a distància, per a fer efectiu el seu dret a la conciliació de la vida familiar i laboral.
• Les adaptacions sol·licitades hauran de ser raonables i proporcionades en relació amb les necessitats del treballador i amb les necessitats organitzatives o productives de l’empresa.
• En el cas que tinguin fills, els treballadors tenen dret a efectuar aquesta sol·licitud fins que els fills compleixin dotze anys.
• En la negociació col·lectiva es pactaran els termes del seu exercici. En la seva absència, l’empresa, obrirà un procés de negociació amb el treballador durant un període màxim de trenta dies. Finalitzat aquest període, l’empresa, per escrit, comunicarà l’acceptació de la petició, plantejarà una proposta alternativa que possibiliti les necessitats de conciliació del treballador o bé manifestarà la negativa al seu exercici. En aquest últim cas, s’indicaran les raons objectives en les quals se sustenta la decisió.
• El treballador tindrà dret a sol·licitar el retorn a la seva jornada o modalitat contractual anterior un cop conclòs el període acordat o quan el canvi de les circumstàncies així ho justifiqui, encara que no hagués transcorregut el període previst.

Què poden sol·licitar els treballadors?

La normativa permet sol·licitar l’adaptació de la distribució de la jornada i fins i tot la seva forma de prestació. En aquest sentit, s’inclou la sol·licitud de la reordenació dins i fora de la jornada del treballador implicant per exemple, la possibilitat de sol·licitar canvis de torns de feina.

També es pot sol·licitar un canvi en la modalitat de la prestació atès que la norma fa un referència específica a la sol·licitud de teletreball.

Com ha de ser la sol·licitud?

És requisit necessari per poder exercir la sol·licitud el fet de tenir familiars a càrrec i justificar les raons de la sol·licitud concreta i com això permet exercir la conciliació.

A diferència de la reducció de la jornada per guarda legal establerta en l’article 37 de l’Estatut dels Treballadors, no fa falta reduir temps de treball i amb això la remuneració, que a més serà compatible amb altres permisos.

Per tant, són tres requisits els que ha de contenir la sol·licitud:

• Tenir un familiar a càrrec.
• Establir necessitats concretes de conciliació.
• Indicar la connexió entre les necessitats de conciliació i la sol·licitud de canvi plantejada.

Com ha de ser el procés de negociació?

La norma permet mitjançant negociació col·lectiva establir els termes de l’exercici d’aquest dret de sol·licitud, que poden establir terminis, unes causes taxades…

En absència d’altres regles recollides en el conveni, l’empresa, davant la sol·licitud d’adaptació de jornada, «obrirà un procés de negociació amb el treballador durant un període màxim de trenta dies«.

No obstant això, cal assenyalar que encara queden molts dubtes sobre aquesta regulació que els tribunals han de resoldre. Per exemple, si l’adaptació de jornada queda circumscrita als progenitors que tinguin fills menors de 12 anys; si roman el dret una vegada el menor hagi arribat a aquesta edat; les qüestions relatives a la compatibilitat de les reduccions de jornada sol·licitades a l’empara de l’article 37 de l’ET amb les quals es cursin a l’empara d’aquest nou precepte i si l’amplitud de l’article 34.8è de l’ET acabarà afectant les reduccions de jornada; com abordar la regulació en seu de negociació col·lectiva d’aquest dret, etc.

El dret de subscripció preferent és el dret que permet a un accionista/soci d’una societat mercantil a subscriure noves accions/participacions quan es realitza una ampliació de capital. Aquest dret ve recollit en la Llei de societats de capital (LSC) i no pot ser restringit pels estatuts socials.

Doncs bé, un dels aspectes més delicats que suscita el règim al fet que se subjecta el dret de preferència és el relatiu a la seva exclusió.

Dret de preferència

La LSC estableix que en els augments de capital social amb emissió de noves participacions socials o de noves accions, ordinàries o privilegiades, amb càrrec a aportacions dineràries, cada soci tindrà dret a assumir un nombre de participacions socials o de subscriure un nombre d’accions proporcional al valor nominal de les posseïdes.

No pertocarà al dret de preferència quan l’augment del capital es degui a l’absorció d’una altra societat o de tot o part del patrimoni escindit d’una altra societat o a la conversió d’obligacions en accions.

No obstant això, el dret preferent de subscripció pot ser exclòs, per la junta general, en decidir l’augment del capital, en els casos en què l’interès de la societat així ho exigeixi. 

Exclusió del dret de preferència

En els casos en què l’interès de la societat així ho exigeixi, la junta general, en decidir l’augment del capital, podrà acordar la supressió total o parcial del dret de subscripció preferent.

Perquè sigui vàlid l’acord d’exclusió del dret de preferència serà necessari:

a) Que els administradors elaborin un informe en el qual s’hi especifiqui el valor de les participacions o de les accions de la societat i s’hi justifiqui detalladament la proposta i la contraprestació a satisfer per les noves participacions o per les noves accions, amb la indicació de les persones a les quals s’hagin d’atribuir, i, en les societats anònimes, que un expert independent, diferent de l’auditor dels comptes de la societat, nomenat a aquest efecte pel Registre Mercantil, elabori un altre informe, sota la seva responsabilitat, sobre el valor raonable de les accions de la societat, sobre el valor teòric del dret de preferència l’exercici de la qual es proposa suprimir o limitar i sobre la raonabilitat de les dades contingudes en l’informe dels administradors.

b) Que en la convocatòria de la junta s’hi hagi fet constar la proposta de supressió del dret de preferència, el tipus de creació de les noves participacions socials o d’emissió de les noves accions i el dret dels socis a examinar en el domicili social l’informe o els informes a què es refereix el número anterior així com demanar el lliurament o l’enviament gratuït d’aquests documents.

c) Que el valor nominal de les noves participacions o de les noves accions, més, si escau, l’import de la prima, es correspongui amb el valor real atribuït a les participacions en l’informe dels administradors en el cas de les societats de responsabilitat limitada o amb el valor que resulti de l’informe de l’expert independent en el cas de les societats anònimes.

La tributació de la compra d’or per part d’empreses o professionals ha desembocat en un llarg conflicte entre les hisendes autonòmiques i les empreses del sector. Aquest tipus de negocis, que van proliferar durant la crisi, es dedica a comprar or i joies a particulars per a posteriorment revendre’ls. En el procés d’adquisició, sorgeix el dubte de si l’operació ha d’estar gravada i quins impostos intervenen. Hi ha tres possibilitats: que la compra tributi per IVA, per transmissions patrimonials (ITP) o que no estigui subjecta a cap dels dos tributs.

Cal assenyalar que la tributació per IVA no correspon perquè en l’operació participa una persona física. Així, el dubte es troba en l’ITP.

Les empreses que es dediquen a la compra d’or i joies a particulars no tenien un criteri judicial definitiu que confirmés  si la transmissió de metalls preciosos per un particular a un empresari o professional del sector, està o no subjecta a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD), en la seva modalitat de transmissions patrimonials oneroses (TPO).

El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), en resolució de 8 d’abril de 2014 va determinar que les operacions de compra a particulars d’or i objectes usats d’altres metalls per un empresari o professional, sí que estan subjectes i no exemptes a l’ITP, concretament perquè el transmitent és un particular. No obstant l’anterior, el propi TEAC en resolució de 20 d’octubre de 2016, va determinar que encara que considera que el criteri assentat per ell mateix en 2014 és correcte i que les operacions de compravenda d’or a particulars ha de quedar subjecta a TPO, a causa dels diferents pronunciaments que s’estan succeint en els Tribunals Superiors de Justícia, per economia processal decideix que en el cas concret de les compres a particulars d’objectes usats d’or i altres metalls per empresaris queda fora tant de l’àmbit de l’IVA com de l’ITP.

El que diu la normativa de l’ITP

La Llei de l’ITP i AJD estableix que no estaran subjectes al concepte de “transmissions patrimonials oneroses” de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats les operacions realitzades per empresaris o professionals en l’exercici de la seva activitat empresarial o professional i, en qualsevol cas, quan constitueixin lliuraments de béns o prestacions de serveis subjectes a l’impost sobre el valor afegit.

Postura administrativa

L’administració, autonòmica en aquest cas, sí que considera que aquest tipus d’operacions estan subjectes a l’impostat esmentat, en interpretar la norma citada en el sentit que el que exclou de tributació són les transmissions realitzades per empresaris o professionals, conseqüentment, només aquelles en què el subjecte agent de la transmissió sigui un empresari o professional actuant en el tràfic propi de la seva activitat mercantil estarien exempta de TPO. Per tant, per a l’administració les operacions en les quals són els particulars els qui venen or a empresaris o professionals del sector sí que estarien subjectes a aquest impost.

Postura jurisprudencial

Els diferents tribunals superiors de justícia s’han pronunciat de manera contrària en relació a aquest assumpte. Així, mentre el TSJ d’Andalusia, el de Catalunya i el de València mantenen que les transmissions no estan subjectes a la modalitat de TPO de l’ITPAJD, el de la Rioja i Aragó, per exemple, manté la postura contrària d’acord amb l’opinió de l’administració.

El Tribunal Suprem, així mateix, en sentència de 18 de gener del 1996 entén, igual que els TSJ de Catalunya i d’Andalusia, que aquestes operacions no estan subjectes a aquest impost, ja que, les compres a particulars d’objectes d’or, plata, etc. “realitzades per empresaris o professionals amb caràcter habitual i com a activitat típica del seu tràfic empresarial no estan subjectes a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats”.

Criteri del Tribunal Suprem en sentència de l’11 de desembre del 2019

Doncs bé, arribat a aquest punt, el Tribunal Suprem ha tingut oportunitat d’analitzar en la seva sentència de l’11 de desembre del 2019 la relació entre l’impost de transmissions patrimonials oneroses (TPO) i l’impost sobre el valor afegit. Es pretén determinar la subjecció a un impost o a l’altre en el cas de la venda d’or o metalls preciosos efectuada per un particular a un comerciant, qui adquireix el bé per a la seva venda posterior com a part de l’activitat que realitza.

El funcionament dels negocis de compravenda d’or és similar al de qualsevol altre d’objectes de segona mà. Es tractaria de comerç minorista, una activitat subjecta a IVA. No obstant això, quan s’adquireixen articles a particulars per a procedir a la seva venda en el si d’una activitat econòmica, no s’aplica IVA en l’adquisició de la mercaderia.

El Tribunal conclou que l’operació està subjecta a TPO i no a l’IVA perquè qui realitza el fet imposable és el transmitent que, en aquest cas, es tracta d’un particular. I això a pesar que el subjecte passiu de l’impost és l’adquirent. Recordem que quan un comerç efectua compres a particulars és el comerciant qui es troba obligat a expedir la corresponent factura, fent-hi esment que el subjecte passiu de l’operació és el destinatari; és a dir, ell mateix (article 84 LIVA). És el destinatari de les operacions qui està obligat a complir les obligacions formals i materials de l’operació.

Podem trobar altres exemples de consultes i resolucions de la Direcció General de Tributs en les quals s’arriba a les mateixes conclusions, com és la consulta V0211-12 o la V0889-09. En elles es plantegen casos similars a l’analitzat pel Tribunal des del punt de vista de la subjecció a l’impost sobre el valor afegit. L’impost de transmissions patrimonials i l’IVA són incompatibles i les operacions realitzades per particulars es liquiden conforme al primer.

Referent a això, cal afegir també que la posterior venda de les joies a particulars podrà tributar en el règim general de l’impost o bé en el règim especial de béns usats. En qualsevol cas, es tractarà d’operacions subjectes i no exemptes. No és aplicable a aquesta activitat l’exempció prevista en el règim especial de l’or d’inversió, ja que la joieria i bijuteria no té la consideració d’or d’inversió a l’efecte de l’IVA.

Els magistrats destaquen que la qüestió de si la subjecció a l’impost en aquestes operacions podria afectar la neutralitat d’impost ha estat resolta negativament pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, qui ha dictaminat a favor de la liquidació en concepte d’impost sobre transmissions patrimonials.

Normativa aplicada:

• Article 7.5 del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.