ELS AUTÒNOMS PODEN DEDUIR LA DESPESA DE TELÈFON EN EL SEU IRPF?

Per a Hisenda si la línia telefònica s’utilitza exclusivament per a l’activitat econòmica, la seva despesa serà deduïble dels ingressos de l’activitat en l’IRPF. Però si també s’utilitza per a finalitats particulars, no es podrà deduir cap despesa.

Llegir més

Els autònoms poden deduir la despesa de telèfon en el seu IRPF?

Per a Hisenda si la línia telefònica s’utilitza exclusivament per a l’activitat econòmica, la seva despesa serà deduïble dels ingressos de l’activitat en l’IRPF. Però si també s’utilitza per a finalitats particulars, no es podrà deduir cap despesa.

Molts autònoms i empresaris tenen dubtes sobre quina mena de despeses són deduïbles en la seva activitat econòmica, i per tant admesos per Hisenda.

Una de les consultes més habituals tracta sobre la deduïbilitat o no de la despesa de la factura del telèfon mòbil. És deduïble la despesa d’un telèfon mòbil utilitzat exclusivament per al desenvolupament de l’activitat econòmica? I si aquest telèfon mòbil s’utilitza tant per a l’activitat com per a l’ús personal? I què passa amb el telèfon si treball des de casa o des d’una oficina?

La deducció de la despesa de telèfon mòbil/fix en l’IRPF per part dels empresaris i professionals autònoms és sovint objecte de discussió amb Hisenda. Lamentablement Hisenda mira als autònoms com a «presumptes defraudadors» i determinades despeses són objecte de conflicte en comprovacions i inspeccions.

Si té una activitat professional o empresarial és fonamental que coneguis els criteris perquè les despeses del telèfon siguin considerats deduïbles.

Requisits perquè la despesa sigui deduïble

Tres requisits són imprescindibles perquè una despesa sigui deduïble:

  • Ha d’estar vinculat a l’activitat. De vegades no és fàcil separar les despeses que provenen de la feina de les despeses particulars. Sobretot quan el seu ús pot ser professional o privat. Tingues en compte que si Hisenda ho requereix hauràs de demostrar que la despesa es realitza amb l’objectiu d’obtenir ingressos. És a dir, que és necessari per a l’activitat.
  • Imputat temporalment a l’exercici que correspongui. La despesa ha d’estar associada al període en què s’ha generat
  • Sempre ha d’estar justificada amb factures al seu nom.
  • Ha d’estar registrada en la comptabilitat.

Les despeses de telèfon són amb freqüència objecte de discussió amb Hisenda atès que conflueix el matís professional i el professional, i la normativa de l’IRPF exigeix que aquestes despeses estiguin exclusivament afectes a l’activitat per a ser deduïbles.

Deducció de la despesa de telèfon mòbil

Hisenda es basa en el fet que l’article 22 del Reglament de l’IRPF determina que perquè una despesa sigui deduïble en l’IRPF ha d’estar afecte exclusivament a l’activitat.

Per això Hisenda no admet la deducció de la despesa de telèfon mòbil quan s’utilitza indistintament en l’activitat i per a finalitats particulars.   

Atenció. D’acord amb el principi de correlació entre ingressos i despeses de l’activitat econòmica, la Direcció General de Tributs manté (entre altres, consultes V0601-14, V2382-13, V2400-13, V2731-18 i V3151-19) per determinar la deduïbilitat de les despeses derivades de l’ús d’una línia de telefonia mòbil que seran deduïbles les despeses incorregudes en la mesura en què aquesta línia s’utilitzi exclusivament per al desenvolupament de l’activitat econòmica. És a dir, que si una línia telefònica s’utilitza exclusivament la despesa que se’n deriva serà deduïble dels ingressos d’aquesta. Entre aquestes despeses es trobarà el de l’adquisició del telèfon mòbil, si bé aquesta deducció s’haurà de realitzar per la via de l’amortització, aplicant al seu valor d’adquisició el coeficient d’amortització corresponent.

Com a alternativa, seria possible contractar, al costat del telèfon fix i Internet, dues o més línies de mòbil que s’incloguin en la mateixa factura. Moltes companyies telefòniques ofereixen aquest tipus de productes. Si vostè la contracta i utilitza una de les línies per a la seva activitat, asseguri’s que la companyia desglossa en la seva factura l’import d’aquesta línia. Així podrà deduir la despesa (si la factura no està desglossada no podrà fer-ho).

Deducció de la despesa de telèfon del local o oficina

Si treballa en una oficina o local l’haurà afectat a l’activitat. Això es fa comunicant-li-ho a Hisenda mitjançant la declaració censal 037. D’aquesta manera, les despeses relacionades amb l’immoble també seran deduïbles.

Deducció de la despesa de telèfon si té l’oficina a casa

La nova Llei de reformes urgents del treball autònom va introduir, a partir del 2018, en la Llei de l’IRPF una nova regulació relativa a dues despeses deduïbles dels rendiments nets de les activitats econòmiques en estimació directa: despeses per subministraments d’electricitat, gas, aigua i telecomunicacions (telefonia i Internet) quan l’empresari o professional exerceixi la seva activitat en el seu propi habitatge habitual i despeses de manutenció del titular de l’activitat.

En concret s’estableix que en els casos en què el contribuent afecti parcialment el seu habitatge habitual al desenvolupament de l’activitat econòmica, les despeses de subministraments d’aquest habitatge, com ara aigua, gas, electricitat, telefonia i internet, seran deduïble en el percentatge d’aplicar el 30 per cent a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, tret que es provi un percentatge superior o inferior.

Per tant, si afecta parcialment el seu habitatge a la seva activitat haurà de comunicar a Hisenda a través d’una declaració censal els metres del seu habitatge que destini a oficina.

Les despeses de subministraments seran deduïbles en el percentatge que resulti d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total.

 

DES DE GENER DE 2020 S’AMPLIA EL PERMÍS DE PATERNITAT

Des de l’1 de gener de 2020 el permís per paternitat se situa en 12 setmanes, amb l’obligació de gaudir les quatre primeres després del naixement del fill de manera ininterrompuda immediatament després del part.

Llegir més

Des de gener de 2020 s’amplia el permís de paternitat

Des de l’1 de gener de 2020 el permís per paternitat se situa en 12 setmanes, amb l’obligació de gaudir les quatre primeres després del naixement del fill de manera ininterrompuda immediatament després del part.

Li recordem que el Reial decret llei 6/2019, de l’1 de març, amb la intenció d’incentivar la coresponsabilitat familiar, va dur a terme una reforma notòria de l’Estatut dels Treballadors i de la Llei General de la Seguretat Social que afecta la maternitat i la paternitat. En concret, va equiparar la durada dels drets de tots dos progenitors a 16 setmanes, amb una aplicació gradual en el permís per paternitat (disposició addicional 13a).

En atenció a l’anterior, i amb vigència des de l’1 de gener i fins a 31 de desembre de 2020, el permís per paternitat se situa en 12 setmanes, amb l’obligació de gaudir les 4 primeres després del naixement del fill de manera ininterrompuda immediatament després del part. I des de l’1 de gener de 2021, de 16 setmanes (les sis primeres després del part).

Les 8 setmanes restants el pare les podrà gaudir de manera continuada o interrompuda, en règim de jornada completa o parcial, durant el primer any de vida del fill/a. La mare biològica podrà cedir a l’altre progenitor fins a dues setmanes del seu període de suspensió de gaudi no obligatori.

Es tracta d’un dret individual i intransferible sense que es pugui transferir a l’altre progenitor.

Per poder sol·licitar aquest permís, és necessari estar afiliat i donat d’alta en la Seguretat Social i tenir cobert un període de cotització de 180 dies dins dels set anys anteriors a la data d’inici d’aquest permís o, tenir 360 dies cotitzats al llarg de la seva vida laboral amb anterioritat a aquesta data.

Atenció. Una vegada el seu empleat hagi gaudit dels períodes obligatoris després del part (quatre setmanes el 2020 i sis el 2021), tingui en compte:

  • L’afectat podrà optar per gaudir la resta de la paternitat de manera seguida, o bé per períodes setmanals fins que el seu fill compleixi 12 mesos. En tot cas, haurà de comunicar a la seva empresa amb una antelació mínima de 15 dies el gaudi de cada període setmanal (o el gaudi acumulat d’aquests períodes).
  • Així mateix, amb acord previ amb la seva empresa (pel que vostè s’hi pot oposar), el gaudi de la resta de la paternitat podrà ser a temps complet o a temps parcial. 

La paternitat s’inicia de manera immediata després del part. Això implica que el permís retribuït de dos dies que existia per naixement de fill (a càrrec de l’empresa) s’ha derogat, per la qual cosa el seu empleat ja no en podrà gaudir.

Quant al permís derivat d’adopció d’un menor, per a l’any 2020 se situa en 16 setmanes per als dos progenitors, i 6 de les quals s’hauran de gaudir de manera ininterrompuda després de l’adopció.

Juntament amb les 6 setmanes de gaudi obligatori, els progenitors podran disposar d’un total de 16 setmanes de gaudi voluntari que hauran de gaudir de manera ininterrompuda dins dels dotze mesos següents a la resolució judicial. Cada progenitor podrà gaudir individualment d’un màxim de 10 setmanes, i les restants quedaran a favor de l’altre progenitor.

EL QUE HEM DE SABER DE LES SOCIETATS LABORALS

Una societat laboral consisteix en una empresa propietat en la seva major part dels seus treballadors. Són empreses privades mercantils que es distingeixen per tenir un caràcter laboralista. Aquest tipus de societats es caracteritzen perquè els treballadors han de participar amb almenys el 51% del capital social i perquè cap soci-treballador pot tenir més d’un terç del capital social. Solen ser societats anònimes o societats de responsabilitat limitada.

Llegir més

El que hem de saber de les societats laborals

Una societat laboral consisteix en una empresa propietat en la seva major part dels seus treballadors. Són empreses privades mercantils que es distingeixen per tenir un caràcter laboralista. Aquest tipus de societats es caracteritzen perquè els treballadors han de participar amb almenys el 51% del capital social i perquè cap soci-treballador pot tenir més d’un terç del capital social. Solen ser societats anònimes o societats de responsabilitat limitada.

Com ja sabem, a l’hora d’emprendre una activitat econòmica existeixen diferents fórmules jurídiques que donen lloc a diversos models de societats empresarials. A pesar que les formes més comunes d’emprendre a Espanya són a través d’una societat limitada (SL) o donant-se d’alta com a treballador autònom, existeixen altres alternatives. En aquesta ocasió, parlarem de les societats laborals.

Sol ser comú en casos on una empresa no funciona de manera adequada, i els treballadors decideixen fer-se càrrec de l’organització de l’empresa, donant continuïtat a la corporació (i als seus llocs de treball). Siguin quines siguin les circumstàncies de l’inici d’activitat, la qüestió és que en una societat laboral (limitada o anònima) l’empresa està en mans dels treballadors (socis treballadors).

Les societats laborals tenen associades una sèrie d’avantatges fiscals i laborals que no disposen altres societats mercantils. Li ho expliquem a continuació.

Requisits necessaris per crear una societat laboral

D’acord amb la Llei 44/2015, de 14 d’octubre, de societats laborals i participades, una societat laboral és aquella societat anònima o de responsabilitat limitada descrita com a tal per complir els següents requisits:

  1. La majoria del capital social és propietat de treballadors amb una relació laboral retribuïda per temps indefinit.
  2. Cap soci posseeix més de la tercera part del capital social, tret que es tracti d’entitats   públiques, de participació majoritàriament pública, entitats no lucratives o de l’economia social, i en aquest cas el límit no pot arribar al 50%, o que la societat s’hagi constituït per dos socis al 50% amb el compromís que en 36 mesos s’ajustin al límit de la tercera part.
  3. El nombre d’hores/any treballades pels treballadors contractats per temps indefinit que no siguin socis no sigui superior al 49% del còmput global d’hores/any treballades pel conjunt dels socis treballadors.

Per tant, una societat laboral no és més que una societat mercantil que ha estat inscrita en el Registre administratiu de societats laborals per complir els requisits anteriors.

La primera particularitat de les societats limitades laborals és que en la seva denominació ha de figurar la indicació “Societat de Responsabilitat Limitada Laboral” o “Societat Limitada Laboral” amb les seves respectives abreviatures (SRLL o SLL). Així mateix, l’afegitó “laboral” s’haurà de reflectir en totes les seves factures, documentació, correspondència, notes de comanda i factures.

En segon lloc, la societat limitada laboral comptarà amb un òrgan d’administració que tindrà com a principal competència la gestió i representació de la societat.

En el cas que la societat limitada laboral fos administrada per un consell d’administració, segons l’article 243 de la Llei de societats de capital els titulars de participacions socials de la classe general podran agrupar les seves participacions per a nomenar els seus membres segons el sistema proporcional.

Quant als estatuts de la societat limitada laboral, hauran de recollir en tot moment l’afegitó laboral. Aquests contindran la denominació, domicili, objecte, durada i exercici social de la societat, la quantia del capital social, com es reparteix entre els socis i quin és el procediment a seguir en cas d’ampliació de capital. Es dedicarà també un capítol a la descripció i funcions dels òrgans socials (consell d’administració, junta general). Finalment s’haurà de recollir en dos apartats diferents com es produirà el repartiment de beneficis i les causes de dissolució i liquidació.

Com formar part d’una societat laboral?

  • Sent soci treballador. Presten els seus serveis retribuïts de manera directa i personal, amb una relació laboral per temps indefinit i alhora són propietaris d’accions o participacions socials de «classe laboral», que en el seu conjunt suposaran almenys el 50,01% del capital social.
  • Sent soci no treballador. Persones físiques o jurídiques (públiques o privades) propietàries d’accions o participacions socials de la “classe general” sense relació laboral amb la societat laboral.
  • Contractat com a treballador assalariat.

Com es constitueix el capital social?

El capital social estarà dividit en accions nominatives o en participacions socials. Les accions i participacions es dividiran en dues classes: aquelles que són propietat dels treballadors, la relació laboral dels quals sigui per temps indefinit, i es denominaran «classe laboral», i les restants, «classe general». No serà vàlida la creació d’accions de «classe laboral» sense dret de vot.

Capital mínim

Si és una societat anònima laboral el capital serà com a mínim de 60.000 euros, amb l’obligació que, en el moment de la constitució, estigui totalment subscrit i desemborsat almenys el 25% de cada acció.

En les societats limitades laborals serà com a mínim de 3.000 euros, amb l’obligació d’estar totalment subscrit i desemborsat.

Reserva especial

Les societats laborals estan obligades a constituir una reserva especial, que es dotarà amb el 10% del benefici líquid de cada exercici, fins que s’aconsegueixi almenys una xifra superior al doble del capital social. Es podrà destinar aquest fons a la compensació de pèrdues en el cas que no existeixin altres reserves disponibles suficients per a aquesta fi i/o a l’adquisició de les seves pròpies accions o participacions socials.

Com es constitueix una societat laboral?

Per a constituir una societat laboral és necessari dur a terme els següents tràmits:

1. Elaboració dels Estatuts.

2. Sol·licitud de qualificació, inscripció i certificació com a societat laboral en el Registre administratiu de societats laborals.

3. En la denominació de la Societat haurà de figurar necessàriament la indicació de societat anònima laboral o societat de responsabilitat limitada laboral, o les seves abreviatures SAL o SLL segons que sigui procedent.

4. Atorgament d’escriptura pública i protocol·lització dels estatuts davant de notari. Cal presentar certificació del Registre Mercantil Central que acrediti la no existència d’una altra societat amb la mateixa denominació. Aquesta certificació té una validesa de dos mesos des de la data de la seva expedició.

5. Sol·licitud d’un certificat bancari en què consti el dipòsit, a nom de la societat, d’almenys el 25% del capital que es va decidir subscriure pels socis en les SAL. En les SLL el certificat bancari serà del 100% del capital.

6. Inscripció en el registre mercantil. Per a aquesta inscripció serà necessari aportar la certificació del registre administratiu corresponent, en la qual consti que ha estat descrita com a tal i inscrita en aquest registre. Des de la inscripció en el registre mercantil la societat adquireix personalitat jurídica pròpia.

Tràmits davant d’Hisenda i la Seguretat Social

Perquè la societat laboral pugui començar a funcionar efectivament es requereix realitzar els següents tràmits:

  • Liquidació de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, en l’organisme competent de cada comunitat autònoma.
  • Declaració d’alta de domicili fiscal, en l’Agència Tributària.
  • Sol·licitud del CIF, en l’Agència Tributària.
  • Declaració prèvia a l’inici en l’activitat, en l’Agència Tributària.
  • Declaració d’alta en el cens d’etiquetes i opcions IVA, en l’Agència Tributària.
  • Legalització dels llibres oficials, en el registre mercantil.
  • Declaració d’alta en l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), en l’Agència Tributària.
  • Comunicació de l’obertura del centre de treball a l’autoritat laboral, en l’Àrea Funcional de Treball i Immigració corresponent.
  • Alta de la societat laboral com a empresa en la Seguretat Social.
  • Afiliació dels socis i treballadors a la Seguretat Social, amb anterioritat a la iniciació de la prestació de serveis.
  • Inscripció de patents, models, dissenys industrials, marques i rètols, en el Registre de la Propietat Industrial.
  • Inscripció d’immobles aportats, en el Registre de la Propietat Immobiliària.

Quin tipus d’avantatges suposa l’elecció d’aquesta forma societària?

  • Caràcter social, ja que és una empresa propietat dels treballadors.
  • Responsabilitat enfront de creditors limitada al capital social i béns a nom de l’empresa.
  • Bonificació del 99% de les quotes que es reportin per la modalitat de transmissions patrimonials oneroses en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD), per l’adquisició de béns i drets provinents de l’empresa de la qual procedeixi la majoria dels socis treballadors de la societat laboral.
  • Llibertat d’amortització dels elements de l’immobilitzat material, intangible i inversions immobiliàries afectes a la realització de les seves activitats, adquirits durant els cinc primers anys a partir de la data de la seva qualificació com a societat laboral, sense cap límit i sense necessitat d’augmentar la plantilla, com sí que succeeix per a les entitats de reduïda dimensió, la qual cosa permet ajustar de forma adequada el resultat de l’exercici.
  •  Els socis treballadors queden inclosos en el Règim General de la Seguretat Social, encara que siguin administradors o exerceixin funcions de direcció o gerència (encara que en aquest cas a exclusió de la protecció per desocupació i del fons de garantia salarial).
  • La societat laboral pot anticipar fons, concedir crèdits o préstecs, prestar garanties o facilitar assistència financera per a l’adquisició de les seves pròpies accions o participacions pels treballadors de la societat amb contracte per temps indefinit que no siguin socis. L’assistència financera per part de la societat per a l’adquisició de les seves pròpies participacions o accions està prohibida en la resta de societats mercantils i suposa una gran ajuda per a l’entrada de nous socis treballadors.