Actualment, ens trobem que l’Agència Tributària està incrementant les inspeccions sobre les societats de professionals o d’artistes, ja que considera que moltes d’elles són instrumentals.

Les societats instrumentals i/o interposades són societats per a l’acompliment d’activitats que es duen a terme realment per persones físiques, però s’han constituït exclusivament pels seus avantatges fiscals. Solen ser societats que no tenen estructura i un sol administrador que és el qui duu a terme l’activitat i normalment la seva única activitat sol ser facturar a través d’ella els ingressos generats per l’administrador.

Hisenda no s’oposa a l’ús de societats per a dur a terme activitats professionals, ni tampoc per a adquirir béns que els socis utilitzin per a finalitats personals.

Nota de l’Agència Tributària

No obstant l’anterior, l’Agència Tributària ha publicat una nota informativa dirigida a advertir a contribuents i assessors sobre els riscos que es poden derivar quan s’interposen societats mercantils per persones físiques.

Una publicació que segueix la línia de la posició mantinguda per l’administració tributària en els últims Plans Anuals de Control Tributari i que amb certa freqüència són notícia en els mitjans de comunicació en afectar algun personatge de l’àmbit públic.

Tot i que aquesta estructura està perfectament permesa en l’ordenament jurídic espanyol, l’Agència Tributària argumenta com el seu ús pot implicar regularitzacions i sancions sempre que no es compleixin una sèrie de criteris generals que estan sent aplicats per l’administració en aquests casos.

En la seva nota informativa, l’AEAT se centra en dues classes de riscos; d’una banda analitza aquells associats a la interposició per part del contribuent de societats per al desenvolupament de les seves activitats professionals; i per l’altra, aborda els relatius a localitzar part del patrimoni de l’individu en societats de la seva titularitat.

Interposició de societats en el desenvolupament d’activitats professionals

Respecte a les societats a través de les quals es desenvolupin activitats professionals, Hisenda verificarà qui disposa dels mitjans humans i materials que permeten prestar els serveis. Si la societat no té estructura per a realitzar l’activitat (o bé tenint-ne no la destina a prestar aquests serveis), considerarà que existeix una simulació i que la societat només s’ha constituït perquè els seus beneficis tributin en l’impost sobre societats i no en l’IRPF (el tipus marginal del qual sol ser molt més alt).

No obstant això, en el cas que efectivament es conclogui que l’entitat disposa de mitjans personals i materials adequats i que ha intervingut realment en l’operació de prestació de serveis, l’anàlisi de la tributació correcta d’aquest tipus d’operacions ha d’anar dirigit a determinar si aquestes prestacions es troben valorades correctament conforme al previst en l’article 18 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats (d’ara endavant LIS). Quan l’administració tributària detecti la valoració incorrecta, la reacció consistirà en la regularització i, si escau, sanció d’aquells supòsits en els quals existeixi una reducció il·lícita de la càrrega fiscal en alguna de les parts vinculades derivada d’una valoració incorrecta de les operacions.

Regularització:

En aquest cas, quan es detecti una valoració incorrecta la inspecció actuarà de la forma següent:

• Calcularà la quota de l’IRPF del soci (o socis) imputant-li la totalitat dels ingressos i despeses de la societat (és a dir, com si la societat no existís) i li imposarà sancions sobre la quantia deixada d’ingressar.

• Al mateix temps, retornarà a la societat les quotes pagades en les seves liquidacions per l’impost sobre societats.

Atenció. En cas que la societat sí que disposi dels mitjans per a dur a terme l’activitat (per exemple, disposa de local, ordinadors, mobiliari, treballadors, etc.), Hisenda es limitarà a comprovar si la retribució que percep el soci pels seus serveis s’ha valorat a preus de mercat (sempre que el soci tingui almenys el 25% del capital i es consideri que hi està vinculat). A aquest efecte, aquesta condició es complirà (és a dir, es considerarà que la retribució s’ha valorat a preus de mercat) si, entre altres requisits, la seva quantia representa almenys el 75% del resultat comptable previ.

Societats amb béns no afectes

En altres ocasions els contribuents tracten de localitzar una part rellevant del seu patrimoni en societats de la seva titularitat. La tinença per part del soci de béns o drets a través d’una societat no és a priori una qüestió que de per si mateix sigui susceptible de regularització, sempre que la titularitat i l’ús d’aquest patrimoni es trobi emparat en el seu corresponent títol jurídic i s’hagi tributat conforme a la naturalesa veritable d’aquestes operacions. No obstant això, l’experiència ha permès perfilar un conjunt de riscos associats a l’amassament de rendes en estructures societàries que de vegades es manifesta en una certa confusió entre el patrimoni del soci i de la societat.

L’atenció de les necessitats del soci per part de la societat sol abastar tant la posada a la disposició d’aquell de diversos béns, entre els quals és freqüent trobar l’habitatge (habitatge habitual i habitatges secundaris) i els mitjans de transport (cotxes, iots, aeronaus, etc.), sense estar emparada en cap contracte d’arrendament o cessió d’ús; com la satisfacció de determinades despeses entre les quals es trobarien les associades a aquests béns (manteniment i reparacions) i altres despeses personals del soci (viatges de vacances, articles de luxe, retribucions del personal domèstic, manutenció, etc.).

En tots dos supòsits ens trobem amb conductes contràries a la norma que s’han d’evitar i que, normalment, es concreten a no registrar cap mena de renda en seu de la persona física (encara que el cost d’aspectes privats de la seva vida és assumit per la societat). Per part seva, en la societat l’únic registre respecte d’aquestes partides sol ser la deducció de la despesa i, si escau, la deducció de les quotes d’IVA suportades en l’adquisició de béns i serveis que, tenint directament com a destinataris a un particular fora d’una activitat econòmica, mai s’haguessin pogut deduir.  En altres ocasions la utilització pel soci d’un bé de la societat (generalment una casa, un vehicle, una embarcació o una aeronau) s’empara jurídicament en l’existència d’un contracte d’arrendament o cessió d’ús.

En aquests supòsits, a l’efecte de delimitar les possibles contingències fiscals, resulta determinant l’anàlisi dels contractes formalitzats, per a resoldre si amb l’existència d’un contracte, la valoració de la cessió és correcta conforme a l’article 18 de la LIS.

Cal fer una referència especial de conductes més greus que s’han detectat en les que s’aparenten contractes d’arrendament entre soci i societat, fins i tot de vegades acompanyades pretesament d’una prestació de serveis propis de la indústria hotelera, per a intentar emparar la deducció de les quotes d’IVA, la qual cosa ha portat en determinats casos a considerar l’existència de contractes simulats. O aquells altres en els quals es tracti de compensar en seu de la societat interposada els ingressos amb partides de despesa, com els esmentats anteriorment, no afectes de cap manera a l’exercici de l’activitat professional per part de l’obligat tributari i que es corresponen amb despeses o inversions pròpies de la seva esfera particular.

En definitiva, totes aquestes conductes podrien portar aparellades contingències regularitzables en els impostos sobre la renda de les persones físiques, l’impost sobre societats, l’impost sobre el valor afegit i l’impost sobre el patrimoni. 

En concret:

• Si la cessió dels béns s’ha fet sense contracte, Hisenda podrà imputar als socis vinculats (és a dir, a aquells que ostenten almenys un 25% del capital) un rendiment del capital mobiliari (com a dividend o retribució dels fons propis), que es quantificarà pel valor de mercat d’aquesta cessió.

• Les despeses generades per aquests béns (amortitzacions, reparacions, consums, etc.) es consideraran no deduïbles, ja que es tracten de béns que no estan afectes a l’activitat.

• En cas que existeixi un contracte de cessió dels béns, Hisenda comprovarà que la societat ha computat un ingrés per lloguer i que s’ha valorat a preus de mercat. En aquest cas, les despeses generades pels béns cedits sí que es consideraran fiscalment deduïbles.

Al BOE del dia 11 de març s’ha publicat la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital.

Aquesta resolució constitueix el desenvolupament reglamentari dels criteris de presentació dels instruments financers i de les implicacions comptables de la regulació mercantil en matèria d’aportacions socials, operacions amb accions i participacions pròpies, aplicació del resultat, augment i reducció del capital social i altres aspectes comptables derivats de la regulació inclosa en el text refós de la Llei de societats de capital (LSC) sobre modificacions estructurals de les societats mercantils.

Quan entra en vigor? 

Si bé l’entrada en vigor de la Resolució es produeix l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (és a dir, el 12 de març de 2019), serà aplicable als comptes anuals dels exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2020.

Dit l’anterior, les societats podran optar per aplicar la resolució de forma retroactiva, de conformitat amb el que es disposa en la norma de registre i valoració sobre canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables del Pla General de Comptabilitat (PGC) o del Pla General de Comptabilitat de petites i mitjanes empreses (PGCPIMES).

A més hem de ressenyar que serà de compliment obligatori per a totes les societats de capital que apliquen el PGC i PGCPIMES; si bé en el cas de les societats cooperatives aplicaran els criteris regulats en l’Orde EHA/3360/2010, de 21 de desembre, per la qual s’aproven les normes sobre els aspectes comptables de les societats cooperatives, i, en absència de regulació expressa, aplicaran de forma subsidiària els continguts en aquesta resolució.

Doncs bé, entre altres aspectes que aborda aquesta Resolució, els volem informar sobre el tractament comptable de la remuneració dels administradors. 

Renumeració dels administradors

L’aspecte més destacat en la Resolució de l’ICAC, és la referència al fet que qualsevol retribució dels administradors s’ha de reconèixer com una despesa en el compte de pèrdues i guanys, amb independència de la seva fórmula de càlcul, inclòs, per tant, si es vincula a beneficis (això sí, correspondrà imputar la despesa a l’exercici en què s’hagi reportat el benefici).

En concret s’estableix que: 

• Quan la remuneració dels administradors es vinculi als beneficis de la societat, en compliment del sistema de retribució establert en els estatuts, la remuneració es comptabilitzarà com una despesa en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici en què s’hagi obtingut el benefici.

• Si la junta general determina un percentatge diferent al comptabilitzat d’inici, dins del màxim establert en els estatuts socials, l’ajust posterior es reconeixerà en la data de celebració de la junta general com un canvi d’estimació comptable.

• Els plans de remuneració als administradors basats en accions o opcions sobre accions, o retribucions referenciades al valor de les accions de la societat es comptabilitzaran seguint els criteris establerts en la norma de registre i valoració sobre pagaments basats en instruments de patrimoni del PGC. 

Els plans de retribució als empleats i administradors de la societat mitjançant el lliurament d’instruments de patrimoni propi, com les opcions sobre accions, originen el registre d’una despesa de personal i un increment en el patrimoni net de la societat, d’acord amb els criteris regulats en la norma de registre i valoració sobre transaccions amb pagaments basats en instruments de patrimoni del Pla General de Comptabilitat, però no confereixen al beneficiari la condició de soci fins que no es produeixi el lliurament efectiu de les accions.

L’informem que des del passat 1 d’abril, el Reial decret llei 8/2019 (RDL), de 8 de març, ha regulat una nova bonificació per la contractació laboral de persones desocupades de llarga durada.

A continuació li expliquem els requisits d’aquesta nova bonificació i les condicions per a poder aplicar-la. 

Qui i a qui es pot aplicar la bonificació?

A tots els ocupadors, amb independència de la mida de l’empresa i de l’edat del treballador), que contractin indefinidament a persones desocupades i inscrites en l’oficina d’ocupació almenys 12 mesos en els 18 mesos anteriors a la contractació. 

Bonificació

Tindran dret, des de la data de subscripció del contracte: 

• A una bonificació mensual de la quota empresarial a la Seguretat Social o, si escau, pel seu equivalent diari, per treballador contractat de 108,33 euros/mes (1.300 euros/any) durant tres anys.

• Quan aquests contractes es concertin amb dones, les bonificacions indicades seran de 125 euros/mes (1.500 euros/any) durant tres anys.

• Si el contracte se subscriu a temps parcial les bonificacions es gaudiran de manera proporcional a la jornada de treball pactada en el contracte.

Atenció. Tenen dret a aquesta bonificació els contractes indefinits efectuats a partir de l’1 d’abril del 2019.

Requisits

L’aplicació d’aquesta bonificació va lligada al compliment dels requisits generals fixats en matèria de bonificacions, entre altres, estar al corrent de pagament, no contractar a familiars, o no contractar a empleats que haguessin treballat en l’empresa amb contracte indefinit en els últims 24 mesos o amb contracte temporal en els últims sis.

A més, s’exigeix: 

• L’empresa haurà de mantenir en l’ocupació al treballador contractat almenys tres anys des de la data d’inici de la relació laboral.

• Així mateix, haurà de mantenir el nivell d’ocupació en l’empresa assolit amb el contracte durant, almenys, dos anys des de la seva subscripció. 

En cas d’incompliment d’aquestes obligacions s’haurà de procedir al reintegrament de l’incentiu.

No obstant això, no es consideraran incomplertes les obligacions de manteniment de l’ocupació anteriors quan el contracte de treball s’extingeixi per causes objectives o per acomiadament disciplinari quan l’un o l’altre sigui declarat o reconegut com a procedent, ni les extincions causades per dimissió, mort, jubilació o incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa dels treballadors o per l’expiració del temps convingut o realització de l’obra o servei objecte del contracte o per resolució durant el període de prova.

Avui dia, la protecció de les dades de caràcter personal és de summa importància. De fet, la nova Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals es refereix concretament al tractament de les dades personals amb finalitats de videovigilància. I, per quan sigui l’ocupador o empresari el qui realitzi el tractament de les dades obtingudes a través de sistemes de càmeres o càmeres de vídeo, la llei garanteix el dret a la intimitat del treballador enfront de l’ús de dispositius de videovigilància i d’enregistrament de sons en el lloc de treball.

Així, tots aquells que estiguin interessats en la instal·lació dels sistemes de videovigilància per al control empresarial i vulguin col·locar càmeres en les seves instal·lacions, hauran de complir amb els requisits que imposa la normativa de protecció de dades. Perquè serveixi d’idea, la videovigilància per a control empresarial només es podrà adoptar quan existeixi una relació de proporcionalitat entre la finalitat perseguida i la manera en què es tractin les imatges i no hi hagi una altra mesura més idònia. A més, el sistema ha de complir amb una sèrie de requisits perquè, per exemple, prèviament a la seva posada en funcionament, s’haurà d’elaborar un document intern amb el registre d’activitats a les quals es refereixi el tractament de les dades, i s’haurà d’informar personalment els treballadors i a la representació sindical de l’existència dels sistemes per qualsevol mitjà que garanteixi la recepció de la informació, sense que es puguin efectuar a adreces particulars dels treballadors ni a través de trucades als seus mòbils privats.

També és molt aconsellable veure la informació que proporciona la pàgina web de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), on es pot trobar informació molt útil.