En moltes ocasions, les empreses o autònoms es troben amb factures que han realitzat a clients de les quals ja han ingressat l’IVA, i temps després resulta que aquesta factura no ha estat cobrada.

Doncs bé si la seva empresa rep un impagat, la normativa li permet recuperar els impostos derivats de l’ingrés computat en el seu moment. Per això és convenient recordar aquells supòsits en els quals pot reduir la base imposable de l’IVA, quan el destinatari de les operacions no hagi fet efectiu el pagament de les quotes repercutides.

La Llei de l’IVA regula dos supòsits voluntaris de modificació de la base imposable en els quals el destinatari de les operacions no hagi satisfet el pagament de les quotes repercutides: 

1. Operacions sotmeses a procediments concursals
2. Operacions considerades como a totalment o parcialment incobrables

En tots dos casos s’han de tenir en compte les següents regles: 

1. Crèdits exclosos de la possibilitat de rectificació. La modificació de la base imposable no procedeix quan es tracti de crèdits:

– Que gaudeixin de garantia real, estiguin avalats per entitats de crèdit o societats de garantia recíproca, o coberts per un contracte d’assegurança de crèdit o de caució, en la part garantida, avalada o assegurada, segons els casos.

– Entre persones o entitats vinculades.

– Deguts o avalats per ens públics; no obstant això, des del 14-04-2010, aquesta exclusió queda exceptuada en el cas de modificació de la base imposable per impagament d’operacions no culpables en procediments concursals.

– El deutor dels quals no estigui establert en el territori d’aplicació de l’IVA, ni a Canàries, Ceuta o Melilla.

2. En cas de cobrament parcial amb anterioritat a la modificació, s’entén sempre que en aquesta quantitat està inclòs l’IVA.  

3. La rectificació de les deduccions del destinatari de l’operació, determina el naixement del corresponent crèdit a favor de la Hisenda Pública.

A continuació, detallem els requisits i el procediment que marca la normativa per poder recuperar les quotes de l’IVA repercutit en el cas dels crèdits declarats “incobrables”.

Quins són els requisits per modificar la base imposable de l’IVA?

D’acord amb la normativa de l’IVA, la base imposable de l’impost es pot reduir quan els crèdits corresponents a les quotes repercutides per les operacions gravades siguin totalment o parcialment incobrables, i es considera com a tals quan el crèdit reuneixi les següents condicions:

1a. Que hagi transcorregut un any des de la meritació de l’impost repercutit sense que s’hagi obtingut el cobrament de tot o part del crèdit que se’n deriva.

Aquest termini d’un any passa a ser de sis mesos quan el titular del dret de crèdit sigui una PIME (empresari o professional el volum d’operacions l’any natural immediat anterior del qual no hagi excedit de 6.010.121,04 euros).

Atenció. A partir de l’1 de gener del 2015, els empresaris que siguin considerats PIME podran modificar la base imposable transcorregut el termini de 6 mesos com es venia exigint fins avui o podran esperar al termini general de 1 any que s’exigeix per a la resta d’empresaris.

En les operacions a termini, l’any o, si escau, el termini de sis mesos, comencen a comptar des del venciment del termini o terminis impagats, no des de la meritació de l’impost repercutit. Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat aquelles en les quals s’hagi pactat que la seva contraprestació s’hagi de fer efectiva en pagaments successius o només en un, respectivament, sempre que el període transcorregut entre la meritació de l’impost repercutit i el venciment de l’últim o únic pagament sigui superior a un any o, en el cas de PIMES, sis mesos.

En aquestes operacions a terminis, n’hi haurà prou amb instar el cobrament d’un dels terminis perquè el crèdit es consideri incobrable i la base imposable es pugui reduir en la proporció que correspongui pel termini o terminis impagats.

Operacions a les quals sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa:

La condició del transcurs del termini d’un any o sis mesos per considerar el crèdit incobrable s’entendrà complerta en la data de meritació de l’impost que es produeixi per aplicació de la data límit del 31 de desembre de l’any immediat posterior a aquell en què s’hagi realitzat l’operació.

No obstant això, en les operacions a terminis o amb preu ajornat, serà necessari que hagi transcorregut el termini de sis mesos o un any des del venciment del termini o terminis corresponents fins a la data de meritació de l’operació.

2a. Que aquesta circumstància hagi quedat reflectida en els llibres registres exigits per a aquest impost.

3a. Que el destinatari de l’operació actuï en la condició d’empresari o professional, o, en un altre cas, que la base imposable, IVA exclòs, sigui superior a 300 euros.

4a. Que el subjecte passiu hagi instat el seu cobrament mitjançant reclamació judicial al deutor o per mitjà de requeriment notarial a aquest, fins i tot quan es tracti de crèdits avalats per ens públics. En les operacions que tinguin ens públics com a destinataris, la reclamació judicial o el requeriment notarial se substituiran per una certificació expedida per l’òrgan competent.

La modificació s’ha d’efectuar en el termini dels tres mesos següents a la finalització del termini d’un any (o, en el cas de PIMES, del termini de sis mesos) des del moment de la meritació de l’operació o del venciment del termini o terminis impagats en el cas d’operacions a termini.

No procedirà la modificació de la base imposable quan es tracti de crèdits que gaudeixin de garantia real, estiguin avalats per entitats de crèdit o societats de garantia recíproca, o coberts per un contracte d’assegurança de crèdit o de caució, en la part garantida, avalada o assegurada, així com en el cas de crèdits entre persones o entitats vinculades a l’efecte de l’IVA, i aquells que es refereixen a operacions el destinatari de les quals no està establert a Espanya.

Quan existeixi una interlocutòria de declaració de concurs per als crèdits corresponents a quotes repercutides per operacions la meritació de les quals es produeixi amb anterioritat a aquesta interlocutòria (crèdits concursals), tampoc procedirà la modificació de la base imposable amb posterioritat a aquesta interlocutòria. En aquest cas, la base imposable únicament es podrà reduir conforme al disposat en l’article 80.Tres LIVA.

Impagament d’operacions culpables en procediments concursals

En aquest supòsit, la normativa determina que la base imposable es pot reduir quan el destinatari de les operacions subjectes a l’IVA -en cas de no estar subjectes no s’haurà produït la repercussió-, no hagi fet efectiu el pagament de les quotes repercutides i que existeixi un procediment concursal contra ell.

Quin procediment s’ha de seguir per modificar la base imposable?

La modificació s’ha d’efectuar en el termini dels tres mesos següents a la finalització del termini d’un any (o, en el cas de PIMES, del termini de sis mesos) des del moment de la meritació de l’operació o del venciment del termini o terminis impagats si es tracta d’operacions a termini.

En operacions a les quals sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa, el termini de tres mesos es computarà a partir de la data límit del 31 de desembre de l’any immediat posterior a aquell en què s’hagi realitzat l’operació.

A) El creditor haurà de complir els següents requisits:

– Expedir en sèrie específica i remetre al destinatari de les operacions una nova factura en la qual es rectifiqui o anul·li la quota repercutida, amb la remissió acreditada.

En aquesta factura rectificativa, la base imposable i la quota es poden consignar, indicant directament l’import de la rectificació, sigui el resultat positiu o negatiu, o bé, tal com quedin després de la rectificació efectuada, amb l’obligatorietat, en aquest últim cas, d’assenyalar l’import de la rectificació. També es farà constar la seva condició de document rectificatiu, la descripció de la causa que motiva la rectificació, les dades identificatives i les dates d’expedició de les corresponents factures rectificades.

– Haver facturat i anotat en el llibre registre de factures expedides les operacions dintre del termini i en la forma escaient.

– Comunicar a la Delegació o Administració de l’AEAT corresponent al seu domicili fiscal, en el termini d’un mes comptat des de la data d’expedició de la factura rectificativa la modificació de la base imposable practicada, fent-hi constar que la modificació no es refereix a crèdits exclosos de la possibilitat de rectificació.

A partir de l’1 de gener del 2014 s’haurà de comunicar per via electrònica, a través del formulari disponible a aquest efecte en la seu electrònica de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària.

IVA. Comunicació de la modificació de la base imposable en supòsits de concurs i per crèdit incobrable

1. Prèviament a la presentació de la comunicació s’haurà de presentar a través del registre electrònic mitjançant l’opció “Aportar documentació complementària”, a la qual s’accedeix a través de l’enllaç:

“Comunicació de la modificació de la base imposable en supòsits de concurs i per crèdit incobrable” .

• Còpia de les factures rectificatives
• Document de reclamació judicial o requeriment notarial o certificat de l’ens públic
• En el supòsit de grans empreses, a més de l’anterior, la relació de les factures rectificatives

La presentació de la documentació complementària generarà un codi de l’assentament de registre que s’haurà de consignar obligatòriament en l’apartat “Documentació addicional obligatòria” de la comunicació de modificació de bases imposables. Creditor per poder realitzar la posterior presentació de la comunicació referida.

2. Una vegada obtingut el codi de l’assentament de registre, la comunicació es podrà realitzar i presentar per mitjà de certificat electrònic, o  bé, PIN24H (en el supòsit de persones físiques) a través de l’enllaç:

“Comunicació de la modificació de la base imposable en supòsits de concurs i per crèdit incobrable” .

• Utilitzant l’opció “Aplicar” si s’emplena directament el formulari en la seu electrònica.
• Utilitzant l’opció “Importar”, si el formulari s’ha generat amb un altre programa.
• Tractant-se de crèdits deguts per ens públics, el certificat expedit per l’òrgan competent.

B) El destinatari de l’operació afectada per la modificació haurà de:

1. Si té la consideració d’empresari o professional:
   • Fer constar en la declaració-liquidació del període en què es rebin les factures rectificatives, l’import de les quotes rectificades com a minoració de les quotes deduïdes.
   • Comunicar a la Delegació o Administració de l’AEAT corresponent al seu domicili fiscal la circumstància d’haver rebut les factures rectificatives, consignant l’import total de les quotes rectificades incloses, si escau, el de les no deduïbles en el termini de presentació de la declaració-liquidació esmentada.

A partir de l’1 de gener del 2014 s’haurà de comunicar per via electrònica, a través del formulari disponible a aquest efecte en la seu electrònica de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària.

2. Si no té la condició d’empresari o professional, l’AEAT podrà requerir-li l’aportació de les factures rectificatives que li enviï el creditor.

Recordi:

Perquè pugui rectificar la factura hauran de complir-se els següents requisits:

• Haurà d’haver instat al deutor que pagui (a través d’una reclamació judicial o un requeriment notarial).
• El destinatari de l’operació haurà de ser un empresari o professional (si no ho és, la base imposable de l’operació, IVA exclòs, haurà de superar els 300 euros).
• La factura rectificativa s’haurà d’emetre dins dels tres mesos següents al transcurs dels sis mesos indicats, i s’haurà de remetre al client en aquest termini.
• Aquesta emissió de la factura rectificativa també s’haurà de comunicar a Hisenda, en aquest cas dins del termini d’un mes des de l’emissió.
• Principal. La rectificació només es fa a l’efecte de recuperar l’IVA, i en cap cas implica una renúncia a continuar reclamant el principal. En qualsevol cas, deixi clar el seu dret a continuar reclamant, i inclogui en la factura el següent esment: “Aquesta factura s’emet als efectes previstos en l’article 80 apartat Quatre de la Llei de l’IVA, i no implica en cap cas la renúncia a continuar reclamant el principal encara degut pel destinatari”.

Requisits de modificació de base imposable en procediments concursals

Com a novetat des de l’1 de gener del 2015, la modificació de la base imposable de l’IVA en els supòsits d’impagament per a les operacions culpables en procediments concursals no es podrà efectuar transcorregut el termini màxim de dos mesos comptats a partir de la fi del termini màxim fixat en el número 5è de l’apartat 1 de l’article 21 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal.

És a dir, des de l’1 de gener del 2015, el termini per a la modificació de base imposable en els supòsits de concurs de creditors passa a ser de tres mesos (i no d’un) des de la publicació del concurs en el BOE.

Terminis:

Comunicació de crèdits a l’Administració concursal: 1 mes, a comptar des de la publicació en BOE de la interlocutòria de declaració de concurs.

– Procediment de modificació de la base imposable d’IVA:

• 3 mesos, a comptar des de la publicació en el BOE de la interlocutòria de declaració de concurs.

– Comunicació a la Delegació o Administració de l’AEAT de la modificació de la base imposable practicada a través de factura rectificativa:

• 1 mes, a comptar des de la data d’expedició de la factura rectificativa.

Modificació de la base imposable a l’alça en procediments concursals: 

La normativa de l’IVA regula uns casos en els quals s’ha de modificar la base imposable a l’alça, després que hagi estat prèviament modificada a la baixa com a conseqüència d’una declaració de concurs de creditors. Aquests són:

1. Una vegada sigui ferma la interlocutòria de l’Audiència Provincial que revoqui en apel·lació la interlocutòria de declaració de concurs. En aquesta circumstància, la declaració de concurs quedaria sense efecte i, com a conseqüència, es procediria a la rectificació de l’autoliquidació d’IVA corresponent al període en què es va exercitar la deducció (minoració).
2. En qualsevol estat del procediment concursal, sempre que es comprovi el pagament o la consignació de la totalitat dels crèdits reconeguts o l’íntegra satisfacció dels creditors per qualsevol altre mitjà o que ja no existeix la situació d’insolvència.
3. Una vegada acabada la fase comuna del concurs, quan la resolució per la qual s’accepti el desistiment o la renúncia de la totalitat dels creditors reconeguts sigui ferma. 

La modificació de base imposable, en qualsevol cas, s’haurà de realitzar mitjançant l’emissió d’una nova factura rectificativa en la qual es repercuteixi la quota procedent. Aquesta factura es declararà en la declaració-liquidació corresponent al període en el qual es produeixi la seva emissió, excepte en el cas descrit en l’apartat a) anterior que s’efectuarà en el període en el qual es va exercitar la deducció; sense desvirtualizar així la neutralitat de l’impost.

Són moltes les empreses que requereixen els serveis d’empleats que treballin a la nit. Aquests treballadors estan contemplats per la llei com a empleats especials, amb unes característiques i uns drets concrets, que els diferencien dels assalariats en horaris diürns.

Què és treballador nocturn?

A l’hora de definir els drets i limitacions dels treballadors en horari nocturn a Espanya és obligatori distingir entre el que es consideren hores nocturnes i el que es considera un treballador nocturn, ja que un treballador pot realitzar ocasionalment hores nocturnes sense ser un treballador nocturn.

En relació amb les hores nocturnes, l’article 36 de l’Estatut dels Treballadors estableix que es considera treball nocturn el realitzat entre les deu de la nit i les sis del matí.

No obstant això, el conveni col·lectiu pot modificar aquesta franja horària, però només en el sentit d’augmentar les hores en les quals es considera treball nocturn. És a dir, sempre a favor del treballador augmentant el període en què les hores seran considerades nocturnes.

En relació amb el treballador nocturn, l’article 36 de l’Estatut indica que es considera treball nocturn el que compleixi almenys d’un dels següents requisits:

• El qui realitza normalment en període nocturn una part no inferior a tres hores de la seva jornada diària de treball.
• El qui es prevegi que pot realitzar en el període nocturn una part no inferior a un terç de la seva jornada anual.

Atenció. El treball nocturn és el que es realitza entre les 10 de la nit i les 6 del matí. Per tant, només haurà de pagar el plus de nocturnitat respecte a les hores que es treballin en aquesta franja. 

Recordi, a més, que els menors de 18 anys no poden treballar de nit.

Si un empleat treballa normalment tres hores en horari nocturn com a mínim, o es preveu que almenys realitzarà en aquest període un terç de la seva jornada anual, se’l considerarà treballador nocturn .En conseqüència, haurà de garantir-li una avaluació de la seva salut abans de la seva afectació al treball nocturn, i, en general, no podrà fer hores extres.

Si recorre regularment al treball nocturn, informi’n a l’Autoritat Laboral. Si no ho fa, rebrà una multa de fins a 626 euros.

Què és el plus de nocturnitat?

Com a regla general els treballadors que duguin a terme un servei nocturn tindran una retribució específica que haurà d’estar indicada en el conveni col·lectiu. Se sol denominar “plus de nocturnitat” i sol ser un percentatge del salari base o una quantia ja estipulada convencionalment. La nocturnitat es rep únicament si es realitzen aquestes hores nocturnes.

Atenció. Aquest plus cotitza a la Seguretat Social i està subjecte a la retenció de l’IRPF.

La retribució del treball nocturn vindrà determinada en la negociació col·lectiva, és a dir, en el conveni col·lectiu ja que l’Estatut dels Treballadors no indica res sobre aquest tema.

Per tant, si el conveni no diu res, no es cobrarà plus nocturn, per moltes hores que es realitzin en horari nocturn, tret que es negociï de manera individual entre l’empresari i el treballador.

La legislació laboral, i més concretament l’Estatut dels Treballadors, l’única cosa que regula és quin és el concepte de treball nocturn i d’horari nocturn sense obligar a pagar aquestes hores per sobre d’una hora ordinària.

Per tant, en general, si un empleat treballa de nit haurà de pagar-li el plus de nocturnitat tal com indiqui el seu conveni (encara que no sigui un empleat nocturn). No obstant això, encara que el seu conveni prevegi l’abonament del plus, no haurà de pagar-lo en els següents casos:

Si el seu conveni fixa el salari del seu empleat tenint en compte que el treball és nocturn per la seva pròpia naturalesa. Això succeeix, per exemple, si fixa un sou per als conserges i un altre superior per als conserges de nit.

• Si ha pactat abonar-li un salari superior al del conveni per compensar les molèsties d’haver de treballar de nit. En aquest cas, deixi constància que aquest salari superior s’abona precisament per a compensar els treballs nocturns. A més, l’increment ha de ser, com a mínim, igual al plus de nocturnitat previst en el seu conveni.
• Tampoc haurà de pagar el plus si compensa el treball nocturn amb hores de descans (en la proporció que marqui el seu conveni).

Si el seu conveni no regula aquesta matèria, pacti amb el seu empleat la forma de compensar-li, ja sigui amb salari (per exemple, amb un 25% addicional sobre l’hora ordinària) o amb descansos (per exemple, amb 15 minuts per cada hora nocturna treballada).

A més, tingui en compte el següent:

• El plus de nocturnitat és un complement concedit al treballador per compensar la realització de treballs nocturns, i no és consolidable. Això vol dir que en el moment que es deixi de treballar en horari nocturn, aquest plus serà eliminat.

• La legislació laboral obliga l’empresari a realitzar una avaluació gratuïta de la salut del treballador, abans que el treball nocturn li produeixi un mal. Aquesta valoració, que mai haurà de pagar el treballador, s’ha de realitzar posteriorment en intervals regulars.

• Per al cas que es reconeguin problemes de salut lligats al fet del treball nocturn, el treballador tindrà dret a ser destinat a un lloc de treball diürn que existeixi en l’empresa i per als quals estigui qualificat. Aquesta possibilitat de canvi, queda supeditada a l’existència d’un lloc de treball vacant o, en defecte d’això, al canvi amb un altre treballador sempre que existeixi l’acord entre totes les parts implicades. En cap cas pot obligar a l’empresa a crear un lloc per al treballador.

• El Tribunal Suprem ha assenyalat que a l’hora de calcular el salari que s’abonarà en el període de vacances, a més dels conceptes salarials que reculli el conveni col·lectiu d’aplicació, s’han d’incloure els complements de treball nocturn, els d’hores de presència i el plus de festivitats i diumenges.

Moltes empreses cobren per transferència a 30 o 60 dies (o fins i tot a més, encara que la llei limiti el termini de pagament a 60 dies), i no disposen de cap document per poder negociar bestretes amb la banca (com per exemple pagarés o rebuts domiciliats). Això dificulta el seu accés a finançament, ja que no poden utilitzar el descompte per no disposar dels documents indicats.

També els és difícil accedir a la bestreta de factures. Els bancs són reticents a aquest producte, pel seu risc (no poden reclamar de forma executiva contra el deutor) i per la dificultat de control (una vegada arribat el venciment no els és fàcil verificar l’ingrés realitzat pel pagador).

D’altra banda, es pot donar el cas que aquestes mateixes empreses no puguin accedir a una pòlissa de crèdit en compte corrent. Els bancs també són restrictius amb aquest instrument de finançament, ja que, atès que el compte corrent lligat a la pòlissa admet qualsevol tipus de càrrec, pot haver-hi un ús “no adequat”.

Doncs bé, una alternativa de finançament que és de més grat per a les entitats financeres és la “pòlissa de crèdit per a la bestreta de factures”. El seu funcionament és com el d’una pòlissa de crèdit, però els càrrecs en la pòlissa queden restringits i controlats pel banc.

En què consisteix la pòlissa de crèdit per a la bestreta de factures?

Una pòlissa de crèdit consisteix en un compte corrent que posa a disposició una entitat bancària i que permet disposar d’una quantitat de diners a discreció del titular, utilitzant per a això els instruments de mobilització de tals fons que són habituals en un compte corrent.

Així mateix, en una pòlissa de crèdit es poden realitzar tant disposicions com imposicions de fons. Usualment en la pòlissa de crèdit se sol indicar un venciment, si bé pot ser objecte de renovació tàcita o expressa previ acord entre les parts.

Per això, la pòlissa de crèdit constitueix una de les fórmules de finançament empresarial més flexibles que existeixen en l’àmbit bancari per cobrir els desfasaments temporals de tresoreria. Per això és molt útil per a aquelles empreses que tenen períodes de cobrament superiors als de pagament en les seves operacions habituals.

Habitualment, la pòlissa de crèdit es formalitza davant fedatari públic, i s’estableix un límit de disposició màxima pactat en la pòlissa de crèdit. Com a complement a aquesta pòlissa de crèdit es pot subscriure un document de garanties a favor de l’entitat bancària en relació amb el crèdit màxim que suposa la pòlissa de crèdit.

En el cas concret de la pòlissa de crèdit per a bestreta de factures, s’utilitza aquest instrument per anticipar la percepció de l’import de les factures emeses, i es pot disposar d’aquest import mitjançant l’import de les factures que es lliuren per a la seva gestió de cobrament. Per tant, la garantia principal del reemborsament dels fons anticipats es basa en el futur cobrament de les factures emeses.

Per exemple:

Un banc li obre una pòlissa de crèdit fins a un límit determinat. Les disposicions sobre aquest límit li autoritzen només quan l’empresa presenta factures encara no vençudes a càrrec dels seus clients (per exemple, s’autoritza una disposició del 80% o del 90% de l’import d’aquestes factures). Quan arriba el venciment i es rep el cobrament per transferència (cobrament que és monitorat pel banc i que s’ha de rebre en el mateix compte), el límit torna a quedar disponible.

En relació amb els principals costos que poden sorgir en la contractació d’una pòlissa de crèdit són els següents:

• Tipus d’interès: és el preu fixat en relació amb el capital disposat durant la vigència de la pòlissa. Es calcula sobre les quantitats disposades i pot ser de caràcter fix o indexat a un tipus de referència (usualment EURIBOR).
• Comissió d’obertura: sol consistir en un percentatge del límit de crèdit (com a màxim sol ser el 2%).
• Comissió de renovació anual: se sol produir en cada renovació periòdica de la pòlissa de crèdit i com a màxim sol coincidir amb la comissió d’obertura.
• Comissió de disponibilitat: es fixa en un percentatge del saldo no utilitzat durant la vigència de la pòlissa de crèdit.
• Comissió per saldo excedit: en el supòsit d’excedir temporalment el límit de crèdit concedit, s’haurà de fer front al pagament d’un interès superior al tipus fixat sobre la resta.
• Comissió de cancel·lació anticipada: no és massa usual i es reportaria en el supòsit de la cancel·lació anticipada de la pòlissa de crèdit respecte del terme previst per a això.
• Comissió d’estudi: també és poc freqüent i es pot exigir per l’entitat bancària pel fet de l’anàlisi econòmicofinancera que s’ha d’efectuar amb caràcter previ a la concessió del crèdit

Addicionalment als costos enunciats, es produiran despeses per la formalització jurídica de l’operació; en tal cas es produiran costos per l’atorgament notarial de l’operació i, si escau, de les garanties annexes que es puguin atorgar per a la formalització de la pòlissa de crèdit. 

II.           ASPECTES JURÍDICS DE LA PÒLISSA DE CRÈDIT PER A BESTRETA DE FACTURES

Des d’una perspectiva jurídica, la pòlissa de crèdit és un contracte pel qual una entitat creditícia, usualment un banc, s’obliga a tenir a la disposició d’una persona o entitat una determinada suma de diners dins del límit pactat i per un temps fix o indeterminat.

En l’àmbit jurídic espanyol, l’obertura de crèdit apareix esmentada en determinades normes legals. Així, per exemple en els articles 175.7 i 323 del Codi de comerç s’esmenta aquesta figura jurídica; en l’article 153 de la Llei hipotecària, així com en la Llei 16/2011, de 24 de juny, de contractes de crèdit al consum i  la Circular 5/2012, de 27 de juny, del Banc d’Espanya, a entitats de crèdit i proveïdors de serveis de pagament, sobre transparència dels serveis bancaris i responsabilitat en la concessió de préstecs. No obstant això, malgrat les mencions indicades, no existeix en el dret mercantil espanyol una regulació completa d’aquesta figura jurídica. En conseqüència, la figura de la pòlissa de crèdit i, en particular, quan es condiciona o vincula a la bestreta de factures comercials, s’ha anat configurant sobre la base de la pràctica bancària d’aquesta figura, així com de determinats pronunciaments jurisprudencials.

L’obertura de crèdit es caracteritza, per tant,  pel fet que el banc es compromet a donar diners a l’acreditat o assumir una obligació de posar determinada quantitat de diners a la disposició del mateix acreditat, i aquest es compromet a restituir la quantitat que l’acreditant li va lliurar directament i immediata, en complir l’obligació.

Per tant, es tracta d’un contracte pel qual una entitat de crèdit compromet una quantitat o crèdit al seu client contractant, compromís que li porta a proporcionar-li fons, de les molt diverses formes que es pot efectuar, fins a una certa quantia o límit, percebent per tal facilitat creditícia una comissió (de disponibilitat), així com uns interessos que es giraran d’acord amb les condicions pactades, per tots i cadascun dels dies en què l’acreditat degui una suma de diners i en funció de les quantitats disposades a cada moment.

La doctrina destaca la seva importància econòmica en el sistema comercial actual per raó de la facilitat creditícia que implica aquest contracte que permet la disposició, total o parcial, de diners.

La particularitat de la pòlissa de crèdit per a la bestreta de factures consisteix que els càrrecs o disposicions en la pòlissa de crèdit que pugui efectuar l’acreditat queden restringits i condicionats per l’entitat bancària quan l’empresa presenti factures no vençudes a càrrec dels seus clients, i es produeix l’abonament en el compte de crèdit quan es rep el cobrament per transferència que també és monitorat pel banc acreditant, per la qual cosa s’ha de percebre en el mateix compte bancari en la qual s’instrumenta la pòlissa de crèdit. Una vegada produït el cobrament de la factura, la quantia que s’havia disposat prèviament queda de nou disponible fins al límit establert en la pòlissa de crèdit.

Així mateix cal ressenyar que el banc sol autoritzar una disposició de l’import de la factura que representa un percentatge (entre el 70% i el 90%) de l’import de la factura que s’anticipa.

D’altra banda, cal assenyalar les principals diferències entre la pòlissa de crèdit per a bestreta de factures i el préstec bancari. Aquestes són:

(i) La disposició de fons en el cas d’una pòlissa de crèdit per a bestreta de factures es vincula a l’emissió prèvia de les factures, mentre que en el cas d’un préstec usualment la disposició de la quantitat prestada s’efectua de forma única a l’inici del contracte.

(ii) En un préstec, el banc lliura al prestatari l’import assenyalat en el contracte, mentre que en l’obertura de crèdit existeix un compromís de lliurament de fons fins a un límit sempre que es lliurin prèviament factures amb caràcter previ al seu venciment.

(iii) En el cas d’un préstec el deute del client es redueix mitjançant les amortitzacions o devolució parcial de la quantitat prestada. La devolució total d’aquesta quantitat suposarà la cancel·lació del préstec. En el cas de la pòlissa de crèdit per a bestreta de factures, l’import disposat es redueix mitjançant el cobrament de les factures que han estat prèviament disposades.

(iv) En el cas del préstec el venciment es produeix en la data estipulada, si bé hi ha la possibilitat de la seva amortització anticipada. En el cas d’una pòlissa de crèdit és usual que se’n pacti la renovació anual.

Finalment, cal assenyalar que la Llei 5/2015 de foment del finançament empresarial contempla un dret de les pimes en el cas que es cancel·li el finançament empresarial per part de l’entitat bancària.

Així, les entitats de crèdit estan obligades a notificar per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció, i amb una antelació mínima de tres mesos, la seva intenció de no prorrogar o extingir el flux de finançament que vinguin concedint a una PIME o de disminuir-lo en una quantia igual o superior al 35 per cent.

El termini de tres mesos assenyalat anteriorment es computarà atenent la data de venciment del contracte de crèdit de més quantia dels que componen el flux de finançament. Les entitats financeres han de complir les següents obligacions de preavís i informació amb els seus clients que tinguin la consideració de PIMES.

Existeixen algunes exclusions a aquesta obligació de preavís; les principals són: quan la durada màxima dels contractes sigui igual o inferior a tres mesos; en el cas de concurs de creditors de la PIME; per resolució del contracte per incompliment de les obligacions per part de la PIME, etc.