La resolució vinculant de Direcció General de Tributs (DGT), V1983-20 del 17 de juny de 2020, analitza el cas d’un matrimoni de residents fiscals a Líban, que van arribar a Espanya al gener de 2020 per a un viatge de 3 mesos però que, a causa de l’estat d’alarma, no han pogut tornar, en el moment de presentar l’escrit de consulta (primers de juny) al seu país. En concret la DGT es pronuncia sobre si els dies passats a Espanya durant l’estat d’alarma no es comptabilitza a l’efecte de determinar la residència fiscal a Espanya.

Normativa

En primer lloc, assenyalar que Líban (oficialment República Libanesa) és un dels territoris considerats per la legislació espanyola (Reial decret 1080/1991, de 5 de juliol, BOE de 13 de juliol) com a paradís fiscal.

En la legislació interna espanyola la residència fiscal de les persones físiques es determina en virtut del que es disposa en l’art. 9 LIRPF, el qual, en el seu apartat 1, estableix el següent:

“1. S’entendrà que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies:

a) Que romangui més de 183 dies, durant l’any natural, en territori espanyol. Per determinar aquest període de permanència en territori espanyol es computaran les absències esporàdiques, tret que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país. En el supòsit de països o territoris considerats com a paradís fiscal, l’Administració tributària podrà exigir que se’n provi la permanència durant 183 dies l’any natural.

Per determinar el període de permanència al qual es refereix el paràgraf anterior, no es computaran les estades temporals a Espanya que siguin conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les Administracions públiques espanyoles.

b) Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de manera directa o indirecta.

Es presumirà, excepte prova en contra, que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan, d’acord amb els criteris anteriors, resideixi habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que depenguin d’aquell.”.

Qüestió

Si els dies passats a Espanya mentre la durada de l’estat d’alarma no es comptabilitza a l’efecte de determinar la residència fiscal a Espanya.

Matrimoni de residents fiscals a Líban, que van arribar a Espanya al gener de 2020 per a un viatge de 3 mesos però que, a causa de l’estat d’alarma, no han pogut tornar, en el moment de presentar l’escrit de consulta (primers de juny) al seu país. No reben renda a Espanya i passen menys de 6 mesos l’any a Espanya habitualment.

Determinació de la residència fiscal a Espanya

Segons el precepte esmentat, una persona física serà considerada resident fiscal a Espanya, en un determinat període impositiu, en la mesura en què concorri algun dels criteris anteriorment exposats, és a dir, sobre la base de:

• la permanència de més de 183 dies, durant l’any natural, en territori espanyol, computant-se, a aquest efecte, les absències esporàdiques, tret que s’acrediti la residència fiscal en un altre país. En el supòsit de països o territoris considerats com a paradís fiscal, l’Administració tributària podrà exigir que se’n provi la permanència durant 183 dies l’any natural.
• que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de manera directa o indirecta.

Així mateix, la LIRPF estableix una presumpció, que admet prova en contra, que el contribuent té la seva residència fiscal a Espanya quan, de conformitat amb els criteris anteriors, resideixi habitualment a Espanya el seu cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que en depenguin.

En la mesura en què es doni qualsevol de les circumstàncies previstes en l’article 9.1 de la LIRPF, la persona física en qüestió serà considerada contribuent de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) en territori espanyol.

La residència fiscal a Espanya es determina, conformement a l’exposat, en cada període impositiu, el qual, segons l’article 12 de la LIRPF, coincideix amb l’any natural (excepte el cas de defunció del contribuent, al qual es refereix l’article 13 de la LIRPF).

Resposta

En el supòsit plantejat, en relació amb el citat criteri de permanència de més de 183 dies, dins de l’any natural, en territori espanyol, els dies passats a Espanya pel matrimoni, a causa de l’estat d’alarma, es computarien, per la qual cosa si romanguessin més de 183 dies en territori espanyol l’any 2020, serien considerats contribuents de l’IRPF. Ara bé, podrien retornar al seu país d’origen una vegada finalitzi l’estat d’alarma (circumstància prevista per al 21 de juny).

El Ministeri de Sanitat en col·laboració amb les comunitats autònomes ha elaborat una guia recollint una selecció no exhaustiva de recomanacions i mesures de contenció adequades per garantir la protecció de la salut dels treballadors enfront de l’exposició al coronavirus en les explotacions agrícoles contractin temporers i en els allotjaments que se’ls proporcioni.

Tenint en compte que aquestes recomanacions estan en contínua revisió en funció de l’evolució i nova informació de què es disposi, correspondrà a les empreses avaluar el risc d’exposició en què es puguin trobar els treballadors en cadascuna de les tasques diferenciades que realitzen i seguir les recomanacions que emeti el servei de prevenció, seguint les pautes i recomanacions formulades per les autoritats sanitàries, en tots els processos relacionats amb la recollida, transport, emmagatzematge de la producció agrícola i resta dels processos agraris (classificació, envasament, aclarida, etc.).

Un dels punts clau és que aquestes persones requereixen d’allotjaments en els territoris on es desenvolupa la campanya agrària a la qual acudeixen, i existeixen diferents escenaris, des d’allotjaments oferts pels propis titulars de les explotacions, a albergs municipals, residències d’emergència, allotjaments llogats pels treballadors, etc. El titular ha d’estar format en les mesures de prevenció a adoptar-hi (no llits calents, no excés d’ocupació, etc., que suposen un important risc). Sense oblidar l’existència en alguns casos de menjadors i aules de suport per a la població infantil que els acompanya.

Les “colles” com a grup de treball i convivència

Les explotacions agràries han de prendre mesures per limitar les cadenes de contacte i transmissió tant com sigui possible. Per a això es proposa que es considerin les “colles” com un grup de treball i convivència estable sobre el qual pivotarien les mesures preventives en l’explotació.

Dins d’una explotació, els integrants d’una colla han d’estar físicament separats tant com sigui possible i les colles no s’han de barrejar entre si. En la mesura que sigui possible s’ha d’intentar, a l’hora de confeccionar les colles, de tenir en compte que siguin coincidents amb grups estables d’allotjament durant la campanya, preferiblement convivents d’un mateix dormitori.

Feina en els hivernacles

Un cas especial el representa la feina en els hivernacles, que es realitza en un entorn tancat amb condicions termohigromètriques molt particulars que afavoreixen, a més, la generació d’aerosols. D’altra banda, algunes mancances que s’observen en aquestes explotacions, sobretot en aquelles més senzilles estructuralment parlant, són l’escassetat de serveis higiènics (aigua potable, vestidors, dutxes, lavabos, serveis) o locals de descans i menjadors. Per tant, si bé l’activitat agrícola és una situació en la qual cal extremar les mesures preventives, aquestes es fan encara més urgents i necessàries quan aquesta activitat es desenvolupa a l’interior d’aquestes estructures.

VEGEU: Guia per a la prevenció i control de la COVID-19 en les explotacions agrícoles que contractin temporers

El passat 27 d’agost el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) va emetre un nou avís alertant que en determinades prestacions per ERTO és possible que, en consultar el rebut, es detecti un cobrament indegut que no és real i que desapareixerà quan es realitzin les regularitzacions pertinents. Es recomana tornar a consultar l’estat de la prestació més endavant, per comprovar que la situació s’ha regularitzat.

De la mateixa manera, l’Organisme, en el procés de revisió de les prestacions, està notificant als beneficiaris de prestacions els cobraments indeguts que es puguin haver originat.

Aquelles persones que hagin rebut cobraments de manera indeguda rebran una notificació per procedir a la seva devolució. Una vegada que s’hagi notificat aquest requeriment, l’interessat disposa de 30 dies hàbils per realitzar aquest tràmit, sense recàrrecs ni interessos si es realitza en el termini corresponent.

Davant aquesta mena de notificacions, degudes al col·lapse originat per l’impacte de la COVID-19 en el servei d’ocupació, els afectats es pregunten: QUIN TERMINI TINC PER AL RETORN DEL COBRAMENT INDEGUT SENSE QUE SE M’APLIQUI EL RECÀRREC?

Com informa en el seu web el SEPE, quan un prestacionista percebi indegudament una prestació o subsidi per desocupació, el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) el convocarà perquè en el termini de deu dies al·legui el que estimi oportú.

Transcorregut aquest termini, dictarà resolució assenyalant si ha percebut indegudament una prestació o un subsidi per desocupació i la seva quantia. El termini de 30 dies a partir de la notificació de la resolució del cobrament indegut per retornar la quantia que no corresponia.

L’ingrés s’haurà de realitzar en el compte que el SEPE li indicarà en la notificació.

El passat 24 d’agost el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) va emetre a través del seu web un nou avís alertant que des de l’entrada en vigor del Reial decret llei 24/2020, es disposa d’un nou procediment per a la comunicació de variacions en l’activitat realitzada per cada treballador.

Aquestes comunicacions es limiten a l’enviament d’un únic fitxer, simplificant la tramitació i l’adaptació de comunicació dels períodes d’activitat i inactivitat únicament en els casos en els quals els treballadors s’acullin a una reducció de jornada.

En aquest cas, l’empresa ha de comunicar els dies d’activitat i les hores treballades com es detalla en la guia de tramitació publicada en la pàgina web del SEPE.

L’empresa pot avançar la comunicació d’aquests períodes d’activitat abans de la finalització del mes per facilitar la seva tramitació.

La Unión de Profesionales y Trabajadores Autónomos (UPTA), que associen a treballadors per compte propi, microempresaris i emprenedors dels diferents sectors o branques d’activitat econòmica, amb presència en totes les comunitats autònomes, ha demanat al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions que es protegeixi a aquells pares autònoms que s’hagin d’absentar dels seus negocis o tancar-los perquè els seus fills hagin de romandre en quarantena, ja sigui per ser positius en COVID-19 o perquè hagin estat en contacte amb algun malalt. Per a la confederació: “La imminent tornada a l’escola provocarà l’increment d’aquestes situacions, ja que la mainada deixarà d’estar a casa i tornaran a les aules”.

Avantposant-se a la situació econòmica complicada en què quedarien molts autònoms si per motiu de la cura de fills es veiessin obligats a tancar el seu negoci, des de l’organització, demanen “al govern que aquest tipus de casos estiguin emparats sota el cessament d’activitat extraordinari, perquè cap autònom que es vegi en aquesta situació es quedi sense un suport econòmic”.

Articulació d’un permís retribuït per als autònoms amb fills que hagin de romandre en quarantena.

Eduardo Abad, president d’UPTA, “és necessari i urgent que el Govern articuli un permís retribuït per als pares de nens que hagin de romandre en quarantena. La realitat és que hi haurà moltes famílies que hauran d’abandonar la seva activitat perquè els seus fills donin positiu en COVID-19 i hagin de romandre a casa. Necessitem mecanismes de protecció, una cobertura econòmica perquè els pares es puguin absentar de la treball per cuidar als seus fills sense que això suposi una disminució dels seus ingressos, molt minvats en molts casos. Sense aquesta protecció estarem condemnant als treballadors autònoms, principalment a les autònomes, que lamentablement continuen sent les que en aquestes circumstàncies més sacrifiquen la seva carrera professional per la cura i l’atenció dels fills”.

Font: UPTA

Li recordem que el 7 de maig de 2020 es va publicar al BOE el Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei concursal (TRLC). El TRLC entrarà en vigor l’1 de setembre de 2020 i, entre altres normes, derogarà la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal (LC) i algunes -encara que no totes- de les seves disposicions addicionals i finals.

Fins que no es dugui a terme el seu desenvolupament reglamentari, no entraran en vigor les modificacions que el TRLC introdueix respecte dels articles 27 (condicions subjectives per al nomenament d’administradors concursals), 34 (retribució de l’administració concursal) i 198 LC (Registre Públic Concursal), que romandran vigents en la seva redacció anterior a la Llei 17/2014, de 30 de setembre, per la qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració empresarial. Igualment, els articles 91 a 93 TRLC, relatius al compte de garantia aranzelària, no entraran en vigor fins que s’aprovi el seu desenvolupament reglamentari.

El TRLC no suposa la derogació de les mesures concursals urgents que s’han aprovat en ocasió de la crisi de la COVID-19, com el Reial decret llei 16/2020, de 28 d’abril, de mesures processals i organitzatives per a fer front a la COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, per la qual cosa temporalment conviuran totes dues normes.

Atenció. Cal recordar que d’acord amb el RDL 16/2020 fins al 31 de desembre de 2020, el deutor insolvent no té l’obligació de presentar concurs de creditors, encara que es trobi en insolvència. Els jutges tampoc admetran a tràmit les demandes de concurs necessari. Quant als expedients preconcursals, resulta ser que si el deutor comunica un d’aquests expedients (acord extrajudicial de pagaments o conveni anticipat) abans del 30 de setembre de 2020, s’haurà d’atenir al règim general concursal. Si, per contra, presenta expedients preconcursals després del 30 de setembre d’enguany, podrà atenir-se a les facilitats concursals del règim transitori.

Com que no existeix l’obligació de presentar concurs fins a final d’any, les societats en insolvència es poden esperar per presentar un expedient preconcursal i amb això tindran 4 mesos més fins a tenir l’obligació de sol·licitar el concurs voluntari. Tal com podem observar, aquesta regulació temporal és fonamental per dirigir amb èxit reestructuracions d’empreses, ja que, encara que la societat mercantil sigui insolvent avui dia, encara tenim molt de marge de maniobra fins al mes d’abril de l’any que ve. Durant tot aquest període es pot intentar una reestructuració de manera que potser a l’abril de 2021 l’empresa ja no està en insolvència i per tant ja no sigui necessari ni tan sols presentar concurs.

Entre altres novetats de la nova Llei concursal podem destacar les següents:

1. DECLARACIÓ DE CONCURS

• Es modifica l’actual criteri que permet la consolidació d’inventaris i llistes de creditors en concursos declarats conjuntament o acumulats quan existeixi confusió de patrimonis únicament a l’efecte d’elaborar l’informe de l’administració concursal, substituint-lo per la facultat del jutge d’acordar excepcionalment la consolidació de masses d’aquests concursos.
• En cas d’estimar-se la declaració de concurs per via d’apel·lació, la data de declaració serà la de la resolució apel·lada.

2. ELS ÒRGANS DEL CONCURS

• S’amplia la competència del jutge del concurs per conèixer d’accions de responsabilitat contra administradors o liquidadors, quan es dirigeixin contra la persona natural representant d’administrador persona jurídica i aquella que tingui atribuïdes facultats de més alta direcció quan no existeixi delegació permanent de facultats.
• S’introdueix la facultat del Jutge Mercantil per a la declaració conjunta o acumulació de concursos de persona natural no empresari, de persona natural empresari o persona jurídica.
• S’aclareix que la regla competencial per conèixer de nous judicis declaratius s’aplica des de la declaració de concurs fins a l’eficàcia de conveni o, si no s’hagués aprovat conveni o que l’aprovat s’hagués incomplert, fins a la conclusió del procediment.
• Es detalla el règim de responsabilitat i rendició de comptes de l’administració concursal.

3. EFECTES DE LA DECLARACIÓ DE CONCURS

• S’estableix que el pagament fet al concursat alliberarà al deutor (sense necessitat de convalidació per part de l’administració concursal) si, en el moment d’efectuar la prestació, el deutor desconeixia la declaració de concurs, presumint tal coneixement des de la publicació de la declaració de concurs en el BOE.
• S’incorpora la sanció de nul·litat a les actuacions que contravinguin la suspensió d’actuacions i de procediments d’execució contra els béns de la massa activa.
• S’aclareix que correspon al jutge del concurs declarar el caràcter no necessari d’un bé o dret per poder continuar (i) les execucions laborals en les quals l’embargament fos anterior a la declaració de concurs i (ii) les execucions administratives la diligència d’embargament de les quals fos també anterior a la declaració de concurs.
• S’aclareix que els diners obtinguts amb l’execució singular de béns o drets no necessaris es destinarà al pagament del crèdit relatiu a l’execució, i el sobrant s’integrarà en la massa activa (excepte en el supòsit de terceria de millor dret per l’existència de crèdits concursals preferents, i en aquest cas l’obtingut de l’execució es posarà a la disposició del concurs).
• S’aclareix que la comunicació a l’administració concursal del crèdit subjecte a compensació no impedirà dur a terme aquesta compensació, si compleix els requisits legals.
• S’estableix que les compensacions que procedeixin de la mateixa relació jurídica (compensació impròpia o liquidació) queden al marge de la prohibició legal de compensació.
• Es permet l’exercici de la facultat de resolució del contracte en interès del concurs enfront de qualsevol contracte amb obligacions recíproques.
• Es permet a l’administració concursal rehabilitar tots els contractes de finançament, sempre limitats als supòsits de venciment anticipat per impagament de quotes d’amortització o interessos reportats produït dins dels tres mesos precedents a la declaració de concurs.

4. MASSA ACTIVA I PASSIVA DEL CONCURS

• S’inclou el concepte d’unitat productiva, que es defineix com el conjunt de mitjans organitzats per a l’exercici d’una activitat econòmica essencial o accessòria.
• En la venda d’unitat productiva, la competència per declarar l’existència de successió d’empresa i determinar els seus efectes sobre crèdits pendents de pagament correspon en exclusiva al jutge del concurs. Quant als crèdits laborals i de Seguretat Social, es limita la successió d’empresa als treballadors de la unitat productiva en els contractes de la qual se subroga l’adquirent.
• Una vegada oberta la liquidació l’Administració Tributària no pot dictar provisions de constrenyiment per fer efectius els seus crèdits contra la massa fins que no s’aixequin els efectes de la declaració de concurs, i ha d’instar aquest pagament davant el jutge del concurs via incident concursal.
• En cas de conclusió de concurs per insuficiència de massa, la regla de prelació opera quan l’administració concursal comunica aquesta circumstància, afectant crèdits vençuts abans de la comunicació i que puguin vèncer amb posterioritat a ella. S’estableix que es recolliran com a crèdits contingents les liquidacions vinculades a delicte, fins que recaigui sentència ferma sobre aquestes.

5. INFORME DE L’ADMINISTRACIÓ CONCURSAL

• S’amplien els supòsits en els quals és possible la modificació de la llista definitiva de creditors, i es pot modificar en aquells casos en els quals s’estimin recursos interposats contra resolucions del jutge del concurs en incidents d’impugnació de la llista de creditors i quan es dictin resolucions de les quals resulti l’existència, modificació de l’import o de la classe de crèdit o extinció d’un crèdit concursal.

6. FASE DE CONVENI

• En aprovar el conveni, s’estableix que el jutge no podrà modificar el seu contingut excepte per esmenar errors materials o de càlcul, o per interpretar correctament alguna de les seves clàusules. A més, la sentència haurà d’incloure el text íntegre del conveni aprovat.
• S’especifica que el contingut del conveni vincularà al deutor i creditors ordinaris els crèdits que fossin anteriors al concurs, encara que no s’haguessin adherit a la proposta de conveni o votat a favor d’ella.
• Els creditors privilegiats especials que s’haguessin vist afectats pel conveni podran iniciar o reprendre execucions separades, una vegada que la declaració d’incompliment hagi assolit fermesa.

7. FASE DE LIQUIDACIÓ

• En l’elaboració del pla de liquidació es tindrà en compte no sols l’interès del concurs, sinó també la més adequada satisfacció dels creditors.
• Es disposa que l’acte d’aprovació del pla de liquidació haurà de recollir el text íntegre del pla de liquidació aprovat.
• Es faculta a l’administració concursal per a sol·licitar al jutge en qualsevol moment la modificació del pla de liquidació aprovat si ho creu convenient per a l’interès del concurs i la més ràpida satisfacció dels creditors.

8. SECCIÓ DE QUALIFICACIÓ DEL CONCURS

• S’atribueix exclusivament a l’administració concursal i al Ministeri Fiscal la facultat de proposar la qualificació del concurs, de manera que creditors i altres interessats només podran al·legar per escrit quant considerin rellevant perquè aquests puguin fundar la qualificació com a culpable.
• S’aclareix que l’informe de l’administració concursal i el dictamen del Ministeri Fiscal en el qual es proposi la qualificació culpable tindran l’estructura pròpia d’una demanda.
• En la sentència de qualificació de la qual resultin una pluralitat de condemnats, el jutge podrà establir el caràcter solidari o no entre ells.
• S’estableix que la condemna a la inhabilitació únicament podrà afectar a persones naturals.

9. CONCLUSIÓ DEL CONCURS

• En el seu informe de rendició de comptes, l’administració concursal també expressarà la retribució que s’hagués fixat per a cada fase del concurs i les quantitats finalment percebudes per ella, els seus treballadors, auxiliars delegats, experts taxadors i entitats especialitzades, i detallarà les hores dedicades al concurs per totes aquestes persones.
• S’afegeix com a causa de conclusió del concurs la constatació, en la llista definitiva de creditors, de l’existència d’un únic creditor.

10. NOVETATS PROCESSALS

• Es limita la consideració de parts de l’incident concursal únicament a aquelles contra les que es dirigeixi la demanda.
• S’especifica que els procediments de mediació en tramitació a la data de la declaració de concurs continuaran fins a la terminació de la mediació.
• Transcorregut el termini de dos mesos que confereix legitimació subsidiària als creditors per exercitar les accions de reintegració, si els creditors ja l’haguessin exercitat, s’hi acumularan d’ofici les demandes posteriorment interposades per l’administració concursal sobre el mateix objecte.
• S’aclareix que el recurs d’apel·lació és la via d’impugnació per a aquell que no ha impugnat dintre del termini i en la forma escaient l’inventari o la llista de creditors enfront de modificacions introduïdes pel jutge resolent altres impugnacions.
• S’estableix que el jutge podrà acumular d’ofici totes o diverses de les impugnacions a l’inventari o la llista de creditors.
• Es dilucidaran pel tràmit de l’incident concursal en matèria laboral les accions que els treballadors o el Fons de Garantia Salarial exercitin contra l’acte que decideixi sobre qüestions laborals de caràcter col·lectiu, així com les de treballadors que tinguin la condició de personal d’alta direcció contra la decisió de l’administració concursal d’extingir o suspendre els seus contractes.

11. COMUNICACIÓ DE NEGOCIACIONS

• La comunicació de negociacions no produirà per si sola el venciment anticipat dels crèdits ajornats.

12. EXONERACIÓ DEL PASSIU INSATISFET

• S’indica expressament que l’exoneració del passiu insatisfet no s’estén als crèdits de dret públic (ni tampoc als derivats d’aliments).
• Es faculta al deutor per poder desistir de la sol·licitud d’exoneració de passiu insatisfet del règim general i optar per exoneració mitjançant l’aprovació judicial d’un pla de pagaments, una vegada el Lletrat de l’Administració de Justícia li hagi donat trasllat dels escrits de l’administració concursal i els creditors personats.
• Es permet concedir l’exoneració definitiva del passiu insatisfet al deutor que, no havent complert el pla de pagaments, hagués dedicat al seu compliment almenys la meitat dels seus ingressos (no inembargables) durant els 5 anys següents a la concessió provisional del benefici, o el 25% d’aquests ingressos en determinades circumstàncies en atenció a la seva especial vulnerabilitat.

13. ACORDS DE REFINANÇAMENT

• Els acords singulars de refinançament han de respondre a un pla de viabilitat que permeti la continuïtat professional o empresarial del deutor a curt i mitjà termini.
• De cara al còmput de la majoria del passiu financer, els creditors amb garantia real s’identifiquen amb els creditors amb privilegi especial.
• S’estableix que la competència per a l’homologació d’un acord de refinançament de grup o subgrup correspon al jutge que fos competent per a la declaració de concurs de la societat dominant, o, si no hagués subscrit l’acord, el de la societat de grup amb major passiu financer que participi en l’acord.
• Es preveu que, en cas d’acord de refinançament amb capitalització de crèdits, els creditors tindran el termini d’un mes a comptar de l’eficàcia de l’homologació per optar per la conversió del seu crèdit en capital o per la quitació corresponent.
• Es contempla com a possible contingut de l’acord de refinançament homologat la cessió de béns o drets als creditors per a pagament dels seus crèdits.
• Es prohibeix la sol·licitud d’homologació respecte d’un mateix deutor fins transcorregut un any, independentment de qui hauria sol·licitat l’anterior.
• S’introdueixen criteris per determinar l’existència de sacrifici desproporcionat, sustentats per la pràctica judicial. Per determinar l’existència de sacrifici desproporcionat el jutge haurà de tenir en compte totes les circumstàncies concurrents. En tot cas, s’entendrà per sacrifici desproporcionat aquell que fos diferent per a creditors iguals o semblants, així com si el creditor que no gaudeixi de garantia real pogués obtenir en la liquidació de la massa activa una major quota de satisfacció que la prevista en l’acord de refinançament.
• L’estimació de la impugnació d’un acord de refinançament pel caràcter desproporcionat del sacrifici exigit a un o diversos dels creditors, no impedirà l’homologació de l’acord respecte dels altres creditors.
• Amb l’acte ferm d’homologació de l’acord de refinançament, s’estableix que el jutge cancel·larà d’ofici els embargaments decretats en les execucions de crèdits afectats per l’homologació i podrà també finalitzar les execucions singulars que haguessin quedat paralitzades.
• S’estén el règim d’incompliment d’acords de refinançament homologats i els seus efectes als acords de refinançament no subjectes a homologació.
• Es preveu que la declaració d’incompliment de l’acord de refinançament suposarà la seva resolució i la desaparició dels efectes sobre els crèdits.

14. ACORD EXTRAJUDICIAL DE PAGAMENTS

• Després del nomenament del mediador, el deutor amb deutes tributaris o de seguretat social pendents d’ingrés haurà de sol·licitar el seu ajornament o fraccionament si considera que no pot satisfer-los, la seva tramitació es regirà conforme a la seva normativa específica.
• S’aclareix expressament l’abast del passiu computable per adoptar l’acord, de manera que només s’han de computar el passiu sense garantia (això és, els crèdits sense garantia real, així com la part dels crèdits garantits que excedeixi del valor de la garantia) i els crèdits amb garantia real que haguessin acceptat l’acord proposat.

15. CONCURS CONSECUTIU

• Es concep el concurs consecutiu no sols com el que segueix a un acord extrajudicial de pagaments, sinó també com el procediment que pot seguir a un acord de refinançament, establint normes comunes i normes específiques per a cada cas.
• S’aclareix expressament que la competència per conèixer del concurs consecutiu resideix en el jutge que hagués homologat l’acord de refinançament i, en el cas de l’acord extrajudicial de pagaments, en el jutge que l’hagués declarat nul, ineficaç o incomplert.
• Entre les normes comunes del concurs consecutiu, destaca la irrescindibilitat dels acords de refinançament homologats i dels acords extrajudicials de pagaments que reuneixin els requisits legals, si bé estén expressament aquest caràcter irrescindible als actes, negocis i pagaments realitzats en execució d’aquests acords.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha actualitzat la Guia sobre l’ús de les cookies per  adaptar-la a les Directrius sobre consentiment modificades al maig de 2020 pel Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD). La nova versió de la guia realitzada per l’Agència ha comptat, tal com va succeir amb versions anteriors, amb la participació dels sectors afectats (les associacions ADIGITAL, Associació Espanyola d’Anunciants, AUTOCONTROL i IAB Spain).

El Comitè Europeu de Protecció de Dades revisà al maig de 2020 les Directrius 05/2020 sobre consentiment amb la finalitat d’aclarir la seva posició en relació amb dues qüestions: la validesa de l’opció “continuar navegant” com a forma de prestar el consentiment per part dels usuaris i la possibilitat d’utilitzar els coneguts com a “murs de cookies”, és a dir, de limitar l’accés a determinats serveis o continguts només als usuaris que acceptin l’ús de cookies.

Els principals canvis introduïts per l’AEPD són els següents:

• L’eliminació de l’opció d’obtenir el consentiment a través de l’opció “continuar navegant”.
• La prohibició de l’ús dels cookies walls (o mur de cookies) si no s’ofereix una alternativa al consentiment. No obstant això, podrà existir algun supòsit en el qual la no acceptació de cookies impedeixi l’accés al lloc web sempre que (i) s’informi l’usuari, (ii) s’ofereixi una alternativa d’accés al servei que no impliqui l’ús de cookies, (iii) el servei alternatiu sigui “genuïnament” equivalent a l’ofert en la web i (iv) el servei alternatiu no s’ofereixi per una entitat aliena a l’editor.
• Es modifiquen i aclareixen alguns aspectes relatius als mètodes per informar sobre la revocació del consentiment als usuaris.

L’AEPD estableix un període transitori en l’aplicació d’aquests nous criteris, i dona temps a les empreses fins al 31 d’octubre perquè s’adaptin a aquestes noves directrius, fet remarcable, tenint en compte que amb l’anterior guia de cookies s’havien produït sancions fins i tot abans de la seva publicació.

Una vegada transcorregut el termini de tres mesos, l’AEPD podrà tornar a sancionar per una gestió incorrecta de les cookies. Fins ara, l’AEPD ha imposat sancions d’entre 3.000 i 30.000 euros per incompliments relacionats amb cookies, si bé no hi ha res que impedeixi que aquestes multes puguin arribar a tenir imports superiors, ja que els marges previstos en el RGPD ho permeten.

Font: AEPD