Com ja l’hem estat informant, el Reial decret llei 6/2019 de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i oportunitats en l’ocupació, ha inclòs importants novetats laborals que incideixen de forma directa en la igualtat entre dones i homes, establint noves obligacions per als empresaris. 

En concret, s’ha introduït una nova obligació per a les empreses: el registre de valors mitjans salarials, que va entrar en vigor el passat 8 de març del 2019, que té com a objectiu garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre homes i dones, i en concret, persegueix visibilitzar les situacions de possible discriminació salarial.

Un concepte clau: treballs d’igual valor

El Reial decret llei 6/2019 ha modificat l’article 28 de l’Estatut dels Treballadors (que en la seva redacció anterior al 8 de març del 2019 establia que l’empresari estava obligat a pagar per la prestació d’un treball d’igual valor la mateixa retribució, satisfeta directament o indirecta, i sigui quina sigui la seva naturalesa, salarial o extrasalarial, sense que es pugui produir cap discriminació per raó de sexe en cap dels elements o condicions d’aquella), per a introduir el concepte de “treball d’igual valor”.

A l’hora d’establir possibles incompliments i l’existència d’una possible bretxa, hi ha un concepte que en aquesta normativa es torna essencial: el del treball d’igual valor. Perquè, què és exactament el treball d’igual valor? Com mesurem un factor clau a l’hora de decidir si una diferència salarial és justificable o no? La normativa estableix alguns criteris:

Un treball tindrà igual valor que un altre quan la naturalesa de les funcions o tasques efectivament encomanades, les condicions educatives, professionals o de formació exigides per al seu exercici, els factors estrictament relacionats amb el seu acompliment i les condicions laborals en les quals aquestes activitats es duen a terme, siguin equivalents. En aquests casos, l’empresari està obligat a pagar la mateixa retribució als treballadors.

Registre de valors mitjans salarials

En qualsevol cas, partint d’aquests factors, l’empresari està obligat a portar un registre amb els valors mitjans dels salaris, complements i percepcions extrasalarials, desagregats per sexe, grups professionals, categories professionals o llocs d’igual valor. 

Els empleats tenen dret a accedir, a través de la representació legal dels treballadors en l’empresa, al registre salarial de la seva empresa.

Cal justificar-ho

Quan en una empresa amb almenys 50 treballadors, la mitjana de les retribucions als treballadors d’un sexe sigui superior als de l’altre en un 25% o més, prenent el conjunt de la massa salarial o la mitjana de les percepcions satisfetes, l’empresari haurà d’incloure en el registre salarial una justificació que aquesta diferència respon a motius no relacionats amb el sexe dels treballadors.

Per això, és important que les empreses analitzin aquestes dades, i posseeixin un sistema de valoració de llocs que permeti classificar-los en nivells organitzatius i un model retributiu objectiu i homogeni.

 

El passat 1 de maig va entrar en vigor el Reial decret 306/2019, de 26 d’abril, pel qual es modifica el Reglament de la Llei 17/2001 de marques fruit de la transposició al nostre ordenament de la Directiva 2015/2436 mitjançant el Reial decret llei 23/2018, de 21 de desembre, que modificava la Llei 17/2001, de 7 de desembre, de marques, i que va entrar en vigor el dia 14 de gener de 2019. 

A continuació, exposarem, de manera resumida, les novetats més importants sobre aquesta reforma de la Llei i Reglament de marques. 

Eliminació del requisit de representació gràfica en el concepte de marca

La marca passa de ser definida com “tot signe susceptible de representació gràfica” a “tot signe susceptible de representació”. Amb l’eliminació de l’afegitó “gràfic” es busca ampliar el concepte de marca, passant a abastar, entre altres: representacions hologràfiques, tridimensionals, olfactòries o tàctils. I, per això, caldrà facilitar informació que serveixi per a precisar d’una manera clara quin és l’objecte que busca ser registrat. Per exemple, en el cas que es volgués registrar una marca de tipus olfactori, caldria detallar els atributs que permeten que el consumidor la reconegui.

Atenció. Implica en la pràctica l’obertura del registre a signes “no convencionals”, com, per exemple, les marques olfactòries.

De forma enunciativa, el Reglament identifica la forma en què s’han de representar determinats signes per a poder accedir al registre, entre altres, les marques: (a) denominatives, (b) figuratives, (c) tridimensionals, (d) de posició, (e) de patró, (f) de color, (g) sonores, (h) de moviment, (i) multimèdia i (j) hologrames.

Oposició a l’ús de la marca

Sempre que el sol·licitant de la marca posterior objecte d’oposició ho requereixi, el titular de la marca anterior haurà d’aportar documentació que n’acrediti un ús continuat, en els casos en els quals la marca anterior porti almenys 5 anys registrada. L’objectiu, per tant, és el de disminuir notablement el nombre d’oposicions.

A més:

• S’aclareix el moment concret des del qual s’ha de computar el termini de 5 anys, sent a partir del dia en què el registre de la marca sigui ferm.
• Finalment, en els procediments de caducitat i nul·litat es recull la mateixa previsió que en el d’oposició, permetent al titular de la marca anterior sol·licitar que s’aportés prova del seu ús efectiu.

El Reglament regula el procediment que s’haurà de seguir en aquells supòsits en els quals el sol·licitant d’una marca hagi requerit a l’oponent prova d’ús de la marca en la qual basa la seva oposició. El sol·licitant d’una marca podrà sol·licitar una prova d’ús per part de les marques que s’hi oposin. El requisit és que hagin passat més de cinc anys des del seu registre. La part oponent disposa d’un mes per a aportar-la. I, en cas de no fer-ho, que sigui insuficient o no acreditar una causa justificativa per a la falta d’ús, l’oposició serà desestimada.

Clarificació del concepte de marca i nom comercial canviat de nom

Es contempla com a única categoria la marca o nom comercial que gaudeixi de renom, eliminant la referència al concepte de “notori” de l’article 8 de la Llei de marques. Aquesta referència generava inseguretat jurídica i no s’adequava a la redacció de la Directiva de marques. Així mateix, s’aclareix que la marca canviada de nom es protegeix també enfront del risc de dilució del caràcter distintiu.

En parlar de marca notòria, fem referència a aquelles marques conegudes en el sector en el qual operen. Quan ens referim a marca canviada de nom, d’altra banda, al·ludim a aquelles el reconeixement de les quals traspassa el seu propi sector d’activitat. Aquesta modificació de la llei manté el concepte de ‘renom’, per exemple, en el cas de les prohibicions de registre.

Competència  de l’OEPM per declarar la nul·litat o caducitat d’una marca

L’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) tindrà competències per a resoldre les accions de caducitat i nul·litat de les marques. Els tribunals només seran competents en el si d’un procediment d’infracció de marca via demanda reconvencional. Aquesta previsió no serà aplicable fins al 14 de gener del 2023.

El Reglament regula els procediments de nul·litat i caducitat, indicant, per exemple, el contingut de la sol·licitud o les proves que el sol·licitant estimi pertinents.

Mercaderies en trànsit

S’atorga al titular d’una marca registrada la facultat d’exercitar l’acció de cessació contra mercaderies procedents de tercers països que s’introdueixin a Espanya, tot i que no siguin despatxades a lliure pràctica. Aquest dret decaurà si el titular de les mercaderies o el declarant acreditessin que el titular de la marca registrada no té dret a prohibir la posada en el mercat de les mercaderies al país de destinació final.

Amb la nova Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, així com el seu desenvolupament Reglamentari (Reial decret 309/2019 pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 5/2019 i l’Ordre ECE/482/2019 per la qual es modifiquen l’Orde EHA/1718/2010, de regulació i control de la publicitat dels serveis i productes bancaris, i l’Orde EHA/2899/2011 de transparència i protecció del client de serveis bancaris) s’introdueix una regulació més detallada de la fase precontractual dels contractes de crèdit/préstec hipotecari amb l’objectiu de posar a la disposició del prestatari tota la informació necessària perquè pugui comprendre en la seva integritat la càrrega econòmica i jurídica que contractarà i que, per tant, es pugui considerar complert el principi de transparència en el seu vessant material.

Així des del 16 de juny  de 2019 (entrada en vigor de la nova normativa)  el prestador ha d’oferir al prestatari la informació personalitzada que necessiti per a comparar els préstecs disponibles en el mercat, per a avaluar les seves implicacions i per a prendre una decisió fundada sobre la conveniència de subscriure o no un contracte de préstec sense demora injustificada. La informació personalitzada es facilitarà mitjançant la denominada Fitxa Europea d’Informació Normalitzada (FEIN).

Els prestadors hauran d’avaluar en profunditat la solvència del potencial prestatari, fiador o garant abans de subscriure un contracte de préstec, de manera, que només posarà el préstec a la disposició del prestatari si el resultat de l’avaluació de la solvència indica que és probable que les obligacions derivades del contracte de préstec es compleixin segons el que s’estableix en aquest contracte. A més, hauran de reavaluar la solvència del prestatari mitjançant informació actualitzada abans de qualsevol augment significatiu de l’import total després de la subscripció del contracte de préstec, tret que aquest préstec addicional estigués considerat i inclòs en l’avaluació de solvència inicial.

Per a complir amb les normes de transparència en la comercialització dels crèdits hipotecaris, el prestador haurà de lliurar al prestatari, amb una antelació mínima de deu dies naturals respecte al moment de la signatura del contracte, la següent documentació:

a) La Fitxa Europea d’Informació Normalitzada (FEIN), que tindrà la consideració d’oferta vinculant per a l’entitat durant el termini pactat fins a la signatura del contracte que, com a mínim, haurà de ser de deu dies.

b) Una Fitxa d’Advertiments Estandarditzats (FiAE) en la qual s’informarà el prestatari o potencial prestatari de l’existència de les clàusules o elements rellevants, que ha d’incloure, almenys, una referència, si escau, als índexs oficials de referència utilitzats per a fixar el tipus d’interès aplicable, a l’existència de límits mínims en el tipus d’interès aplicable com a conseqüència de la variació a la baixa dels índexs o tipus d’interès als quals estigui referenciat, a la possibilitat que es produeixi el venciment anticipat del préstec com a conseqüència de l’impagament i les despeses derivades d’això, a la distribució de les despeses associades a la concessió del préstec i que es tracta d’un préstec en moneda estrangera.

c) En cas de tractar-se d’un préstec a tipus d’interès variable, d’un document separat amb les quotes periòdiques a satisfer pel prestatari en diferents escenaris d’evolució dels tipus d’interès.

d) Una còpia del projecte de contracte, el contingut del qual s’haurà d’ajustar al contingut dels documents referits en les lletres anteriors i inclourà, de forma desglossada, la totalitat de les despeses associades a la signatura del contracte.

e) Un desglossament amb la informació clara i veraç de les despeses que corresponen al prestador i els que corresponen al prestatari.

f) En cas que es requereixi al prestatari la subscripció d’una pòlissa d’assegurança en garantia del compliment de les obligacions del contracte de préstec, així com la subscripció d’una assegurança de danys respecte de l’immoble objecte d’hipoteca i de la resta d’assegurances previstes en la normativa del mercat hipotecari, s’haurà de lliurar al prestatari per escrit les condicions de les garanties de l’assegurança que exigeix.

g) Quan estigui previst que el préstec es formalitzi en escriptura pública, l’advertiment al prestatari de l’obligació de rebre assessorament personalitzat i gratuït del notari que triï el prestatari per a l’autorització de l’escriptura pública del contracte de préstec, sobre el contingut i les conseqüències de la informació continguda en la documentació que es lliura conforme a aquest apartat.

Tota aquesta documentació al costat de la manifestació signada pel prestatari, en la qual declari que ha rebut la documentació i que el seu contingut li ha estat explicat, s’haurà de remetre també al notari triat pel prestatari. El notari verificarà la documentació acreditativa del compliment dels requisits deixant constància d’això en una acta notarial prèvia a la formalització del préstec hipotecari. L’acta on consti el lliurament i assessorament imparcial al prestatari no generarà cap cost aranzelari.

Ens permetem recordar-li que un any més arriba la cita amb Hisenda i s’inicia la CAMPANYA DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS de l’exercici 2018. Aquesta campanya -que s’inicia l’1 de juliol 2019 i finalitza aquest any el 25 del mateix mes– presenta algunes novetats i obligacions de caràcter formal que hem de saber tenint en compte la publicació de l’Ordre HAC/554/2019, de 26 d’abril, per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de no residents corresponent a establiments permanents i a entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol, per als períodes impositius iniciats entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2018.

Mitjançant aquesta carta volem informar-los de tot això, sense perjudici dels terminis de presentació de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

El termini de presentació es manté amb caràcter general dins dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. No obstant l’anterior, si el període impositiu coincideix amb l’any natural, i es produeix la domiciliació del pagament del deute tributari, el termini per a aquesta domiciliació bancària és de l’01-07-2019 al 20-07-2019, tots dos inclosos, si bé es pot realitzar en l’entitat de dipòsit que actuï com a col·laboradora en la gestió recaptatòria (banc, caixa d’estalvi o cooperativa de crèdit) situada en territori espanyol en la qual es trobi obert al seu nom el compte en el qual es domicilia el pagament. En els supòsits de domiciliació bancària els pagaments s’entenen realitzats en la data de càrrec en compte de les domiciliacions, i es considera justificant de l’ingrés l’expedit per l’entitat de dipòsit.

Com en l’exercici anterior, existeix un model 200 de declaració individual, que inclou altres peticions d’informació i continua incorporant una important càrrega extra de treball. A més, per a grups fiscals existeix un model específic de declaració: el model 220.

Recordi que tindrà caràcter obligatori per als contribuents, la presentació per via electrònica a través d’Internet dels models 200 i 220, independentment de la forma o denominació que adopti el subjecte passiu de l’impost.

Atenció. En relació amb l’emplenament del model 200 de declaració, la principal novetat per a l’exercici 2018 consisteix que a partir de l’1 de juliol de 2019 el programa d’ajuda PADIS del model 200 ja no estarà disponible i serà substituït per un formulari d’ajuda (Societats Web) per a períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2018, amb l’objectiu d’introduir millores en la gestió de les declaracions tributàries presentades pels contribuents.

Societats Web serà la “plataforma de treball” que permetrà la presentació de la liquidació de l’impost sobre societats a tots aquells usuaris que desitgin utilitzar les eines que l’Agència Tributària posa a la disposició dels contribuents per a efectuar les seves declaracions i autoliquidacions, molt similar al ja conegut “Renda Web” i que serveix a les persones físiques per a presentar les seves declaracions de renda.

Qui estan subjectes a l’impost sobre societats?

La subjecció a l’impost la determina la residència en territori espanyol. Es consideraran residents en territori espanyol les entitats en les quals concorri algun dels següents requisits:

1. Que s’haguessin constituït conforme a les lleis espanyoles.
2. Que tinguin el seu domicili social en territori espanyol.
3. Que tinguin la seu de direcció efectiva en territori espanyol.

A aquest efecte, s’entendrà que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori espanyol quan en ell radiqui la direcció i control del conjunt de les seves activitats.

L’administració tributària podrà presumir que una entitat radicada en algun país o territori de nul·la tributació o considerat com a paradís fiscal té la seva residència en territori espanyol quan els seus actius principals, directament o indirecta, consisteixin en béns situats o drets que es compleixin o exercitin en territori espanyol, o quan la seva activitat principal es s’hi desenvolupi, tret que aquesta entitat acrediti que la seva direcció i efectiva gestió té lloc en aquell país o territori, així com que la constitució i operativa de l’entitat respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives diferents de la simple gestió de valors o altres actius.

Concretament, seran contribuents de l’impost, quan tinguin la seva residència en territori espanyol:

Tota classe d’entitats, sigui quina sigui la seva forma o denominació, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia, excepte les societats civils que no tinguin objecte mercantil.

S’inclouen, entre altres:

• Les societats civils amb objecte mercantil.
• Les societats mercantils: anònimes, de responsabilitat limitada, col·lectives, laborals, etc.
• Les societats estatals, autonòmiques, provincials i locals.
• Les societats cooperatives i les societats agràries de transformació.
• Les societats unipersonals.
• Les agrupacions d’interès econòmic.
• Les agrupacions europees d’interès econòmic.
• Les associacions, fundacions i institucions de tota mena, tant públiques com privades.
• Els ens públics (administracions de l’Estat, administració de les comunitats autònomes, corporacions locals, organismes autònoms, etc.).

A més, les següents entitats, sense personalitat jurídica pròpia:

Els fons d’inversió regulats en la Llei d’institucions d’inversió col·lectiva.

• Les unions temporals d’empreses.
• Els fons de capital-risc.
• Els fons de pensions.
• Els fons de regulació del mercat hipotecari.
• Els fons de titulització hipotecària.
• Els fons de titulització d’actius.
• Els fons de garantia d’inversions.
• Les comunitats titulars de muntanyes veïnals en mà comuna.
• Els Fons d’Actius Bancaris.

Els contribuents seran gravats per la totalitat de la renda que obtinguin, amb independència del lloc on s’hagués produït i sigui quina sigui la residència del pagador.

Qui estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats?

Estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats tots els seus contribuents, amb independència que hagin desenvolupat o no activitats durant el període impositiu i que s’hagin obtingut o no rendes subjectes a l’impost.

Per tant, circumstàncies com que l’entitat romangui inactiva o que, tenint activitat, no s’hagin generat com a conseqüència d’aquesta activitat rendes sotmeses a tributació, no eximeixen al contribuent de l’obligació de presentar la preceptiva declaració.

Concretament, les entitats sense ànim de lucre, col·legis professionals, associacions empresarials, cambres oficials, sindicats de treballadors i partits polítics, entre altres, estaran obligats a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

Com a úniques excepcions a l’obligació general de declarar, la normativa vigent contempla les següents:

• Les entitats declarades totalment exemptes per l’article 9.1 de la Llei de l’impost sobre societats o que els sigui aplicable el règim d’aquest article.
• Les entitats parcialment exemptes a què es refereix l’article 9.3 de la Llei de l’impost sobre societats que compleixin els següents requisits:
• Que els seus ingressos totals no superin els 75.000 euros anuals.
• Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin 2.000 euros anuals.
• Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.
• Les comunitats titulars de muntanyes veïnals en mà comuna respecte d’aquells períodes impositius en què no tinguin ingressos sotmesos a l’impost sobre societats, ni incorrin en cap despesa, ni realitzin les inversions que donen dret a la reducció en la base imposable específicament aplicable a aquests contribuents.

Atenció. Tingui present que des de l’01-01-2016, les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil, que venien tributant en règim d’atribució de rendes en l’IRPF, passen a ser contribuents de l’impost sobre societats. No obstant això, continuaran tributant per l’IRPF, les societats civils que realitzin activitats agrícoles, ramaderes, forestals, pesqueres, mineres, així com les professionals en el sentit de la llei 2/2007, de societats professionals.

Quin és el període impositiu i la meritació de l’impost?

Regla general

El període impositiu, al qual s’ha de referir la declaració de l’impost sobre societats, coincideix amb l’exercici econòmic de cada entitat.

Regles particulars

Encara que no hagi finalitzat l’exercici econòmic, el període impositiu s’entén conclòs en els següents casos:

• Quan l’entitat s’extingeixi. S’entén produïda l’extinció quan tingui lloc l’assentament de cancel·lació de la societat en el Registre Mercantil, estant, en conseqüència, obligada a presentar la seva declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a aquest assentament de cancel·lació.
• Quan tingui lloc un canvi de residència de l’entitat resident en territori espanyol a l’estranger.
• Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la no subjecció a l’impost sobre societats de l’entitat resultant.
• Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la modificació del seu tipus de gravamen o l’aplicació d’un règim tributari especial.

En cap cas, el període impositiu pot excedir de dotze mesos.

En resum:

La durada del període impositiu pot ser:

• Dotze mesos
  • coincident amb l’any natural
  • no coincident amb l’any natural
• Inferior a dotze mesos

En qualsevol cas, els contribuents de l’impost sobre societats hauran de presentar una declaració independent per cada període impositiu.

Pel que respecta a la meritació, l’impost sobre societats s’esdevindrà l’últim dia del període impositiu.

Principals novetats per a la declaració de l’exercici 2018

En relació amb l’impost sobre societats corresponent a l’exercici 2018 s’han aprovat algunes novetats que són objecte d’incorporació en el model de declaració, tot això sense perjudici dels terminis de presentació i peculiaritats de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

L’exercici 2018, que hem de declarar ara el 2019, ve marcat per l’aprovació de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018 que ha introduït canvis en l’impost. En concret, es torna a modificar la reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles, el denominat Patent box, afegint també un nou règim transitori per a aquest incentiu. També es regula una exempció per a determinades rendes obtingudes per les Autoritats Portuàries, amb efectes per als períodes impositius iniciats a partir del 2017. També el Reial decret 17/2018 ha modificat, amb efectes per a exercicis impositius iniciats a partir del dia 10 de novembre de 2018, l’article 15 de la llei de l’impost per a impedir la deducció en el prestador del deute tributari per actes jurídics documentats en les operacions de préstecs hipotecaris.

També s’ha publicat el Reial decret 1074/2017, de 29 de desembre, pel qual es modifiquen el Reglament de l’impost sobre societats (RIS), que s’estableix un nou supòsit d’excepció a l’obligació de retenir respecte de les quantitats satisfetes als fons de pensions pels fons de pensions oberts com a conseqüència del reintegrament o mobilització de participacions dels fons de pensions inversors o dels plans de pensions inversors.

D’altra banda també hem tenir en compte la Llei 8/2018, de 5 de novembre, per la qual es modifica la Llei 19/1994 de modificació del Règim Econòmic i Fiscal de Canàries, que realitza diverses modificacions que afecten la regulació de la Reserva per a inversions a Canàries -RIC- i el Reial decret llei 27/2018, de 28 de desembre, pel qual s’adopten determinades mesures en matèria tributària i cadastral, que va introduir modificacions aprovades per la Circular 4/2017, de 27 de novembre, del Banc d’Espanya, a entitats de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers.

A això cal afegir des del punt de vista comptable, un apreciable esforç extra per part de l’ICAC, que ha emès un gran nombre de consultes dirigides a aclarir algunes de les qüestions més complexes en l’aplicació dels Plans Generals de Comptabilitat, així com noves Resolucions d’interès per a aquesta declaració, com la Resolució de 5 de març de 2019 de l’ICAC per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital, i l’aprovació de Llei 11/2018, de 28 de desembre, per la qual es modifica el Codi de Comerç, el text refós de la Llei de societats de capital aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, i la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes, en matèria d’informació no financera i diversitat.

Amb la finalitat de poder-li oferir un millor servei, li preguem que prepari com més aviat millor la documentació necessària i que sol·liciti dia i hora per a poder-la analitzar conjuntament.

Tingui present la següent documentació: 

✔	Comptes anuals 2018: en ells tindrem la informació bàsica que cal incorporar al model de l’impost sobre societats.
✔	Declaracions de l’impost sobre societats d’exercicis anteriors: ens donaran pistes sobre diferències entre la base imposable i el resultat comptable que puguin revertir el 2018, bases imposables negatives que puguem compensar, saldo de deduccions no aplicades en el passat que es poden aprofitar ara, etc.
✔	Declaracions 2018 d’altres impostos perquè les quadrem amb les magnituds consignades en la declaració de societats: IVA (resum anual), 190 de retencions, 180 de retencions per arrendament d’immobles, 193 (resum anual de retencions del capital mobiliari), etc.
✔	Pagaments fraccionats de 2018.
✔	Certificats: de retencions sobre arrendaments d’immobles, sobre rendiments del capital mobiliari percebuts, d’entitats en règim d’atribució de rendes, si és que la societat és partícip o comuner o de donatius o donacions efectuades en l’exercici i de donatius o donacions, etc.

JUNY

 

Fins al 20 de juny

RENDA I SOCIETATS

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

Maig 2019. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

Maig 2019. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Maig 2019. Operacions assimilades a les importacions: 380

IMPOST SOBRE LES PRIMES D’ASSEGURANCES

Maig 2019: 430

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ

Maig 2019: 430

Març 2019. Grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558

Març 2019. Grans empreses: 561, 562, 563

Maig 2019: 548, 566, 581

Maig 2019: 570, 580

Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

Maig 2019. Grans empreses: 560

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

Pagament fraccionat 2019: 584

Fins al 26 de juny

RENDA I PATRIMONI

Declaració anual renda i patrimoni 2018 amb resultat a ingressar amb domiciliació en compte: D-100, D-714

 

JULIOL

 

Fins a l’1 de juliol

RENDA I PATRIMONI

Declaració anual renda i patrimoni 2018 amb resultat a retornar, renúncia a la devolució, negatiu i a ingressar sense domiciliació del primer termini: D-100, D-714

Règim especial de tributació per l’impost sobre la renda de no residents per a treballadors desplaçats 2018: 151

IVA

Maig 2019: autoliquidació: 303

Maig 2019: grup d’entitats, model individual: 322

Maig 2019: grup d’entitats, model agregat: 353

DECLARACIÓ INFORMATIVA ANUAL D’AJUDES REBUDES EN EL MARC DEL REF DE CANÀRIES I ALTRES AJUDES D’ESTAT PER CONTRIBUENTS DE L’IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES O DE L’IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS SENSE ESTABLIMENT PERMANENT

Any 2018: 282

Fins al 22 de juliol

RENDA I SOCIETATS

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

Juny 2019. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

Segon trimestre 2019: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216

Pagaments fraccionats renda

Segon trimestre 2019:

Estimació directa: 130

Estimació objectiva: 131

IVA

Juny 2019. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Juny 2019. Operacions assimilades a les importacions: 380

Segon trimestre 2019. Autoliquidació: 303

Segon trimestre 2019. Declaració-liquidació no periòdica: 309

Segon trimestre 2019. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Segon trimestre 2019. Serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i electrònics en l’IVA. Autoliquidació: 368

Segon trimestre 2019. Operacions assimilades a les importacions: 380

Sol·licitud de devolució recàrrec d’equivalència i subjectes passius ocasionals: 308

Reintegrament de compensacions en el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca: 341

IMPOST SOBRE LES PRIMES D’ASSEGURANCES

Juny 2019: 430

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ

Abril 2019. Grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558

Abril 2019. Grans empreses: 561, 562, 563

Juny 2019: 548, 566, 581

Juny 2019: 570, 580

Segon trimestre 2019: 521, 522, 547

Segon trimestre 2019. Activitats V1, V2, V7, F1, F2: 553

Segon trimestre 2019. Sol·licituds de devolució: 506, 507, 508, 524, 572

Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

Juny 2019. Grans empreses: 560

Segon trimestre 2019. Excepte grans empreses: 560

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

Segon trimestre 2019. Pagament fraccionat: 585

IMPOST ESPECIAL SOBRE EL CARBÓ

Segon trimestre 2019: 595

Fins al 25 de juliol

IMPOST SOBRE SOCIETATS I IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS (ESTABLIMENTS PERMANENTS I ENTITATS EN ATRIBUCIÓ DE RENDES CONSTITUÏDES A L’ESTRANGER AMB PRESÈNCIA EN TERRITORI ESPANYOL)

Declaració anual 2018. Entitats el període impositiu de les quals coincideixi amb l’any natural: 200, 206, 220 i 221

Resta d’entitats: en els 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la fi del període impositiu.

DECLARACIÓ INFORMATIVA ANUAL D’AJUDES REBUDES EN EL MARC DEL REF DE CANÀRIES I ALTRES AJUDES D’ESTAT PER CONTRIBUENTS DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS I IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS (ESTABLIMENTS PERMANENTS I ENTITATS EN ATRIBUCIÓ DE RENDES CONSTITUÏDES A L’ESTRANGER AMB PRESÈNCIA EN TERRITORI ESPANYOL)

Any 2018. Entitats el període impositiu de les quals coincideixi amb l’any natural: 282

Resta d’entitats: en els 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la fi del període impositiu.

Fins al 30 de juliol

IVA

Juny 2019: autoliquidació: 303

Juny 2019: grup d’entitats, model individual: 322

Juny 2019: grup d’entitats, model agregat: 353

Fins al 31 de juliol

NÚMERO D’IDENTIFICACIÓ FISCAL

Segon trimestre 2019. Comptes i operacions els titulars dels quals no han facilitat el NIF a les entitats de crèdit: 195

IMPOST SOBRE DIPÒSITS EN LES ENTITATS DE CRÈDIT

Autoliquidació 2018: 411

Pagament a compte. Autoliquidació 2019: 410

DECLARACIÓ INFORMATIVA TRIMESTRAL DE LA CESSIÓ D’ÚS D’HABITATGES AMB FINALITATS TURÍSTIQUES