L’informem que en una sentència del 3 de desembre de 2020, el Tribunal Suprem ha confirmat que els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en efectuar una devolució d’ingressos indeguts no estan subjectes a l’IRPF. De la mateixa manera que es nega als contribuents la possibilitat de deduir aquests interessos, ja que no es poden beneficiar de la seva actuació contrària a l’ordenament, no s’ha d’acceptar que l’Administració cobri impostos per una quantitat que ha de pagar per haver exigit abans un ingrés indegut i que la subjecció a l’IRPF en aquest cas desvirtuaria la naturalesa d’indemnització dels interessos.

El Tribunal Suprem ha conclòs que si els interessos de demora tenen una finalitat compensatòria, aquesta finalitat quedaria frustrada (almenys parcialment) si es consideressin subjectes.

El pagament d’un deute tributari fora del termini voluntari genera l’obligació de satisfer interessos de demora a favor de la Hisenda Pública. De la mateixa manera, quan la Hisenda Pública retorna ingressos indeguts, ha de satisfer interessos de demora al contribuent. El tractament de tots dos tipus d’interessos, a favor i en contra del contribuent, ha rebut un tractament dispar a l’efecte de l’IRPF. Així, mentre que els pagats a la Hisenda Pública s’han considerat com a despeses no deduïbles; els rebuts pel contribuent s’han qualificat tradicionalment com a guanys patrimonials de la base de l’estalvi.

El Tribunal Suprem soluciona aquest tractament desigual i conclou que estem davant una alteració patrimonial no subjecta perquè “és evident que, quan es retornen al contribuent uns interessos suportats pel mateix indegudament, compensant-los, no existeix aquest guany patrimonial, sinó que es produeix un reequilibri, anul·lant la pèrdua abans soferta”. Afegeix el tribunal, a més, que no té sentit negar el caràcter deduïble dels interessos suportats pel contribuent, i entendre que estan subjectes i no exempts els interessos que acompanyen a la devolució d’ingressos indeguts.

A la qüestió suscitada en l’acte d’admissió, consistent a determinar si els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en efectuar una devolució d’ingressos indeguts, malgrat la seva naturalesa d’indemnització, es troben subjectes i no exempts de l’impost sobre la renda, constituint un guany patrimonial que procedirà a integrar en la base imposable de l’estalvi o, per contra, el seu tractament fiscal ha de ser un altre, atès que, pel seu caràcter indemnitzatori, persegueixen compensar o reparar el perjudici causat com a conseqüència del pagament d’una quantitat que mai va haver de ser desemborsada pel contribuent, la Sala respon que els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en efectuar una devolució d’ingressos indeguts no estan subjectes a l’IRPF.

Aquesta sentència conté un vot particular formulat per l’Excm. Sr. Isaac Merino Jara, que discrepa tant dels raonaments seguits com de la solució i interpretació acollida en aquesta sentència, perquè estima que en principi, els interessos de demora poden ser sotmesos a gravamen en l’IRPF en concepte de guanys patrimonials, i el legislador, tot i poder fer-ho, no inclou l’obtenció dels interessos de demora entre els supòsits que, de diversa manera, determinen que no tributin com a guanys patrimonials. Per tant, aquest magistrat estima que mentre el legislador no disposi el contrari, els interessos de demora són renda gravable en l’IRPF.

No hi ha dubte, que a causa de la situació actual de l’estat d’alarma per la COVID-19, el mes de desembre encara agafa més actualitat la vella tradició de repartir cistelles de Nadal als treballadors i clients. En 2019 la compra d’aquests paquets alimentaris va créixer respecte a 2018 i enguany segurament tindrà encara més força per la limitació a l’hora de celebrar els àpats de Nadal a causa de la COVID-19. Moltes empreses volen agrair l’esforç dels seus treballadors en aquests temps d’incertesa, complimentant-los amb cistelles i regals nadalencs, dels quals Hisenda també en participa.

Com tributen les cistelles de Nadal regalades a empleats i clients? És despesa deduïble en l’impost sobre societats i en l’IRPF? És deduïble l’IVA de les cistelles de Nadal?

Li expliquem a continuació els dubtes sobre com tributen les cistelles de Nadal, els regals d’empresa i sobre la deduïbilitat de la factura dels àpats de Nadal.

Com tributen en l’impost sobre societats i en l’IRPF?

Els imports satisfets per les cistelles de Nadal són una despesa deduïble en l’impost sobre societats, per la qual cosa en aquest impost no hi ha cap problema. La Llei de l’impost sobre societats estableix que no es consideren donatius o liberalitats -conceptes que no serien deduïbles- les despeses que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn amb el personal de l’empresa.

El que diu Hisenda: en el cas concret de les cistelles de Nadal, en la mesura en què formin part dels usos i costums de l’empresa (és a dir, que es repeteixin en el temps), respecte al seu personal, tindran la consideració de despesa deduïble a l’efecte de l’impost sobre societats, sense que sigui necessari que figurin en conveni col·lectiu o en alguna mena de pacte que els obligui a això, perquè s’entén com un dret adquirit del treballador. El Tribunal Suprem, en la sentència 313/2016 del 21 d’abril de 2016, va declarar que “el benefici de la cistella de Nadal no es pot suprimir de manera unilateral per l’empresari”.

Atenció. El Tribunal Suprem ha dictat en diverses ocasions, l’última el mes d’octubre passat (STC 3343/2019), que el lliurament d’una cistella de Nadal als treballadors d’una empresa es tracta d’una “concessió més beneficiosa”. És a dir, es tracta d’un dret que els empleats adquireixen i, en tractar-se d’un dret col·lectiu, els empresaris no poden eliminar-lo unilateralment. Per establir la cistella de Nadal com a dret s’han de donar una sèrie de supòsits. En primer lloc, s’ha d’haver lliurat durant molts anys: en la STC 2626/2014 s’establia una antiguitat mínima de quaranta anys. D’altra banda, el Suprem, en la sentència de 2014, també dicta que la cistella de Nadal “es feia constar en l’oferta d’ocupació efectuada per l’empresa”.

ERTO. L’Estatut dels Treballadors estableix que l’ERTO exonera al treballador d’exercir les seves funcions per a l’empresa i a l’empresa li eximeix de remunerar-lo. Com que la cistella de Nadal no es considera salari, sinó més aviat una millora social, aquells treballadors que estan actualment en ERTO, malgrat que deixin de prestar serveis en l’empresa i que estiguin en situació de desocupació, cobrant el seu atur, no tenen per què deixar de percebre la famosa cistella de Nadal. A més, quan un treballador està en ERTO no s’ha desvinculat de la seva empresa, és a dir, no s’ha extingit definitivament el seu contracte laboral, sinó que únicament està suspès de manera temporal.

A pesar que s’hagi reconegut el dret a la cistella de Nadal als treballadors com a condició més beneficiosa, cal tenir en compte que sí que seria possible acordar excepcionalment la seva supressió quan existeixin raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que així ho justifiquin. És a dir, per exemple, en una situació econòmica complicada, deduïm que sí que seria possible que l’empresa en ERTO prescindeixi de la cistella de Nadal, precisament perquè les seves circumstàncies no li ho permeten. Per a això, l’empresa hauria d’acreditar la necessitat i la proporcionalitat de la mesura i acudir al procediment de modificació substancial de les condicions de treball, regulat en l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors.

El mateix tractament es pot aplicar als àpats d’empresa.

El problema més gros es presenta a l’hora de deduir aquestes despeses el primer any en què es produeixen, perquè no hi ha un costum anterior que justifiqui el seu lliurament. L’aconsellable seria no exercir el dret a deducció fins passat un exercici per evitar problemes amb Hisenda.

En conseqüència, caldrà justificar la despesa i la seva naturalesa, així com la seva adequació als usos i costums. Per tant, en cas que l’empresa no hagi regalat cistelles de Nadal anteriorment, o si s’esdevé solament de manera ocasional, no es pot deduir la despesa.

Atenció. El primer any no s’ha de considerar com a despesa deduïble el lliurament de cistelles de Nadal als empleats. La resta d’anys, sempre que es pugui demostrar el costum, sí que es poden deduir. 

Referent a això és procedent assenyalar que la càrrega de la prova competeix a qui fa valer el seu dret i que seran, en el seu cas, els òrgans de gestió i inspecció tributària als qui correspondrà, en l’exercici de les seves funcions la valoració de les proves aportades.

Atenció. Podrà justificar-ho presentant factures d’anys anteriors, així que només serà difícil imputar-ho com a despesa si és el primer any que l’empresa ho fa.

En el cas de l’IRPF, la legislació estableix que totes les despeses que estiguin relacionades amb activitats de relacions públiques amb clients i proveïdors i que es repeteixin en el temps, desgraven en la declaració de la renda.

Atenció. Retribució en espècie per al treballador. Això implica que aquests conceptes considerats com a despesa deduïble en l’àmbit de l’empresa tinguin el tractament de retribució en espècie del treball per compte d’altri per als empleats obsequiats amb els regals de Nadal, i que l’empresa hagi de realitzar el corresponent ingrés a compte de la referida retribució en espècie. De la mateixa manera, s’haurà d’incloure entre els rendiments en espècies satisfetes tant en les declaracions trimestrals (model 111) com en l’anual (model 190).

A més, l’import de la cistella de Nadal s’ha d’incloure en la base de cotització.

Per exemple:

Si el cost total dels lots és de 3.000 euros i el tipus de retenció aplicable a la seva plantilla (en mitjana) és del 20%, la seva empresa haurà d’ingressar a Hisenda 600 euros (3.000 x 20%).

No obstant això, pot repercutir aquest ingrés a compte als treballadors. En aquest cas ja no suportarà aquest cost addicional, però els seus treballadors veuran reduït l’import rebut.

Atenció. Si la cistella de Nadal es guanyés en un sorteig, el seu tractament seria diferent, encara que tampoc estaria lliure de tributació. Seria considerada un guany patrimonial a l’efecte de l’IRPF i formaria part de la base imposable general pel seu valor de mercat.

Regals a clients

En el cas d’adquirir cistelles de Nadal per regalar a clients, col·laboradors o proveïdors cal tenir en compte les següents consideracions:

• En la mesura que es tracti de despeses per relacions públiques amb clients seran fiscalment deduïbles sempre que compleixin els restants requisits en termes d’inscripció comptable, meritació, correlació entre ingressos i despeses i justificació documental.

• És imprescindible reflectir en la factura que es tracta d’un regal personalitzat. Per tant portarà el logo i/o el nom de l’empresa. Tingui en compte aquesta dada perquè quedi perfectament justificat davant l’Agència Tributària.

• Des de l’1 de gener de 2015, la deducció per despeses a clients o proveïdors està limitada a l’1% de l’import net del volum de negoci del període impositiu corresponent. La despesa només afectarà la quantitat que hagués estat comptabilitzada pel concepte d’atencions a clients o proveïdors. D’aquesta manera, s’haurà d’analitzar si les despeses per atencions a clients o proveïdors són tals, no integrant-s’hi qualsevol altra despesa a persones que no fossin clients o proveïdors, com per exemple, despeses a socis o els seus familiars.

Sense limitació. Aquest límit no s’aplicarà a altres despeses de promoció, que continuaran sent deduïbles com fins ara:

• Podrà continuar lliurant cistelles de Nadal als seus empleats, d’acord amb els usos i costums.
• Continuaran sent deduïbles sense límit les despeses derivades del lliurament gratuït de mostres, o els lliuraments relacionats amb els ingressos (per exemple, els obsequis oferts per aconseguir una visita demostrativa dels productes).

Atenció. Referent als obsequis publicitaris: bolígrafs, calendaris, agendes, clauers, loteria de Nadal, etc. seran deduïbles sempre que el seu import no excedeixi de l’1% del volum de negocis de l’entitat. Això sí, cal tenir en compte que aquest tipus d’articles haurà d’anar serigrafiat amb el nom i/o logo de l’empresa perquè pugui entendre’s com una despesa de relacions públiques.

Comptabilitat

El procediment correcte de comptabilitzar les cistelles de Nadal és en el compte 649 corresponent a altres despeses socials. Es tracten de despeses de naturalesa social realitzades per l’empresa.

Es pot deduir l’IVA de les factures dels àpats d’empresa i dels regals de Nadal?

L’IVA d’aquestes despeses no serà deduïble, ja que segons la Llei de l’impost sobre el valor afegit, no podran ser objecte de deducció les quotes suportades dels béns o serveis destinats a clients, assalariats o a terceres persones excloses les mostres gratuïtes i els objectes publicitaris d’escàs valor i els béns destinats exclusivament a ser objecte de lliurament o cessió d’ús, directament o mitjançant transformació, a títol onerós, que, en un moment posterior a la seva adquisició, es destinessin a atencions a clients, assalariats o a terceres persones.

Els regals publicitaris lliurats a clients i proveïdors, a l’efecte de deducció de l’IVA, han de portar de manera visible i indeleble el nom de l’empresa i es consideren d’escàs valor quan el valor del lliurat a un mateix destinatari en un any natural no supera els 200 €.

Finalment, l’IVA dels lots acabarà sent un major cost per a l’empresa (ja que se suporta en l’adquisició de béns destinats a l’ús privat del seu personal). El 10% o el 21% (depèn dels productes que hi hagi en els lots) del total de la factura serà un major cost per a l’empresa, i Hisenda podrà reclamar-l’hi si el dedueix indegudament.

L’informem que pot consultar el calendari de dies inhàbils de les diferents comunitats autònomes per al 2021. Es poden posar en contacte amb nosaltres per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Atenció! Són dies inhàbils:

• En tot el territori nacional: els dissabtes, els diumenges i els dies declarats com a festes d’àmbit nacional no substituïbles, o sobre les quals la totalitat de les comunitats autònomes no ha exercit la facultat de substitució.
• En l’àmbit territorial de les comunitats autònomes: aquells dies determinats per cada comunitat autònoma com a festius.
• En els àmbits territorials de les entitats que integren l’administració local: els dies que estableixin les respectives comunitats autònomes en els seus corresponents calendaris de dies inhàbils.

Els autònoms són els únics que poden triar la base de cotització. Aquesta decisió és molt important, ja que en depenen les seves prestacions presents i la seva futura pensió. La base de cotització es pot modificar fàcilment i de manera telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per fer el canvi.

Atenció. L’elecció que es faci de la quota serà molt important, perquè aquest és el paràmetre que marca la quantia de les prestacions que rebrà l’autònom en cas de malaltia, accident, atur, maternitat o jubilació. 

Li recordem que des del 01-01-2018, s’estableix que els autònoms podran canviar de base de cotització fins a 4 vegades a l’any, triant-ne una altra dins dels límits mínim i màxim que els resultin aplicables en cada exercici (el dia primer d’abril, juliol, octubre i gener). 

Atenció. El Govern ha anunciat que tindrà en compte la proposta de les organitzacions d’autònoms per poder canviar la base fins a sis vegades a l’any, però això serà per al 2021 si finalment s’aprova. 

Doncs bé, ara tingui present que fins al 30 de desembre de 2020 inclusivament, i amb efectes per al 1 de gener, tenen l’oportunitat de modificar la base de cotització del règim especial de treballadors autònoms (RETA) i la quota a pagar, dins dels límits permesos segons la seva edat.

Adjuntem, a tall d’exemple, l’escala comparativa amb algunes opcions (imports vigents en 2020):

* 30,3% = 28,30% (contingències comunes) + 1,1% (contingències professionals – RD llei 28/2020) + 0,8% (cessament d’activitat – RD llei 28/2018) +   0,10% (FP).

La base mínima de cotització de l’autònom que en algun moment de l’any 2020 i de manera simultània ha tingut contractats 10 treballadors o més per compte d’altri, així com la de l’autònom societari és de 1.214,10 euros mensuals.

La  sol·licitud de canvi de base de cotització en el règim especial de treballadors autònoms es pot sol·licitar directament per l’autònom a través de la seu electrònica de la Seguretat Social, si disposa d’un certificat digital o usuari/contrasenya o mitjançant el servei Canvi de base de cotització-autònoms.

Igualment, la sol·licitud es pot presentar mitjançant el model de sol·licitud de canvi de base de cotització en el règim especial de treballadors autònoms (TC.4005).

Els recordem que, a partir del 2021, el tipus de cotització general serà 30,6%, resultant una quota a pagar de 288,98 € aproximadament en el cas de cotitzar per la mínima, en aplicar l’increment previst en el RD llei 28/2018 en la mena de cotització per contingències professionals i el de prestació per cessament d’activitat, que passen a ser de l’1,30% i del 0,9%, respectivament. Aquest nou tipus impositiu està recollit també en el projecte de llei de PGE de 2021.

La base mínima de cotització de l’autònom que en algun moment de l’any 2019 i de manera simultània ha tingut contractats 10 treballadors o més per compte d’altri, així com la de l’autònom societari és de 1.214,10 euros mensuals.

Els informem que el projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat de l’any 2021, encara en fase de tramitació, no ha incrementat les bases mínimes ni màximes de cotització d’aquest col·lectiu.

Si està interessat a modificar la base de cotització (amb la finalitat d’augmentar la base de càlcul de la jubilació o la baixa d’incapacitat temporal), els agrairíem que ens ho fessin saber com més aviat millor.

L’informem que al web de la Seguretat Social segons ha publicat en el seu apartat d’actualitat revista.seg-social.es, en cas d’haver sol·licitat el permís per naixement i cura del menor fraccionat en diversos períodes, els prestacionistes poden consultar l’estat de la sol·licitud d’aquests períodes successius a través del portal «La teva Seguretat Social».

Fa uns mesos, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va ampliar el seu servei per sol·licitar telemàticament la prestació dels períodes successius de descans per naixement o cura del menor a través d’aquest portal. Ara, a més de sol·licitar-los podrà conèixer l’estat de la seva sol·licitud accedint a l’apartat «Les teves gestions», dins del portal. Una vegada dins, haurà de seleccionar la sol·licitud inicial i apareixerà la llista de períodes demanats.+

Els estats possibles per a la consulta dels períodes successius de descans són:

• Pendent de tràmit: període sol·licitat però no gestionat.
• En tràmit: períodes sol·licitat i tramitat però no se n’ha iniciat el pagament.
• En fase de pagament: s’està realitzant el pagament del període i no ha finalitzat.
• Pagat: ha finalitzat el pagament del període.

Novetats per a 2021

A partir del 1 de gener de 2021 s’igualarà, per primera vegada, el permís per naixement i cura del menor per a tots dos progenitors que podran gaudir de 16 setmanes de prestació, convertint el nostre país en un dels més avançats del nostre entorn quant a l’equiparació d’aquest permís com succeeix en països com Suècia, Islàndia o Dinamarca.

Les 16 setmanes de permís per a tots dos progenitors es podran dividir de la següent manera:

• 6 setmanes obligatòries, ininterrompudes i a jornada completa, posteriors al part (resolució judicial o decisió administrativa en el cas d’adopció). La mare biològica pot anticipar aquest període fins 4 setmanes abans de la data previsible del part
• Les 10 setmanes restants es gaudiran en períodes setmanals, de forma acumulada o interrompuda, dins dels 12 mesos següents al part o bé de la resolució judicial o decisió administrativa en el cas d’adopció.

A més s’estableixen determinats supòsits d’ampliació d’aquest termini:

• Ampliació en 1 setmana per cada progenitor per cada fill, a partir del segon, en cas de naixement, adopció o acolliment múltiples.
• Ampliació en 1 setmana per cada progenitor en cas de discapacitat del fill.
• Ampliació per part prematur i hospitalització (per un període superior a 7 dies) a continuació del part, fins a un màxim de 13 setmanes.

Pot conèixer pas a pas com sol·licitar la prestació, la documentació necessària i altres detalls en aquesta guia pràctica.

Per conèixer tots els detalls sobre les situacions protegides, beneficiaris, durada, requisits i altres qüestions faci clic en aquest enllaç.

L’informem que al web de l’INSST s’ha publicat el “Criteri tècnic 01-12-2020. Mesures de protecció personal enfront del coronavirus SARS-CoV-2: conceptes sobre la seva utilització en l’àmbit laboral”.

Aquest criteri tècnic té com a objectiu aclarir conceptes relatius a l’ús de màscares en l’àmbit laboral enfront del coronavirus SARS-CoV-2 i s’aplicarà exclusivament a les situacions en les quals concorrin la totalitat de les següents circumstàncies:

1. La seva utilització es realitzi en l’àmbit laboral.
2. El subjecte que utilitza l’equip sigui sempre personal treballador: s’exclou, per tant, qualsevol consideració que pugui ser aplicable a la comunitat en el seu conjunt que no se circumscrigui al personal treballador que presta els seus serveis en l’àmbit laboral.
3. L’única protecció considerada és aquella enfront de la transmissió de o infecció per coronavirus SARS-CoV-2: queda exclosa qualsevol consideració respecte a una protecció enfront de riscos diferents dels causats per aquest coronavirus.

En aplicar la prevenció de riscos laborals en el context actual, l’objectiu és preservar la salut dels treballadors durant la pandèmia del SARS-CoV-2 mitjançant l’establiment de mesures de seguretat i salut en el treball. La implementació d’aquestes mesures contribuirà també a la protecció de la població en general interrompent la cadena d’infecció i transmissió del virus.

Partim del fet que el SARS-CoV-2 es transmet principalment per via aèria; a través de gotes i aerosols procedents del tracte respiratori dels infectats que arriben a altres persones, sent els punts d’entrada les mucoses exposades (boca, nas i ulls). La transmissió té lloc sobretot per la proximitat amb la persona portadora del virus.

A la vista de la situació i indicacions establertes pel Ministeri de Sanitat, els empresaris han d’integrar l’anàlisi de la protecció enfront del SARS-CoV-2 en la seva avaluació de riscos i, en conseqüència, definir les mesures preventives per a la protecció enfront d’una possible infecció per SARS-CoV-2 a la feina.

Seguint els principis de la prevenció, s’ha establert la necessitat d’adoptar diferents mesures de protecció col·lectiva i organitzativa, amb la finalitat de reduir al màxim el nombre de contactes entre persones i la concentració de virus en l’ambient del lloc de treball, com ara:

• Fomentar el treball remot (no presencial)
• Mantenir la distància de seguretat interpersonal
• Separar les àrees de respiració mitjançant barreres
• Augmentar la ventilació natural i/o forçada
• Augmentar la neteja i desinfecció
• Establir productes addicionals per a la higienització de mans
• Aïllar els sospitosos
• Crear bombolles laborals reduïdes

Si les mesures anteriors no són suficients per controlar el risc d’infecció a la feina, s’han de considerar equips d’ús personal (per a la protecció de les persones de l’entorn i de qui les porta) que poden incloure l’ús de màscares higièniques, màscares quirúrgiques, màscares de protecció respiratòria i protectors facials. En el cas de les màscares higièniques i quirúrgiques té una especial importància la necessitat d’adoptar aquestes mesures de protecció sempre com a complement i conjuntament amb la resta de mesures de distanciament i higiene recomanades.

La decisió sobre la necessitat de protegir al personal treballador mitjançant un tipus o un altre d’equip ve determinat pel nivell de risc d’infecció determinat a partir de l’avaluació de riscos laborals, regulada en l’article 16 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL).

Tipus d’equips d’ús personal/individual

Segons l’INSST, podem distingir els següents equips de protecció:

1. Màscares de protecció respiratòria autofiltrants: el seu ús previst és protegir a l’usuari de gotes i aerosols filtrant l’aire inhalat, mitjançant l’ús d’un material filtrant i un correcte ajust amb la cara, i es classifiquen en funció de la seva eficàcia de filtració (FFP1, FFP2 i FFP3).

2. Màscares quirúrgiques: el seu ús previst principal és protegir a tercers de l’exposició a gotes potencialment infectades que procedeixin de la persona portadora de la màscara quirúrgica filtrant l’aire exhalat.

3. Màscares higièniques o cobertors facials comunitaris (CFC): aquestes màscares estan previstes per a la seva utilització per persones que no mostren símptoma clínic d’infecció vírica ni bacteriana, i que no entren en contacte amb persones que mostren aquests símptomes. No obstant això, segons s’ha indicat en la introducció del document, serà l’avaluació de riscos la que permetrà determinar el tipus de protecció personal idoni en cada cas

4. Pantalles facials: les pantalles facials es poden usar com a protecció enfront d’esquitxades en combinació amb una màscara per complementar la protecció de l’usuari, actuant com una segona barrera. Respecte de la protecció a tercers, no es recomana l’ús d’una pantalla facial per evitar la propagació del virus com que no té un efecte de filtratge.

Selecció i ús dels equips necessaris

La possible utilització en particular d’un tipus o un altre de màscara pel personal treballador se circumscriu al que s’estableix en la LPRL.

En concret, l’article 4 de la citada llei defineix “equip de protecció individual” com “qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d’un o diversos riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o la seva salut en el treball, així com qualsevol complement o accessori destinat a aquest fi”.

Atesa aquesta definició, els dos últims tipus de màscares identificats en els punts anteriors (màscares quirúrgiques i higièniques) podrien ser considerats equips de protecció individual a l’efecte de la LPRL com un complement al conjunt de mesures de protecció col·lectiva i organitzatives indicades en la introducció.

Com indica l’INSST, el nivell de protecció de les màscares és diferent en funció del seu tipus. Aquesta particularitat s’haurà de tenir molt en compte a l’hora de seleccionar l’equip més apropiat segons l’avaluació de riscos laborals i, en tot cas, s’atendrà el que es disposa en l’article 5 del Reglament dels Serveis de Prevenció (aprovat pel Reial decret 39/1997, de 17 de gener), el denominat “principi de precaució”.