L’informem que al web del Ministeri d’Hisenda s’ha publicat un projecte d’ordre per la qual es regula la gestió dels llibres registre en l’IRPF.

Aquesta ordre actualitza el contingut de les obligacions de gestió dels llibres registre, substituint l’ordre de 4 de maig de 1993 (que quedarà derogada amb l’entrada en vigor de la nova ordre), per a adequar-la a les últimes modificacions produïdes en l’IRPF.

La seva entrada entrarà en vigor es preveu que sigui l’endemà de la seva publicació en el BOE i s’aplicarà a les anotacions registrals corresponents a l’exercici 2020 i següents.

Recordem que d’acord amb l’establert en la llei i reglament de l’IRPF: 

• Els contribuents que desenvolupin activitats empresarials amb el rendiment determinat en la modalitat simplificada del mètode d’estimació directa, així com aquells que realitzin una activitat empresarial en estimació directa que, d’acord amb el Codi de Comerç, no tingui caràcter mercantil, estaran obligats a la gestió del llibre registre de vendes i ingressos, el llibre registre de compres i despeses i el llibre registre de béns d’inversió.

• Els contribuents que exerceixin activitats professionals amb el rendiment determinat en mètode d’estimació directa, en qualsevol de les seves modalitats, estaran obligats a portar un llibre d’ingressos, un llibre de despeses, un llibre registre de béns d’inversió i un llibre registre de provisions de fons i suplerts.

• Els contribuents que realitzin activitats empresarials amb el rendiment determinat mitjançant el mètode d’estimació objectiva, en el cas que dedueixin amortitzacions, estaran obligats a portar un llibre registre de béns d’inversió. A més, per les activitats el rendiment net de les quals es determini tenint en compte el volum d’operacions hauran de portar un llibre registre de vendes o ingressos.

• Finalment, les entitats en règim d’atribució de rendes que desenvolupin activitats econòmiques, portaran uns únics llibres obligatoris corresponents a l’activitat realitzada, sense perjudici de l’atribució de rendiments que calgui efectuar en relació amb els seus socis, hereus, comuners o partícips.

Fins ara, el desenvolupament d’aquests preceptes es realitzava mitjançant l’Ordre de 4 de maig de 1993 per la qual es regula la forma de gestió i el diligenciat dels llibres-registre en l’IRPF, que ha estat objecte de dues modificacions, dutes a terme per l’Ordre de 4 de maig de 1995 i l’Ordre de 31 d’octubre de 1996.

Principals novetats del projecte d’ordre per la qual es regula la gestió dels llibres registres en l’IRPF

Entre les principals novetats destaquen les següents:

• Cal que, en les anotacions en els llibres registres de vendes i ingressos i de compres i despeses, es faci constar el NIF de la contrapart de l’operació. En aquesta actualització del contingut dels llibres registre s’ha tractat de donar certa homogeneïtat a la normativa amb conceptes previstos en altres impostos, com per exemple en matèria de assentaments resums amb l’IVA.

• Els llibres registre de l’IRPF podran ser compatibles amb els requerits en l’IVA en els termes previstos en l’art. 62.3 del Reglament de l’IVA. Entre els objectius buscats amb aquesta nova ordre trobem la de reforçar i concretar la possibilitat que aquests llibres puguin ser compatibles, amb les addicions necessàries, com a llibre fiscal dels impostos que així ho prevegin.

• L’AEAT publicarà al seu web un format tipus de llibres registres. La posada a la disposició d’aquest format de llibres tracta d’assistir en el compliment de les obligacions tributàries formals registrals i pretén oferir seguretat jurídica i certesa en el contingut mínim que se’ls pugui exigir en un procediment tributari.

 

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i oportunitats l’ocupació (pendent de publicació al BOE), l’objectiu del qual és eliminar la bretxa salarial i garantir el dret de treballadors i treballadores a la conciliació i la coresponsabilitat, que serà remès a les Corts Generals per a la seva convalidació.

Ampliació del permís de paternitat

El Reial decret llei amplia els permisos per naixement i cura del menor per equiparar progressivament a tots dos progenitors. Per al progenitor diferent a la mare biològica es preveu l’ampliació a 16 setmanes.

En les disposicions transitòries del Reial decret llei es preveu que l’ampliació sigui gradual:

– El 2019: fins a les 8 setmanes (s’aplicarà quan entri en vigor la norma).

– El 2020: fins a les 12 setmanes.

– A partir de 2021: fins a les 16 setmanes.

Igualtat de remuneració entre homes i dones

D’altra banda, s’estableix un nou marc jurídic que fa un pas més cap a la plena igualtat. En aquest sentit, recull la reforma de l’Estatut dels Treballadors per reforçar la igualtat de remuneració entre homes i dones, sense discriminació, i el dret a la conciliació de la vida familiar i laboral, en línia amb el que s’estableix en la Recomanació de 7 de març de 2014 de la Comissió Europea.

D’aquesta forma s’introdueix en el nostre ordenament el concepte de “treball d’igual valor”, és a dir, quan la naturalesa de les funcions o tasques efectivament encomanades, les condicions educatives, professionals o de formació exigides per al seu exercici, els factors estrictament relacionats amb el seu acompliment i les condicions laborals en les quals aquestes activitats es duen a terme en realitat siguin equivalents.

El Reial decret llei estableix que l’empresa portarà un registre amb els valors dels salaris, al qual podran accedir els treballadors a través de la seva representació sindical o del delegat de personal.

Plans d’igualtat en les empreses

En tercer lloc, es planteja la modificació de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, en relació als plans d’igualtat en les empreses. El Reial decret llei estableix un termini de tres anys perquè les empreses de més de 50 treballadors elaborin i apliquin un pla d’igualtat, dos anys per a les de 100 a 150 i un any per a les de 150 a 250. Fins ara només era obligatori per a empreses amb més de 250 treballadors.

D’altra banda, les empreses estan obligades a inscriure aquest pla en el Registre de plans d’igualtat de les empreses, que es desenvoluparà reglamentàriament.

Finançament de les quotes del conveni especial dels cuidadors no professionals de les persones en situació de dependència

Finalment, aquest Reial decret llei inclou també una mesura de protecció social de caràcter extraordinari i urgent com és la recuperació del finançament de les quotes del conveni especial dels cuidadors no professionals de les persones en situació de dependència a càrrec de l’Administració General de l’Estat.

 

 

Al BOE del dia 5 de març de 2019, s’ha publicat el Reial decret llei 7/2019, d’1 de març, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, que pretén millorar l’accés a l’habitatge i afavorir el lloguer assequible, amb efectes des del 6 de març de 2019.

El nou text s’aprova després que el Govern veiés com el seu Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre, sobre aquesta mateixa matèria, publicat el passat 18 de desembre, no aconseguís superar el tràmit de convalidació en el Congrés dels Diputats, i del qual ja l’informàrem en el seu moment. 

Atenció. Els contractes d’arrendament subscrits amb anterioritat a l’entrada en vigor del Reial decret llei es continuaran regint per l’establert en el règim jurídic que els era aplicable.

Sense perjudici d’això, quan les parts ho acordin i no resulti contrari a les previsions legals, els contractes preexistents es podran adaptar al règim jurídic establert en aquest Reial decret llei.

La nova norma comprèn modificacions en cinc normes: la Llei d’arrendaments urbans, la Llei sobre propietat horitzontal, la Llei d’enjudiciament civil, el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i el text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

Les mesures que contempla el Reial decret llei són les següents:

Millora de la regulació dels contractes de lloguer

Es modifica la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans (LAU), introduint les següents modificacions que afecten els contractes del lloguer:

1. S’amplia el termini de pròrroga obligatòria dels contractes d’arrendament d’habitatge de 3 a 5 anys (o 7 anys si l’arrendador és persona jurídica). És a dir, augmenta el termini legal mínim en el qual l’inquilí pot romandre en l’habitatge arrendat.

2. Per a la pròrroga tàcita es disposa que, arribada la data de venciment del contracte o de qualsevol de les seves pròrrogues i una vegada transcorregut el període de pròrroga obligatòria, si no existeix comunicació d’alguna de les parts en la qual s’estableixi la voluntat de no renovar-lo, realitzada amb quatre mesos d’antelació a la finalització dels cinc o set anys en el cas de l’arrendador i amb dos mesos d’antelació en el cas de l’inquilí, es prorrogarà anualment el contracte durant tres anys més. 

3. Es fixa en dues mensualitats de renda la quantia màxima de les garanties addicionals a la fiança que es pot exigir a l’arrendatari, ja sigui a través de dipòsit o d’aval bancari, i tret que es tracti de contractes de llarga durada. I seran a càrrec de l’arrendador, quan sigui persona jurídica, les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte.

4. Es facilita l’adopció d’acords entre el propietari i l’inquilí per a la renovació o millora de l’habitatge en el transcurs d’un mateix contracte d’arrendament.

5. Es millora i s’aclareix la remissió dels contractes de lloguer turístic d’habitatge a la normativa sectorial turística que resulti aplicable.

6. A més, es regulen els sistemes d’índexs de referència del preu del lloguer d’habitatge, per al que es crea el sistema estatal d’índexs de referència del preu del lloguer d’habitatge i es recull la possibilitat de la creació de sistemes d’índexs de referència autonòmics, a l’efecte de dissenyar les polítiques i programes públics en matèria d’habitatge en els seus respectius àmbits territorials.

Mesures en favor de les comunitats de propietaris davant el fenomen del lloguer turístic d’habitatges

Els lloguers turístics surten de la LAU i es regularan com una activitat econòmica.

Es modifica la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, per a habilitar la possibilitat que, per majoria qualificada de tres cinquenes parts dels propietaris, en les comunitats de veïns es puguin adoptar acords que limitin o condicionin l’exercici de l’activitat del lloguer turístic d’habitatge, per a, d’aquesta forma, afavorir la convivència en els edificis d’habitatges.

Amb la finalitat d’impulsar la realització d’obres de millora de l’accessibilitat s’incrementa fins al 10% de l’últim pressupost ordinari la quantia del fons de reserva de les comunitats de propietaris i s’estableix la possibilitat que aquests recursos es destinin a la realització de les obres obligatòries d’accessibilitat previstes en l’article Deu.1.b) de la Llei 49/1960 sobre propietat horitzontal. I s’estén l’obligació de realitzar aquestes obres d’accessibilitat a aquells supòsits en els quals les ajudes públiques a les quals la comunitat pugui tenir accés arribin al 75% del seu import.

Procediment de desnonament

S’introdueixen canvis en la Llei d’enjudiciament civil perquè es paralitzin els desnonaments fins que es trobi una alternativa d’habitatge en els casos que afectin persones o famílies vulnerables. 

Amb les modificacions introduïdes en el procediment de desnonament d’habitatge serà l’òrgan judicial qui fixi el dia i l’hora exactes dels llançaments i s’introdueix el tràmit de comunicació als serveis socials i, quan afecti llars vulnerables, s’estableix que la determinació de la situació de vulnerabilitat produirà la suspensió del procediment fins que s’adoptin les mesures que els serveis socials estimin oportunes per un termini màxim d’un mes, o de tres mesos quan el demandant sigui persona jurídica.

Mesures fiscals en favor del lloguer d’habitatge

S’estableix l’exempció de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD) en els contractes d’arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent, de manera que es redueixen les càrregues fiscals que comporta el mercat del lloguer d’habitatge habitual.

A més, es modifica la regulació de l’impost sobre béns immobles (IBI) amb la incorporació de mesures que afavoreixen el mercat de lloguer d’habitatge:

• S’exceptua de l’obligació de repercutir l’impost a l’arrendatari quan l’arrendador sigui un ens públic en els supòsits de lloguer d’immoble d’ús residencial amb renda limitada per una norma jurídica.

• Es modifica la regulació del recàrrec previst per als immobles d’ús residencial desocupats amb caràcter permanent, mitjançant la seva remissió a la corresponent normativa sectorial d’habitatge, autonòmica o estatal, amb rang de llei, perquè pugui ser aplicat pels ajuntaments mitjançant l’aprovació de l’ordenança fiscal corresponent.

• Es crea una bonificació potestativa de fins al 95% per als immobles destinats a lloguer d’habitatge amb renda limitada per una norma jurídica, a la qual es podran acollir els habitatges subjectes a règims de protecció pública en lloguer o habitatges en lloguer social en els quals la renda està limitada per un marc normatiu determinat.

Mesures per a promoure l’oferta d’habitatge en lloguer

El Ministeri de Foment posarà en funcionament les següents mesures per a dinamitzar l’oferta d’habitatge en lloguer:

a) Mobilització de sòl públic pertanyent a l’Administració General de l’Estat i els organismes que en depenen, per a la promoció d’habitatge en lloguer social o assequible, mitjançant fórmules de col·laboració públic-privades.

b) Modulació dels instruments financers del Pla Estatal d’Habitatge amb la finalitat de promoure els mecanismes públic-privats per a atendre les necessitats de lloguer social i assequible, particularment mitjançant la cessió de dret de superfície sobre sòl públic.

c) Reorientació del Pla Estatal d’Habitatge, que haurà de donar suport exclusiu al gaudi d’habitatge en règim de lloguer.

d) Acords amb les administracions sectorialment competents per a l’agilitació de les llicències urbanístiques, prioritzant en les ajudes del Pla Estatal d’Habitatge a aquelles que hagin aconseguit acords d’aquest tipus.

En el termini de dos mesos, el ministeri presentarà un informe a la comissió delegada del govern per a assumptes econòmics, detallant les vies de compliment del mandat contingut en aquesta disposició addicional i terminis que es preveuen a aquests efectes. A partir d’aquest moment, el mes de desembre de cada any haurà de presentar un informe a la comissió delegada del govern per a assumptes econòmics amb els progressos obtinguts en termes d’habitatge addicional que s’ha posat al mercat en règim de lloguer.

Sistema d’índexs de referència del preu del lloguer d’habitatge

Com ja hem assenyalat, per garantir la transparència i el coneixement de l’evolució del mercat del lloguer d’habitatges, així com per aplicar polítiques públiques que incrementin l’oferta d’habitatge assequible i per facilitar l’aplicació de mesures de política fiscal, es crea el sistema estatal d’índexs de referència del preu del lloguer d’habitatge, que s’ajustarà a les següents regles:

a) L’elaborarà en el termini de vuit mesos l’Administració General de l’Estat, a través d’un procediment subjecte als principis de transparència i publicitat. La resolució per la qual es determini el sistema d’índexs de referència es publicarà al «Boletín Oficial del Estado». Contra la resolució per la qual s’aprovi el sistema d’índexs de referència es podrà interposar recurs contenciós administratiu.

b) Per a la determinació de l’índex estatal s’utilitzaran les dades procedents de la informació disponible en l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, en el cadastre immobiliari, en el registre de la propietat, en els registres administratius de dipòsits de fiança i en altres fonts d’informació, que siguin representatius del mercat del lloguer d’habitatge. Anualment s’oferirà una relació de valors mitjans de la renda mensual en euros per metre quadrat de superfície de l’habitatge, agregats per seccions censals, barris, districtes, municipis, províncies i comunitats autònomes.

En els seus respectius àmbits territorials, les comunitats autònomes podran definir de manera específica i adaptada al seu territori, el seu propi índex de referència, per a l’exercici de les seves competències i a l’efecte de dissenyar les seves pròpies polítiques i programes públics d’habitatge.

Dates que no ha d’oblidar

La legalització dels llibres comptables s’ha de realitzar com a màxim els quatre mesos següents al tancament de l’exercici, per la qual cosa la data límit serà el 30 d’abril.

Els comptes anuals s’hauran d’aprovar per la junta general ordinària, que ha de ser convocada prèviament a aquest efecte, per a reunir-se dins dels 6 primers mesos de l’exercici, per a, si escau, aprovar la gestió social, els comptes de l’exercici anterior i resoldre sobre l’aplicació del resultat.

Un cop aprovats, els comptes anuals es presentaran per al seu dipòsit en el Registre Mercantildel domicili social, en el termini d’1 mes des de la seva aprovació. El termini d’1 mes es compta de data a data, és a dir, si s’aproven el dia 30 de juny, es dipositen el 30 de juliol.

Legalització fora de termini

Llibres comptables: en el cas que la legalització se sol·licités fora del termini legal, el registrador el farà constar així en la diligència del llibre i en el seient corresponent del llibre fitxer de legalitzacions.

No obstant això, la no legalització dels llibres comptables no porta amb si sancions, per la qual cosa tret que els llibres siguin requerits per alguna part interessada en algun plet, la seva no legalització pot no portar conseqüències per a l’empresa. No obstant això, com que és una obligació mercantil, és aconsellable complir amb la normativa i conducta a la seva legalització.

Comptes anuals: si són aprovats en primera convocatòria, es dipositaran en el Registre Mercantil, però si no són aprovats els administradors elaboraran altres comptes anuals amb els ajustos oportuns per a la seva aprovació.

En el cas que no existeixi aprovació, si els comptes anuals no s’haguessin dipositat per no estar aprovats per la junta general, no procedirà el tancament registral ni la responsabilitat dels administradors derivada d’aquest fet sempre que s’acrediti aquesta circumstància mitjançant certificació de l’òrgan d’administració amb signatures legitimades o per mitjà de l’acta notarial de la junta general en la qual consti la no aprovació.

En qualsevol cas, la no aprovació dels comptes anuals posa en una situació difícil a l’administrador, ja que si no aconsegueix que els comptes siguin aprovats, hauria de renunciar al càrrec.

Dipòsit de comptes anuals

Si transcorre un any des de la data del tancament de l’exercici sense que s’hagin presentat els comptes per al seu dipòsit, el registre mercantil procedirà al tancament provisional del foli registral, i per tant no es podrà inscriure cap document en el registre, excepte els títols relatius al cessament o dimissió d’administradors, gerents, directors generals o liquidadors, la revocació o renúncia de poders, la dissolució de la societat, el nomenament de liquidadors i els assentaments ordenats per l’autoritat judicial o administrativa.

                Atenció. La falta de presentació dels comptes anuals pot ser sancionada amb multes que          poden oscil·lar entre els 1.200 i els 60.000 euros, i al no existir constància de balanços, es calcularà en funció del capital social inscrit. Si la societat o grup de societats té un volum de facturació anual       superior a 6.000.000 d’euros el límit de la multa per a cada any de retard es pot elevar a 300.000    euros.

Responsabilitat de l’administrador

La no presentació dels comptes suposa que l’administrador no ha actuat amb la deguda diligència d’un empresari ordenat i, en conseqüència, si s’origina un mal a la societat, podrien, tant la societat com els socis o un tercer, reclamar els danys causats a la societat per aquest.

Si la societat es troba en una situació d’insolvència, la falta de diligència en l’actuació de l’empresari en la no presentació dels comptes pot suposar que hagi de respondre dels deutes de la societat, ja que la Llei concursal estableix com un supòsit de concurs culpable la no formulació dels comptes anuals, no sotmetre’ls a auditoria si estigués obligat, o la falta de dipòsit en el Registre Mercantil en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs.

Com ja sap, el pròxim dia 8 de març s’ha convocat una vaga general. Els motius d’aquesta vaga són, entre altres, rebutjar la desigualtat i la discriminació que sofreixen les dones en el mercat laboral. L’aturada està convocada per la plataforma Comissió 8M, integrada per organitzacions del moviment feminista de tot el país, que crida a una nova jornada de vaga de cures, consum, educativa i laboral. Alguns sindicats com la CGT, la CNT o la Confederació Intersindical donen suport a l’aturada de 24 hores, per la qual cosa pot ser que algun dels seus empleats no acudeixi aquest dia al seu lloc de treball.

Altres sindicats han convocat una vaga general de només dues hores de durada per al mateix dia 8 de març. En aquest cas, si algun dels seus empleats secunda la vaga, aquesta tindrà lloc en les següents franges horàries:

• Entre les 11.30 i les 13.30 hores o entre 12.00 i les 14.00 hores (segons el sindicat que convoca la vaga estableix un horari o un altre) per als treballadors que tinguin jornades partides i jornades continuades de matí.
• Entre les 16.00 i les 18.00 hores per als qui tinguin jornades continuades en torn de tarda.
• En les primeres dues hores del torn per als qui realitzen jornades continuades en torn de nit.

Donada la proximitat de la data anunciada, com a ocupador considerem convenient fer esment d’alguns aspectes d’especial interès relatius a les conseqüències de la vaga relatives als drets i obligacions de treballadors i empresaris.

És una vaga només per a dones?

Els homes poden fer vaga ja que tenen cobertura legal per a això, però des del moviment feminista s’ha demanat que el suport el facin des del respecte a que són les dones les protagonistes de la mobilització. L’objectiu és evidenciar els efectes en la vida econòmica i social d’una paralització de l’activitat de la dona.

Les empreses han d’estar obertes durant la vaga? 

La vaga com a exercici d’un dret fonamental implica un deure de l’empresari de no obstaculitzar l’atur dels treballadors. En el nostre sistema l’empresari no pot recórrer lliurement al tancament patronal com a mesura de conflicte.

Les empreses estaran obertes a l’inici i durant la jornada de vaga per possibilitar l’entrada del personal que exerciti el seu dret constitucional a no fer vaga.

Què succeeix amb els treballadors no vaguistes?

El dret fonamental a la vaga també garanteix el dret dels treballadors a no adherir-s’hi i acudir al seu lloc de treball en la forma habitual. Aquest dret ha de ser respectat pels treballadors vaguistes i els convocants de la vaga, i l’empresa ha de garantir que podran realitzar les seves funcions, sent aquesta una de les causes per les quals resulta d’interès establir serveis de seguretat i manteniment.

Hi pot haver represàlies o sancions per als treballadors vaguistes?

Els treballadors que exerceixin el seu dret a la vaga no podran sofrir cap mena de represàlia o sanció per haver-s’hi adherit, tret que hagin incorregut en falta laboral durant el transcurs d’aquesta.

Hi ha d’haver un preavís dels treballadors respecte al seguiment de la vaga?

Els treballadors de l’empresa, els seus representants, o els sindicats més representatius han de comunicar als empresaris la declaració de vaga amb una antelació mínima de 5 dies a la data del seu inici. En aquest cas concret, en tractar-se d’una vaga general, és suficient amb el preavís de convocatòria de vaga a l’associació a la qual pertanyin els empresaris afectats, sense que sigui necessari fer-ho amb tots i cadascun d’ells, perquè es garanteix la possibilitat que cada empresari pugui adoptar les mesures necessàries. Aquest anunci ja ha estat realitzat formalment pels sindicats més representatius.

Atenció. En tractar-se d’una vaga general no existeix cap requisit previ de comunicació i avís per part del treballador a l’empresari. Per tant, la treballadora pot acudir a la vaga del pròxim 8 de març si així ho desitja o acudir al seu lloc de treball si no decideix secundar l’atur (també protegit el dret a treballar).

Informació i publicitat de la vaga: què succeeix si organitzen “piquets” que impedeixin el treball?

Els treballadors en vaga estan legitimats per a efectuar-ne publicitat de forma pacífica. La normativa laboral prohibeix l’ocupació del centre de treball per part dels treballadors vaguistes.

Per ocupació de l’empresa o qualsevol dependència d’aquesta cal entendre un ingrés il·legal en els locals o una negativa de desallotjament il·legal enfront d’una legítima ordre d’abandó però no en canvi, la simple permanència en els llocs de treball. 

L’ocupació il·legal del centre de treball o de qualsevol de les seves dependències, amb perill per a la integritat física de les persones o mal en els béns, habilita a l’empresari a realitzar un tancament patronal.

La mera permanència dels vaguistes en els seus llocs de treball durant una vaga, sense violència, danys, ni perill d’ells, no es considera ocupació ni transforma la vaga en il·legal.

Els treballadors en vaga, els seus representants legals i les organitzacions sindicals poden exercir el seu dret de reunió per al desenvolupament del dret de vaga, sense que la prohibició legal d’ocupar el centre de treball es pugui entendre com a regla impeditiva del dret a reunió, i sempre que aquesta reunió sigui pacífica i no coaccioni o impedeixi els drets de la resta de persones. 

Els piquets són il·legals quan tractin d’impedir el lliure exercici del dret al treball (ocupació del centre de treball, tancament i bloqueig de portes, piquets massius i, per això, clarament coactius, etc.). La jurisprudència legitima l’actuació dels piquets sempre que es limitin a tasques purament informatives o de propaganda de les raons de la vaga. Qualsevol acte que desbordi aquesta comesa converteix l’acció del piquet informatiu en il·legal quan tracta d’impedir l’exercici del dret al treball i a no secundar la convocatòria de vaga.

Serveis de seguretat i manteniment

El dret de vaga no és absolut i il·limitat, i un dels seus límits principals és que durant el transcurs de la vaga no resultin danyades les instal·lacions i béns afectes a l’empresa. Els serveis de seguretat i manteniment han d’estar exclusivament dirigits al fi constitucionalment legítim d’atendre aquestes necessitats, i no al treball habitual de producció.

La designació dels serveis de manteniment i seguretat s’ha de fer entre l’empresari i el comitè de vaga configurat a aquest efecte, així com la designació dels treballadors que han de dur a terme aquests serveis. 

El comitè de vaga és el responsable que es compleixin i respectin els serveis de manteniment i seguretat acordats.

Efectes laborals de la vaga

El règim de la vaga legal es diversifica en diferents aspectes:

a) En primer lloc, en l’àmbit de la relació laboral, la vaga es configura com a causa de suspensió i regeix una prohibició de sancions empresarials com a represàlia per l’exercici d’un dret fonamental. 

b) A més, la situació de vaga té certs efectes en el règim de Seguretat Social.  

La vaga com a causa de suspensió dels contractes de treball i el règim de descompte salarial

• La vaga suspèn el contracte de treball i per tant els treballadors que s’hi adhereixin no tenen dret al salari i hauran d’estar en situació especial d’alta en Seguretat Social.
• Una vegada celebrada la vaga, l’empresari comprovarà els treballadors que s’hi han adherit i no han acudit al seu lloc de treball, amb la finalitat de descomptar de la nòmina següent l’import de les hores no treballades. D’aquesta manera, s’hauran de descomptar les parts proporcionals corresponents a salari base i complements salarials, així com a aquelles percepcions de meritació superior al mes (pagues extraordinàries). No es practicarà descompte sobre els complements extrasalarials (menyscapte de diners, desgast d’utillatges i eines, plus distància, etc.) però sí sobre altres conceptes específics (propines).
• Els descomptes no hauran d’afectar la meritació de vacances, tant en la seva durada com en la seva retribució.

Efectes en la Seguretat Social

Durant la vaga, el treballador no causa baixa en la Seguretat Social, sinó que passa a la situació d’alta especial, és a dir, se suspèn l’obligació de cotitzar per part de l’empresari i del propi treballador, conclosa la vaga, es torna a la situació normal d’alta.

Quant a l’empresari, el procediment a seguir és el següent: 

a) Presentació davant de la Seguretat Social de la relació nominal de treballadors el contracte dels quals quedi suspès com a conseqüència de l’exercici del dret de vaga.

b) La relació s’ha de presentar en el termini de 3 dies naturals a partir del següent al del cessament en el treball.

c) Els empresaris estan obligats a notificar la data de reincorporació en idèntica forma i termini.

1. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, per al foment i impuls de la sostenibilitat pesquera i aqüícola, en el marc del Programa pleamar, cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP) en 2019.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 33

Data de publicació: 7/02/2019

Termini: 12/04/2019

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-B-2019-4961

 

2. Ajuts a la cooperació per a plantejaments conjunts respecte a projectes mediambientals i pràctiques mediambientals en curs, en el marc del Programa Nacional de Desenvolupament Rural 2014-2020.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 51

Data de publicació: 28/02/2019

Termini: 20/03/2019

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-B-2019-8517

 

3. Ajuts destinats a la prevenció de riscos i seguretat minera, en l’àmbit d’una mineria sostenible, de les activitats mineres no energètiques

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 49

Data de publicació: 26/02/2019

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-B-2019-8280

 

4. Ajuts a inversions materials o immaterials en transformació, comercialització i desenvolupament de productes agraris, en el marc del Programa Nacional de Desenvolupament Rural 2014-2020, per al foment de la integració d’entitats associatives agroalimentàries de caràcter supraautonòmic

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 48

Data de publicació: 25/02/2019

Termini: 17/03/2019

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/boe/dias/2019/02/25/pdfs/BOE-B-2019-7994.pdf

 

5. Ajuts a la cooperació per al subministrament sostenible de biomassa en el marc del Programa Nacional de Desenvolupament Rural 2014-2020

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 48

Data de publicació: 25/02/2019

Termini: 17/03/2019

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/boe/dias/2019/02/25/pdfs/BOE-B-2019-7993.pdf

1. Ajuts a la distribució i l’explotació d’espectacles, en règim de concurrència competitiva, en les modalitats d’aportacions reintegrables i subvencions

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7813

Data de publicació: 19/02/2019

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7813/1727636.pdf

 

2. Ajuts a plans de distribució de llargmetratges cinematogràfics, en règim de concurrència competitiva, en les modalitats d’aportacions reintegrables i subvencions

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7813

Data de publicació: 19/02/2019

Termini: 20/03/2019

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7813/1727786.pdf

 

3. Ajuts en forma de garantia per al finançament de projectes de reactivació industrial

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7814

Data de publicació: 20/02/2019

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Coneixement

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7814/1727893.pdf

 

4. Subvencions en espècie, en règim de concurrència no competitiva, per a la contractació d’espectacles professionals inclosos en el catàleg d’espectacles Programa.cat per a l’any 2019

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7810

Data de publicació: 14/02/2019

Termini: 31/10/2019

Organisme oficial: Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7810/1727018.pdf

 

5. Ajuts al sector agrícola en matèria de sanitat vegetal corresponents a 2019

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7810

Data de publicació: 14/02/2019

Termini: 15/03/2019

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7810/1727078.pdf

 

6. Ajuts a la destil·lació de subproductes de la vinificació i altres formes de transformació del raïm

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7808

Data de publicació: 12/02/2019

Termini: 20/07/2019

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7808/1726522.pdf

 

7. Ajuts directes a l’agricultura i la ramaderia i altres règims d’ajut per a la campanya 2019

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7806

Data de publicació: 8/02/2019

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7806/1725834.pdf