En la pàgina web de l’Agència Tributària s’ha publicat una nota amb informació relativa al Sistema de control de la importació 2.

L’ICS2 és el nou sistema d’informació anticipada sobre la càrrega desenvolupat per les duanes de la UE per facilitar el lliure flux d’intercanvis comercials mitjançant processos optimitzats de seguretat duanera basats en dades i adaptats a models globals de negoci. Mitjançant aquest sistema es recopilaran dades sobre totes les mercaderies que accedeixin a la UE abans de la seva arribada.

Les autoritats duaneres l’empraran per garantir la seguretat i protecció de totes les persones que resideixen a la UE.

A QUI AFECTA L’ICS2?

Directament: tots els operadors econòmics que participen en activitats de manipulació, expedició i transport de mercaderies i enviaments urgents i postals. Aquests hauran de facilitar dades sobre seguretat i protecció a l’ICS2.

Indirectament: tots els fabricants, exportadors i persones físiques establerts fora de la UE que desitgin enviar mercaderies a o a través de la UE. Hauran de facilitar la informació necessària a les parts afectades directament.

QUINS AVANTATGES OFEREIX L’ICS2?

• Reforça la protecció dels ciutadans de la UE i del mercat interior davant amenaces que posin en risc la seva seguretat.
• Permet a les autoritats duaneres de la UE identificar més fàcilment els enviaments d’alt risc i intervenir en el punt més oportú de la cadena de subministrament.
• Facilita el despatx transfronterer del comerç legítim, que és la major part.
• Simplifica l’intercanvi d’informació entre els operadors econòmics (OE) i les autoritats duaneres de la UE.

COM CAL PREPARAR-SE PER A L’ICS2?

• Adapti els processos de la seva empresa.
• Prengui les mesures necessàries per garantir la provisió de dades precises i d’alta qualitat.
• Desenvolupi o actualitzi els seus sistemes informàtics d’intercanvi d’informació.
• Proporcioni formació i suport als seus empleats.

SI NO ES PREPARA  A TEMPS

• Si no s’envien les dades necessàries a ICS2, els enviaments/mercaderies seran retinguts en les duanes de les fronteres de la UE.
• Les autoritats duaneres no procediran al despatx de les mercaderies.
• Les declaracions deficients seran rebutjades o sotmeses a intervencions innecessàries, i podrien donar lloc a sancions per incompliment

QUAN HAIG D’ESTAR PREPARAT?

Cada lliurament afecte a diferents OE i maneres de transport. Els OE començaran a fer declaracions a l’ICS2 en un moment o altre depenent de la mena de serveis que prestin, amb dates que van des del 15-03-2021 al 01-03-2024.

Vegeu més informació

 

Li recordem que el Reial decret llei 8/2020, després modificat pel Reial decret llei 15/2020, va ampliar determinats terminis que vencen el 30 de maig (des de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, fins al 30 de maig de 2020 quedaven suspesos els terminis de prescripció i caducitat de qualssevol accions i drets contemplats en la normativa tributària), encara que aquest dia i el següent són inhàbils, per tant l’1 de juny és el següent hàbil.

Això succeeix, per exemple, amb els següents:

• Termini de pagament de deutes liquidats per l’Administració, tant en voluntària com en constrenyiment, que hagin estat notificats abans o després del 14 de març, excepte que el termini comunicat venci després d’aquesta data.
• Venciment dels terminis dels acords d’ajornaments comunicats abans o després del 14 de març, excepte que el termini comunicat venci després d’aquesta data.
• Terminis per efectuar al·legacions, atendre requeriments, etc., comunicats abans o després del 14 de març, excepte que el comunicat venci després d’aquesta data.
• El termini per recórrer en reposició o per recórrer o reclamar en un procediment econòmic administratiu començarà a comptar des del 30 de maig.
• El termini màxim per atendre requeriments o sol·licituds d’informació formulats per la Direcció General del Cadastre, així com el de presentar al·legacions, tant si la comunicació s’ha rebut abans o després del 14 de març, excepte que el termini comunicat venci després d’aquesta data.

L’informem que al BOE del dia 1 de juny s’ha publicat el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s’estableix l’ingrés mínim vital, mitjançant una prestació no contributiva de la Seguretat Social, i amb efectes des de l’1 de juny de 2020.

La norma té per objecte la creació i regulació de l’ingrés mínim vital (d’ara endavant, IMV) com a prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que visquin soles o integrades en una unitat de convivència, quan es trobin en una situació de vulnerabilitat per falta de recursos econòmics suficients per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques.

L’IMV es configura com el dret subjectiu a una prestació de naturalesa econòmica que garanteix un nivell mínim de renda als qui es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica en els termes que es defineixen en el present RDL 20/2020. A través d’aquest instrument es persegueix garantir una millora d’oportunitats reals d’inclusió social i laboral de les persones beneficiàries.

En desenvolupament de l’article 41 de la Constitució Espanyola, i sense perjudici de les ajudes que puguin establir les comunitats autònomes en l’exercici de les seves competències, l’ingrés mínim vital forma part de l’acció protectora del sistema de la Seguretat Social com a prestació econòmica en la seva modalitat no contributiva.

Què és l’ingrés mínim vital (IMV)?

Es tracta d’una prestació no contributiva de caràcter subjectiu i intransferible per a aquelles llars que es trobin en situació de pobresa severa, actualment agreujada per la pandèmia del coronavirus.

El seu pagament serà mensual, en 12 pagues i es percebrà mentre existeixin els motius que van portar a la seva concessió.

Beneficiaris d’aquesta prestació

Hi haurà un titular del dret, però es destinarà a la “unitat de convivència“, nou concepte que es recull en aquest RDL per a referir-se als membres de la llar, formada per les persones que viuen juntes, unides per vincle familiar o com a parella de fet, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, o adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent. El fet de viure junts implica que algunes despeses es comparteixen i per això s’adapta la quantitat a cobrar.

Es considera que una família és vulnerable quan la seva renda mensual sigui inferior, en els termes establerts en l’article 18, almenys en 10 euros, a la quantia mensual de la renda garantida amb aquesta prestació que correspongui en funció de la modalitat i del nombre de membres de la unitat de convivència en els termes de l’article 10.

Requisits dels titulars de la “unitat de convivència”:

– Tenir entre 23 i 65 anys i portar almenys tres anys constituït com a llar. S’ha posat el límit en els 65 anys perquè amb aquesta edat ja es perceben les pensions no contributives (462 euros mensuals com a mínim).

– Tenir 18 anys si el sol·licitant té menors a càrrec, constituïts com a llar almenys un any.

– Si els beneficiaris viuen sols, s’hauran de trobar emancipats des d’almenys, tres anys abans.

En els casos en què el titular d’aquesta prestació es trobi en situació de desocupació, se li exigirà que estigui inscrit com a demandant d’ocupació.

En un mateix domicili hi podrà haver un màxim de dos titulars.

Per a tots els tipus de llar, es requerirà almenys un any ininterromput de residència legal i efectiva a Espanya, excepte en les situacions de violència de gènere, tràfic i explotació sexual.

També podran accedir a l’ingrés mínim aquelles dones víctimes de maltractament que hagin abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyades dels seus fills i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat.

Aquests col·lectius especials hauran d’acreditar aquesta condició a través d’un informe emès pels serveis que les atenen o pels serveis socials públics. A més, en el reglament de desenvolupament de la llei s’establiran excepcions al requisit d’inscripció com a demandant d’ocupació.

No podran ser beneficiàries de la prestació de l’ingrés mínim vital els usuaris d’una prestació de servei residencial, de caràcter social, sanitari o soci sanitari, amb caràcter permanent i finançada amb fons públics, excepte en el supòsit de dones víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual, així com altres excepcions que s’estableixin reglamentàriament.

Rendes a tenir en compte

Les regles per al còmput de les rendes que es tenen en compte es recullen en l’article 18.

L’ingrés mínim vital està dissenyat de manera que completa les rendes preexistents (entre altres, les salarials) fins al llindar garantit per a cada tipus de llar. Si no es compta amb rendes, s’asseguraria la totalitat del llindar garantit; però si se’n disposa, es cobriria la diferència entre el llindar garantit i la renda ja existent.

Es pren com a referència les declaracions d’Hisenda de l’any anterior; no obstant això, a causa de les conseqüències econòmiques que ha provocat la Covid-19, en la disposició transitòria 3a  es permet l’accés d’aquest col·lectiu tenint en compte els ingressos proporcionals corresponents al període de temps transcorregut d’enguany.

Es mesurarà el nivell de renda i el nivell de patrimoni immobiliari, sense comptar l’habitatge habitual i financer establert en l’article 18.5

Límits de patrimoni en 2019 per accedir a l’ajuda en 2020

Aquests llindars estan vinculats als de l’ingrés mínim vital i parteixen de la base de tres vegades la pensió contributiva (16.614) amb multiplicadors com més grans siguin les unitats de convivència (annex II).

Unitats de convivència	Límits de patrimoni
Un adult	16.614,00 €
Un adult i un nen	23.259,60 €
Un adult i dos nens	29.905,20 €
Un adult i tres nens o més	36.550,80 €
Dos adults	23.259,60 €
Dos adults i un nen	29.905,20 €
Dos adults i dos nens	36.550,80 €
Dos adults i tres nens o més	43.196,40 €
Tres adults	29.905,20 €
Tres adults i un nen	36.550,80 €
Tres adults i dos nens	43.196,40 €
Quatre adults	36.550,80 €
Quatre adults i un nen	43.196,40 €
Altres famílies	43.196,40 €

Veiem que el límit de patrimoni augmenta en funció del nombre de persones de la unitat de convivència. És de 16.614 euros per a una persona que visqui sola, i s’anirà incrementant per cada membre addicional fins a un màxim de 43.196 euros.

Aquesta prestació és compatible amb ajudes socials com beques o ajudes per a l’estudi, ajudes per habitatge, ajudes d’emergència i altres de similars, i també amb les rendes socials autonòmiques. I respecte al lloguer de l’habitatge, el reglament de la Llei contemplarà possibles increments de la quantitat a percebre en l’IMV quan s’acreditin despeses de lloguer de l’habitatge habitual.

Quantia de la prestació

L’ingrés mínim vital parteix d’una àmplia tipologia de llars (en funció del nombre de membres i de si són monoparentals) i estableix un nivell de renda garantida diferent per a cada tipus de llar. El nivell mínim, que correspon a les llars unipersonals, és de 5.538 euros l’any, l’equivalent a una pensió no contributiva. A partir d’aquesta quantia s’estableix un coeficient addicional per cada membre de la llar (0,3 per cada adult/menor) i un benefici per a les llars monoparentals (plus 0,22), d’acord amb la següent taula:

	Ancoratge de la renda garantida (1)	Escala d’increments (2)	Renda garantida (3=1*2)
Un adult	5538	1	5538
Un adult i un nen		1,3 + 0,22 = 1,52	8418
Un adult i dos nens		1,6 + 0,22 = 1,82	10080
Un adult i tres nens o més		1,9 + 0,22 = 2,12	11741
Dos adults		1,3	7200
Dos adults i un nen		1,6	8861
Dos adults i dos nens		1,9	10523
Dos adults i tres nens o més		2,2	12184
Tres adults		1,6	8861
Tres adults i un nen		1,9	10523
Tres adults i dos nens		2,2	12184
Quatre adults		1,9	10523
Quatre adults i un nen		2,2	12184
Altres famílies		2,2	12184

5.538 = una anualitat de pensió no contributiva

S’incrementa en 0,3 per cada adult/menor i s’afegeix un plus (0,22) per a llars monoparentals

No es tracta d’una quantia fixa, sinó d’un complement fins a arribar al mínim establert.

S’estableixen 14 tipus de llar amb llindars diferents de renda, amb especial atenció a les famílies monoparentals.

TIPOLOGIA	IMPORT
Un adult	462
Un adult i un nen	700 + 100 si és família monoparental
Un adult i dos nens	838 + 100 si és família monoparental
Un adult i tres nens o més	977 + 100 si és família monoparental
Dos adults	600
Dos adults i un nen	738
Dos adults i dos nens	877
Dos adults i tres nens o més	1015
Tres adults	738
Tres adults i un nen	877
Tres adults i dos nens	1015
Quatre adults	877
Quatre adults i un nen	1015
Altres famílies	1015

Com veiem, el mínim per a una llar d’una sola persona està en 462 euros per 12 pagues, que és l’equivalent a la prestació no contributiva de la Seguretat Social (395,60 euros per 14 pagues). A partir d’aquesta quantia, s’aplica una sèrie coeficients multiplicadors, en funció de la mena de família i del nombre de menors, amb especial atenció a les famílies monoparentals (80% són dones).

La quantia de la prestació es modificarà si canvien les circumstàncies personals, econòmiques o patrimonials del beneficiari de l’ingrés mínim vital, o d’algun dels membres de la unitat de convivència.

Sol·licitud de la prestació

Durant el mes de juny, la Seguretat Social concedirà “d’ofici” aquesta prestació per a les llars ja catalogades en pobresa extrema: s’estimen unes 100.000, especialment persones que rebin prestació amb fill a càrrec.

A través d’un sistema multicanal es treballarà amb organismes autonòmics i locals, com els ajuntaments, els qui millor poden identificar les llars necessitades per arribar a més llars.

A partir del 15 de juny es podrà sol·licitar a través del portal de la Seguretat Social. També es podrà enviar la sol·licitud per correu ordinari. La Seguretat Social té tres mesos per respondre, i si en aquest termini no respon, la sol·licitud s’entén denegada.

A més, per facilitar informació als possibles beneficiaris, es posarà en marxa un telèfon 900 i un simulador en la pàgina web de la Seguretat Social, on també es podran consultar dubtes a través de l’assistent virtual.

Se signaran convenis amb les comunitats autònomes i les entitats locals perquè puguin ajudar les persones interessades a realitzar la sol·licitud.

Serà necessari presentar els següents documents (art. 19):

– DNI, llibre de família, o certificat de naixement.

– Per acreditar la residència legal a Espanya: inscripció en el registre central d’estrangers, targeta de familiar de ciutadà de la Unió Europea o autorització de residència.

– Per acreditar el domicili a Espanya: certificat d’empadronament.

– Per acreditar l’existència de la unitat de convivència: certificat d’empadronament o llibre de família, certificat del registre civil, o inscripció en el registre de parelles de fet.

No serà necessari acreditar els ingressos i el patrimoni: la realitzarà de manera automàtica l’Institut Nacional de la Seguretat Social comptant amb la informació de la Hisenda Pública. Tampoc serà necessari haver presentat la declaració de la renda.

Data de cobrament de la prestació

A final del mes de juny es farà l’ingrés a les famílies a les quals, d’ofici, es reconegui aquesta prestació.

Totes les sol·licituds que es cursin des del 15 de juny fins al 15 de setembre es cobraran amb efecte retroactiu a 1 de juny.

Rendes bàsiques d’inserció de les CCAA

La renda mínima nacional serà el mínim; les prestacions de renda mínima de les comunitats autònomes que ja en disposen seran complementàries i subsidiàries a l’estatal. Això comportarà que les autonomies hagin de redefinir les seves prestacions partint del mínim estatal garantit, decidint on complementen o si se centren en un col·lectiu que no quedi cobert per l’IMV, adaptant-lo als diferents nivells de preus que existeixen en uns territoris i altres, o bé per complementar, per exemple, l’habitatge o per altres circumstàncies que les CCAA considerin.

La gestió d’aquest ingrés mínim vital es farà per part del Govern central, a excepció de País Basc i Navarra: pel seu règim foral, seran qui gestionin aquesta prestació. Catalunya i la Comunitat Valenciana han demanat també la seva gestió.

Vegeu els programes vigents en les distintes comunitats autònomes.

Possibilitat de treballar durant el cobrament d’aquesta prestació

Es podrà treballar sempre que amb aquests nous ingressos, tant els laborals com els obtinguts pels autònoms, no se superi el llindar de renda establert com a mínim per a la llar en qüestió.

En el supòsit que el titular trobi feina, part del seu salari estarà transitòriament exempt en el càlcul de la prestació. I si el titular ja treballa i s’incrementa el seu salari, la quantia de la prestació es reduirà en una quantia inferior. No s’inclou en aquest RDL, però aclareix que es desenvoluparà en un reglament posterior.

Itineraris d’ocupació i segell social

Com ja s’ha indicat, un dels objectius d’aquest ingrés mínim vital és que sigui una situació transitòria cap a una cerca activa d’ocupació. Per això, per poder-se beneficiar d’aquesta prestació s’estableix l’obligació de complir amb itineraris laborals o d’inclusió, que es definiran a partir de convenis amb autonomies i ajuntaments.

També es crea el segell social: una acreditació per a les empreses privades que ajudin als col·lectius vulnerables amb descompte en compres a través de la targeta social digital, que permetin la seva integració en el mercat laboral o que incorporin en les seves plantilles persones beneficiàries d’aquesta prestació. Fins i tot hi haurà incentius de Seguretat Social per a la contractació dels beneficiaris. El RDL remet la regulació d’aquest segell social al seu desenvolupament reglamentari.

Targeta social digital

Es crea la targeta social digital amb l’objectiu de millorar i coordinar les polítiques de protecció social impulsades per les diferents administracions públiques. 

Altres avantatges de cobrar l’IMV

El beneficiari de l’IMV té dret a l’exempció de les taxes universitàries per l’estudi de títols oficials almenys durant el curs 2020/2021.

I també a l’exempció de l’aportació dels usuaris a la prestació farmacèutica ambulatòria.

Suspensió del dret

L’art. 14 recull les causes per les quals es pot suspendre el cobrament de l’ingrés mínim vital, que són:

• Pèrdua temporal d’alguns dels requisits establerts.
• Incompliment temporal o indicis d’això per part del titular del dret o d’algun dels membres de la unitat de convivència de les obligacions assumides en accedir a la prestació, obligacions recollides en l’art. 33.
• Trasllat a l’estranger per un període, continuat o no, superior a 90 dies naturals a l’any, sense haver-ho comunicat a l’entitat gestora amb antelació ni estar degudament justificat.

Si les causes de la suspensió persisteixen durant un any, el dret a la prestació s’extingirà.

Extinció del dret

Es deixarà de percebre aquesta prestació per:

• Defunció del titular del dret. Si un altre membre de la unitat de convivència compleix amb els requisits per a ser titular, es podrà presentar una nova sol·licitud en el termini de tres mesos des de la defunció.
• Pèrdua definitiva d’algun dels requisits.
• Resolució d’un procediment sancionador.
• Sortida de l’estat sense comunicació (art. 14.2).
• Incompliment reiterat de les condicions associades a la compatibilitat de l’ingrés mínim vital amb les rendes del treball o l’activitat econòmica per compte propi (art. 8.4).

Prestació econòmica transitòria d’ingrés mínim vital durant 2020

La disposició transitòria 1a del RDL 20/2020 determina la prestació transitòria de l’ingrés mínim vital durant 2020, per als beneficiaris de l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec, sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33%, que compleixin determinats requisits i l’assignació econòmica dels quals sigui inferior a l’import de la prestació de l’ingrés mínim vital. Aquesta prestació transitòria serà incompatible amb la percepció de l’assignació econòmica per fill o menor acollit a càrrec, sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33%: no es podrà cobrar l’ingrés mínim vital si existeix el mateix causant o beneficiari. No obstant això, hi ha la possibilitat d’opció per una d’elles.

La disposició transitòria 7a regula la integració de la prestació per fill o menor a càrrec en la prestació de l’ingrés mínim vital. Des de l’1 de juny de 2020, no es podran presentar noves sol·licituds per a l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33%, sense perjudici dels beneficiaris que a 31 de desembre de 2020 no compleixin els requisits per ser beneficiaris de l’ingrés mínim vital, que podran exercir el dret d’opció per tornar a l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec del sistema de la Seguretat Social.

A partir del 31 de desembre de 2020, els beneficiaris que mantinguin els requisits que van donar lloc al reconeixement de la prestació transitòria passaran a ser beneficiaris de l’ingrés mínim vital. 

Reintegrament de les prestacions indegudament percebudes

L’INSS podrà revisar d’ofici les prestacions que s’estiguin percebent i declarar o exigir la devolució del percebut indegudament en els supòsits que s’hagin extingit les causes per la qual va ser concedit, o quan l’import a percebre sigui inferior a l’import percebut. 

Infraccions i sancions

L’article 34 recull quines infraccions es poden aplicar als subjectes responsables: infraccions lleus, com no lliurar la documentació requerida; infraccions greus, en cas de no comunicar possibles canvis en la situació de la llar; o infraccions molt greus, com pot ser actuar fraudulentament amb la finalitat d’obtenir prestacions indegudes o superiors a les que corresponguin.

La sanció va d’una simple prevenció en el primer cas a la pèrdua de l’ajuda i el pagament d’una quantia equivalent a sis mesos.

Comissió de seguiment Consell Consultiu

L’article 30 recull la creació de la Comissió de seguiment de l’aplicació de l’ingrés mínim vital i les seves corresponents funcions, la qual estarà presidida pel Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i comptarà amb la presència del Secretari d’Estat de Seguretat Social, a la qual se sumarà un Consell Consultiu de l’ingrés mínim vital, com a òrgan de cooperació amb les entitats del Tercer Sector d’Acció Social.

També es crea el Consell Consultiu, com a òrgan de consulta i participació amb les entitats del Tercer Sector d’Acció Social i les organitzacions sindicals i empresarials.

El resultat de l’ingrés mínim vital i de les diferents estratègies i polítiques d’inclusió serà avaluat anualment per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), mitjançant l’emissió de la corresponent opinió.

Inclusió en el Registre de Prestacions Socials Públiques

D’acord amb la disposició addicional 2a, les prestacions de l’ingrés mínim vital s’inclouen en el Registre de Prestacions Socials Públiques. 

Modificació de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS)

La disposició final 4a modifica diferents articles de la LGSS per a adequar aquesta nova prestació al Sistema General de la Seguretat Social. D’entre aquestes modificacions, destaquem la de l’article 42.1.c, per a incloure la prestació de l’ingrés mínim dins de l’acció protectora del sistema de la Seguretat Social i així incorporar les obligacions de facilitació de dades necessàries per al reconeixement, gestió i supervisió de la prestació per part del Ministeri d’Hisenda, comunitats autònomes, diputacions forals, Ministeri de l’Interior, mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, Institut de Gent Gran i Serveis Socials i organismes competents autonòmics.

També es dóna nova redacció als arts. 351, 352 i 353 LGSS, que enumeren les prestacions familiars no contributives, l’assignació econòmica de fill o menor a càrrec i les seves quanties.

Futur reglament d’aplicació

Amb la disposició final 10a s’obre la possibilitat de la redacció d’un reglament que fixi les condicions per a situacions individuals de caigudes d’ingressos en un any, i perquè l’afectat no hagi d’esperar tot l’any.

Vegeu: presentació de l’ingrés mínim vital (PDF)

L’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) ha publicat una sèrie d’orientacions per aplicar les mesures establertes pel Ministeri de Sanitat enfront del risc d’exposició a la COVID-19 en l’entorn laboral, classificades per activitats o sectors

Els documents recullen una selecció no exhaustiva de mesures, que han de ser implantades i, en el seu cas, complementades per les empreses en funció de les seves característiques i dels resultats obtinguts en les seves avaluacions de risc.

• Directrius de bones pràctiques en el sector de serveis socials (12.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en el transport, repartiment i càrrega i descàrrega de mercaderies (20.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en la indústria (20.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en obres de construcció (20.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en el sector del comerç d’alimentació, begudes i productes de primera necessitat (12.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en centres veterinaris i sanitat animal (12.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en el sector miner (12.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en el sector marítim i pesquer (26.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en el sector agrícola i ramader (26.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en el sector de les estacions de servei (12.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en el sector de serveis funeraris (12.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en el sector de bugaderies industrials (12.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en activitats de restauració de lliurament a domicili (26.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en activitats de gestió i administració (26.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en serveis de premsa i comunicació (26.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en el sector del comerç tèxtil (26.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en les clíniques dentals (26.05.20)
• Directrius de bones pràctiques en el sector de les oficines de farmàcia (26.05.20)
• Instruccions sobre gestió de residus en la situació de crisi sanitària (26.05.20)

Vegeu els documents

El SEPE ha publicat una guia ràpida perquè es puguin identificar els possibles errors, així com la seva via de solució, comesos en el reconeixement de les prestacions d’un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO).

Les comunicacions s’han de dirigir a la Direcció Provincial corresponent per registre electrònic comú, descrivint en el camp “Exposa” el motiu de la remissió del nou excel. 

Consulti en la imatge inferior els casos més comuns.

L’informem que al BOE del dia 30 de maig s’ha publicat l’Ordre SND/458/2020, de 30 de maig, per a la flexibilització de determinades restriccions d’àmbit nacional establertes després de la declaració de l’estat d’alarma en aplicació de la fase 3 del pla per a la transició cap a una nova normalitat, amb efectes des de les 00.00 hores del dia 1 de juny de 2020, i mantindrà la seva eficàcia durant tota la vigència de l’estat d’alarma i les seves possibles pròrrogues.

Des de l’1 de juny de 2020, el 70% del territori espanyol es troba ja en la fase 2 del pla per a la transició cap a la nova normalitat després de la crisi del coronavirus.

En concret, passen al segon graó les tres províncies valencianes, la comarca del Bierzo (Castella i Lleó), les províncies andaluses de Màlaga i Granada, tres àrees sanitàries de Catalunya i el municipi de Totana (Múrcia), que es trobava en fase 1 per un rebrot. A més, ascendeixen a fase 3 les illes de la Graciosa, El Hierro i La Gomera (Canàries) i Formentera (Balears). Aquestes són les fases en les quals es troben cada zona i província d’Espanya:

El divendres 23 de maig van entrar en vigor noves mesures de relaxació del confinament. En els municipis de 10.000 habitants -gairebé el 90% dels municipis i on viu el 10% de la població-, independentment de la fase en la qual es trobin, s’han suprimit les franges horàries per a passejos i activitats esportives, els menors de 14 anys poden sortir acompanyats per més d’un adult i s’autoritzen els mercats a l’aire lliure i l’obertura de bars i restaurants. En la Comunitat de Madrid, els nens poden sortir a passejar de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 21.00 h. No obstant això, a tot Espanya és obligatori l’ús de màscara “en la via pública, en espais a l’aire lliure i en qualsevol espai tancat d’ús públic o que es trobi obert al públic, sempre que no sigui possible mantenir una distància” de dos metres.

MESURES FASE 3

D’acord amb l’Ordre SND/458/2020 per a la flexibilització de determinades restriccions d’àmbit nacional establertes després de la declaració de l’estat d’alarma en aplicació de la fase 3 del pla per a la transició cap a una nova normalitat, les persones vulnerables a la COVID-19 també podran fer ús de les habilitacions previstes en aquesta Ordre, sempre que la seva condició clínica estigui controlada i ho permeti, i mantenint rigoroses mesures de protecció.

No podran fer ús d’aquestes habilitacions, ja sigui per reincorporar-se al seu lloc de feina o per a acudir als locals, establiments, centres, o realitzar les activitats a què es refereix aquesta ordre, les persones que presentin símptomes o estiguin en aïllament domiciliari a causa d’un diagnòstic per COVID-19, o que es trobin en període de quarantena domiciliària per haver tingut contacte estret amb alguna persona amb símptomes o diagnosticada de COVID-19.

Foment dels mitjans no presencials de feina

Sempre que sigui possible, es fomentarà la continuïtat del teletreball per a aquells treballadors que puguin realitzar la seva activitat laboral a distància.

No obstant l’anterior, les empreses podran elaborar protocols de reincorporació presencial a l’activitat laboral, sempre d’acord amb la normativa laboral i de prevenció de riscos laborals, que hauran d’incloure recomanacions sobre l’ús dels equips de protecció adequats al nivell de risc, la descripció de les mesures de seguretat a aplicar, la regulació de la tornada a la feina amb horari escalonat per al personal, sempre que això sigui possible, així com la conciliació de la vida laboral i familiar.

Mesures per prevenir el risc de coincidència massiva de persones en l’àmbit laboral

Sense perjudici de l’adopció de les necessàries mesures de protecció col·lectiva i individual, els centres hauran de realitzar els ajustos en l’organització horària que resultin necessaris per evitar el risc de coincidència massiva de persones, treballadores o no, en espais o centres de treball durant les franges horàries de previsible màxima afluència o concentració, atesa la zona geogràfica de la qual es tracti.

Es considerarà que existeix risc de coincidència massiva de persones quan no hi hagi expectatives raonables que es respectin les distàncies mínimes de seguretat, particularment en les entrades i sortides a la feina, tenint en compte tant la probabilitat de coincidència massiva dels treballadors com l’afluència d’altres persones que sigui previsible o periòdica.

Els ajustos a què es refereix el paràgraf anterior s’hauran d’efectuar tenint en compte les instruccions de les autoritats competents, així com, en el seu cas, el que es preveu en la normativa laboral i convencional que resulti d’aplicació.

A més d’introduir les mesures d’higiene i prevenció en la feina, amb el foment del teletreball, cal destacar les següents mesures:

Flexibilització de mesures de caràcter social

• Llibertat de circulació

Es podrà circular per la província, illa o unitat territorial de referència a l’efecte del procés de desescalada, sense perjudici de les excepcions que justifiquin el desplaçament a una altra part del territori nacional per motius sanitaris, laborals, professionals o empresarials, de retorn al lloc de residència familiar, assistència i cura de gent gran, dependents o persones amb discapacitat, causa de força major o situació de necessitat o qualsevol altra d’anàloga naturalesa.

No quedarà reservada cap franja horària de cap col·lectiu. En el cas de contacte social amb persones que es troben dins dels grups considerats vulnerables a la COVID-19, s’hauran d’extremar les mesures de seguretat i higiene

• Vetlles i enterraments

Les vetlles es podran realitzar en tota mena d’instal·lacions, públiques o privades, amb un límit màxim, en cada moment, de cinquanta persones en espais a l’aire lliure o de vint-i-cinc persones en espais tancats, siguin convivents o no.

Les comitives per a l’enterrament o comiat per a cremació del mort es restringeix a un màxim de cinquanta persones.

• Llocs de culte

Es permetrà l’assistència a llocs de culte sempre que no se superi el setanta-cinc per cent del seu aforament.

• Cerimònies nupcials

Les cerimònies nupcials es podran realitzar en tota mena d’instal·lacions, públiques o privades, sigui en espais a l’aire lliure o espais tancats, sempre que no se superi el setanta-cinc per cent del seu aforament, i en tot cas un màxim de cent cinquanta persones en espais a l’aire lliure o de setanta-cinc persones en espais tancats

Condicions per al desenvolupament de l’activitat en establiments i locals comercials detallistes i de prestació de serveis assimilats

Els establiments i locals comercials detallistes i d’activitats de serveis professionals que, amb independència de la seva superfície útil d’exposició i venda, obrin al públic hauran de complir tots els requisits següents:

a) Que es redueixi al cinquanta per cent l’aforament total en els establiments i locals. En el cas d’establiments o locals distribuïts en diverses plantes, la presència de clients en cadascuna d’elles haurà de mantenir aquesta mateixa proporció.

En qualsevol cas, s’haurà de garantir una distància mínima de dos metres entre clients. En els locals en els quals no sigui possible mantenir aquesta distància, es permetrà únicament la permanència dins del local d’un client.

b) Que s’estableixi un horari d’atenció amb servei prioritari per a més grans de 65 anys.

c) Que compleixin addicionalment amb les mesures que es recullen en aquest capítol a excepció del que es preveu en els articles 12 i 17.

• Condicions que han de complir els centres i parcs comercials oberts al públic

Es permetrà l’obertura al públic dels centres i parcs comercials, incloses les seves zones comunes i recreatives, limitant l’aforament al 50% en cadascun dels establiments i locals comercials.

• Mesures en matèria d’aforament per als establiments i locals oberts al públic.

1. Els establiments i locals hauran d’exposar al públic l’aforament màxim de cada local i assegurar que aquest aforament, així com la distància de seguretat interpersonal de dos metres es respecta en el seu interior.

2. Per a això, els establiments i locals hauran d’establir sistemes que permetin el recompte i control de l’aforament, de manera que no se superi en cap moment, i que haurà d’incloure als treballadors.

Condicions per a la prestació del servei en els establiments d’hostaleria i restauració

Es podrà procedir a l’obertura al públic dels establiments d’hostaleria i restauració per a consum en el local, excepte els locals de discoteca i bars d’oci nocturn, sempre que no se superi el cinquanta per cent del seu aforament i es compleixin les condicions previstes en el capítol IV.

El consum dins del local es podrà realitzar assegut en una taula, o agrupacions de taules, preferentment mitjançant reserva prèvia. S’haurà d’assegurar el manteniment de la distància física de dos metres entre les taules o, en el seu cas, agrupacions de taules. La taula o agrupació de taules que s’utilitzin per a aquest fi, hauran de ser concordes al nombre de persones, i ha de permetre que es respecti la distància mínima de seguretat interpersonal.

Estarà permès el consum en barra sempre que es garanteixi una separació mínima de dos metres entre clients o, en el seu cas, grups de clients.

Es podrà procedir a l’obertura al públic de les terrasses a l’aire lliure dels establiments d’hostaleria i restauració i es limitarà l’aforament al setanta-cinc per cent de les taules permeses l’any immediatament anterior sobre la base de la corresponent llicència municipal.

Condicions per a la reobertura de les zones comunes d’hotels i allotjaments turístics

Es podrà procedir a la reobertura al públic de les zones comunes dels hotels i allotjaments turístics que haguessin suspès la seva obertura al públic en virtut de l’Ordre SND/257/2020, de 19 de març, per la qual es declara la suspensió d’obertura al públic d’establiments d’allotjament turístic, sempre que no se superi el cinquanta per cent del seu aforament.

Cada establiment haurà de determinar els aforaments dels diferents espais comuns, així com aquells llocs en els quals es podran realitzar esdeveniments i les condicions més segures per a la seva realització conforme a l’aforament màxim previst en l’article anterior i d’acord amb les mesures d’higiene, protecció i distància mínima assenyalades.

Aquells espais tancats on se celebrin esdeveniments, activitats d’animació o gimnasos, s’hauran de ventilar dues hores abans del seu ús.

Les activitats d’animació o classes grupals s’hauran de dissenyar i planificar amb un aforament màxim de vint persones. S’haurà de respectar la distància mínima de seguretat entre les persones que assisteixin a l’activitat i entre aquests i l’animador o entrenador. En cas que no es pugui respectar aquesta distància, s’hauran d’utilitzar màscares. Les activitats d’animació o classes grupals es realitzaran preferentment a l’aire lliure i s’evitarà l’intercanvi de material.

Altres mesures

• Des de l’article 22 a l’article 30 s’estableixen les mesures de flexibilització en l’àmbit de la cultura.
• En el capítol VII es preveuen les condicions en les quals s’ha de desenvolupar l’activitat esportiva.
• En el capítol VIII es preveuen les condicions per al desenvolupament de les activitats turístiques.
• En el capítol IX es preveuen les condicions per a la reobertura dels centres recreatius turístics, zoològics i aquaris.
• En el capítol X es preveuen les condicions per a la celebració de congressos, trobades, reunions de negoci, conferències i esdeveniments.
• En el capítol XII es preveuen les condicions per a la realització d’activitats de temps lliure dirigides a la població infantil i juvenil.

Vegeu:

Pla per a la transició cap a una nova normalitat – GUIA DE LA FASE 3 (PDF)

Condicions de mobilitat per fases