L’aplicació del resultat és una de les decisions que tota empresa ha d’aprovar cada any, fins i tot si el resultat és negatiu, i informar d’això tant en el dipòsit dels comptes anuals com en la declaració de l’impost sobre societats. A més, a diferència del que se sol pensar, en l’aplicació del resultat no sols s’ha de repartir el resultat de l’exercici (compte 129), sinó que també es poden aplicar les possibles reserves de lliure disposició o romanent d’exercicis anteriors.

En finalitzar cada exercici econòmic els administradors de les societats són responsables, a més de l’adequada formulació dels comptes anuals i, si escau, de l’informe de gestió, de realitzar la proposta d’aplicació del resultat. Aquesta proposta és obligatòria per a totes aquelles entitats que revesteixin la forma jurídica de societats anònimes, de responsabilitat limitada, comanditàries per accions i anònimes laborals. Aquesta proposta té un apartat específic en la memòria que, tant per als models normals com per als abreujats del Pla General de Comptabilitat (PGC) així com per als previstos en el PGC de pimes, és la nota 3. Òbviament, la junta serà qui decidirà en última instància sobre la base de tota la informació que els hagi estat subministrada pels administradors.

Una primera qüestió que cal considerar és el fet que la base de repartiment no és solament el resultat de l’exercici sinó també les possibles reserves de lliure disposició i, si escau, el romanent d’exercicis anteriors. Com ja s’ha indicat, la proposta d’aplicació del resultat de l’exercici, una vegada s’ha determinat, ha de ser aprovada per la junta general ordinària, una vegada que ho hagin estat també els comptes anuals en els quals se sustenta el propi resultat i materialitzat, com sabem, en el saldo del compte 129 “Pèrdues i guanys” que haurà recollit, en el procés formal comptable de regularització i tancament de l’exercici, tots els saldos finals dels comptes de despeses i ingressos que quedaran a zero per a recollir les transaccions corresponents a l’exercici següent.

Això en el cas que el resultat de l’exercici ha estat positiu (saldo creditor del compte de pèrdues i guanys). En el cas que el resultat hagi estat negatiu el seu import s’haurà de mantenir en el balanç, com a component negatiu del patrimoni net, fins que la junta general decideixi la forma de la seva compensació.

TRACTAMENT COMPTABLE

Al llarg de l’exercici, hem anat reconeixent, seguint el principi de meritació, en els comptes dels grups 6. Compres i despeses i 7. Vendes i ingressos, les despeses i ingressos realitzats. Arribat el tancament de l’exercici se centralitzen tots aquests comptes dels grups 6 i 7 en un compte de síntesi el saldo del qual forma part dels fons propis del balanç i el detall del qual conforma el compte anual conegut com a “compte de pèrdues i guanys”. Els possibles saldos d’aquest compte tenen la següent significació:

• Saldo creditor: els ingressos han estat més grans que les despeses, per tant s’ha produït en l’exercici un benefici realitzat que augmentarà el patrimoni net.

• Saldo deutor: les despeses han estat més grans que els ingressos, per tant l’exercici s’ha saldat amb pèrdues realitzades que disminuiran el patrimoni net.

Per al registre d’aquest compte de síntesi en el qual es regularitzen els comptes dels grups 6 i 7 i el saldo dels quals reflectirà els resultats, positius o negatius, de l’últim exercici tancat, i que estan pendents d’aplicació el PGC i el PGCPIMES proposen el compte 129. Resultats de l’exercici, el moviment del qual és el següent:

CÀRRECS	ABONAMENTS
– Per determinar el resultat de l’exercici, amb abonament als comptes dels grups 6. Compres i despeses i 7. Vendes i ingressos que presentin al final de l’exercici saldo deutor. – Quan s’apliqui el resultat positiu conforme a l’acord de distribució del resultat, amb abonament als comptes que corresponguin.	– Per determinar el resultat de l’exercici, amb càrrec als comptes dels grups 6. Compres i despeses i 7. Vendes i ingressos que presentin al final de l’exercici saldo creditor. – Per l’aplicació del resultat negatiu, amb càrrec al compte 121. Resultats negatius d’exercicis anteriors.

Regularització d’ingressos i despeses

Al procés de traspàs dels saldos dels comptes dels grups 6. Compres i despeses i 7. Vendes i ingressos al compte 129. Resultats de l’exercici se’l coneix com a “Regularització d’ingressos i despeses”. Després d’aquesta regularització els comptes d’aquests grups quedaran saldats. Per tant:

• Pel traspàs dels saldos creditors dels comptes dels grups 6 i 7, comptabilitzarem:

Núm. Cte.	Títol	Càrrec	Abonament
6…/7…	Comptes d’aquests subgrups (saldant tots els comptes, dels grups 6 i 7, amb saldo creditor)	X
129	Resultat de l’exercici		X

• Pel traspàs dels saldos deutors dels comptes dels grups 6 i 7, comptabilitzarem:

Núm. Cte.	Títol	Càrrec	Abonament
129	Resultat de l’exercici	X
6…/7…	Comptes d’aquests subgrups (saldant tots els comptes, dels grups 6 i 7, amb saldo creditor)		X

Aplicació del resultat negatiu

Situació gens infreqüent en els últims anys és que el resultat no suposi beneficis sinó, tot el contrari, pèrdues. En aquest cas també correspon als administradors, a causa del seu suposat total coneixement del funcionament de l’empresa, d’elaborar una proposta “d’aplicació” del resultat negatiu. En altres paraules, hauran de proposar a la junta, que serà qui finalment decideixi, la manera d’eixugar les pèrdues incorregudes durant l’exercici de què es tracti.

Existeixen algunes situacions, que no hi entrarem de manera detallada, en les quals el desequilibri patrimonial que pot produir l’acumulació de les pèrdues incorregudes, suposa l’obligatorietat de sanejar-les immediatament pel fet que, de no ser així, la societat pogués veure’s culpable en un supòsit de liquidació. Si no existeix aquesta situació, és a dir, si les pèrdues corresponen a un o diversos exercicis concrets però la societat disposa d’un patrimoni net adequat i suficient, el saldo deutor del compte de pèrdues i guanys es podrà traspassar al compte 121 “Resultats negatius d’exercicis anteriors” on romandrà fins al seu total sanejament en la forma en què la junta decideixi, ja sigui en un o diversos exercicis futurs:

Codi	Denominació	Càrrecs	Abonaments
121	Resultats negatius d’exercicis anteriors	XXXX
129	Pèrdues i guanys		XXXX

Quant a les modalitats de sanejament o compensació d’aquestes pèrdues recordem que les més freqüents són:

• Directament amb càrrec a reserves voluntàries o a romanent.
• Si no n’hi hagués, amb càrrec a reserva legal.
• Mitjançant reducció de capital, sempre que no se situï en un import inferior al mínim legal exigit per la normativa mercantil per a cada tipus de societat.
• Per aportacions de socis. Aquesta aportació es realitzarà amb abonament al compte 118 “Aportacions de socis o propietaris” i càrrec, en general encara que no necessàriament, a comptes de disponibilitats líquides.

L’assentament esquemàtic de totes aquestes compensacions seria:

Codi	Denominació	Càrrecs	Abonaments
121	Resultats negatius d’exercicis anteriors		XXXX
113	Reserves voluntàries
120	Romanent	XXXX
112	Reserva legal	XXXX
100	Capital social	XXXX
118	Aportacions de socis o propietaris	XXXX

Naturalment, si la junta decideix eixugar les pèrdues en la junta del propi exercici en el qual es produeixen, no serà necessari el traspàs previ al compte 121 i el sanejament es podrà produir, en aquest cas, directament contra el propi compte 129 “Pèrdues i guanys”.

Aplicació del resultat positiu

Per l’aplicació del resultat positiu aprovada pels socis:

Núm. Cte.	Títol	Càrrec	Abonament
129	Resultat de l’exercici	X
11	Reserves (obligatòries i voluntàries)		X
120	Romanent (per l’import no aplicat a una altra partida)		X
121	Resultats negatius d’exercicis anteriors (per les pèrdues que es tinguin, o que es vulguin compensar)		X
526	Dividend actiu que cal pagar (tenint en compte, si n’hi hagués, el dividend actiu a compte pagat, pel dividend complementari a pagar)		X
557	Dividend actiu a compte (per la cancel·lació del dividend a compte pagat)

Novetats de la Resolució de l’ICAC de 05-03-2019: benefici distribuïble

La resolució de 5 de març de 2019 de l’ICAC per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital, que serà aplicable per als comptes anuals dels exercicis iniciats a partir de l’1 de gener del 2020, i que la seva aplicació serà de manera prospectiva (no obstant això les societats podran optar per aplicar la resolució de manera retroactiva com marca la norma de registre i valoració sobre canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables, ens va portar entre altres novetats el concepte de benefici distribuïble.

Què és el “benefici distribuïble?

Podem definir el benefici distribuïble com l’import que pot ser distribuït i repartit com a dividends als socis d’una societat.

En aquesta resolució la definició de “benefici distribuïble” busca la conciliació entre les magnituds comptables que s’utilitzen a efectes mercantils per a determinar la base de repartiment als socis, i poder avaluar si després de l’acord de distribució de resultats el patrimoni net és inferior al capital social.

El “benefici distribuïble” és igual al resultat de l’exercici, obtingut del balanç aprovat, i els següents ajustos:

Positius:

                Reserves de lliure disposició

                Romanent

Negatius:

                Resultats negatius d’exercicis anteriors, només s’inclourà com a ajust negatiu en la part que no estiguin materialment compensats amb el saldo de l’import de la reserva legal i    de les altres reserves indisponibles preexistents

                Part del resultat de l’exercici que s’hagi de dotar la reserva legal i altres atencions               obligatòries establertes per les lleis o els estatuts.

A més hem de tenir en compte:

• Per a la quantificació d’aquest benefici distribuïble haurem d’incrementar el resultat de l’exercici en l’import de les despeses financeres comptabilitzades al tancament de l’exercici en atenció al compliment del dividend mínim o preferent marcat per l’article 28 de la present resolució on s’indica que es comptabilitzarà com a despesa financera en pèrdues i guanys la comptabilització dels dividends obligatoris.

• Els ajustos per canvi de valor, subvencions, donacions i llegats reconeguts directament en el patrimoni net no podran ser objecte de distribució, ni directa ni indirecta, i per tant es minoraran de la xifra de patrimoni net, això és, aquestes partides no podran ser considerades a l’efecte de compensació de pèrdues i permetre amb això un possible repartiment del resultat de l’exercici o de les reserves que no estaria permès en cas que s’hagués produït aquesta tal compensació.

Aquesta consideració de despesa financera té relació amb la consideració comptable de passiu dels instruments financers emesos o creats per la societat.

D’acord amb aquesta resolució, la societat reconeixerà un instrument financer, d’actiu, passiu o instrument de patrimoni, en el seu balanç quan es converteixi en una part obligada del contracte o negoci jurídic conforme a les seves disposicions. Sorgirà un instrument financer compost (instrument financer no derivat que inclou components de passiu financer i de patrimoni net simultàniament) que s’haurà de reconèixer en el passiu principalment quan les societats:

· Creïn participacions socials que gaudeixen de privilegis incondicionals en forma de dividend mínim, siguin acumulatius o no.

· Emetin accions sense vot

· …

En la data de reconeixement inicial la societat haurà de distribuir l’import rebut entre el component de passiu i el de patrimoni, assignant al component de passiu financer el valor raonable d’un passiu financer similar que no porti associat el component de patrimoni net i al patrimoni net la diferència entre l’import inicial i el valor assignat al component de passiu financer.

Per tot això en considerar-se remuneració d’instruments financers de passiu són comptabilitzats com a despesa financera però a l’efecte d’obtenció de la base de repartiment són considerats com a major base ja que segons la normativa mercantil són considerats dividends.

 

La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha començat la campanya d’informació relativa a les vides laborals i bases de cotització dels més de 22,5 milions de treballadors que han estat donats d’alta en la Seguretat Social almenys un dia en els exercicis 2017 o 2018 i que aquest any compta amb importants novetats.

D’una banda, des del passat 11 de novembre, la TGSS ha començat a informar via SMS als treballadors que en algun moment hagin facilitat el seu telèfon mòbil a l’entitat que tenen disponible l’informe en la seu electrònica de la Seguretat Social, en el Servei “Comunicació de Vida Laboral i Bases de Cotització als treballadors”, Comunicació de Vida Laboral i Bases de Cotització als treballadors”, de l’apartat Ciutadans/Informes, de l’apartat Ciutadans/Informes.

A partir de l’enllaç anterior, podran descarregar l’informe tots els treballadors que estiguin registrats en cl@ve, disposin de certificat electrònic o tinguin el seu telèfon mòbil en la base de dades de les TGSS, sense necessitat d’haver rebut prèviament l’SMS que té caràcter merament informatiu.

Informe en paper

Com en campanyes anteriors, la TGSS ha començat a remetre aquest informe en paper per correu ordinari al domicili dels treballadors el telèfon mòbil o correu electrònic dels quals no figuri en la base de dades de l’entitat. En l’actualitat, al voltant del 30% dels més de 22 milions de treballadors a qui es dirigeix la campanya el rebrà en paper, enfront del 70% que podrà descarregar-lo telemàticament.

Aquest any la campanya engloba els exercicis complets de 2017 i 2018, pel fet que l’any passat no es va remetre aquesta comunicació.

Novetats

L’objectiu de l’informe i de les novetats que s’afegeixen en aquesta campanya és oferir una informació cada vegada més completa als treballadors sobre la seva vida laboral, les seves bases de cotització, grups de cotització i altres dades que resulten determinants a l’hora de calcular la seva futura pensió, així com per detectar possibles errors en la seva situació d’alta.

La principal novetat d’aquest any és que els treballadors que hagin estat donats d’alta en algun moment de l’any 2018 en empreses que utilitzin el sistema de liquidació directa rebran un segon informe amb el títol de “Informació d’interès de la seva cotització l’any 2018”. Aquest informe complementari ofereix informació sobre diversos aspectes:

• Bases de cotització per contingències comunes, amb informació sobre la base acumulada anual i un gràfic evolutiu de les bases mensuals de cotització en 2018.
• Quotes: l’informe recull l’import de les quotes abonades a la Seguretat Social durant 2018, distingint l’aportació de l’empresa i la del treballador.
• Les relacions laborals mantingudes en 2018 com a ocupador de llar amb el Codi de Compte de Cotització assignat, dades de les empleades contractades en 2018, dies d’alta i import de les retribucions.
• Situacions d’incapacitat temporal i de maternitat, paternitat, risc durant l’embaràs i la lactància, l’any 2018.
• Altes anul·lades en 2018 per Autoritzats RED, si n’hi hagués.
• Situació sobre l’ingrés de quotes de la Seguretat Social com a responsable de l’ingrés, en els casos en què el treballador és el responsable de l’ingrés.

Pel que fa a l’informe de vida laboral i bases de cotització pròpiament dit, les novetats més importants són:

• Incloure les bases de cotització completes de 2017, 2018 i des de gener de 2019 fins a l’últim mes disponible (en l’actualitat, setembre).
• Informació relativa al conveni o convenis col·lectius declarats per l’empresa i aplicables al treballador.
• Informació sobre les bases de cotització dels últims 21 anys per als treballadors amb 60 anys o més, que serà la utilitzada per al càlcul de la seva futura pensió de jubilació.

L’informe també recull dades relatives al coeficient a temps parcial per a aquesta modalitat de contractes, i altres dades habituals com les dades identificatives del treballador, un resum del total de dies en alta, la situació laboral actual, dades de l’empresa i les dades habituals relatives a la vida laboral del treballador des de la seva primer alta fins al moment actual.

La Seguretat Social recorda als treballadors la necessitat de comprovar que totes aquestes dades són correctes, ja que són fonamentals a l’hora de rebre prestacions com les pensions de jubilació o la maternitat o paternitat, la regulació de la qual exigeix uns períodes mínims de cotització. En el cas de les pensions, la quantia es correspon amb les bases de cotització i el nombre d’anys cotitzats.

S’acosta el final de l’any 2019 i sens dubte hem de fer revisió de la nostra fiscalitat i comptabilitat a fi de poder optimitzar en la mesura que sigui possible la nostra factura amb Hisenda.

Ara és el moment d’aplicar i conèixer adequadament la normativa fiscal del tancament fiscal i comptable de l’any 2019, aprofitant les opcions que ofereixen els diferents impostos, especialment l’impost sobre societats i l’IRPF, per a societats,  empresaris i professionals.

Pel que fa a l’àmbit fiscal, malgrat la falta d’aprovació d’una Llei de pressupostos generals de l’Estat (per a l’any 2019 s’ha prorrogat la Llei de pressupost de 2018) i la inestabilitat parlamentària i formació de Govern, l’exercici 2019 ens porta una sèrie de modificacions que afecten especialment els autònoms i empreses, com la pròrroga per a 2019 dels límits establerts en 2016-2018 per al règim d’estimació objectiva (“mòduls”) en l’IRPF i per als règims simplificat i de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’IVA, l’ampliació de l’exempció de les prestacions per maternitat i paternitat de l’IRPF a altres col·lectius, l’actualització dels valors cadastrals, la pròrroga de la vigència de l’impost sobre el patrimoni per a 2019, la modificació del tipus de retenció aplicable als rendiments del capital mobiliari procedents de la propietat intel·lectual quan el contribuent no sigui l’autor i el tipus reduït de l’IVA per a cinemes i teatres, etc. A més, s’ha aprovat una vegada més el Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2019, que entre les principals línies d’actuació inclou el control sobre grans patrimonis, empreses “fantasma”, vendes per Internet, tecnologies Fintech i criptomonedes. També recull actuacions específiques sobre les hisendes forals o els efectes del Brexit.

D’altra banda, s’ha publicat l’Ordre per la qual es regula la gestió dels llibres registres en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), en vigor a partir del 18 de juliol del 2019 i d’aplicació a les anotacions registrals corresponents a l’exercici 2020 i següents, derogant la seva regulació anterior continguda en l’Ordre de 4 de maig de 1993 per la qual es regula la forma de gestió i el diligenciat dels llibres registres en l’IRPF. Entre altres novetats, s’introdueix la necessitat que, en les anotacions en els llibres registre de vendes i ingressos i de compres i despeses es faci constar el NIF de la contrapart de l’operació.

També hem d’esmentar que en el mes d’abril del 2019 Hisenda feu pública una nota en la qual informava sobre la seva postura respecte a les denominades “societats interposades”.

Des del punt de vista comptable, cal destacar un apreciable esforç extra per part de l’ICAC, que ha emès un gran nombre de consultes dirigides a aclarir algunes de les qüestions més complexes en l’aplicació dels Plans Generals de Comptabilitat i ha aprovat determinades resolucions. Destaquem també l’aprovació de la Circular 4/2018, de 27 de setembre, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, per la qual es modifiquen la Circular 1/2010, de 28 de juliol, d’informació reservada de les entitats que presten serveis d’inversió i la Circular 7/2008, de 26 de novembre, sobre normes comptables, comptes anuals i estats d’informació reservada de les empreses de serveis d’inversió, societats gestores d’institucions d’inversió col·lectiva i societats gestores d’entitats de capital-risc, el Reial decret llei 18/2017, pel qual es modifiquen el Codi de comerç, la Llei de societats de capital i la Llei d’auditoria de comptes, sobre la divulgació d’informació no financera o relacionada amb la responsabilitat social corporativa de les empreses, i l’aprovació dels nous reglaments europeus d’adopció i modificació de normes internacionals de comptabilitat (NIIF 4, 7,12 ,15 i 16), així com el projecte de reial decret pel qual es modifiquen el Pla General de Comptabilitat, amb l’objectiu d’introduir els canvis necessaris per a adaptar la norma de registre i valoració 9a. “Instruments financers” i la norma de registre i valoració 14a. “Ingressos per vendes i prestació de serveis” a la NIIF-UE 9 i a la NIIF-UE 15, respectivament. L’ICAC també ha publicat el projecte de reial decret per a l’aprovació del reglament que desenvolupa la Llei d’auditoria de comptes (LAC), les modificacions de la qual entrarà en vigor, amb caràcter general, a partir del pròxim 1 de juliol, i la resolució sobre presentació d’instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital.

Tot això sense perjudici sense perjudici que estan pendents d’aprovació a data de tancament d’aquesta edició, alguns projectes de llei i normes de desenvolupament, i determinats projectes d’ordres ministerials, i de les novetats normatives establertes per les respectives comunitats autònomes i normativa foral del País Basc i Navarra, i que s’han de tenir en compte per als residents fiscals en aquests territoris, com per exemple en relació amb les noves tarifes autonòmiques o les modificades i si s’han establert noves deduccions o modificat algunes de les ja existents. 

 

L’informem que es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema a fi d’ajudar-los a realitzar les seves operacions de tancament fiscal i comptable amb les màximes garanties i eficiència.

 

A continuació, de manera resumida, de cara al tancament de l’exercici, li oferim una sèrie de recomanacions, tot això sense perjudici de les novetats normatives i particularitats pròpies aprovades per les comunitats autònomes i que s’han de tenir en compte per als residents fiscals en aquestes territoris.

IMPOST SOBRE SOCIETATS

Pla General de Comptabilitat (PGC) i ajustos fiscals: cal analitzar i revisar els criteris comptables i les possibles diferències (permanents o temporàries) amb els criteris fiscals de la normativa de l’impost. Entre altres ajustos positius, convé comprovar: despeses comptables derivades de multes, sancions, donacions o donatius; per l’impost sobre societats, administrador el càrrec retribuït del qual no figura en estatuts, liberalitats i atencions a clients i proveïdors que excedeixin de l’1% de l’import net del volum de negocis, etc.; deterioracions comptables a excepció de les corresponents a existències i insolvències de deutors, aquests últims si es compleixen certs requisits sí que seran deduïbles; despeses derivades de l’excés pagat amb motiu de l’extinció d’una relació laboral o mercantil (que excedeixi de 1.000.000 € o de l’import exempt si és superior a aquesta xifra); provisió per devolucions de vendes, excessos d’amortitzacions o provisions; imputació temporal de despeses i ingressos abans o després de la seva meritació si no ho permet la norma fiscal, despeses financeres no deduïbles en grups mercantils i l’excés de despeses financeres sobre el límit del 30% del benefici operatiu si superen el 1.000.000 €, etc. I com a ajustos negatius, cal comprovar: la llibertat d’amortització, excés d’amortitzacions comptabilitzades en exercicis anteriors que no fossin deduïbles en aquells; pèrdues per deterioració comptabilitzades en exercicis anteriors, que no es poguessin deduir, i que reverteixen en l’exercici al ritme de l’amortització, perquè es transmeten o perquè es produeix la pèrdua definitiva; operacions que s’hagin de valorar a valor de mercat fiscalment i no per comptabilitat; operacions amb pagament ajornat en l’exercici en el qual es produeix la transmissió, dividends i plusvàlues exemptes derivades de participacions en entitats residents i no residents, etc.

Entitat patrimonial i concepte d’activitat econòmica: verifiqui si es tracta d’una entitat patrimonial i, per tant, no realitza una activitat econòmica. És aquella en la qual més de la meitat del seu actiu està constituït per valors o no està afecte a una activitat econòmica (gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari). La consideració d’una entitat com a patrimonial té transcendència a l’efecte de la compensació de bases imposables negatives, tipus de gravamen i aplicació del règim especial per a les entitats de reduïda dimensió, entre altres. Recordi que perquè l’activitat d’arrendament d’immobles tingui la consideració d’activitat econòmica es requereix que la seva ordenació es realitzi almenys a través d’una persona contractada amb contracte laboral i jornada completa.

Imputació temporal de despeses i ingressos: la fiscalitat segueix el criteri comptable d’imputar els ingressos i les despeses segons meritació, amb independència de les dates de cobrament i pagament. No obstant això, els contribuents poden sol·licitar a l’Administració tributària un mètode d’imputació temporal diferent, per exemple, de caixa. Comprovi si en la comptabilitat apareixen registrades despeses en un període anterior al de la seva meritació o ingressos en un període posterior al de la seva meritació. En aquest cas, tant les despeses com els ingressos s’imputaran en la base imposable de l’impost corresponent al període impositiu de la meritació. Si la seva empresa té beneficis intenti anticipar algunes despeses o retardi alguns ingressos a final d’any. En cas de tenir pèrdues faci el contrari, complint sempre els criteris d’imputació temporal.

Operacions amb preu ajornat: si ha obtingut ingressos o beneficis comptables derivats d’alguna venda, prestació d’un servei o del cobrament d’indemnitzacions, podrà diferir la renda comptable i imputar-la a mesura que siguin exigibles els cobraments, tret que opti pel criteri de meritació. Es considera que estem davant una operació a termini quan s’hagi pactat que la contraprestació es percebi mitjançant pagaments successius o en un sol pagament i que, entre el lliurament i el venciment de l’últim o únic termini, transcorri més d’un any.

Amortitzacions: revisi els mètodes i percentatges d’amortització utilitzats en comptabilitat per veure si són admesos per la norma fiscal o si existeix la possibilitat d’aprofitar al màxim aquesta despesa per rebaixar la base imposable de l’impost. Recordi que hi ha una taula simplificada comuna per a tots els sectors d’activitat. En el mètode de taules, es pot canviar d’un any a un altre entre el coeficient màxim i mínim.

Es podran amortitzar lliurement, per totes les entitats, els elements nous de l’immobilitzat material el valor unitari del qual no excedeixi de 300 €, amb un límit de 25.000 € per període impositiu. Si en el seu balanç té algun element patrimonial usat, el podrà amortitzar aplicant el percentatge màxim de taules que li correspongui multiplicat per 2. L’immobilitzat intangible amb vida útil definida s’amortitzarà fiscalment atenent la seva vida útil.

Fons de comerç: recordi que la norma comptable obliga a amortitzar-los en 10 anys (10%), i la Llei de l’impost preveu una despesa deduïble màxima per aquest concepte del 5% anual (si l’empresa és de reduïda dimensió es podrà acollir a l’amortització accelerada i podran multiplicar per 2 l’amortització fiscal màxima, i per als intangibles serà aplicable el coeficient 1,5). Per tant, caldrà fer un ajust extracomptable positiu.  

Pèrdues per deterioració: ja no són deduïbles les deterioracions comptables, excepte existències i insolvències de deutors. No obstant això, cal parar esment a la reversió de deterioracions que en el seu moment foren fiscalment deduïbles (actius materials, les inversions immobiliàries o intangibles i valors de renda fixa que cotitzen). En aquests casos cal atendre la naturalesa de l’actiu que reverteix per a determinar el moment temporal d’imputació en la base imposable de l’impost.  

Pèrdues per deterioració de participacions: es nega la deducció en el cas de participacions en entitats residents si en el període en el qual es registra la deterioració compleixen les condicions per a aplicar l’exempció de dividends i de plusvàlues originades per la seva transmissió, i així mateix s’impedeix la deducció de les pèrdues produïdes en la transmissió de participacions en entitats no residents que, no arribant a un percentatge significatiu de participació, l’entitat participada no estigui sotmesa a un impost similar al nostre amb nominal mínim del 10%.

Règim transitori de pèrdues per deterioració de participacions dotades abans del 01-01-2013: s’estableix la reversió obligatòria de les pèrdues per deterioració de participacions que van resultar deduïbles en períodes impositius iniciats abans del 01-01-13. Amb independència que es produeixi o no la reversió del valor de la participació, el subjecte passiu haurà d’integrar en la base imposable de l’impost aquesta pèrdua, com a mínim, per parts iguals en cadascun dels cinc períodes impositius que s’iniciïn a partir del 01-01-2016. D’aquesta forma, en els períodes impositius que s’iniciïn a partir del 01-01-2021, haurà quedat integrada la pèrdua dotada en el seu moment per la seva totalitat, a pesar que no hagi revertit el valor de la participació. En el cas que es produeixi la transmissió dels valors, la deterioració pendent de reversió s’imputarà al període en el qual es produeixi la transmissió, amb el límit de la renda positiva obtinguda.

Limitació de pèrdues per transmissió de participacions: s’impedeix la deducció de les pèrdues que es produeixin en la transmissió de participacions d’entitats residents i no residents en els casos de participació significativa (participació d’almenys un 5% o un valor d’adquisició superior a 20 milions d’euros), si bé s’entén acomplerta si es va assolir en qualsevol dia de l’any anterior a la transmissió. Així mateix, s’impedeix la deducció de les pèrdues produïdes en la transmissió de participacions en entitats no residents en què, no arribant a un percentatge significatiu de participació, l’entitat participada no estigui sotmesa a un impost similar al nostre amb nominal mínim del 10%. S’admet l’aplicació parcial del que es disposa anteriorment si els requisits també es compleixen de manera parcial.

Deducció de pèrdues per transmissió de participacions: es continuaran integrant les pèrdues derivades de la transmissió de participacions residents, però només quan en qualsevol dia de l’any anterior no s’hagi aconseguit en la participada un percentatge del 5% o un valor d’adquisició de 20 milions d’euros i, si la pèrdua és per transmissió de participacions en no residents, només en cas de no assolir aquest percentatge, però si es compleix el requisit d’imposició mínima al país on radiqui la participada.

Despeses no deduïbles: cal identificar les diferents partides de despeses comptables que no són fiscalment deduïbles -comptabilització de l’impost sobre societats, multes, sancions penals o administratives, recàrrecs del període executiu, recàrrecs per declaració extemporània sense requeriment previ, pèrdues del joc, liberalitats o donatius-. Si escau caldrà realitzar un ajust positiu al resultat comptable per l’import de la despesa comptabilitzada. Recordi que les despeses per atencions a clients i proveïdors continuen sent deduïbles, però amb el límit anual de l’1% de l’import net del volum de negocis, i que no es considera una liberalitat retribuir als administradors per l’acompliment de funcions d’alta direcció, i tampoc per realitzar altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral. No són deduïbles les despeses derivades de l’extinció de la relació laboral comuna, especial, o d’una relació mercantil com és la dels administradors o membres de consells d’administració que excedeixin, per a cada perceptor, del més gran dels valors que es detallen: 1.000.000 € o de l’import establert amb caràcter obligatori en l’Estatut dels Treballadors.

Despeses financeres: tingui present que es limita la deducció de despeses financeres netes al 30% del benefici operatiu de l’exercici (amb la possibilitat, seguint determinades regles, de deduir els excessos en els exercicis següents) però permetent deduir en tot cas les despeses de l’exercici fins a 1.000.000 € (si el període impositiu de l’entitat té una durada inferior a l’any, s’ha de prorratejar en funció de la durada del període impositiu respecte de l’any). Aquest límit no s’aplica en el període impositiu en el qual es produeixi l’extinció de l’entitat, tret que sigui conseqüència d’una operació de reestructuració empresarial.

Operacions vinculades: s’han de valorar obligatòriament a valor de mercat determinades operacions com les que es realitzen entre socis amb el 25% o més de participació i les societats, entre la societat i els administradors (però no respecte a les retribucions percebudes per l’exercici de les seves funcions), entre la societat i els parents (fins a tercer grau) o cònjuges dels socis i administradors i la societat, dues entitats del mateix grup comptable, etc. Aquestes operacions comporten també l’obligació de ser documentades, si bé els requeriments en aquest sentit són diferents depenent de la facturació de l’entitat o el grup, de la naturalesa de les operacions i del seu import. Tingui present també la norma de seguretat per a determinades operacions vinculades entre socis professionals i les seves societats professionals.

Reserva de capitalització: aprofiti aquesta figura per incentivar la reinversió i la capitalització de les societats. Si la seva societat tributa al tipus general (també per a les entitats parcialment exemptes i les de nova creació) podrà reduir la seva base imposable en un 10% de l’import de l’increment dels seus fons propis en la mesura que aquest increment es mantingui durant un termini de 5 anys i es doti una reserva per l’import de la reducció, degudament separada i indisponible durant aquests 5 anys. 

Compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors: recordi que encara que s’ha eliminat el límit temporal, que era de 18 anys, per a compensar les bases imposables negatives, es continua limitant la quantia a compensar en 1.000.000 €. Fins a aquesta quantia sempre es podran compensar sense restricció, però quan s’excedeixi només es podrà compensar fins al 70% de la base imposable prèvia a l’aplicació de la reserva de capitalització. A més, existeixen limitacions en la compensació de bases imposables negatives, en funció de l’import net del volum de negoci (INVN) dels 12 mesos anteriors a la data d’inici del període impositiu, que operaran de la següent manera: a) La compensació es limitarà al 50% de la base imposable prèvia si el INVN és almenys de 20 milions d’euros i inferior a 60 milions d’euros; b) La compensació es limitarà al 25% de la base imposable prèvia quan el INVN sigui d’almenys 60 milions d’euros.

Empreses de reduïda dimensió (ERD): recordi que seran aquelles el volum de negocis de les quals sigui inferior a 10.000.000 € en el període impositiu immediatament anterior, amb l’avantatge que poden aplicar els incentius fiscals de la norma. El règim especial de ERD es continua aplicant, encara que se superi aquesta quantia de 10 milions de volum de negocis en els 3 exercicis immediats i següents a l’exercici en el qual es va sobrepassar el límit, sempre que hagi complert les condicions per a aplicar el règim de ERD en el període en el qual el va superar i en els 2 anteriors.

Aprofiti la reserva d’anivellament que consisteix en una reducció de la base imposable de fins al 10% del seu import amb un màxim absolut d’un milió d’euros l’any. Si el contribuent té una base negativa en els cinc exercicis següents, es redueix en l’import de la minoració aplicada per aquesta reserva i, en cas contrari, les quantitats minorades se sumen a la base positiva del cinquè any, actuant en aquest cas com un simple diferiment.

Aprofiti les deduccions en la quota i els seus límits: les deduccions constitueixen una bona eina d’optimització fiscal de la qual les empreses n’han de fer un ús adequat, respectant els límits legals aplicables en l’exercici 2019. Comprovi si pot aplicar les deduccions per creació d’ocupació i per a treballadors amb discapacitat, així com la deducció per R+D+i, la de produccions cinematogràfiques així com la deducció per producció de determinats espectacles en viu. El termini per aplicar les deduccions és de 15 anys des del període en què es van generar i no es van poder deduir, i de 18 anys per als saldos de R+D+i. El límit en cada exercici del total de deduccions és del 25% de la quota íntegra menys, si escau, les deduccions per evitar la doble imposició internacional i les bonificacions. El límit anterior s’eleva al 50% si les despeses de R+D+i excedeixen en més del 10% de la quota íntegra.

Registre comptable dels instruments financers i altres aspectes mercantils de les societats de capital: tingui present la Resolució de l’ICAC de 05-03-2019 que desenvolupa els criteris de presentació dels instruments financers i de les implicacions comptables de la regulació mercantil en matèria d’aportacions socials, operacions amb accions i participacions pròpies, aplicació del resultat, augment i reducció del capital social, d’aplicació per a tota mena de societats en els comptes anuals dels exercicis iniciats a partir de l’1 de gener del 2020. 

Adaptació del Pla General de Comptabilitat a la normativa de la UE: tingui present que amb la finalitat d’adaptar les normes de registre i valoració sobre instruments financers i sobre ingressos per vendes i prestació de serveis als criteris de la NIIF-UE 9 i la NIIF-UE 15, respectivament, l’ICAC ha fet públic els projectes del reial decret pel qual es modifiquen el PGC i de la resolució per la qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d’ingressos pel lliurament de béns i la prestació de serveis, que serien aplicable en els comptes anuals dels exercicis iniciats a partir de l’1 de gener del 2020.  

Quadre de deduccions per inversions vigent en 2019

DEDUCCIONS PER A INCENTIVAR DETERMINADES ACTIVITATS	PERCENTATGE DEDUCCIÓ	BASE DE DEDUCCIÓ
Deducció per activitats de R+D (art. 35.1 LIS)	25%	Despeses del període en R+D, fins a la mitjana dels 2 anys anteriors.
	42%	Despeses del període en R+D, sobre l’excés respecte de la mitjana dels 2 anys anteriors.
	17%	Despeses de personal d’investigadors qualificats de R+D.
	8%	Inversions afectes a R+D (excepte edificis i terrenys).
Deducció per activitats d’innovació tecnològica (art. 35.2 LIS)	12%	Despeses del període en innovació tecnològica.
Deducció per inversions en produccions cinematogràfiques espanyoles (sempre que compleixin els requisits de l’art. 36.1 LIS)	20%. Des de l’01-01-2017, s’eleva al 25%	Fins a 1M €	Cost total de producció juntament amb despeses d’obtenció de còpies, despeses de publicitat i promoció a càrrec del productor fins al límit del 40% del cost de producció. Des de l’01-01-2017, el límit existent que no pot superar conjuntament amb la resta d’ajudes percebudes pel contribuent el 50% del cost de producció s’eleva fins al: 60% en el cas de produccions transfrontereres finançades per més d’un Estat membre de la UE i en les quals participin productors de més d’un Estat membre. 70% en el cas de les produccions dirigides per un nou realitzador el pressupost de producció del qual no superi 1 milió d’euros.
	18%. Des de l’01-01-2017, s’eleva al 20%	Sobre l’excés de 1M €
Deducció per produccions cinematogràfiques estrangeres a Espanya (sempre que compleixin els requisits de l’art. 36.2 LIS)	15%. Des de l’01-01-2017, s’eleva al 20%	Despeses realitzades a Espanya directament relacionades amb la producció, sempre que siguin almenys de 1M €. Des de l’01-01-2017, el límit existent que l’import de la deducció no pot ser superior a 2,5 milions d’euros, s’eleva a 3 milions d’euros.
Deducció per producció de determinats espectacles en viu (sempre que compleixin els requisits de l’art. 36.3 LIS)	20%	Costos directes de caràcter artístic, tècnic i promocional incorreguts.
Deducció per creació d’ocupació (sempre que compleixin els requisits de l’art. 37 LIS)	3.000 €	Totes les empreses: pel primer treballador menor de 30 anys amb contracte de temps indefinit regulat en l’article 4 de Llei 3/2012 de reforma laboral.
	50%	Empreses amb menys de 50 treballadors, a més de la deducció anterior, la quantitat que resulti menor de: prestació per desocupació pendent de percebre o import corresponent a 12 mensualitats de la prestació que tingués reconeguda.
Deducció per creació d’ocupació per a discapacitats (art. 38 LIS)	9.000 €	Per cada persona/any d’increment de la mitjana de la plantilla amb discapacitat ≥33% i <65%.
	12.000 €	Per cada persona/any d’increment de la mitjana de la plantilla amb discapacitat ≥ 65%.

IMPOST SOBRE LA RENDA I EL PATRIMONI

Rendiments del treball o en espècie:

Rendiments del treball o en espècie: si hem de rebre una percepció variable a final d’any o, en tot cas, de cara a l’any que ve, cal plantejar-se si ens interessa que el nostre pagador ens satisfaci part del sou o dels complements mitjançant alguna de les retribucions en espècie que no tributen. Recordi que existeixen supòsits en els quals les rendes del treball es poden trobar exemptes fins determinats límits taxats per llei (per exemple, els anomenats xecs transport satisfets per les empreses per desplaçaments dels seus empleats en transport públic, fins a 1.500,00 €/any per treballador; els anomenats tiquets restaurant, fins a 11,00 €/diaris).

Arrendaments d’immobles: per diferir el pagament de l’IRPF convé, en cas que s’obtinguin rendiments positius del lloguer, anticipar a 2019 les despeses que hàgim de realitzar pròximament en l’immoble, sempre observant els criteris d’imputació temporal. Recordi que, en el cas d’arrendament d’immobles destinats a habitatge, el rendiment net es redueix només en un 60% i s’aplicarà exclusivament sobre el rendiment net positiu.

Activitats econòmiques: els empresaris i professionals poden aplicar els incentius de l’IS i, si escau, els previstos per a ERD. A més de les despeses deduïbles segons l’IS, hem de considerar les primes de les assegurances de malaltia satisfetes per l’empresari per a la seva pròpia cobertura i la del seu cònjuge i fills menors de 25 anys que convisquin amb ell, fins a un límit de 500,00 € per persona i any o de 1.500 € en cas de persones amb discapacitat que donen dret a aplicació de l’exempció.

Recordi que ja no s’exigeix el requisit del local perquè l’arrendament d’immobles sigui qualificat com a activitat econòmica, i que la renda que obté un soci que presta serveis a la seva societat es qualificarà com a activitat econòmica quan els serveis que el soci presti estiguin enquadrats en la secció 2a de les tarifes de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) i, a més, el soci estigui donat d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) o en una mutualitat alternativa a aquest.

En el cas d’estar acollit al règim d’estimació directa simplificada, es limita la quantia que es determina per al conjunt de provisions deduïbles i despeses de difícil justificació (5% del rendiment net) a un import màxim de 2.000 € anuals. Si determina els rendiments nets pel mètode d’estimació objectiva -és a dir, per mòduls- pot ser el moment de comparar aquest sistema amb el d’estimació directa i, si escau, renunciar a mòduls en el mes de desembre del 2019 per canviar en 2020. Tingui present que es prorroga per a 2019 els límits establerts en 2018 per al règim d’estimació objectiva en l’IRPF i per als règims simplificat i de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’IVA, per la qual cosa es mantindran, almenys un any més, els límits de 250.000 € i 125.000 €. A més, els autònoms en estimació directa en l’IRPF poden deduir les despeses de subministraments de l’habitatge parcialment afecte a l’activitat econòmica, tals com aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet, en el percentatge resultant d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, excepte que es provi un percentatge més alt o inferior. També seran despeses deduïbles per a la determinació del rendiment net en estimació directa les despeses de manutenció incorregudes en el desenvolupament de l’activitat econòmica, amb certs límits.

Plans de pensions: les seves aportacions redueixen la base imposable amb caràcter general fins a un límit de 8.000 €, de les primes pagades a assegurances privades de dependència del contribuent o dels seus familiars. Recordi que les aportacions als sistemes de previsió social del cònjuge, que obtingui rendiments del treball o d’activitats econòmiques inferiors a 8.000 €, donen dret a una reducció de 2.500 €. En les aportacions als sistemes de previsió social del propi contribuent se suprimeixen les diferències per edat. El límit relatiu sobre la suma de rendiments nets del treball i d’activitats es fixa en el 30% i l’absolut es rebaixa a 8.000 € anuals. A més, es regulen uns terminis de rescat del pla de pensions per a no perdre la reducció del 40% quan es rescata el pla en forma de capital i s’haguessin aportats primes amb anterioritat a 2007.

Guanys i pèrdues patrimonials: si ha transmès béns o drets obtenint una plusvàlua, seria beneficiós, abans de finals d’any, que realitzés les minusvàlues latents que tingui en altres béns o drets per a compensar els guanys i estalviar tributació. Tingui present que s’incorporen en la base imposable de l’estalvi els guanys i pèrdues patrimonials sigui quin sigui el termini de permanència en el patrimoni del contribuent, al mateix temps que es podran compensar en la base de l’estalvi rendiments amb guanys i pèrdues patrimonials, de manera progressiva i amb determinades limitacions. Sàpiga que es manté l’aplicació dels coeficients reductors als actius adquirits abans del 31-12-1994, però limitat a les transmissions realitzades a partir de l’01-01-2015 el preu conjunt de transmissió de les quals sigui inferior a 400.000 €.

Si està a punt de complir 65 anys i pensa transmetre l’habitatge habitual amb plusvàlua, li interessa esperar a complir aquesta edat per vendre; d’aquesta forma, el guany no tributarà. A més, per als contribuents més grans de 65 anys, s’estableix una exempció per als guanys patrimonials derivats de la transmissió de qualsevol bé del seu patrimoni, sempre que l’import obtingut, amb el límit màxim de 240.000 €, es reinverteixi en la constitució de rendes vitalícies que complementin la pensió.

Deduccions: tingui present que ha desaparegut la deducció per obtenció de rendiments del treball o d’activitats econòmiques, més coneguda com la deducció dels 400 € i la deducció per compte estalvi-empresa, i també la deducció per lloguer (s’estableix en aquest cas un règim transitori que permet la seva aplicació a contractes d’arrendament signats abans de l’01-01-2015). Es manté la deducció per inversió de beneficis per a empresaris de reduïda dimensió si bé els percentatges es redueixen a la meitat, i s’afegeix una deducció del 20% d’aportacions a partits polítics, amb una base màxima de 600 € anuals, i s’incrementen els percentatges de deducció a institucions beneficiàries del mecenatge. Recordi que pot aplicar en la quota diferencial noves minoracions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec, a més de la deducció per maternitat (que es manté). Tingui present que des de l’01-01-2018, la deducció per maternitat s’incrementarà en 1.000 euros addicionals quan el contribuent hagués satisfet despeses per la custòdia de menors de 3 anys en guarderies o centres educatius autoritzats. També han augmentat les deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec.

Amb efectes des de l’01-01-2018, també s’augmenta del 20 al 30% el percentatge de la deducció per inversió en empreses de nova o recent creació. S’augmenta també la base màxima de deducció, que passa de 50.000 a 60.000 euros anuals.

És molt important que no s’oblidi de verificar les deduccions que li ofereix la normativa aplicable en funció de la comunitat autònoma on tingui la seva residència fiscal.

Impost sobre el patrimoni: recordi que es prorroga el restabliment d’aquest impost també a 2017. No obstant això, es tracta d’una modificació a escala estatal, per la qual cosa caldrà tenir en compte la potestat normativa de les comunitats autònomes.

Quan operem amb l’exterior treballem en moltes ocasions amb monedes diferents de la nostra i hem de tenir en compte la possibilitat de contractar una assegurança de canvi monetari. Depenent de l’estabilitat de la moneda del país de destinació ens podrem trobar amb pujades i baixades del preu del diner. D’aquí la raó de contractar una assegurança de canvi.

Si la seva empresa importa o exporta i valora aquestes operacions en dòlars, un canvi en la cotització d’aquesta moneda enfront de l’euro pot donar sorpreses amb el benefici esperat:

1. Importador

Si la seva empresa és importadora en dòlars (USD), haurà de comprar una quantitat determinada de USD en una data futura, beneficiant-se de nivells alts de cotització de l’EUR/USD.

Doncs bé, li interessa un euro fort (que es revaloritza respecte al dòlar). Si l’euro es deprecia enfront del dòlar, en sortirà perjudicat.

Una assegurança de canvi li garantirà un preu fix de compra, independentment de l’evolució de la cotització de l’EUR/USD. El canvi fixat pot ser superior (divisa amb premi) o bé inferior (divisa amb descompte) al del dia de la seva contractació.

Amb l’assegurança de canvi, al venciment, comprarà el nominal establert al tipus fixat.

2. Exportador

Si la seva empresa és exportadora en USD, haurà de vendre una quantitat determinada de USD en una data futura, beneficiant-se de nivells baixos de cotització de l’EUR/USD.

Si la seva empresa exporta rebrà el cobrament en dòlars i haurà de canviar-los per euros. Per tant, la situació és la inversa a l’anterior: el beneficia que el dòlar sigui la moneda forta respecte a l’euro.

Una assegurança de canvi li garantirà un preu fix de venda, independentment de l’evolució de la cotització de l’EUR/USD. El canvi fixat pot ser superior (divisa amb premi) o bé inferior (divisa amb descompte) al del dia de la seva contractació.

Amb l’assegurança de canvi, al venciment, vendrà el nominal establert al tipus fixat.

Assegurança de canvi

Una assegurança de canvi és un compromís mitjançant el qual el client i el banc s’obliguen mútuament a intercanviar una quantitat de divisa a un preu fixat en una data futura.

L’assegurança de canvi no requereix desemborsaments en el moment de la contractació (encara que de vegades existeix una comissió d’obertura o d’utilització). Les diferències entre la cotització pactada i l’existent al venciment es liquidaran en aquest moment.

Normativa aplicada:

• Llei 50/1980, de 8 d’octubre, de contracte d’assegurança.