El Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, estableix que en els ERTO autoritzats sobre la base de força major vinculada al coronavirus s’exonera a l’empresa del pagament de fins al 100% de l’aportació empresarial a la Seguretat Social (el 75% de la quota quan es tracti d’empreses de 50 treballadors o més), sempre que es comprometi a mantenir l’ocupació durant el termini de sis mesos des de la data de represa de l’activitat.

A més, el Reial decret llei 18/2020, de 12 de maig, estableix una exoneració parcial de la Seguretat Social per als treballadors en ERTO per força major que es reincorporin a l’activitat.

Quin és el tractament comptable d’aquestes bonificacions?

Per saber el tractament que hem de donar a aquestes bonificacions, podem prendre com a referència la consulta número 5 del BOICAC 94 que tracta sobre la comptabilitat de desemborsaments incorreguts per cursos de formació dels treballadors d’una empresa que gaudeixen d’una bonificació en les cotitzacions de la Seguretat Social.

El tractament preferent que dóna l’ICAC davant aquestes bonificacions és el seu registre com una subvenció i registrar-les com un ingrés, tret que l’import en qüestió sigui poc significatiu i en aquest cas l’import pot minorar la despesa ocasionada en el subgrup 64 per aquest concepte.

De tal manera que la bonificació que realitzi l’Estat en el fons és una subvenció, de capital o d’explotació, en funció del concepte que financi l’Estat.

De tal manera, que, si es finança elements de l’actiu, la subvenció serà de capital i s’anirà incorporant a despeses de manera proporcional a la pèrdua de valor d’aquest actiu, per amortització o deterioració, o a la baixa en el balanç.

Mentre que, si s’està finançant pèrdues de l’exercici o despeses, la subvenció és d’explotació i s’imputarà al mateix exercici al qual es refereixen les pèrdues o despeses finançades.

En el cas que ens ocupa, es tracta de finançar una part de la Seguretat Social, per la qual cosa ens trobem davant una bonificació d’aquesta, i òbviament seguint el mateix criteri hauria de ser reconeguda com un ingrés per una subvenció d’explotació afectant l’exercici de la meritació de la despesa i per a això es pot utilitzar un subcompte del subgrup 74 Bonificacions Seguretat Social per ERTO.

En aquest sentit, en presentar les assegurances socials dels mesos en què es mantingui l’ERTO caldrà distingir la base de cotització dels dies d’alta dels treballadors i la base de cotització corresponent als dies en què ha estat en suspensió o amb jornada reduïda. Això es farà mentre no s’hagi finalitzat l’ERTO per complet, continuï l’ERTO per força major de manera total o parcial (fins al 30 de juny com a data límit).

D’aquesta manera, es generen dos rebuts de liquidació, un amb la quota a pagar i un altre per la part exonerada, la qual cosa pot portar a confusió a l’hora de realitzar el pertinent registre comptable de les assegurances socials.

En resum

• Es tracta d’una exoneració de la Seguretat Social, condicionada al compliment de determinats requisits, com són el manteniment del contracte amb els treballadors per un període mínim de 6 mesos des de la represa de l’activitat. 
• D’aquesta manera, en tractar-se d’una exoneració condicionada a uns requisits, i des d’un punt de vista econòmic, podríem assimilar-la a una subvenció condicionada al manteniment posterior de la plantilla.
• El tractament preferent que dóna l’ICAC davant aquestes bonificacions és el seu registre com una subvenció i, per tant, registrar-les com un ingrés, tret que l’import en qüestió sigui poc significatiu i en aquest cas l’import pot minorar la despesa ocasionada en el subgrup 64 per aquest concepte.
• D’aquesta manera s’entén que la bonificació realitzada per l’Estat és en el fons una subvenció, de capital o d’explotació, en funció del concepte que s’estigui finançant.
• En el nostre cas particular, es tracta de finançar una part de la Seguretat Social, és a dir, una despesa del mateix exercici, per la qual cosa qualificarem la subvenció com d’explotació, i l’imputarem al mateix exercici al qual es refereixen les despeses que finança.
• Aquesta imputació de la subvenció a l’exercici en el qual s’esdevingui la despesa, la podem registrar mitjançant un subcompte del subgrup 74, donant-li el títol de Bonificacions Seguretat Social per ERTO.
• D’aquesta manera, l’empresa registrarà en la seva comptabilitat la despesa total de Seguretat Social, en el subrgup 64, i ho compensarà posteriorment amb un ingrés per la part exonerada, que quedarà registrat comptablement en el subrgup 74.
• Amb la qual cosa tindríem les nòmines comptabilitzades pels dies d’activitat igual que realitzem tots els mesos, amb el registre de la Seguretat Social per les quotes resultants d’aplicar els tipus de gravamen corresponents a les bases de cotització totals i, d’altra banda, en un altre assentament registraríem l’import de l’exoneració.

 

Un dels objectius prioritaris que persegueixen les normes comptables, és que els comptes anuals de les empreses reflecteixin la seva “imatge fidel” i que serveixi per a la presa de decisions. L’aplicació, en els comptes anuals de l’exercici 2019, de la NRV 23 “sobre fets posteriors” del nostre Pla General de Comptabilitat (PGC) pels efectes de la COVID19, en casos concrets, pot ser objecte de dubtes interpretatius respecte a l’existència de fet posterior tipus 1 o tipus 2.

Atès que l’impacte del coronavirus ha tingut lloc a partir de mitjans març i, per tant, constitueix un fet posterior al tancament, cal preguntar-se si això obliga a realitzar ajustos en els comptes anuals de l’exercici tancat a 31-12-2019.

En aquest sentit, la NRV 23 del PGC estableix que:

• Els fets posteriors que posin de manifest condicions que ja existien en la data de tancament dels comptes anuals s’hauran de tenir en compte en la formulació dels comptes anuals com a ajust o com a informació en la memòria.
• Els fets posteriors que posin de manifest condicions que no existien al tancament de l’exercici no suposaran un ajust en els comptes anuals. No obstant això, si són d’importància significativa s’haurà d’incloure informació del fet posterior amb una estimació del seu efecte o, en el seu cas, una manifestació sobre la impossibilitat de realitzar aquesta estimació.

Doncs bé, en el BOICAC 121/MAIG s’ha publicat la consulta 3 sobre si s’han de realitzar ajustos al tancament de l’exercici finalitzat el 31 de desembre de 2019, en aplicació del que s’estableix en la Norma de Registre i Valoració 23a Fets posteriors al tancament de l’exercici del PGC, per les conseqüències derivades de la promulgació del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, així com la possible no aplicació del principi d’empresa en funcionament.

En concret, el consultant planteja si s’han de realitzar ajustos al tancament de l’exercici finalitzat el 31 de desembre de 2019 considerant la modificació del termini legal de formulació de comptes previst en l’apartat 3 de l’article 40 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, a conseqüència de:

a) Impagaments i retards en els cobraments de clients i deutors que es produiran en els pròxims mesos sobre partides a cobrar existents al tancament de l’exercici 2019, a conseqüència de la seva incapacitat per atendre els seus compromisos pels efectes del coronavirus.

Sobre aquest tema l’ICAC assenyala que des de finals de l’any passat ha començat una crisi epidèmica mundial per la infecció del virus denominat COVID-19 amb origen a la Xina. A Espanya es va detectar el primer contagi el passat 31 de gener de 2020. Des d’aquesta data el nombre de contagis i defuncions ha anat augmentant, la qual cosa ha obligat al Govern a l’adopció de diverses mesures i a la promulgació del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma.

Les circumstàncies que s’han produït el mes de març i que suposaran, com assenyala el consultant, que alguns saldos de clients i deutors que la seva empresa té comptabilitzats no es puguin atendre en els terminis establerts o no es puguin atendre, no sembla que mostrin fets que ja existien a tancament de l’exercici 2019, atès que si bé l’existència del virus ja es coneixia en aquest moment, no va agafar les conseqüències econòmiques que la seva expansió a Espanya comportaria.

En virtut de l’anterior segons la NRV 23a estaríem davant un fet posterior de tipus 2, previst en el segon paràgraf de la norma, que en principi no implicaria la necessitat d’ajustar els comptes anuals, sense perjudici que aquesta situació de crisi s’hagi de recollir en la Memòria en l’apartat de “Fets posteriors”. No obstant això, l’anàlisi de les implicacions que aquestes circumstàncies tenen en la societat és una qüestió que correspon valorar als administradors de la societat i en el seu cas als seus auditors.

b) La possible no aplicació del principi d’empresa en funcionament.

El principi d’empresa en funcionament recollit en el Marc Conceptual de la Comptabilitat, contingut en la primera part del PGC estableix el següent: “Empresa en funcionament. Es considerarà, excepte prova en contra, que la gestió de l’empresa continuarà en un futur previsible, per la qual cosa l’aplicació dels principis i criteris comptables no té el propòsit de determinar el valor del patrimoni net a l’efecte de la seva transmissió global o parcial, ni l’import resultant en cas de liquidació. En aquells casos en què no resulti d’aplicació aquest principi, en els termes que es determinin en les normes de desenvolupament d’aquest Pla General de Comptabilitat, l’empresa aplicarà les normes de valoració que resultin més adequades per a reflectir la imatge fidel de les operacions tendents a realitzar l’actiu, cancel·lar els deutes i, si escau, repartir el patrimoni net resultant, i haurà de subministrar en la memòria dels comptes anuals tota la informació significativa sobre els criteris aplicats.“

A aquest principi també es refereix l’últim paràgraf de la NRV 23a reproduït. El cessament en l’activitat referit cal entendre’l com un cessament definitiu i no com una interrupció temporal de l’activitat. D’aquesta manera, tret que els administradors de la societat tinguin la intenció de liquidar la societat o els efectes de la deterioració en la situació financera de l’entitat no permetin una altra alternativa més realista que liquidar l’empresa, no seria procedent determinar la inaplicació del principi d’empresa en funcionament per a la formulació dels comptes de l’exercici tancat a 31 de desembre de 2019.

Aquest criteri resulta igualment del que s’estableix en la Resolució de l’ICAC de 18 d’octubre de 2013, sobre el marc d’informació financera quan no resulta aplicable el principi d’empresa en funcionament que en la seva introducció estableix que a la vista del criteri establert en la NRV 23a del PGC “quan la direcció sigui conscient de l’existència d’incerteses importants, relatives a esdeveniments o condicions que hagin sorgit després del tancament de l’exercici però abans de la formulació dels comptes anuals que puguin aportar dubtes significatius sobre la possibilitat que l’empresa continuï funcionant normalment, les possibles situacions a resoldre en la pràctica serien les següents. Si una vegada ponderats els factors causants i mitigadors de la fallida del citat principi, la direcció opina que és procedent aplicar-ho, l’empresa informarà sobre aquests factors en la nota de la memòria relativa als «Aspectes crítics de la valoració i estimació de la incertesa». En cas contrari, també s’informarà sobre aquests fets en el mateix apartat de la memòria juntament amb una referència expressa al fet que els comptes anuals s’han formulat aplicant el marc d’informació financera aprovat per la present Resolució.“

c) La correcció valorativa sense precedents i generalitzada que s’està produint en les inversions financeres (accions de companyies cotitzades, bons, participacions en empreses del grup, etc.).

Atès que l’aparició del coronavirus SARS-CoV-2 en l’últim trimestre de l’exercici 2019 ha produït una massiva i dràstica caiguda del valor dels actius financers a escala mundial, per a l’ICAC és raonable considerar que aquest fet té relació amb les condicions de les inversions en la data del balanç i, per tant, s’ha de corregir la valoració dels actius financers al tancament de l’exercici 2019.

Referent a això, aquest Institut es reitera en l’aplicació de les regles generals previstes en la NRV 23a.

El Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, en el seu article 29, va aprovar una línia d’avals atorgada pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital per cobrir el finançament atorgat per entitats de crèdit, establiments financers de crèdit, entitats de diners electrònics i entitats de pagaments a empreses i autònoms.

Per la seva part, el Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació va determinar, en el seu article 12, la falta d’inici del període executiu per a determinats deutes tributaris en el cas de concessió de finançament a què es refereix l’article 29 del Reial decret llei 8/2020.

Els requisits per poder-se acollir a aquesta possibilitat són els següents:

1. S’ha de tractar de declaracions liquidacions i autoliquidacions no ingressades, que el seu termini de presentació conclogui entre el 20 d’abril i el 30 de maig de 2020 i hagin estat presentades en termini.
2. El deutor ha d’haver sol·licitat abans de la fi del termini d’ingrés de l’autoliquidació el finançament de l’article 29 RDL 8/2020 a les entitats financeres per al pagament dels deutes tributaris resultants d’aquestes declaracions liquidacions i autoliquidacions i per, almenys, l’import d’aquests deutes.
3. Ha d’aportar un certificat de l’entitat financera acreditatiu d’haver-se efectuat la sol·licitud de finançament abans que transcorrin 5 dies des de la fi del termini de presentació de l’autoliquidació.

Així mateix, és important assenyalar que perquè no s’iniciï el període executiu és necessari que el pagament es realitzi amb el finançament obtingut, perquè en cas contrari, no s’entendria complert el requisit exigit.

Per aquest motiu, l’AEAT ha procedit a donar d’alta un tràmit específic en la Seu Electrònica de l’Agència Tributària amb la següent denominació: “Sol·licitud de no-inici del període executiu de l’article 12 del RDL 15/2020 per concessió de finançament“. Aquest enllaç es troba en la següent ruta: Seu Electrònica-Agència Tributària Inici → Tots els tràmits → Recaptació → Altres → Altres procediments de recaptació.

Les possibilitats d’accés, un cop es punxa en l’enllaç assenyalat, són dos: mitjançant el sistema de Cl@ve PIN (introduint el DNI corresponent) o mitjançant certificat o DNI electrònic.

Per qualsevol d’aquestes vies s’arriba al Registre telemàtic per presentar la sol·licitud. S’accedeix a un formulari amb una sèrie de dades que cal emplenar.

1. S’identifica el tràmit (R1001- Sol·licitud de no inici del període executiu de l’art. 12 RDL 15/2020 per concessió de finançament) i el procediment (R100 – Altres procediments de recaptació.)
2. S’ha d’assenyalar si s’actua en nom propi o en representació de tercers.
3. Dades de l’interessat i de contacte.
4. Documentació que s’annexa, amb un enllaç per afegir-hi fitxers. Fent-ne ús, el sol·licitant podrà annexar el certificat bancari justificant que ha sol·licitat el finançament.
5. Camp per escriure-hi el motiu de la presentació.
6. Després, es procedeix a la presentació (botó “Presentar”). Una vegada signat i enviat, s’obtindrà un rebut de presentació.

Una de les conseqüències que ha tingut l’estat d’alarma ha estat l’establiment d’una moratòria de pagament de lloguers, recollida, d’una banda, en el Reial decret llei 11/2020 de mesures urgents complementàries per a l’àmbit social i econòmic, i que va afectar les persones físiques arrendatàries d’habitatge habitual que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica amb motiu de la COVID 19.

I, també, el Reial decret llei 15/2020, en aquest cas per a persones físiques i persones jurídiques que siguin arrendatàries de contractes d’arrendaments per a ús diferent de l’habitatge.

Això està portant, en alguns casos, a la renegociació de contractes d’arrendament de locals de negoci per causa de força major. Les sol·licituds efectuades pels arrendataris poden tenir un abast molt diferent, però habitualment es refereixen a reduccions o bonificacions de la renda arrendatària o a l’establiment de períodes de carència en la meritació o en l’exigibilitat de les rendes durant els mesos que duri l’actual situació. Per això resulta d’interès tenir en compte les possibles implicacions tributàries a l’efecte de l’IVA.

Quan es merita l’IVA?

L’arrendament és un servei de tracte successiu, la qual cosa suposa que l’IVA es meriti, en general, quan les rendes siguin exigibles.

D’aquesta manera, la repercussió i ingrés de l’impost serà obligatòria amb independència de l’impagament de la renda, fins i tot encara que aquest impagament tingui la seva causa en la força major.

Tal com es desprèn del criteri de la Direcció General de Tributs (per exemple, en la resolució vinculant V1117-16, de 21 de març), “només en el cas que formalment i expressament es cancel·li temporalment la relació contractual arrendatària, o es modifiqui el moment de la seva exigibilitat, amb motiu de la mesura cautelar de clausura del local que n’impedeix l’ús, es deixarà de meritar l’impost sobre el valor afegit”.

En definitiva, només si abans de l’exigibilitat de la renda s’assoleix un acord exprés entre l’arrendador i l’arrendatari retardant aquesta exigibilitat i/o reduint les rendes, es podrà evitar la repercussió de l’IVA sobre la renda originalment pactada en el moment de l’exigibilitat inicialment acordada. No s’oblidi, en qualsevol cas, que si només es modifica l’exigibilitat, això retardarà la repercussió de l’IVA, però no l’import de la renda sobre la qual, una vegada es produeixi aquesta exigibilitat, s’haurà de calcular l’IVA a repercutir.

Enfront d’això, si no s’ha assolit aquest tipus d’acord amb caràcter previ a l’exigibilitat de la renda i, per tant, s’ha repercutit l’impost sobre l’import de la renda original, caldrà modificar la base imposable posteriorment en dues situacions:

• Si s’ofereixen descomptes o bonificacions posteriors a la meritació i exigibilitat de les rendes.
• Si es produeix l’impagament de les rendes ja facturades.

En tots dos casos, s’han d’emetre les corresponents factures rectificatives; en el segon, a més, s’haurà de seguir el procediment especialment regulat per a supòsits d’impagament, que implica efectuar l’oportuna comunicació a l’Administració Tributària.

Criteri de la DGT

Segons el criteri de la Direcció General de Tributs (DGT) només la modificació del moment de l’exigibilitat evita la meritació de l’impost, sempre que aquesta modificació es pacti de manera expressa.

Si no es negocia la modificació en aquest moment, tindrà lloc la meritació de l’impost, sense perjudici que es pugui modificar posteriorment la base imposable (i) si s’atorguen descomptes o bonificacions posteriors, o (ii) si té lloc l’impagament de les rendes. Però això requereix seguir un procediment que exigeix l’emissió de factures rectificatives i, en els casos d’impagament, a més, un procediment especial regulat per a aquests supòsits.

En la seva recent resolució V1467-20, de 19 de maig de 2020 (en la qual es fa referència a les renegociacions d’arrendaments a conseqüència del COVID-19), la DGT ha conclòs en el mateix sentit.

En concret, analitza el cas d’una persona física arrendadora d’un local comercial en el qual exerceix l’activitat d’hostaleria que ha acordat una reducció del 50% de la renda amb l’entitat arrendatària. La DGT es remet a les regles de meritació d’IVA en les operacions de tracte successiu, per concloure que “només en el cas que formalment i expressament es cancel·li temporalment la relació contractual arrendatària o es modifiqui el moment de la seva exigibilitat es deixarà de meritar l’impost sobre el valor afegit”. Per tant:

1. Si la condonació parcial de la renda es realitza amb anterioritat o simultàniament a l’exigibilitat de la renda, s’ha d’entendre que la nova renda s’ha reduït en la quantia corresponent i, per tant, el descompte no formarà part de la base imposable de l’operació.
2. Si la condonació es pacta després de l’exigibilitat de la renda, es produirà la meritació de l’impost i, per tant, caldrà repercutir IVA sobre tota la renda, malgrat el pacte de condonació. En aquest cas, recordem que es podrà recuperar l’IVA corresponent al descompte mitjançant el procediment de minoració de la base imposable només si es donen les circumstàncies que permeten aquesta minoració.

Ens permetem recordar-li que un any més arriba la cita amb Hisenda i s’inicia la CAMPANYA DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS de l’exercici 2019. 

Hisenda no perdona. Malgrat l’estat d’alarma pel coronavirus SARS-CoV-2, un any més, els contribuents de l’impost sobre societats han de donar compte a Hisenda de les seves obligacions fiscals. La crisi del coronavirus ha alterat l’economia i la vida social dels ciutadans, però la cita anual amb Hisenda es mantindrà intacta, ja que no s’interrompen els terminis per a la presentació de la declaració de l’impost sobre societats (*IS).

No obstant això, cal tenir en compte que en el BOE del dia 27 de maig s’ha publicat el Reial decret llei 17/2020 pel qual s’adopten mesures complementàries en matèria tributària, amb efectes des del 28 de maig de 2020, entre les quals s’estableix que el termini de tres mesos per formular els comptes anuals i altres documents legalment obligatoris es computarà des de l’1 de juny de 2020 (i no des de la finalització de l’estat d’alarma), i redueix a dos mesos el termini per aprovar els comptes anuals des que finalitza el termini per a la seva formulació, amb el que les empreses disposaran abans d’uns comptes aprovats i dipositats en el Registre Mercantil i s’harmonitza aquest termini per a totes les societats, siguin cotitzades o no, de manera que totes hauran de tenir els comptes aprovats dins dels deu primers mesos de l’exercici.

Doncs bé, cal tenir en compte que el Registre Mercantil ha publicat el 28 de maig de 2020 una nota en la seva pàgina web sobre la legalització dels llibres i el dipòsit dels comptes corresponents a l’exercici tancat el 31 de desembre de 2019, en la qual diu que d’acord amb la disposició final 8a del Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig (BOE 27/05/2020) que ha modificat els apartats 3 i 5 de l’article 40 del Reial decret llei 8/2020, quan per efectuar la presentació en termini de la legalització dels llibres i dels dipòsits de comptes anuals, seran els següents:

• Formulació comptes anuals: s’estableix un termini de tres mesos des del dia 1 de juny per formular els comptes anuals de l’exercici 2019. En conseqüència la data límit per a la formulació de comptes anuals seria el 31 d’AGOST de 2020.

Sense perjudici de l’anterior, serà vàlida la formulació dels comptes anuals dins del període de l’estat d’alarma.

• Data màxima per presentar en termini la legalització dels llibres: 30 de SETEMBRE 2020.        
• Data màxima per celebrar la junta general ordinària que aprova els comptes i l’aplicació del resultat: 31 d’OCTUBRE 2020.
• Data màxima per presentar en termini el dipòsit dels comptes anuals: un MES des del dia en què s’hagi celebrat la junta d’aprovació de comptes anuals 31 d’octubre (en cas d’exhaurir terminis i celebrar-se la junta en data 31 d’octubre) la data màxima serà el 30 de NOVEMBRE de 2020.

No obstant l’anterior, es podran formular els comptes durant l’estat d’alarma així com la seva verificació comptable dins del termini legalment previst, i dipositar-los en el Registre en el termini ordinari.

D’acord amb els nous terminis de formulació i aprovació dels comptes anuals, es permet que es presenti una segona autoliquidació de l’impost sobre societats fins al 30 de novembre de 2020.

Malgrat això, el termini es manté amb caràcter general dins dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu (enguany com que el 25 de juliol és dissabte, el termini s’acaba el 27 de juliol) per a entitats el període impositiu del 2019 de les quals coincideixi amb l’any natural. No obstant l’anterior, si el període impositiu coincideix amb l’any natural, i es domicilia el pagament del deute tributari, el termini per a aquesta domiciliació bancària és del 1-7-2020 al 20-7-2020, tots dos inclusivament, si bé es pot realitzar en l’entitat de dipòsit que actuï com a col·laboradora en la gestió recaptatòria (banc, caixa d’estalvi o cooperativa de crèdit) situada en territori espanyol en la qual es trobi oberta al seu nom el compte en el qual es domicilia el pagament. En els supòsits de domiciliació bancària els pagaments s’entenen realitzats en la data de càrrec en compte de les domiciliacions, i es considera justificant de l’ingrés l’expedit per l’entitat de dipòsit.

Tenint en compte l’anterior, en l’àmbit tributari el RDL 19/2020 ha modificat el règim de presentació de les declaracions de l’impost sobre societats dels exercicis iniciats en 2019 per a aquells contribuents que el seu termini per a la formulació i aprovació dels comptes anuals de l’exercici s’hagi ajustat al que es disposa en els referits articles 40 i 41 del Reial decret llei 8/2020 (modificat, com hem indicat, pel Reial decret llei 19/2020).

La novetat és que si a 25 de juliol de 2020 l’entitat hagués aprovat comptes -fet que pot succeir sense incomplir cap termini segons el vist en les modificacions mercantils- aquesta declaració es realitzarà amb els “comptes anuals disponibles” que, en cotitzades, seran els comptes auditats i, per a totes les altres, seran els comptes auditats -si és el cas- o els comptes formulats però, si encara no han estat formulats -que també és possible pel que hem vist perquè el termini finalitza el 31 d’agost- amb la comptabilitat portada d’acord amb el Codi de Comerç.

Però, si els comptes aprovats fossin diferents dels utilitzats en la declaració, l’entitat en presentarà una de nova, fins al 30 de novembre de 2020 com a màxim.

Característiques de la nova autoliquidació:

• Si en resulta una quantitat a ingressar més gran o una quantitat a retornar menor que en la primera, es considera complementària, i es reporta per aquest import interessos de demora des que va acabar el termini de la “normal” -en general des del 25 de juliol-.
• Si en resulta menys import a ingressar o més a retornar es considerarà rectificació de la primera però sense els efectes de les autoliquidacions rectificatives -sense meritació d’interessos de demora pel diferencial des de la data de presentació i sense aplicar el procediment establert per a elles dels articles 126 i següents del Reglament d’aplicació dels tributs-.
• En la nova autoliquidació es podran modificar les opcions o exercir les opcions com en qualsevol declaració presentada en termini. Per exemple, encara que en la presentada al juliol no s’hagin compensat bases negatives, sí que es podran compensar en la de novembre i l’Administració no podrà discutir-ho.
• El termini de 6 mesos a partir del qual es meriten interessos de demora, si la quantitat que resulti a retornar per la presentació de l’autoliquidació no s’ha fet efectiva, es comptarà a partir del 30 de novembre de 2020. Per tant, en cas que resulti una quantitat a retornar d’aquesta segona autoliquidació, la meritació d’interessos de demora començarà l’1 de juny de 2021.
• Com a excepció a l’anterior, si a la segona declaració es produeix una rectificació de la primera amb un resultat a retornar perquè es va ingressar efectivament en aquesta primera, els interessos de demora sobre la devolució es reportaran des del primer termini -en general, el 25 de juliol-.
• S’aclareix que tant una declaració com l’altra podran ser comprovades per l’Administració.

Principals novetats

Aquesta campanya presenta algunes novetats i obligacions de caràcter formal que hem de conèixer i tenir en compte. 

L’exercici 2019, que hem de declarar ara en 2020, ve marcat per l’aprovació de diverses normes que afecten la declaració de l’IS, entre les quals destaca la Resolució de l’ICAC, de 5 de març de 2019 que va entrar en vigor en 2020. Aquesta norma mercantil afectarà l’impost quan es realitzin unes certes operacions amb instruments financers o quan es realitzi l’aplicació del resultat a les diferents partides. A més, hem de tenir en compte la incidència de la COVID-19 en la formulació de comptes anuals i efectes en la declaració de l’impost sobre societats.

Entre altres novetats que hem de tenir en compte en la declaració de l’IS, destaquen: la reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles, el denominat Patent box, afegint també un nou règim transitori per a aquest incentiu i modificacions en la regulació de la informació país per país a fi de millorar l’adaptació del Reglament de l’impost sobre societats, i en matèria de retencions s’estableix un nou supòsit d’excepció a l’obligació de retenir en relació amb les quantitats satisfetes als fons de pensions pels fons de pensions oberts. També s’ha modificat la deducció per inversions en produccions espanyoles de llargmetratges cinematogràfics i de sèries audiovisuals i de la  deducció per despeses realitzades en territori espanyol en execució de produccions estrangeres de llargmetratges cinematogràfics o d’obres audiovisuals, i l’eliminació de la deducció per creació d’ocupació vinculada al contracte per temps indefinit de suport als emprenedors.

Mitjançant aquesta carta volem informar-los de tot això, sense perjudici dels terminis de presentació de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

Igual que en l’exercici anterior, existeix un model 200 de declaració individual, que inclou altres peticions d’informació i continua incorporant una important càrrega extra de treball. A més, per a grups fiscals existeix un model específic de declaració: el model 220.

Recordi que tindrà caràcter obligatori per als contribuents, la presentació per via electrònica a través d’Internet dels models 200 i 220, independentment de la forma o denominació que adopti el subjecte passiu de l’impost.

Atenció. En relació amb l’emplenament del model 200 de declaració, hem de recordar que des del passat 1 de juliol de 2019 el programa d’ajuda PADIS del model 200 ja no està disponible i ha estat substituït per un formulari d’ajuda (Sociedades web).

Qui estan subjectes a l’impost sobre societats?

La subjecció a l’impost la determina la residència en territori espanyol. Es consideraran residents en territori espanyol les entitats en les quals concorri algun dels següents requisits:

1. Que s’haguessin constituït conforme a les lleis espanyoles.
2. Que tinguin el seu domicili social en territori espanyol.
3. Que tinguin la seu de direcció efectiva en territori espanyol.

A aquest efecte, s’entendrà que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori espanyol quan en ell radiqui la direcció i control del conjunt de les seves activitats.

L’administració tributària podrà presumir que una entitat radicada en algun país o territori de nul·la tributació o considerat com a paradís fiscal té la seva residència en territori espanyol quan els seus actius principals, directament o indirecta, consisteixin en béns situats o drets que es compleixin o exercitin en territori espanyol, o quan la seva activitat principal s’hi desenvolupi, tret que aquesta entitat acrediti que la seva direcció i efectiva gestió té lloc en aquell país o territori, així com que la constitució i operativa de l’entitat respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives diferents de la simple gestió de valors o altres actius.

Concretament, seran contribuents de l’impost, quan tinguin la seva residència en territori espanyol:

Tota classe d’entitats, sigui quina sigui la seva forma o denominació, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia, excepte les societats civils que no tinguin objecte mercantil.

S’inclouen, entre altres:

• Les societats civils amb objecte mercantil
• Les societats mercantils: anònimes, de responsabilitat limitada, col·lectives, laborals, etc.
• Les societats estatals, autonòmiques, provincials i locals.
• Les societats cooperatives i les societats agràries de transformació.
• Les societats unipersonals.
• Les agrupacions d’interès econòmic.
• Les agrupacions europees d’interès econòmic.
• Les associacions, fundacions i institucions de tota mena, tant públiques com privades.
• Els ens públics (administracions de l’Estat, administració de les comunitats autònomes, corporacions locals, organismes autònoms, etc.).

A més, les següents entitats, mancades de personalitat jurídica pròpia:

• Els fons d’inversió regulats en la Llei d’institucions d’inversió col·lectiva.
• Les unions temporals d’empreses.
• Els fons de capital-risc.
• Els fons de pensions.
• Els fons de regulació del mercat hipotecari.
• Els fons de titulització hipotecària.
• Els fons de titulització d’actius.
• Els fons de garantia d’inversions.
• Les comunitats titulars de muntanyes veïnals de mancomú.
• Els Fons d’Actius Bancaris.

Els contribuents seran gravats per la totalitat de la renda que obtinguin, amb independència del lloc on s’hagués produït i sigui quina sigui la residència del pagador.

Qui estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats?

Estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats tots els contribuents d’aquest, amb independència que hagin desenvolupat o no activitats durant el període impositiu i que s’hagin obtingut o no rendes subjectes a l’impost.

Per consegüent, circumstàncies com ara que l’entitat romangui inactiva o que, tenint activitat, no s’hagin generat rendes sotmeses a tributació, no eximeixen al contribuent de l’obligació de presentar la preceptiva declaració.

Concretament, les entitats sense ànim de lucre, col·legis professionals, associacions empresarials, cambres oficials, sindicats de treballadors i partits polítics, entre altres, estaran obligats a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

Com a úniques excepcions a l’obligació general de declarar, la normativa vigent contempla les següents:

• Les entitats declarades totalment exemptes per l’article 9.1 de la Llei de l’impost sobre societats o que els sigui aplicable el règim d’aquest article.
• Les entitats parcialment exemptes a què es refereix l’article 9.3 de la Llei de l’impost sobre societats que compleixin els següents requisits:

• Que els seus ingressos totals no superin els 75.000 euros anuals.
• Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin els 2.000 euros anuals.
• Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.
• Les comunitats titulars de muntanyes veïnals de mancomú respecte d’aquells períodes impositius en què no tinguin ingressos sotmesos a l’impost sobre societats, ni incorrin en cap despesa, ni realitzin les inversions que donen dret a la reducció en la base imposable específicament aplicable a aquests contribuents.

Atenció. Tingui present que les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil, que tributaven en règim d’atribució de rendes en l’IRPF, passen a ser contribuents de l’impost sobre societats. No obstant això, continuaran tributant per l’IRPF, les societats civils que realitzin activitats agrícoles, ramaderes, forestals, pesqueres, mineres, així com les professionals en el sentit de la Llei 2/2007, de societats professionals.

Quin és el període impositiu i la meritació de l’impost?

Regla general

El període impositiu, al qual s’ha de referir la declaració de l’impost sobre societats, coincideix amb l’exercici econòmic de cada entitat.

Regles particulars

Encara que no hagi finalitzat l’exercici econòmic, el període impositiu s’entén conclòs en els següents casos:

• Quan l’entitat s’extingeixi. S’entén produïda l’extinció quan tingui lloc l’assentament de cancel·lació de la societat en el Registre Mercantil, i en conseqüència, estarà obligada a presentar la seva declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a aquest assentament de cancel·lació.
• Quan tingui lloc un canvi de residència de l’entitat resident en territori espanyol a l’estranger.
• Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la no subjecció a l’impost sobre societats de l’entitat resultant.
• Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la modificació del seu tipus de gravamen o l’aplicació d’un règim tributari especial.

En cap cas, el període impositiu pot excedir de dotze mesos.

En resum:

La durada del període impositiu pot ser:

• Dotze mesos
  • coincident amb l’any natural
  • no coincident amb l’any natural
• Inferior a dotze mesos

En qualsevol cas, els contribuents de l’impost sobre societats hauran de presentar una declaració independent per cada període impositiu.

Pel que respecta a la meritació, l’impost sobre societats s’esdevindrà l’últim dia del període impositiu.

Principals novetats per a la declaració de l’exercici 2019

El període impositiu de l’exercici 2019 que les empreses ara han de declarar és, des del punt de vista tributari, un any atípic perquè quasi que no s’han aprovat normes d’interès que afectin aquest impost. L’escassetat en la publicació de normativa tributària és habitual en els últims anys, sobretot si es compara amb anys precedents.

No obstant això, l’exercici 2019, que hem de declarar ara en 2020, ve marcat per l’aprovació de diverses normes que afecten la declaració de l’IS, tot això sense perjudici dels terminis de presentació i peculiaritats de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

L’exercici 2019, que hem de declarar ara en 2020, ve marcat per l’aprovació de diverses normes que afecten la declaració de l’IS, entre les quals destaca la Resolució de l’ICAC, de 5 de març de 2019 que va entrar en vigor en 2020. Aquesta norma mercantil afectarà l’impost quan es realitzin unes certes operacions amb instruments financers o quan es realitzi l’aplicació del resultat a les diferents partides. A més, hem de tenir en compte la incidència de la COVID-19 en la formulació de comptes anuals i efectes en la declaració de l’impost sobre societats. Després de la declaració de l’estat d’alarma, una de les mesures incorporades a través del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, és la suspensió del termini de formulació de comptes anuals, que ara s’ha vist també modificat, com ja hem comentat, pel Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig.

Tampoc podem oblidar que s’ha prorrogat per a 2019 la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l’Estat que va introduir canvis en l’impost. En concret, es torna a modificar la reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles, el denominat Patent box, afegint també un nou règim transitori per a aquest incentiu. També es regula una exempció per a determinades rendes obtingudes per les Autoritats Portuàries, amb efectes per als períodes impositius iniciats a partir del 2017. També el Reial decret 17/2018 ha modificat, amb efectes per a exercicis impositius iniciats a partir del dia 10 de novembre de 2018, l’article 15 de la Llei de l’impost per impedir la deducció en el prestador del deute tributari per actes jurídics documentats en les operacions de préstecs hipotecaris.

D’altra banda també hem de tenir en compte la Llei 8/2018, de 5 de novembre, per la qual es modifica la Llei 19/1994 de modificació del règim econòmic i fiscal de Canàries, que realitza diverses modificacions que afecten la regulació de la Reserva per a inversions a Canàries -RIC- i el Reial decret llei 27/2018, de 28 de desembre, pel qual s’adopten determinades mesures en matèria tributària i cadastral, que va introduir modificacions aprovades per la Circular 4/2017, de 27 de novembre, del Banc d’Espanya, a entitats de crèdit, sobre normes d’informació financera pública i reservada, i models d’estats financers.

A això cal afegir des del punt de vista comptable, un apreciable esforç extra per part de l’ICAC, que ha emès un gran nombre de consultes dirigides a aclarir algunes de les qüestions més complexes en l’aplicació dels plans generals de comptabilitat, així com noves resolucions d’interès per a aquesta declaració.

Amb la finalitat de poder-li oferir un millor servei, li preguem que prepari com més aviat millor la documentació necessària i que sol·liciti dia i hora per poder-la analitzar conjuntament.

Tingui present la següent documentació: 

✔	Comptes anuals 2019: hi tindrem la informació bàsica que cal incorporar al model de l’impost sobre societats.  Atenció. Després de la declaració de l’estat d’alarma, una de les mesures incorporades a través del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, és la suspensió del termini de formulació de comptes anuals. Ampliat el termini de formulació, convé tenir en compte que les estimacions dels fets i circumstàncies existents en la data de tancament poden ser objecte de millor estimació en la data en què es formulen els comptes anuals i, no cal descartar, que es podria acostar a la data legal actual de presentació de la declaració de l’impost. Cal tenir en compte que des del 28 de maig de 2020, el Reial decret llei 19/2020 estableix que el termini de tres mesos per formular els comptes anuals i altres documents legalment obligatoris es computarà des de l’1 de juny de 2020 (i no des de la finalització de l’estat d’alarma). D’altra banda, es redueix a dos mesos el termini per aprovar els comptes anuals des que finalitza el termini per a la seva formulació. En aquest sentit, en el període de formulació de comptes anuals les empreses han de prendre la decisió sobre si l’expansió de la COVID-19 s’ha d’entendre o no com un “fet posterior al tancament” que hagi d’implicar o no, un ajust en les magnituds dels seus comptes anuals.
✔	Declaracions de l’impost sobre societats d’exercicis anteriors: ens donaran pistes sobre diferències entre la base imposable i el resultat comptable que puguin revertir en 2019, bases imposables negatives que puguem compensar, saldo de deduccions no aplicades en el passat que es poden aprofitar ara, etc.
✔	Declaracions 2019 d’altres impostos perquè les quadrem amb les magnituds consignades en la declaració de societats: IVA (resum anual), 190 de retencions, 180 de retencions per arrendament d’immobles, 193 (resum anual de retencions del capital mobiliari), etc.
✔	Pagaments fraccionats del 2019.
✔	Certificats: de retencions sobre arrendaments d’immobles, sobre rendiments del capital mobiliari percebuts, d’entitats en règim d’atribució de rendes, si és que la societat és partícip o comuner o de donatius o donacions efectuades en l’exercici i de donatius o donacions, etc.

Dins de les funcions de la Direcció General de Treball (DGT) es troben la d’elaborar informes i consultes relatives a la interpretació i aplicació de les disposicions jurídiques de la seva competència. A pesar que aquesta funció s’exerceix en termes generals i no és vinculant, donada l’ambigüitat de les diferents normes relacionades amb la COVID-19 en l’àmbit laboral, els aclariments d’aquest Organisme tenen una rellevància especial.

Donades les llacunes i inconcrecions dels diferents reials decrets llei entorn dels ERTO, són ja diversos els criteris o consultes emesos a manera d’aclariments per la DGT.

Recentment, la DGT ha publicat algunes notes informatives (o «criteris» interpretatius) tractant d’aclarir el sentit del controvertit Reial decret llei 18/2020 sobre els ERTO per força major total o parcial.

En concret, podem destacar les següents:

• DGT-SGON-962CRA, 19 de maig 2020
• DGT-SGON-726PGG, 27 de maig 2020
• DGT-SGON-733PGG, 27 de maig 2020

CONSULTA DGT-SGON-962CRA

D’altra banda, en la seva Consulta DGT-SGON-962CRA, emesa amb data de 19 de maig de 2020, la DGT aclareix diferents aspectes sobre el concepte de força major vinculada a la COVID-19 durant la fase de desconfinament, així, en relació al Reial decret llei 18/2020, de 12 de maig, s’aclareix:

«a) La força major parcial no actua de manera automàtica en aquelles activitats econòmiques que es puguin reiniciar d’acord amb les ordres ministerials referents al procés de desescalada sinó en la mesura en què les causes de l’art. 22 del Reial decret llei 8/2020 permetin “parcialment” l’inici de l’activitat i els treballadors afectats per les mesures de regulació d’ocupació es reincorporin, fins i tot abans del 13 de maig, i la forma o percentatge en què ho facin, entenent-se en un altre cas en força major total.

b) La força major total, a partir de l’entrada en vigor del present reial decret llei, es refereix a les empreses que continuen aplicant les mesures autoritzades de suspensió o reducció de jornada, afecti tota o part de la plantilla, en la mesura en què les causes referides en l’article 22.1 del Reial decret llei 8/2020, impedeixin l’inici de la seva activitat i, en tot cas, fins al 30 de juny de 2020.

Responent a les concretes consultes les empreses es trobaran en força major total a l’efecte del Reial decret llei 18/2020 independentment del nombre de treballadors afectats per l’ERTO, així no si haguessin desafectat algun treballador amb caràcter previ o posterior d’acord amb el règim d’exoneracions previst per la TGSS i els seus efectes.

Així mateix, es troben en força major total les empreses que continuen aplicant les mesures autoritzades en la mesura en què les causes previstes inicialment els impedeixen de recuperar la seva activitat».

El citat RDL 18/2020, de 12 de maig, en relació amb la força major parcial vinculada a la COVID-19 durant la fase de desescalada o desconfinament el supòsit es refereix a “des del moment en el qual les causes reflectides en aquest precepte permetin la recuperació parcial de la seva activitat, fins al 30 de juny de 2020“.

Continua assenyalant el precepte: “Aquestes empreses i entitats hauran de reincorporar els treballadors afectats per mesures de regulació temporal d’ocupació, en la mesura necessària per al desenvolupament de la seva activitat, prevalent els ajustos en termes de reducció de jornada.“

Una empresa pot romandre en ERTO total força major durant la desescalada si es permet l’activitat?

Per a la DGT,

«La força major parcial té per tant com element nuclear la reincorporació dels treballadors afectats per l’ERTO autoritzat, en la mesura necessària i com ho permeti la recuperació parcial de l’activitat, tot això de conformitat amb els efectes que en matèria d’exoneració de quotes correspon interpretar a la TGSS.

Tal com es declara en l’exposició de motius del reial decret llei, l’objectiu de la norma és “permetre una transició adequada que possibiliti la recuperació gradual de l’activitat empresarial i que es desenvolupi de forma compassada amb la recuperació de l’activitat econòmica general, comptant, per a això, amb l’estímul necessari”»

«La brevetat del precepte no resta claredat sobre els seus elements ni sobre els seus requisits des del moment en què el legislador el que ha pretès és donar solució a unes circumstàncies d’impossible previsió- la situació d’emergència sanitària- no sols en el seu esdeveniment sinó també en els seus efectes, establint que aquelles empreses que es van veure abocades a l’adopció de mesures de suspensió o reducció de jornada conformement a les causes descrites en l’article 22.1, hagin de i puguin recuperar els seus treballadors, d’una manera àgil, amb les garanties necessàries i amb un control sobre la causa en la mesura en què aquesta persisteixi».

Segons el matisat per l’Organisme, hem d’entendre que serà l’empresa, atenent les seves circumstàncies concretes, la que opti per una recuperació parcial de la seva activitat i la forma en la qual es produeixi. D’aquesta manera, i malgrat el seu caràcter no vinculant de la resposta, existeix la possibilitat que si una empresa deixa de complir els requisits per a l’existència per força major i manté l’ERTO per força major total, es consideri un frau de llei, amb tot el que això comporta.

CONSULTA DE LA DGT-SGON-733PGG,

En la seva Consulta DGT-SGON-733PGG, emesa amb data de 27 de maig de 2020, la DGT, aclareix diferents aspectes sobre el concepte de força major vinculada a la COVID-19 durant la fase de desconfinament.

En concret es pregunta: 

“PREGUNTA 1- El pas d’ERTO total a ERTO parcial (que per tant afecta les bonificacions) és obligatori per la mena d’activitat?.

Davant aquesta pregunta apel·lant a l’article 1.2 del RDL i a l’exposició de motius s’indica que “Correspon a l’empresa valorar en funció de les seves circumstàncies particulars 1) en quin moment les causes per les quals es va autoritzar l’ERTO per força major permeten la recuperació parcial de la seva activitat i 2) en quina mesura la reincorporació dels treballadors afectats, i en quin percentatge de la seva jornada, és necessària per al desenvolupament de l’activitat.”

“PREGUNTA 2- Què succeeix amb les empreses que basant-se en el criteri de la Direcció General de Treball (encara que no sigui vinculant) i a les declaracions de la Ministra de Treball, en data 1 de maig de 2020, que indicaven que es podia sense problema passar dins d’un ERTO de força major de suspensió a reducció de jornada, ho han fet abans del dia 13 de maig?

D’acord amb el Butlletí RED 11/2020 de la Tresoreria General de la Seguretat Social i de la data d’efectes del Reial decret llei 18/2020, es pot interpretar que les empreses que han aplicat aquestes mesures amb anterioritat al dia 13 de maig de 2020, no podrien aplicar cap mena de bonificació, fins i tot als treballadors que encara continuïn suspesos.

Davant aquesta pregunta la DGT respon que “A efectes laborals, la reincorporació d’algun treballador inclòs en l’ERTO comporta la qualificació de la situació de l’empresa com a “força major parcial”, independentment que s’hagués produït abans de l’entrada en vigor del Reial decret llei 18/2020.”.

PREGUNTA 3- Les empreses que inicialment van sol·licitar un ERTO de força major amb part de la plantilla amb suspensió de jornada i part de la plantilla amb reducció de jornada i no han modificat les seves condicions d’activitat, es considera que continuen en situació d’ERTO total o caldria comunicar que és parcial?.”

“Continuaran en situació de força major total les empreses que continuïn aplicant les mesures autoritzades de suspensió o reducció de jornada, afectin tota o part de la plantilla, en la mesura en què les causes referides en l’article 22.1 del Reial decret llei 8/2020, impedeixin l’inici de la seva activitat i, en tot cas, fins al 30 de juny de 2020. En la mesura en què concorrin les dues condicions descrites en la pregunta 1, es considerarà que aquestes empreses passaran a situació de força major parcial d’acord amb l’art. 1.2 del Reial decret llei 18/2020.”

PREGUNTA 4- Si es recupera algun treballador d’un ERTO per força major (que passi de suspensió a reducció o que s’incorpori a temps complet des d’una reducció) perquè s’entrelluca que pot repuntar l’activitat, però s’observa posteriorment que no hi ha cap càrrega de treball, pot tornar a ser afectat totalment de nou en l’ERTO de força major mentre continuï en vigor, sempre que hi hagi justificació?”

“Sí, això serà possible fins al 30.6.2020 tret que l’empresa comuniqui la renúncia total a l’autoritat laboral.”.

CONSULTA DE LA DGT SGON-726PGG

En la seva Consulta DGT-SGON-726PGG, emesa amb data de 27 de maig de 2020, també es plantegen diversos dubtes sobre el Reial decret llei 18/2020 respecte dels ERTO per COVID-19. En concret: 

1.- Amb el pas a la fase 1 de la desescalada, s’ha permès l’obertura d’aquells bars i restaurants que disposin de terrassa o espai a l’aire lliure, permetent un aforament màxim del 50%, i garantint en tot moment la distància de seguretat. Això comporta que molts negocis únicament disposin d’una, dues o tres taules per a la prestació del servei. En aquest cas, ja que el nombre reduït de serveis que poden oferir-se, no és rendible per al negoci l’obertura dels seus locals en atenció a les noves mesures adoptades amb la publicació del Reial decret llei 18/2020, de 12 de maig.

a) Aquests negocis tenen l’obligació d’obrir al públic i reiniciar la seva activitat? 

b) Es pot considerar que, en haver permès el govern l’obertura d’aquests negocis, amb les citades restriccions, desapareix -encara que sigui parcialment- la causa de força major que va fonamentar l’ERTO aplicat?

La DGT contesta que les empreses que comptin amb un expedient de regulació temporal d’ocupació autoritzada sobre la base de l’article 22 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, es trobaran en situació de força major parcial quan concorrin dues condicions:

1) que les causes descrites en aquest precepte, i per raó de les quals es van aplicar les diferents mesures de flexibilitat en forma de suspensions o reduccions de jornada, permetin la recuperació parcial de la seva activitat, fins al 30 de juny de 2020 i

2) que aquestes empreses reincorporin els treballadors afectats, en la mesura necessària per al desenvolupament de l’activitat, prevalent els ajustos en termes de reducció de jornada.

Correspon a l’empresa valorar en funció de les seves circumstàncies particulars 1) en quin moment les causes per les quals es va autoritzar l’ERTO per força major permeten la recuperació parcial de la seva activitat i 2) en quina mesura la reincorporació dels treballadors afectats, i en quin percentatge de la seva jornada, és necessària per al desenvolupament de l’activitat.

c) La decisió de no obertura del negoci pot comportar la devolució de totes les cotitzacions dels treballadors que no han estat abonades per l’exempció aplicable als ERTO per força major?

S’entén que les empreses que tinguin ERTO per força major derivada de la COVID-19 autoritzats, es trobaran en situació de força major total o parcial en tant l’empresa no comuniqui a l’autoritat laboral la renúncia total a l’ERTO. En cas que no hagi reincorporat treballadors, l’empresa continuarà en situació de força major total. D’altra banda, s’ha de recordar que el reintegrament de les cotitzacions està vinculat a l’obligació de compromís de l’ocupació prevista en la disposició addicional sisena del Reial decret llei 8/2020, en redacció donada pel Reial decret llei 18/2020.

Per a més informació sobre els supòsits de devolució de les cotitzacions exonerades, s’haurà de dirigir a la Tresoreria General de la Seguretat Social dependent del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

d) En cas que no obrís per ser una decisió ruïnosa, o per no generar-se ingressos suficients per atendre les despeses mínimes, hem d’entendre que pel fet de “poder obrir” ja l’ERTO passa a ser parcial?

e) En aquest cas, fins i tot no podent obrir per ser deficitari en aquest moment, hauríem de pagar (amb l’exoneració corresponent) les assegurances socials dels treballadors suspesos?

La DGT contesta, en relació amb aquestes dues preguntes, que únicament quan es reincorporin treballadors en la mesura necessària per al desenvolupament de l’activitat des del moment en què les causes de força major de l’ERTO autoritzat permeten la recuperació parcial de l’activitat, l’empresa es trobarà en situació de força major parcial.

No obstant això, les qüestions sobre cotitzacions s’hauran de plantejar davant la Secretaria d’Estat de Seguretat Social i Pensions dependent del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

2.- Des de l’inici de la fase 0, alguns negocis tenien permesa l’obertura, encara que fos de manera parcial, per la qual cosa moltes empreses han anat rescatant dels ERTO alguns dels treballadors que s’hi havien inclòs.

a) S’aplica el Reial decret llei amb efectes retroactius a aquestes empreses? En cas afirmatiu, se’ls ha d’aplicar els percentatges d’exempció recollits en el citat reial decret llei des de la data de reincorporació del primer treballador?

A efectes laborals, la reincorporació d’algun treballador inclòs en l’ERTO comporta la qualificació de la situació de l’empresa com a “força major parcial”, independentment que s’hagués produït abans de l’entrada en vigor del Reial decret llei 18/2020.

Però això s’entén sense perjudici dels efectes que es poguessin derivar quant a l’aplicació de la normativa de Seguretat Social, que s’haurà de consultar a la Tresoreria General de la Seguretat Social, dependent del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

3.- Respecte als percentatges d’exoneració en les cotitzacions dels treballadors en els supòsits de renúncia a l’ERTO parcial que estableix l’article 4.2 del Reial decret llei 18/2020, per al supòsit del rescat d’un treballador al 50% de la seva jornada, s’entén que haig de cotitzar el 15% de la part corresponent al 50% de jornada en la qual el treballador està prestant serveis de manera activa, i el 40% de la part corresponent al 50% restant de la jornada? O solament el 15% del 50% de jornada? O el 15% de la base de cotització total?

La DGT diu que haurà de preguntar a la Tresoreria General de la Seguretat Social dependent del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

4.- En relació a l’article 1.3 del Reial decret llei 18/2020, només cal comunicar a l’autoritat laboral la renúncia a l’ERTO total, o també en els casos de renúncia a l’ERTO parcial?

D’acord amb aquest art. 1.3, únicament s’haurà de comunicar a l’autoritat laboral la renúncia total, que estableix que “Les empreses i entitats a les quals es refereix aquest article hauran de comunicar a l’autoritat laboral la renúncia total, en el seu cas, a l’expedient de regulació temporal d’ocupació autoritzada, en el termini de 15 dies des de la data d’efectes d’aquella”.

En el mateix sentit es pronuncia l’Exposició de motius en assenyalar que “D’aquesta manera, les empreses poden recuperar la totalitat o part de la seva activitat si és que, per les raons comentades, els treballadors tornen a exercir les seves tasques amb caràcter complet o parcial, renunciant o modificant en la seva aplicació les mesures excepcionals que es van adoptar en un escenari d’interrupció de l’activitat empresarial o de més rigor en el confinament, amb l’únic requisit de comunicar, amb caràcter previ, a l’autoritat laboral competent la renúncia total a aquestes, i al Servei Públic d’Ocupació Estatal aquelles variacions que es refereixin a la finalització de l’aplicació de la mesura respecte a la totalitat o a una part de les persones afectades”.

5.- En relació a l’article 4.3 del Reial decret llei 18/2020, que estableix que “perquè l’exoneració resulti d’aplicació la comunicació es realitzarà per cada codi de compte de cotització”, i per al supòsit d’una empresa que té diversos negocis amb diferents codis de compte de cotització, es pot mantenir l’ERTO total en un negoci per no iniciar-se en ell l’activitat, i no obstant això rescatar part de la plantilla en un altre negoci amb CCC diferent que sí que reiniciarà la seva activitat? Tot això tenint en compte que tot s’ha tramitat en un mateix ERTO I més encara, una mateixa societat, que tingui una part amb terrassa que pot obrir, i una sense terrassa que no pot obrir, pot mantenir en l’ERTO de força major el personal de l’establiment que no té terrassa (ja que encara no pot obrir en fase 1)?

La DGT assenyala que com s’ha dit, la interpretació de l’art. 4 del Reial decret llei 18/2020 correspon a la Tresoreria General de la Seguretat Social dependent del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

6.- En atenció a la disposició final primera tres, salvaguarda de l’ocupació: “3. Aquest compromís del manteniment de l’ocupació es valorarà en atenció a les característiques específiques dels diferents sectors i la normativa laboral aplicable, tenint en compte, en particular, les especificitats d’aquelles empreses que presenten una alta variabilitat o estacionalitat de l’ocupació”.

a) Com s’ha d’interpretar aquest paràgraf? Es poden aplicar unes certes excepcions al sector de l’hostaleria per ser una activitat condicionada per la variabilitat i estacionalitat de l’ocupació?

b) En quins termes es tindran en compte l’estacionalitat? Puc comunicar la fi de temporada als fixos discontinus abans de la data que normalment se’ls comunica?

c) En quins termes s’ha de calibrar el manteniment d’ocupació? La plantilla bàsica a mantenir ha de ser la mateixa que va haver-hi en 2019? Tenint en compte els rècords de turisme, ocupació, reserva, etc.? O es pot flexibilitzar aquesta plantilla bàsica que cal respectar?

En un hotel, en el qual hi hagi treballadors adscrits exclusivament a la piscina -per exemple- i la piscina no es pot obrir, a aquestes persones se’ls pot aplicar una exoneració del 100% per estar prohibit i continuar la força major? O tots els treballadors de l’hotel, passen a cotitzar com ERTO parcial? En aquests casos, no és una qüestió de facturació, ocupació o càrrega de feina (producció), sinó que hi ha parts d’activitat que continuen prohibides i no tinc possibilitat legal de donar-los ocupació ni de rescatar-los de l’ERTO. Puc mantenir-los en el 100% d’exoneració per continuar la prohibició?

La DGT diu que ja s’ha assenyalat que es trobaran en força major parcial les empreses en les quals concorrin les dues condicions descrites anteriorment. Les preguntes sobre la disposició addicional setzena del Reial decret llei 8/2020 en redacció donada pel Reial decret llei 18/2020 s’hauran de plantejar davant la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Com ja l’hem estat informant, el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, ha regulat l’ingrés mínim vital, mitjançant una prestació no contributiva de la Seguretat Social, i amb efectes des de l’1 de juny de 2020.

La norma té per objecte la creació i regulació de l’ingrés mínim vital (d’ara endavant, IMV) com a prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que visquin soles o integrades en una unitat de convivència, quan es trobin en una situació de vulnerabilitat per falta de recursos econòmics suficients per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques.

L’IMV es configura com el dret subjectiu a una prestació de naturalesa econòmica que garanteix un nivell mínim de renda als qui es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica en els termes que es defineixen en el present RDL 20/2020.

Doncs bé, la Seguretat Social acaba de posar en funcionament un simulador web perquè els interessats es puguin fer una idea sobre si podrien optar per aquesta ajuda per a les seves famílies, i la quantitat que li podria correspondre.

Aquest simulador li farà una sèrie de preguntes sobre la seva situació i, segons les respostes, podrà comprovar si compleix els requisits per rebre la prestació de l’IMV i podrà saber l’import aproximat que li correspondria.

Tingui en compte que aquesta simulació no tramita la prestació, i el resultat només té valor informatiu.

• Pot accedir al simulador en el següent enllaç: simulador de l’ingrés mínim vital.
• Per a més informació sobre l’ingrés mínim vital segueixi l’enllaç

L’informem que amb efectes des del passat 28 de maig de 2020, s’ha provat  el Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig, pel qual s’adopten mesures complementàries en matèria agrària, científica, econòmica, d’ocupació i Seguretat Social i tributàries per pal·liar els efectes de la COVID-19, on s’inclouen mesures que afecten els comptes anuals, i s’estableix un nou termini per a la formulació i aprovació dels comptes anuals de l’exercici 2019.

Li recordem que en matèria de formulació, verificació i aprovació dels comptes anuals de les diferents empreses i entitats, l’article 40 i 41 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, va establir un règim extraordinari. Aquest règim extraordinari al cap d’uns dies va ser matisat per la modificació introduïda per la disposició final primera del Reial decret llei 11/2020 (publicat en el BOE del dia 1 d’abril).

En concret en aquesta normativa:

a) S’establia la suspensió del termini de tres mesos des del tancament de l’exercici social per a la formulació de comptes anuals, que es reprendria per altres tres mesos des que finalitzi l’estat d’alarma.

Per al cas que els comptes anuals ja estiguessin formulats a la data de declaració de l’estat d’alarma, s’estenia el termini per a la seva verificació per auditors fins als dos mesos posteriors a la finalització de l’estat d’alarma.

Conforme a això es retardaven els terminis per a les reunions de les juntes generals ordinàries d’aprovació de comptes (tres mesos següents a la data en la qual finalitzés el termini per formular els comptes); i si ja haguessin estat convocades abans de la declaració de l’estat d’alarma i la seva data de celebració fos posterior, es podria modificar el lloc i l’hora de celebració o revocar la convocatòria.

b) En el cas de societats cotitzades, s’estenia a sis mesos des del tancament de l’exercici social l’obligació de publicar i remetre l’informe financer anual i l’informe d’auditoria de comptes anuals a la CNMV i s’establia que la junta general ordinària es podria celebrar dins dels deu mesos a comptar des del tancament de l’exercici social.

Nou termini per a la formulació i aprovació dels comptes anuals 2019

Doncs bé, amb efectes des del 28 de maig de 2020, el Reial decret llei 19/2020 estableix que el termini de tres mesos per formular els comptes anuals i altres documents legalment obligatoris es computarà des de l’1 de juny de 2020 (i no des de la finalització de l’estat d’alarma). D’altra banda, es redueix a dos mesos el termini per aprovar els comptes anuals des que finalitza el termini per a la seva formulació.

A més, encara que no es considera expressament en la nova norma, l’1 de juny també s’inicia el termini de quatre mesos per a la legalització de llibres, d’acord amb la interpretació que va realitzar la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública en la seva resolució de 10 d’abril de 2020 sobre l’impacte que en relació a la legalització dels llibres d’empresaris resulta de l’article 40 del Reial decret llei 8/2020.

Tenint en compte l’anterior, el  Registre Mercantil ha publicat el 28 de maig de 2020 una nota a la seva pàgina web sobre la legalització dels llibres i el dipòsit dels comptes corresponents a l’exercici tancat el 31 de desembre de 2019, en la qual diu que d’acord amb la disposició final 8a del Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig (BOE 27/05/2020) que ha modificat els apartats 3 i 5 de l’article 40 del Reial decret llei 8/2020, quan per efectuar la presentació en termini de la legalització dels llibres i dels dipòsits de comptes anuals, seran els següents:

• Formulació comptes anuals: s’estableix un termini de tres mesos des del dia 1 de juny per formular els comptes anuals de l’exercici 2019. En conseqüència la data límit per a la formulació de comptes anuals seria el 31 d’AGOST de 2020.

Sense perjudici de l’anterior, serà vàlida la formulació dels comptes anuals dins del període de l’estat d’alarma.

• Data màxima per presentar en termini la legalització dels llibres: 30 de SETEMBRE 2020.        
• Data màxima per celebrar la junta general ordinària que aprova els comptes i l’aplicació del resultat: 31 d’OCTUBRE 2020.

Atenció. A partir de la convocatòria de la junta general, qualsevol soci podrà obtenir de la societat, de manera immediata i gratuïta, els documents que han de ser sotmesos a la seva aprovació, així com l’informe de gestió i l’informe de l’auditor de comptes si n’hi hagués.

• Data màxima per presentar en termini el dipòsit dels comptes anuals: un MES des del dia en què s’hagi celebrat la junta d’aprovació de comptes anuals 31 d’octubre (en cas d’exhaurir terminis i celebrar-se la junta en data 31 d’octubre) la data màxima serà el 30 de NOVEMBRE de 2020.

Atenció. El 30 de novembre de 2020 és la data límit per dipositar els comptes anuals del 2019 en termini sempre que l’aprovació dels comptes s’hagués realitzat l’últim dia del termini fixat, això és, el 31 d’octubre de 2020, dos mesos després d’acabar el termini de tres mesos per formular els comptes anuals.

Comptes anuals 2019
Tràmit	Termini màxim
Formulació dels comptes anuals	31 d’agost de 2020
Legalització de llibres oficials	30 de setembre de 2020
Aprovació dels comptes anuals	31 d’octubre de 2020
Dipòsit dels comptes anuals	30 de novembre de 2020
Es considerarà vàlida i en termini la formulació, aprovació i dipòsit dels comptes amb anterioritat

Els comptes anuals

Els comptes anuals comprendran: 

• El balanç
• El compte de pèrdues i guanys
• Un estat que reflecteixi els canvis en el patrimoni net de l’exercici (ECPN),
• Un estat de fluxos d’efectiu (EFE) i
• La memòria

Són documents que formen una unitat i han de ser redactats amb claredat i mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i els resultats de l’empresa de conformitat amb les disposicions legals. Així en la comptabilització de les operacions s’atendrà la seva realitat econòmica i no sols a la seva forma jurídica.

Atenció. En l’ordenament comptable actual, l’Estat de Fluxos d’Efectiu NO RESULTA OBLIGATORI quan es presenten comptes anuals en format Pime o Abreujat; mentre l’Estat de Canvis en el Patrimoni Net (ECPN), que amb l’aprovació del PGC resultava obligatori, a partir de l’1 de gener de 2016, amb la reforma comptable introduïda pel Reial decret 602/2016, de 2 de desembre, TAMPOC RESULTA OBLIGATORI quan es presenten comptes anuals en format Pime o Abreujat.

Qui té l’obligació de presentar els comptes anuals?

Els administradors de la societat, que han de presentar en el Registre Mercantil del domicili social certificació dels acords de la junta de socis d’aprovació d’aquests comptes, d’aplicació del seu resultat, així com, en el seu cas, l’informe de gestió i l’informe de l’auditor, quan la societat estigui obligada a auditoria o s’hagués acordat a petició de la minoria.

Els comptes anuals són objecte de publicitat i qualsevol pot consultar-los i obtenir informació del Registre Mercantil de tots els documents dipositats.

Atenció. Els administradors de la societat són els qui tenen l’obligació de convocar la junta de socis a la qual sotmetre l’aprovació dels comptes i, una vegada aprovats, dur a terme el seu posterior dipòsit davant el Registre Mercantil en el mes següent.

I amb el compliment d’aquest requisit de donar publicitat als comptes anuals s’acaba el cicle que hem de realitzar cada any, a més de la legalització dels llibres oficials.

Si no es dipositen els comptes

Si diposita els comptes més tard, la seva empresa podrà ser objecte de les següents sancions:

• Una multa d’entre 1.200 i 60.000 euros.  L’import concret es determinarà en funció de les partides de l’actiu i del volum de vendes declarades en l’últim impost sobre societats. Si l’empresa (o el grup d’empreses) té un volum de facturació anual de més de 6 milions d’euros, l’import màxim de la multa pot arribar a ser de 300.000 euros.
• A més, si passa un any des de la data de tancament de l’exercici sense que s’hagin dipositat els comptes anuals, el Registre Mercantil quedarà “tancat” per a la seva empresa. És a dir, fins que no els dipositi, no podrà inscriure la majoria d’acords de la societat (per exemple, una escriptura de canvi de domicili o d’ampliació de capital).

Atenció. Si els comptes anuals no s’haguessin dipositat per no estar aprovats per la junta general, el tancament registral es podrà evitar si aquesta circumstància s’acredita amb certificació de l’òrgan d’administració expressant la causa de la falta d’aprovació. Si aquesta situació persisteix, s’ha de presentar la certificació cada 6 mesos.

No obstant això, encara que passi un any sense que la seva empresa presenti els comptes anuals, sí que podrà inscriure en el Registre Mercantil determinats documents: el cessament de l’administrador, una revocació de poders, la dissolució de la societat i el nomenament de liquidadors.

A més, en cas d’incomplir amb la seva obligació de presentar els comptes anuals en el Registre Mercantil del domicili social, al mes següent de la seva aprovació, els administradors estarien  incomplint la legislació vigent amb les següents conseqüències:

• No es permetrà la inscripció de cap document referit a la societat mentre l’incompliment persisteixi, i entre altres coses no es podran nomenar administradors, ni atorgar poders, fins que  no estiguin dipositats els comptes.
• En el cas dels administradors, la no presentació dels comptes suposa que no s’ha actuat amb la diligència d’un empresari ordenat i en conseqüència si s’origina un mal a la societat, tant la societat com els socis o un tercer podrien reclamar els danys causats a la societat per aquest. A més en el cas que la societat es trobi en una situació d’insolvència, la falta de diligència en l’actuació de l’empresari en la no presentació dels comptes, pot suposar que hagi de respondre dels deutes de la societat, ja que la Llei concursal estableix com un supòsit de concurs culpable la no formulació dels comptes anuals, no sotmetre’ls a auditoria en cas d’estar-hi obligat, o la falta de dipòsit en el Registre Mercantil en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs.
• Pot arribar fins i tot a existir responsabilitat penal en cas de cometre conductes fraudulentes com ara falsificar els comptes anuals, tal com estableix l’article 290 del Codi Penal.

Atenció. Quan una societat no està obligada a auditar-se, els socis que representin almenys un 5% del capital (per si sols o agrupats) poden sol·licitar al registrador que nomeni un auditor perquè revisi els comptes. La sol·licitud s’ha de realitzar abans que hagin transcorregut 3 mesos des del tancament de l’exercici del qual s’han d’auditar els comptes.

JUNY

Fins a l’1 de juny

IVA

• Abril 2020. Autoliquidació: 303
• Abril 2020. Grup d’entitats, model individual: 322
• Abril 2020. Grup d’entitats, model agregat: 353

DECLARACIÓ ANUAL DE COMPTES FINANCERS EN L’ÀMBIT DE L’ASSISTÈNCIA MÚTUA

• Año 2019: 289

DECLARACIÓN ANUAL DE CUENTAS FINANCIERAS DE DETERMINADAS PERSONAS ESTADOUNIDENSES

• Año 2019: 290

Hasta el 22 de junio

RENTA Y SOCIEDADES

Retenciones e ingresos a cuenta de rendimientos del trabajo, actividades económicas, premios y determinadas ganancias patrimoniales e imputaciones de renta, ganancias derivadas de acciones y participaciones de las instituciones de inversión colectiva, rentas de arrendamiento de inmuebles urbanos, capital mobiliario, personas autorizadas y saldos en cuentas.

• Mayo 2020. Grandes empresas: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

• Mayo 2020. Declaración recapitulativa de operaciones intracomunitarias: 349
• Mayo 2020. Operaciones asimiladas a las importaciones: 380

IMPUESTO SOBRE LAS PRIMAS DE SEGUROS

• Mayo 2020: 430

IMPUESTOS ESPECIALES DE FABRICACIÓN

• Marzo 2020 (*) Grandes empresas: 553, 554, 555, 556, 557, 558
• Marzo 2020. Grandes empresas: 561, 562, 563
• Mayo 2020: 548, 566, 581
• Mayo 2020 (*): 570, 580
• Declaración de operaciones por los destinatarios registrados, representantes fiscales y receptores autorizados: 510

^(*) Fábricas y Depósitos fiscales que hayan optado por suministrar los asientos contables correspondientes al primer semestre de 2020 a través de la Sede electrónica de la  AEAT entre el 1 de julio y el 30 de septiembre de 2020.

IMPUESTO ESPECIAL SOBRE LA ELECTRICIDAD

• Mayo 2020. Grandes empresas: 560

IMPUESTOS MEDIOAMBIENTALES

• Pago fraccionado 2020: 584

Hasta el 25 de junio

RENTA Y PATRIMONIO

• Declaración anual Renta y Patrimonio 2019 con resultado a ingresar con domiciliación en cuenta: D-100, D-714

Hasta el 30 de junio

RENTA Y PATRIMONIO

• Declaración anual Renta y Patrimonio 2019 con resultado a devolver, renuncia a la devolución, negativo y a ingresar sin domiciliación del primer plazo: D-100, D-714
• Régimen especial de tributación por el Impuesto sobre la Renta de No Residentes para trabajadores desplazados 2019: 151

IVA

• Mayo 2020: Autoliquidación: 303
• Mayo 2020: Grupo de entidades, modelo individual: 322
• Mayo 2020: Grupo de entidades, modelo agregado: 353

DECLARACIÓN INFORMATIVA ANUAL DE AYUDAS RECIBIDAS EN EL MARCO DEL REF DE CANARIAS Y OTRAS AYUDAS DE ESTADO POR CONTRIBUYENTES DEL IMPUESTO SOBRE LA RENTA DE LAS PERSONAS FÍSICAS O DEL IMPUESTO SOBRE LA RENTA DE NO RESIDENTES SIN ESTABLECIMIENTO PERMANENTE

• Año 2019: 282

 

JULIOL

Fins al 20 de juliol

RENDA I SOCIETATS

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

• Juny 2020. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230
• Segon trimestre 2020: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216

Pagaments fraccionats renda

• Segon trimestre 2020:
  • Estimació directa: 130
  • Estimació objectiva: 131

IVA

• Juny 2020. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Juny 2020. Operacions assimilades a les importacions: 380
• Segon trimestre 2020. Autoliquidació: 303
• Segon trimestre 2020. Declaració liquidació no periòdica: 309
• Segon trimestre 2020. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Segon trimestre 2020. Serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i electrònics en l’IVA. Autoliquidació: 368
• Segon trimestre 2020. Operacions assimilades a les importacions: 380
• Sol·licitud de devolució recàrrec d’equivalència i subjectes passius ocasionals: 308
• Reintegrament de compensacions en el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca: 341

IMPOST SOBRE LES PRIMES D’ASSEGURANCES

• Juny 2020: 430

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ

• Abril 2020 (*) Grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558
• Abril 2020. Grans empreses: 561, 562, 563
• Juny 2020: 548, 566, 581
• Juny 2020 (*): 570, 580
• Segon trimestre 2020: 521, 522, 547
• Segon trimestre 2020 (*) Activitats V1, V2, V7, F1, F2: 553
• Segon trimestre 2020. Sol·licituds de devolució: 506, 507, 508, 524, 572
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

(*) Fàbriques i dipòsits fiscals que hagin optat per subministrar els assentaments comptables corresponents al primer semestre del 2020 a través de la seu electrònica de l’AEAT entre l’1 de juliol i el 30 de setembre de 2020. Per al model 553, a més, establiments autoritzats per a la gestió de la comptabilitat en suport paper.

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

• Juny 2020. Grans empreses: 560
• Segon trimestre 2020. Excepte grans empreses: 560

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

Segon trimestre 2020. Pagament fraccionat: 585

IMPOST ESPECIAL SOBRE EL CARBÓ

Segon trimestre 2020: 595

Fins el 27 de juliol

IMPOST SOBRE SOCIETATS I IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS (ESTABLIMIENTS PERMANENTS I ENTITATS EN  ATRIBUCIÓ DE RENDES CONSTITUÏDES A L’ESTRANGER AMB PRESÈNCIA EN TERRITORI ESPANYOL)

Declaració anual 2019. Entitats que el seu període impositiu coincideixi amb l’any natural: 200, 206, 220 i 221

Resta d’entitats: en els 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la fi del període impositiu.

DECLARACIÓ INFROMATIVA ANUAL D’AJUTS REBUTS EN EL MARC DEL REF DE CANÀRIES I ALTRES AJUTS D’ESTAT PER CONTRINUENTS DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS I IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS (ESTABLIMENTS PERMANENTS I ENTITATS EN ATRIBUCIÓ DE RENDES CONSTITUÏDES A L’ESTRANGER AMB PRESÈNCIA EN TERRITORI ESPANYOL)

Any 2019. Entitats que el seu període impositiu coincideixi amb l’any natural: 282

Resta d’entitats: en els 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la fi del període impositiu.

Fins al 30 de juliol

IVA

• Juny 2020: Autoliquidació: 303
• Juny 2020: Grup d’entitats, model individual: 322
• Juny 2020: Grup d’entitats, model agregat: 353

Fins al 31 de juliol

NÚMERO D’IDENTIFICACIÓ FISCAL

• Segon trimestre 2020. Comptes i operacions que els seus titulars no han facilitat el NIF a les entitats de crèdit: 195

IMPOST SOBRE DIPÒSITS EN LES ENTITATS DE CRÈDIT

• Autoliquidació 2019: 411
• Pagament a compte. Autoliquidació 2020: 410

DECLARACIÓ INFORMATIVA TRIMESTRAL DE LA CESSIÓ D’ÚS D’HABITATGES AMB FINALITATS TURÍSTIQUES

• Segon trimestre 2020: 179

1. Ajuts per al foment de l’ús de les assegurances agràries de les línies del Pla d’assegurances agràries 2020

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8133

Data de publicació: 14/05/2020

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8133/1794389.pdf

2. Ajuts destinats a l’execució de programes de sanitat animal en els sectors porcí, cunícola, oví/cabrum i de producció de mol·lusc per a l’any 2020

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8134

Data de publicació: 15/05/2020

Termini:  6/07/2020

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8134/1794445.pdf

3. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a l’organització d’esdeveniments de contingut cultural digital a Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8133

Data de publicació: 14/05/2020

Termini:  9/06/2020

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8133/1794312.pdf

4. Subvencions de suport a les despeses derivades de l’organització a Catalunya d’esdeveniments internacionals i d’actes d’entitats catalanes o dels organismes i xarxes europeus i internacionals amb què es relacionen, en l’àmbit d’acció exterior del qual és competent el Departament

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8133

Data de publicació: 14/05/2020

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8133/1794306.pdf

5. Ajuts destinats a la millora de la producció i la comercialització dels productes de l’apicultura per a l’any 2020

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8134

Data de publicació: 15/05/2020

Termini: 15 dies hàbils a comptar des de l’endemà de la pèrdua de vigència del Reial decret 463/2020, de 14 de març

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8134/1794520.pdf

6. Ajuts de minimis corresponents a l’any 2019-2020 a la promoció i la certificació dels productes amb distintius d’origen i qualitat dels aliments i l’artesania alimentària a Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8134

Data de publicació: 15/05/2020

Termini: 15 dies hàbils a comptar des de l’endemà de la pèrdua de vigència del Reial decret 463/2020, de 14 de març

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8134/1794484.pdf

7. Ajuts destinats a la retirada, en origen, de residus de materials d’aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l’àmbit territorial de Catalunya 

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8138

Data de publicació: 21/05/2020

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Agència de Residus de Catalunya

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8138/1795119.pdf

8. Ajuts destinats a subvencionar els costos per a la compra de productes a base de saponines en la lluita contra el cargol poma en el delta de l’Ebre

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8139

Data de publicació: 22/05/2020

Termini:  26/06/2020

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8139/1795262.pdf

9. Ajuts a les línies del Pla d’assegurances agràries 2020

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8139

Data de publicació: 22/05/2020

Termini:  31/10/2020

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8139/1795300.pdf

10. Subvencions per a despeses estructurals d’entitats afectades pel cessament de l’activitat cultural a causa de l’estat d’alarma amb motiu de la COVID-19

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8135

Data de publicació: 18/05/2020

Termini:  sense determinar

Organisme oficial: Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8135/1794669.pdf

11. Subvencions per al pagament del lloguer per a l’any 2020

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8142

Data de publicació: 27/05/2020

Termini:  3/07/2020

Organisme oficial: Agència de l’Habitatge de Catalunya

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8142/1795728.pdf

12. Subvencions per al pagament del lloguer per a persones grans corresponent a l’any 2020

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8142

Data de publicació: 27/05/2020

Termini:  3/07/2020

Organisme oficial: Agència de l’Habitatge de Catalunya

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8142/1795714.pdf

13. Ajuts per contribuir a minimitzar l’impacte econòmic i social de la COVID-19 en els lloguers de l’habitatge habitual

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 8135

Data de publicació: 18/05/2020

Termini:  30/09/2020

Organisme oficial: Agència de l’Habitatge de Catalunya

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8135/1794633.pdf

1. Subvencions destinades a l’obtenció d’avals de la Societat Anònima Estatal de Caució Agrària S.M.E. (SAECA) per titulars d’explotacions agràries, afectades per la sequera i altres situacions excepcionals, que garanteixin préstecs per a finançar les seves explotacions

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 135

Data de publicació: 14/05/2020

Termini:  15/08/2020

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/14/pdfs/BOE-B-2020-13650.pdf

2. Ajuts corresponents a les accions de dinamització «Europa Excel·lència», del Programa Estatal de Generació de Coneixement i Enfortiment Científic i Tecnològic del Sistema d’R+D+i, Subprograma Estatal de Generació de Coneixement, en el marc del Pla Estatal d’R+D+i 2017-2020

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 150

Data de publicació: 27/05/2020

Termini:  11/06/2020

Organisme oficial: Ministeri de Ciència i Innovació

https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/27/pdfs/BOE-B-2020-14305.pdf

3. Ajuts corresponents a les accions de dinamització «Europa Recerca», contemplades en el Programa Estatal d’R+D+i orientada als Reptes de la Societat, en el marc del Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d’Innovació 2017-2020

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 152

Data de publicació: 29/05/2020

Termini:  17/06/2020

Organisme oficial: Ministeri de Ciència i Innovació

https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/29/pdfs/BOE-B-2020-14439.pdf

4. Ajuts per a la modernització i innovació de les indústries culturals i creatives mitjançant projectes digitals i tecnològics, corresponents a l’any 2020

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 152

Data de publicació: 29/05/2020

Termini:  19/06/2020

Organisme oficial: Ministeri de Cultura i Esport

https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/29/pdfs/BOE-B-2020-14438.pdf

5. Subvencions per al suport a Agrupacions Empresarials Innovadores, corresponents a l’any 2020

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 152

Data de publicació: 29/05/2020

Termini:  26/06/2020

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme

https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/29/pdfs/BOE-B-2020-14436.pdf

6. Subvencions a les corporacions locals, en procediment de concessió directa, per a la realització del projectes d’interès general i social i de garantia de rendes, dins del programa de foment d’ocupació agrària, exercici 2020

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 143

Data de publicació: 21/05/2020

Termini:  15/07 /2020

Organisme oficial: Ministeri de Treball i Economia Social

https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/21/pdfs/BOE-B-2020-13993.pdf

7. Subvencions per a l’execució de projectes d’obres i serveis d’interès general i social, generador d’ocupació estable i garantia de rendes del programa de foment d’ocupació agrària per a l’exercici 2020

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 143

Data de publicació: 21/05/2020

Termini:  21/06 /2020

Organisme oficial: Ministeri de Treball i Economia Social

https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/20/pdfs/BOE-B-2020-13885.pdf

8. Ajudes per a la distribució de pel·lícules de llargmetratge i conjunts de curtmetratges espanyols, comunitaris i iberoamericans per a l’any 2020

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 141

Data de publicació: 19/05/2020

Termini:  8/06 /2020

Organisme oficial: Ministeri de Cultura i Esport

https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/19/pdfs/BOE-B-2020-13797.pdf

9. Ajuts dins del programa estatal de generació de coneixement i enfortiment científic i tecnològic del sistema R+D+i, en el marc del pla estatal de recerca científica i tècnica i d’innovació 2017-2020.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 140

Data de publicació: 18/05/2020

Termini:  10/06 /2020

Organisme oficial: Ministeri de Ciència i Innovació

https://www.boe.es/boe/dias/2020/05/18/pdfs/BOE-B-2020-13733.pdf