S’ACOSTA L’HORA DE PASSAR COMPTES AMB HISENDA: APROVATS ELS MODELS DE RENDA I PATRIMONI DE L’EXERCICI 2018

Un any més per als contribuents de l’IRPF i de l’impost sobre el patrimoni (IP) s’acosta l’hora de passar comptes amb Hisenda de les seves obligacions fiscals. Al BOE del dia 13 de març s’ha publicat l’Ordre per la qual s’aproven els models de declaració de renda i patrimoni, exercici 2018. El termini de presentació de l’esborrany de declaració i de les declaracions de l’IRPF/IP, sigui quin sigui el seu resultat, serà el comprès entre els dies 2 d’abril i 1 de juliol de 2019, tots dos inclosos. En el cas de domiciliació bancària de les declaracions: des del 2 d’abril fins al 26 de juny de 2019, tots dos inclosos, excepte que s’opti per domiciliar únicament el segon termini: fins a l’1 de juliol de 2019.

Llegir més

S’acosta l’hora de passar comptes amb Hisenda: aprovats els models de renda i patrimoni de l’exercici 2018

Un any més per als contribuents de l’IRPF i de l’impost sobre el patrimoni (IP) s’acosta l’hora de passar comptes amb Hisenda de les seves obligacions fiscals. Al BOE del dia 13 de març s’ha publicat l’Ordre per la qual s’aproven els models de declaració de renda i patrimoni, exercici 2018. El termini de presentació de l’esborrany de declaració i de les declaracions de l’IRPF/IP, sigui quin sigui el seu resultat, serà el comprès entre els dies 2 d’abril i 1 de juliol de 2019, tots dos inclosos. En el cas de domiciliació bancària de les declaracions: des del 2 d’abril fins al 26 de juny de 2019, tots dos inclosos, excepte que s’opti per domiciliar únicament el segon termini: fins a l’1 de juliol de 2019.

S’acosta l’inici de la campanya de renda i patrimoni, i l’informem que al BOE del dia 13 de març s’ha publicat l’Ordre per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i de l’impost sobre el patrimoni (IP), exercici 2018, que han d’utilitzar tant els contribuents obligats a declarar en el referit exercici per un, l’altre o tots dos impostos, com els contribuents de l’IRPF no obligats a declarar que sol·licitin la devolució derivada de la normativa del tribut esmentat que, si escau, els correspongui. 

Estic obligat a presentar la declaració de renda o patrimoni 2018?

IRPF: amb caràcter general, estan obligats a declarar (sigui confirmant un esborrany a través de Renda WEB o presentant una declaració) tots els contribuents persones físiques residents a Espanya, que el 2018 hagin obtingut rendes subjectes a l’impost. No obstant això, no existeix obligació de declarar quan es perceben només les següents rendes:

  1. Rendiments del treball:
  • Límit de 22.000 € quan la renda es percebi d’un solo pagador o es percebin rendiments de més d’un pagador i concorri qualsevol de les dues situacions següents:
  • Que la suma de les rendes obtingudes pel segon pagador i posteriors no superin els 1.500 €.
  • Quan els únics rendiments de treball consisteixin en prestacions passives (pensions de la Seguretat Social i de classes passives, prestacions de plans de pensions, assegurances col·lectives, mutualitats de previsió social, plans de previsió social empresarial, plans de previsió assegurats i prestacions d’assegurances de dependència), sempre que la determinació del tipus de retenció aplicable s’hagués realitzat d’acord amb el procediment especial reglamentàriament establert (a sol·licitud del contribuent mitjançant presentació del model 146).
  • Límit de 14.000 € (abans de l’01-01-2018, era de 12.000 €), quan es doni qualsevol de les següents situacions:
  • Atenció. Aquest límit de 14.000 € serà de 12.643 € quan l’impost corresponent al període impositiu 2018 s’hagués reportat a partir del 5 de juliol de 2018.
  • Que el rendiment procedeixi de més d’un pagador i la suma de les rendes obtingudes pel segon i restants pagadors superin els 1.500 €.
  • Que el rendiment correspongui a pensions compensatòries.
  • Que el pagador no tingui obligació de retenir.
  • Que es percebin rendiments del treball subjectes a tipus fix de retenció.

Nota: tenen la consideració de rendiments del treball sotmesos a un tipus fix de retenció: les retribucions percebudes per la condició d’administradors i membres dels consells d’administració, de les juntes quan s’actuï en nom seu i altres membres d’altres òrgans representatius (retenció del 35% o del 19% quan els rendiments procedeixin d’entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 100.000 euros), així com els rendiments derivats d’impartir cursos, conferències i similars, o derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre que se cedeixi el dret a la seva explotació (retenció del 15%).

  1. Rendiments de capital mobiliari o guanys patrimonials subjectes a retenció o ingrés a compte quan les percepcions siguin inferiors a 1.600 €.

Nota: s’exclou del límit conjunt de 1.600 euros anuals als guanys patrimonials procedents de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva en les quals la base de retenció no procedeixi determinar-la per la quantia a integrar en la base imposable.  Quan la base de retenció no s’hagi determinat en funció de la quantia a integrar en la base imposable el guany patrimonial obtingut procedent de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva no podrà computar-se com a guany patrimonial sotmès a retenció o ingrés a compte a l’efecte dels límits excloents de l’obligació de declarar. 

  1. Rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de Lletres del Tresor, subvencions per a l’adquisició d’habitatges protegits o de preu taxat i altres guanys patrimonials derivats d’ajuts públics (aquests amb efectes des de l’01-01-2018), amb límit conjunt de 1.000 euros anuals.
  1. Tampoc existeix obligació de declarar: quan s’obtinguin exclusivament rendiments íntegres del treball, de capital o d’activitats econòmiques així com guanys patrimonials, amb el límit conjunt de 1.000 € i pèrdues patrimonials de quantia inferior a 500 €, en tributació individual o conjunta.

Atenció. A l’efecte de la determinació de l’obligació de declarar en els termes anteriorment relacionats, no es tindran en compte les rendes exemptes ni les rendes subjectes al nou gravamen especial sobre determinades loteries i apostes.

No obstant això, encara que no resultin obligats a declarar, tots els contribuents que tinguin dret a rebre una devolució han de confirmar l’esborrany o presentar la declaració per a obtenir la seva devolució.

També estaran obligats a declarar els contribuents que tinguin dret a l’aplicació del règim transitori de la deducció per inversió en habitatge, per doble imposició internacional o que realitzin aportacions a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat, plans de pensions, plans de previsió assegurats o mutualitats de previsió social, plans de previsió social empresarial i assegurances de dependència que redueixin la base imposable, quan n’exercitin el dret.

Impost sobre el patrimoni: estaran obligats a presentar declaració per aquest impost,  sigui per obligació personal o per obligació real, els subjectes passius la quota tributària dels quals, determinada d’acord amb les normes reguladores de l’impost i una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedissin, resulti a ingressar, o quan, no donant-se aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets, determinat d’acord amb les normes reguladores de l’impost, resulti superior a 2.000.000 d’euros (a l’efecte de l’aplicació d’aquest segon límit, s’hauran de tenir en compte tots els béns i drets del subjecte passiu, estiguin o no exempts de l’impost, computats sense considerar les càrregues i gravàmens que en disminueixin el valor, ni tampoc els deutes o obligacions personals dels quals hagi de respondre el subjecte passiu).

Les persones mortes l’any 2018 en qualsevol dia anterior al 31 de desembre, no tenen obligació de declarar per aquest impost.

Els residents en territori espanyol que passin a tenir la seva residència en un altre paíspodran optar per continuar tributant per obligació personal a Espanya pel conjunt dels béns i drets de contingut econòmic que siguin titulars a 31 de desembre, amb independència del lloc on es trobin situats els béns o puguin exercitar-se els drets. L’opció s’ha d’exercitar mitjançant la presentació de la declaració en el primer exercici en el qual hagués deixat de ser resident en el territori espanyol.

Atenció: l’opció es podrà exercitar també per aquells subjectes passius que van deixar de ser residents en territori espanyol en els exercicis en els quals es va eliminar el gravamen sobre l’impost sobre el patrimoni  i van optar en el seu moment per continuar tributant a Espanya per obligació personal.

Així mateix s’ha de tenir en compte la subjecció a l’impost sobre el patrimoni per obligació real dels contribuents de l’IRPF que optin per tributar per l’impost sobre la renda de no residents, mantenint la condició de contribuents per l’IRPF, conforme al règim especial dels “treballadors desplaçats a territori espanyol” establert en l’article 93 de la LIRPF i les especialitats en la tributació dels contribuents no residents que siguin residents en un Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu d’acord amb el que s’estableix en la disposició addicional quarta de la Llei de l’impost sobre el patrimoni.

Quin és el termini de presentació de les declaracions de l’IRPF i de l’IP?

Pel que respecta al termini de presentació de l’esborrany de declaració i de les declaracions de l’IRPF, sigui quin sigui el seu resultat, serà el següent:

  • En general: el comprès entre els dies 2 d’abril i 1 de juliol de 2019, tots dos inclosos.
  • En el cas de domiciliació bancària de les declaracions: des del 2 d’abril fins al 26 de juny de 2019, tots dos inclosos, excepte que s’opti per domiciliar únicament el segon termini: fins a l’1 de juliol de 2019.

El termini de presentació de les declaracions de l’IP serà també el comprès entre els dies 2 d’abril i 1 de juliol de 2019, tots dos inclosos, excepte en el cas de domiciliació bancària de les declaracions que serà des del 2 d’abril fins al 26 de juny de 2019, tots dos inclosos.

La presentació per via electrònica és obligatòria per als contribuents de l’IRPF obligats a presentar l’impost sobre el patrimoni (la presentació de la declaració corresponent a aquest impost s’haurà d’efectuar obligatòriament a través d’Internet). 

En cas de fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis, el segon s’ha d’ingressar, com a màxim, el dia 5 de novembre de 2019.

Forma de presentació de les declaracions de l’IRPF/IP 2018

IRPF:

  • A través de servei de tramitació de l’esborrany/declaració el contribuent pot confeccionar la seva declaració de l’IRPF amb el producte Renda Web i procedir a la seva presentació.

Atenció. Com a novetat per a aquest exercici 2018, respecte a la presentació de la declaraciódesapareix la possibilitat d’obtenir la declaració i els seus corresponents documents d’ingrés o devolució en paper imprès generat a través del servei de tramitació de l’esborrany/declaració de l’AEAT. En el seu lloc, la declaració s’haurà de presentar per mitjans electrònics a través d’internet, en la seu electrònica de l’AEAT, a través del telèfon, o en les oficines de l’AEAT prèvia sol·licitud de cita, així com en les oficines habilitades per les comunitats autònomes, ciutats amb Estatut d’autonomia i entitats locals per a la confirmació de l’esborrany de declaració; si la declaració fos a ingressar el contribuent podrà domiciliar l’ingrés, ingressar obtenint un número de referència complet (NRC) de la seva entitat bancària o bé podrà efectuar el pagament a través d’un document per a l’ingrés en una entitat col·laboradora que haurà d’imprimir i procedir a efectuar aquest ingrés.

També com a novetat:

  • Els descendents o ascendents que es relacionin en les deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec hauran de disposar de número d’identificació fiscal (NIF).
  • Quan s’apliqui la deducció aplicable a les unitats familiars formades per residents fiscals en Estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, serà necessari que els membres integrats en la unitat familiar disposin de número d’identificació fiscal (NIF).

IP:

  • La presentació de la declaració corresponent a l’IP s’haurà d’efectuar obligatòriament per via electrònica a través d’Internet mitjançant la utilització de certificat electrònic reconegut o mitjançant l’ús del sistema Cl@ve PIN o, finalment, a través de la consignació del NIF del contribuent i del número de referència o de les dades fiscals subministrades per l’Agència Tributària.
  • Els contribuents que presentin declaració per l’impost sobre el patrimoni, a més, estaran obligats a utilitzar la via electrònica per a la presentació de la declaració de l’IRPF o per a la confirmació de l’esborrany, segons sigui procedent. 

Principals novetats en la declaració de renda 2018

Quant a la declaració de l’IRPF, destaquem les següents novetats:

Deducció de despeses de subministraments de l’habitatge i de manutenció incorreguts en el desenvolupament de l’activitat econòmica: amb efectes des de l’01-01-2018, els autònoms (empresaris i professionals) en estimació directa en l’IRPF es poden deduir les despeses de subministraments de l’habitatge parcialment afecte a l’activitat econòmica, com l’aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet, en el percentatge resultant d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, excepte que es provi un percentatge més alt o inferior.

També seran despeses deduïbles per a la determinació del rendiment net en estimació directa les despeses de manutenció incorregudes en el desenvolupament de l’activitat econòmica, sempre que:

  • es produeixin en establiments de restauració i hostaleria
  • s’abonin utilitzant qualsevol mitjà electrònic de pagament, i 
  • amb els límits quantitatius establerts reglamentàriament per a les dietes i assignacions per a despeses normals de manutenció dels treballadors, això és, amb caràcter general, 26,67 € si la despesa es produeix a Espanya o 48,08 € si és a l’estranger, quantitats que es dupliquen, al seu torn, si es pernocta com a conseqüència del desplaçament.

Mòduls IRPF/IVA 2018: la quantia dels mòduls i els índexs de rendiment net de les activitats es mantenen per al 2018 i la reducció del 5% sobre el rendiment net de mòduls. Es modifica l’índex de rendiment net aplicable el 2017 per l’activitat agrícola d’obtenció d’arròs que passa del 0,37 al 0,32. Aquest mateix índex és aplicable per a 2018.

Es prorroguen per a 2018 els límits establerts el 2017 per al règim d’estimació objectiva en l’IRPF i per als règims simplificat i de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’IVA, per la qual cosa es mantindran, almenys un any més, els límits de 250.000 € i 125.000 €.

Elevació de l’import exempt de les fórmules indirectes de servei de menjador (vals-menjador o xecs-restaurant): amb efectes des de l’01-01-2018, s’incrementa la quantia diària exempta de les fórmules indirectes de prestació del servei de menjador, com són els tiquets restaurant, vals menjador o documents similars, targetes o qualsevol mitjà electrònic de pagament que es lliuren al treballador, de 9 € a 11 € diaris.

Increments en l’exempció de determinades beques: amb efectes des de l’01-01-2018, s’eleva l’import exempt de les beques públiques i les concedides per  entitats beneficiàries del mecenatge per a cursar estudis, que passa a ser de 6.000 € (abans 3.000 €). Aquesta quantia s’eleva a 18.000 € (abans 15.000 €) quan la dotació econòmica compensi despeses de transport i d’allotjament per a la realització d’estudis reglats, fins al nivell de màster inclòs o equivalent (abans fins al 2n cicle universitari). Quan es tracti d’estudis a l’estranger l’import exempt ascendeix a 21.000 € (abans 18.000 €). Si l’objecte de la beca és la realització d’estudis de doctorat, l’import exempt arriba als 21.000 € o 24.600 € quan es tracti d’estudis a l’estranger.

Despeses d’estudi per a la capacitació o reciclatge del personal que no constitueixen retribució en espècie: amb efectes retroactius des de l’01-01-2017, es determina que no tindrà la consideració de renda del treball en espècie la formació rebuda pels treballadors quan sigui un tercer el qui financi la realització dels estudis, sempre que l’ocupador n’autoritzi la participació.

Mínim familiar per descendents: amb efectes retroactius des de l’01-01-2017, s’estén el mínim familiar per descendents als qui tinguin atribuïda per resolució judicial la seva guàrdia i custòdia.

Reducció per obtenció de rendiments del treball: amb efectes des del 05-07-2018 s’augmenta la reducció per obtenció de rendiments del treball, i s’amplien els límits màxims que permeten aplicar les diferents quanties de reducció que al seu torn s’incrementen per als treballadors amb menors rendes, de manera que els límits establerts passen a ser de 16.825 euros i 13.115 euros (anteriorment 14.450 i 11.250 euros) i la quantia de la reducció passa de 3.700 a 5.565 euros anuals.

No obstant això, s’introdueix en la LIRPF una disposició addicional per a regular aquesta reducció durant el període impositiu 2018, i es distingeixen dos supòsits en funció de si l’impost s’hagués reportat amb anterioritat o a partir del 05-07-2018. Així:

  • En el cas de meritació de l’impost amb anterioritat al 05-07-2018: la reducció aplicable serà la prevista en la normativa vigent a 31 de desembre de 2017, l’esquema de la qual és:

Rendiment net del treball

Altres rendes excloses les exemptes

Reducció

Inferiors o iguals a 11.250 €

Inferiors o iguals a 6.500 €

3.700 € anuals

Entre 11.250 i 14.450 €

Inferiors o iguals a 6.500 €

3.700 € – [1,15625 x (RNT-11.250)] € anuals

Superiors a 14.450 €

Inferiors o iguals a 6.500 €

0

Inferiors o iguals a 16.825 €

Superiors a 6.500 €

0

 

  • En el cas de meritació de l’impost a partir del 05-07-2018: la reducció serà la resultant d’incrementar la quantia derivada de l’aplicació de la normativa vigent a 31 de desembre de 2017 en la meitat de la diferència positiva resultant de minorar l’import de la reducció per obtenció de rendiments del treball aplicant la normativa vigent a 1 de gener de 2019 en la quantia de la reducció calculada conformement a la normativa vigent a 31 de desembre de 2017.

Deducció per maternitat: amb efectes des de l’01-01-2018, aquesta deducció es podrà incrementar en 1.000 euros addicionals quan el contribuent hagués satisfet despeses per la custòdia de menors de 3 anys en guarderies o centres educatius autoritzats, entenent-se per despeses de custòdia les quantitats satisfetes a guarderies i centres d’educació infantil per la preinscripció i matrícula, l’assistència, horari general i ampliat, i l’alimentació, sempre que s’hagin produït per mesos complets i no tinguin la consideració de rendiments en espècie exempts i per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec (extensió dels supòsits als quals s’aplica la deducció, en incloure’s el cònjuge no separat legalment).

L’increment de la deducció es calcularà de forma proporcional al nombre de mesos en què es compleixin de forma simultània els requisits per a tenir dret a la deducció per maternitat i a aquest increment, i tindrà com a límit per a cada fill tant les cotitzacions i quotes totals a la Seguretat Social i mutualitats reportades en cada període impositiu amb posterioritat al naixement o adopció, com l’import total de la despesa efectiva no subvencionada satisfet en aquest període a la guarderia o centre educatiu en relació amb aquest fill.

No obstant això, en el període impositiu que el fill menor compleixi tres anys, l’increment podrà resultar d’aplicació respecte de les despeses incorregudes amb posterioritat al compliment d’aquesta edat fins al mes anterior a aquell en el qual pugui començar el segon cicle d’educació infantil.

No es podrà sol·licitar l’abonament anticipat d’aquest increment de la deducció per maternitat.   

Deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec:  amb efectes des del 05-07-2018, s’incrementa l’import de la deducció (per ser un ascendent, o un germà orfe de pare i mare que formi part d’una família nombrosa, o per ser un ascendent separat legalment, o sense vincle matrimonial, amb dos fills sense dret a percebre anualitats per aliments i pels qui tingui dret a la totalitat del mínim per descendents, fins a 1.200 euros anuals incrementant-se aquest import en un 100 per cent en cas de famílies nombroses de categoria especial) fins a 600 euros anuals per cadascun dels fills que formin part de la família nombrosa que excedeixi del nombre mínim de fills exigit perquè aquesta família hagi adquirit la condició de família nombrosa de categoria general o especial, segons correspongui.

Amb efectes des del 5 de juliol de 2018, s’inclou un nou supòsit al qual serà aplicable la deducció: pel cònjuge no separat legalment amb discapacitat, sempre que no tingui rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros ni generi el dret a les deduccions previstes per a descendent amb discapacitat o ascendent amb discapacitat amb dret a l’aplicació del mínim, fins a 1.200 euros anuals.

Regles comunes a totes dues deduccions: 

  • A l’efecte del còmput del nombre de mesos per al càlcul de l’import de la deducció, l’estat civil del contribuent i el nombre de fills que excedeixi del nombre mínim de fills exigit perquè la família hagi adquirit la condició de família nombrosa de categoria general o especial, es determinaran d’acord amb la situació existent l’últim dia de mes.
  • L’import de l’abonament mensual de la deducció per cònjuge no separat legalment amb discapacitat serà de 100 euros.
  • Les quanties de la deducció prevista en l’article 81 bis, número 1, lletra c) de la LIRPF s’incrementaran en 50 euros mensuals per cadascun dels fills que excedeixi del nombre mínim de fills exigits perquè la família hagi adquirit la condició de família nombrosa.
  • Per a l’abonament anticipat de la deducció per cònjuge no separat legalment, la quantia de les rendes anuals a prendre en consideració seran les corresponents a l’últim període impositiu el termini de presentació d’autoliquidació del qual hagués finalitzat a l’inici de l’exercici en què sol·licita el seu abonament anticipat (per a l’exercici 2018, es prendrà com a referència l’exercici 2016 i per a l’exercici 2019, l’exercici de referència serà 2017).
  • En el període impositiu 2018, aquestes deduccions es determinaran prenent en consideració només mesos d’agost a desembre

Deducció aplicable a les unitats familiars formades per residents fiscals en Estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu: amb efectes des de l’01-01-2018, s’estableix una nova deducció en la quota íntegra de l’impost a favor d’aquells contribuents que no poden presentar declaració conjunta per residir algun dels altres membres de la unitat familiar en un altre Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, equiparant així la quota a pagar a la que hagués suportat en el cas que tots els membres de la unitat familiar haguessin estat residents fiscals a Espanya. No obstant això, aquesta deducció no és aplicable quan algun dels membres de la unitat familiar hagués optat per tributar pel règim especial per a treballadors desplaçats de l’IRPF o per l’opció per a contribuents en altres Estats membres de la Unió Europea de l’IRNR o que no tinguin NIF.

El contribuent de l’IRPF podrà deduir de la quota íntegra de la seva declaració individual el resultat de les següents operacions:

  1. Se sumen:
  • Les quotes íntegres estatal i autonòmica minorades en les deduccions tant estatals com autonòmiques (arts. 67 i 77 LIRPF) que corresponguin als membres de la unitat familiar contribuents de l’IRPF, juntament amb
  • les quotes de l’IRNR corresponents a les rendes obtingudes en territori espanyol pels membres no residents de la unitat familiar.
  1. Es determina la quota líquida total en tributació conjunta de tots els membres de la unitat familiar com si fossin contribuents de l’IRPF (renda mundial) però per als membres no residents solament es tenen en compte per a aquest càlcul les rendes positives que excedeixin de les rendes negatives.
  1. S’obté la diferència entre la quantia resultant del número 1 i la quota resultant del número 2:
  • Si el resultat de la diferència és negatiu, no hi ha dret a cap deducció, perquè la tributació conjunta de la totalitat de membres de la unitat familiar resulta superior a la corresponent en tributació individual de cadascun d’ells.
  • Si el resultat de la diferència és positiu, la quantia d’aquesta diferència es deduirà de la quota íntegra estatal i autonòmica, una vegada efectuades les deduccions estatals i autonòmiques que corresponguin (arts. 67 i 77 LIRPF) aplicant les següents normes:
  1. Es minorarà la quota íntegra estatal de l’IRPF en la proporció que representin les quotes de l’IRNR respecte de la quantia total prevista en el número 1 anterior, i la resta minorarà la quota íntegra estatal i autonòmica per parts iguals.
  1. Si són diversos els contribuents integrats en la unitat familiar, la minoració es farà de forma proporcional.

Deducció per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla: amb efectes des de l’01-01-2018, s’eleva del 50 al 60 per cent el percentatge de la deducció per obtenció de rendes a Ceuta i Melilla, tant per als contribuents residents a Ceuta i Melilla, com per als no residents en aquests territoris que hi haguessin obtingut rendes.

Deducció per inversió en empreses de nova o recent creació: amb efectes des de l’01-01-2018, s’augmenta del 20 al 30% el percentatge d’aquesta deducció per les quantitats satisfetes en el període de què es tracti per la subscripció d’accions o participacions en empreses de nova o recent creació que compleixin els requisits. S’augmenta també la base màxima de deducció, que passa de 50.000 a 60.000 euros anuals, i que estarà formada pel valor d’adquisició de les accions o participacions subscrites.

Obligació de declarar: amb efectes des de l’01-01-2018, es modifica l’obligació de declarar, establint dues modificacions:

  • Dins del límit conjunt excloent de l’obligació de declarar previst en l’article 96.2.c) de la LIRPF per a les rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de Lletres del Tresor i subvencions per a l’adquisició d’habitatges protegits o de preu taxat previst de 1.000 euros anuals, s’inclouen també els altres guanys patrimonials derivats d’ajuts públics.
  • El límit excloent de l’obligació de declarar en el cas de percebre rendiments del treball previstos en l’article 96.3 de la LIRPF (procedeixin de més d’un pagador amb les excepcions assenyalades, pensions compensatòries del cònjuge o anualitats per aliments no exemptes, el pagador no estigui obligat a retenir o siguin rendiments subjectes a tipus fix de retenció) s’eleva a 14.000 euros (amb anterioritat el límit era de 12.000 euros)

També s’estableix un règim transitori per a l’obligació de declarar en el període impositiu 2018, de tal forma que quan l’impost corresponent al període impositiu 2018 s’hagués reportat a partir de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018 (5 de juliol de 2018), el límit de 14.000 euros assenyalat en el paràgraf anterior serà de 12.643 euros. 

Presentació de la declaració: desapareix la possibilitat d’obtenir la declaració i els seus corresponents documents d’ingrés o devolució en paper imprès generat a través del servei de tramitació de l’esborrany/declaració de l’AEAT.

 

PUBLICAT EL REIAL DECRET LLEI 6/2019 DE MESURES URGENTS PER A LA IGUALTAT DE DONES I HOMES EN L’ÀMBIT LABORAL

Al BOE del 7 de març s’ha publicat el Reial decret llei 6/2019 de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i oportunitats en la col·locació i l’ocupació, que incideixen de forma directa en la igualtat entre dones i homes, com per exemple en l’equiparació de les setmanes de suspensió de treball per naixement per a tots dos progenitors, elaboració de plans d’igualtat, i cotització per als cuidadors no professionals de persones en situació de dependència.

Llegir més

Publicat el Reial decret llei 6/2019 de mesures urgents per a la igualtat de dones i homes en l’àmbit laboral

Al BOE del 7 de març s’ha publicat el Reial decret llei 6/2019 de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i oportunitats en la col·locació i l’ocupació, que incideixen de forma directa en la igualtat entre dones i homes, com per exemple en l’equiparació de les setmanes de suspensió de treball per naixement per a tots dos progenitors, elaboració de plans d’igualtat, i cotització per als cuidadors no professionals de persones en situació de dependència.

Al BOE del 7 de març s’ha publicat el Reial decret llei 6/2019 de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i oportunitats en la col·locació i l’ocupació, que incideixen de forma directa en la igualtat entre dones i homes, com per exemple estendre l’exigència de redacció dels plans d’igualtat a empreses de cinquanta treballadors o més, l’equiparació de la durada dels permisos per naixement de fill o filla de tots dos progenitors o l’adaptació de la normativa de Seguretat Social a les mesures previstes en la regulació laboral, redefinint les prestacions a la llum dels nous drets. Així mateix, inclou una mesura de protecció social de caràcter extraordinari i urgent, com és la recuperació del finançament de les quotes del conveni especial dels cuidadors no professionals de les persones en situació de dependència a càrrec de l’Administració General de l’Estat.

Aquesta norma va entrar en vigor el 8 de març de 2019 a excepció de la mesura més esperada que es refereix a l’ampliació de la suspensió del contracte per naixement de fill, que es posposa fins a l’1 d’abril de 2019.

Són diverses les mesures que s’articulen entorn al concepte d’igualtat, introduint modificacions en les principals normes laborals (Estatut dels Treballadors, l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic, l’Estatut del Treball Autònom i la Llei General de la Seguretat Social; a més inclou canvis terminològics, substituint els esments de «maternitat o paternitat» per «naixement» així com de «treballador» per «persona treballadora».

A continuació, els resumim les principals novetats que introdueix el RDL 6/2019.

Equiparació de la suspensió del contracte del progenitor diferent de la mare biològica (fins ara paternitat)

S’estableix que el naixement suspendrà el contracte de treball del progenitor diferent de la mare biològica durant 16 setmanes.

El seu gaudi s’haurà de realitzar de la següent manera:

· Les primeres 6 setmanes posteriors al part s’hauran de gaudir ininterrompudes i a jornada completa.

· Les 10 setmanes restants es podran distribuir a voluntat del progenitor, en períodes setmanals de forma acumulada o interrompuda, a jornada completa o a temps parcial, i exercitar-se des de la finalització de la suspensió obligatòria posterior al part fins que el fill o la filla compleixi 12 mesos.

El gaudi de cada període setmanal o, si escau, de l’acumulació d’aquests períodes, s’haurà de comunicar a l’empresa amb una antelació mínima de 15 dies. I quan els dos progenitors que exerceixin aquest dret treballin per a la mateixa empresa, la direcció empresarial podrà limitar el seu exercici simultani per raons fundades i objectives, degudament motivades per escrit.

En el supòsit de defunció del fill o filla, el període de suspensió no es veurà reduït, tret que, una vegada finalitzades les 6 setmanes de descans obligatori, se sol·liciti la reincorporació al lloc de treball. Aquí també s’equipara el dret al de la mare biològica.

Tot això també es contempla per als supòsits d’adopció, de guarda amb finalitats d’adopció i d’acolliment.

Aquesta mesura serà implementada gradualment des de 2019 fins a 2021:

  • A partir de l’1 d’abril 2019: la suspensió del contracte per naixement tindrà una durada de 8 setmanes, de les quals les 2 primeres, les haurà de gaudir de forma ininterrompuda immediatament després del part. La mare biològica podrà cedir a l’altre progenitor fins a 4 setmanes del seu període de suspensió de gaudi no obligatori.
  • A partir de l’1 de gener de 2020: 12 setmanes (les 4 primeres ininterrompudes). La mare biològica podrà cedir fins a 2 setmanes.
  • A partir de l’1 de gener de 2021: 16 setmanes, de les quals les 6 primeres haurà de gaudir-les de forma ininterrompuda. A partir d’aquest moment cap dels progenitors pot transferir aquest dret a l’altre.

Atenció:

  • S’obre la possibilitat al fet que els dos progenitors exerceixin el dret a cura del lactant de forma simultània i que el període de gaudi es pugui estendre fins als dotze mesos, amb reducció del salari a partir del compliment dels nou mesos del menor.
  • La reducció de jornada i concreció horària s’amplia als casos de naixement de fills prematurs o que, per qualsevol causa, hagin de romandre hospitalitzats a continuació del part.
  • La suspensió del contracte de treball, transcorregudes les sis primeres setmanes posteriors al part, es podrà gaudir en règim de jornada completa o parcial, amb acord previ.
  • Es considerarà nul (si no concorregués causa) l’acomiadament dels treballadors després d’haver-se reintegrat a la feina en finalitzar el permís de suspensió per naixement, adopció, guarda o acolliment, si no haguessin transcorregut 12 mesos des d’aquest moment. Anteriorment a la publicació de la norma, el període de protecció d’aquest col·lectiu era de 9 mesos.

Plans d’igualtat en les empreses

Amb la finalitat d’establir un nou marc jurídic cap a la plena igualtat, es modifica la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, en relació als plans d’igualtat en les empreses. Entre altres novetats:

  • Es rebaixa, de més de 250 a 50 o més, el llindar de treballadors de les empreses que obligatòriament hauran d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat.
  • En relació amb els plans d’igualtat, s’estableix l’obligatorietat d’un contingut mínim, previ diagnòstic negociat, si escau, amb la representació legal dels treballadors, afegint-se al llistat precedent una referència global a «condicions de treball» que inclou expressament les auditories salarials, així com l’exercici corresponsable dels drets de conciliació i la infrarepresentació femenina.
  • Es crearà un registre de plans d’igualtat, i les empreses estaran obligades a inscriure’ls  en aquest registre.
  • Per a totes les mesures anteriors s’estableix un període transitori a comptar des del 8 de març de 2019 en funció del nombre de treballadors de les empreses:
  • Les empreses amb entre 50 i 100 empleats hauran d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat en el termini de tres anys.
  • Les empreses de més de 100 treballadors i fins a 150 hauran d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat en el termini de dos anys.
  • Les empreses de més de 150 treballadors i fins a 250 hauran d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat en el termini d’un any.
  • Tant el registre dels plans d’igualtat com el diagnòstic, els continguts, les matèries, les auditories salarials, els sistemes de seguiment i l’avaluació dels plans es desenvoluparan reglamentàriament.

Temps de treball

S’estableix que els treballadors tindran dret a sol·licitar les adaptacions de la durada i distribució de la jornada de treball, en l’ordenació del temps de treball i en la forma de prestació, inclosa la prestació del seu treball a distància, per a fer efectiu el seu dret a la conciliació de la vida familiar i laboral. En el cas que tinguin fills, el dret existirà fins que compleixin dotze anys.

En la negociació col·lectiva es pactaran els termes del seu exercici. En la seva absència, l’empresa, davant la sol·licitud d’adaptació de jornada, obrirà un procés de negociació amb el treballador durant un període màxim de trenta dies. Finalitzat, l’empresa, per escrit, comunicarà l’acceptació de la petició, plantejarà una proposta alternativa que possibiliti les necessitats de conciliació del treballador o bé manifestarà la negativa al seu exercici. En aquest últim cas, s’indicaran les raons objectives en les quals se sustenta la decisió. Aquesta decisió podrà ser impugnada davant els tribunals.

Període de prova

S’estableix que durant el període de prova, la resolució del contracte a instància empresarial serà nul·la en el cas de les treballadores embarassades i des de la data d’inici de l’embaràs fins al part, tret que concorrin motius no relacionats amb l’embaràs o la maternitat.

En el llistat de situacions que, per acord entre totes dues parts, interrompen el còmput del període de prova, d’una banda, per a atendre els diferents models de família se substitueixen els termes «maternitat» i «paternitat» per «naixement», i, d’altra banda, s’incorpora la «violència de gènere».

Validesa del contracte

Es plasmen expressament les conseqüències derivades de la nul·litat d’un contracte de treball per discriminació salarial per raó de sexe, assenyalant-se que en cas en què es declari la nul·litat del contracte de treball per discriminació salarial per raó de sexe, el treballador percebrà la retribució corresponent al treball d’igual valor realitzat.

Salari

S’introdueix el concepte de “treball d’igual valor”, que ve referit a quan la naturalesa de les funcions o tasques efectivament encomanades, les condicions educatives, professionals o de formació exigides per al seu exercici, els factors estrictament relacionats amb el seu acompliment i les condicions laborals en les quals aquestes activitats es duen a terme, siguin equivalents. En aquests casos, l’empresari està obligat a pagar la mateixa retribució als treballadors.

Així mateix, l’empresari està obligat a portar un registre amb els valors mitjans dels salaris, complements i percepcions extrasalarials, desagregats per sexe, grups professionals, categories professionals o llocs d’igual valor. Els empleats tenen dret a accedir, a través de la representació legal dels treballadors en l’empresa, al registre salarial de la seva empresa.

Quan en una empresa amb almenys 50 treballadors, la mitjana de les retribucions als treballadors d’un sexe sigui superior als de l’altre en un vint-i-cinc per cent o més, prenent el conjunt de la massa salarial o la mitjana de les percepcions satisfetes, l’empresari haurà d’incloure en el registre salarial una justificació que aquesta diferència respon a motius no relacionats amb el sexe dels treballadors.

Contractes en formació

En matèria de contractes formatius i de contractes per a la formació i l’aprenentatge s’afegeix el supòsit de violència de gènere com a supòsit d’interrupció per al seu còmput.

Extinció del contracte de treball

En la descripció dels supòsits que porten aparellada la nul·litat de la decisió extintiva empresarial per causes objectives: 

  • Es recullen amb més amplitud els supòsits relacionats amb les víctimes de violència de gènere.
  • Es consigna l’ampliació del període de blindatge (de 9 a 12 mesos) per als casos de suspensió del contracte per naixement, adopció, guarda o acolliment.
  • Es reforcen les garanties en la declaració de l’extinció per causes objectives procedents i s’exigeix no tan sols que la resolució contractual no es basi en motius relacionats amb l’embaràs o amb l’exercici del dret als permisos i excedència, sinó que, a més, s’acrediti prou que la causa objectiva que sustenta l’acomiadament requereix concretament l’extinció del contracte de la persona referida.

En la descripció dels supòsits que porten aparellada la nul·litat de l’acomiadament disciplinari: 

  • Es recullen amb més amplitud els supòsits relacionats amb les víctimes de violència de gènere.
  • Es recull l’ampliació del període de blindatge (de 9 a 12 mesos) per als casos de suspensió del contracte per naixement, adopció, guarda o acolliment. 

Dret d’informació dels representants dels treballadors

S’inclou el registre tant en la informació que té dret a rebre, almenys anualment, el comitè d’empresa, com en l’àmbit sobre el qual ha d’exercir les seves competències de vigilància. 

Permisos de naixement, adopció, del progenitor diferent de la mare biològica i lactància del personal laboral al servei de les administracions públiques 

Per al personal laboral de les administracions públiques regeix la regulació dels permisos de naixement, adopció, del progenitor diferent de la mare biològica i lactància regulats en l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic, i no els és aplicable les previsions de l’ET sobre les suspensions dels contractes de treball que, si escau, correspondrien pels mateixos supòsits de fet. 

Cuidadors no professionals de persones en situació de dependència

Des de l’1 d’abril de 2019, els convenis especials que se subscriguin es regiran íntegrament pel RD 615/2007, i se n’elimina, d’aquesta forma, la voluntarietat.

El finançament de les quotes del conveni especial dels cuidadors no professionals de les persones en situació de dependència serà a càrrec de l’Administració General de l’Estat D’aquesta manera, no s’interromprà la cotització per als treballadors, fonamentalment dones, que abandonen la seva feina per cuidar d’altres persones, la qual cosa després repercuteix en una pensió més baixa.

Aquells convenis especials subscrits amb anterioritat al RDL 6/2019 i encara aplicables en data d’entrada en vigor d’aquest, es regiran íntegrament pel que es disposa en el RD 615/2007, i la quota a abonar anirà a càrrec de l’Administració General d’Estat. 

Els cuidadors no professionals que no tenien subscrit conveni especial podran sol·licitar-ne la subscripció si acrediten que la persona que cuiden rep la prestació per dependència, regulada en l’art. 18 Llei 39/2006, amb anterioritat a l’1 d’abril de 2019.

En relació al fons de suport per a la promoció i desenvolupament d’infraestructures i serveis del Sistema d’autonomia i atenció a la dependència que es va crear el 2009 amb una durada de 10 anys, s’allarga a 10 anys més a partir de l’entrada en vigor del RDL 6/2019, és a dir, el 8 de març de 2019.

NOVETATS EN LA REFORMULACIÓ I ESMENA D’ERRORS EN ELS COMPTES ANUALS

Entre les novetats que introdueix la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital, es troba l’apartat referent a la reformulació i esmena d’errors en els comptes anuals.

Llegir més

Novetats en la reformulació i esmena d’errors en els comptes anuals

Entre les novetats que introdueix la Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital, es troba l’apartat referent a la reformulació i esmena d’errors en els comptes anuals.

Reformulació

En concret, la Resolució de l’ICAC estableix  que si un cop formulats els comptes anuals de l’exercici els administradors acorden la seva reformulació, en la memòria dels comptes anuals s’haurà d’incloure tota la informació significativa sobre els fets que han motivat la revisió dels comptes inicialment formulats, sense perjudici dels canvis que s’hagin d’introduir en els restants documents que integren els comptes anuals d’acord amb la norma de registre i valoració sobre fets posteriors al tancament de l’exercici del Pla general de comptabilitat (PGC) o del Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses (PGCPIMES). 

Esmena d’error comptable

La Resolució de l’ICAC, en el cas de l’esmena d’un error comptable incorregut en un exercici anterior al que es refereixin els comptes anuals, també estableix que en tot cas es comptabilitzarà en els comptes anuals de l’exercici en què s’adverteixi l’error seguint la norma de registre i valoració sobre canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables del  PGC o del PGCPIMES. 

Atenció. S’entén per errors les omissions o inexactituds en els comptes anuals d’exercicis anteriors per no haver utilitzat, o no haver-ho fet adequadament, informació fiable que estava disponible quan es van formular i que la societat podria haver obtingut i tingut en compte en la formulació d’aquests comptes.

Entrada en vigor

La Resolució de l’ICAC va entrar en vigor el dia 12 de març de 2019 i serà aplicable als comptes anuals dels exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2020.

No obstant això, les societats podran optar per aplicar la Resolució de l’ICAC de forma retroactiva, de conformitat amb el que es disposa en la norma de registre i valoració sobre canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables del PGC i PGCPIMES. 

Atenció. La Resolució serà de compliment obligatori per a totes les societats de capital que apliquen el Pla general de comptabilitat i el Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses; si bé en el cas de les societats cooperatives aplicaran els criteris regulats en l’Orde EHA/3360/2010, de 21 de desembre, per la qual s’aproven les normes sobre els aspectes comptables de les societats cooperatives, i, en absència de regulació expressa, aplicaran de forma subsidiària els continguts en aquesta resolució.

En el cas de l’esmena d’un error comptable incorregut en un exercici anterior al que es refereixin els comptes anuals, estableix que en tot cas es comptabilitzarà en els comptes anuals de l’exercici en què s’adverteixi l’error seguint la norma de registre i valoració sobre canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables del  PGC o del PGCPIMES.