ES PODEN EMBARGAR LES DIETES D’UN TREBALLADOR PER DEUTES AMB HISENDA?

En la mesura que les dietes no tenen la consideració de salari, no se’ls ha d’aplicar els límits per a l’embargament previstos en la Llei. En conseqüència, les dietes han de ser embargades sense límits…

Llegir més

Es poden embargar les dietes d’un treballador per deutes amb Hisenda?

En la mesura que les dietes no tenen la consideració de salari, no se’ls ha d’aplicar els límits per a l’embargament previstos en la Llei. En conseqüència, les dietes han de ser embargades sense límits…

Si la seva empresa ha rebut una notificació d’Hisenda que l’insta a embargar la nòmina d’un dels seus empleats, pot succeir que el treballador percebi una quantia corresponent a unes dietes (o a qualsevol altre concepte extrasalarial). En aquests casos, cal que ens preguntem si haurà d’embargar-li aquest concepte íntegrament, sense aplicar la tarifa de trams embargables que estableix la Llei.

Cal recordar que la Llei General Tributària (LGT) estableix, amb respecte sempre al principi de proporcionalitat, que es procedirà a l’embargament dels béns i drets de l’obligat tributari en quantia suficient per a cobrir: 

a) L’import del deute no ingressat.

b) Els interessos que s’hagin meritat o que es meritin fins a la data de l’ingrés en el Tresor. 

c) Els recàrrecs del període executiu.

d) Les costes del procediment de constrenyiment 

La mateixa LGT assenyala com a béns embargables els sous, salaris i pensions, disposant que no s’embargaran els béns o drets declarats inembargables per les lleis. En aquest sentit, el Reglament general de recaptació estableix que:

“L’embargament de sous, salaris i pensions s’efectuarà tenint en compte el que s’estableix en la Llei d’enjudiciament civil (LEC). 

La diligència d’embargament es presentarà al pagador que quedarà obligat a retenir les quantitats procedents en cada cas sobre les successives quanties satisfetes com a sou, salari o pensió i a ingressar en el Tresor l’import retirat fins al límit de la quantitat deguda”.

Quins són aquests límits embargables que estableix la LEC?

La LEC declara embargables amb caràcter general els “salaris, sous, jornals, retribucions o pensions” que siguin superiors al salari mínim interprofessional, i això conforme a l’escala que estableix la pròpia norma, que es basa en una sèrie de trams atès l’import en què els emoluments superen aquest SMI (per a 2019 es fixa en 30 euros diaris o 900 euros mensuals, segons que el salari estigui fixat per dies o per mesos).

Però succeeix que, malgrat l’aparent claredat d’aquest precepte, en la pràctica se susciten alguns dubtes sobre si determinats conceptes que integren els emoluments s’han de computar o no a l’efecte d’aplicar l’escala de retenció que estableix la norma o, per contra, si estarien exempts, sent inembargables. Això és el que passa precisament amb les dietes salarials, ja que no se solen integrar com un concepte més en les nòmines dels empleats, com a part de la seva retribució, la qual cosa suscita el corresponent dubte o interrogant a l’hora que l’empresa practiqui la retenció salarial ordenada pel jutjat o tribunal.

La LEC concretament assenyala que: 

1. És inembargable el salari, sou, pensió, retribució o el seu equivalent, que no excedeixi de la quantia assenyalada per al salari mínim interprofessional (SMI).

2. Els salaris, sous, jornals, retribucions o pensions que siguin superiors al salari mínim interprofessional s’embargaran conforme a aquesta escala:

  • Per a la primera quantia addicional fins a la que suposi l’import del doble del salari mínim interprofessional, el 30 per 100. 
  • Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un tercer salari mínim interprofessional, el 50 per 100. 
  • Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un quart salari mínim interprofessional, el 60 per 100. 
  • Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un cinquè salari mínim interprofessional, el 75 per 100. 
  • Per a qualsevol quantitat que excedeixi de l’anterior quantia, el 90 per 100.

Què passa amb les dietes? Són embargables sense límit?

La LEC estableix el que seran les quantitats inembargables, però en tot cas dels sous, salaris i pensions així com els límits de la seva embargabilitat, si bé, no estableix quin és el concepte de salari i quines quanties l’integren.

Ara bé, per a saber el que cal considerar salari, la resposta legal l’obtenim de l’ordenament laboral, en concret l’Estatut dels Treballadors assenyala que: 

1. Es considerarà salari la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte d’altri, retribuint el treball efectiu, sigui quina sigui la forma de remuneració, o els períodes de descans computables com de treball.

En cap cas, el salari en espècie podrà superar el trenta per cent de les percepcions salarials del treballador, ni donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners del salari mínim interprofessional. 

2. No tindran la consideració de salari les quantitats percebudes pel treballador en concepte d’indemnitzacions o suplerts per les despeses realitzades com a conseqüència de la seva activitat laboral, les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social i les indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments.

Sobre la base de l’anterior, s’arriba a la conclusió que les quantitats satisfetes en concepte de dietes que s’abonin en la nòmina no estarien incloses dins del concepte de salari a l’efecte de l’aplicació dels límits d’embargabilitat de la LEC, i, per tant, serien embargables sense límits, de conformitat amb les disposicions generals tributàries d’embargabilitat de béns i drets

Per tant, a aquest efecte:

  • Si un concepte no té la consideració de salari, no li apliqui l’escala prevista amb caràcter general (aquesta escala només és aplicable si s’embarguen conceptes salarials).
  • Encara que les dietes apareguin en la nòmina, les haurà de separar de la resta de salari a l’hora de calcular l’embargament.
 

PUBLICADES LES COTITZACIONS A LA SEGURETAT SOCIAL PEL 2019

S’ha aprovat l’Ordre per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d’activitat, fons de garantia salarial i formació professional per a l’exercici 2019. Els topalls màxims i mínims de les bases de cotització en el règim general per a l’any 2019 queden fixats, respectivament, en 4.070,10 i 1.050,00 euros mensuals. En aquesta Ordre també es regulen altres qüestions en matèria de cotització a la Seguretat Social. Per exemple, s’estableixen els tipus de cotització aplicables en alguns supòsits especials (com quan una empresa té un treballador que ha arribat a l’edat de jubilació i respecte del qual pot aplicar-se una exoneració en les cotitzacions), o s’indica com han de cotitzar les empreses que tinguin treballadors en situació de pluriocupació (és a dir, empleats que treballen en més d’una empresa i que cotitzen en totes elles en el règim general).

Llegir més

Publicades les cotitzacions a la Seguretat Social pel 2019

S’ha aprovat l’Ordre per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d’activitat, fons de garantia salarial i formació professional per a l’exercici 2019. Els topalls màxims i mínims de les bases de cotització en el règim general per a l’any 2019 queden fixats, respectivament, en 4.070,10 i 1.050,00 euros mensuals. En aquesta Ordre també es regulen altres qüestions en matèria de cotització a la Seguretat Social. Per exemple, s’estableixen els tipus de cotització aplicables en alguns supòsits especials (com quan una empresa té un treballador que ha arribat a l’edat de jubilació i respecte del qual pot aplicar-se una exoneració en les cotitzacions), o s’indica com han de cotitzar les empreses que tinguin treballadors en situació de pluriocupació (és a dir, empleats que treballen en més d’una empresa i que cotitzen en totes elles en el règim general).

Al BOE del dia 2 de febrer de 2019, s’ha publicat l’Ordre TMS/83/2019, de 31 de gener, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d’activitat, fons de garantia salarial (FOGASA) i formació professional per a l’exercici 2019, que adapta les normes de cotització de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018, prorrogada, a les modificacions normatives que, amb posterioritat a la seva publicació, han incidit en aquest àmbit (RD 1462/2018, RDL 28/2018 i RDL 26/2018), que se’n destaca el següent:

1. Cotització en el règim general

Fixació del topall màxim de cotització en 4.070,10 euros mensuals i del topall mínim que no podrà ser inferior 1.050,00 euros mensuals.

Limitació de les bases màximes i mínimes de cotització per contingències comunes a les següents quanties:

Grup de cotització

Categories professionals

Bases mínimes

Euros/mes

Bases màximes

Euros/mes

1

Enginyers i llicenciats. Personal d’alta direcció no inclòs en l’article 1.3.c) de l’Estatut dels Treballadors.

1.466,40

4.070,10

2

Enginyers tècnics, pèrits i ajudants titulats.

1.215,90

4.070,10

3

Caps administratius i de taller.

1.057,80

4.070,10

4

Ajudants no titulats.

1.050,00

4.070,10

5

Oficials administratius.

1.050,00

4.070,10

6

Subalterns.

1.050,00

4.070,10

7

Auxiliars administratius.

1.050,00

4.070,10

Grup de cotització

Categories professionals

Bases mínimes

Euros/dia

Bases màximes

Euros/dia

8

Oficials de primera i segona.

35,00

135,67

9

Oficials de tercera i especialistes.

35,00

135,67

10

Peones.

35,00

135,67

11

Treballadors menors de divuit anys, sigui quina sigui la seva categoria professional.

35,00

135,67

Tipus de cotització:

A partir de l’1 de gener de 2019, els tipus de cotització al règim general seran els següents:

a) Per a les contingències comunes, el 28,30%, del qual el 23,60% serà a càrrec de l’empresa i el 4,70% a càrrec del treballador.

b) Per a les contingències d’accidents de treball i malalties professionals s’aplicaran els tipus de la tarifa de primes establerta en la disposició addicional quarta de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2007, i les primes resultants aniran a càrrec exclusiu de l’empresa.

Cal tenir en compte en relació amb la cotització per contingències d’accidents de treball i malalties professionals que: 

  • la tarifa de primes establerta en la disposició addicional quarta de la Llei 42/2006 s’ha modificat pel Reial decret llei 28/2018, amb un increment dels tipus de cotització d’algunes activitats o situacions econòmiques; 
  • es recullen les noves regles de cotització per a les contingències professionals en els casos d’empreses que ocupin a treballadors als qui per raó de la seva activitat els resulti d’aplicació un coeficient reductor de l’edat de jubilació, la qual cosa suposa l’aplicació del tipus més alt dels establerts en la tarifa de primes: el 7,15% -3,45% per a IT i 3,70 per a IMS- (sempre que el coeficient reductor no porti aparellada una cotització addicional per aquest concepte i que no es tracti de treballadors discapacitats amb un grau de discapacitat del 65%).

Cotització addicional per hores extraordinàries:

  • La remuneració que obtinguin els treballadors pel concepte d’hores extraordinàries queda subjecta a una cotització addicional, que no serà computable a l’efecte de determinar la base reguladora de les prestacions.
  • La cotització addicional per les hores extraordinàries motivades per força major s’efectuarà aplicant el tipus del 14,00%, del qual el 12,00% serà a càrrec de l’empresa i el 2,00% a càrrec del treballador.
  • La cotització addicional per les hores extraordinàries que no tinguin la consideració referida en el paràgraf anterior s’efectuarà aplicant el tipus del 28,30%, del qual el 23,60% serà a càrrec de l’empresa i el 4,70% a càrrec del treballador.

Establiment per als artistes en espectacles públics inclosos en el règim general de les regles sobre cotització durant períodes d’inactivitat (base mínima de cotització del grup 7 i tipus del 11,50%), i fixació de les bases de cotització a compte per a determinar la cotització d’aquest col·lectiu:

Retribucions íntegres

Euros/dia

Fins a 461,00 euros

270,00

Entre 461,01 i 829,00 euros

341,00

Entre 829,01 i 1.386,00 euros

407,00

Més de 1.386,00 euros

542,00

Inclusió dels canvis en la cotització en el sistema especial per a les tasques de manipulació i empaquetat de tomàquet fresc amb destinació a l’exportació que es durà a terme conforme a les regles establertes per al règim general i mitjançant el sistema de liquidació directa de quotes. Per als empresaris enquadrats en aquest sistema especial s’estableix, durant l’any 2019, una reducció del 80% i una bonificació del 10% en l’aportació empresarial a la cotització per contingències comunes.

En el sistema especial de treballadors per compte d’altri agraris es recullen les normes per a cotitzar pels períodes d’activitat i d’inactivitat. Pel que respecta a les bases, més enllà del seu increment, destaca, d’una banda, l’aplicació de la base de cotització mensual quan s’acreditin 22 (abans 23) o més jornades reals i, de l’altra, la consignació de la forma de calcular el nombre de dies d’inactivitat. Pel que fa als tipus, pugen els aplicables durant els períodes d’activitat per a la cotització dels treballadors dels grups 2 a 11 (23,80% -abans 23,35%- del qual l’empresa es farà càrrec del 19,10% -abans 18,65%- i es manté sense canvis el fixat a càrrec del treballador, el 4,70%).

En el sistema especial per a empleats de llar establert en el règim general, d’una banda s’incrementen les quanties de les bases, i s’afegeixen dos trams més (el 9è i el 10è):

Tram

Retribució

mensual
(€/mes)

Base de

cotització
(€/mes)

Màxim hores

treballades al mes

1r

Fins a 240,00

206,00

34

2n

Des de 240,01 fins a 375,00

340,00

53

3r

Des de 375,01 fins a 510,00

474,00

72

4t

Des de 510,01 fins a 645,00

608,00

92

Des de 645,01 fins a 780,00

743,00

111

Des de 780,01 fins a 914,00

877,00

130

Des de 914,01 fins a 1.050,00

1.050,00

160

Des de 1.050,01 fins a 1.144,00

1.097,00

160

Des de 1.144,01 fins a 1.294,00

1.232,00

160

10è

Des de 1.294,01

Retribució mensual

160

Per un altre, s’incrementa el tipus de cotització per contingències comunes del 27,40% al 28,30% (23,60% a càrrec de l’ocupador i 4,70% a càrrec de l’empleat) i a l’efecte de cotització per professionals s’aplica l’epígraf 97 de la tarifa de primes que fixa un tipus del 1,50% a càrrec de l’ocupador (en 2018: 1,10%).

2. Cotització en el RETA

El més rellevant és que els tipus de cotització estan determinats per l’ampliació de l’àmbit de cobertura (obligatòria) i queden establerts en els següents percentatges:

  • Per a contingències comunes: 28,30% (abans 29,80%; 29% si acollit a contingències professionals i o per cessament d’activitat). Quan es tingui coberta la IT en un altre règim de la Seguretat Social (pluriocupació) s’aplicarà una reducció en la quota que correspondria ingressar d’acord amb el tipus per a contingències comunes equivalent a multiplicar el coeficient reductor del 0,045 per aquesta quota.
  • Per a contingències professionals, no s’aplica la tarifa de primes sinó el tipus únic del: 0,9% (0,46% IT i 0,44% IMS).
  • Per cessament d’activitat: 0,7%.
  • S’ha de recordar que durant la situació d’incapacitat temporal amb dret a prestació econòmica, transcorreguts 60 dies des de la baixa mèdica és la mútua qui haurà de fer efectiu el pagament de les quotes, per totes les contingències, a l’entitat gestora o, si escau, al servei públic d’ocupació, amb càrrec a les quotes per cessament d’activitat. A aquests efectes, es fixa en el 0,31 el coeficient a aplicar al total de quotes per cessament d’activitat de tots els treballadors amb cobertura per aquesta entitat que corresponguin al servei públic d’ocupació.
  • Por formació professional: 0,1%.

Destaca la referència al fet que els treballadors l’alta dels quals en el REPTA s’hagi practicat d’ofici, com a conseqüència, al seu torn, d’una baixa d’ofici en el règim general o en un altre règim de treballadors per compte d’altri, podran optar, sigui quina sigui la seva edat en el moment de causar alta, entre mantenir la base de cotització per la qual cotitzaven en el règim en què van ser baixa o triar una base de cotització aplicant les regles generals previstes en aquest règim especial.

S’ha de tenir en compte que per al sistema especial de treballadors per compte propi agraris, més enllà de l’actualització de bases, el més destacable són els tipus de cotització fixats atès que no els resulta d’aplicació l’ampliació de l’àmbit de cobertura obligatòria vista en el RETA, i que per a contingències professionals no s’estableix un tipus únic sinó que continua operant la tarifa de primes.

Bases de cotització aplicables amb caràcter general:

a) Base mínima de cotització: 944,40 euros mensuals.

b) Base màxima de cotització: 4.070,10 euros mensuals.

Els treballadors autònoms que, a 1 de gener de 2019, tinguin 47 anys, si la seva base de cotització fos inferior a 2.052,00 euros mensuals no podran triar una base de quantia superior a 2.077,80 euros mensuals, tret que exercitin la seva opció en aquest sentit abans del 30 de juny de 2019, la qual cosa produirà efectes a partir de l’1 de juliol del mateix any, o que es tracti del cònjuge supervivent del titular del negoci que, com a conseqüència de la seva defunció, s’hagi hagut de posar al capdavant del negoci i donar-se d’alta en aquest règim especial amb 47 anys, en aquest cas no existirà aquesta limitació.

La base de cotització dels treballadors autònoms que, a 1 de gener de 2019, tinguin complerta l’edat de 48 anys o més estarà compresa entre les quanties de 1.018,50 i 2.077,80 euros mensuals, tret que es tracti del cònjuge supervivent del titular del negoci que, com a conseqüència de la seva defunció d’aquest, s’hagi hagut de posar al capdavant del negoci i donar-se d’alta en aquest règim especial amb 45 anys o més, en aquest cas l’elecció de bases estarà compresa entre les quanties de 944,40 i 2.077,80 euros mensuals.

No obstant això, la base de cotització dels treballadors autònoms que amb anterioritat a 50 anys haguessin cotitzat en qualsevol dels règims del sistema de la Seguretat Social cinc anys o més, tindran les següents quanties:

a) Si l’última base de cotització acreditada hagués estat igual o inferior a 2.052,00 euros mensuals, s’haurà de cotitzar per una base compresa entre 944,40 euros mensuals i 2.077,80 euros mensuals.

b) Si l’última base de cotització acreditada hagués estat superior a 2.052,00 euros mensuals, s’haurà de cotitzar per una base compresa entre 944,40 euros mensuals i l’import d’aquella incrementada en un 7,00%, amb el topall de la base màxima de cotització.

Els tipus de cotització per contingències comunes seran els següents:

a) Respecte de les contingències de cobertura obligatòria, quan el treballador hagi optat per triar com a base de cotització una base compresa entre 944,40 euros mensuals i 1.133,40 euros mensuals, el tipus de cotització aplicable serà el 18,75%.

Si el treballador cotitzés per una base de cotització superior a 1.133,40 euros mensuals, a la quantia que excedeixi d’aquesta última li serà aplicable el tipus de cotització del 26,50%.

b) Respecte a la millora voluntària de la incapacitat temporal per contingències comunes, el tipus de cotització a aplicar a la quantia completa de la base de cotització de l’interessat serà el 3,30%, o el 2,80% si l’interessat està acollit a la protecció per contingències professionals o per cessament d’activitat.

3. Coeficients aplicables a les empreses autoritzades a col·laborar voluntàriament en la gestió de la Seguretat Social

Ja que des de l’1 de gener de 2019 deixa de tenir vigència la modalitat de col·laboració voluntària de les empreses en la gestió de la prestació econòmica d’incapacitat temporal derivada de contingències comunes consistent a assumir directament el pagament, a càrrec seu, de les prestacions econòmiques, es fixa el coeficient reductor aplicable a les empreses que a 31 de desembre de 2018 estiguessin autoritzades a aquesta col·laboració en el 0,045 sobre la quota que els correspondria satisfer de no existir la col·laboració, ara bé, aplicant-se exclusivament entre l’1 de gener i el 31 de març de 2019.

4. Increment en la quota empresarial per contingències comunes en els contractes temporals de curta durada

En els contractes de caràcter temporal la durada efectiva del qual sigui igual o inferior a 5 dies (abans 7 dies) la quota empresarial a la Seguretat Social per contingències comunes s’incrementarà en un 40% (abans un 36,00%). Aquest increment no serà aplicable als treballadors inclosos en el sistema especial per a treballadors per compte d’altri agraris establert en el règim general.

5. Cotització per contingències professionals de les persones sotmeses a penes de treball en benefici de la comunitat

La cotització per les contingències d’accidents de treball i malalties professionals de les persones sentenciades a la pena de treball en benefici de la comunitat que es trobin complint-la, únicament s’efectuarà pels dies de prestació efectiva d’aquest treball, aplicant al topall mínim de cotització fixat en cada exercici en el règim general de la Seguretat Social el tipus de cotització establert en la tarifa de primes que correspongui a l’activitat econòmica de prestació de serveis a la comunitat en general, i l’ingrés de les quotes que procedeixin a favor de la Tresoreria General de la Seguretat Social s’efectuarà, amb caràcter anual, dins dels 15 primers dies del mes de desembre de 2019.

 
 

PROHIBIT EL BLOQUEIG GEOGRÀFIC EN LES COMPRES PER INTERNET A LA UE

Recentment ha entrat en vigor una norma europea que prohibeix a les empreses la pràctica de bloquejar o limitar la compra dels seus productes a través del seu web a consumidors d’altres països de la UE.

Llegir més

Prohibit el bloqueig geogràfic en les compres per internet a la UE

Recentment ha entrat en vigor una norma europea que prohibeix a les empreses la pràctica de bloquejar o limitar la compra dels seus productes a través del seu web a consumidors d’altres països de la UE.

En el comerç electrònic existeix una pràctica que realitzen moltes empreses i que es denomina “bloqueig geogràfic” (“geo-blocking” en anglès), una pràctica discriminatòria que impedeix als clients en línia accedir als productes i serveis i adquirir-los des d’un lloc web allotjat en un altre estat membre. La web (o aplicació mòbil) en la qual l’empresa ven els seus productes o serveis es configura de manera que bloqueja als usuaris d’altres països de la UE (es pot conèixer el seu lloc de residència a través de l’adreça IP amb la qual intenten accedir a la web). D’aquesta manera, aquests clients no poden comprar en aquesta pàgina o se’ls redirigeix.

Una de les raons d’aquesta pràctica és que moltes empreses apliquen preus diferents en els diferents països de la UE i no volen que tots els clients acudeixin a la web del país en el qual els seus productes són més barats.

Doncs bé, per evitar aquesta pràctica la Unió Europea ha aprovat el Reglament (UE) 2018/302 de 28 de febrer de 2018, sobre mesures destinades a impedir el bloqueig geogràfic injustificat i altres formes de discriminació per raó de la nacionalitat, del lloc de residència o del lloc d’establiment dels clients en el mercat interior, aplicable amb caràcter general des del 3 de desembre de 2018. 

Atenció. El bloqueig geogràfic (“geo-blocking” en anglès) és una pràctica que impedeix als consumidors accedir a productes o serveis de pàgines web d’altres estats membres.

Es tracta d’un instrument adoptat en el marc de l’Estratègia per al mercat únic digital, que pretén fer front a certs obstacles creats pels comerciants mitjançant el bloqueig o la limitació de l’accés de clients a les seves interfícies en línia (llocs web, aplicacions, etc.), en aplicar condicions generals d’accés diferents dels seus productes o serveis o en establir discriminacions per motius relacionats amb el pagament.

Ara, aquestes pràctiques estan prohibides, tant si els clients situats a la UE són consumidors particulars (persones físiques que actuen amb finalitats alienes a la seva activitat comercial, negoci, ofici o professió) com si són empreses que compren els productes per al seu propi consum. En canvi, no s’aplica aquesta prohibició respecte a les vendes de productes a empreses per a la seva revenda posterior.

Els serveis en els quals el principal element és l’accés a continguts protegits per drets d’autor i el seu ús, o la venda d’obres protegides per drets d’autor que no tinguin suport material, com els serveis d’emissió de música en manera contínua, els llibres electrònics, els jocs en línia o els programes informàtics, queden exclosos de l’àmbit d’aplicació del Reglament, però la Comissió revisarà posteriorment aquesta qüestió.

També queden exclosos els serveis financers, audiovisuals, de transport, d’atencions sanitàries i socials, de conformitat amb la Directiva de serveis.

Igualtat d’accés als béns i serveis

Hi ha tres casos en què els comerciants no podran discriminar entre clients pel que fa a les condicions generals, incloses els preus. Es tracta d’aquells casos en què el comerciant:

  1. ven béns que es lliuren en un estat membre en el qual el comerciant ofereix serveis de lliurament o que es recullen en un lloc acordat amb el client;
  1. presta serveis per mitjans electrònics, com els serveis en núvol, el dipòsit de dades, l’allotjament de llocs web i la provisió de tallafocs;
  1. presta serveis que el client rep al país en el qual opera el comerciant, com a serveis d’allotjament en hotel, esdeveniments esportius, lloguer de cotxes o bitllets d’entrada a festivals de música o parcs d’atraccions.

La diferenciació de preus no quedarà prohibida, a diferència de la discriminació de preus, de manera que els comerciants conserven la llibertat d’oferir condicions generals diferents, inclosos els preus, i de dirigir els seus serveis a determinats grups de clients en determinats territoris.

D’altra banda, els comerciants no estaran obligats a lliurar els béns a clients fora de l’Estat membre en el qual prestin el servei de lliurament.

Operacions de pagament

Es prohibirà la discriminació injustificada de clients pel que respecta als mètodes de pagament. Així, els comerciants no podran aplicar als clients condicions de pagament diferents per motius de nacionalitat, lloc de residència o lloc d’establiment.

No discriminació en l’accés als llocs web de comerç electrònic

Els comerciants no podran bloquejar o limitar l’accés dels clients a les seves interfícies en línia per raons de nacionalitat o lloc de residència.

El comerciant que bloquegi o limiti l’accés dels clients a una interfície en línia o els redirigeixi a una versió diferent de la interfície en línia haurà de facilitar-los una explicació clara sobre aquest tema.

Vendes passives

Per regla general, el nou Reglament prevaldrà en cas de conflicte amb el dret de la competència, però el dret dels proveïdors a imposar restriccions a les vendes actives no es veurà afectat.

El dret de la UE en matèria de competència distingeix entre vendes passives (les realitzades en resposta a sol·licituds espontànies) i les vendes actives (les que realitzen els detallistes quan capten activament als clients). Les restriccions a les vendes passives es consideren en general una vulneració del dret de la competència, mentre que les restriccions a les vendes actives són una pràctica habitual que es deriva de la llibertat comercial.

Clàusula de revisió

La Comissió durà a terme una primera avaluació de l’impacte de les noves normes en el mercat interior quan hagin transcorregut dos anys des de la seva entrada en vigor.

L’avaluació inclourà una possible aplicació de les noves normes a determinats serveis prestats per via electrònica que ofereixen continguts protegits per drets d’autor, com la música per a descàrrega, els llibres electrònics, els programes informàtics i els jocs en línia.

Què ha de fer per a complir les disposicions del Reglament?

Per a complir efectivament les disposicions del reglament, els comerciants s’han d’assegurar que les seves actuacions estiguin en línia amb el principi general de no discriminació establert en el text. En aquest sentit, cal recordar que el reglament no introdueix una obligació de contractar per a les empreses. El que sí que exigeix el reglament és que els comerciants tractin als clients finals dins de l’Espai Econòmic Europeu de la mateixa manera quan es trobin en una mateixa situació, sense perjudici de la seva nacionalitat, lloc de residència o establiment.

Comprovi si el seu web impedeix o limita l’accés de clients d’altres països de la UE, o si les seves condicions de venda són diferents per als compradors dels diferents països de la UE.

SE SUSPÈN LA REDUCCIÓ DE LES COTITZACIONS PER DISMINUCIÓ DE LA SINISTRALITAT LABORAL

Entre les novetats laborals que s’han aprovat per a 2019, destaca la suspensió (que no derogació) del sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals per disminució de la sinistralitat laboral.

Llegir més

Se suspèn la reducció de les cotitzacions per disminució de la sinistralitat laboral

Entre les novetats laborals que s’han aprovat per a 2019, destaca la suspensió (que no derogació) del sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals per disminució de la sinistralitat laboral.

Així, se suspèn per a les cotitzacions que es generin durant l’any 2019 el sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals per disminució de la sinistralitat laboral, a les empreses que hagin disminuït de manera considerable la sinistralitat laboral, regulada en el Reial decret 231/2017, de 10 de març, una vegada comprovades les distorsions i la disminució d’ingressos desproporcionada que les modificacions introduïdes per aquest Reial decret generen respecte de la cotització per contingències professionals.

La suspensió indicada s’estendrà fins que el govern procedeixi a reformar la normativa que regula l’incentiu. Cal entendre que al llarg de 2019 es tornarà a instaurar aquesta mesura amb unes altres condicions.

Cal recordar que les empreses amb un índex reduït d’accidents de treball que haguessin adoptat mesures preventives podien demanar cada any un incentiu. La quantia depenia de les cotitzacions efectuades per contingències professionals durant els exercicis anteriors.

Mitjançant el Reial decret 28/2018, ha quedat suspès per a les cotitzacions que es generin durant l’any 2019 el sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals per disminució de la sinistralitat laboral, la qual cosa es coneix en el sector com el “bonus-malus”.