NOVA NOTA DE L’AEAT SOBRE LES SOL·LICITUDS DE DEVOLUCIÓ PER MOTIU DE MATERNITAT/PATERNITAT QUAN EXISTEIX UNA RESOLUCIÓ DESESTIMATÒRIA I FERMA PRÈVIA

Els qui van veure desestimada la sol·licitud de devolució de l’IRPF pagat per la prestació de maternitat/paternitat poden tornar a sol·licitar-la.

Llegir més

Nova nota de l’AEAT sobre les sol·licituds de devolució per motiu de maternitat/paternitat quan existeix una resolució desestimatòria i ferma prèvia

Els qui van veure desestimada la sol·licitud de devolució de l’IRPF pagat per la prestació de maternitat/paternitat poden tornar a sol·licitar-la.

Com ja sabrà, la sentència del Tribunal Suprem de 3 d’octubre del 2018 (sentència 1462/2018) va fixar com a doctrina legal que “les prestacions públiques per maternitat percebudes de la Seguretat Social estan exemptes de l’IRPF”.

La Direcció General de Tributs va interpretar que aquesta doctrina és igualment aplicable a les prestacions per paternitat percebudes de la Seguretat Social.

El Tribunal Suprem ha estimat que no només les prestacions per maternitat concedides per les autonomies o administracions locals són rendes exemptes, tal com indica l’article 7.h) de la Llei de l’IRPF, sinó que aquest criteri s’estén a tota les administracions amb independència de la seva territorialitat.

Com a conseqüència d’aquesta sentència, Hisenda s’ha vist obligada a canviar el criteri conforme a l’indicat pel Tribunal Suprem i resoldre les reclamacions que estiguessin en curs amb anterioritat a l’anunci d’aquesta sentència (3 d’octubre del 2018). A més, els contribuents afectats podran reclamar la devolució de l’IRPF  de les prestacions per maternitat des de 2014 i d’ara endavant (les que no estiguin prescrites pel termini de 4 anys). Així, els qui van tributar per elles en anys no prescrits (entre 2014 i 2017) poden sol·licitar, a través d’un formulari disponible en la web de l’AEAT, la devolució de l’IRPF pagat en excés.

Recursos desestimats

No obstant això, hi ha contribuents que en el seu moment van reclamar la devolució del que havien tributat i van obtenir una resposta negativa (perquè en aquest moment els tribunals encara no havien obligat Hisenda a canviar la seva postura). I si no van reclamar contra la denegació, ja s’ha convertit en ferma i, en teoria, ja no poden reclamar res.

Nou criteri d’Hisenda: sol·licituds de devolució per motiu de maternitat/paternitat quan existeix una resolució desestimatòria i ferma prèvia

Doncs bé, aquests contribuents també poden reclamar la devolució sempre que no hagin transcorregut més de quatre anys des de la notificació de la resolució desestimatòria que va posar fi al procediment.

Segons criteri dels serveis jurídics del Ministeri d’Hisenda, el caràcter retroactiu de la modificació efectuada pel Reial decret llei 27/2018, de 28 de desembre, en la lletra h) de l’article 7 de la Llei 35/2006 de l’IRPF, permet realitzar les devolucions que procedeixin pel motiu de maternitat/paternitat fins i tot en els casos en què s’hagués presentat prèviament una altra sol·licitud que hagués estat desestimada i aquesta situació hagués adquirit fermesa.

Per exemple: si un contribuent va tributar per la prestació de maternitat en 2011 i a principis del 2013 va sol·licitar la devolució, rebent una resposta negativa el 2 de desembre del 2015, disposa de termini fins al 2 de desembre del 2019 per presentar un escrit a l’AEAT i sol·licitar la devolució de l’IRPF del 2011.

La fermesa es pot haver produït per no haver interposat cap mena de recurs o reclamació contra la resolució, o bé perquè s’haurien desestimat tots els recursos o reclamacions interposats.

Dins d’aquesta situació general podem trobar dos supòsits:

  1. El beneficiari potencial encara no ha presentat una segona sol·licitud. Pot presentar una segona sol·licitud si no ha prescrit l’exercici fiscal en què ha obtingut la prestació/retribució de maternitat/paternitat.

S’ha de tenir en compte que tant la presentació de la primera sol·licitud com la notificació de la resolució desestimatòria d’aquesta sol·licitud hauran interromput la prescripció. Per tant, avui dia l’exercici fiscal no estarà prescrit si no han transcorregut quatre anys des de la data de notificació a l’interessat de la resolució o sentència desestimatòria que va esdevenir ferma.

La presentació de la segona sol·licitud es podrà efectuar de la forma següent:

  • Si la prestació/retribució correspon als anys 2015, 2016 o 2017, el beneficiari potencial podrà utilitzar el formulari específic disponible a aquest efecte en la pàgina web de l’Agència Tributària (www.agenciatributaria.es), en el qual haurà d’indicar en quins d’aquests anys ha percebut la renda i un número de compte bancari de la seva titularitat, on s’abonarà la devolució que procedeixi.
  • Si la prestació/retribució correspon a anys anteriors a 2015, el beneficiari potencial haurà de presentar una sol·licitud ordinària, no subjecta a model, en la qual haurà de facilitar el seu nom, cognoms i NIF, juntament amb l’any de percepció de la prestació i el número IBAN d’un compte bancari del qual sigui titular.

En cap dels dos casos és necessari adjuntar a la sol·licitud un certificat de la Seguretat Social, de la mutualitat de previsió social o de l’entitat pagadora, acreditatiu de les prestacions o retribucions per maternitat/paternitat percebudes, ja que en el cas que aquest certificat no es trobi en l’expedient de la primera sol·licitud, l’AEAT recollirà directament del pagador tota la informació necessària per a la resolució del procediment.

  1. El beneficiari potencial ja ha presentat una segona sol·licitud dins del termini de prescripció.

Aquesta segona sol·licitud es resoldrà en sentit positiu, acordant les devolucions que procedeixin.

Si la segona sol·licitud s’hagués resolt en sentit negatiu, l’interessat podrà presentar un escrit, per registre electrònic en l’enllaç següent:

Rectificació d’autoliquidacions de Gestió Tributària

L’escrit també es pot presentar l’escrit en qualsevol registre de qualsevol administració, mostrant la seva oposició a la resolució, al qual l’administració contestarà positivament en cas que procedeixi.

L’escrit només haurà de contenir els cognoms, nom i número de DNI de l’interessat, sol·licitant de nou la devolució de l’IRPF de l’any en què va percebre la prestació exempta i el número IBAN d’un compte bancari del qual sigui titular.

 

EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ANUL·LA EL CÀLCUL DE LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ DELS TREBALLADORS A TEMPS PARCIAL

El Tribunal Constitucional (d’acord amb el declarat a principis de maig pel TJUE) ha declarat nul, en considerar-lo “discriminatori per a la dona”, l’actual càlcul de la jubilació a temps parcial en generar una diferenciació “perjudicial en el gaudi de la protecció de la Seguretat Social” amb “incidència predominant en l’ocupació femenina”. La resolució no tindrà retroactivitat i la declaració de nul·litat no afectarà ni als conflictes individuals jutjats amb anterioritat ni a les situacions administratives decretades en ferm.

Llegir més

El Tribunal Constitucional anul·la el càlcul de la pensió de jubilació dels treballadors a temps parcial

El Tribunal Constitucional (d’acord amb el declarat a principis de maig pel TJUE) ha declarat nul, en considerar-lo “discriminatori per a la dona”, l’actual càlcul de la jubilació a temps parcial en generar una diferenciació “perjudicial en el gaudi de la protecció de la Seguretat Social” amb “incidència predominant en l’ocupació femenina”. La resolució no tindrà retroactivitat i la declaració de nul·litat no afectarà ni als conflictes individuals jutjats amb anterioritat ni a les situacions administratives decretades en ferm.

Com ja deu saber per les notícies aparegudes en els diferents mitjans de comunicació, el Tribunal Constitucional ha sumat el seu criteri al del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i en una sentència de 3 de juliol del 2019 ha declarat com a inconstitucional, nul i discriminatori per a la dona que existeixi desigualtat entre els treballadors a temps parcial i a temps complet en el càlcul de la pensió de jubilació.

El 70% dels llocs de treball a temps parcial està ocupat per dones. Per això, el Constitucional considera discriminatori que es calculin les seves pensions d’una forma diferent.

En concret ha declarat la nul·litat de l’incís “de jubilació i” del paràgraf primer de la regla tercera, lletra c), de la disposició addicional setena, apartat 1, del text refós de la Llei General de la Seguretat Social aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, en la redacció donada al precepte per l’art. 5.2 del Reial decret llei 11/2013, de 2 d’agost, per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l’ordre econòmic i social.

La sentència, considera que aquest incís vulnera el dret a la igualtat entre els treballadors a temps complet i els treballadors a temps parcials en el càlcul de la quantia de la pensió per la manera de computar el període de cotització. A més, constitueix una discriminació indirecta per raó del sexe, en evidenciar-se estadísticament que la majoria dels treballadors a temps parcial són dones, la qual cosa ocasiona impacte advers sobre els treballadors d’un determinat sexe.

Quin article de la Constitució lesiona la normativa del contracte a temps parcial?

L’art. 14 de la Constitució Espanyola (CE), que diu el següent: “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

La normativa que s’anul·la provoca una discriminació indirecta per raó de sexe, i està en línia amb l’aconseguida pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la recent sentència de 8 de maig del 2019 (assumpte C-161/18).

Quin dret reconeix la sentència als treballadors a temps parcials? 

El dret al fet que un dia treballat sigui igual a un dia de cotització a la Seguretat Social, com els treballadors a temps complet. Aquest dret és independent de les hores treballades en aquest dia. Per tant, la sentència suprimeix el coeficient que s’utilitza ara per a mesurar el temps de contribució.

Té efectes retroactius la sentència del Tribunal Constitucional?

No. La resolució no tindrà retroactivitat i la declaració de nul·litat no afectarà ni als conflictes individuals jutjats amb anterioritat ni a les situacions administratives decretades en ferm.

No afecta als qui ja estan cobrant una pensió de treballadors a temps parcial, i als qui ja tenen reconegut el dret i començaran a cobrar-la pròximament. Tampoc als qui van treballar dos terços de la jornada, perquè amb el coeficient, ja tenen reconegut el dia complet de cotització. Tampoc als qui cobren pensions per sota de la renda mínima de la Seguretat Social, perquè ja tenen el complement.

EL PROBLEMA DE LES SOCIETATS AL 50%

Una de les qüestions més habituals en les societats mercantils i que sol donar-se, majoritàriament, en les petites i mitjanes empreses (pimes), sobretot, en les societats familiars compostes per dos únics socis o grups paritaris de socis, és el que aquests per a evitar discussions o basats en motius de confiança pacten i constitueixen que el capital social de la societat, es trobi repartit al 50%, és a dir, a parts iguals. Però quan arriben les diferències de criteri entre els socis, es produeixen situacions de bloqueig societari. Com es poden evitar?

Llegir més

El problema de les societats al 50%

Una de les qüestions més habituals en les societats mercantils i que sol donar-se, majoritàriament, en les petites i mitjanes empreses (pimes), sobretot, en les societats familiars compostes per dos únics socis o grups paritaris de socis, és el que aquests per a evitar discussions o basats en motius de confiança pacten i constitueixen que el capital social de la societat, es trobi repartit al 50%, és a dir, a parts iguals. Però quan arriben les diferències de criteri entre els socis, es produeixen situacions de bloqueig societari. Com es poden evitar?

Moltes societats neixen com a projectes empresarials compartits per dues persones que, amb la idea de tenir-ne el control, es constitueixen al 50% i, en molts casos, a més, tots dos socis es nomenen administradors. Aquesta situació es sol donar, majoritàriament, en les petites i mitjanes empreses (pimes), sobretot, en les societats familiars compostes per dos únics socis o grups paritaris de socis.

Però cal tenir en compte que en cas de desconfiança o altres problemes que puguin sorgir entre els socis, no és recomanable fundar una empresa al 50% amb un altre soci, ja que, en cas de discrepàncies la situació de bloqueig, per falta de majoria, seria inevitable. La majoria d’aquests casos, desgraciadament tan habituals, acaben amb la dissolució i liquidació de la societat.

Per tant, si està pensant a constituir una societat a mig fer amb algun soci és necessari que adopti mesures cautelars per prevenir, i fins i tot evitar, conflictes futurs.

Si malgrat els riscos descrits té clar que l’empresa s’ha de constituir al 50%, perquè la idea de negoci l’han creat els dos, perquè sempre han tingut molt bona relació o perquè simplement li ve de gust, li apuntem a continuació algunes opcions perquè “no es penedeixi de la decisió presa” i eviti la paralització de la societat per si algun dia sorgissin discrepàncies entre els socis

Tingui en compte que un repartiment per igual, constitueix l’origen de moltes situacions de bloqueig, precisament, per discrepàncies existents entre els dos socis (o dos grups de socis) amb igual participació social. És a dir, quan cadascun d’ells és titular del 50% del capital social amb dret a vot, es poden produir situacions de bloqueig societari, que porten a la societat a la seva paralització, a causa de la impossibilitat d’adopció d’acords en algun dels òrgans socials, per la qual cosa, en cas que es mantingui aquesta situació, comportarà l’obligació de dissoldre i liquidar la societat quan el conflicte no sigui puntual sinó que resulti ser un conflicte invencible o insuperable.

Existeixen mecanismes per a evitar un bloqueig societari?

Sí. Una possibilitat és pactar (en acord parasocial) una opció de compra de totes o algunes de les participacions de l’altre soci, de manera que la regla paritària del 50% desaparegui.

Podria triar entre establir un termini determinat per a exercitar-la o descriure una situació concreta que desencadeni la seva execució. Per exemple per “la falta d’entesa que impedeix l’adopció d’acords de forma continuada”.

Respecte a la quantia de l’opció, pensi sempre en gran, no es quedi curt, ja que tot i que en les societats limitades molts dels acords s’adopten per majoria simple, existeixen casos en els quals es requereix el vot favorable de les dues terceres parts del capital:

-Més del 50% del capital per al seu augment o reducció o la modificació dels estatuts socials.

-Almenys 2/3 del capital social per a:

· Autoritzar als administradors el desenvolupament d’activitats concurrents amb la societat

· Suprimir o limitar el dret de preferència en els augments de capital

· Transformar, fusionar o escindir i cedir globalment l’actiu i passiu

· Traslladar el domicili social a l’estranger

· Excloure a socis.

Una altra via és la d’establir en els estatuts dues classes de participacions:

– Les ordinàries que concedeixen al seu titular un vot en la junta de socis.

– Les privilegiades que concedeixen, diversos vots, per exemple dos.

Es tractarà d’un privilegi només de vot, de manera que per a la resta de qüestions totes les participacions tindran els mateixos drets. D’aquesta forma, si l’SL té beneficis, vostè i el seu soci els repartiran a parts iguals, ja que totes les participacions continuaran tenint els mateixos drets econòmics.

Recordi que aquest privilegi de vot es pot limitar als acords més importants (per exemple, una ampliació de capital), o bé aplicar-se a totes les decisions.

Sigui com sigui recordi que, excepte en el cas d’una societat unipersonal en la qual podrà ostentar el 100% del capital social, una de les decisions més importants quan es tracta de participar com a soci en una empresa és determinar el percentatge de la seva participació (majoritària, neutral o minoritària, segons sigui major, igual o menor al 50 per cent) i el de ser conscients que en totes les situacions indicades, haurem de coexistir amb altres socis, fet generador de relacions i conflictes potencials.

 

TERMINIS PER A LA PRESENTACIÓ DE LES SOL·LICITUDS D’ALTES, BAIXES I VARIACIONS DE DADES EN LA SEGURETAT SOCIAL

La contractació d’un nou treballador, la finalització d’un contracte de treball o la reducció del nombre d’hores en la jornada de treball, són dades que tota empresa/autònom ha de traslladar a la Seguretat Social.

Llegir més

Terminis per a la presentació de les sol·licituds d’altes, baixes i variacions de dades en la Seguretat Social

La contractació d’un nou treballador, la finalització d’un contracte de treball o la reducció del nombre d’hores en la jornada de treball, són dades que tota empresa/autònom ha de traslladar a la Seguretat Social.

En el cas dels treballadors per compte d’altri, és l’empresari qui està obligat a sol·licitar l’alta, la baixa i a comunicar les variacions de dades de tots els seus treballadors. En el cas del treballador autònom és ell el responsable directe de complir l’obligació de sol·licitar la seva alta, baixa i variació de dades.

Terminis de presentació

En el quadre següent es recullen els terminis per a la presentació de les sol·licituds d’alta, baixa i variació de dades segons els diferents règims: 

TERMINIS DE PRESENTACIÓ D’ACTES RELACIONATS AMB L’AFILIACIÓ D’ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS EN RÈGIM GENERAL

 

Altes

Baixes i variacions

Règim General de la Seguretat Social

Previ a l’inici de la relació laboral fins a 60 dies naturals abans

3 dies naturals

TERMINIS DE PRESENTACIÓ D’ACTES RELACIONATS AMB L’AFILIACIÓ D’ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS EN RÈGIM ESPECIAL AUTÒNOMS

 

Altes

Baixes i variacions

Règim Especial de Treballadors Autònoms

Previ a l’inici de l’activitat fins a 60 dies naturals abans

3 dies naturals

TERMINIS DE PRESENTACIÓ D’ACTES RELACIONATS AMB L’AFILIACIÓ D’ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS EN RÈGIM MINERIA DEL CARBÓ

 

Altes

Baixes i variacions

Règim Especial de la Mineria del Carbó

Previ a l’inici de la relació laboral

3 dies naturals

TERMINIS DE PRESENTACIÓ D’ACTES RELACIONATS AMB L’AFILIACIÓ D’ALTES I BAIXES DE TREBALLADORS EN RÈGIM ESPECIAL DEL MAR

Règim Especial de Treballadors de la Mar

Altes

Baixes i variacions

Treballadors per compte d’altri

Previ a l’inici de la relació laboral fins a 60 dies naturals abans

3 dies naturals

Treballadors per compte propi

Previ a l’inici de la relació laboral fins a 60 dies naturals abans

3 dies naturals

Font: Seguretat Social

Les altes, baixes i variacions de dades de treballadors es podran presentar pels subjectes obligats a través de mitjans informàtics, electrònics i telemàtics (Sistema RED) o seu electrònica.

  • A través del Sistema RED, per a això, els subjectes obligats a la presentació hauran de sol·licitar en la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social autorització al Sistema RED.
  • A través de la seu electrònica pot accedir al servei Alta en RETA.

Els comunicats d’alta, baixa i variacions de dades que es poden presentar a través del Sistema  RED són els corresponents als següents règims:

Règim general: dins del règim general estan inclosos els següents col·lectius:

                Col·lectiu general

                Artistes

                Sistema especial de fruites, hortalisses i conserves vegetals

                Règim especial de mineria del carbó

Règim especial del mar: treballadors per compte d’altri.

L’afiliació dels treballadors per compte d’altri ha de ser sol·licitada pels seus empresaris amb anterioritat a la iniciació dels serveis. Si els empresaris no compleixen amb aquesta obligació, seran els propis treballadors els que poden instar la seva afiliació.