NOVETATS EN EL RÈGIM INTRACOMUNITARI DE BÉNS EN L’IVA A PARTIR DE L’1 DE GENER DEL 2020

El passat 1 d’octubre el Ministeri d’Hisenda va publicar l’avantprojecte de la Llei de l’IVA i el projecte del Reglament de l’IVA mitjançant els quals es pretén incorporar a l’ordenament intern espanyol una sèrie de mesures de simplificació en les operacions intracomunitàries conegudes com “VAT Quick Fixes 2020”, que tenen com a finalitat garantir que tots els Estats membres apliquin de forma harmonitzada el mateix tractament tributari a determinades operacions del comerç intracomunitàries (com per exemple, les vendes en consigna i vendes en cadenes; la prova del transport en els lliuraments intracomunitaris, o els nous requisits materials perquè aquests lliuraments gaudeixin d’exempció).

Llegir més

 

 

L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA POSARÀ EN FUNCIONAMENT UN ESBORRANY D’IVA I DADES FISCALS DE SOCIETATS

L’Agència Tributària ultima el Pla estratègic 2019-2022, que serà un instrument clau en la presa de decisions en els pròxims anys. En l’àmbit de l’assistència es contemplen dos projectes a curt termini en l’àmbit de l’IVA i de l’impost sobre societats. Es tracta de facilitar la declaració, sobretot a les petites empreses i a més es crearà una unitat virtual d’acompanyament en línia.

Llegir més

L’Agència Tributària posarà en funcionament un esborrany d’IVA i dades fiscals de societats

L’Agència Tributària ultima el Pla estratègic 2019-2022, que serà un instrument clau en la presa de decisions en els pròxims anys. En l’àmbit de l’assistència es contemplen dos projectes a curt termini en l’àmbit de l’IVA i de l’impost sobre societats. Es tracta de facilitar la declaració, sobretot a les petites empreses i a més es crearà una unitat virtual d’acompanyament en línia.

L’Agència Tributària ultima el Pla estratègic 2019-2022, que serà un instrument clau en la presa de decisions en els pròxims anys.

Pretén oferir a l’organització una visió clara de les estratègies i mesures a prendre en el mitjà i llarg termini, alineant també l’assignació de mitjans tècnics i humans amb les prioritats identificades.

Es tracta, en tot cas, d’un document obert i, per tant, objecte de possible modificació en funció de futures noves necessitats i prioritats.

L’Agència fixa en el pla estratègic una sèrie d’eixos que hauran de vertebrar les seves actuacions en el període 2019-2022, avançant cap a un nou model d’assistència integral i control a priori per millorar el compliment voluntari del contribuent, al mateix temps que s’intensificaran les actuacions de lluita contra el frau tributari més complex.

Esborrany d’IVA i dades fiscals en societats

En l’àmbit de l’assistència es contemplen dos projectes a curt termini en l’àmbit de l’IVA i de l’impost sobre societats. En el cas de l’IVA, es posarà en marxa un projecte pilot per oferir un esborrany de declaració, en principi a un nombre reduït de contribuents dins del total d’inclosos en el subministrament immediat d’informació, SII.

En el cas de societats, i també prenent en aquest cas la referència tradicional de l’IRPF, l’any vinent (societats 2019) arrencarà una estratègia similar de cessió de dades fiscals al contribuent durant la campanya anual de l’impost societari. En tots dos casos es tracta de facilitar la presentació de les declaracions i, amb això, afavorir el compliment voluntari.

ADI, el futur de l’assistència digital al contribuent

En matèria d’assistència i prevenció destaca molt especialment, al seu torn, l’aposta per la creació d’Administracions d’assistència digital integral (ADI), centres d’atenció que se sumarien a les oficines tradicionals d’atenció presencial, però en aquest cas amb dedicació exclusiva a l’atenció i assistència al contribuent per mitjans electrònics i telefònics.

Aquest model, que suposa un salt qualitatiu en l’assistència al contribuent, permet una especialització més gran dels funcionaris destinats a les ADI, afavoreix la unitat de criteri en l’aplicació de la norma i permet al contribuent resoldre els seus dubtes en un horari més ampli i sense necessitat de desplaçaments a les oficines.

La prova pilot d’aquest projecte està prevista per a la tardor del 2020 a València, i estarà especialment enfocada a l’IVA, aprofitant la recent creació de potents eines d’assistència, com els assistents virtuals de l’IVA (en procés d’implantació gradual) i del SII (ja implantat, igual que la calculadora de terminis de remissió dels registres de facturació i el localitzador del fet imposable en IVA).

Per a llavors està previst que es trobi en funcionament el futur assistent virtual de la declaració censal (alta, modificació i baixa d’activitats econòmiques) i al llarg de la vigència del pla es completarà l’estratègia amb un sistema paral·lel d’informació i assistència telemàtica, amb la inclusió també d’assistents virtuals, per als tràmits relacionats amb l’àrea de recaptació.

Igualment, en l’àmbit de recaptació i durant la vigència del pla s’implementarà la possibilitat de realitzar els corresponents pagaments de deutes que gestiona l’agència mitjançant un sistema de transferències instantànies a través del telèfon mòbil i estendre la possibilitat del pagament mitjançant targeta bancària, pràcticament residual en l’actualitat.

Codis de bones pràctiques i compliment cooperatiu

Un pilar bàsic de l’estratègia de prevenció plantejada en el pla és el foment del compliment cooperatiu. En aquesta línia, i després de l’establiment de codis de bones pràctiques en l’àmbit de les grans empreses, les associacions i col·legis professionals i els despatxos d’assessoria, l’agència treballa en l’actualitat en la redacció de codis equivalents amb organitzacions representatives de les pimes i els autònoms.

Paral·lelament, es treballa en la futura difusió estadística d’informació sectorial sobre magnituds econòmiques i tributàries de l’impost sobre societats equivalent a la que ja es publica recentment en l’IRPF (Estadística de rendiments d’activitats econòmiques), de manera que els contribuents puguin comprovar si es troben alineats amb el declarat pel conjunt del seu sector.

Avanços en el control tributari

Una de les claus que estableix el pla en matèria de millora del control tributari és l’extensió a altres impostos i col·lectius del sistema de selecció de riscos fiscals existent en l’IVA i en relació amb grans patrimonis, els dos àmbits en els quals s’han introduït en els últims anys potents eines informàtiques que faciliten l’anàlisi, detecció i selecció de riscos. Aquesta utilització de nous instruments informàtics es traslladarà també a l’àrea de recaptació per a la detecció automatitzada de conductes de risc.

Quant a les grans empreses, s’aposta per un control reforçat, a partir d’una transparència més gran dels contribuents, que permeti anticipar la identificació de les contingències fiscals i avançar així cap a un model de control preventiu en el cas dels grups amb estàndards de compliment i transparència més avançats. En el cas específic de les grans multinacionals tecnològiques amb presència a Espanya, es defensarà un canvi internacional definitiu que compassi el pagament d’impostos directes al lloc on aquestes multinacionals tenen una presència digital significativa i generen el veritable valor afegit.

Al mateix temps, en la lluita contra l’economia submergida el pla aprofundeix en l’estratègia de prevenció, amb la col·laboració de les organitzacions signants dels codis de bones pràctiques de pimes i autònoms, i també mitjançant la utilització de possibles noves eines com la supressió del programari de doble comptabilitat, una estratègia que es combinarà amb la de repressió del frau a través d’actuacions presencials.

En l’àmbit de duanes destaca el projecte de crear un sistema centralitzat de control d’escàners, que permetrà sistematitzar i intensificar la vigilància existent en els diferents recintes duaners, i també està prevista la implantació d’una nova xarxa de comunicacions digitals per a la zona del Camp de Gibraltar que faciliti la labor dels funcionaris dedicats allí a la lluita contra el narcotràfic i el contraban.

Indicadors estratègics

El pla dedica un apartat específic al mesurament dels resultats de l’agència. El pla estableix una bateria de set indicadors amb els quals es pretén mesurar la contribució de l’Agència Tributària a la seva fi principal, la millora del compliment tributari del contribuent, tant per la via de la prevenció i l’assistència, com per la del control.

En primer lloc, es prendrà en consideració la capacitat de l’agència per a aflorar activitat no declarada i eixamplar bases, de manera que en època de bonança econòmica el creixement de les bases imposables (ajustades de canvis normatius) sigui més gran que el de la demanda interna, i en èpoques de contracció econòmica l’agència pugui atenuar l’impacte de la caiguda d’activitat en la recaptació.

Un altre indicador, en aquest cas múltiple, s’encarregarà de mesurar l’efecte recaptatori induït derivat de la inclusió en les dades fiscals dels contribuents d’informació referida a comptes i rendes de l’exterior, allotjaments turístics, etc. i l’efecte induït de les actuacions inspectores.

L’efecte induït de les inspeccions

En relació amb això últim, i a títol d’exemple, estudis interns de l’agència mostren que els contribuents inspeccionats l’any 2015 (excepte els contribuents adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents, per l’alta volatilitat de les seves xifres entre anys) van elevar més d’un 25% els seus ingressos declarats en els tres anys posteriors en relació amb els anys anteriors a la inspecció, el doble que el conjunt dels contribuents en el mateix període.

El mesurament d’efecte induït arribarà també a altres col·lectius i àmbits, cas de les actuacions sobre grans patrimonis, el pla de visites d’IVA, l’enviament de cartes informatives i les actuacions de l’àrea de recaptació.

Altres indicadors de referència permetran mesurar l’eficiència de l’agència (evolució del seu pressupost en relació amb la marxa dels ingressos tributaris que gestiona), la capacitat de gestió recaptatòria sobre el deute gestionable, i la conflictivitat tributària i agilitat de l’administració (proporció de recursos interposats pels contribuents sobre el total d’actes administratius de cada any i millora de les resolucions i sentències favorables a l’agència, així com la reducció dels interessos pagats).

En qualsevol cas, com a tancament del sistema, s’estableix també un indicador que relaciona l’evolució de la base de càlcul (instrument que tradicionalment serveix de referència per a l’assignació anual de crèdit pressupostari a l’agència) amb l’evolució del compliment voluntari.

Comissió consultiva ètica

En relació amb la infraestructura ètica i la bona governança, s’ha decidit que el pla vagi més enllà de la regulació existent en l’estatut de l’empleat públic i marqui a l’Agència Tributària un compromís explícit sobre aquest tema. En aquest sentit, s’elaborarà un codi de principis i conducta propi de l’agència d’acord amb les recomanacions dels òrgans internacions i de responsabilitat corporativa i s’aprovarà un protocol de denúncies de males praxis.

Tot això amb l’objectiu d’assentar sobre instruments específics i tangibles pels funcionaris les pràctiques i recomanacions que ja es marcaven i practicaven tradicionalment. En canvi, la novetat en aquesta matèria ve donada per la creació d’una comissió consultiva d’ètica que servirà de suport als funcionaris per a l’aplicació pràctica en cada cas dels principis marcats en el codi de conducta.

Font: La Moncloa (25/10/2019)

ELECCIONS 10 NOVEMBRE 2019: PERMISOS LABORALS PER VOTAR

Els treballadors que treballin el diumenge 10 de novembre tenen dret a un permís retribuït per poder votar en les eleccions generals, que serà més gran o més petit en funció de la coincidència del seu horari de treball amb el d’obertura del col·legi electoral.

Llegir més

Eleccions 10 novembre 2019: permisos laborals per votar

Els treballadors que treballin el diumenge 10 de novembre tenen dret a un permís retribuït per poder votar en les eleccions generals, que serà més gran o més petit en funció de la coincidència del seu horari de treball amb el d’obertura del col·legi electoral.

Els volem informar de cara a les pròximes eleccions generals del 10 de novembre, sobre els permisos que com a empleats estem obligats a concedir als nostres treballadors, els diferents casos i els drets que tenen els treballadors.

Els treballadors que treballin el diumenge 10 de novembre tenen dret a un permís retribuït per poder votar, que serà més gran o més petit en funció de la coincidència del seu horari de treball amb el d’obertura del col·legi electoral.

L’empresa haurà de complir el paper que la normativa electoral li ha reservat, concedint els permisos retribuïts que siguin necessaris perquè la seva plantilla pugui exercir, tant el seu dret al vot (de manera presencial o per correu), com atendre les meses electorals si així els ha tocat per sorteig i fins i tot actuar voluntàriament com apoderats o interventors de les formacions polítiques que es presenten.

El dret a permís per «el compliment d’un deure inexcusable de caràcter públic i personal, comprès l’exercici del sufragi actiu», seria pel temps indispensable per a això, sempre que no consti en una norma legal o convencional un període determinat, que disposi la durada de l’absència i a la seva compensació econòmica; és el cas de la normativa autonòmica, les comunitats autònomes dictaran les seves disposicions específiques en matèria de jornada laboral i permisos de les persones que intervenen en els processos electorals, sobre la determinació de l’horari laboral del dia de les eleccions per facilitar el dret de vot dels treballadors.

Atenció. També s’ha de consultar la legislació de la seva comunitat autònoma per si disposa alguna cosa sobre aquest tema. Les diferents comunitats autònomes dictaran les seves disposicions específiques en matèria de jornada laboral i permisos de les persones que intervenen en el procés electoral, publicades en els butlletins oficials respectius.

Permisos retribuïts durant la jornada laboral

Els treballadors per compte d’altri, així com els de les administracions públiques que siguin electors i prestin serveis en una jornada electoral, han de disposar de fins a 4 hores lliures per a exercir el seu dret de vot (art. 13 RD 605/1999). Aquestes 4 hores són retribuïdes i no recuperables i es redueixen proporcionalment a la jornada reduïda, com és el cas dels contractes a temps parcial.

En línies generals poden donar-se els següents supòsits:

  • Treballadors l’horari dels quals no coincideixi amb el de la votació (de 9 a 20 hores) o ho facin per un període inferior a dues hores: no tindran dret a permís retribuït.
  • Treballadors l’horari dels quals coincideixi en dues hores o més i menys de quatre: gaudiran d’un permís retribuït de dues hores.
  • Treballadors l’horari dels quals coincideixi en quatre hores o més però menys de sis: gaudiran de permís retribuït de tres hores.
  • Treballadors l’horari dels quals coincideixi en sis hores o més: gaudiran de permís retribuït de quatre hores.

Horari de treball / horari dels col·legis electorals

Permís retribuït

No coincideix o només en menys de 2 hores

no hi tenen dret

Coincideix més de 2 i menys de 4 hores

2 hores

Coincideix en 4 hores o més hores però menys de 6

3 hores

Coincideix en 6 o més hores

4 hores

Atenció. No respectar els drets dels treballadors el dia de les eleccions, com qualsevol altra vulneració de normes sobre permisos, és una infracció greu sancionable amb multa de 625 i 6.250 euros. 

En tots els supòsits anteriors, quan en tractar-se de treballadors contractats a temps parcial realitzessin una jornada inferior a l’habitual en l’activitat, la durada del permís abans ressenyat es reduirà en proporció a la relació entre la jornada de treball que desenvolupin i la jornada habitual dels treballadors contractats a temps complet en la mateixa empresa.

Correspondrà a l’empresa, sobre la base de l’organització del treball, la distribució del període en què els treballadors disposin del permís per a acudir a votar.

Atenció. Tingui en compte que és la seva empresa qui decideix com distribuir els permisos als seus treballadors i a més pot sol·licitar als seus empleats que justifiquin que han emprat el temps del permís a anar a votar. Per a això, els seus treballadors hauran d’aportar-li el justificant corresponent (model oficial signat per el president de la mesa electoral).

Treballadors que siguin nomenats presidents o vocals de mesa electoral

Tindran dret a un permís retribuït de la jornada completa durant el dia de la votació, si per a ell és laborable. A més, té dret a una reducció de la seva jornada de treball de cinc hores el dia immediatament posterior (és a dir, el dilluns 11 de novembre).

A més cobraran una dieta de 65 euros, dieta que no ha d’assumir l’empresa, sinó que és a càrrec de l’Estat. En aquests casos, l’empresa té dret, que no obligació, a descomptar aquest import del salari del treballador; no obstant això, el percebut no és indemnització sinó dieta, per tant, no es descomptarà del salari del treballador.

Atenció. Valori si decideix realitzar el descompte (per exemple, si la seva empresa es veu obligada a contractar un treballador que substitueixi al que ha estat elegit com a president en una mesa). En qualsevol cas, tingui en compte que si no el descompta, podrà arribar a convertir-se en un dret adquirit i en la pròxima ocasió en què un altre treballador hagi de complir el seu paper com a membre d’una mesa podria reclamar a la seva empresa que no li ho descomptés.

L’interventor té els mateixos permisos que el president i els vocals. Quant a l’apoderat, només té dret al permís retribuït corresponent al dia de les eleccions. En cap dels dos casos percep la dieta.

Atenció. Els que siguin designats suplents tenen permís retribuït per a presentar-se en el col·legi electoral i veure si són necessaris els seus serveis. Si no ho són, s’hauran de reincorporar al seu lloc de treball. I si han d’ocupar el seu lloc en una mesa electoral per absència d’algun dels titulars, llavors tindran dret als permisos que corresponen per ser membre d’una mesa.

El personal al servei de l’administració que es presenti com a candidat a les eleccions podrà, prèvia sol·licitud, ser dispensat del treball durant el temps de durada de la campanya electoral.

Torns de nit

Si algun dels treballadors compresos en aquest apartat hagués de treballar en el torn de nit en la data immediatament anterior a la jornada electoral, l’empresa, a petició de l’interessat, haurà de canviar-li el torn a l’efecte de poder descansar la nit anterior al dia de la votació. Aquest treballador haurà de treballar el torn de nit immediatament posterior a la jornada electoral (és a dir, el que comença aquest mateix dia 10 de novembre), i en aquest cas té dret al fet que se li redueixin del seu torn cinc hores.

Si el treballador membre de la mesa electoral, interventor o apoderat hagués de treballar en el torn de nit en la data immediatament anterior a la jornada electoral, l’empresa, a petició de l’interessat, haurà de canviar-li el torn.

Exemple: un treballador és vigilant de seguretat que comença a treballar el diumenge, dia de les eleccions, a les 22 hores. En començar el torn de nit el dia de les eleccions, es considera que treballa el dia de les eleccions i tindrà dret al permís retribuït. A més l’empleat també treballa el dilluns, en torn de nit, començant a les 22 hores, per la qual cosa podrà fer ús de la reducció de 5 hores.

I si he treballat el dissabte?

Els membres de la mesa han d’acudir el diumenge amb independència de la jornada de treball del dia anterior. És a dir que pot passar que es treballi fins a les 23.30 del dissabte i el diumenge s’hagi d’anar a ocupar el lloc de la mesa.

Està cobert si passa alguna cosa estant en la mesa electoral?

Durant tota la jornada electoral els membres que efectivament formen la mesa electoral es poden trobar malament, emmalaltir o tenir un accident. Pel que, independentment de si estan o no coberts d’altra banda, pel fet de ser membre de la mesa s’està protegit per la Seguretat Social, inclosa l’assistència sanitària.

S’està protegit davant tots els riscos que es puguin derivar com a membre o suplent de la mesa, sempre que aquests riscos tinguin relació directa amb les funcions electorals. Pel que un accident en aquestes circumstàncies és considerat un accident de treball.

Els presidents, vocals i suplents de les meses electorals estan protegits enfront de les contingències i situacions que es puguin derivar de la seva participació en les eleccions, ja que durant l’exercici de la seva funció estaran assimilats als treballadors per compte d’altri per a la contingència d’accidents de treball (les lesions sofertes amb ocasió o per conseqüència del compliment de la prestació personal obligatòria tindran la consideració d’accident de treball).

La base de cotització serà la base mínima de cotització per als treballadors més grans de divuit anys no especialitzats i el tipus aplicable serà el de l’epígraf 116 de la tarifa vigent de primes, per a la cotització de la Seguretat Social per accidents de treball i malalties professionals.

La cotització estarà a càrrec del Ministeri de l’Interior en les eleccions a Corts Generals, municipals i al Parlament Europeu i dels corresponents òrgans autonòmics en les eleccions d’aquesta naturalesa

L’acció protectora comprendrà assistència sanitària, prestacions recuperadores, prestacions econòmiques en les situacions d’incapacitat temporal, invalidesa, mort i supervivència, i serveis socials.

Les prestacions s’atorgaran amb el mateix abast i condicions que en el Règim general de la Seguretat Social i seran compatibles amb qualssevol altres al fet que poguessin tenir dret els membres de les referides meses electorals, obligats a la prestació personal.

Altres qüestions d’interès

El treballador ha de preavisar a l’empresa? 

Si el seu treballador faltarà al seu lloc de treball (per ser vocal, interventor, president…), té l’obligació de preavisar a la seva empresa amb temps suficient perquè pugui planificar la seva activitat.

Quant als suplents, una vegada comunicada la designació a presidents i vocals, aquests tenen un termini de 7 dies per a recórrer la decisió. Passats aquests 7 dies, la Junta Electoral de Zona té un termini de 5 dies per a notificar el que procedeixi als que han recorregut i si accepta el recurs, li ho comunica al primer suplent.

Únicament el treballador no podrà avisar-lo amb antelació en una situació excepcional. Si el president de mesa no acudeix, el substitueix el seu primer suplent. En cas que també falti, el substitueix un segon suplent i si aquest tampoc hi ha acudit pren possessió com a president el primer vocal, o el segon vocal per aquest ordre. Els vocals que no acudeixin o que passen a ser presidents són substituïts pels seus suplents. Com que la mesa no es pot constituir sense la presència d’un president i dos vocals, en el cas que no es pugui complir aquest requisit la Junta Electoral de Zona podrà designar lliurement a les persones que hauran de constituir la mesa electoral, podent fins i tot ordenar que en formi part algun dels electors que es trobi present en el local. En aquest cas, si li toca a un dels seus treballadors, evidentment només el podrà avisar en aquest mateix moment.

I si el treballador està de viatge de feina?

Si el seu treballador està de viatge de feina en la data de les eleccions o bé té previst iniciar un viatge el dia de la data, pot recórrer la seva designació. Per a això, disposa d’un termini de 7 dies des que rebi la notificació. El treballador haurà d’al·legar davant la Junta Electoral de Zona la causa que li impedeix complir amb la seva obligació i aportar tota la documentació que consideri oportuna (per exemple bitllets d’avió, impossibilitat que el substitueixi un altre treballador en el viatge a través d’un certificat expedit per la seva empresa….). En la notificació que rebi el treballador se li indicarà el termini per a recórrer, documentació que ha d’aportar… Una vegada presentat el recurs, la Junta Electoral notificarà el que procedeixi en el termini de 5 dies.

Atenció. La seva empresa no pot coaccionar al treballador perquè aquest recorri la seva designació. Si no vol fer-ho, no podrà obligar-lo ni tampoc prendre cap mena de represàlia contra ell. Ja que ser nomenat membre d’una mesa electoral és un deure inexcusable de caràcter públic i personal.

Es poden negar els empleats a realitzar un viatge de treball que coincideixi amb la data de les eleccions? 

Un dels nostres principals clients estrangers ha convocat una reunió a la qual haurien d’assistir diversos dels nostres empleats per a debatre possibles projectes de col·laboració a curt i mitjà termini. El problema és que les dates del viatge obliguen a estar fos d’Espanya just el dia de les eleccions. Els empleats es poden negar a desplaçar-se al·legant que no podrien anar a votar?

Els seus empleats poden negar-se a realitzar el viatge si això els impedeix exercir el seu dret al vot, ja que es tracta d’un dret recollit expressament en la Constitució. La seva empresa no pot coaccionar els treballadors perquè realitzin el viatge.

Tingui en compte que no respectar els drets dels treballadors el dia de les eleccions es considera com una infracció greu sancionable amb multa de 626 i 6.250 euros.

A més, en aquest cas, en tractar-se d’un dret protegit constitucionalment, no s’aplica el principi “solve et repete” (obeeix i després reclama), per la qual cosa el treballador pot negar-se a fer el viatge i la seva empresa no pot sancionar-lo.

I si el treballador vol votar per correu?

Els treballadors que desitgin votar per correu disposen d’un permís retribuït de fins a 4 hores per a realitzar la sol·licitud de certificació acreditativa de la seva inscripció en el cens com per a la remissió del vot per correu (un màxim de 4 hores per a realitzar les dues gestions, tenint en compte que els horaris de les oficines de correus són molt amplis). Aquest permís es redueix proporcionalment en cas de treballadors amb contractes a temps parcial o jornada reduïda.

La seva empresa pot demanar al treballador que li justifiqui, a través de certificat emès per l’oficina de Correus, que ha acudit a votar.

COM FUNCIONA EL SILENCI ADMINISTRATIU?

Una situació bastant comuna, per desgràcia, a la qual el ciutadà s’enfronta quan intervé davant una administració pública, és que aquesta no dona resposta a les seves sol·licituds dins dels terminis que la llei fixa per a això, provocant-li així situacions d’incertesa i, a vegades, d’autèntica indefensió. Què passa si l’administració no em contesta? Li ho expliquem en aquesta circular.

Llegir més

Com funciona el silenci administratiu?

Una situació bastant comuna, per desgràcia, a la qual el ciutadà s’enfronta quan intervé davant una administració pública, és que aquesta no dona resposta a les seves sol·licituds dins dels terminis que la llei fixa per a això, provocant-li així situacions d’incertesa i, a vegades, d’autèntica indefensió. Què passa si l’administració no em contesta? Li ho expliquem en aquesta circular.

La Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques estableix que l’administració està obligada a dictar resolució expressa i a notificar-la en tots els procediments sigui quina sigui la seva forma d’iniciació. No obstant això, és una qüestió de fet que en moltes ocasions l’administració no resol els procediments, o no ho fa en els terminis establerts legalment.

Per a intentar donar solució a aquest problema endèmic, apareix la figura del “SILENCI ADMINISTRATIU”, que es pot definir de manera senzilla com una “ficció jurídica”, creada per a protegir els ciutadans davant els constants incompliments per part de les administracions públiques de la seva obligació de respondre a les sol·licituds dels particulars.

En altres paraules, el que fa el silenci administratiu és donar un valor vinculant al mutisme de l’Administració, de manera que el ciutadà sap per endavant si la no contestació en el termini establert suposa que l’Administració li dóna la raó o no, podent reaccionar en conseqüència.

A continuació, donarem unes pinzellades bàsiques:

1.- Per començar, la figura del silenci administratiu no és nova en el nostre ordenament jurídic, però ha anat basculant en el temps des del clàssic “silenci administratiu negatiu” (la inacció de l’administració s’interpreta sempre com a rebuig a les pretensions del particular) fins a posicions més protectores dels drets dels ciutadans, de manera que actualment la regla general és la del “silenci administratiu positiu” (la inacció de l’administració suposa acceptar les pretensions del particular, tret que una norma disposi el contrari).

2.- La regulació actual del procediment administratiu (i del silenci administratiu) es troba en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, per la qual cosa caldrà donar-li un cop d’ull per poder entendre millor què és això del silenci administratiu:

  • Cal tenir en compte que el termini màxim general que té l’administració per respondre és de tres mesos, tret que una llei o una norma de la UE estableixin un altre termini diferent.

 

  • Com s’ha dit anteriorment, LA REGLA GENERAL ÉS LA DEL SILENCI ADMINISTRATIU POSITIU i les úniques excepcions en què s’aplica el silenci administratiu negatiu (o desestimatori) són les següents:

 

  • Procediments relatius a l’exercici del dret de petició a què es refereix l’art. 29 de la Constitució.

 

  • Procediments l’estimació dels quals tingués com a conseqüència que es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic.
  • Procediments que impliquin l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient.
  • Procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.

 

  • Procediments d’impugnació d’actes administratius (recursos administratius: alçada o reposició) i de revisió d’ofici iniciats a sol·licitud dels interessats. 

 

  • Malgrat tot, l’Administració està obligada a resoldre de manera expressa, encara que sigui fora de termini. Però en els casos en què operi el silenci administratiu positiu, la resolució posterior que dicti l’administració solament podrà ser confirmatòria d’aquest silenci; és a dir, que només pot donar la raó a les pretensions dels ciutadans.

 

  • S’imposa a l’administració un doble deure d’informació als ciutadans:

 

  • Cada administració està obligada a publicar, en les seves seus electròniques, els procediments de la seva competència, amb indicació dels terminis màxims per resoldre i el sentit del silenci (positiu o negatiu).

 

  • L’administració que tramita el procediment ha de remetre una comunicació a l’interessat, dins dels deu dies següents a la recepció de la seva sol·licitud, en la qual se li indiquin, entre altres coses, aquestes mateixes dades, és a dir: el termini màxim per a resoldre i els efectes del silenci.

Per concloure, encara que és cert que la figura del silenci administratiu no evita que l’administració continuï incomplint en múltiples ocasions amb el seu deure de resoldre les sol·licituds dels ciutadans, com a mínim fixa la interpretació que s’ha de fer d’aquesta inacció i dona seguretat jurídica a les relacions ciutadà/administració.

OBLIGACIONS FISCALS NOVEMBRE – DESEMBRE 2019

Volem recordar-li les seves obligacions fiscals corresponents als mesos de novembre i desembre. Per qualsevol dubte o consulta ens té a la seva disposició

Llegir més

Obligacions fiscals novembre – desembre 2019

Volem recordar-li les seves obligacions fiscals corresponents als mesos de novembre i desembre. Per qualsevol dubte o consulta ens té a la seva disposició

NOVEMBRE

Fins al 5 de novembre

RENDA

Ingrés del segon termini de la declaració anual de 2018, si es va fraccionar el pagament: 102

Fins al 20 de novembre

RENDA I SOCIETATS

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes. 

Octubre 2019. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

Octubre 2019. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Octubre 2019. Operacions assimilades a les importacions: 380 

IMPOST SOBRE LES PRIMES D’ASSEGURANCES

Octubre 2019: 430

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ 

Agost 2019. Grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558

Agost 2019. Grans empreses: 561, 562, 563

Octubre 2019. 548, 566, 581

Octubre 2019. 570, 580

Tercer trimestre 2019. Excepte grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558

Tercer trimestre 2019. Excepte grans empreses: 561, 562, 563

Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT 

Octubre 2019. Grans empreses: 560

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

Tercer trimestre 2019. Pagament fraccionat: 583

 

DESEMBRE

Fins al 2 de desembre

IVA

Octubre 2019. Autoliquidació: 303

Octubre 2019. Grup d’entitats, model individual: 322

Octubre 2019. Grup d’entitats, model agregat: 353

Sol·licitud d’inscripció/baixa. Registre de devolució mensual: 036

Sol·licitud d’aplicació del règim de deducció comuna per a sectors diferenciats per a 2019: sense model

SII. Opció o renúncia per la gestió electrònica dels llibres registre: 036

SII. Comunicació de l’opció / renúncia per la facturació pels destinataris de les operacions o tercers: 036

DECLARACIÓ INFORMATIVA D’OPERACIONS VINCULADES I D’OPERACIONS I SITUACIONS RELACIONADES AMB PAÏSOS O TERRITORIS QUALIFICATS DE PARADISOS FISCALS

Any 2018: entitats el període impositiu de les quals coincideixi amb l’any natural: 232

Resta d’entitats: en el mes següent als deu mesos posteriors a la fi del període impositiu.

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS 

Any 2018. Autoliquidació: 583

Any 2019. Autoliquidació anual per cessament d’activitat: 588

Fins al 20 de desembre

RENDA I SOCIETATS

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

Novembre 2019. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

Pagaments fraccionats societats i establiments permanents de no residents

Exercici en curs:

Règim general: 202

Règim de consolidació fiscal (grups fiscals): 222

IVA

Novembre 2019. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Novembre 2019. Operacions assimilades a les importacions: 380

IMPOST SOBRE LES PRIMES DE SEGURS

Novembre 2019: 430

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ

Novembre 2019: 430

Setembre 2019. Grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558

Setembre 2019. Grans empreses: 561, 562, 563

Novembre 2019: 548, 566, 581

Novembre 2019: 570, 580

Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT 

Novembre 2019. Grans empreses: 560

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS 

Pagament fraccionat: 584

Any 2018. Declaració informativa anual d’operacions amb contribuents: 591

Fins al 30 de desembre

IVA

Novembre 2019. Autoliquidació: 303

Novembre 2019. Grup d’entitats, model individual: 322

Novembre 2019. Grup d’entitats, model agregat: 353

Fins al 31 de desembre

RENDA

Renúncia o revocació estimació directa simplificada i estimació objectiva per a 2020 i successius: 036/037

IVA

Renúncia o revocació règims simplificat i agricultura, ramaderia i pesca per a 2020 i successius: 036/037

Opció o revocació per la determinació de la base imposable mitjançant el marge de benefici global en el règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció per a 2020 i successius: 036

Opció tributació en destinació vendes a distància a altres països de la Unió Europea per a 2020 i 2021: 036

Renúncia règim de deducció comuna per a sectors diferenciats per a 2020: sense model

Comunicació d’alta en el règim especial del grup d’entitats: 039

Opció o renúncia per la modalitat avançada del règim especial del grup d’entitats: 039

Comunicació anual relativa al règim especial del grup d’entitats: 039

Opció pel règim especial del criteri de caixa per a 2020: 036/037

Renúncia al règim especial del criteri de caixa per a 2020, 2021 i 2022: 036/037