L’informem que al BOE del dia 27 de maig s’ha publicat el Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig, pel qual s’adopten mesures complementàries en matèria agrària, científica, econòmica, d’ocupació i Seguretat Social i tributàries per pal·liar els efectes de la COVID-19, amb efectes des del 28 de maig de 2020.

Pel que fa a l’àmbit tributari s’amplien, d’una banda, algunes de les ja decretades anteriorment (s’amplia a 4 mesos -anteriorment eren 3- el període de l’ajornament sense interessos de demora) i per una altra s’afegeixen noves mesures (efectes en la declaració de l’impost sobre societats derivats del retard en l’aprovació de comptes per la COVID 19, retard excepcional a setembre del 2020 de la publicació del llistat de deutors a la Hisenda Pública, exempció en AJD de les escriptures de formalització de diferents moratòries, etc.), que resumim a continuació.

1. Mesures en l’ajornament d’obligacions tributàries per a pimes i autònoms

Respecte als ajornaments sense garanties, amb un màxim de 30.000 €, per a deutors amb volum d’operacions que no superin els 6.010.121,04 €, de les autoliquidacions que el seu termini finalitzi entre el 13 de març i el 30 de maig, regulats per l’article 14 del Reial decret llei 7/2020, en els quals no es meritaven interessos de demora pels 3 primers mesos, ara s’estableix que no es meritin pels 4 primers mesos.

D’altra banda, s’amplia el termini en què no es meritaran interessos de demora derivats de l’ajornament de deutes derivats de declaracions duaneres: serà durant el termini dels quatre primers mesos (passa de 3 mesos a 4 mesos).

Cal recordar que l’article 50 del Reial decret llei 11/2020 va flexibilitzar l’ajornament de deutes derivats de declaracions duaneres presentades des del 2 de març de 2020 i fins al dia 30 de maig de 2020, tots dos inclusivament, sempre que les sol·licituds presentades fins a aquesta data siguin de quantia inferior a 30.000 euros i l’import del deute a ajornar sigui superior a 100 euros. L’ajornament el podia sol·licitar el destinatari de la mercaderia importada sigui persona o entitat amb volum d’operacions no superior a 6.010.121,04 euros l’any 2019, tenia una durada de 6 mesos i no meritava interessos de demora durant els 3 primers mesos de l’ajornament.

Règim transitori de l’ampliació a 4 mesos del període de l’ajornament sense interessos

En la disposició transitòria segona del RDL 19/2020 es regula un règim transitori en relació amb l’ampliació del termini de no meritació d’interessos que estableix que les modificacions efectuades, a les quals ens hem referit anteriorment, s’aplicaran, respectivament, a les sol·licituds d’ajornament que s’haguessin presentat a partir de l’entrada en vigor dels reials decrets llei 7/2020 (en vigor des del 13 de març de 2020) i 11/2020 (en vigor des del 2 d’abril de 2020). 

2. Adaptacions per a la presentació de la declaració de l’impost sobre societats

Com ja sabem el termini per a la presentació de l’IS està directament relacionat amb els terminis de compliment de les obligacions comptables i mercantils de les empreses.

El tancament de comptes de l’exercici 2019 s’ha vist afectat per la pandèmia mundial de la COVID- 19, i el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març (modificat pel Reial decret llei 11/2020, de 31 de març i pel Reial decreti llei 19/2020 que estem ressenyant) va establir mesures de caràcter mercantil, entre altres en els apartats 3 i 4 del seu article 40:

3. L’obligació de formular els comptes anuals, ordinaris o abreujats, individuals o consolidats, en el termini de tres mesos a comptar des del tancament de l’exercici social que incumbeix a l’òrgan de govern o administració d’una persona jurídica i, quan fos legalment exigible, l’informe de gestió i altres documents exigibles segons la legislació de societats, queda suspesa fins a l’1 de juny de 2020, i es reprendrà de nou per altres tres mesos a comptar des d’aquesta data. No obstant l’anterior, serà vàlida la formulació dels comptes que realitzi l’òrgan de govern o administració d’una persona jurídica durant l’estat d’alarma i igualment podrà realitzar la seva verificació comptable dins del termini legalment previst o acollir-se a la pròrroga prevista en l’apartat següent.

4. En el cas que, a la data de declaració de l’estat d’alarma o durant la seva vigència, l’òrgan de govern o administració d’una persona jurídica obligada hagués formulat els comptes de l’exercici anterior, el termini per a la verificació comptable d’aquests comptes, tant si l’auditoria fos obligatòria com voluntària, s’entendrà prorrogat per dos mesos a comptar des que finalitzi l’estat d’alarma.

Doncs bé el RDL 19/2020, en el seu article 12, introdueix les adaptacions per a la presentació de la declaració de l’impost sobre societats a la realitat provocada per la pandèmia, això és, als que s’ajustin per a la formulació i aprovació dels comptes anuals a l’establert en els articles 40 i 41 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, que permet que aquelles societats que no hagin pogut aprovar els seus comptes anuals abans que acabi el termini de declaració d’aquest impost, la puguin presentar amb els comptes disponibles en aquest moment.

No s’altera el termini per autoliquidar l’impost: per tant continuarà sent de 25 dies naturals següents als 6 mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. Com sabem, de l’1 al 25 de juliol de 2020 per a entitats el període impositiu del 2019 de les quals coincideixi amb l’any natural.

La novetat és que si a 25 de juliol de 2020 l’entitat hagués aprovat comptes -que pot succeir sense incomplir cap termini segons el vist en les modificacions mercantils- aquesta declaració es realitzarà amb els “comptes anuals disponibles” que, en cotitzades, seran els comptes auditats i, per a totes les altres, seran els comptes auditats -si és el cas- o els comptes formulats però, si encara no han estat formulats -el que també és possible segons vam veure perquè el termini finalitza el 31 d’agost- amb la comptabilitat portada d’acord amb el Codi de Comerç.

Però, si els comptes aprovats fossin diferents dels utilitzats en la declaració, l’entitat en presentarà de nous, fins al 30 de novembre de 2020 com a màxim.

Característiques de la nova autoliquidació:

• Si en resulta una quantitat a ingressar més gran o una quantitat a retornar menor que en la primera, es considera complementària, i es reportaran interessos de demora per aquest import des que va acabar el termini de la “normal” -en general des del 25 de juliol-.
• Si en resulta menys import a ingressar o més a retornar es considerarà rectificació de la primera però sense els efectes de les autoliquidacions rectificatives -sense meritació d’interessos de demora pel diferencial des de la data de presentació i sense aplicar el procediment establert per a elles dels articles 126 i següents del Reglament d’aplicació dels tributs-.
• En la nova autoliquidació es podran modificar les opcions o exercir les opcions com en qualsevol declaració presentada en termini. Per exemple, encara que en la presentada al juliol no s’hagin compensat bases negatives, sí que es podran compensar en la de novembre i l’Administració no podrà discutir-ho.
• El termini de 6 mesos a partir del qual es reporten interessos de demora, si la quantitat que resulti a retornar per la presentació de l’autoliquidació no s’ha fet efectiva, es comptarà a partir del 30 de novembre de 2020. Per tant, en cas que resulti una quantitat a retornar d’aquesta segona autoliquidació, la meritació d’interessos de demora començarà l’1 de juny de 2021.
• Com a excepció de l’anterior, si en la segona declaració es produeix una rectificació de la primera amb un resultat a retornar perquè es va ingressar efectivament en aquesta primera, els interessos de demora sobre la devolució es reportaran des del primer termini -en general, el 25 de juliol-.
• S’aclareix que tant una declaració com l’altra podran ser comprovades per l’Administració.

3. Nou supòsit d’exempció en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD)

S’ha introduit un nou supòsit d’exempció en l’ITP i AJD per a les escriptures de formalització de les moratòries previstes en l’article 13.3 de Reial decret llei 8/2020, de 17 de març i en l’article 24.2 de Reial Decret llei 11 / 2020, de 31 de març; i de les moratòries convencionals a les què es refereix l’article 7 de l’propi Reial decret llei 19/2020

4. Retard de la publicitat de les ‘llistes de morosos’

L’article 95 bis de la LGT estableix que l’Administració Tributària ha d’acordar la publicació periòdica dels llistats de deutors a la Hisenda Pública per deutes o sancions tributàries quan excedeixin d’1.000.000 euros i no haguessin estat pagades transcorregut el termini d’ingrés en període voluntari (excloses les que hagin estat ajornades o suspeses). La determinació de la concurrència dels requisits per a incloure un deute o sanció tributària en el llistat es referirà a l’31 de desembre de l’any anterior a el de l’acord de publicació.

La LGT estableix que la data de publicació s’ha d’establir mitjançant una ordre ministerial, que s’haurà de produir en tot cas durant el primer semestre de cada any.

Ara s’estableix que la referida publicació derivada de la concurrència a 31 de desembre de 2019 dels requisits per a la inclusió en el llistat es produirà, en tot cas, abans de l’1 d’octubre de 2020.

L’informem que al BOE del dia 27 de maig s’ha publicat el Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig, pel qual s’adopten mesures complementàries en matèria agrària, científica, econòmica, d’ocupació i Seguretat Social i tributàries per pal·liar els efectes de la COVID-19, amb efectes des del 28 de maig de 2020.

Pel que fa a l’àmbit de l’ocupació i la Seguretat Social s’ajusten imprecisions en la regulació del cessament d’activitat i del règim aplicable a les exoneracions. No és possible aplicar exoneracions en les cotitzacions d’empreses sotmeses a ERTO vinculats a la COVID-19 sense complir el requisit de subministrar per mitjans electrònics les dades relatives a inscripció d’empreses, afiliació, altes, baixes i variacions de dades, així com els referits a la cotització i recaptació. A més, també s’ajusten algunes de les mesures en matèria d’ocupació agrària, i la prestació per desocupació dels artistes en espectacles públics, que resumim a continuació.

1. Ocupació agrària

En l’àmbit agrari, es prorroga fins al 30 de setembre de 2020 les mesures extraordinàries per promoure l’ocupació temporal agrària, contemplades en el Reial decret llei 13/2020, de 7 d’abril, que establia la seva vigència fins al 30 de juny. Amb aquesta pròrroga de tres mesos, que cobreix fins a la fi de diverses campanyes de més activitat com la fruita de pinyol o els cultius d’estiu, es garanteix la disponibilitat de mà d’obra per fer front a les necessitats d’agricultors i ramaders, davant les limitacions sanitàries als viatges de treballadors d’altres països que realitzen labors agràries com a temporers, a conseqüència de la COVID-19.

Les empreses i ocupadors hauran de comunicar als serveis públics d’ocupació autonòmics, en el termini dels deu dies hàbils següents a la seva concertació, les contractacions de les quals s’acordi prorrogar la vigència, indicant la nova data de finalització.

1.1 Règim aplicable als joves, nacionals de tercers països, que es trobin en situació regular d’entre els 18 i els 21 anys que hagin estat ocupats en el sector agrari

En relació als joves estrangers en situació regular amb autorització de residència no lucrativa que es van acollir al Reial decret llei 13/2020, s’estableix que es permetrà que després de la finalització de la vigència del seu permís de treball actual, puguin accedir a una autorització de residència i treball.

L’autorització se sol·licitarà per l’estranger, personalment, mitjançant representació o a través dels mitjans telemàtics habilitats per a això, i s’hauran d’acreditar els següents requisits:

a) Que ha estat contractat per a una activitat continuada en el sector agrari amb base en l’article 2.1.d) del Reial decret llei 13/2020, de 7 d’abril, i no n’hagi desistit.

b) Que no tingui antecedents penals.

El termini per presentar la sol·licitud serà d’un mes després de la finalització de la vigència del Reial decret llei 13/2020, de 7 d’abril, en la Delegació o Subdelegació del Govern a la província en la qual es resideixi. El termini màxim de resolució serà d’un mes. Si no es resolgués en aquest termini, l’autorització s’entendrà estimada per silenci administratiu.

Aquesta autorització tindrà una vigència de dos anys, renovables per altres dos i serà vàlida en tot el territori nacional, sense cap limitació per ocupació o sector d’activitat i sense aplicació de la situació nacional d’ocupació.

En el termini d’un mes des de la notificació de la concessió, haurà de sol·licitar la targeta d’identitat d’estranger.

S’autoritza l’òrgan competent per raó de la matèria del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions a adoptar les mesures i dictar les instruccions de desenvolupament que consideri necessàries per a l’execució d’aquesta mesura.

2. Més cobertura al personal sanitari

S’amplia la cobertura al personal que presta servei als centres sanitaris o sociosanitaris Es reconeix així que les prestacions a aquest col·lectiu, quan hagi contret la COVID-19 es consideraran derives d’accident de treball i, en els casos de defunció, s’entendrà també que la causa és accident de treball, sempre que es produeixi en els cinc anys següents a l’encomanament.

Fins ara aquest tipus de contingències es consideraven de caràcter comú assimilades d’accident de treball a l’efecte d’incapacitat temporal i ara es consideren contingència professional derivada d’accident de treball, la qual cosa suposa una cobertura més elevada per als casos en què aquesta malaltia causi incapacitat permanent o la defunció.

L’assistència sanitària prestada als treballadors sanitaris, abans de l’entrada d’en vigor d’aquest RDL 19/2020, que s’hagi considerat com a derivada de contingència comuna, mantindrà aquesta qualificació. No obstant això, una vegada reconeguda la contingència professional de la prestació, l’assistència sanitària, derivada de la recaiguda a conseqüència de l’encomanament del virus SARS-CoV2 durant l’estat d’alarma, tindrà la naturalesa de contingència professional.

3. Prestació per desocupació en el sector cultural

Amb la modificació de l’art. 2 del RDL 17/2020, els artistes que sol·licitin el cobrament de la prestació per desocupació no hauran d’acreditar situació concreta de falta d’activitat deriva per COVID-19 i s’elimina el requisit de trobar-se en el període d’inactivitat voluntària.

Doncs bé, ara d’acord amb el RDL 19/2020 les sol·licituds de prestacions per desocupació dels artistes en espectacles públics regulades en l’article 2 RDL 17/2020, que a 28 de maig de 2020, es trobin pendents de resolució, es resoldran o, en el cas que s’haguessin denegat, es podran tornar a presentar d’acord amb les normes establertes en aquest RDL.

S’afegeix un nou apartat 5 a l’art. 2 RDL 17/2020, on s’estableix el reconeixement en una única vegada d’aquesta prestació i la seva possible suspensió en el cas que es faci una feina per compte propi o d’altri, suspensió que es reprendrà pel temps que resti, una vegada finalitzat aquesta feina.

4. Aixecament de la suspensió de terminis en l’actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS)

Amb la derogació de la disposició addicional 2a del RDL 15/2020, a partir de l’1 de juny, tornen a comptar els terminis en les actuacions de la ITSS.

5. Fons de garantia salarial

S’afegeix un nou apartat 11 a l’article 33 de l’Estatut dels Treballadors en referència a l’expedient que el FOGASA instrueixi per a la comprovació de la procedència dels salaris i indemnitzacions reclamats. Aquest organisme haurà de dictar resolució en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud i en els posteriors 10 dies s’hauran de notificar a l’interessat.

Si en aquest termini l’expedient no s’ha resolt, la sol·licitud de reconeixement de les obligacions amb càrrec al fons s’entendrà estimada per silenci administratiu, del qual se’n podrà demanar un certificat acreditatiu a efectes probatoris.

Qualsevol resolució expressa posterior al compliment d’aquests terminis haurà de ser sempre confirmatòria.

6. Prestació extraordinària per cessament d’activitat

Es modifica l’art. 17.4 RDL 8/2020, i s’hi afegeix el següent paràgraf: «Les cotitzacions per les quals no existeixi obligació de cotitzar seran a càrrec dels pressupostos de la Seguretat Social en el cas de l’aportació per contingències comunes, de les mútues col·laboradores o, en el seu cas, entitat gestora corresponent, en el cas de l’aportació per contingències professionals i cessament de l’activitat, i amb càrrec als pressupostos de les entitats corresponents en el cas de la resta d’aportacions»

Les mútues continuaran pagant la prestació de cessament d’activitat fins a l’últim dia del mes en què finalitzi l’estat d’alarma, és a dir, fins al 30 de juny, tret que es realitzin pròrrogues posteriors.

El temps de la seva percepció s’entendrà com a cotitzat, no existirà obligació de cotitzar i no reduirà els períodes de prestació per cessament d’activitat als quals el beneficiari pugui tenir dret en el futur.

7. Cotització en els procediments de suspensió de contractes i reducció de jornada per força major (ERTO)

Es modifica l’art. 24.2 del RDL 8/2020 i l’art. 4.5 del RDL 18/2020, en referència a l’exoneració de l’obligació de cotitzar per part de les empreses, precisant que no és possible aplicar exoneracions en les cotitzacions d’empreses sotmeses a ERTO vinculats a la COVID-19 sense complir el requisit de subministrar per mitjans electrònics les dades relatives a inscripció d’empreses, afiliació, altes, baixes i variacions de dades, així com els referits a la cotització i recaptació.

8. Contractació de treballadors en les explotacions familiars

Es modifica l’art. 324.1 de la Llei General de la Seguretat Social i es permet que en les explotacions amb dos titulars o més, el nombre de treballadors s’ajusti, de manera que, a més dels dos treballadors, es pugui incrementar en un treballador més per cada nou titular (en la modalitat de bases diàries, 273 hores equivalents) i evitar que amb això hagin de sortir del sistema especial de cotització.

9. Mútues col·laboradores amb la Seguretat Social

Es modifica l’article 48.1 del RDL 11/2020 per detallar que les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social se sotmeten al mateix règim que les entitats de dret públic pertanyents al sector públic estatal quant al règim aplicable a la formulació i rendició de comptes anuals de l’exercici 2019.

10. Institut Social de la Marina

S’incorpora l’esment d’aquest organisme en diferents disposicions referents als expedients de regulació temporal d’ocupació donada la inseguretat que estava suscitant la seva absència; per això, es modifica l’art. 1.3 del RDL 18/2020, en relació als expedients de regulació temporal d’ús de l’art. 22 del RDL 8/2020, i l’art. 4.4 en relació a la cotització.

11. Recursos per a la Seguretat Social

S’inclou importants mesures per mitigar l’impacte de la crisi de la COVID-19 en els comptes de la Seguretat Social, i se la dota de recursos davant la previsible reducció dels ingressos del sistema respecte a les previsions inicials.

Així mateix, es dóna llum verda a un préstec a la Tresoreria General de la Seguretat Social, per un import de 16.500 milions d’euros, amb l’objectiu d’aconseguir una cobertura adequada a les obligacions de la Seguretat Social.

També s’ha aprovat un crèdit extraordinari en el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per un import de 14.002 milions d’euros per equilibrar l’impacte en els comptes de la Seguretat Social derivat de la COVID-19, sobretot amb els ERTO aprovats i les prestacions per cessament d’activitat als autònoms per reduir els efectes de la pandèmia en l’ocupació.

També s’inclouen dos suplements de crèdit motivats per la doble pròrroga pressupostària de 99 i 272 milions d’euros, per completar prestacions no contributives i a la prestació per fill a càrrec, respectivament.

L’informem que al BOE del dia 27 de maig s’ha publicat el Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig, pel qual s’adopten mesures complementàries en matèria agrària, científica, econòmica, d’ocupació i Seguretat Social i tributàries per pal·liar els efectes de la COVID-19, amb efectes des del 28 de maig de 2020.

Pel que fa a l’àmbit econòmic, i en concret en l’àmbit de la moratòria hipotecària i no hipotecària, s’incorpora un règim especial per als acords de moratòria assolits entre les entitats prestadores i els seus clients, que resumim a continuació.

Mesures relatives a la moratòria hipotecària i no hipotecària

Cal recordar que el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, habilitava en els seus articles 7 a 17 un règim de moratòria legal per als deutors de préstecs amb garantia hipotecària per a l’adquisició del seu habitatge habitual. Pocs dies després, aquest règim de moratòria s’estenia més enllà dels deutes garantits amb l’immoble destinat a habitatge habitual, cobrint també aquells préstecs o crèdits garantits amb immobles destinats a l’activitat econòmica que desenvolupin els empresaris i professionals, així com a aquells altres l’objecte dels quals sigui l’adquisició d’habitatges destinats al lloguer.

Amb la moratòria de crèdits hipotecaris, el Govern també va aprovar una moratòria per a qualsevol mena de finançament sense garantia hipotecària que tingués concertada qualsevol persona física, tant en la seva faceta de consumidor, com en l’exercici de la seva activitat professional, en virtut del que es preveu en els articles 21 a 27 del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març.

Des d’una perspectiva objectiva, el denominador comú d’aquests dos tipus de moratòries (hipotecària i no hipotecària) és, bàsicament, la suspensió temporal de les obligacions de pagament i la no meritació d’interessos durant el temps de durada de la moratòria (tres mesos des que se sol·licita). Des d’una perspectiva subjectiva, l’element comú és que aquestes dues moratòries establertes per llei es limiten a aquelles persones físiques en situació de vulnerabilitat econòmica. Van ser concebudes no com a mesures d’accés general destinat a pal·liar els efectes de la possible mora de qualsevol persona, sinó com a mecanisme de resposta immediata per a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. La moratòria legal es limita als qui es trobin en les circumstàncies de vulnerabilitat específicament assenyalades en l’article 16 del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març.

Amb l’objectiu d’afavorir l’aplicació de mesures i acords d’ajornament dels pagaments de crèdits i préstecs amb un abast encara més ampli que l’inicialment previst en les moratòries legals i amb caràcter complementari a aquestes, aquest RDL 19/2020 incorpora un règim especial per als acords de moratòria assolits entre les entitats prestadores i els seus clients. Com més gran sigui l’abast subjectiu d’aquests acords d’ajornament del deute, com més nombrós sigui el col·lectiu de persones a les quals beneficia, més reduït serà l’impacte econòmic generat de manera immediata per la pandèmia.

A partir d’aquest règim, ens trobaríem amb tres tipus possibles de moratòries, totes amb exempció de les escriptures de formalització:

• La primera és la que es produeix per ministeri de la llei, operant en el contracte de préstec els efectes de les previsions dels articles 13.3, 14 i 15 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març (moratòria hipotecària), i en els articles 24.2 i 25 del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març (moratòria no hipotecària). En aquest cas ens trobem amb el que denominem «moratòria legal».
• El segon tipus de moratòria, que és la que regula aquest RDL 19/2020, seria la pactada entre les parts i acolliment al que es preveu en els acords sectorials subscrits entre les entitats prestadores, a través de les seves associacions representatives.
• El tercer tipus de moratòries serien aquelles que, emparades en el principi de llibertat de pactes de l’article 1.255 del Codi Civil són acordades per les parts, i no els és aplicable el que es disposa en els articles 6 a 8 i la disposició transitòria primera. Això no obstant, les que es formalitzin amb els deutors que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica definida en l’article 16 del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19, aplicaran les condicions de durada, efecte immediat i no meritació d’interessos previstes legalment i es beneficiaran de la corresponent bonificació d’honoraris registrals i notarials i de l’exempció de la quota gradual d’actes jurídics documentats.

A les moratòries del present RDL 19/2020 els associa unes conseqüències sobre la base de la necessitat d’agilitar els tràmits per a la seva concessió (mitjans telemàtics) i procurar una extensió ràpida dels seus efectes entre els prestataris. Aquestes moratòries convencionals emparades en un acord sectorial es regulen en els articles 6 a 8 i la disposició transitòria primera del RDL 19/2020.

S’amplia el col·lectiu de beneficiaris d’un ajornament dels seus deutes, més enllà dels econòmicament vulnerables, i també els permet prolongar l’ajornament una vegada finalitzat el període de durada de la moratòria legal.

L’article 6 estableix el marc sectorial en el qual s’han de desenvolupar els acords de moratòria. Les entitats han de manifestar la seva adhesió a l’acord marc i comunicar-ho al Banc d’Espanya, on també comunicaran les moratòries concedides.

L’article 7, estableix el règim que hauran de seguir les moratòries acollides a l’acord marc sectorial redistribuint les quotes, mantenint el termini pactat en el contracte de préstec, o bé ampliant el termini de venciment. En l’acord, no es podran establir noves condicions que no figuressin en el contracte de préstec objecte de moratòria. També s’acordarà entre les parts la manera en què s’hagin de mantenir determinats contractes d’assegurances associades al compliment de l’obligació de pagament.

Un aspecte important d’aquest precepte és la coordinació operativa entre la moratòria legal i la convencional subscrita a l’empara d’un acord marc sectorial quan concorrin sobre el mateix préstec, situació en la qual s’estableix que els efectes de la moratòria convencional es produiran una vegada finalitzi la legal, garantint d’aquesta manera la prevalença i els seus efectes en tot moment.

L’article 8 estableix un règim excepcional d’atorgament dels instruments notarials en els quals es formalitzin, quan resulti necessari, les moratòries convencionals acordades a l’empara d’un dels acords sectorials.

La disposició transitòria primera estableix l’aplicació de les previsions d’aquest RDL 19/2020 les moratòries en tramitació abans de la seva entrada en vigor (entra en vigor el 28 de maig).

Respecte de la denominada moratòria no hipotecària que va introduir el Reial decret llei 11/2020, amb l’objectiu d’assegurar que els ciutadans no quedin exclosos del sistema financer perquè no poden fer front temporalment a les seves obligacions financeres a conseqüència de la crisi sanitària de la COVID-19, complementant així la moratòria hipotecària preexistent, l’àmbit d’aplicació subjectiu d’aquestes dues moratòries és compartit: les persones físiques que es trobin en una situació de vulnerabilitat financera a conseqüència de l’emergència sanitària. Dins del conjunt de les persones físiques es troben tant els consumidors com els treballadors autònoms. Es considera convenient modificar l’article 21 Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, per incloure-hi, explícitament, els contractes d’arrendament financer dins de l’àmbit d’aplicació objectiu de la moratòria no hipotecària.

L’informem que al BOE del dia 27 de maig s’ha publicat Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig, pel qual s’adopten mesures complementàries en matèria agrària, científica, econòmica, d’ocupació i Seguretat Social i tributàries per pal·liar els efectes de la COVID-19, amb efectes des del 28 de maig de 2020.

Pel que fa a l’àmbit econòmic, i en concret en l’àmbit de les telecomunicacions, destaca l’eliminació de les limitacions als usuaris per canviar d’operador conservant el seu número telefònic, el que es coneix com a portabilitat, i un procediment de fraccionament/ajornament que facilita als abonats de satisfer les factures pendents d’una manera flexible, que resumim a continuació.

1. Mesures de flexibilització del fraccionament i ajornament de deutes en els serveis de comunicacions electròniques

S’estableix que els operadors de comunicacions electròniques hauran de concedir als seus abonats, prèvia sol·licitud, un fraccionament i, en conseqüència, ajornament del deute corresponent a les factures presentades al cobrament des de la data d’entrada en vigor del Reial decret 463/2020 pel qual es declara l’estat d’alarma (és a dir des del 14 març) i les seves pròrrogues, i, en tot cas, fins al 30 de juny de 2020, tots dos inclusivament.

Les condicions del fraccionament i ajornament seran les següents:

a) El fraccionament serà lineal al llarg dels mesos ajornats.

b) El termini per realitzar els pagaments fraccionats serà de 6 mesos, tret que l’abonat hagi acordat lliurement amb l’operador un termini diferent, superior o inferior.

c) No es reportaran interessos de demora ni s’exigiran garanties per al fraccionament i ajornament.

L’acceptació de la sol·licitud del fraccionament i ajornament del deute determinarà la suspensió del dret dels abonats a la conservació dels números que els hagin estat assignats en cas de canvi de l’operador que presti el servei, fins al moment en el qual l’abonat estigui al corrent del deute ajornat o, en tot cas, durant el termini de 6 mesos a comptar des de l’entrada en vigor del RDL 19/2020 (28 de maig 2020).

Aquells abonats que no sol·licitin o que no acceptin el fraccionament i ajornament del deute en els termes indicats, tindran suspès el dret de conservació de numeració per canvi d’operador fins que l’abonat saldi el deute contret amb l’operador i, en tot cas, per un període de 3 mesos a comptar des del dia en què finalitzi la vigència de l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, i les seves pròrrogues.

No obstant l’anterior, els abonats no tindran suspès el seu dret a la conservació dels números assignats en cas de canvi de l’operador quan comuniquin a l’operador la seva disconformitat amb la factura i, en absència de resposta satisfactòria, hagin interposat la reclamació corresponent davant d’un organisme oficial.

A aquest efecte, l’operador haurà de resoldre la reclamació que li presenti l’abonat en un termini màxim d’una setmana. Aquesta resolució o la seva absència en aquest termini màxim, legitimarà a l’abonat per acudir davant els organismes oficials que tramitin reclamacions d’usuaris finals.

2. Supressió de la suspensió de la portabilitat

Queda derogada la mesura continguda en l’article 20 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, pel qual se suspenien les portabilitats, que es podran tornar a realitzar.

En aquests moments de gradual reactivació econòmica, resulta procedent que el mercat de les telecomunicacions recuperi la plena operativitat i que novament es permeti la conservació del número d’abonat en cas de canvi d’operador o de portabilitat del número, que és un instrument de primer ordre perquè els operadors puguin competir entre si de manera lliure i, al seu torn, els ciutadans puguin veure reforçada la seva capacitat d’elecció a la recerca de serveis més barats, innovadors, més complets, de més qualitat o adaptats a les seves necessitats.