NAIXEMENT DE L’OBLIGACIÓ DE RETENIR EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS I LA DEDUCCIÓ DE RETENCIONS QUAN LES RENDES NO HAN ESTAT SATISFETES

S’ha publicat una Resolució del TEAC de 29 de juny de 2020 en unificació de criteri en la qual es decideix sobre la possibilitat o no que un contribuent de l’impost sobre societats dedueixi les retencions que se li haurien d’haver practicat i, en el seu cas, se li retornin, quan les rendes –d’un arrendament– no s’han pagat.

Llegir més

Naixement de l’obligació de retenir en l’impost sobre societats i la deducció de retencions quan les rendes no han estat satisfetes

S’ha publicat una Resolució del TEAC de 29 de juny de 2020 en unificació de criteri en la qual es decideix sobre la possibilitat o no que un contribuent de l’impost sobre societats dedueixi les retencions que se li haurien d’haver practicat i, en el seu cas, se li retornin, quan les rendes –d’un arrendament– no s’han pagat.

L’informem que s’ha publicat una interessant Resolució del TEAC de 29 de juny de 2020, núm. 5810/2019 sobre el naixement de l’obligació de retenir en l’impost sobre societats i la deducció de retencions quan les rendes no han estat satisfetes.

Es tracta d’una Resolució en unificació de criteri en la qual es decideix sobre la possibilitat o no que un contribuent de l’impost sobre societats dedueixi les retencions que se li haurien d’haver practicat i, en el seu cas, se li retornin, quan les rendes -d’un arrendament- no s’han pagat.

Respecte a l’obligació de retenir, primerament, es constata que, en aquest impost, neix amb l’exigibilitat de les rendes, la qual cosa és diferent del que s’esdevé en l’IRPF, en el qual neix en el moment en què les rendes se satisfan.

En segon lloc, la possibilitat que l’arrendador elevi a l’íntegre la renda i dedueixi la retenció que s’ha de practicar, sosté que només procedeix en el cas en què hagi nascut l’obligació de retenir, la qual cosa en l’impost societari succeeix amb l’exigibilitat. Per tant, es podria pensar que no és necessari que s’hagi produït el pagament de la renda però, segons entén l’òrgan economicoadministratiu, si no hi ha pagament no hi pot haver retenció -segons definició de la RAE-, això és: l’obligació de retenir neix amb l’exigibilitat però només es pot complir amb el pagament, per la qual cosa, per a elevar a l’íntegre i deduir la retenció, es necessita que concorrin exigibilitat i pagament.

No obstant això, en el cas que l’arrendatari no satisfaci les rendes exigibles, però sí que ingressi les retencions en el Tresor, aquest ingrés es considera ingrés degut de retencions no practicades i el perceptor les podria deduir.

 

RECORDI DE SOL·LICITAR “ELS DIES DE CORTESIA” A L’AEAT PERQUÈ NO ELS ENVIÏN NOTIFICACIONS ELECTRÒNIQUES DURANT EL PERÍODE DE VACANCES

Recordi que Hisenda durant els dies de vacances d’estiu, igual que durant la resta de l’any, pot continuar emetent notificacions que, en cas de no conèixer i recórrer a temps, poden implicar problemes i sancions per als contribuents. La seva empresa pot seleccionar fins a 30 dies naturals per any durant els quals Hisenda no podrà dipositar notificacions en la seva bústia electrònica. Triï aquests dies de la forma més beneficiosa.

Llegir més

Recordi de sol·licitar “els dies de cortesia” a l’AEAT perquè no els enviïn notificacions electròniques durant el període de vacances

Recordi que Hisenda durant els dies de vacances d’estiu, igual que durant la resta de l’any, pot continuar emetent notificacions que, en cas de no conèixer i recórrer a temps, poden implicar problemes i sancions per als contribuents. La seva empresa pot seleccionar fins a 30 dies naturals per any durant els quals Hisenda no podrà dipositar notificacions en la seva bústia electrònica. Triï aquests dies de la forma més beneficiosa.

Volem recordar-los que Hisenda pot notificar durant tot el període d’estiu, per correu ordinari mitjançant carta certificada per al cas de contribuents que siguin persones físiques o bé a través de la bústia de notificacions electròniques de l’AEAT quan es tracti dels següents obligats tributaris:

  • Les persones jurídiques.
  • Les entitats sense personalitat jurídica.
  • Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que realitzin amb les Administracions Públiques en exercici d’aquesta activitat professional. En tot cas, dins d’aquest col·lectiu s’entendran inclosos els notaris i registradors de la propietat i mercantils.
  • Els qui representin a un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració.
  • Els empleats de les Administracions Públiques per als tràmits i actuacions que realitzin amb elles per raó de la seva condició d’empleat públic, en la forma en què es determini reglamentàriament per cada Administració.
  • Contribuents inscrits en el registre de grans empreses.
  • Contribuents que tributin en el règim de consolidació fiscal de l’impost sobre societats.
  • Contribuents que tributin en el règim especial del grup d’entitats de l’IVA.
  • Contribuents inscrits en el registre de devolució mensual de l’IVA (REDEME).
  • Contribuents amb autorització per presentar declaracions duaneres mitjançant el sistema de transmissió electrònica de dades (EDI).

Així, en funció del tipus de via que utilitzi l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) s’obren diferents possibilitats per als contribuents. 

Atenció. Els obligats tributaris que estiguin inclosos en el sistema de DEH (adreça electrònica habilitada) podran assenyalar exclusivament per internet determinats dies, (dies de cortesia), en els quals l’Administració Tributària no podrà posar a la disposició dels subjectes passius notificacions en aquesta adreça.

M’avisen si he rebut una comunicació o notificació electrònica?

Si vostè té una SA o SL, actualment ja estarà rebent les notificacions d’Hisenda de manera electrònica. En aquest sentit, recordi:

  • Aquestes notificacions s’entenen realitzades quan s’hi accedeix des de la bústia electrònica de la seva empresa, o bé quan passen 10 dies des que arriben a aquesta bústia i no han estat obertes.
  • Per tant, pot succeir que aquest pròxim mes d’agost rebi alguna notificació (agost és hàbil a aquest efecte), i que a la tornada de les vacances li hagin passat per alt els terminis per recórrer.

Per evitar aquest risc, recordi que vostè pot seleccionar fins a 30 dies naturals per any, consecutius o no, durant els quals Hisenda no pot dipositar notificacions en la seva bústia electrònica (els “dies de cortesia”).

Tingui present que si la seva empresa tanca tot el mes d’agost, iniciï el termini de cortesia el dia 1 d’agost i finalitzi’l el 23 d’aquest mes. En disposar dels deu dies de marge indicats, encara que rebi una notificació el dia 24 d’agost encara serà a temps d’accedir-hi quan torni a la feina a principis de setembre, sense perdre cap dia per a respondre-la. D’aquesta manera encara li quedaran alguns dies que podrà repartir durant la resta de l’any.

Ha de sol·licitar-ho almenys set dies abans del primer dia seleccionat. Així mateix, valori seleccionar alguns dies de final de juliol, per evitar el risc de rebre una notificació just abans de les vacances.

El procediment per realitzar l’assenyalament dels dies s’haurà de realitzar obligatòriament en la seu electrònica de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària en el següent enllaç.

A causa de la proximitat del període de vacances, els aconsellem que realitzin aquesta comunicació a l’Administració Tributària per evitar que posi a la disposició dels obligats tributaris notificacions electròniques.

RECORDATORI: OBLIGACIÓ DE LA PRESENTACIÓ A L’AGOST DE DECLARACIONS MENSUALS D’IVA, IRPF I IS

Li recordem que el termini de declaració dels models de presentació mensual de l’impost sobre el valor afegit (IVA), retencions i ingressos a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i impost sobre societats (IS) corresponents al mes de juliol començarà el pròxim dia 1 d’agost i finalitzarà el 20 d’agost (renda i societats) o el 31 d’agost (IVA).

Llegir més

Recordatori: obligació de la presentació a l’agost de declaracions mensuals d’IVA, IRPF i IS

Li recordem que el termini de declaració dels models de presentació mensual de l’impost sobre el valor afegit (IVA), retencions i ingressos a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i impost sobre societats (IS) corresponents al mes de juliol començarà el pròxim dia 1 d’agost i finalitzarà el 20 d’agost (renda i societats) o el 31 d’agost (IVA).

Aquestes són les obligacions tributàries corresponents al mes d’agost:

Fins al 20 d’agost

RENDA I SOCIETATS

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

  • Juliol 2020. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

  • Juliol 2020. Operacions assimilades a les importacions: 380

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ

  • Maig 2020 (*). Grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558
  • Maig 2020. Grans empreses: 561, 562, 563
  • Juliol 2020: 548, 566, 581
  • Segon trimestre 2020 (*). Excepte grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558
  • Segon trimestre 2020. Excepte grans empreses: 561, 562, 563
  • Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

(*) Fàbriques i dipòsits fiscals que hagin optat per subministrar els assentaments comptables corresponents al primer semestre de 2020 a través de la seu electrònica de l’AEAT entre l’1 de juliol i el 30 de setembre de 2020.

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

  • Juliol 2020. Grans empreses: 560

Fins al 31 d’agost

IVA

  • Juliol 2020. Autoliquidació: 303
  • Juliol 2020. Grup d’entitats, model individual: 322
  • Juliol 2020. Grup d’entitats, model agregat: 353

Per aquest motiu, els preguem que, com més aviat millor, ens facilitin tota la documentació així com aquelles dades que els sol·licitem per poder realitzar la confecció i presentació d’aquestes declaracions.

CAMPANYA DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL A LES EMPRESES EN ERTO

Aquests mesos la Inspecció de Treball ha iniciat una forta campanya enviant cartes a les empreses en ERTO. La fi és evitar les situacions de frau amb els ERTO i l’ús indegut de les prestacions i exempcions a les quals accedeixen treballador i empresa.

Llegir més

Campanya de la Inspecció de Treball a les empreses en ERTO

Aquests mesos la Inspecció de Treball ha iniciat una forta campanya enviant cartes a les empreses en ERTO. La fi és evitar les situacions de frau amb els ERTO i l’ús indegut de les prestacions i exempcions a les quals accedeixen treballador i empresa.

L’informem que la Inspecció de Treball ha iniciat una forta campanya enviant cartes a les empreses en ERTO. La fi és evitar les situacions de frau amb els ERTO i l’ús indegut de les prestacions i exempcions a les quals accedeixen treballador i empresa.

Si la seva empresa ha tramitat un ERTO i està desafectant treballadors, sàpiga que la Inspecció està comprovant que no es cometin irregularitats.

La Inspecció informa sobre la «incompatibilitat entre la prestació per desocupació i l’activitat per compte d’altri», recordant que l’empresa està obligada a comunicar al SEPE la reincorporació parcial o total dels treballadors en ERTO.

Posen l’accent que aquesta comunicació és obligatòria, i que s’ha de realitzar amb caràcter previ. I és independent de les gestions que s’han de fer amb el SEPE per a les prestacions, la comunicació de les quals també és ineludible.

Igualment, recorden que l’incompliment d’aquestes obligacions comporta una infracció i sancions importants, tant per a empreses, com per als treballadors.

Eixos d’actuació de l’activitat d’Inspecció. Documentació que sol·licitaran

Registre. Encara que hàgim estat en estat d’alarma, la Inspecció recorda que s’ha de complir la normativa de l’Estatut de Treballadors sobre la jornada i control horari. Supervisaran especialment el nombre d’hores, per evitar que el teletreball vulneri els drets dels treballadors. I que ha continuat portant el control horari també durant l’estat d’alarma. També controlaran que l’horari dels treballadors amb reducció de jornada es correspon amb la jornada comunicada en l’ERTO o variacions posteriors. En el centre de treball a més comprovaran les mesures d’higiene sobre el sistema de registre mitjançant empremta. Es recomana utilitzar altres sistemes de registre que no impliquin aquest risc o extremar les mesures de neteja.

Entre altres documents, se’ls exigeix l’aportació dels registres de jornada:

  • · Aquest document és exigit per comprovar que, en un ERTO de reducció de jornada, l’empleat està treballant les hores que li corresponen. Si la Inspecció detecta que treballa més hores de les que hauria de treballar (per exemple, perquè segons l’ERTO hauria de treballar dues hores al dia, però els fitxatges demostren que en treballa quatre), podrà imposar una multa d’almenys 6.251 euros per treballador, per la comissió d’una infracció molt greu (la infracció consisteix a donar ocupació a treballadors afectats per un ERTO).
  • A més, no disposar del registre de jornada constitueix una infracció greu tipificada amb multa des de 626 fins a 6.250 euros. Aquesta multa se sumaria a la del punt anterior si, a més de no disposar del registre, s’acredita que un empleat treballa més hores de les comunicades en l’ERTO. Per tant, recordi als seus empleats que han de continuar fitxant per les hores treballades si estan en un ERTO de reducció de jornada.

Horaris. Després de finalitzar la tramitació d’un ERTO, la seva empresa ha de comunicar al SEPE el calendari amb els dies concrets de suspensió de contracte o de reducció de jornada individualitzats per treballador. Doncs bé, la Inspecció està sol·licitant aquest calendari per comprovar que els treballadors que es troben en el centre de treball són els que hi ha d’haver. Si la seva empresa ha desafectat treballadors, la Inspecció li demanarà les modificacions del calendari transmeses a l’Administració. Pensi que, si descobreixen un treballador fora de l’horari comunicat, li posaran la multa d’almenys 6.251 euros.

Altes. La Inspecció també intenta esbrinar si abans de l’ERTO s’han tramitat altes fraudulentes (per facilitar l’accés a la prestació per desocupació) o si s’han produït increments injustificats de bases de cotització (per aconseguir un augment en l’import de l’atur). Aquestes actuacions suposen una infracció molt greu tipificada amb multes de com a mínim 6.251 euros.

Les actuacions en les empreses que estiguin en situació d’ERTO se centraran a controlar els següents casos:

  • Treballadors que estan treballant i cobrant una prestació per ERTO. Es controlaran especialment aquests casos per evitar situacions fraudulentes.
  • Altes fraudulentes en empreses que no es corresponguin amb llocs de treball reals. És a dir, que s’hagi contractat el treballador perquè cobri fraudulentament una prestació després.
  • Increments indeguts de les bases de cotització que no tinguin sentit, amb la finalitat d’obtenir una prestació per desocupació superior durant l’ERTO.
  • Sobretot revisaran les mesures comunicades per l’empresa i si es corresponen amb la realitat. I quant a procediments, que s’hagin comunicat al SEPE tant la sol·licitud d’ERTO, com les posteriors variacions i baixa o renúncia a l’ERTO, quan es produeixi.
  • Si és un ERTO ETOP, verificaran que s’ha complert amb les obligacions que exigeix el RD llei 8/2020. I si és un ERTO de força major, sol·licitaran comunicació de l’ERTO als treballadors.
  • En els ERTO ETOP revisaran a més l’existència de comunicació a l’autoritat laboral de la finalització del període de consultes i informe de l’acord.
  • Quant a la contractació de treballadors, posterior a l’inici de l’ERTO, no hi entraran si es tracta de llocs diferents dels suspesos. Per exemple, una empresa de rebosteria que té en ERTO a alguns operaris de la pastisseria i decideix contractar un community manager.

Mesures de seguretat i higiene adoptades enfront de la COVID-19. La documentació que sol·licitaran:

Distingiran entre les empreses en les quals existeix un risc d’exposició professional al SARS-CoV-2, com els serveis d’assistència sanitària, funeràries o laboratoris. En aquestes empreses supervisaran el compliment del RD 664/1997 sobre la prevenció de riscos en aquesta mena de llocs i les indicacions del Ministeri de Sanitat.

La resta d’empreses, es vigilarà l’existència de les mesures preventives aconsellades per les autoritats sanitàries en cada fase de desescalada de la pandèmia.

En aquestes empreses comprovaran:

  • El compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals i les disposicions mínimes de seguretat i salut en el lloc de treball. Si observen alguna cosa, podrien iniciar activitats rutinàries.
  • Implementació de les mesures sanitàries: distància interpersonal de 1,5 metres, equips de protecció individual, mesures d’higiene i desinfecció, etc. Si constaten la no existència d’aquestes mesures, realitzaran un advertiment a l’empresa. En cas de mantenir-se l’incompliment, s’informaria les autoritats sanitàries.

Documentació que poden sol·licitar:

  • Avaluació de riscos dels llocs de treball. On s’han de tenir en compte les recomanacions sanitàries.
  • Planificació de riscos. On s’ha d’incloure la incidència de la COVID-19 en la planificació conforme al Ministeri de Sanitat.
  • Tipus de mesures que està aplicant l’empresa.

Si observen l’absència d’aquestes mesures o dels anteriors documents, poden iniciar actuacions contra l’empresa.

Li aconsellem sol·licitar a la seva empresa de prevenció l’avaluació específica de la COVID-19 en la seva activitat i conservar aquest informe. I per descomptat, implementar les mesures recomanades.

Recordar que, segons l’article 9.2 de l’Ordre SDN/386/2020 l’empresa, a més de complir les obligacions de prevenció de riscos, haurà de formar i informar tots els treballadors sobre el correcte ús dels equips de protecció.

GUIA BÀSICA PER A LA TRAMITACIÓ DE PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ PER ERTO COVID-19

En l’espai COVID-19 del web del SEPE destinat a proporcionar informació a les empreses sobre els tràmits a realitzar, s’ha inclòs la guia bàsica per a la tramitació de les prestacions per desocupació per suspensió o reducció de jornada a conseqüència de la COVID-19, després de l’entrada en vigor del Reial decret llei 24/2020, de 26 de juny.

Llegir més

Guia bàsica per a la tramitació de prestacions per desocupació per ERTO COVID-19

En l’espai COVID-19 del web del SEPE destinat a proporcionar informació a les empreses sobre els tràmits a realitzar, s’ha inclòs la guia bàsica per a la tramitació de les prestacions per desocupació per suspensió o reducció de jornada a conseqüència de la COVID-19, després de l’entrada en vigor del Reial decret llei 24/2020, de 26 de juny.

L’informem que en l’espai COVID-19 del web del SEPE destinat a proporcionar informació a les empreses sobre els tràmits a realitzar, s’ha inclòs la guia bàsica per a la tramitació de les prestacions per desocupació per suspensió o reducció de jornada a conseqüència de la COVID-19, després de l’entrada en vigor del Reial decret llei 24/2020, de 26 de juny.

Vegeu: Guia bàsica de tramitació de prestacions ERTO COVID-19

PUBLICADA LA LLEI PER LA QUAL ES DEROGA L’ACOMIADAMENT OBJECTIU PER FALTES D’ASSISTÈNCIA A LA FEINA

Procedent del Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer –que és derogat–, s’ha publicat al BOE del 16 de juliol la Llei 1/2020, de 15 de juliol, per la qual es deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència a la feina establert en l’article 52.d) de l’Estatut dels Treballadors, amb entrada en vigor des del 17 de juliol de 2020.

Llegir més

Publicada la Llei per la qual es deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència a la feina

Procedent del Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer –que és derogat–, s’ha publicat al BOE del 16 de juliol la Llei 1/2020, de 15 de juliol, per la qual es deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència a la feina establert en l’article 52.d) de l’Estatut dels Treballadors, amb entrada en vigor des del 17 de juliol de 2020.

L’informem que procedent del Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer -que és derogat-, s’ha publicat al BOE del 16 de juliol la Llei 1/2020, de 15 de juliol, per la qual es deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència a la feina establert en l’article 52.d) de l’Estatut dels Treballadors, amb entrada en vigor des del 17 de juliol de 2020.

La norma aclareix que l’acomiadament per faltes d’assistència a la feina era una figura que legitimava l’extinció dels contractes dels treballadors que s’absentessin dels seus llocs, de forma justificada o no, superant determinats percentatges. Encara que totes les faltes injustificades podien ser comptabilitzades a l’efecte d’aplicar l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència, les justificades computables eren limitades, perquè l’article 52.d) de l’ET relacionava expressament les no admissibles per aplicar aquesta modalitat d’acomiadament.

Al llarg dels anys, el precepte havia anat incorporant noves inassistències que no admetien comptabilització a l’efecte de l’aplicació de l’acomiadament objectiu (suspensió per risc durant l’embaràs o la lactància, faltes d’assistència vinculades a la violència de gènere, etc.), la qual cosa suposava, en la pràctica, que l’article quedés reduït, de fet, a les faltes d’assistència injustificades i a les baixes per contingències comunes de durada inferior a 20 dies.

El tipus també es va veure afectat per altres modificacions normatives, de manera que durant algun temps (de manera prèvia a la reforma laboral del 2012, en la versió anterior al text refós avui vigent) es va exigir un cert volum d’absentisme global en l’empresa, i es justifica com un criteri d’adequació i proporcionalitat. Des de la supressió d’aquesta circumstància en la citada reforma, l’acomiadament per faltes d’assistència s’aplicava únicament en aconseguir un percentatge.

Per justificar l’eliminació d’aquesta mena d’acomiadament, la Llei al·ludeix a pronunciaments del Tribunal Constitucional (Sentència 118/2019, de 16 d’octubre) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sentència de 18 de gener de 2018). Aquesta última es va referir a un cas en què les absències del treballador es devien a la seva situació de discapacitat, per la qual cosa l’acomiadament es va considerar desproporcionat i constitutiu de discriminació per aquesta raó (sense possible justificació per raons d’absentisme). La Llei argumenta també raons de discriminació per malaltia de llarga durada i per motius de gènere (Sentència TJUE de 20 de juny de 2013).

CALENDARI OFICIAL DE FESTES LABORALS DE CATALUNYA PER A L’ANY 2021

En data 17 de juny de 2020 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) les festes laborals per a l’any vinent 2021, mitjançant l’Ordre TSF/81/2020.

Llegir més

Calendari oficial de festes laborals de Catalunya per a l’any 2021

En data 17 de juny de 2020 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) les festes laborals per a l’any vinent 2021, mitjançant l’Ordre TSF/81/2020.

En concret, les festes laborals per a 2021 són:

  • Cap d’any: divendres 1 de gener
  • Reis: dimecres 6 de gener
  • Divendres Sant: 2 d’abril
  • Dilluns de Pasqua Florida: 5 d’abril
  • Festa del Treball: dissabte 1 de maig
  • Sant Joan: dijous 24 de juny
  • Diada Nacional de Catalunya: dissabte 11 de setembre
  • Festa Nacional d’Espanya: martes 12 de octubre
  • Tots Sants: dilluns 1 de novembre
  • Dia de la Constitució: dilluns 6 de desembre
  • La Immaculada: dimecres 8 de desembre
  • Nadal: dissabte 25 de desembre

A més de les dates anteriorment indicades, es fixaran mitjançant una ordre dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, a proposta dels ajuntaments i que s’aprovaran més endavant.

El calendari laboral anual tindrà efectes com a calendari de dies inhàbils pel que representa el còmput de terminis administratius a Catalunya.

Aquest calendari és aplicable en tota Catalunya amb l’excepció d’Aran, on el 5 d’abril queda substituït pel dijous 17 de juny, Festa d’Aran.

En aquest enllaç trobaran l’Ordre publicada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies amb les festes laborals per a l’any 2021:

ELS BANCS HAN DE RETORNAR ALS SEUS CLIENTS TOTES LES DESPESES HIPOTECÀRIES ABUSIVES

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat que només es pot negar la devolució als clients dels bancs de totes les despeses hipotecàries incloses en una clàusula abusiva si així ho estipula prèviament la legislació nacional. En cas contrari, si no existís una disposició en el dret nacional que imposi als consumidors el pagament de la totalitat o d’una part d’aquestes despeses, la legislació comunitària s’oposa al fet que un jutge nacional negui als clients que van signar amb un banc la devolució de les quantitats pagades per la constitució i la cancel·lació de la hipoteca.

Llegir més

Els bancs han de retornar als seus clients totes les despeses hipotecàries abusives

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat que només es pot negar la devolució als clients dels bancs de totes les despeses hipotecàries incloses en una clàusula abusiva si així ho estipula prèviament la legislació nacional. En cas contrari, si no existís una disposició en el dret nacional que imposi als consumidors el pagament de la totalitat o d’una part d’aquestes despeses, la legislació comunitària s’oposa al fet que un jutge nacional negui als clients que van signar amb un banc la devolució de les quantitats pagades per la constitució i la cancel·lació de la hipoteca.

L’informem que s’ha publicat una important sentència del TJUE de 15 de maig de 2020 amb assumptes acumulats C-224/19, C-259/19, sobre el pagament de les despeses hipotecàries (derivades de la formalització dels préstecs hipotecaris, com són notari, registre, gestoria, taxació i impostos) que derivin de la declaració com a abusiva d’una clàusula d’aquest contracte, i sobre la comissió d’obertura o costes dels judicis.

Per al TJUE les quantitats pagades en concepte de despeses d’hipoteca que estiguin incloses en una clàusula declarada abusiva han de ser retornades al consumidor tret que el dret nacional estableixi el contrari. Si es declara com a nul·la una clàusula abusiva que carrega al client amb el pagament de totes les despeses de constitució i cancel·lació d’una hipoteca, el dret comunitari s’oposa al fet que el jutge nacional negui al consumidor la devolució de les quantitats pagades en virtut d’aquesta clàusula.

La sentència aborda el moment de l’inici del termini de prescripció per reclamar la devolució. Amb un termini de cinc anys, el tribunal no s’oposa al fet que existeixi un termini, «sempre que ni el moment en què aquest termini comença a comptar ni la seva durada facin impossible en la pràctica o excessivament difícil l’exercici del dret del consumidor a sol·licitar la restitució». I també resol que no es pot carregar als clients una part de les costes processals derivades de les reclamacions contra els bancs en via judicial.