L’informem que en el BOE de 17 de juliol del 2019, s’ha publicat la Ordre HAC/773/2019, de 28 de juny, per la qual es regula la gestió dels llibres registres en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), en vigor a partir del 18 de juliol del 2019 i d’aplicació a les anotacions registrals corresponents a l’exercici 2020 i següents, derogant la seva regulació anterior continguda en l’Ordre de 4 de maig del 1993 per la qual es regula la forma de gestió i el diligenciat dels llibres-registres en l’IRPF.

Recordem que d’acord amb l’establert en la Llei i Reglament de l’IRPF: 

• Els contribuents que desenvolupin activitats empresarials el rendiment de les quals es determini en la modalitat simplificada del mètode d’estimació directa, així com aquells que realitzin una activitat empresarial en estimació directa que, d’acord amb el Codi de Comerç, no tingui caràcter mercantil, estaran obligats a la gestió del llibre registre de vendes i ingressos, el llibre registre de compres i despeses i el llibre registre de béns d’inversió.

• Els contribuents que exerceixin activitats professionals el rendiment de les quals es determini en mètode d’estimació directa, en qualsevol de les seves modalitats, estaran obligats a portar un llibre d’ingressos, un llibre de despeses, un llibre registre de béns d’inversió i un llibre registre de provisions de fons i suplerts.

• Els contribuents que realitzin activitats empresarials el rendiment de les quals es determini mitjançant el mètode d’estimació objectiva, en el cas que dedueixin amortitzacions, estaran obligats a portar un llibre registre de béns d’inversió. A més, per les activitats el rendiment net de les quals es determini tenint en compte el volum d’operacions hauran de portar un llibre registro de vendes o ingressos.

• Finalment, les entitats en règim d’atribució de rendes que desenvolupin activitats econòmiques, portaran uns únics llibres obligatoris corresponents a l’activitat realitzada, sense perjudici de l’atribució de rendiments que correspongui efectuar en relació amb els seus socis, hereus, comuners o partícips.

Fins ara, el desenvolupament d’aquests preceptes es realitzava mitjançant l’Ordre de 4 de maig del 1993 per la qual es regula la forma de gestió i el diligenciat dels llibres-registre en l’IRPF, que ha estat objecte de dues modificacions, dutes a terme per l’Ordre de 4 de maig del 1995 i l’Ordre de 31 d’octubre del 1996.

Principals novetats en la gestió dels llibres registres en l’IRPF

Entre les principals novetats destaquen les següents: 

• Necessitat que, en les anotacions en els llibres registres de vendes i ingressos i de compres i despeses es faci constar el NIF de la contrapart de l’operació (nom i cognoms, raó social o denominació completa i número d’identificació fiscal del destinatari o de l’obligat a la seva expedició).

• Compatibilitat amb altres llibres: en aquesta actualització del contingut dels llibres registr s’ha tractat de donar certa homogeneïtat a la normativa amb conceptes previstos en altres impostos, com per exemple en matèria d’assentaments resums amb l’IVA. Així, s’estableix que els llibres registres regulats en aquesta Ordre podran ser utilitzats a l’efecte de l’IVA, sempre que s’ajustin als requisits que s’estableixen en el Reglament de l’impost sobre el valor afegit.

• L’AEAT publicarà al seu web un format tipus de llibres registres. La posada a la disposició d’aquest format de llibres tracta d’assistir en el compliment de les obligacions tributàries formals registrals i pretén oferir seguretat jurídica i certesa en el contingut mínim que se’n pugui exigir en un procediment tributari.

Volem recordar-los que amb efectes des del 8 de març del 2019 es crea una nova prestació per a exercici corresponsable de la cura del lactant conforme a les novetats introduïdes tant en l’Estatut dels Treballadors com en l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic pel Reial decret llei 6/2019, de 1 de març.  Aquesta norma, a més de la reforma del permís de paternitat i de la prestació de maternitat, crea una nova prestació, que es denomina prestació per coresponsabilitat en la cura del lactant.

Concepte i situacions protegides per la prestació de coresponsabilitat en la cura del lactant

Es considerarà situació protegida la reducció de la jornada de treball en mitja hora que duguin a terme amb la mateixa durada i règim els dos progenitors, adoptants, guardadors amb finalitats d’adopció o acollidors de caràcter permanent, quan tots dos treballin, per a la cura del lactant des que compleixi 9 mesos fins als 12 mesos d’edat.

Aquesta reducció de jornada -en mitja hora o acumulada – es contempla com un dret individual de les persones treballadores sense que es pugui transferir el seu exercici a l’altre progenitor, adoptant, guardador o acollidor.

S’articula per protegir el dret del treballador a percebre un subsidi durant els dies de suspensió del contracte de treball, o cessament en l’activitat per aquest motiu.

Atenció. L’acreditació de l’exercici responsable de la cura del lactant es realitzarà mitjançant certificació de la reducció de la jornada per les empreses en què treballin els seus progenitors, adoptants, guardadors o acollidors.

Beneficiaris / requisits

Per a l’accés al dret d’aquesta prestació econòmica, s’exigiran els mateixos requisits i en els mateixos termes i condicions que la prestació per naixement i cura de menor, que són els següents:

• Reunir la condició general d’estar afiliats i en alta en algun règim del sistema de la Seguretat Social.
• Acreditar els períodes mínims de cotització exigibles per a la prestació per naixement i cura de menor.
• Trobar-se al corrent, per als treballadors obligats al pagament de les quotes.

Quan tots dos progenitors, adoptants, guardadors amb finalitats d’adopció o acollidors de caràcter permanent, reuneixin les condicions per a ser beneficiaris de la prestació, el dret a percebre-la només podrà ser reconegut a favor d’un d’ells.

Quant a la cotització, s’exigeix tenir cobert un període de cotització de 180 dies dins dels 7 anys immediatament anteriors a la data del part o a l’inici del descans o, alternativament, 360 dies cotitzats al llarg de la seva vida laboral. No obstant això, aquest període mínim és gradual, segons l’edat per als treballadors que causin prestacions per maternitat:

– Si el treballador té menys de 21 anys d’edat en la data del naixement o en la data de la decisió administrativa o judicial d’acolliment o de guarda amb finalitats d’adopció o de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció, no s’exigirà període mínim de cotització.

– Si el treballador té complerts entre 21 i 26 anys d’edat en la data del naixement o en la data de la decisió administrativa o judicial d’acolliment o de guarda amb finalitats d’adopció o de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció:

• 90 dies dins dels 7 anys immediatament anteriors al moment de l’inici del descans o, alternativament,
• 180 dies cotitzats al llarg de la seva vida laboral amb anterioritat a aquesta data

– Si el treballador té més de 26 anys en la data del naixement o en la data de la decisió administrativa o judicial d’acolliment o de guarda amb finalitats d’adopció o de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció el període mínim de cotització exigit serà de:

• 180 dies dins dels 7 anys immediatament anteriors al moment de l’inici del descans o, alternativament,
• 360 dies cotitzats al llarg de la seva vida laboral amb anterioritat a aquesta data.

En el supòsit de naixement, l’edat assenyalada en l’apartat anterior serà la que tingui complerta la interessada en el moment d’inici del descans, prenent-se com a referent el moment del part a l’efecte de verificar l’acreditació del període mínim de cotització que, si escau, correspongui.

Prestació econòmica / quantia

La prestació econòmica consistirà en un subsidi, de meritació diària, equivalent al 100% de la base reguladora establerta per a la prestació per incapacitat temporal derivada de contingències comunes, i en proporció a la reducció que experimenti la jornada de treball.

Aquesta prestació s’extingirà quan el/la menor compleixi 12 mesos d’edat.

En el BOE del dia 24 de novembre del 2018, es va publicar el Reial decret llei 19/2018, de serveis de pagament i altres mesures urgents en matèria financera, que trasllada la Directiva UE 2015/2366 (denominada PSD2) sobre serveis de pagament en el mercat interior i que pretén avançar en l’adaptació de la regulació als nous canvis tecnològics que permetin als usuaris disposar d’una forma més fiable de nous serveis de pagament.

Quan paguem en un comerç físic o en línia, existeixen una sèrie de mesures de seguretat per a demostrar que som realment nosaltres els qui estem realitzant la compra. PIN, contrasenya, targeta… Són moltes les maneres d’autenticar-nos quan comprem, però des d’Europa s’ha volgut fer un pas més enllà, en honor de la seguretat en les transaccions i l’accés a dades sensibles, com poden ser els del nostre compte bancari.

Canvis a partir del 14 de setembre del 2019

Entre les normes que complementen a PSD2 es troba el Reglament delegat 2018/389, relatiu a les normes tècniques de regulació per a l’autenticació reforçada de clients. Estableix l’autenticació reforçada del client o SCA, és a dir, el nou marc regulador europeu per a reduir el frau i realitzar pagaments en línia de forma més segura.

Aquesta norma afectarà qualsevol pagament en línia iniciat per l’usuari dins d’Europa. És a dir, s’aplicarà a transaccions en línia on el comerciant i el banc del titular de la targeta estan situats a Europa.

Aquesta obligació d’autenticació reforçada del client o SCA entra en vigor el 14 de setembre del 2019, que modificarà aquests últims passos que donem quan fem una compra, i sobretot en línia, i suposarà que des d’aquesta data qualsevol pagament en línia que requereixi SCA i no compleixi els seus criteris, serà rebutjat pel banc.

Per tant, qualsevol prestador de serveis de pagament, però també qualsevol servei en línia que els usi (un e-commerce, serveis de subscripció, per a llogar vehicle, compartir un viatge o fer micromecenatge, entre altres) haurà d’haver revisat els seus processos de pagament per a assegurar que tot està en ordre.

L’autenticació reforçada del client o SCA no serà necessària en pagaments recurrents iniciats pel comerciant, ni en operacions iniciades per un comerç en línia prèviament autoritzat pel client (els comerços de confiança) i tampoc en pagaments amb targeta realitzats en persona (menys els contactless), entre altres excepcions.

La particularitat de l’autenticació reforçada del client o SCA és que afegeix als pagaments en línia un pas intermedi. Ara, a més de l’autorització del pagament i del seu càrrec, s’inclou l’autenticació del pagament.

Per a reforçar la seguretat en les nostres compres i reforçar precisament aquesta autenticació, a l’hora de realitzar el pagament se’ns exigirà complir amb 2 dels 3 requisits següents (que cada banc establirà segons el seu criteri):

• El primer és el del coneixement, alguna cosa que sabem. Això ja se’ns sol·licitava, com un número PIN o una contrasenya.
• La segona opció és la de la possessió, alguna cosa que tenim i que és impossible de duplicar. També és una altra de les opcions més utilitzades fins al moment, com una targeta de crèdit o dèbit, o el propi telèfon mòbil.
• L’última de les opcions és la de la inherència, alguna cosa que som. En aquest aspecte, la biometria juga un paper fonamental, a través d’elements com l’empremta dactilar o el reconeixement facial.

Així mateix, aquests elements han de ser:

• Independents, de manera que el compromís d’un no impliqui el dels altres. Per exemple, encara que un hacker pugui robar mitjançant un enregistrador de teclat una contrasenya (alguna cosa que l’usuari sap), això no hauria de donar-li accés a altres elements físics com el telèfon mòbil.
• Almenys un dels elements ha d’estar dissenyat per a preservar la confidencialitat de les dades d’autenticació.
• Almenys un dels elements ha de ser no replicable i no reutilitzable.
• Almenys un dels elements no ha de ser susceptible de ser robat a través d’Internet.

A més, aquest procés d’autenticació tindrà com a resultat la generació d’un codi d’autenticació únic en relació a la transacció. És a dir, un codi d’un sol ús obtingut a partir dels elements d’autenticació i que haurà de complir amb els següents requisits:

• Si es divulgués el codi, a partir d’ell no s’ha de poder obtenir informació sobre els elements d’autenticació.
• No ha de ser possible crear un nou codi a partir d’un anterior.
• Ha de ser impossible falsificar el codi.

Quins processos ha de seguir el seu negoci en línia?

S’ha de posar en contacte amb el seu proveïdor de serveis de pagament per a verificar que compleix amb la normativa. Fet això, comprovar que la usabilitat i l’experiència d’usuari en les transaccions en línia no es veuran afectades, augmentant les taxes d’abandó de processos de compra.

També ha de determinar si escau si és possible que algunes de les excepcions a l’autenticació reforçada del client o SCA resultin aplicables.

En el seu cas, també haurà de revisar els seus termes i condicions i posar-los al dia, principalment les seves condicions de contractació i la seva política de privacitat.

El dret matrimonial és una matèria que es troba regulada dins del dret de família que, al seu torn, forma part del dret civil. El dret civil s’encarrega de regular les relacions personals i patrimonials entre persones físiques o jurídiques. Per part seva, el dret de família regula les conseqüències jurídiques que sorgeixen de les relacions de parentiu, filiació i tutela de menors o incapacitats.

El dret matrimonial regula les conseqüències jurídiques que neixen de les relacions matrimonials. Per això, es compon per les normes jurídiques que regulen la institució del matrimoni.

El matrimoni és la institució que estableix un vincle conjugal entre dues persones físiques convertint-les en cònjuges. Aquest vincle implica el sorgiment d’una sèrie de drets i obligacions entre totes dues persones.

Com es determina el règim econòmic matrimonial?

O dit d’una altra forma, en virtut de què se sotmetrà el matrimoni al règim general del codi civil o a algun dels règims forals específics?

Les regles per a l’aplicació d’unes lleis o unes altres són els següents:

1ª En principio, la llei aplicable al matrimoni serà la llei personal comuna que tinguin els esposos en la data de contreure’l

2ª En el seu defecte, la llei personal o la residència habitual de qualsevol d’ells escollida pels dos en document públic atorgat abans de la celebració del matrimoni

3ª A falta d’elecció, serà aplicable la de la residència habitual comuna immediatament posterior a la celebració del matrimoni

4ª En cas que no hi hagi residència, per la del lloc de celebració del matrimoni

Quins règims matrimonials tenim a Espanya?

Encara que el(s) nostre(s) ordenament(s) jurídic(s) contempla una àmplia possibilitat de règims matrimonials als quals els cònjuges poden acudir per a regular el funcionament, -bàsicament l’econòmic-, d’aquesta nova entitat, els fonamentals són aquests tres (la resta, són variacions o combinacions d’ells):   

RÈGIM DE SOCIETAT DE GUANYS: aquest règim matrimonial distingeix dos períodes temporals:

Abans del matrimoni: cada cònjuge continua sent el titular exclusiu dels drets i obligacions, tret que s’incorporin a la massa de guanys.

A més, es consideren propis de cada cònjuge els béns i drets adquirits en qualsevol moment per herència o donació gratuïta, els objectes personals i els afectes a l’activitat professional de cada cònjuge.

A partir del matrimoni: els guanys i les pèrdues obtinguts durant el matrimoni s’entenen comuns, sense que hi hagi distinció en funció de quin cònjuge les hagi generat.

La societat de guanys només es podrà dissoldre en cas de dissolució del matrimoni, defunció d’un dels cònjuges, decisió judicial o canvi de règim econòmic-matrimonial.

Aquest és el règim establert per defecte en tot el territori espanyol si no hi ha capítols matrimonials pel mig (tret que existeixi un règim foral aplicable).

RÈGIM DE PARTICIPACIÓ: es pot qualificar com un règim de caràcter residual o minoritari, ja que actualment és el menys habitual.

A grans trets, aquest règim estableix que tots els béns de tots dos cònjuges, tant aquells generats durant el matrimoni com anteriors a aquest, seran considerats amb caràcter general com de guanys. Però compte, això suposa incorporar al patrimoni comú, no només els béns i drets, sinó també tots els deutes i obligacions contrets per tots dos cònjuges amb anterioritat al matrimoni.

RÈGIM DE SEPARACIÓ DE BÉNS: es el règim establert per defecte a Catalunya i les Illes Balears, excepte capitulacions matrimonials.

En aquest règim els béns obtinguts per cadascun dels cònjuges, tant abans del matrimoni com durant, són privatius del seu titular i no s’aporten a cap patrimoni comú.  De la mateixa forma, cada cònjuge gaudeix de plena independència en la gestió dels seus béns propis, podent-los administrar, gravar o alienar amb total llibertat, sense necessitat del consentiment de l’altra part.

Sobre els deutes contrets individualment, seran responsabilitat exclusiva del cònjuge que els hagi contret. En canvi, els deutes contrets conjuntament seran responsabilitat de tots dos.

És un règim útil en el supòsit, per exemple, que un o tots dos cònjuges es dediquin a activitats empresarials o professionals pròpies, ja que d’aquesta forma s’impedeix que unes possibles pèrdues afectin el patrimoni comú del matrimoni.

Què són els capítols matrimonials?

Els capítols matrimonials no són més que un contracte subscrit pels cònjuges, -o abans de la celebració del matrimoni-, on s’estableixen determinades condicions que afecten el matrimoni, com poden ser:

• Clàusules de convivència.

• Regles a aplicar en cas de crisi o ruptura: prestació compensatòria o per raó de treball, l’atribució de l’habitatge familiar o els aliments i custòdia de fills menors.

• Establiment de normes de caràcter econòmic: a través dels capítols es pot modificar el règim econòmic matrimonial. Així mateix es poden realitzar donacions i transmissions de béns i drets, de forma anàloga a com es farien en un testament, però en vida de l’atorgant.

Determinats actes o operacions poden estar subjectes bé a l’impost sobre el valor afegit (d’ara endavant IVA) o bé a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (d’ara endavant ITP i AJD) en la seva versió de transmissions patrimonials oneroses (TPO), depenent de les circumstàncies que concorrin en cada cas.

Partint del supòsit que un mateix acte no pot quedar sotmès a tributació simultània per tots dos impostos, caldrà establir una sèrie d’incompatibilitats entre IVA i ITP i AJD, partint de la premissa fonamental que només es pot liquidar un acte per la modalitat de TPO quan no es trobi subjecte prèviament a IVA ni a la modalitat d’operacions societàries de l’ITP i AJD.

En funció de l’anterior, caldrà plantejar-se en primer lloc quines operacions queden subjectes a IVA, sabent que allò que no quedi dins de l’IVA, s’haurà de liquidar per ITP i AJD.

A l’efecte de l’IVA, tenen la consideració d’empresaris o professionals:

• Les persones o entitats que realitzin activitats empresarials o professionals que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o un d’ells, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns i serveis.
• En particular, els arrendadors de béns.
• Els qui efectuïn la urbanització de terrenys o la promoció, construcció o rehabilitació d’edificacions destinades, en tots els casos, a la seva venda, adjudicació o cessió per qualsevol títol, encara que sigui ocasionalment.

No tindrà la consideració d’empresaris o professionals els qui realitzin exclusivament lliuraments de béns o prestacions de serveis a títol gratuït, amb excepció de les societats mercantils, excepte prova en contrari.

Una diferència fonamental entre tots dos impostos és la possibilitat de deduir l’IVA quan el suporta un empresari. En tant que les quantitats pagades pel concepte “TPO” de l’ITP i AJD constitueixen un cost per a l’empresari, l’IVA no ho és, ja que, si escau, pot ser objecte de deducció en la declaració -liquidació corresponent.

Com a regla general es produeix la incompatibilitat entre tots dos impostos de manera que, en principi, les operacions realitzades per empresaris i professionals en l’exercici de la seva activitat empresarial o professional no estaran subjectes al concepte “TPO” de l’ITP i AJD, sinó a l’IVA.

No obstant això, la subjecció i tributació efectiva per l’IVA és compatible, si escau, amb la subjecció i gravamen pels conceptes d’operacions societàries i actes jurídics documentats de l’ITP i AJD.

Excepcions a la regla general

Les excepcions a aquesta regla són les operacions que sent realitzades per empresaris o professionals, estan subjectes al concepte “TPO” de l’ITP i AJD.

Podem realitzar la següent classificació:

1. Operacions realitzades per empresaris o professionals subjectes i exemptes d’IVA:

• Els lliuraments, arrendaments, constitució o transmissió de drets reals de gaudi sobre béns immobles, tret que procedeixi la renúncia a l’exempció en l’IVA.

1. lliuraments de terrenys no edificables;
2. segons i ulteriors lliuraments d’edificacions.

Des de l’1 de gener del 2015, la renúncia a l’exempció procedirà quan l’adquirent sigui un empresari o professional que tingui dret a la deducció total o parcial de l’impost suportat en realitzar l’adquisició o en funció de la destinació previsible de l’immoble adquirit.

Fins a 31 de desembre del 2014, la renúncia a l’exempció només procedia quan l’adquirent era un empresari o professional i, en funció de la seva destinació previsible, tenia dret a la deducció total de l’impost suportat per les corresponents adquisicions.

La renúncia s’haurà de comunicar fefaentment a l’adquirent amb caràcter previ o simultani al lliurament dels corresponents béns. Es considera que la renúncia ha estat comunicada de forma fefaent quan consta en l’escriptura pública que el transmitent ha rebut una quantitat de diners en concepte d’IVA, encara que no aparegui la renúncia expressa a l’exempció. No obstant això, en tot cas s’exigeix una declaració subscrita per l’adquirent en la qual acrediti complir els requisits de ser subjecte passiu i tenir dret a la deducció total o parcial de les quotes de l’IVA o bé, que la destinació previsible per al qual els immobles adquirits seran utilitzats l’habilita per a l’exercici del dret a la deducció, totalment o parcial.

• La transmissió de valors d’entitats l’actiu de les quals estigui constituït almenys en un 50% per immobles situats en territori espanyol, o en l’actiu de les quals s’incloguin valors que li permetin exercir el control en una altra entitat amb un actiu integrat almenys en un 50% per immobles radicats a Espanya. Com a resultat de la transmissió o adquisició, l’adquirent ha de poder exercir el control sobre aquestes entitats o, una vegada obtingut aquest control, poder augmentar-ne la quota de participació.

• La transmissió de valors rebuts per aportacions de béns immobles realitzades en ocasió de la constitució o ampliació del seu capital social, sempre que entre la data d’aportació i la de transmissió no hagi transcorregut un termini de tres anys.

Queden exceptuades de tributació pel concepte TPO les transmissions de valors anteriors admesos a negociació en un mercat secundari oficial, sempre que la transmissió es produeixi amb posterioritat al termini d’un any des de la seva admissió a negociació i, en tot cas, quan la transmissió es realitzi en l’àmbit d’ofertes públiques de venda o d’ofertes públiques d’adquisició.

2. Operacions realitzades per empresaris o professionals no subjectes a IVA:

• Els lliuraments d’immobles inclosos en la transmissió d’un conjunt d’elements corporals o incorporals que constitueixin una unitat econòmica autònoma capaç de desenvolupar una activitat econòmica pels seus propis mitjans, és a dir, quan aquestes transmissions no constitueixin una mera cessió de béns.

Coordinació IVA – transmissions patrimonials oneroses

La coordinació IVA – ITP i AJD exigeix que totes les transmissions de béns immobles subjectes i no exemptes d’IVA es liquidin, sense excepció, per aquest impost. Si, malgrat això, s’autoliquiden pel concepte “TPO” de l’ITP i AJD, no s’eximirà als subjectes passius de les seves obligacions respecte a l’IVA, sense perjudici que poden sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts.

L’ingrés de l’IVA se suspendrà sense aportació de garanties quan es comprovi que per la mateixa operació s’ha satisfet l’ITP i AJD pel concepte “TPO”.

I al revés, si procedint la liquidació pel concepte “TPO” de l’ITP i AJD, s’efectués indegudament la repercussió de l’IVA, el subjecte passiu d’aquell concepte haurà de complir la seva obligació, sense perjudici del dret del transmitent a la devolució dels ingressos indeguts per IVA.

L’ingrés de l’ITP i AJD pel concepte “TPO” se suspendrà sense aportació de garanties quan es comprovi que per la mateixa operació s’ha satisfet IVA i el subjecte passiu no tingui dret a la completa deducció de l’import suportat indegudament.

Coordinació IVA – actes jurídics documentats (documents notarials)

Actes jurídics documentats (AJD), en la seva modalitat documents notarials (DN), grava les escriptures, actes i testimoniatges notarials a través d’una quota fixa i d’una quota variable (primeres còpies).

La imposició per AJD (DN) és plenament compatible amb el gravamen per l’IVA, de tal forma que les operacions subjectes a l’IVA que es formalitzin en document notarial quedaran subjectes tant a la quota fixa com a la variable d’AJD (DN).

Coordinació TPO – actes jurídics documentats (documents notarials)

La imposició per TPO és incompatible amb la quota variable d’AJD (DN), per la qual cosa les operacions subjectes a TPO que es formalitzin en document notarial quedaran subjectes únicament a la quota fixa d’AJD.