Com cada any, el pròxim dia 1 de juliol l’Agència Tributària posarà en marxa la campanya de l’impost sobre societats 2018, que presenta novetats importants i obligacions de caràcter formal que hem de saber. 

El termini de presentació es manté amb caràcter general dins dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. No obstant l’anterior, si el període impositiu coincideix amb l’any natural, i es produeix la domiciliació del pagament del deute tributari, el termini per a aquesta domiciliació bancària és del 01-07-2019 al 20-07-2019, tots dos inclusivament, si bé es pot realitzar en l’entitat de dipòsit que actuï com a col·laboradora en la gestió recaptatòria (banc, caixa d’estalvi o cooperativa de crèdit) situada en territori espanyol en la qual es trobi obert al seu nom el compte en la qual es domicilia el pagament. En els supòsits de domiciliació bancària els pagaments s’entenen realitzats en la data de càrrec en compte de les domiciliacions, i es considera com a justificant de l’ingrés l’expedit per l’entitat de dipòsit.

Tot això, sense perjudici dels terminis de presentació de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

Atenció. Recordi que tindrà caràcter obligatori per als contribuents, la presentació per via electrònica a través d’Internet dels models 200 i 220, independentment de la forma o denominació que adopti el subjecte passiu de l’impost.

Qui estan subjectes a l’impost sobre societats?

La subjecció a l’impost la determina la residència en territori espanyol. Es consideraran residents en territori espanyol les entitats en les quals concorri algun dels següents requisits:

1. Que s’haguessin constituït conforme a les lleis espanyoles.
2. Que tinguin el seu domicili social en territori espanyol.
3. Que tinguin la seu de direcció efectiva en territori espanyol.

A aquest efecte, s’entendrà que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori espanyol quan en ell radiqui la direcció i control del conjunt de les seves activitats.

L’administració tributària podrà presumir que una entitat radicada en algun país o territori de nul·la tributació o considerat com a paradís fiscal té la seva residència en territori espanyol quan els seus actius principals, directament o indirecta, consisteixin en béns situats o drets que es compleixin o exercitin en territori espanyol, o quan la seva activitat principal s’hi desenvolupi, tret que aquesta entitat acrediti que la seva direcció i efectiva gestió té lloc en aquell país o territori, així com que la constitució i operativa de l’entitat respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives diferents de la simple gestió de valors o altres actius.

Concretament, seran contribuents de l’impost, quan tinguin la seva residència en territori espanyol:

Tota classe d’entitats, sigui quina sigui la seva forma o denominació, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia, excepte les societats civils que no tinguin objecte mercantil.

S’inclouen, entre altres:

• Les societats civils amb objecte mercantil 
• Les societats mercantils: anònimes, de responsabilitat limitada, col·lectives, laborals, etc.
• Les societats estatals, autonòmiques, provincials i locals.
• Les societats cooperatives i les societats agràries de transformació.
• Les societats unipersonals.
• Les agrupacions d’interès econòmic.
• Les agrupacions europees d’interès econòmic.
• Les associacions, fundacions i institucions de tota mena, tant públiques com privades.
• Els ens públics (administracions de l’Estat, administració de les comunitats autònomes, corporacions locals, organismes autònoms, etc.).

A més, les següents entitats, sense personalitat jurídica pròpia:

• Els fons d’inversió regulats en la Llei d’institucions d’inversió col·lectiva.
• Les unions temporals d’empreses.
• Els fons de capital-risc.
• Els fons de pensions.
• Els fons de regulació del mercat hipotecari.
• Els fons de titulització hipotecària.
• Els fons de titulització d’actius.
• Els fons de garantia d’inversions.
• Les comunitats titulars de muntanyes veïnals en mà comuna.
• Els Fons d’Actius Bancaris.

Els contribuents seran gravats per la totalitat de la renda que obtinguin, amb independència del lloc on s’hagués produït i sigui quina sigui la residència del pagador.

Qui estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats?

Estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats tots els contribuents d’aquest, amb independència que hagin desenvolupat o no activitats durant el període impositiu i que s’hagin obtingut o no rendes subjectes a l’impost.

Per tant, circumstàncies com que l’entitat romangui inactiva o que, tenint activitat, no s’hagin generat rendes sotmeses a tributació com a conseqüència d’aquesta activitat, no eximeixen al contribuent de l’obligació de presentar la preceptiva declaració.

Concretament, les entitats sense ànim de lucre, col·legis professionals, associacions empresarials, cambres oficials, sindicats de treballadors i partits polítics, entre altres, estaran obligats a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

Com a úniques excepcions a l’obligació general de declarar, la normativa vigent contempla les següents:

• Les entitats declarades totalment exemptes per l’article 9.1 de la Llei de l’impost sobre societats o que els sigui aplicable el règim d’aquest article.
• Les entitats parcialment exemptes a què es refereix l’article 9.3 de la Llei de l’impost sobre societats que compleixin els següents requisits:
• Que els seus ingressos totals no superin 75.000 euros anuals.
• Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin 2.000 euros anuals.
• Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.
• Les comunitats titulars de muntanyes veïnals en mà comuna respecte d’aquells períodes impositius en què no tinguin ingressos sotmesos a l’impost sobre societats, ni incorrin en cap despesa, ni realitzin les inversions que donen dret a la reducció en la base imposable específicament aplicable a aquests contribuents.

Atenció. Tingui present que des del 01-01-2016, les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil, tributaven en règim d’atribució de rendes en l’IRPF, passen a ser contribuents de l’impost sobre societats. No obstant això, continuaran tributant per l’IRPF, les societats civils que realitzin activitats agrícoles, ramaderes, forestals, pesqueres, mineres, així com les professionals en el sentit de la Llei 2/2007, de societats professionals.

Quin és el període impositiu i la meritació de l’impost?

Regla general

El període impositiu, al qual s’ha de referir la declaració de l’impost sobre societats, coincideix amb l’exercici econòmic de cada entitat.

Regles particulars

Encara que no hagi finalitzat l’exercici econòmic, el període impositiu s’entén conclòs en els següents casos:

• Quan l’entitat s’extingeixi. S’entén produïda l’extinció quan tingui lloc l’assentament de cancel·lació de la societat en el Registre Mercantil, amb l’obligació de presentat la seva declaració en el termini dels 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a aquest assentament de cancel·lació.
• Quan hi hagi hagut un canvi de residència de l’entitat resident en territori espanyol a l’estranger.
• Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la no subjecció a l’impost sobre societats de l’entitat resultant.
• Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la modificació del seu tipus de gravamen o l’aplicació d’un règim tributari especial.

En cap cas, el període impositiu pot excedir de dotze mesos.

En resum:

La durada del període impositiu pot ser:

• Dotze mesos
  • coincident amb l’any natural
  • no coincident amb l’any natural
• Inferior a dotze mesos

En qualsevol cas, els contribuents de l’impost sobre societats hauran de presentar una declaració independent per cada període impositiu.

Pel que respecta a la meritació, l’impost sobre societats es merita l’últim dia del període impositiu.

Principals novetats per a la declaració de l’exercici 2018

En relació amb l’impost sobre societats corresponent a l’exercici 2018 s’han aprovat novetats que són objecte d’incorporació en el model de declaració, tot això sense perjudici dels terminis de presentació i peculiaritats de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

Entre altres novetats, podem destacar: 

Programa d’ajuda de la declaració de l’IS

A partir de l’1 de juliol del 2019 el programa d’ajuda PADIS del model 200 ja no estarà disponible i serà substituït per un formulari d’ajuda (Societats web) per a períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener del 2018.

Excepcions a l’obligació de retenir i d’ingressar a compte

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2018, s’estableix un nou supòsit d’excepció a l’obligació de retenir. No hi ha obligació de retenir respecte de les quantitats satisfetes als fons de pensions pels fons de pensions oberts com a conseqüència del reintegrament o mobilització de participacions dels fons de pensions inversors o dels plans de pensions inversors. També, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2018, s’adapten determinats preceptes a la LIS o a la normativa financera a què es refereixen.

Reducció de les rendes procedents de determinats actius intangibles 

S’introdueixen, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2018, modificacions en la regulació d’aquesta reducció i en el seu règim transitori (article 23 i disp. transitòria vintena LIS), per a adaptar la seva regulació als acords adoptats en el si de la Unió Europea i de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) respecte als règims coneguts com «patent box», en particular per a observar el que s’estableix en l’informe relatiu a l’acció 5 del conegut com a Pla BEPS de l’OCDE, informe que recull l’anomenat «nexus approach» (criteri del nexe) com a criteri per a configurar un règim preferencial d’intangibles que no resulti perjudicial conforme a aquest estàndard internacional.

D’una banda, s’especifica que només les rendes positives són les que tenen dret a la reducció en la base imposable (abans s’esmentava només a rendes sense diferenciar entre positives o negatives). D’altra banda, s’actualitzen els supòsits en els quals es pot aplicar la reducció. En concret, per la cessió del dret d’ús o d’explotació, per les patents, models d’utilitat, certificats complementaris de protecció de medicaments i de productes fitosanitaris, dibuixos i models, o de programari avançat registrat que hagi estat obtingut com a resultat de projectes de R+D.

Si en un període impositiu s’obtenen rendes negatives, aquestes es reduiran quan no superin l’import de les rendes positives integrades en períodes impositius anteriors que haguessin aplicat la reducció.

Es regula un règim transitori d’aplicació per als actius intangibles del contribuent disponibles amb anterioritat a 1 de juliol del 2016.

Despesa fiscalment no deduïble. AJD hipoteques

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 10 de novembre del 2018, s’estableix un nou supòsit de despesa fiscalment no deduïble en establir-se que no tindrà la consideració de despesa fiscalment deduïble el deute tributari de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, modalitat actes jurídics documentats, documents notarials, en els supòsits a què es refereix el paràgraf segon de l’article 29 del text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, és a dir, operacions de préstecs hipotecaris.

CONSELLS A TENIR EN COMPTE

Comprovi els ajustos fiscals. Cal analitzar i revisar els criteris comptables i les possibles diferències (permanents o temporàries) amb els criteris fiscals de la normativa de l’impost.

Amortitzacions. Comprovi els mètodes i percentatges d’amortització utilitzats en comptabilitat per a veure si són admesos per la norma fiscal. Es podran amortitzar lliurement, per totes les entitats, els elements de l’immobilitzat material nous el valor unitari dels quals no excedeixi de 300 €, amb un límit de 25.000 € per període impositiu, i els elements d’immobilitzat material i intangible, exclosos edificis, afectes de R+D. Edificis afectes a R+D lineal en 10 anys.

Fons de comerç. Encara que el fons de comerç s’amortitza en un termini de 10 anys (10 per 100), des del punt de vista fiscal només es permet una deducció màxima anual del 5 per 100 (20 anys). Aquesta diferència té la conseqüència d’haver de realitzar en la base imposable un ajust positiu per la diferència entre l’amortització comptable i la fiscal. 

Operacions vinculades. S’han de valorar obligatòriament a valor de mercat determinades operacions com les que es realitzen entre socis amb el 25% o més de participació i les societats, entre la societat i els administradors (però no respecte a les retribucions percebudes per l’exercici de les seves funcions), entre la societat i els parents (fins a tercer grau) o cònjuges dels socis i administradors i la societat, dues entitats del mateix grup comptable, etc. Tingui present també la norma de seguretat per a determinades operacions vinculades entre socis professionals i les seves societats professionals.

Despeses no deduïbles. Comprovi les despeses comptables no deduïbles fiscalment o que tenen limitada la seva deduïbilitat (retribució fons propis, donatius i liberalitats, despeses financeres, etc.). Les despeses per atencions a clients o proveïdors es limiten la seva deducció a l’1% de l’import net del volum de negocis del propi període impositiu. Seran deduïbles les retribucions als administradors per l’acompliment de funcions d’alta direcció, o altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral amb l’entitat.

Despeses financeres. No són deduïbles les despeses derivades de deutes amb entitats del grup destinats a adquirir, a altres empreses del grup, participacions en fons propis o a aportar capital a entitats del grup. En la resta dels casos, la quantia deduïble de les despeses financeres es limita al 30% del benefici operatiu de l’exercici, amb un mínim de 1.000.000 €, i es pot traslladar la deducció de l’excés als exercicis següents, sense límit temporal, però sotmesos cada any, juntament amb les despeses del propi exercici, als límits quantitatius indicats.

Crèdits comercials i no comercials. Les despeses derivades de pèrdues per deterioració de crèdits comptabilitzades, només seran deduïbles quan, a la data de meritació de l’impost, hagin transcorregut 6 mesos des que va vèncer l’obligació, tret que el deutor es trobi en algun dels següents casos, en els quals la despesa és deduïble: (i) declarat en situació de concurs, n’hi haurà prou amb l’acte que el declari; (ii) processat per delicte d’alçament de béns, n’hi haurà prou que simplement estigui processat per aquest delicte, encara que no hi hagi sentència judicial ferma; (iii) quan les obligacions hagin estat reclamades judicialment o són objecte d’un litigi judicial o procediment arbitral de la solució del qual depengui el seu cobrament.

Reserves de capitalització i d’anivellament. Les societats que tributen al tipus general, així com les entitats parcialment exemptes i les de nova creació, poden utilitzar la reserva de capitalització, i reduir la seva base imposable en un 10% de l’import de l’increment dels seus fons propis en la mesura que aquest increment es mantingui durant un termini de 5 anys i es doti una reserva per l’import de la reducció, degudament separada i indisponible durant aquests 5 anys, excepte que tingui pèrdues comptables. D’altra banda, les empreses de reduïda dimensió (ERD) poden aplicar la reserva d’anivellament, consisteix en una reducció de la base imposable de fins al 10% del seu import amb un màxim absolut d’un milió d’euros l’any.

Tipus de gravamen. Recordi que el tipus de gravamen general i el de les ERD, i microempreses és del 25% el 2018. Les entitats de nova creació que desenvolupin activitats econòmiques tributaran al 15% durant els dos primers períodes (tret que hagin de tributar a un tipus inferior). No s’aplicarà aquest tipus a les entitats que tinguin la consideració d’entitat patrimonial. Per a les cooperatives fiscalment protegides, el resultat cooperatiu tributa al 20% i l’extra cooperatiu al 25%.  

Deduccions per a incentivar la realització de determinades activitats. Comprovi les deduccions vigents per a 2018: per activitats de R+D+i, per inversions en produccions cinematogràfiques, per producció de determinats espectacles en viu, per creació d’ocupació, inclosa la corresponent als treballadors discapacitats. Tingui present que el límit en cada exercici del total de deduccions és del 25% de la quota íntegra menys, si escau, les deduccions per evitar la doble imposició internacional i les bonificacions. El límit anterior s’eleva al 50% si les despeses de R+D+i excedeixen en més del 10% de la quota íntegra.

També haurem de tenir en compte les possibles deduccions de la quota i altres beneficis previstos per la normativa fiscal que siguin aplicables, i cal recordar especialment els establerts per a les empreses de reduïda dimensió (ERD) si la xifra de negocis és inferior a 10 milions d’euros (llibertat d’amortització, amortització accelerada, reserva d’anivellament, pèrdua per deterioració dels crèdits per insolvències de deutors, etc.).

 

En la pàgina web del Ministeri de Treball (Inspecció de Treball i Seguretat Social, d’ara endavant “ITSS”), s’ha publicat el Criteri tècnic de la ITSS 101/2019, sobre actuació de la ITSS en matèria de registre de jornada, que fixa els criteris per a la realització de les actuacions inspectores que s’efectuïn en relació amb les disposicions relatives al registre de jornada establertes en l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors, deixant sense efecte, en el que s’oposin a l’ara fixat, la Instrucció 1/2017 complementària de la 3/2016 sobre intensificació del control en matèria de temps de treball i d’hores extraordinàries utilitzada fins al moment.

Les actuacions subjectes a la interpretació del present criteri tècnic es refereixen als contractes de treball a jornada completa, sense perjudici del que s’assenyala respecte als contractes a temps parcials.

Sense perjudici de les especificacions per als contractes a temps parcial, i establertes les bases respecte de l’obligatorietat de gestió del registre de jornada, per al correcte registre de la jornada en els contractes de treball a jornada completa hem de tenir en compte el següent:

• La gestió del registre és una obligació de resultat que comporta haver d’establir fàcticament un registre, i no és una opció per a l’empresari. No es tracta d’una fi en si mateix, sinó d’un instrument per al control de la normativa del temps de treball.

• El criteri aclareix que el que ha de ser objecte de registre és la jornada de treball realitzada diàriament, i no s’exigeix expressament el registre de les  interrupcions o pauses a l’inici i final de la jornada que no tinguin el caràcter de temps efectiu de treball. Ara bé, si el registre no recull una visió adequada i completa del temps de treball es podria presumir que la jornada comprèn tot el temps des de l’inici a la finalització de la jornada registrada, i correspondrà a l’ocupador l’acreditació que no és així.

• S’ha de tractar d’un sistema objectiu, que garanteixi la fiabilitat, veracitat i no alteració a posteriori, amb independència que s’utilitzin mitjans electrònics, telemàtics o merament manuals. El registre de la jornada no s’entendrà compliment amb la mera exhibició d’un horari, del calendari laboral o els quadrants. Aquests proporcionen una previsió de les hores de treball però s’exigeix que el registre es realitzi després de la seva realització.

• Respecte a la manera de conservació del registre, és vàlid qualsevol medi físic o de qualsevol altre tipus, però ha de ser documentat, per la qual cosa en aquells casos en què el registre es realitzi per mitjans electrònic o informàtics, la Inspecció podrà requerir la impressió dels registres, la seva descàrrega o subministrament en suport informàtic i en format llegible i tractable. No se’n requereix la totalització, és a dir, no és necessari que l’empresa faci la suma de les jornades realitzades i d’aquesta informació a la Inspecció.

• El registre ha de ser accessible en qualsevol moment no només per la Inspecció de Treball i Seguretat Social, també quan així sigui sol·licitat pels treballadors o els seus representants, i físicament ha d’estar i romandre en el centre de treball o ser accessible des d’ell de forma immediata. Això no implica l’obligació de lliurament d’una còpia del registre, tret que així ho prevegi el conveni col·lectiu o pacte exprés sobre aquest tema.

Règim sancionador

Finalment, i quant al règim sancionador, les novetats incloses en el Reial decret llei 8/2019 suposen també la modificació de l’apartat 5 de l’article 7 del text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, que queda redactat en els següents termes: “5. La transgressió de les normes i els límits legals o pactats en matèria de jornada, treball nocturn, hores extraordinàries, hores complementàries, descansos, vacances, permisos, registre de jornada i, en general, el temps de treball a què es refereixen els articles 12, 23 i 34 a 38 de l’Estatut dels Treballadors.”

La modificació introduïda és clara, ja que tipifica com a infracció greu la transgressió de les obligacions en matèria de registre de jornada, inclosa la seva previsió específica en l’article 7.5 transcrit.

Quant a l’inici de procediments sancionadors per l’incompliment de l’obligació de registre de la jornada, això és possible des de l’entrada en vigor de l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors, és a dir, des del 12 de maig de 2019.

No obstant això, s’haurà de tenir en compte pels actuants les previsions ja assenyalades de la norma que deriva a la negociació col·lectiva o als acords amb els representants dels treballadors el relatiu a l’organització i documentació d’aquest registre -com és la modalitat de registre que s’hagi de seguir-, per la qual cosa es valorarà l’existència d’una actuació de l’empresa en aquest sentit i una negociació entre les parts sota el principi de la bona fe.

També s’hauran de tenir en compte la resta de les circumstàncies del cas, entre les quals cal assenyalar que el registre de la jornada no constitueix una fi en si mateix, sinó un instrument per al control del compliment de la normativa en matèria de temps de treball, amb les seves conseqüències respecte de la salut laboral, així com de la realització i l’abonament i cotització de les hores extraordinàries. El registre és un mitjà que garanteix i facilita aquest control, però no l’únic.

L’anterior suposa que, si hi hagués certesa que es compleix la normativa en matèria de temps de treball o que no es realitzen hores extraordinàries, encara que no es dugui a terme el registre de la jornada de treball, després de la valoració de l’inspector actuant en cada cas, es podria substituir l’inici del procediment sancionador per la formulació d’un requeriment perquè es doni compliment a l’obligació legal de garantir el registre diari de la jornada de treball.

Altres qüestions

Es deixa sense efecte la Instrucció 1/2017, complementària a la Instrucció 3/2016, sobre intensificació del control en matèria de temps de treball i d’hores extraordinàries, i aquesta última en relació amb els criteris interpretatius de la mateixa referits exclusivament al registre de la jornada de treball, en el que s’oposin a aquest criteri tècnic.

VEGEU EL CRITERI TÈCNIC 101/2019

En el nostre sistema judicial podem distingir principalment quatre tipus de judici: civil, penal, contenciós-administratiu i laboral. 

El judici civil és aquell en el qual es tracten reclamacions entre particulars com per exemple desnonaments per falta de pagaments, reclamació de deutes, danys i perjudicis ocasionats per un accident de trànsit, tramitacions de separació i divorci, etc.

El procés s’inicia amb una demanda presentada per escrit contra la persona demandada que haurà de contestar en el termini legal concedit en el cas, igualment per escrit. A continuació es concedeix un termini improrrogable per a la presentació de proves per totes dues parts. Després d’aquesta presentació, el jutge dicta sentència.

Què és el judici verbal?

Podem definir el judici verbal com el procés de cognició o declaratiu ordinari, que satisfà les pretensions de menys valor econòmic, és a dir, les de menys entitat quantitativa d’aquelles atribuïdes al judici ordinari comú.

Encara que se’n digui així, la veritat és que té poc de “verbal” perquè una immensa majoria es tramiten per escrit. 

A través del judici verbal es resolen:

● Reclamacions de quantitat inferiors a 6.000 euros.

● Altres procediments que determina la llei (p. ex., desnonaments).

Atenció. Podrà acudir a un judici verbal quan la quantia de la demanda que plantegi no excedeixi de 6.000 € i no es refereixi a cap de les matèries previstes per al judici ordinari. La Llei d’enjudiciament civil regula el judici verbal distingint quan és competència dels jutjats de pau i quan ho és dels jutjats de primera instància.

La tramitació del judici verbal segueix aquestes FASES:

I.-  INICIACIÓ

Mitjançant demanda escrita, amb el contingut següent:

1. Dades personals i de localització del demandant (el domicili, imprescindible; però altres dades, com un telèfon o un correu electrònic poden ajudar a alleugerir els tràmits) 

2. Dades personals i de localització de la part demandada (ídem.)

3. Fets i raons pels quals s’interposa la demanda

4. Quantitat que es reclama o petició que es fa

5. Interessos i costes, si escau. 

• Proves: a la demanda es poden adjuntar tots els mitjans de prova que es disposi (documents, enregistraments, etc.). És fonamental aportar-los en aquest moment perquè només s’admeten documents posteriors en molt pocs casos.
• Còpies: caldrà presentar tantes còpies de tot com demandats hi hagi, més una per a conservar com a resguard d’entrada.
• Lloc: com a regla general, es presenta en el jutjat de primera instància del domicili del demandat, encara que hi ha excepcions:

1. Si el demandat és una societat o un professional, també es podrà presentar en el jutjat de primera instància del lloc on desenvolupin la seva activitat.
2. Si es reclamen rendes impagades en arrendaments d’immobles, s’haurà de presentar en el jutjat de primera instància del lloc on estigui l’immoble.
3. Si és una reclamació per un accident de trànsit, s’haurà de presentar en el jutjat de primera instància del  lloc del sinistre.

Atenció. Si és una reclamació de quantitat inferior a 2.000 euros es podrà formular el que es diu una demanda succinta (hi ha models en els jutjats o en la pàgina web del Consell General del Poder Judicial). En aquest cas, no és necessari advocat ni procurador.

II.- TRAMITACIÓ

• Contestació: si la demanda és correcta, el jutjat l’admetrà a tràmit i donarà trasllat al demandat perquè contesti per escrit en el termini de deu dies hàbils (descomptats dissabtes, diumenges i festius). Si no compareix en aquest termini serà declarat en rebel·lia i el judici continuarà en la seva absència.

En la contestació, el demandat haurà d’al·legar els fets i els fonaments jurídics pels quals s’oposa a la demanda, així com aportar els mitjans de prova que consideri necessaris.

• Vista:

A) No s’acordarà la celebració de vista si cap de les parts la sol·licita i el tribunal no considera procedent la seva celebració. En aquest cas, es dictarà sentència sense més tràmits.

B) Si el jutjat acorda la celebració de vista:

1.- L’acte no se suspendrà per la inassistència (injustificada) d’una de les parts, amb les següents conseqüències:

• Si no assisteix el demandant se li tindrà per desistit de la seva reclamació, se li imposaran les costes causades i se li condemnarà al pagament d’una indemnització de danys i perjudicis si el sol·licita i acredita la part demandada.
• Si no assisteix el demandat, el jutjat tindrà per admesos els fets que derivarien del seu interrogatori si el proposa el demandant i l’admet el jutjat

2.- Les parts hauran de portar els mitjans de prova dels quals pretenguin valer-se, inclosos els personals (testimonis, pèrits, etc.). Si una part vol proposar a una persona que no pugui presentar en l’acte de la vista, haurà de demanar amb antelació al jutjat que les citi perquè declarin en la vista.

3.- En la vista es practicaran les proves proposades per les parts i que el tribunal consideri pertinents. Practicades les proves, el jutjat pot concedir a les parts un torn de paraula perquè formulin les seves conclusions.

 4.- L’admissió o no admissió de proves es podrà recórrer en el mateix acte de la vista (recurs de reposició).

• Sentència: finalitzada la vista, es dictarà sentència en un termini de deu dies.
• Recursos: no es permet recurs contra la sentència dictada en un judici verbal de quantia inferior a 3.000 euros, per la qual cosa esdevé ferma.
• Execució de la sentència: una vegada ferma la sentència, es pot sol·licitar la seva execució transcorreguts vint dies (hàbils) des de la seva notificació al condemnat al pagament, sense que  hi hagi hagut pagament voluntari.

Aquest tipus d’accés i obtenció de còpies per part dels copropietaris respon a la finalitat de conèixer i comprovar la correcta gestió dels comptes de la comunitat, i es pot donar accés a informació molt variada, tal com succeeix amb la relativa a salaris, honoraris professionals, factures i contractes.

Llei de propietat horizontal (LPH)

L’article 20 e) de la LPH disposa que correspon a l’administrador actuar, si escau, com a secretari de la junta i custodiar a la disposició dels titulars la documentació de la comunitat. Per tant, sembla plenament justificat que els propietaris (no confondre amb inquilins) tinguin ple accés a la documentació de la comunitat de propietaris. Documentació com els contractes, nòmines, factures, sentències judicials, dades de contacte de propietaris, extractes bancaris, etc.

No obstant això, aquest article ha de ser interpretat de conformitat amb la normativa de protecció de dades, de manera que no permet un accés generalitzat a tota la documentació obrant en els arxius de la comunitat que pugui contenir dades personals, sinó solament a aquelles dades que siguin estrictament pertinents, adequades i limitades en relació amb les finalitats per a les quals són tractades.

Quant a l’obtenció de còpies, la LPH ordena a vegades la remissió de determinats documents, mentre que en el seu article 20 es refereix a custodiar a la disposició dels titulars la documentació de la comunitat. En el cas en què es considerés oportú facilitar còpia de la documentació, amb les limitacions derivades de l’aplicació de la normativa de protecció de dades, s’hauran d’adoptar les mesures de seguretat escaients i, especialment, les relatives a la gestió i sortida de suports i documents, i trasllat de documentació.

Compte amb les dades personals

En la documentació de la comunitat de propietaris es poden trobar nombroses informacions que incorporen dades personals, tals com dades identificatives i de contacte dels propietaris, números dels seus comptes corrents, coeficients de participació, consums individuals, ingressos efectuats pels propietaris o deutes que mantinguin amb la comunitat, sentit del vot en l’adopció d’acords, etcètera. Igualment tindrà aquesta consideració qualsevol dada personal referida als empleats que pogués tenir la comunitat de propietaris, com també la tindran les dades relatives a honoraris de professionals que aboni la comunitat.

Cenyint-nos exclusivament als tractaments de dades personals continguts en els documents que empra la pròpia comunitat, poden abastar un ampli espectre d’informació personal relativa, fins i tot, a la vida privada i familiar dels afectats, així com a qualsevol tipus d’activitat desenvolupada per una persona, com la referida a les seves relacions laborals o a la seva activitat econòmica o social.

La pròpia LPH habilita diverses comunicacions de dades personals, que a l’efecte de la normativa sobre protecció de dades (LOPD i Reglament)  es trobarien legitimades sobre la base del compliment d’una obligació legal. 

Així, l’article 16.2) de la LPH regula com s’ha d’efectuar la convocatòria de les juntes, disposant que la convocatòria contindrà una relació dels propietaris que no estiguin al corrent en el pagament dels deutes vençuts a la comunitat i advertirà de la privació del dret de vot si es donen els supòsits previstos en l’article 15.2 de la LHP (els propietaris que en el moment d’inici de la junta no es trobessin al corrent en el pagament de tots els deutes vençuts amb la comunitat i no les haguessin impugnat judicialment o procedit a la consignació judicial o notarial de la suma deguda, podran participar en les seves deliberacions si bé no tindran dret de vot. L’acta de la junta reflectirà els propietaris privats del dret de vot, i la persona i la quota de participació en la comunitat no serà computada a l’efecte d’aconseguir les majories exigides en aquesta llei).

Per part seva, l’article 19 de la LPH preveu la remissió de les actes als propietaris, assenyalant en el seu número segon els esments que han de contenir, entre les quals figuren diversos tipus de dades de caràcter personal.

Què diu l’Agència Espanyola de Protecció de Dades sobre aquest tema?

Des de l’òptica de la protecció de les dades personals, cal assenyalar que sense perjudici que es puguin realitzar aquestes comunicacions, s’ha de tenir en consideració també els principis de la Llei i Reglament de protecció de dades, sobretot el principi relatiu a la minimització de dades.

En conseqüència, la comunicació de dades s’haurà de limitar a aquelles que -en cada cas- resultin “adequades, pertinents i limitades” per al compliment de la finalitat que en legitima l’accés, que en aquests supòsits ve referit al control del bon govern de la comunitat.

Així, a tall d’exemple, no compleix el requisit d’idoneïtat: 

• La comunicació dels directoris amb les dades de domicili dels propietaris o els seus números de compte corrent, ja que no contribueixen a la finalitat de control de la bona administració de la comunitat de propietaris. 

• Igualment, i pel que fa a nòmines dels empleats de la comunitat, cal tenir en compte que juntament amb la informació referida a les seves retribucions, apareixeran altres dades, com el domicili fiscal, el compte corrent en què es produeixin els pagaments i fins i tot dades especialment protegides referents a salut o ideologia, així com el descompte, si escau, de la quota sindical dels afiliats a un sindicat. Aquestes dades no resulten rellevants per a la finalitat de control de la gestió de la comunitat de propietaris, per la qual cosa l’exhibició d’aquests directoris o de les nòmines de personal resultarà contrària al principi de proporcionalitat i, en conseqüència, donaran lloc a una vulneració de la normativa de protecció de dades, sense perjudici que s’hagi d’informar els propietaris de les retribucions satisfetes als empleats, amb l’adequat desglossament de conceptes retributius.

En conseqüència, fora dels supòsits en els quals expressament la LPH obliga a la comunicació a altres propietaris de determinades dades personals, s’haurà d’examinar en cada cas si l’accés als documents compleix el principi de proporcionalitat resultant idoni, necessari i equilibrat per a obtenir la finalitat perseguida, segons assenyala el Tribunal Constitucional. En un altre cas, no serà procedent l’accés directe al document.

D’altra banda, la finalitat del tractament no podrà ser una altra que la que resulti de les previsions de la LPH, i no es podran utilitzar les dades per a finalitats diferents d’aquelles per a les quals les dades haguessin estat recollides.