DIES DE CORTESIA: EVITI QUE LA INSPECCIÓ D’HISENDA REALITZI ACTUACIONS DURANT LES VACANCES D’ESTIU

Si vol evitar que la inspecció realitzi actuacions durant les vacances, sàpiga que pot sol·licitar la suspensió del procediment inspector durant aquest període. Pot sol·licitar un o diversos períodes “de cortesia” en els quals la inspecció no podrà realitzar actuacions i quedarà suspès el termini per a atendre requeriments. En el seu conjunt, aquests períodes no poden excedir de 60 dies naturals.

Llegir més

Dies de cortesia: eviti que la inspecció d’Hisenda realitzi actuacions durant les vacances d’estiu

Si vol evitar que la inspecció realitzi actuacions durant les vacances, sàpiga que pot sol·licitar la suspensió del procediment inspector durant aquest període. Pot sol·licitar un o diversos períodes “de cortesia” en els quals la inspecció no podrà realitzar actuacions i quedarà suspès el termini per a atendre requeriments. En el seu conjunt, aquests períodes no poden excedir de 60 dies naturals.

Volem recordar-los que de forma similar al que succeeix amb les notificacions electròniques, si la seva empresa és objecte d’una Inspecció d’Hisenda, disposarà de 60 dies de cortesia en els quals el procediment quedarà en suspens.

Doncs bé, si vol evitar que la inspecció realitzi actuacions durant les vacances, sàpiga que pot sol·licitar la suspensió del procediment inspector durant aquest període. En aquest cas, els terminis màxims de què disposa la inspecció per a finalitzar el procediment s’ampliaran en els “dies de cortesia” que la seva empresa hagi sol·licitat.

Termini d’inspecció

El termini màxim de durada del procediment d’inspecció tributària ha estat sempre, i continua sent, una qüestió polèmica i que ha suposats molts litigis, amb nombrosos pronunciaments dels jutjats i tribunals.

Hem de recordar que, amb caràcter general, el termini de resolució del procediment d’inspecció serà de 18 mesos, comptats des de la notificació d’inici.

No obstant això, el termini serà de 27 mesos, quan concorri alguna de les següents circumstàncies en qualsevol de les obligacions tributàries o períodes objecte de comprovació:

  • Que el volum anual de negocis de l’obligat tributari sigui igual o superior al requerit per a auditar els seus comptes (5.700.000 euros).
  • Que l’obligat tributari estigui integrat en un grup sotmès al règim de consolidació fiscal o al règim especial de l’IVA de grup d’entitats que estigui sent objecte de comprovació inspectora.
  • Quan es realitzin actuacions inspectores amb diverses persones o entitats vinculades d’acord amb l’establert en l’article 18 de la Llei 27/2014 de l’impost sobre societats, la concurrència de les circumstàncies anteriors en qualsevol d’ells determinarà l’aplicació d’aquest termini als procediments d’inspecció seguits amb tots ells.

El termini del procediment inspector es comptarà des de la data de notificació a l’obligat tributari del seu inici fins que es notifiqui o s’entengui notificat l’acte administratiu resultant d’aquest. A l’efecte d’entendre complerta l’obligació de notificar i de computar el termini de resolució serà suficient acreditar que s’ha realitzat un intent de notificació que contingui el text íntegre de la resolució.

En la comunicació d’inici del procediment inspector s’informarà l’obligat tributari del termini que li resulti aplicable.

En el cas que les circumstàncies que justifiquen l’ampliació del termini s’apreciïn durant el desenvolupament de les actuacions inspectores el termini serà de 27 mesos, comptats des de la notificació de la comunicació d’inici, la qual cosa es posarà en coneixement de l’obligat tributari.

A l’efecte del còmput del termini del procediment inspector no serà aplicable el que es disposa en l’apartat 2 de l’article 104 de la LGT respecte dels períodes d’interrupció justificada ni de les dilacions en el procediment per causa no imputable a l’Administració.

Supòsits d’ampliació

Els terminis es poden ampliar si la seva empresa es retarda en aportar informació:

  • Ampliació de 3 mesos. Es produeix si la seva empresa manifesta que no té o no aportarà la informació sol·licitada (o no l’aporta després de 3 requeriments), però l’aporta després, quan ja han transcorregut almenys 9 mesos des de l’inici del procediment. Si hi ha retard però la documentació s’aporta abans del transcurs de 9 mesos, no hi haurà ampliació.
  • Ampliació de 6 mesos. Quan l’aportació tardana es realitza una vegada s’ha formalitzat l’acta i, com a conseqüència de la nova documentació, Hisenda acorda la pràctica d’actuacions complementàries.
  • Estimació indirecta. També es produeix una ampliació de 6 mesos quan la inspecció considera que es donen les circumstàncies per a aplicar l’estimació indirecta (perquè no disposa de dades per a efectuar la liquidació) i posteriorment s’aporten documents relacionats amb aquestes circumstàncies.

Suspensió. Sol·licitud dels dies de cortesia

El termini d’inspecció també es pot ampliar si la seva empresa sol·licita els denominats “dies de cortesia”, durant els quals la inspecció se suspèn i no es poden realitzar actuacions, i quedarà suspès el termini per a atendre requeriments.

A aquest efecte:

  • En el seu conjunt, aquests períodes no poden excedir de 60 dies naturals, i no tenen perquè ser consecutius (es tracta de 60 dies de lliure disposició durant la inspecció).
  • S’han de sol·licitar amb almenys 7 dies naturals d’antelació a la data en què comenci el període de cortesia, i cada període ha de ser també d’almenys 7 dies naturals. Per tant, si la seva empresa ho desitja, podria sol·licitar fins a vuit períodes de cortesia durant la inspecció (per exemple, quatre períodes de set dies i quatre de vuit dies).

Atenció. Tingui en compte que la sol·licitud de la suspensió no ha de perjudicar la inspecció. Si l’inspector no diu res abans que s’iniciï el període sol·licitat, s’entén que la sol·licitud ha estat admesa. En aquest cas, el silenci és positiu. En canvi, si l’inspector considera que la inspecció resulta perjudicada, pot denegar la sol·licitud o bé modificar el termini sol·licitat (per exemple, retallant el nombre de dies). En la seva resposta, l’inspector ha de justificar la seva decisió.

La denegació per part d’Hisenda no pot ser objecte de recurs o de reclamació econòmica administrativa.

La inspecció també es pot prolongar en determinats supòsits establerts en la llei: per força major, per necessitat d’Hisenda de remetre l’expedient o sol·licitar informes a altres organismes, etc. En aquests casos, el procediment queda suspès fins que finalitzi la causa de suspensió, moment en el qual es reinicia pel temps que resti.

 

DRET DELS AUTÒNOMS SOCIETARIS A LA TARIFA PLANA DE LA SEGURETAT SOCIAL

El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Lleó obliga a retornar al recurrent la quantitat per la qual va cotitzar en excés durant el segon any d’alta en el RETA en el que no se li van aplicar les reduccions corresponents de la tarifa plana, després d’iniciar la seva activitat com a autònom societari després d’un any donat d’alta com a persona física.

Llegir més

Dret dels autònoms societaris a la tarifa plana de la Seguretat Social

El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Lleó obliga a retornar al recurrent la quantitat per la qual va cotitzar en excés durant el segon any d’alta en el RETA en el que no se li van aplicar les reduccions corresponents de la tarifa plana, després d’iniciar la seva activitat com a autònom societari després d’un any donat d’alta com a persona física.

L’informem que en una sentència de l’11 de juliol del 2019 del Jutjat dels Contenciós Administratiu núm. 2 de Lleó, ha declarat que els administradors de societats limitades tenen dret a la denominada «tarifa plana de 60 euros per a treballadors autònoms» fins que acabin els terminis que els corresponguin.

Com és sabut, l’accés a la «tarifa plana» per als autònoms societaris no es troba regulada legalment. Fins al moment aquest col·lectiu ha quedat exclòs de les bonificacions per a alta en el RETA; no obstant això, sentències recents dels tribunals de justícia -a la qual se suma la del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 Lleó – han establert el dret dels socis d’una empresa de nova creació a gaudir d’aquestes bonificacions de la Seguretat Social.

Aquesta última sentència va una mica més lluny atès que exigeix a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) a retornar la quantitat de diners cobrada de més a l’afectat després de canviar-li la quota per entendre que no procedia l’aplicació de la bonificació.

Es tracta d’un autònom societari que també exerceix les funcions de direcció i gerència pròpies del càrrec d’administrador únic; una persona física que realitza de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, sense donar ocupació a treballadors per compte d’altri, i que ostenta la meitat del capital social.

El jutjat es fa ressò de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó del 28 de febrer del 2017 que va considerar inclòs en l’art. 31 Llei 20/2007 de l’Estatut del Treballador Autònom als autònoms societaris i en la qual, en contra del criteri mantingut per la TGSS, indicava que els treballadors per compte propi o autònoms a què es refereix l’article 31 de la Llei 20/2007 no només són els treballadores individuals que assumeixen el risc, sinó també els administradors de societats mercantils quan en posseeixin el control efectiu.

No hi ha raó per a utilitzar un concepte diferent de beneficiari de la bonificació segons quina sigui la raó d’aquesta perquè la reforma va venir motivada per la necessitat de donar estímul a l’autoocupació que es veuria indegudament restringit per la interpretació postulada per la TGSS.

L’aplicació de la tarifa plana en pro d’aquesta finalitat d’impulsar l’autoocupació, tant individual com col·lectiva, també té la seva base en la referència expressa en la norma a “socis de societats laborals i als socis treballadors de cooperatives de treball associat que estiguin enquadrats en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms” expressió que en no incloure expressament als treballadors autònoms de societats capitalistes, no s’ha d’interpretar com una exclusió.

Possibilitat de reclamar les quotes recaptades injustament

Partint de l’aplicació dels beneficis com a treballadors autònoms als autònoms societaris, el jutjat considera que:

“… el soci o administrador de les societats mercantils capitalistes està inclòs en l’àmbit subjectiu de l’Estatut del Treballador Autònom, i que l’esment exprés que la llei fa als socis de societats laborals i de cooperatives és perquè aquests no es consideren inclosos en aquest Estatut”. 

És a dir, que se si s’apliquen beneficis com a treballadors autònoms als inclosos en el RETA, també s’hi han de considerar inclosos els autònoms societaris.

El que possibilita sol·licitar devolucions de quotes abonades en excés si la Tresoreria General de la Seguretat Social nega en el seu moment l’accés a la tarifa plana a aquest col·lectiu.

COMPTE AMB LA GARANTIA DELS PRODUCTES

Els consumidors estan protegits per un sistema legal que té en la garantia un dels seus grans pilars. Però, malgrat la seva importància, la garantia continua sent una desconeguda per a una gran majoria, per la qual cosa està bé fer un succint repàs de les seves característiques principals.

Llegir més

Compte amb la garantia dels productes

Els consumidors estan protegits per un sistema legal que té en la garantia un dels seus grans pilars. Però, malgrat la seva importància, la garantia continua sent una desconeguda per a una gran majoria, per la qual cosa està bé fer un succint repàs de les seves característiques principals.

La garantia és un dret que la llei reconeix als consumidors i que afecta als béns destinats al seu consum privat. La garantia protegeix durant un temps determinat enfront de la falta de conformitat o als defectes existents en el moment de la compravenda. També cobreix la instal·lació, si apareix inclosa en el preu juntament amb el producte.

1.- QUI ÉS EL RESPONSABLE DE LA GARANTIA?

Sense dubtar. El responsable és l’establiment on comprem el producte.

(Si després sorgeix algun problema, haurà de ser l’establiment qui s’entengui amb el fabricant en qüestió de reparacions o devolucions).

2.- QUANT DURA LA GARANTIA?

Bona pregunta. Dependrà de si el producte és nou o de segona mà.

  • EN EL CAS DE PRODUCTES NOUS, la garantia dura DOS ANYS, a comptar des de la compra o el lliurament del producte, si la data de lliurament és diferent a la data de compra.

La diferenciació entre data de compra i data de lliurament és important, sobretot quan el lliurament es troba molt diferit en el temps respecte de la compra.

(p. ex.: si compro un moble a mida el dia 25 de març i el lliurament es produeix el dia 25 d’abril, la data en què comença la garantia és el 25 d’abril). 

Per això, és fonamental guardar, no només les factures, sinó també els albarans o justificants de lliurament.

  • EN EL CAS DE PRODUCTES DE SEGONA MÀ, la llei diu que es pot acordar amb el venedor un termini de garantia més curt, però aquest termini mai podrà ser inferior a UN ANY, a comptar des de la data del lliurament del producte.
  • Garantia comercial: és una ampliació dels terminis de garantia legal, a voluntat del venedor. Però compte, NO SUBSTITUEIX en cap cas a les legalment establertes i qualsevol clàusula d’un contracte que així ho pretengui no té valor.   

3.- COM ES FA EFECTIVA LA GARANTIA?

Sembla complicat, però no ho és. S’ha de partir sempre de la data de compra (o lliurament) del producte:

  • DINS DELS SIS PRIMERS MESOS DES DE LA COMPRA (o lliurament, com s’ha comentat anteriorment).

La llei fa una presumpció en favor del consumidor, en establir que els defectes que apareguin en aquest període de temps s’entén que ja existien en el moment de compra/lliurament. Ha de ser el venedor qui provi que els defectes no existeixen o que es deuen a un mal ús.

És a dir que, en principi, n’hi ha prou que el consumidor demostri que s’ha produït el defecte perquè la garantia entri en funcionament.

En aquest cas, el consumidor té dret a triar entre la reparació del producte o la substitució per un de nou, tret que una d’aquestes opcions (reparació o substitució):

  • Resulti desproporcionada; és a dir, que generi al venedor unes despeses poc raonables comparades amb l’altra opció. (per exemple, si la reparació val 1000 i un producte nou costa 200, no serà possible el dret d’elecció i el dret de garantia es farà efectiu mitjançant la substitució del producte per un de nou).
  • O bé, sigui de compliment impossible (per exemple, si el producte és impossible de reparar, l’efectivitat de la garantia consistirà en la substitució per un producte nou).

► La reparació dels productes en garantia ha de ser completament gratuïta i s’ha de fer en un termini raonable i sense inconvenients per al consumidor (mentre duri la reparació, se suspèn el còmput del termini de dos anys). La reparació té una garantia de 6 mesos.

► En el cas de la substitució, no s’inicia un nou termini de garantia, sinó que es torna a activar el còmput del termini pendent de la garantia del producte original. És a dir que el nou producte que es lliura en substitució de l’original no té una nova garantia de dos anys, sinó el temps que quedi fins que es compleixin dos anys des de la compra del producte original.

► Finalment, si la reparació o la substitució no fan efectiva la garantia, el consumidor pot optar per retornar el producte i que li retornin els diners o, si el defecte és menor, quedar-se’l amb una rebaixa del preu que va pagar inicialment.

  • PASSATS ELS SIS MESOS DES DE LA COMPRA

El venedor pot exigir al consumidor que provi que el defecte és d’origen i que no es deu a un mal ús o, simplement, al desgast pel pas del temps.

Si no hi ha acord, sovint es fa necessari un peritatge del producte. En el cas que es demostrés que el defecte és d’origen, s’aplicaria l’explicat anteriorment sobre reparació i substitució del producte defectuós.

COMISSIONS D’AMORTITZACIÓ ANTICIPADA DEL PRÉSTEC HIPOTECARI

La nova Llei 5/2019 reguladora dels contractes de crèdit immobiliari (coneguda com la nova “Llei hipotecària”), amb efectes des del passat 16 de juny, ha introduït diversos canvis entre els quals trobem els que afecta a les comissions que pot cobrar el banc en cas de cancel·lació anticipada (total o parcial) del préstec hipotecari.

Llegir més

Comissions d’amortització anticipada del préstec hipotecari

La nova Llei 5/2019 reguladora dels contractes de crèdit immobiliari (coneguda com la nova “Llei hipotecària”), amb efectes des del passat 16 de juny, ha introduït diversos canvis entre els quals trobem els que afecta a les comissions que pot cobrar el banc en cas de cancel·lació anticipada (total o parcial) del préstec hipotecari.

Una de les qüestions més rellevants per al deutor del seu préstec hipotecari és en quines condicions i amb quins costos pot retornar tot o part d’aquest préstec abans dels terminis pactats.

La Llei 5/2019 introdueix importants novetats, que en termes generals milloren la situació dels prestataris.

Atenció. La nova normativa sobre hipoteques rebaixa les comissions màximes que pot cobrar el banc per cancel·lació anticipada de la hipoteca.

Reemborsament anticipat i preavís

La nova Llei contempla el dret del prestatari de reemborsar anticipadament totalment o parcial el préstec.

En cas d’exercitar aquest dret, el prestador està obligat a remetre al prestatari en el termini màxim de tres dies hàbils informació necessària per a avaluar l’opció de reemborsament anticipat en paper o un altre suport durador que inclogui com a contingut mínim la quantificació de les conseqüències que té per al prestatari la liquidació total o parcial de les seves obligacions abans de la finalització del contracte de préstec, exposant amb claredat les hipòtesis raonables i justificables que s’hagin pres en consideració per a la seva elaboració.

Preavís: les parts poden pactar en el contracte un termini de comunicació prèvia que no pot ser superior a un mes.

Atenció. El prestador està obligat a facilitar al prestatari, en el termini màxim de tres dies hàbils des que el sol·liciti, informació sobre les conseqüències de l’amortització que sol·liciti. 

Compensació per al prestador

També es modifica la compensació (règim de comissions) per al prestador pel reemborsament anticipat, que difereix segons el tipus de préstec i que no podrà excedir dels següents percentatges:

1. En els contractes de préstec a tipus d’interès variable o en trams a interès variable, les parts podran establir una comissió per a algun dels dos següents supòsits excloents entre si:

(a) Durant els cinc primers anys de vigència del préstec, no podrà excedir del 0,15% del capital reemborsat anticipadament.

(b) Durant els tres primers anys de vigència del préstec, no podrà excedir del 0,25% del capital reemborsat anticipadament.

Després del tercer o cinquè any, el banc no pot cobrar-li comissió.

2. En els casos de novació del préstec o de subrogació del creditor, sempre que suposi la conversió del préstec de tipus variable a tipus fix:

(a) Durant els tres primers anys de vigència del préstec, no podrà excedir del 0,15% del capital reemborsat anticipadament.

(b) Després dels tres primers anys de vigència del préstec, no es podrà exigir cap compensació.

3. En els contractes de préstec a tipus d’interès fix o en trams a interès fix en els quals es produeixi reemborsament:

(a) Durant els deu primers anys de vigència del préstec, no podrà excedir del 2% del capital reemborsat anticipadament.

(b) A partir dels deu primers anys de vigència, no podrà excedir del 1,5% del capital reemborsat anticipadament.

Límit general: la comissió no pot ser superior a la pèrdua financera que sofreixi el prestador.

La pèrdua financera es calcularà per disposició legal proporcionalment al capital reemborsat, per diferència negativa entre el capital pendent en el moment del reemborsament anticipat i el valor present de mercat del préstec. En relació amb aquest valor la llei disposa les següents regles a tenir en compte per al càlcul:

  • El valor present de mercat del préstec es calcularà com la suma del valor actual de les quotes pendents de pagament fins a la següent revisió del tipus d’interès i del valor actual del capital pendent que quedaria en el moment de la revisió en cas no produir-se la cancel·lació anticipada.
  • El tipus d’interès d’actualització serà el de mercat aplicable al termini restant fins a la següent revisió.
  • El contracte de préstec especificarà l’índex o tipus d’interès de referència que s’emprarà per a calcular el valor de mercat d’entre els que determini la persona titular del Ministeri d’Economia i Empresa.