HISENDA URGEIX A LES EMPRESES A PREPARAR-SE PER A UN BREXIT DUR. QUINS SÓN ELS SEUS EFECTES FISCALS?

Hisenda està advertint a les empreses que el pròxim 31 d’octubre està previst que es faci efectiva la sortida del Regne Unit de la UE i que, si no s’arriba a un acord, això implicarà que, a partir de l’1 de novembre, el Regne Unit abandonarà el mercat únic i la unió duanera, i que es consideraran exportacions o importacions el que abans eren operacions intracomunitàries entre el Regne Unit i la resta dels països pertanyents a la UE.

Llegir més

Hisenda urgeix a les empreses a preparar-se per a un Brexit dur. Quins són els seus efectes fiscals?

Hisenda està advertint a les empreses que el pròxim 31 d’octubre està previst que es faci efectiva la sortida del Regne Unit de la UE i que, si no s’arriba a un acord, això implicarà que, a partir de l’1 de novembre, el Regne Unit abandonarà el mercat únic i la unió duanera, i que es consideraran exportacions o importacions el que abans eren operacions intracomunitàries entre el Regne Unit i la resta dels països pertanyents a la UE.

El Regne Unit es pot convertir l’1 de novembre en un país tercer. Tres anys després de la seva decisió d’abandonar la Unió Europea, encara no se sap ni com ni quan es produirà la sortida, però tot apunta al fet que serà sense acord i a partir del 31 d’octubre del 2019.

En aquest sentit, Hisenda està advertint a les empreses que el pròxim 31 d’octubre està previst que es faci efectiva la sortida del Regne Unit de la UE (Brexit) i que, si no s’arriba a un acord, això implicarà que, a partir de l’1 de novembre, el Regne Unit abandonarà el mercat únic i la unió duanera.

L’Agència Tributària ha remès cartes al nucli dur de les empreses que operen principalment amb el Regne Unit i que no tenen experiència amb tercers països, és a dir, de fora de la UE. Es tracta de posar l’accent que el Brexit “pot tenir un efecte significatiu en la seva organització i/o en els seus fluxos logístics” i els commina a “avaluar aquest impacte”. Des del fisc traslladen que veuen “amb preocupació” com s’acosta la data.

En aquest complex escenari polític, les empreses i professionals han d’estar preparats per a qualsevol contingència fiscal. 

Quins són els principals efectes fiscals del Brexit?

IVA importacions

A partir del 31 d’octubre del 2019, el Regne Unit serà un “tercer país”, és a dir, un país no membre de la UE, per la qual cosa la percepció de l’IVA tindrà lloc en el moment de la importació, quan les mercaderies entrin a la UE. És a dir, les importacions del Regne Unit estaran subjectes al pagament de l’IVA a la importació, i s’haurà de realitzar la liquidació de l’impost en la declaració duanera. Aquest IVA cal ingressar-lo en els terminis corresponents, si bé existeix la possibilitat que, en determinats casos, les quotes de l’IVA de la importació s’ingressin en la declaració-liquidació corresponent al període en què es rebi el document en el qual consti la liquidació practicada per l’Administració (IVA diferit).

IVA exportacions

Les exportacions de mercaderies al Regne Unit estaran exemptes de l’IVA. Les mercaderies que siguin transportades des del territori d’aplicació de l’IVA espanyol (Península i Balears) al Regne Unit seran exportacions i estaran exemptes d’IVA. La declaració duanera d’exportació serà un dels mitjans de prova admesos a l’efecte de justificar aquesta exempció.

IVA diferit

Per a poder optar pel pagament de l’IVA diferit s’haurà de presentar l’IVA mensualment. En el cas que el seu període de declaració fos trimestral, es podrà canviar a mensual mitjançant la inscripció en el Registre de devolució mensual (REDEME). En aquest sentit, és important tenir en compte que llavors s’estarà obligat al Subministrament immediat d’informació (SII).

Base imposable de l’IVA en la importació

Per calcular la base imposable, cal sumar-li al valor en duana els següents conceptes, si no hi estan compresos:

  • Els impostos, drets, exaccions i altres gravàmens que es reportin amb motiu de la importació, excepte l’IVA.
  • Les despeses accessòries, com les comissions i les despeses d’embalatge, transport i assegurança que es produeixin fins al primer lloc de destinació dels béns a l’interior de la comunitat.

Atenció. Per evitar una doble tributació, les adquisicions intracomunitàries el transport de les quals des del Regne Unit a un dels 27 Estats membres s’inicia abans de la data de retirada de la Unió Europea, no seran tingudes en compte si l’arribada de les mercaderies al lloc de destinació es produeix a partir de la data de retirada donant lloc a una importació.

Prestació de serveis

Quant a les prestacions de serveis, s’aplicaran les regles de localització previstes en els articles 69 i 70 de la LIVA, tenint en compte que el Regne Unit deixa de pertànyer a la UE i, en particular, la regla d’ús efectiu recollida en l’article 70.dos de la LIVA. De tal manera que estaran subjectes a l’IVA espanyol els serveis enumerats en aquest article quan es localitzin al Regne Unit, però la seva utilització o explotació efectiva es realitzi en el territori d’aplicació de l’IVA espanyol.

Per a la determinació d’on es localitza un servei prestat a un client establert al Regne Unit o rebut d’empresaris d’aquest país es troba disponible l’eina d’ajuda “Localitzador de prestacions de serveis”:

Localitzador de prestació de serveis

Model 349

Desapareix l’obligació de declarar les operacions amb el Regne Unit en la declaració informativa d’operacions intracomunitàries (model 349), ja que aquestes operacions deixen de ser intracomunitàries.

NIF-IVA

Les empreses espanyoles que realitzin operacions amb el Regne Unit ja no tindran l’obligació d’identificar-se mitjançant NIF-IVA.

Número EORI

En el cas de realitzar operacions duaneres (importacions o exportacions), hauran de disposar d’un número EORI. Les empreses que hagin de figurar com a exportadors o importadors en un despatx duaner relatiu a un enviament a través d’un port o aeroport espanyol necessitaran un número EORI, ja que en cas contrari no es podrà realitzar el despatx en les duanes. El EORI és un número únic en tota la UE, que assigna l’autoritat duanera d’un Estat membre als agents econòmics, siguin empreses o bé persones.

Representant fiscal

Una societat establerta al Regne Unit que realitzi operacions imposables en un Estat membre de la UE podrà ser obligada per aquest Estat membre a designar a un representant fiscal com a deutor de l’IVA.

Atenció. Els empresaris establerts al Regne Unit que realitzin operacions subjectes a l’IVA en la Península i Balears, han de nomenar un representant a l’efecte del compliment de les obligacions imposades en la Llei 37/1992, de l’impost sobre el valor afegit, tret que amb el Regne Unit existeixin instruments d’assistència mútua anàlegs als instituïts en la Comunitat (art. 164.Un.7è LIVA)

Règim especial de prestació de serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i televisió o electrònics (MOSS)

Els empresaris establerts al Regne Unit que apliquin el règim de Mini One-Stop Shop (MOSS) per a les prestacions de serveis de telecomunicacions, radiodifusió i electrònics a particulars residents a la Unió Europea, hauran de canviar la seva identificació MOSS i registrar-se en un Estat membre en el règim de no establerts en la Unió.

Els empresaris identificats en algun dels 27 Estats membres inclouran en les declaracions d’IVA MOSS per al primer trimestre de 2019 els serveis prestats al Regne Unit fins a la data de sortida, encara que hagin de presentar aquestes declaracions després de la data esmentada.

Devolució IVA no establerts

Els empresaris establerts al Regne Unit que adquireixin mercaderies i serveis en el territori d’aplicació de l’IVA espanyol (Península i Balears) i desitgin sol·licitar la devolució de l’IVA suportat, ja no podran presentar la seva sol·licitud per via electrònica, de conformitat amb la Directiva 2008/9/CE del Consell, i hauran de fer-ho conformement a la Directiva 86/560/CEE del Consell.

Serà necessari que el sol·licitant nomeni un representant resident en el territori d’aplicació de l’IVA espanyol i que existeixi reciprocitat de tracte al Regne Unit respecte a les empreses espanyoles, excepte en els següents casos:

  1. Plantilles, motlles i equips adquirits o importats per a ser utilitzats en la fabricació de béns que siguin exportats amb destinació a l’empresari o professional no establerts o destruïts.
  2. Serveis d’accés, hostaleria, restauració i transport vinculats amb l’assistència a fires, congressos i exposicions de caràcter comercial o  professional que se celebrin en el territori d’aplicació de l’impost (Península i Illes Balears).
  3. Béns i serveis destinats a la prestació dels serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i electrònics per empresaris que apliquin la MOSS.

No obstant això, en el cas de l’IVA suportat abans de la data de retirada del Regne Unit de la Unió Europea no serà aplicable l’exigència de reciprocitat, l’obligació de nomenar representant, ni determinades limitacions i condicions addicionals. No obstant això, l’Administració podrà requerir al sol·licitant que provi la seva condició de subjecte passiu de l’impost i aportació de les factures.

Impostos especials

En relació amb els impostos especials, la circulació de productes que entrin en el territori de la UE procedents del Regne Unit o que s’expedeixin o transportin des del territori de la UE al Regne Unit es tractarà, respectivament, com a importació o exportació de productes subjectes a impostos especials.

Aranzels

Les mercaderies estaran subjectes a les formalitats, supervisió i control duaner, per la qual cosa s’aplicaran els aranzels corresponents. A més, determinades mercaderies poden sofrir restriccions i fins i tot prohibicions.

Per a més informació:

Efectes del BREXIT en l’àmbit duaner i dels impostos especials:

https://www.agenciatributaria.es/static_files/AEAT/Aduanas/Contenidos_Privados/Brexit/Carta_Brexit_AEAT.pdf

Fulletons Brexit

 

EL TRIBUNAL SUPREM ACLAREIX EL CRITERI SOBRE COTITZACIÓ PER ACCIDENTS DE TREBALL DEL PERSONAL EN TREBALLS EXCLUSIUS D’OFICINA

Per a aplicar el tipus reduït als seus empleats d’oficina, la llei exigeix que desenvolupin la seva ocupació exclusivament en la realització de treballs propis d’oficina, i sempre que els treballs es desenvolupin únicament en els llocs destinats a oficines de l’empresa. Doncs bé, una sentència recent del Tribunal Suprem interpreta aquests requisits de manera favorable als seus interessos.

Llegir més

El Tribunal Suprem aclareix el criteri sobre cotització per accidents de treball del personal en treballs exclusius d’oficina

Per a aplicar el tipus reduït als seus empleats d’oficina, la llei exigeix que desenvolupin la seva ocupació exclusivament en la realització de treballs propis d’oficina, i sempre que els treballs es desenvolupin únicament en els llocs destinats a oficines de l’empresa. Doncs bé, una sentència recent del Tribunal Suprem interpreta aquests requisits de manera favorable als seus interessos.

En els últims temps, les empreses estan veient com la Inspecció de Treball i de Seguretat Social està endurint els seus controls sobre les cotitzacions per accidents del treball i de malaltia professional en relació amb els treballs exclusius d’oficina.

La tarifa d’accidents és un percentatge sobre la base de cotització per Accidents de treball i malaltia professional que les empreses han d’abonar a la Tresoreria General de la Seguretat Social. En les nòmines sol aparèixer com AT i MP.

El percentatge (tipus) es fixa en funció de l’activitat econòmica declarada per l’empresa i pot variar entre un 1,5% fins a un 7,15%.

Per a la Tresoreria General de la Seguretat Social aquesta activitat ve marcada pel CNAE (Classificació nacional d’activitats econòmiques) i al seu torn el CNAE ve marcat pel IAE de l’empresa (impost sobre activitats econòmiques).

Per tant, la cotització per contingències professionals de la seva empresa depèn de la seva activitat (del CNAE informat en Tresoreria). Ara bé, si té empleats que la seva ocupació es correspon amb determinats treballs fixats en la llei, el tipus per contingències professionals és diferent. El cas més habitual és el del personal que fa treballs exclusius d’oficina, el tipus de cotització de la qual és del 1,50% (des del 01-01-2019, fins llavors havia estat de l’1%).

Conflicte amb la TGSS i la Inspecció de Treball

El conflicte que s’ha plantejat aquests últims anys a propòsit de la cotització per accidents de treball i malalties professionals ha estat la relativa a quines activitats poden enquadrar-se en la lletra “a” del quadre II de la “Tarifa de primes d’accidents”, vigent avui en la seva redacció donada per la disposició addicional 4a Llei 42/2006, de pressupostos generals de l’Estat per a 2007 (regla tercera), que va substituir a l’establerta en el Reial decret 2930/1979.

Aquesta lletra “a” comprèn els denominats “treballs exclusius d’oficina“. El seu tipus de cotització sol estar generalment per sota del que correspondria segons el CNAE de l’activitat principal, és per aquest motiu que moltes empreses hagin tendit a enquadrar els treballs desenvolupats des d’una oficina en aquesta lletra del quadre II.

La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i la Inspecció de Treball i Seguretat Social, han estat defensant un criteri restrictiu, reduint al màxim els treballs que es poden enquadrar en la citada lletra “a”, al considerar que només s’aplica als treballs exclusivament administratius i que la jornada es realitzi exclusivament en les oficines. 

Criteri resolt pel Tribunal Suprem

Doncs bé, el Tribunal Suprem en la seva sentència de 3 de juny del 2019 s’ha pronunciat recentment sobre aquesta matèria, en el cas d’una empresa que té comercials, caps d’equip, personal tècnic que fan treballs de administratius i que es personen puntualment en les obres. La TGSS defensa que el fet d’abandonar l’oficina, encara que sigui breument, fa perdre el benefici de l’aplicació de la mena de tarifa reduït.

Per al Tribunal Suprem, a l’hora de determinar el tipus de cotització, ha de prevaler l’ocupació del treballador respecte al tipus que correspondria per raó de l’activitat de l’empresa. Assenyala que la finalitat de la norma és separar determinades activitats o situacions que presenten un risc diferenciat des del punt de vista de la sinistralitat laboral, tan característica que es fa prevaler el mateix respecte a l’activitat general de l’empresa.

El Tribunal suprem estableix els criteris aplicables a l’hora de determinar quan concorre el treball exclusiu d’oficina i, per tant, el seu tipus de cotització específic:

  1. S’ha de tractar d’ocupació “exclusiva”, en treballs d’oficina. És treball exclusiu d’oficina si més de la meitat de la jornada s’hi està físicament.
  2. El treball d’oficina pot comprendre no sols el referit al que podran ser activitats administratives, sinó que pot venir referit a la realització d’activitats de l’empresa

És a dir, el treball exclusiu d’oficina no es redueix al merament administratiu sinó que pot coincidir amb l’activitat principal de l’empresa (de manera que, per exemple, un comercial que desenvolupa la seva labor telefònicament o des d’un ordinador, sense sortir pràcticament de la seva oficina, es podria enquadrar en la lletra “a”).

  1. Que aquest treball relacionat amb l’activitat de l’empresa no sotmeti al treballador als riscos de l’empresa. 
  2. Que s’exerceixi “únicament” en els llocs destinats a oficines de l’empresa.

Abast temporal i reclamacions

La sentència del Tribunal Suprem també analitza l’abast temporal de la reforma, això és, quina projecció pot tenir la citada reforma respecte de situacions anteriors a la seva entrada en vigor l’1 de gener del 2016. Segons el Tribunal Suprem, la reforma no ha alterat les coses, sinó que només ha concretat, a manera d’interpretació autèntica, fet que cal entendre’l pel concepte de treballs exclusius d’oficina, la qual cosa el porta a aplicar el criteri interpretatiu que s’acaba d’exposar també a les situacions anteriors a 1 de gener del 2016, amb el límit de quatre anys, termini de prescripció de les reclamacions de quotes de la Seguretat Social.

Per tant, la interpretació del Suprem resulta aplicable a les dues versions de la norma, tant a l’anterior com a la posterior a la reforma operada amb efectes de l’1 de gener del 2016.

Això obre les portes a moltes empreses per poder reclamar pel cotitzat de més, presentant un escrit a la TGSS sol·licitant el canvi d’ocupació amb efectes retroactius (fins a quatre anys) i demanant una devolució de les cotitzacions efectuades de més en el passat.

ELEVACIÓ DE LES RENDA PER MILLORES EN L’ARRENDAMENT D’UN IMMOBLE

D’acord amb la Llei d’arrendament urbans (LAU), l’arrendador/propietari podrà elevar la renda anual del contracte d’arrendament (excepte pacte en contra), quan faci obres de millora després del cinquè any (o del setè si l’arrendador és persona jurídica).

Llegir més

Elevació de les renda per millores en l’arrendament d’un immoble

D’acord amb la Llei d’arrendament urbans (LAU), l’arrendador/propietari podrà elevar la renda anual del contracte d’arrendament (excepte pacte en contra), quan faci obres de millora després del cinquè any (o del setè si l’arrendador és persona jurídica).

Segons la LAU, l’arrendatari o inquilí ha de suportar la realització d’obres de millora l’execució de les quals no pugui diferir-se raonablement fins al final de l’arrendament. Seria el cas, per exemple, que la comunitat acordés substituir la calefacció central per un sistema de calefacció individual. En aquest cas:

  • Les obres que es realitzaran s’han de notificar a l’arrendatari, amb almenys tres mesos d’antelació, amb la seva durada i el cost pressupostat. L’arrendatari tindrà un mes per a desistir del contracte (excepte si les obres no afecten de manera rellevant a l’habitatge).
  • Si l’inquilí no desisteix, té dret a una reducció de renda proporcional a la part d’habitatge de la qual es vegi privat durant les obres. I si les obres obliguen l’arrendatari a realitzar altres despeses, també pot exigir que l’arrendador els aboni.

Elevació de la renda per l’arrendador/propietari

No obstant l’anterior, l’arrendatari té dret a augmentar la renda per millores si es compleixen determinats requisits.

En concret, la LAU estableix que la realització per l’arrendador d’obres de millora, transcorreguts 5 anys de durada del contracte, o 7 anys si l’arrendador fos persona jurídica, li donarà dret, excepte pacte en contra, a elevar la renda anual en la quantia que resulti d’aplicar al capital invertit en la millora, el tipus d’interès legal dels diners en el moment de la terminació de les obres incrementat en tres punts, sense que pugui excedir l’augment del 20% de la renda vigent en aquell moment.

Règim transitori de la norma: 

  • Si el contracte es va signar entre el 6 de juny del 2013 i el 18 de desembre del 2018, o entre el 24 de gener i el 5 de març del 2019, pot incrementar la renda si han passat 3 anys de contracte, excepte si es va pactar el contrari.
  • Si el contracte es va signar entre el 19 de desembre del 2018 i el 23 de gener del 2019, o a partir del 6 de març del 2019, el termini sense poder incrementar la renda serà de 5 anys si l’arrendador és persona física i de 7 si és persona jurídica.

Atenció. Per al càlcul del capital invertit, s’hauran de descomptar les subvencions públiques obtingudes per a la realització de l’obra. 

No es fa distinció entre obres de millora en els elements comuns o privatius. És a dir, que les obres de millora poden afectar tant elements comuns com privatius. S’afegeix, això sí, la precisió que quan la millora afecti diverses finques d’un edifici en règim de propietat horitzontal, l’arrendador haurà de repartir proporcionalment entre totes elles el capital invertit, aplicant, a aquest efecte, les quotes de participació que corresponguin a cadascuna d’aquelles.

En el supòsit d’edificis que no es trobin en règim de propietat horitzontal, el capital invertit es repartirà proporcionalment entre les finques afectades per acord entre arrendador i arrendataris. A falta d’acord, es repartirà proporcionalment en funció de la superfície de la finca arrendada.

El requisit que hagin transcorregut 5 anys de durada del contracte d’arrendament, o de 7 en cas de tractar-se d’un arrendador persona jurídica, cedeix davant l’acord de les parts de realitzar obres de millora en l’habitatge arrendat. En tot cas, l’abast de les obres de millora haurà d’anar més enllà del compliment del deure de conservació per part de l’arrendador.

L’arrendador està obligat a realitzar, sense dret a elevar per això la renda, totes les reparacions que siguin necessàries per a conservar l’habitatge en les condicions d’habitabilitat per a servir a l’ús convingut, excepte quan la deterioració de la reparació de la qual es tracti sigui imputable a l’arrendatari.

Quan es produeix l’elevació de la renda?

L’elevació de renda es produirà des del mes següent a aquell en què, ja finalitzades les obres, l’arrendador en notifiqui per escrit a l’arrendatari la quantia, detallant els càlculs que condueixen a la seva determinació i aportant còpies dels documents dels quals resulti el cost de les obres realitzades.