EL SENAT APROVA L’IMPOST SOBRE TRANSACCIONS FINANCERES (“TAXA TOBIN”) I L’IMPOST SOBRE DETERMINATS SERVEIS DIGITALS (“TAXA GOOGLE”)

El Ple del Senat va aprovar definitivament el dia 7 d’octubre els projectes de llei de l’impost sobre determinats serveis digitals (“taxa Google”) i de l’impost sobre les transaccions financeres (“taxa Tobin”). S’espera que en els pròxims dies es publiquin al BOE els textos definitius, que previsiblement entraran en vigor al gener del 2021.

Llegir més

​El Senat aprova l’impost sobre transaccions financeres (“taxa Tobin”) i l’impost sobre determinats serveis digitals (“taxa Google”)

El Ple del Senat va aprovar definitivament el dia 7 d’octubre els projectes de llei de l’impost sobre determinats serveis digitals (“taxa Google”) i de l’impost sobre les transaccions financeres (“taxa Tobin”). S’espera que en els pròxims dies es publiquin al BOE els textos definitius, que previsiblement entraran en vigor al gener del 2021.

L’informem que el Ple del Senat va aprovar definitivament el dia 7 d’octubre els projectes de llei de l’impost sobre determinats serveis digitals (“taxa Google”) i de l’impost sobre les transaccions financeres (taxa Tobin”). S’espera que en els pròxims dies es publiquin al Boletín Oficial del Estado (BOE) els textos definitius, que previsiblement entraran en vigor al gener del 2021.

Es tracta de les dues primeres modificacions fiscals contemplades en el pla fiscal del Govern de cara als pressupostos generals de l’Estat (PGE) de 2021.

La intenció del Govern és que els nous impostos entrin en vigor el pròxim 1 de gener i la Llei de pressupostos generals de l’Estat podrà modificar el tipus impositiu i les exempcions de l’impost.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar que la norma tindrà “caràcter transitori” fins que s’aprovi una normativa mundial o europea i que la liquidació no es realitzarà fins a almenys el 20 de desembre, la qual cosa permet donar marge al fet que s’aconsegueixi un acord internacional en el marc de l’OCDE i el G20.

La tramitació d’aquest nou impost s’ha produït enmig de les amenaces dels Estats Units a Espanya, França, Regne Unit i Itàlia sobre represàlies amb nous aranzels sobre aquests impostos digitals, arribant a fixar aranzels sobre França.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va assegurar recentment que no s’escatimen esforços per a aconseguir un acord sobre la taxa “Google” en el marc de l’OCDE o el G20, però va aclarir que si no s’aconsegueix un acord internacional enguany, la UE aprovarà una proposta pròpia a principis de 2021.

Impost sobre transaccions financeres (“taxa Tobin”)

És un impost indirecte que grava al 0,2 per cent les adquisicions a títol onerós d’accions de societats espanyoles cotitzades la capitalització borsària de les quals a 1 de desembre de l’any anterior superi els 1.000 milions d’euros. Durant 2021 afectarà les societats espanyoles el valor de capitalització borsària de les quals un mes abans de la data d’entrada en vigor de la norma (previsiblement el valor de desembre de 2020) sigui superior a 1.000 milions d’euros. La relació de les societats les accions de les quals es veuran afectades es publicarà en la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària abans de l’entrada en vigor de la llei.

Les principals modificacions introduïdes en la posterior tramitació parlamentària han estat (i) la inclusió d’una exempció addicional per a l’adquisició d’accions pròpies en determinades circumstàncies (reducció de capital de l’emissor, compliment d’obligacions inherents als instruments de deute convertibles en accions o compliment d’obligacions derivades de programes d’opcions d’accions per als empleats o els membres dels òrgans d’administració o supervisió de l’emissor o d’una entitat del grup); i (ii) la generalització de la presentació de les autoliquidacions de l’impost a través del dipositari central de valors establert en territori espanyol. També s’han realitzat ajustos quant a la meritació de l’impost (passant a ser el moment en què s’efectuï l’anotació registral dels valors a favor de l’adquirent) i a la identificació del subjecte passiu en determinats supòsits específics.

Impost sobre determinats serveis digitals (“taxa Google”)

És un impost indirecte que grava a les empreses amb un volum de negocis l’any natural anterior superior a 750 milions d’euros i que obtinguin ingressos a Espanya (també l’any natural anterior) per un import mínim de 3 milions d’euros procedents de (i) la prestació de serveis de publicitat en línia, (ii) la prestació de serveis d’intermediació en línia; o (iii) la venda de dades generades a partir d’informació proporcionada per l’usuari en interfícies digitals. Aquests ingressos, amb determinades especialitats, quedaran gravats al tipus impositiu del 3%.

La tramitació parlamentària ha suposat mínims ajustos.

Els textos aprovats preveuen que el període de liquidació de l’impost sobre transaccions financeres sigui mensual i el de l’impost sobre determinats serveis digitals trimestral. El desenvolupament reglamentari de totes dues normes està, de moment, en fase de consulta pública prèvia a la publicació d’un primer esborrany dels textos.

 

EL TRIBUNAL SUPREM ADVERTEIX QUE HISENDA NO POT DEMANAR REGISTRAR UN DOMICILI O EMPRESA SENSE UN MOTIU DEGUDAMENT JUSTIFICAT

S’ha publicat una important sentència del Tribunal Suprem del 1 d’octubre de 2020 en la qual es detallen els requisits perquè l’Administració Tributària sol·liciti l’entrada en el domicili d’una entitat i perquè l’òrgan judicial l’autoritzi.

Llegir més

El Tribunal Suprem adverteix que Hisenda no pot demanar registrar un domicili o empresa sense un motiu degudament justificat

S’ha publicat una important sentència del Tribunal Suprem del 1 d’octubre de 2020 en la qual es detallen els requisits perquè l’Administració Tributària sol·liciti l’entrada en el domicili d’una entitat i perquè l’òrgan judicial l’autoritzi.

L’informem que s’ha publicat una important la Sentència del Tribunal Suprem del 1 d’octubre de 2020 (Recurs de cassació 2966/2019), en la qual es detallen els requisits perquè l’Administració Tributària sol·liciti l’entrada en el domicili d’una entitat i perquè l’òrgan judicial l’autoritzi.

Es tracta de l’entrada en el domicili d’una entitat -Taverna La Montillana, S.L.- que es va motivar, en l’acte del Jutjat que autoritza l’entrada en el domicili constitucionalment protegit, al·ludint a la mitjana de rendibilitat de la companyia, molt baixa comparada amb la declarada a escala nacional, amb un marge comercial bastant inferior a la mitjana, per la qual cosa es pot pensar que s’han ocultat vendes, així com pels baixos ingressos en efectiu efectuats en comptes bancaris que poden estar ocultant vendes a particulars que no declaren 347. Això, al costat de l’eventual negativa de l’entitat a facilitar l’accés a la documentació real de facturació, fa arribar a la conclusió a la Inspecció, i així ho admet el Jutjat, que és necessària la recerca, cosa que només podria dur a terme amb el registre domiciliari.

El Tribunal, després de recollir els criteris d’una sentència anterior, la dictada el 10 d’octubre de 2019 en recurs de cassació núm. 2818/2017, estableix la doctrina següent:

1) L’autorització d’entrada ha d’estar connectada amb l’existència d’un procediment inspector ja obert i l’inici del qual s’hagi notificat a l’inspeccionat, amb indicació dels impostos i períodes al fet que afecten les perquisicions, per derivar aquesta exigència dels articles 113 i 142 de la Llei General Tributària (sense que sigui possible iniciar-lo en el moment del registre com sí que autoritza l’art. 177.2 del Reglament d’Aplicació dels Tributs). Sense l’existència d’aquest acte previ, que s’haurà d’acompanyar a la sol·licitud, el jutge no podrà adoptar cap mesura en relació amb l’entrada en el domicili constitucionalment protegit a l’efecte de la pràctica de perquisicions tributàries, per falta de competència.

2) Per no anunciar el registre cal justificar la seva necessitat en el cas concret, tant en la sol·licitud de l’Administració i, amb més obligació, en l’acte judicial, sense que calgui presumir en la mera comprovació un dret incondicionat o natural a entrar en el domicili.

3) No hi pot haver l’autorització d’entrada amb finalitats prospectives, estadístiques o indefinides, per veure què es troba, com aquí succeeix, això és, per la troballa de dades que s’ignoren, sense identificar amb precisió quina informació es pretén obtenir.

4) Cal que l’acte judicial motivi i justifiqui -això és, formalment i material- la necessitat -les dades per a la regularització no es poden aconseguir d’una altra manera-, adequació -ha de ser útil per a l’actuació inspectora- i proporcionalitat de la mesura -caldria fer un pronòstic “de la magnitud econòmica al fet que donaria lloc l’entrada com a mitjà de rescat de les proves sòlides per determinar el deute i, en qualsevol cas, per excloure el delicte…, perquè en aquest cas ni tan sols la competència i el procediment empararien una petició d’aquesta naturalesa al jutge-” d’entrada, sotmetent a contrast la informació facilitada per l’Administració, que ha de ser posada en dubte, en la seva aparença i credibilitat, sense que hi pugui haver acceptacions automàtiques, infundades o acrítiques de les dades ofertes. Només és admissible una autorització per acte després de l’anàlisi comparativa de tals requisits, un per un.

5) No poden servir de base, per autoritzar l’entrada, les dades o informacions generals o indefinides procedents d’estadístiques, càlculs o, en general, de la comparació de la situació suposada del titular del domicili amb la d’altres indeterminats contribuents o grups d’aquests, o amb la mitjana de sectors d’activitat en tot el territori nacional, sense especificació o cap segmentació detallada que avali la serietat d’aquestes fonts.

Aquesta anàlisi, si es fes excepcionalment, ha d’atendre a totes les circumstàncies concurrents i, molt en particular, al fet que de aquests indicis, vestigis o dades generals i relatives -verificat el seu origen, seriositat i la situació concreta de l’interessat respecte a elles- sigui rigorosament necessària l’entrada, la qual cosa exigeix valorar l’existència d’altres factors circumstancials i, en particular, la conducta prèvia del titular en resposta a actuacions o requeriments d’informació efectuats per l’Administració.

En definitiva, després d’aquesta sentència, en el cas d’entrada en el domicili constitucionalment protegit d’una societat -no cal dir d’una persona física- serà convenient examinar a consciència si l’acte que l’autoritza compleix escrupolosament amb els requisits exigits per la doctrina i, per començar, no serà vàlid si prèviament no s’ha notificat l’inici de les actuacions de comprovació.

EL GOVERN APROVA EL PROJECTE DE LLEI DE MESURES DE PREVENCIÓ I LLUITA CONTRA EL FRAU FISCAL

El Consell de Ministres del dia 13 d’octubre ha aprovat el projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, i ha ordenat la seva remissió a les Corts Generals que iniciarà ara el seu tràmit parlamentari. Entre altres mesures, la norma preveu reduir els límits dels pagaments en efectiu, establir noves obligacions d’informació sobre monedes virtuals, prohibir amnisties fiscals i programari que permeti manipular dades comptables, ampliar la llista de paradisos fiscals i incloure als responsables solidaris en la llista de morosos, a més del nou ús del valor de referència (ITP i AJD, IP i ISD).

Llegir més

El Govern aprova el projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal

El Consell de Ministres del dia 13 d’octubre ha aprovat el projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, i ha ordenat la seva remissió a les Corts Generals que iniciarà ara el seu tràmit parlamentari. Entre altres mesures, la norma preveu reduir els límits dels pagaments en efectiu, establir noves obligacions d’informació sobre monedes virtuals, prohibir amnisties fiscals i programari que permeti manipular dades comptables, ampliar la llista de paradisos fiscals i incloure als responsables solidaris en la llista de morosos, a més del nou ús del valor de referència (ITP i AJD, IP i ISD).

L’informem que el Consell de Ministres en la seva reunió del dia 13 d’octubre ha aprovat el projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc i ha ordenat la seva remissió a les Corts Generals que iniciarà ara el seu tràmit parlamentari.

El projecte de llei conté canvis en diverses normes i figures tributàries, tant per incorporar el Dret comunitari a l’ordenament intern com per implantar mesures que reforcin la lluita contra l’elusió fiscal complexa i l’economia submergida.

Enduriment de la limitació dels pagaments en efectiu

Aquest projecte de llei modifica la limitació del pagament en efectiu per a determinades operacions econòmiques que passarà de 2.500 a 1.000 euros, en el supòsit d’operacions entre empresaris.

Tenint en compte que la utilització de mitjans de pagament en efectiu facilita els comportaments defraudadors, a fi d’aprofundir en la lluita contra el frau, es disminueix el límit general d’aquesta mena de pagaments. No obstant això, per minimitzar els efectes col·laterals en petites economies domèstiques es manté el límit de 2.500 euros per als pagaments realitzats per particulars.

Al seu torn, es disminueix el límit de pagament en efectiu de 15.000 a 10.000 euros en el cas de particulars amb domicili fiscal fora d’Espanya. Amb això, es persegueix restringir aquestes operacions que, a l’ésser en efectiu, són més difícilment traçables i poden facilitar, per tant, el frau.

Prohibició d’amnisties fiscals

Una altra mesura que es contempla és la prohibició per llei d’amnisties fiscals, que afectarà grans fortunes i patrimonis. Es considera pertinent reconèixer de manera expressa la prohibició de qualsevol mecanisme extraordinari de regularització fiscal que impliqui la disminució de la quantia del deute tributari. S’impedeix així que hi hagi beneficis tributaris injustificats que suposin la fallida del deure de contribuir al sosteniment de les despeses de l’Estat.

Ampliació del llistat de deutors de la Hisenda Pública

Aquest projecte de llei disminueix d’un milió a 600.000 euros, el límit pel qual s’inclou el deutor  en aquest llistat. L’objectiu és fomentar l’ingrés de deutes per part dels grans deutors amb la Hisenda Pública.

Així mateix, s’inclou expressament en la llista de deutors a la Hisenda Pública, al costat dels deutors principals, als responsables solidaris. Amb això es persegueix que les implicacions d’aparèixer en el llistat arribin en major mesura als veritables responsables dels deutes.

Lluita contra els paradisos fiscals

Una altra mesura inclosa en el projecte de llei és l’actualització i ampliació del concepte de paradís fiscal que passen a denominar-se jurisdiccions no cooperatives, terme utilitzat internacionalment.

El concepte de paradís fiscal s’amplia atenent criteris d’equitat fiscal i transparència. Així, s’inclouran en la llista de paradisos, per exemple, els territoris que facilitin l’existència de societats extraterritorials per atreure beneficis sense activitat econòmica real, o aquells on hi hagi opacitat i falta de transparència, o territoris amb els quals no existeixi un efectiu intercanvi d’informació sobre el titular real dels béns o drets, o on existeixi una baixa o nul·la tributació (fins ara només s’incloïa el concepte de nul·la tributació).

Així mateix, s’inclouran els règims fiscals preferencials que resultin perjudicials, establerts en territoris que faciliten el frau, per exemple, règims que donen un tracte de favor als no residents respecte als residents.

A més, s’habilitarà al Govern per actualitzar la llista de paradisos fiscals, que haurà de ser revisada periòdicament, amb un enfocament dinàmic.

Lluita contra el programari de doble ús

També s’estableix la prohibició del denominat programari de doble ús, que consisteix en programes informàtics que permeten manipular la comptabilitat. L’objectiu és no permetre ni la producció ni la tinença de programes i sistemes informàtics que possibilitin la manipulació de dades comptables i de gestió.

L’Agència Tributària ve reforçant les seves actuacions en aquest àmbit i en els últims cinc anys s’han regularitzat 1.500 milions d’euros, dels quals més de 300 milions corresponen al passat exercici. Amb aquesta nova llei, l’Agència comptarà a més eines per reforçar la seva capacitat en la lluita contra l’ús d’aquests programes informàtics, que permeten alterar vendes.

Així, el projecte de llei exigeix que els sistemes informàtics o electrònics que suportin processos comptables o de gestió empresarial s’ajustin a uns certs requisits que garanteixin la integritat, conservació, traçabilitat i inalterabilitat dels registres d’operacions.

Es contempla la possibilitat d’incloure especificacions tècniques via desenvolupament reglamentari, incloent-hi sotmetre-ho a certificació i s’estableix un règim sancionador específic per la producció d’aquests programes o la seva tinença sense l’adequada certificació.

Control de criptomonedes

Les noves circumstàncies existents en el món econòmic fan necessari ajustar la Llei 7/2012 que va introduir l’obligació d’informar sobre béns i drets situats a l’estranger. En l’actualitat, es fa necessari tenir un control més elevat sobre les criptomonedes i per això s’incorpora l’obligació d’informar sobre la tinença i operativa amb monedes virtuals, tant les situades a Espanya com a l’estranger si afecta contribuents espanyols.

D’aquesta manera, s’exigirà informació sobre saldos i titulars de les monedes en custòdia. A més, s’estableix l’obligació de subministrar informació sobre les operacions d’adquisició, transmissió, permuta, transferència, cobraments i pagaments, amb criptomonedes.

També s’introdueix l’obligació d’informar en el model 720 de declaracions de béns i drets en l’exterior, sobre la tinença de monedes virtuals en l’estranger.

Valor de referència (ITP i AJD, IP i ISD)

Donada l’elevada litigiositat existent en la valoració dels béns i drets afectats per aquests impostos, es fa una reforma per donar seguretat jurídica a contribuents i administracions tributàries, d’acord amb la doctrina del Tribunal Suprem.

En nom de la seguretat jurídica, en el cas de béns immobles, el valor de referència del cadastre es converteix en la base imposable dels tributs patrimonials, de manera objectiva.

Aquest valor de referència de cada immoble es basa en totes les compravendes d’immobles efectivament realitzades i formalitzades davant fedatari. Es calcula amb unes regles tècniques justes i transparents i es fixarà per cadastre mitjançant un procediment administratiu garantista per al seu general coneixement.

Aquest nou ús del valor de referència compta amb el suport de les comunitats autònomes de manera unànime i la norma que es presenta és fruit del consens aconseguit en el Consell Superior per a la Direcció i Coordinació de la Gestió Tributària, òrgan interadministratiu en el qual hi ha representades les CCAA, juntament amb el Ministeri d’Hisenda i l’Agència Tributària.

Així mateix, en el si del Consell, totes les CCAA han manifestat la seva voluntat de subscriure, de manera imminent, convenis de col·laboració amb l’Estat per la coordinació d’actuacions relatives al valor de referència.

Cal tenir en compte que el valor de referència és diferent del valor cadastral i per això, aquesta norma no afecta de cap manera als impostos que usen el valor cadastral com a base imposable (com l’IRPF, l’IBI o l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana).

Mesures antielusió fiscal

Aquest projecte de llei també contempla la transposició de la Directiva europea antielusió fiscal, coneguda per ATAD, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal, que incideixen directament en el mercat interior. La directiva incorpora diverses de les matèries tractades en els informes de l’OCDE del Pla d’acció per evitar l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis (Pla BEPS)

En aquest projecte de llei, s’incorporen a la legislació espanyola, els àmbits de la directiva concernents a la Transparència Fiscal Internacional (TFI) i a la imposició de sortida o “Exit Tax”.

D’una banda, per reforçar la tributació a Espanya de rendes que es localitzaven en territoris de baixa fiscalitat, i així evitar la seva deslocalització.

D’altra banda, es pretén assegurar que les empreses que es traslladin a un altre país no deixin de tributar per bases imposables que legalment han de quedar gravades a Espanya.

Així, amb el “Exit Tax” es busca garantir que, quan una empresa traslladi els seus actius o la seva residència fiscal fora de l’Estat, aquest Estat gravi el valor econòmic de qualsevol plusvàlua creada en el seu territori, encara que la plusvàlua en qüestió encara no s’hagi realitzat en el moment del trasllat d’actius. D’aquesta manera, s’aconsegueix que tributin a Espanya les plusvàlues generades quan una societat trasllada la seva residència fiscal a l’estranger.

Compliment voluntari de les obligacions

D’altra banda, el projecte de llei conté actuacions per alleugerir el volum de litigis amb els contribuents i fomentar el pagament voluntari. Es contemplen canvis en el règim de reduccions aplicables a les sancions tributàries i en el règim de recàrrecs per aconseguir una més gran simplificació i afavorir el pagament voluntari.

Així mateix, inclou mesures per reforçar el control dels operadors del joc, que hauran de col·laborar en la lluita contra el frau en aquesta activitat. S’habiliten mecanismes per lluitar contra la manipulació de les competicions esportives i combatre el frau que es pot produir en les apostes esportives.

PUBLICATS AL BOE ELS REIALS DECRETS DIRIGITS A GARANTIR LA PLENA IGUALTAT ENTRE DONES I HOMES EN L’ENTORN LABORAL

La nova normativa obligarà que totes les empreses de més de 50 treballadors comptin amb un pla d’igualtat laboral entre la dona i l’home. Les empreses que tinguin una plantilla més petita podran fer-ho de manera voluntària, tret que la Inspecció de Treball els obligui a fer un pla d’igualtat, a canvi de perdonar-li la sanció per incórrer en una infracció de discriminació. La principal novetat que inclouen aquests reials decrets és l’obligació per a les empreses de comptar amb registres salarials, una auditoria retributiva –per a les companyies de més de 50 treballadors– i un sistema de valoració de llocs de treball.

Llegir més

Publicats al BOE els reials decrets dirigits a garantir la plena igualtat entre dones i homes en l’entorn laboral

La nova normativa obligarà que totes les empreses de més de 50 treballadors comptin amb un pla d’igualtat laboral entre la dona i l’home. Les empreses que tinguin una plantilla més petita podran fer-ho de manera voluntària, tret que la Inspecció de Treball els obligui a fer un pla d’igualtat, a canvi de perdonar-li la sanció per incórrer en una infracció de discriminació. La principal novetat que inclouen aquests reials decrets és l’obligació per a les empreses de comptar amb registres salarials, una auditoria retributiva –per a les companyies de més de 50 treballadors– i un sistema de valoració de llocs de treball.

L’informem que al BOE del dia 14 d’octubre s’ha publicat el Reial decret 901/2020, pel qual es regulen els plans d’igualtat i el seu registre i es modifica el Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball, i el Reial decret 902/2020 d’igualtat retributiva entre dones i homes.

Aquests dos reials decrets estan dirigits a garantir la plena igualtat entre dones i homes en l’entorn laboral. Els textos atorguen rang de llei als reglaments d’igualtat retributiva i de plans d’igualtat.

1. Plans d’igualtat en les empreses (Reial decret 901/2020)

El Reial decret 901/2020, pel qual es regulen els plans d’igualtat i el seu registre i es modifica el Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball, entrarà en vigor al cap de tres mesos de la seva publicació al BOE (és a dir, el 14 de gener de 2021). No obstant això s’estableix un règim transitori per als plans d’igualtat vigents al moment de l’entrada en vigor d’aquest RD, que s’hauran d’adaptar en el termini previst per a la seva revisió i, en tot cas, en un termini màxim de dotze mesos comptats a partir de l’entrada en vigor d’aquest RD 901/2020, previ procés negociador.

Els plans inclouran a tots els treballadors de l’empresa i serà obligatori registrar-los.

Entre les principals novetats trobem:

a) En el cas d’empreses de 50 treballadors o més l’elaboració i aplicació d’un pla d’igualtat serà obligatòria, tret que -amb independència de la plantilla- l’obligació estigui imposada per conveni. L’elaboració i implantació de plans d’igualtat serà voluntària per a les altres empreses.

b) Les empreses hauran d’iniciar el procediment de negociació dels seus plans d’igualtat mitjançant la constitució d’una comissió negociadora, dins del termini màxim dels tres mesos següents al moment en què haguessin assolit les persones de plantilla que el fan obligatori i com a màxim en el termini d’un any ha d’estar aprovat i la sol·licitud de registre presentada.

c) El diagnòstic obligatori ha de partir del procés de selecció i complir amb un contingut mínim.

d) El pla haurà de ser registrat i haurà d’incloure els salaris desglossats de tota la plantilla, inclòs el personal directiu i els alts càrrecs, amb un desglossament i feta una mitjana per classificació professional i per treballs del mateix valor, i haurà d’incloure salari base, complements salarials i percepcions extrasalarials.

  • En la sol·licitud d’inscripció dels plans d’igualtat, hauran d’anar acompanyats del full estadístic recollit en el corresponent model establert en el Reial decret 713/2010, de 28 de maig.
  • Serà voluntari el dipòsit de mesures i protocols per prevenir l’assetjament sexual i per raó de sexe.

e) Els plans d’igualtat vigents s’hauran de adaptar -previ procés negociador- en un termini màxim d’un any.

f) El període de vigència o durada dels plans d’igualtat, que serà determinat, si escau, per les parts negociadores, no podrà ser superior a quatre anys.

1.1 A quines empreses s’aplicarà aquest RD 901/2020?

Totes les empreses compreses en l’article 1.2 de l’Estatut dels Treballadors, amb independència del nombre de treballadors en plantilla, estan obligades a respectar la igualtat de tracte i d’oportunitats en l’àmbit laboral. En el cas d’empreses de 50 treballadors o més, les mesures d’igualtat, s’hauran de dirigir a l’elaboració i aplicació d’un pla d’igualtat, amb l’abast i contingut previst en el nou RD (art. 45.2 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març).

A les empreses incloses en l’article 45.3 i 4 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, els serà aplicable el que s’estableix en aquest reial decret, excepte en el que expressament es prevegi en el conveni col·lectiu que estableixi la seva adopció o en l’acord sancionador, respectivament.

L’elaboració i implantació de plans d’igualtat serà voluntària per a les altres empreses, prèvia consulta o negociació amb la representació legal dels treballadors, excepte si hi ha obligació imposada per conveni.

Les empreses que componen un grup d’empreses podran elaborar un pla únic per a totes o part de les empreses del grup, negociat conforme a les regles establertes en l’article 87 de l’Estatut dels Treballadors per a aquesta mena de convenis, si així s’acorda per les organitzacions legitimades per a això. Aquesta possibilitat no afecta l’obligació, en el seu cas, de les empreses no incloses en el pla de grup de disposar del seu propi pla d’igualtat.

El pla d’igualtat de grup haurà de tenir en compte l’activitat de cadascuna de les empreses que el componen i els convenis col·lectius que els resulten d’aplicació, i haurà d’incloure la informació dels diagnòstics de situació de cadascuna d’aquestes. També haurà de justificar la conveniència de disposar d’un únic pla d’igualtat per a diverses empreses d’un mateix grup.

1.2 Com es calcula el nombre d’empleats que hi ha en l’empresa?

Per al càlcul del nombre de persones que donen lloc a l’obligació d’elaborar un pla d’igualtat, es tindrà en compte la plantilla total de l’empresa.

Per plantilla total s’entén qualsevol que sigui el nombre de centres de treball i qualsevol que sigui la forma de contractació laboral, inclosos els empleats amb:

  • contractes fixos discontinus
  • contractes de durada determinada i
  • persones amb contractes de posada a disposició.

En tot cas, cada persona amb contracte a temps parcial es computarà, amb independència del nombre d’hores de treball, com una persona més.

A aquest nombre s’hi haurà de sumar els contractes de durada determinada (de qualsevol tipus) que havent estat vigents en l’empresa durant els 6 mesos anteriors, s’hagin extingit en el moment d’efectuar el còmput.

En aquest cas, cada cent dies treballats o fracció es computarà com un treballador més.

El còmput s’haurà d’efectuar, a l’efecte de comprovar que s’assoleix el llindar de persones de plantilla que fa obligatori el pla d’igualtat, almenys, l’últim dia dels mesos de juny i desembre de cada any.

Una vegada assolit el llindar que fa obligatori el pla d’igualtat, sigui quin sigui el moment en què això es produeixi, naixerà l’obligació de negociar, elaborar i aplicar el pla d’igualtat.

Aquesta obligació es mantindrà encara que el nombre d’empleats se situï per sota de 50, una vegada constituïda la comissió negociadora i fins que conclogui el període de vigència que s’acordi en el pla.

Si no s’ha acordat termini de vigència, serà de quatre anys.

1.3 Diagnòstic de situació

El diagnòstic es manté com a element essencial de l’obligatorietat dels plans, una vegada adoptats, que defineix el seu abast, les estratègies, les mesures i els objectius, sigui quina sigui la seva naturalesa i origen, ha de ser el producte d’una labor tècnica de recollida d’informació, anàlisi quantitativa i qualitativa, i al temps suposar un consens sobre la situació de partida de l’empresa i les seves necessitats específiques. En paral·lel, l’Annex de la norma, fixa una sèrie de criteris aplicables per a l’elaboració del diagnòstic

El diagnòstic es referirà almenys a les següents matèries:

a) Procés de selecció i contractació.

b) Classificació professional.

c) Formació.

d) Promoció professional.

e) Condicions de treball, inclosa l’auditoria salarial entre dones i homes de conformitat amb el que s’estableix en el Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes.

f) Exercici coresponsable dels drets de la vida personal, familiar i laboral.

g) Infrarepresentació femenina.

h) Retribucions.

i) Prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe.

Aquesta fase s’haurà d’estendre a tots els llocs i centres de treball de l’empresa, identificant en quina mesura la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes està integrada en el seu sistema general de gestió, i analitzant els efectes que per a dones i homes tenen el conjunt de les activitats dels processos tècnics i productius, l’organització del treball i les condicions en què es presta, inclosa la prestació del treball habitual, a distància o no, en centres de treball aliens o mitjançant la utilització de treballadors cedits a través de contractes de posada a disposició, i les condicions, professionals i de prevenció de riscos laborals, en què es presti

L’anàlisi s’haurà d’estendre també a tots els nivells jeràrquics de l’empresa i al seu sistema de classificació professional, incloent-hi dades desagregades per sexe dels diferents grups, categories, nivells i llocs, la seva valoració, la seva retribució, així com als diferents processos de selecció, contractació, promoció i ascensos.

Atès que una part essencial del contingut del diagnòstic, les auditories retributives, és objecte de desenvolupament en el Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes, es fan les referències precises per tenir en compte aquest desenvolupament reglamentari.

1.4 Contingut mínim dels plans d’igualtat

Els plans d’igualtat, siguin de caràcter obligatori o voluntari, constitueixen un conjunt ordenat de mesures adoptades després de realitzar un diagnòstic de situació, tendents a aconseguir en l’empresa la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes i a eliminar la discriminació per raó de sexe.

Els plans d’igualtat s’estructuraran de la següent forma i tindran, almenys, el següent contingut:

a) Determinació de les parts que els concerten.

b) Àmbit personal, territorial i temporal.

c) Informe del diagnòstic de situació de l’empresa, o en el supòsit a què es refereix l’article 2.6 un informe de diagnòstic de cadascuna de les empreses del grup.

d) Resultats de l’auditoria retributiva, així com la seva vigència i periodicitat en els termes establerts en el Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes.

e) Definició d’objectius qualitatius i quantitatius del pla d’igualtat.

f) Descripció de mesures concretes, termini d’execució i priorització, així com disseny d’indicadors que permetin determinar l’evolució de cada mesura.

g) Identificació dels mitjans i recursos, tant materials com humans, necessaris per a la implantació, seguiment i avaluació de cadascuna de les mesures i objectius.

h) Calendari d’actuacions per a la implantació, seguiment i avaluació de les mesures del pla d’igualtat.

i) Sistema de seguiment, avaluació i revisió periòdica.

j) Composició i funcionament de la comissió o òrgan paritari encarregat del seguiment, avaluació i revisió periòdica dels plans d’igualtat.

k) Procediment de modificació, inclòs el procediment per solucionar les possibles discrepàncies que poguessin sorgir en l’aplicació, seguiment, avaluació o revisió, en tant que la normativa legal o convencional no obligui a la seva adequació.

1.5 Vigència, seguiment, avaluació i revisió del pla

El període de vigència o durada dels plans d’igualtat, que serà determinat, si escau, per les parts negociadores, no podrà ser superior a 4 anys.

Sense perjudici dels terminis de revisió que es puguin contemplar de manera específica, i que hauran de ser coherents amb el contingut de les mesures i objectius establerts, els plans d’igualtat s’hauran de revisar, en tot cas, quan concorrin les següents circumstàncies:

a) Quan s’hagi de fer com a conseqüència dels resultats del seguiment i avaluació.

b) Quan es posi de manifest la seva falta d’adequació als requisits legals i reglamentaris o la seva insuficiència com a resultat de l’actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

c) En els supòsits de fusió, absorció, transmissió o modificació de l’estatus jurídic de l’empresa.

d) Davant de qualsevol incidència que modifiqui de manera substancial la plantilla de l’empresa, els seus mètodes de treball, organització o sistemes retributius, incloses les inaplicacions de conveni i les modificacions substancials de condicions de treball o les situacions analitzades en el diagnòstic de situació que hagi servit de base per a la seva elaboració.

e) Quan una resolució judicial condemni l’empresa per discriminació directa o indirecta per raó de sexe o quan determini la falta d’adequació del pla d’igualtat als requisits legals o reglamentaris.

Quan per circumstàncies degudament motivades resulti necessari, la revisió implicarà l’actualització del diagnòstic, així com de les mesures del pla d’igualtat, en la mesura necessària.

Les mesures del pla d’igualtat es podran revisar en qualsevol moment al llarg de la seva vigència amb la finalitat d’afegir, reorientar, millorar, corregir, intensificar, atenuar o, fins i tot, deixar d’aplicar alguna mesura que contingui en funció dels efectes que es vagin apreciant en relació amb la consecució dels seus objectius.

En el pla d’igualtat, i sense perjudici del que es preveu en l’article 47 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, i de l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors, s’haurà d’incloure una comissió o òrgan concret de vigilància i seguiment del pla, amb la composició i atribucions que s’hi decideixin, en el qual hauran de participar de manera paritària la representació de l’empresa i dels treballadors, i que, en la mesura que sigui possible, tindrà una composició equilibrada entre dones i homes.

El seguiment i avaluació de les mesures previstes en el pla d’igualtat s’haurà de realitzar de manera periòdica segons l’estipulat en el calendari d’actuacions del pla d’igualtat o en el reglament que reguli la composició i funcions de la comissió encarregada del seguiment del pla d’igualtat.

No obstant això, es realitzarà almenys una avaluació intermèdia i una altra de final, així com quan sigui acordat per la comissió de seguiment.

1.6 Registre de plans d’igualtat

Els plans d’igualtat seran objecte d’inscripció obligatòria en registre públic, sigui quin sigui el seu origen o naturalesa, obligatòria o voluntària, i hagin estat o no adoptats per acord entre les parts.

A aquest efecte es considera registre de plans d’igualtat de les empreses el registre de convenis i acords col·lectius de treball regulat en el Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis, acords col·lectius de treball i plans d’igualtat, sense perjudici dels registres de convenis i acords col·lectius de treball, creats i regulats per les comunitats autònomes, en l’àmbit de les seves competències.

Aquesta inscripció en el registre permetrà l’accés públic al contingut dels plans d’igualtat.

En la sol·licitud d’inscripció dels plans d’igualtat, s’hi haurà d’acompanyar el full d’estadística recollit en el corresponent model establert en el Reial decret 713/2010, de 28 de maig.

1.7 Dipòsit de mesures i protocols per prevenir l’assetjament sexual i per qüestions de sexe

Seran objecte de dipòsit voluntari les mesures, acordades o no, que siguin adoptades conforme als articles 45.1 i 48 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per prevenir la discriminació entre dones i homes, així com les mesures específiques per prevenir l’assetjament sexual i l’assetjament per qüestió de sexe en el treball.

1.8 Distintiu d’igualtat

A l’efecte de la concessió del distintiu «Igualtat en l’empresa» i per determinar l’existència de participació dels representants i de la plantilla en el pla d’igualtat com a criteri de valoració en els termes establerts en l’article 10.1.f) del Reial decret 1615/2009, de 26 d’octubre, pel qual es regula la concessió i utilització del distintiu «Igualtat en l’empresa», es prendrà en consideració si el pla ha estat negociat i si escau acordat.

2. Igualtat retributiva entre dones i homes (Reial decret 902/2020)

El Reial decret 902/2020 d’igualtat retributiva entre dones i homes, que entrarà en vigor al cap de sis mesos de la seva publicació al BOE (és a dir, el 14 d’abril de 2021), facilita la identificació de les discriminacions salarials a través d’un conjunt d’instruments de transparència: un registre amb informació desagregada per sexe, classificació professional i tipus de retribució; una auditoria de l’empresa que inclogui l’avaluació dels llocs de treball i un pla per corregir les desigualtats; i un sistema de valoració de llocs de treball que respecti el principi d’igual retribució per a llocs del mateix valor.

2.1 Àmbit d’aplicació

Aquest RD 602/2020 serà aplicable en l’àmbit de les relacions laborals regulades en l’Estatut dels Treballadors.

2.2 Principi de transparència retributiva

Les empreses i els convenis col·lectius hauran d’integrar i aplicar el principi de transparència retributiva entès com aquell que, aplicat als diferents aspectes que determinen la retribució dels treballadors i sobre els seus diferents elements, permet obtenir informació suficient i significativa sobre el valor que se li atribueix a aquesta retribució.

El principi de transparència retributiva té per objecte la identificació de discriminacions, en el seu cas, tant directes com indirectes, particularment les degudes a valoracions incorrectes de llocs de treball, que succeeix quan s’exerceix una feina del mateix valor i es percep una retribució inferior sense que aquesta diferència es pugui justificar objectivament amb una finalitat legítima i sense que els mitjans per arribar a aquesta finalitat siguin adequats i necessaris.

El principi de transparència retributiva s’aplicarà, almenys, a través de: els registres retributius, l’auditoria retributiva, el sistema de valoració de llocs de treball de la classificació professional continguda en l’empresa i en el conveni col·lectiu que fos aplicable i el dret d’informació dels treballadors.

2.3 L’obligació d’igual retribució per feina del mateix valor

El principi d’igual retribució per la feina del mateix valor en els termes establerts en l’article 28.1 de l’Estatut dels Treballadors vincula totes les empreses, independentment del nombre de treballadors, i tots els convenis i acords col·lectius.

Conforme a l’article 28.1 de l’Estatut dels Treballadors, una feina tindrà el mateix valor que una altra quan la naturalesa de les funcions o tasques efectivament encomanades, les condicions educatives, professionals o de formació exigides per al seu exercici, els factors estrictament relacionats amb el seu acompliment i les condicions laborals en les quals aquestes activitats es duen a terme en realitat siguin equivalents:

a) S’entén per naturalesa de les funcions o tasques el contingut essencial de la relació laboral, tant en atenció al que s’estableix en la llei o en el conveni col·lectiu com en atenció al contingut efectiu de l’activitat exercida.

b) S’entén per condicions educatives les que es corresponguin amb qualificacions reglades i que tinguin relació amb el desenvolupament de l’activitat.

c) S’entén per condicions professionals i de formació aquelles que puguin servir per acreditar la qualificació del treballador, inclosa l’experiència o la formació no reglada, sempre que tingui connexió amb el desenvolupament de l’activitat.

d) S’entén per condicions laborals i per factors estrictament relacionats amb l’acompliment aquells diferents dels anteriors que siguin rellevants en l’acompliment de l’activitat.

A aquests efectes, podran ser rellevants, entre altres factors i condicions, amb caràcter no exhaustiu, la penúria i dificultat, les postures forçades, els moviments repetitius, la destresa, la minuciositat, l’aïllament, la responsabilitat tant econòmica com relacionada amb el benestar de les persones, la polivalència o definició extensa d’obligacions, les habilitats socials, les habilitats de cura i atenció a les persones, la capacitat de resolució de conflictes o la capacitat d’organització, en la mesura en què satisfacin les exigències d’adequació, totalitat i objectivitat en relació amb el lloc de treball que valoren.

Una correcta valoració dels llocs de treball requereix que s’apliquin els criteris d’adequació, totalitat i objectivitat. L’adequació implica que els factors rellevants en la valoració han de ser aquells relacionats amb l’activitat i que efectivament hi concorrin, inclosa la formació necessària. La totalitat implica que, per constatar si concorre el mateix valor, s’han de tenir en compte totes les condicions que singularitzen el lloc del treball, sense que cap s’invisibilitzi o s’infravalori. L’objectivitat implica que han d’existir mecanismes clars que identifiquin els factors que s’han tingut en compte en la fixació d’una determinada retribució i que no depenguin de factors o valoracions socials que reflecteixin estereotips de gènere.

2. 4. Registre retributiu

Totes les empreses han de tenir un registre retributiu de tota la seva plantilla, inclòs el personal directiu i els alts càrrecs.

Aquest registre té per objecte garantir la transparència en la configuració de les percepcions, de manera fidel i actualitzada, i un adequat accés a la informació retributiva de les empreses, al marge de la seva mida, mitjançant l’elaboració documentada de les dades amitjanades i desglossades.

El registre retributiu haurà d’incloure els valors mitjans dels salaris, els complements salarials i les percepcions extrasalarials de la plantilla desagregats per sexe i distribuïts conforme a l’establert en l’article 28.2 de l’Estatut dels Treballadors.

2.5 Igualtat retributiva en contractes a temps parcial

El RD estableix expressament que els empleats a temps parcial tenen els mateixos drets, inclosos els retributius, que els treballadors a temps complet.

En aquest sentit, el principi de proporcionalitat en les retribucions percebudes resultarà d’aplicació quan l’exigeixin la seva finalitat o naturalesa i així s’estableixi per una disposició legal, reglamentària o per conveni col·lectiu.

Qualsevol reducció proporcional haurà de garantir així mateix que no tingui cap repercussió negativa en el gaudi dels drets relacionats a la maternitat i la cura de menors o persones dependents.

2.6 Procediment de valoració dels llocs de treball

En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor del present RD, s’aprovarà, a través d’una ordre dictada a proposta conjunta dels titulars dels Ministeris de Treball i Economia Social i del Ministeri d’Igualtat, un procediment de valoració dels llocs de treball.

En el seu cas, aquesta ordre ministerial podrà preveure que la valoració dels llocs de treball efectuada compleix amb els requisits formals necessaris.

2.7 Guia tècnica per realitzar les auditories retributives

L’Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats, en col·laboració amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, elaborarà una guia tècnica amb indicacions per a la realització d’auditories retributives amb perspectiva de gènere.

ELS FISCALS HAURAN DE FACILITAR EL DESALLOTJAMENT D’IMMOBLES OCUPATS

Una instrucció recent de la Fiscalia General de l’Estat obre la possibilitat que, en cas d’ocupació il·legal d’un immoble, el propietari pugui aconseguir el desallotjament de forma més ràpida que fins ara.

Llegir més

Els fiscals hauran de facilitar el desallotjament d’immobles ocupats

Una instrucció recent de la Fiscalia General de l’Estat obre la possibilitat que, en cas d’ocupació il·legal d’un immoble, el propietari pugui aconseguir el desallotjament de forma més ràpida que fins ara.

L’informem que la Fiscalia General de l’Estat ha emès la Instrucció núm. 1/2020, de 15 de setembre (publicada al BOE el 25-09-2020) que unifica criteris d’actuació enfront dels delictes de violació de domicili i usurpació de béns immobles en la qual insta els fiscals a facilitar el desallotjament dels immobles ocupats, que pot permetre al propietari, acudint a la via penal, d’aconseguir el desallotjament de manera ràpida.

La Instrucció efectua un estudi dels tipus penals d’ocupació immobiliària i de violació de domicili, considerant com a tal les denominades segones residències o residències de temporada, i dóna resposta a les diferents situacions que es plantegen en la pràctica, fent especial referència als fets d’aquesta naturalesa comesos en l’àmbit de la delinqüència organitzada.

La Instrucció té per objecte que els fiscals reforcin la seva intervenció en defensa dels drets de les víctimes i dels perjudicats per aquests delictes, recorrent amb la màxima immediatesa a les eines legals disponibles en el nostre ordenament jurídic, capaços de restablir el legítim dret del denunciant i evitar la persistència en el temps de la conducta delictiva en tant que es tramita el corresponent procediment.

Ocupació il·legal: procediment penal

Fins ara, l’habitual quan es produeix l’ocupació il·legal d’un immoble és acudir als tribunals de la jurisdicció civil, perquè el procediment penal és, en general, més lent (i sovint acaba arxivant-se o amb l’absolució de l’acusat).

No obstant això, mitjançant aquesta Instrucció permet al propietari, acudint a la via penal, d’aconseguir el desallotjament de manera ràpida.

Tipus de delicte

En els casos d’ocupació il·legal d’un immoble, la persona que realitza aquesta actuació pot cometre algun d’aquests dos delictes:

  • Violació de domicili. Aquest delicte consisteix a entrar en un domicili aliè (o mantenir-s’hi en contra de la voluntat del seu habitant), i la pena pot ser de presó. Aquest delicte protegeix la intimitat, per la qual cosa es comet quan s’ocupa una residència habitual o una segona residència (sempre que el seu propietari hi realitzi la seva vida privada, encara que sigui ocasionalment; per exemple, el cap de setmana).
  • Usurpació d’immobles. Aquest delicte consisteix a ocupar, sense autorització, un immoble, un habitatge o un edifici aliens que no constitueixin residència (o mantenir-s’hi en contra de la voluntat del titular), i la pena és de multa. El delicte es pot cometre, per exemple, quan s’ocupen pisos deshabitats.

La Instrucció té com a objectiu principal agilitar aquests procediments per restituir el bé al seu propietari, sense haver d’esperar que es dicti sentència ferma, i això a fi d’obtenir la protecció immediata del perjudicat, evitant així les nefastes conseqüències de la prolongació del procediment en el temps.

Mesures cautelars

Pel que fa a les mesures cautelars, la Instrucció pauta a la fiscalia al fet que s’insti el jutge perquè procedeixi al desallotjament dels ocupants il·lícits i restitueixin l’immoble als posseïdors quan es compleixin els requisits per a això, tot això després d’un judici de ponderació raonat d’aquests.

Així, s’estableix que “amb caràcter general, s’estimarà pertinent sol·licitar la mesura cautelar de desallotjament i restitució de l’immoble en aquells supòsits en els quals s’apreciïn sòlids indicis de l’execució del delicte de violació de domicili o usurpació i es verifiqui, a més, l’existència d’efectes perjudicials per al legítim posseïdor”.

En tots dos casos el jutge pot ordenar com a mesura cautelar (mentre es tramita el procediment) el desallotjament immediat de l’immoble. Però fins ara només sol·licitava aquesta mesura el perjudicat (poques vegades el fiscal), i els jutges l’adoptaven en pocs casos. Tanmateix, això pot canviar a partir d’ara, perquè la instrucció estableix que el fiscal sol·licitarà aquesta mesura cautelar si es compleixen els següents requisits:

  • Que s’apreciïn sòlids indicis de l’execució del delicte (de violació de domicili o d’usurpació).
  • Que es produeixin perjudicis al propietari que justifiquin la necessitat de posar fi a l’ocupació abans que acabi el procediment.

Aquest segon requisit es compleix fàcilment en els delictes de violació de domicili.

Quant als d’usurpació:

  • Persona física. La instrucció indica que la mesura cautelar serà adequada si el perjudicat és persona física (o persona jurídica pública o entitat sense ànim de lucre d’utilitat pública). Per exemple, si l’immoble s’està intentant vendre o llogar (o s’està reformant per a això), es podrà al·legar l’existència de perjudicis que justifiquen el desallotjament.
  • Persona jurídica. També es pot demanar la mesura cautelar si la víctima és una persona jurídica privada (una SL, una SA, etc.), encara que en aquest cas pot ser que el criteri sigui més restrictiu. Si es tracta d’un habitatge deshabitat que no s’està comercialitzant (que és freqüent en immobles de societats), es podrien al·legar, per exemple, els perjudicis causats als veïns (aportant un certificat de l’administrador de la comunitat que indiqui les molèsties produïdes). També convé aportar els rebuts de subministraments i de comunitat, per acreditar que l’habitatge no està abandonat.