Els volem informar que després d’una  tibant deliberació, i setmanes d’enorme incertesa per a bancs, consumidors i comunitats autònomes, el Ple de la Sala del Tribunal Suprem ha acordat aquest dimarts que és el client, i no l’entitat financera, qui ha d’assumir el pagament de l’impost d’AJD associat a la constitució d’hipoteques.

La sentència (que encara no s’ha publicat) és fruit d’una votació molt ajustada. Van ser 15 dels 28 magistrats reunits els que van votar en contra del client mentre altres 13 es van mostrar a favor que siguin les entitats les qui paguin.

Com ja deu saber, el subjecte passiu de l’impost d’actes jurídics documentats (AJD) de les hipoteques ha estat objecte d’una llarga controvèrsia legal i judicial. Encara que el Suprem va declarar, al desembre de 2015, que les clàusules hipotecàries que obliguen al consumidor a pagar totes les despeses de constitució de les hipoteques són nul·les, per abusives, la jurisprudència matisava que en el cas de l’impost (AJD) era el client qui havia de fer-se càrrec del pagament.

Així ho va ratificar la Sala Primera Civil, el febrer passat de 2018, quan va sentenciar que és el consumidor qui ha d’abonar el tribut. El passat 16 d’octubre, no obstant això, la Secció Segona del Contenciós-Administratiu, va decretar que el Reglament de l’ITP i AJD de 1995 que així ho fixa ha de ser anul·lat perquè el banc és el beneficiari directe de la inscripció del préstec i, per tant, qui s’ha de fer càrrec del pagament de l’impost d’AJD.

No obstant això, ara paradoxalment, i sense conèixer els detalls de la sentència (que es publicarà en els dies vinents), el Suprem pretén considerar que són els consumidors els interessats a registrar les seves hipoteques i donar així als bancs el dret a una execució fulminant.

I ara que passarà després d’aquesta decisió del TS? Poden seguir recorrent els consumidors afectats?

Hem de tenir present, com ja hem comentat, que tot i aquesta decisió del Ple del TS, la sentència del Suprem del 16 d’octubre segueix sent ferm, la qual cosa significa que l’article 68.2 del Reglament de l’ITP i AJD que deia que havia d’afrontar-lo el client continua sent nul per il·legal.

En concret, la sentència assenyalava que: “Quan es tracti d’escriptures de constitució de préstec amb garantia es considerarà adquirent al prestatari, no té el caràcter interpretatiu o aclaridor que li atorgava la jurisprudència anterior, sinó que constitueix un evident excés reglamentari que fa il·legal la previsió que s’hi conté, per la qual cosa la sentència el declara il·legal”.

Ara bé, si una sentència nova anul·la una norma vigent fins avui, la llei estableix que la seva aplicació serà des del dia en què es publiqui la sentència, és a dir, que no ha de tenir efecte retroactiu.

En segon lloc, i tenint en compte l’anterior, cal preguntar-se si el client pot recórrer.

L’esperança per als hipotecats és que l’assumpte escali fins al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), com va succeir amb les clàusules terra. La falta de quòrum de la totalitat del Ple de la Sala contenciosa administrativa de l’òrgan judicial es veu com una via de salvament en la qual emparar les demandes.

Atenció. Perquè un recurs arribi al TJUE, el procediment només el pot iniciar un òrgan jurisdiccional nacional, les parts litigants en l’assumpte que s’aborda, els Estats membres o les pròpies institucions de la Unió Europea. És a dir, es tanca la porta al fet que els clients afectats per aquesta decisió acudeixin directament a l’alta instància europea.

Després del nou gir del Suprem al client li queden obertes dues vies, la civil i la d’Europa:

• Els clients poden acudir als jutjats d’instrucció sota l’argument que el banc els va imposar el pagament de la taxa dins d’una clàusula abusiva en la qual es va determinar que el prestatari s’havia de fer càrrec de totes les despeses de la hipoteca. A pesar que l’alt tribunal ha canviat la jurisprudència, seguir-la no és una obligació dels jutges, i els magistrats civils poden determinar que la clàusula és abusiva i exigir la devolució dels diners.

 

Atenció. L’impost d’AJD és una clàusula abusiva, perquè no ha estat negociada amb el consumidor per l’entitat bancària. Per això, el consumidor pot demanar la nul·litat de la clàusula i el reemborsament del pagat, en concepte d’enriquiment injust del banc.

 

• D’altra banda, també hi ha la possibilitat que, finalment, es plantegi una qüestió de prejudicialitat a Europa. Precisament, l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances d’Espanya ja va anunciar que elevarà l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquesta situació ja es va donar en el cas de les clàusules terra, on el Tribunal Suprem va tancar la porta a la retroactivitat de les devolucions, però Europa, al desembre de 2016, no va recolzar la sentència de l’òrgan judicial espanyol i va sentenciar el contrari. De fet, el TJUE tendeix a estar del costat dels consumidors.

No obstant això, per conèixer l’abast real dels riscos quant a litigiositat als quals s’enfronta la banca encara cal esperar al fet que l’alt tribunal publiqui la sentència que pot trigar dies. Els mantindrem informats una vegada es publiqui la sentència.

Els volem informar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en una important sentència de 6 de novembre de 2018 sobre els assumptes acumulats C-569/16 i C-570/16, ha declarat que el Dret de la Unió s’oposa al fet que un treballador perdi automàticament els dies de vacances anuals retribuïdes a què tenia dret en virtut del Dret de la Unió i, consegüentment, el seu dret a una compensació econòmica en concepte de vacances anuals retribuïdes no gaudides pel sol fet de no haver sol·licitat les vacances abans de l’extinció de la relació laboral (o durant el període de referència).

La justícia europea ha resolt d’aquesta manera les qüestions elevades pel Tribunal Superior del Contenciós Administratiu de Berlín-Brandenburg i el Tribunal Suprem del Laboral, tots dos d’Alemanya, sobre dos ciutadans diferents alemanys als quals es va denegar una compensació econòmica pels dies de vacances no gaudits.

El treballador solament pot perdre aquests drets si l’empresari li ha permès efectivament, en particular informant-lo de manera adequada, agafar els dies de vacances en temps útil, extrem que ha de provar l’empresari.

En canvi, si l’empresari demostra que el treballador es va abstenir deliberadament i amb ple coneixement d’agafar les seves vacances anuals retribuïdes després d’haver-ne pogut exercir efectivament el seu dret, el Dret de la Unió no s’oposa a la pèrdua d’aquest dret ni, en cas d’extinció de la relació laboral, a la consegüent falta de compensació econòmica.

Atenció. L’empresari ha de fer tot el necessari i el que estigui al seu abast perquè el treballador gaudeixi de les seves vacances, “incitant-lo, si escau formalment, a fer-ho, i informar-lo de manera precisa i oportuna per assegurar que aquestes vacances segueixin podent garantir a l’interessat el descans i l’oci als quals pretenen contribuir”, i si així i tot no les gaudeix, serà llavors quan “es perdran al final del període de meritació o d’un període de pròrroga, o en extingir-se la relació laboral, quan l’extinció té lloc durant aquest període”.

En aquest sentit, la sentència afegeix que qualsevol interpretació de les lleis europees que pugui incitar al treballador a abstenir-se de gaudir les seves vacances amb la finalitat d’augmentar la seva remuneració “és incompatible amb els objectius que persegueix l’establiment del dret a vacances anuals retribuïdes”.

Finalment, el Tribunal de Justícia de la UE precisa que la sentència s’aplica tant a ocupadors públics com a empresaris privats.

En les empreses familiars és habitual que els socis signin un “protocol familiar”, en el qual s’estableixen regles per evitar que les relacions familiars interfereixin en la marxa del negoci.

És molt important que les empreses familiars defineixin els seus objectius i la política d’actuació en diferents àrees, des de la relativa a l’estratègia de negoci com a la financera, passant per la inclusió o no de nous socis (familiars o estranys), així com la transmissió de l’empresa a futurs hereus

Què és el protocol familiar?

El protocol familiar és un document en el qual els socis, els legítims futurs socis per drets hereditaris i, eventualment, altres familiars plasmen determinats acords aconseguits amb la finalitat de regular el funcionament intern de l’empresa familiar en el present i en el futur, així com les pròpies relacions professionals, econòmiques i fins i tot personals entre els membres de la família i l’empresa en la mesura en què l’afectin.

Quins aspectes regula un protocol familiar?

Entre els principals podem destacar la gestió i administració de l’empresa familiar, la forma i moment en què es durà a terme la successió delegant la gestió en els successors, els requisits objectius per accedir als diferents llocs i les remuneracions de familiars, l’entrada o sortida de socis, així com qualssevol altres pactes que pretenen solucionar situacions que, per la seva transcendència, són susceptibles d’ocasionar conflictes futurs i fer perillar la continuïtat de l’empresa.

En aquest document se solen regular, per exemple, els requisits que han de complir els familiars que volen treballar en l’empresa; o les regles aplicables enfront de cònjuges o familiars polítics; o, si l’empresa pertany a diverses famílies, les normes aplicables per mantenir l’equilibri entre les diferents branques.

El protocol obliga als qui el signen, per la qual cosa si algun soci l’incompleix els altres poden exigir judicialment el seu compliment (més una indemnització pels danys i perjudicis que aquest incompliment hagi provocat). Però no poden anar més enllà ni poden expulsar de la societat a l’incomplidor (que continuarà sent soci i podrà exercir els seus drets com a tal).

Per reforçar l’eficàcia del protocol familiar és aconsellable que introdueixin en els estatuts una prestació accessòria per la qual s’obligui als socis a complir-ho. D’aquesta forma, en cas d’incompliment voluntari els altres socis no només podran exigir una indemnització a l’incomplidor sinó que també podran excloure’l de la societat (pagant-li el valor de la seva participació).

1. Subvencions a projectes pilot de tecnologia 5G.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 239

Data de publicació: 3/10/2018

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri d’Economia i Empresa

https://www.boe.es/boe/dias/2018/10/03/pdfs/BOE-A-2018-13440.pdf

 

2. Subvencions en el marc del programa europeu “Cos europeu de solidaritat”.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 245

Data de publicació: 10/10/2018

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social

https://www.boe.es/boe/dias/2018/10/10/pdfs/BOE-A-2018-13847.pdf

 

3. Subvencions al programa de promoció de l’ocupació autònoma.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 237

Data de publicació: 1/10/2018

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social

https://www.boe.es/boe/dias/2018/10/01/pdfs/BOE-A-2018-13309.pdf

 

4. Ajuts a l’amortització de llargmetratges.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí:

Data de publicació: 25/10/2018

Termini: 27/11/2018

Organisme oficial: Ministeri de Cultura i Esport

https://www.boe.es/boe/dias/2018/10/16/pdfs/BOE-B-2018-49311.pdf

 

5. Suport financer a la inversió industrial en el marc de la política pública de reindustrialització i enfortiment de la competitivitat industrial.

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 254

Data de publicació: 20/10/2018

Termini: 20/12/2018

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme

https://www.boe.es/boe/dias/2018/10/20/pdfs/BOE-A-2018-14391.pdf

1. Programa Catalunya Clústers

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7724

Data de publicació: 11/10/2018

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Coneixement

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7724/1697386.pdf

 

2. Subvencions a ens locals de Catalunya per al desenvolupament d’actuacions de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7723

Data de publicació: 10/10/2018

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament de Territori i Sostenibilitat

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7723/1697253.pdf

 

3. Subvencions per al desenvolupament d’espais de recerca de feina en l’àmbit de l’orientació per a l’ocupació.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7719

Data de publicació: 4/10/2018

Termini: 15/10/2018

Organisme oficial: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Servei Públic d’Ocupació de Catalunya

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7719/1696393.pdf

 

4. Ajuts dels Cupons a la Innovació.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7734

Data de publicació: 25/10/2018

Termini: 27/11/2018

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Coneixement. Agència per a la Competitivitat de l’Empresa

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7734/1707287.pdf

 

5. Ajuts per a la concessió d’ajuts destinats a incentivar el creixement en fases inicials de start-ups tecnològiques (empreses emergents amb tecnologia pròpia).

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7728

Data de publicació: 17/10/2018

Termini: 15/11/2018

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Coneixement. Agència per a la Competitivitat de l’Empresa

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7728/1704937.pdf

 

6. Subvencions per a la realització d’accions de formació d’oferta en àrees prioritàries adreçades prioritàriament a persones treballadores desocupades que promou el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (FOAP).

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7735

Data de publicació: 26/10/2018

Termini: 12/11/2018

Organisme oficial: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Servei Públic d’Ocupació de Catalunya

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7735/1707774.pdf

 

7. Ajuts del Programa de Cupons a la Internacionalització.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 7734

Data de publicació: 25/10/2018

Termini: 29/11/2018

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Coneixement. Agència per a la Competitivitat de l’Empresa

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7734/1707341.pdf