De cara a la declaració de l’impost sobre el patrimoni (IP) de l’exercici 2018, els volem recordar que si vostè és titular de participacions o accions en empreses tant cotitzades com no cotitzades, d’acord amb la normativa de l’IP, i sempre que estigui obligat a presentar l’IP, les ha de declarar segons la normativa de l’impost. 

Atenció. Estan obligats a presentar declaració per l’impost sobre el patrimoni les persones físiques en les quals concorri alguna de les següents circumstàncies:

• La seva quota tributària, determinada d’acord amb les normes reguladores d’aquest impost, i una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedissin, resulti a ingressar, o 
• quan, no donant-se l’anterior circumstància, el valor dels seus béns o drets, determinat d’acord amb les normes reguladores de l’impost, resulti superior a 2.000.000 d’euros.

A l’efecte de l’aplicació d’aquest segon límit, s’hauran de tenir en compte tots els béns i drets del subjecte passiu, estiguin exempts o no de l’impost, computats sense considerar les càrregues i gravàmens que en disminueixin el valor, ni tampoc els deutes o obligacions personals dels quals hagi de respondre el subjecte passiu.

Les persones mortes l’any 2018 en qualsevol dia anterior al 31 de desembre, no tenen obligació de declarar per aquest impost. 

Valors cotitzats

Si a 31 de desembre de 2018 era propietari d’accions, bons, deute subordinat o altres valors cotitzats, haurà de valorar-los segons la cotització mitjana de l’últim trimestre de 2018.

A aquest efecte, la relació dels valors negociats en mercats organitzats, amb el seu valor de negociació mitjana corresponent al quart trimestre de 2018, a l’efecte de la declaració de l’impost sobre el patrimoni de l’any 2018 i de la declaració informativa anual sobre valors, assegurances i rendes es recull en l’Ordre HAC/202/2019, de 20 de febrer. 

Vegeu l’ordre: https://www.boe.es/boe/dias/2019/02/28/pdfs/BOE-A-2019-2829.pdf

Valors no cotitzats

Si les seves accions o participacions no cotitzen, la seva valoració serà la següent:

• Si l’últim balanç aprovat ha estat auditat -tant si l’auditoria és obligatòria com voluntària- i l’opinió de l’auditor és favorable, les haurà de valorar segons el valor teòric comptable derivat d’aquest balanç.

• Si la seva empresa no està obligada a auditar-se -o si l’opinió de l’auditor ha estat desfavorable-, la valoració serà el paràmetre més gran dels tres següents: el valor nominal, el valor teòric comptable resultant de l’últim balanç aprovat, o el valor que resulti de capitalitzar al 20% (multiplicar per 5) la mitjana dels beneficis dels tres últims exercicis

Què s’ha d’entendre per “últim balanç aprovat? 

Hisenda interpretava que el balanç a considerar havia de ser l’últim aprovat a la data de la meritació de l’impost (31 de desembre), és a dir en general, el de l’exercici anterior.

No obstant això, sentències de diversos tribunals l’han portat a canviar de criteri. En concret, el Tribunal Suprem (TS) en la sentències de 12 de febrer de 2013 reiterada per una altra posterior de 14 de febrer de 2013, obre una via diferent respecte al criteri de valoració de les accions i participacions no cotitzades en l’impost sobre el patrimoni.

El TS entén que l’expressió «l’últim balanç aprovat» continguda en l’art. 16 de la Llei de l’impost sobre el patrimoni ha de prendre com a punt de referència l’aprovat dins del termini legal per a presentar l’autoliquidació, de manera que si en aquesta data l’exercici que es liquida està aprovat, tot i que això s’hagi esdevingut amb posterioritat a la data de la meritació, no obstant això haurà de ser el tingut en compte per reflectir-se en ell, amb evident millor precisió, el patrimoni que n’és titular el subjecte passiu en la data de la meritació, que és el que constitueix l’objecte específic sobre el qual la Llei estableix el gravamen.

D’acord amb aquesta jurisprudència del TS, l’expressió “últim balanç aprovat” ha de prendre com a punt de referència l’aprovat dins del termini legal per a la presentació o autoliquidació del tribut.

La DGT, seguint aquest criteri, en consulta vinculant de 23 de desembre de 2016 ha assenyalat que s’ha de prendre l’últim balanç aprovat dins del termini voluntari de l’impost (30 de juny), sobre la base d’un millor acostament a la realitat econòmica de la base imposable del tribut.

Atenció. Si ha de valorar les accions o les participacions segons l’últim balanç aprovat, haurà de prendre com a referència l’últim balanç aprovat dins del termini de presentació de l’impost sobre el patrimoni, i no l’últim balanç aprovat en la data de meritació de l’impost.

En la pràctica:

• Haurà d’agafar com a referència el balanç tancat a 31 de desembre de 2018 (que s’ha d’aprovar com a màxim el 30 de juny de 2019, data en què encara està obert el termini de presentació de l’impost).

• Si presenta l’impost sobre el patrimoni abans de la data d’aprovació del balanç de 2018, també podrà seguir el criteri anterior (és possible que vostè ja disposi d’aquest balanç, encara que no estigui aprovat).

• No obstant això, en aquest cas Hisenda també acceptarà la valoració segons el balanç de 2017, ja que en la data de presentació vostè no té per què saber si el balanç de 2018 serà aprovat o no. Per tant, en aquest supòsit encara “pot triar” entre valorar les accions segons el balanç de 2017 o el de 2018.

Què succeeix en cas que el balanç no hagi estat degudament auditat o l’informe d’auditoria no resultés favorable?

En aquest cas, la Llei de l’impost sobre el patrimoni assenyala que la valoració es realitzarà pel  valor més gran dels tres següents:

• Valor nominal.
• Valor teòric resultant de l’últim balanç aprovat.
• Valor resultant de capitalitzar al tipus del 20 per 100 la mitjana dels beneficis de l’entitat en els tres exercicis socials tancats amb anterioritat a la data de la meritació de l’impost (31 de desembre). Dins dels beneficis es computaran els dividends distribuïts i les assignacions a reserves, excloses les de regularització o d’actualització de balanços.

Per al càlcul d’aquesta capitalització es pot utilitzar la fórmula:

Valor = (B1+B2 + B3 /3) x (100/2)

On: B1, B2 i B3 són els beneficis de cadascun dels tres exercicis socials tancats amb anterioritat a la data de meritació de l’impost.

Si ha de valorar les seves accions o participacions segons la mitjana de beneficis, les regles aplicables que ha de tenir en compte són:

• Es prenen com a referència els balanços dels tres últims exercicis tancats amb anterioritat a la meritació de l’impost sobre el patrimoni. Atès que s’esdevingui el 31 de desembre, per a la declaració de 2018 haurà de fer una mitjana dels beneficis de 2015, 2016 i 2017 (el balanç de 2018 es tanca el mateix dia de la meritació, no amb anterioritat.

• Si en algun dels exercicis indicats la societat ha sofert pèrdues, no es tindran en compte per a fer la mitjana. Si existeixen, haurà de computar zero beneficis aquest any, però a l’efecte de fer una mitjana podrà mantenir tres exercicis en el denominador.

Atenció. Per a la correcta aplicació d’aquestes regles de valoració, les entitats estan obligades a subministrar als seus socis, associats o partícips, certificats contenint les valoracions de les seves respectives accions i participacions.

 

Els volem informar de cara a les pròximes Eleccions Generals del 28 d’abril, sobre els permisos que com a empleats estem obligats a concedir als nostres treballadors, els diferents casos i els drets que tenen els treballadors.

Els treballadors que treballin el diumenge 28 d’abril tenen dret a un permís retribuït per a poder votar, que serà més gran o menys en funció de la coincidència del seu horari de treball amb el d’obertura del col·legi electoral.

L’empresa haurà de complir el paper que la normativa electoral li ha reservat, concedint els permisos retribuïts que siguin necessaris perquè la seva plantilla pugui exercir, tant el seu dret al vot (de forma presencial o per correu), com atendre les meses electorals si així els ha tocat per sorteig i fins i tot actuar voluntàriament com apoderats o interventors de les formacions polítiques que es presenten.

El dret a permís per a «el compliment d’un deure inexcusable de caràcter públic i personal, comprès l’exercici del sufragi actiu», seria pel temps indispensable per a això, sempre que no consti en una norma legal o convencional un període determinat, que disposi la durada de l’absència i a la seva compensació econòmica; és el cas de la normativa autonòmica, les comunitats autònomes dictaran les seves disposicions específiques en matèria de jornada laboral i permisos de les persones que intervenen en els processos electorals, sobre la determinació de l’horari laboral del dia de les eleccions per a facilitar el dret de vot dels treballadors.

Atenció. També s’ha consultar la legislació de la seva comunitat autònoma per si disposa alguna cosa sobre aquest tema. Les diferents comunitats autònomes dictaran les seves disposicions específiques en matèria de jornada laboral i permisos de les persones que intervenen en el procés electoral, publicades en els butlletins oficials respectius.

Permisos retribuïts durant la jornada laboral

Els treballadors per compte d’altri, així com els de les Administracions públiques que siguin electors i prestin serveis en una jornada electoral, han de disposar de fins a 4 hores lliures per a exercir el seu dret de vot (art. 13 RD 605/1999). Aquestes 4 hores són retribuïdes i no recuperables i es redueixen proporcionalment a la jornada reduïda, com és el cas dels contractes a temps parcial.

En línies generals es poden donar els següents supòsits:

• Treballadors que el seu horari no coincideixi amb el de la votació (de 9 a 20 hores) o que ho faci per un període inferior a dues hores: no tindran dret a permís retribuït.

• Treballadors que el seu horari coincideixi en dues hores o més i menys de quatre: gaudiran d’un permís retribuït de dues hores.

• Treballadors que el seu horari coincideixi en quatre hores o més però menys de sis: gaudiran de permís retribuït de tres hores.

• Treballadors que el seu horari coincideixi en sis o més hores: gaudiran de permís retribuït de quatre hores.

Horari de treball / horari dels col·legis electorals	Permís retribuït
No coincideix o tan sols en menys de 2 hores	no hi tenen dret
Coincideix més de 2 hores i menys de 4	2 hores
Coincideix en 4 hores o més però menys de 6	3 hores
Coincideix en 6 hores o més	4 hores

Atenció. No respectar els drets dels treballadors el dia de les eleccions, com qualsevol altra vulneració de normes sobre permisos, és una infracció greu sancionable amb multa de 625 i 6.250 euros.

En tots els supòsits anteriors, quan per tractar-se de treballadors contractats a temps parcialque realitzessin una jornada inferior a l’habitual en l’activitat, la durada del permís abans ressenyat es reduirà en proporció a la relació entre la jornada de treball que desenvolupin i la jornada habitual dels treballadors contractats a temps complet en la mateixa empresa.

Correspondrà a l’empresa, sobre la base de l’organització del treball, la distribució del període en què els treballadors disposin del permís per acudir a votar.

Atenció. Tingui en compte que és la seva empresa qui decideix com distribuir els permisos als seus treballadors i a més pot sol·licitar als seus empleats que justifiquin que han emprat el temps del permís a anar a votar. Per a això, els seus treballadors hauran d’aportar el justificant corresponent (model oficial signat pel president de la mesa electoral).

Treballadors que siguin nomenats presidents o vocals de mesa electoral

Tindran dret a un permís retribuït de la jornada completa durant el dia de la votació, si per a ell és laborable. A més, té dret a una reducció de la seva jornada de treball de cinc hores el dia immediatament posterior (és a dir, el dilluns 29 d’abril).

A més cobraran una dieta de 65 euros, dieta que no ha d’assumir l’empresa, sinó que és a càrrec de l’Estat. En aquests casos, l’empresa té dret, que no obligació, a descomptar aquest import del salari del treballador; no obstant això, el percebut no és indemnització sinó dieta, per tant, no es descomptarà del salari del treballador.

Atenció. Valori si decideix realitzar el descompte (per exemple, si la seva empresa es veu obligada a contractar a un treballador que substitueixi a l’escollit com a president en una mesa). En qualsevol cas, tingui en compte que si no el descompta, podrà arribar a convertir-se en un dret adquirit i en la pròxima ocasió en què un altre treballador hagi de complir el seu paper com a membre d’una mesa podria reclamar a la seva empresa que no l’hi descomptés.

L’interventor té els mateixos permisos que el president i els vocals. Quant a l’apoderat, només té dret al permís retribuït corresponent al dia de les eleccions. En cap dels dos casos percep la dieta.

Atenció. Els qui siguin designats suplents tenen permís retribuït per a presentar-se en el col·legi electoral i veure si són necessaris els seus serveis. Si no ho són, hauran de reincorporar-se al seu lloc de treball. I si han d’ocupar el seu lloc en una mesa electoral per absència d’algun dels titulars, llavors tindran dret als permisos que corresponen per ser membre d’una mesa.

El personal al servei de l’administració que es presenti com a candidat a les eleccions podrà, prèvia sol·licitud, ser dispensat del treball durant el temps de durada de la campanya electoral.

Torns de nit

Si algun dels treballadors compresos en aquest apartat hagués de treballar en el torn de nit en la data immediatament anterior a la jornada electoral, l’empresa, a petició de l’interessat, haurà de canviar-li el torn a l’efecte de poder descansar la nit anterior al dia de la votació. Aquest treballador haurà de treballar el torn de nit immediatament posterior a la jornada electoral (és a dir, el que comença aquest mateix dia 28 d’abril), en aquest cas té dret al fet que se li redueixin cinc hores del seu torn.

Si el treballador membre de la mesa electoral, interventor o apoderat hagués de treballar en el torn de nit en la data immediatament anterior a la jornada electoral, l’empresa, a petició de l’interessat, haurà de canviar-li el torn.

Exemple: un treballador és vigilant de seguretat que comença a treballar el diumenge, dia de les eleccions, a les 22 hores. En començar el torn de nit el dia de les eleccions, es considera que treballa el dia de les eleccions i tindrà dret al permís retribuït. A més l’empleat també treballa el dilluns, en torn de nit, començant a les 22 hores, per la qual cosa podrà fer ús de la reducció de 5 hores.

I si he treballat el dissabte?

Els membres de la mesa han d’acudir el diumenge amb independència de la jornada de treball del dia anterior. És a dir que pot passar que es treballi fins a les 23.30 del dissabte i el diumenge s’hagi d’anar a ocupar el lloc de la mesa.

Està cobert si passa alguna cosa estant en la mesa electoral?

Durant tota la jornada electoral els membres que efectivament formen la mesa electoral es poden trobar malament, emmalaltir o tenir un accident. Pel que, independentment de si estan o no coberts d’altra banda, pel fet de ser membre de la mesa s’està protegit per la Seguretat Social, inclosa l’assistència sanitària.

S’està protegit davant tots els riscos que es puguin derivar com a membre o suplent de la mesa, sempre que aquests riscos tinguin relació directa amb les funcions electorals. Pel que un accident en aquestes circumstàncies és considerat un accident de treball.

Els presidents, vocals i suplents de les meses electorals estan protegits davant de les contingències i situacions que es puguin derivar de la seva participació en les eleccions, ja que durant l’exercici de la seva funció estaran assimilats als treballadors per compte d’altri per a la contingència d’accidents de treball (les lesions sofertes amb ocasió o per conseqüència del compliment de la prestació personal obligatòria tindran la consideració d’accident de treball).

La base de cotització serà la base mínima de cotització per als treballadors més grans de divuit anys no especialitzats i el tipus aplicable serà el de l’epígraf 116 de la tarifa vigent de primes, per a la cotització de la Seguretat Social per accidents de treball i malalties professionals.

La cotització estarà a càrrec del Ministeri de l’Interior en les eleccions a Corts Generals, municipals i al Parlament Europeu i dels corresponents òrgans autonòmics en les eleccions d’aquesta naturalesa

L’acció protectora comprendrà assistència sanitària, prestacions recuperadores, prestacions econòmiques en les situacions d’incapacitat temporal, invalidesa, mort i supervivència, i serveis socials.

Les prestacions s’atorgaran amb el mateix abast i condicions que en el règim general de la Seguretat Social i seran compatibles amb qualssevol altres al fet que poguessin tenir dret els membres de les referides meses electorals, obligats a la prestació personal.

Altres qüestions d’interès

El treballador ha de preavisar a l’empresa? 

Si el seu treballador faltarà al seu lloc de treball (per ser vocal, interventor, president, etc.), té l’obligació de preavisar a la seva empresa amb temps suficient perquè pugui planificar la seva activitat. Tingui en compte que la designació com a president i vocal de la mesa ha de ser notificada als interessats dels dies 1 al 7 d’abril, és a dir, que el seu treballador té temps més que suficient per a comunicar a la seva empresa que ha estat escollit.

Quant als suplents, una vegada comunicada la designació a presidents i vocals, aquests tenen un termini de 7 dies per a recórrer la decisió. Passats aquests 7 dies, la Junta Electoral de Zona té un termini de 5 dies per a notificar el que procedeixi als que han recorregut i si accepta el recurs, li ho comunica al primer suplent.

Únicament el treballador no podrà avisar amb antelació en una situació excepcional. Si el president de taula no acudeix, és substituït pel seu primer suplent. En cas de faltar també aquest, és substituït pel segon suplent i si aquest tampoc ha acudit pren possessió com a president el primer vocal, o el segon vocal per aquest ordre. Els vocals que no acudeixin o que passen a ser presidents són substituïts pels seus suplents. Com que la mesa nom es pot constituir sense la presència d’un president i dos vocals, en el cas que no es pugui complir aquest requisit la Junta Electoral de Zona podrà designar lliurement a les persones que hauran de constituir la mesa electoral, i fins i tot pot ordenar que en formi part algun dels electors que es trobi present en el local. En aquest cas, si li toca a un dels seus treballadors, evidentment només podrà avisar en aquest mateix moment.

I si el treballador està de viatge per feina?

Si el seu treballador està de viatge per feina en la data de les eleccions o bé té previst iniciar un viatge el dia de la data, pot recórrer la seva designació. Per a això, disposa d’un termini de 7 dies des que rebi la notificació. El treballador haurà d’al·legar davant la Junta Electoral de Zona la causa que li impedeix complir amb la seva obligació i aportar tota la documentació que consideri oportuna (per exemple bitllets d’avió, impossibilitat que el substitueixi un altre treballador en el viatge a través d’un certificat expedit per la seva empresa, etc.). En la notificació que rebi el treballador se li indicarà el termini per a recórrer, documentació que ha d’aportar, etc. Una vegada presentat el recurs, la Junta Electoral notificarà el que procedeixi en el termini de 5 dies.

Atenció. La seva empresa no pot coaccionar al treballador perquè recorri la seva designació. Si no vol fer-ho, no podrà obligar-lo ni tampoc prendre cap mena de represàlia contra ell. Ja que ser nomenat membre d’una mesa electoral és un deure inexcusable de caràcter públic i personal.

Es poden negar els empleats a realitzar un viatge de feina que coincideixi amb la data de les eleccions? 

Un dels nostres principals clients estrangers ha convocat una reunió a la qual haurien d’assistir varis dels nostres empleats per a debatre possibles projectes de col·laboració a curt i mitjà termini. El problema és que les dates del viatge obliguen a estar fora d’Espanya just el dia de les eleccions. Els empleats es poden negar a desplaçar-se al·legant que no podrien anar a votar?

Els seus empleats poden negar-se a realitzar el viatge si això els impedeix exercir el seu dret al vot, ja que es tracta d’un dret recollit expressament en la Constitució. La seva empresa no pot coaccionar als treballadors perquè realitzin el viatge.

Tingui en compte que no respectar els drets dels treballadors el dia de les eleccions es considera com una infracció greu sancionable amb multa de 626 i 6.250 euros.

A més, en aquest cas, en tractar-se d’un dret protegit constitucionalment, no s’aplica el principi “solve et repete” (obeeix i després reclama), per la qual cosa el treballador es pot negar a fer el viatge i la seva empresa no el pot sancionar.

I si el treballador vol votar per correu?

Els treballadors que desitgin votar per correu disposen d’un permís retribuït de fins a 4 hores per a realitzar la sol·licitud de certificació acreditativa de la seva inscripció en el cens com per a la remissió del vot per correu (un màxim de 4 hores per a realitzar les dues gestions, tenint en compte que els horaris de les oficines de correus són molt amplis). Aquest permís es redueix proporcionalment en cas de treballadors amb contractes a temps parcial o jornada reduïda. Tingui en compte que el seu treballador té de termini per votar per correu fins al 24 d’abril. Haurà d’anar personalment a qualsevol oficina de Correus i emplenar l’imprès corresponent.

La seva empresa pot demanar al treballador que li justifiqui, a través de certificat emès per l’oficina de Correus, que ha acudit a votar.

 

 

Com ja l’hem anat informant, s’ha publicat al BOE de 16 de març de  2019 la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari (coneguda com la nova “Llei hipotecària”) que entre altres mesures, aclareix definitivament qui ha de pagar les despeses de constitució d’una hipoteca, si el banc o el client. 

Aquesta llei entrarà en vigor el pròxim 16 de juny de 2019. No obstant això, si pròximament ha de signar una hipoteca, pot utilitzar aquests canvis que introdueix la norma com a argument per a negociar que el banc assumeixi ja aquestes despeses.

A qui correspon les despeses del préstec a partir del 16 de juny de 2019?

La llei estableix les despeses que corresponen al banc i les que corresponen al client, que es comprovaran pel notari que autoritzi l’escriptura.

En concret, les despeses es distribuiran de la següent manera:

• Notari. El banc haurà de pagar l’aranzel notarial de l’escriptura de préstec hipotecari (les còpies, qui les sol·liciti).

• Registre i gestoria. El banc també assumirà les despeses d’inscripció de la hipoteca en el registre, així com els de gestoria.

• Impost. Respecte a l’impost sobre actes jurídics documentats (AJD), aquesta llei es remet a la normativa fiscal, que en l’actualitat estableix que l’ha de pagar el banc.

• Taxació. L’únic cost que anirà a càrrec del client és la despesa de taxació de l’immoble. Així mateix, es permet que el banc cobri una comissió d’obertura, però ha d’englobar totes les despeses d’estudi, tramitació o concessió del préstec.

Respecte a les hipoteques anteriors, el Tribunal Suprem va dictaminar (sentència de 23-01-2019) que, en relació amb les despeses de notari, el cost de la matriu de l’escriptura s’havia de pagar per meitats (les còpies, qui les sol·licités), que el banc havia de pagar les despeses d’inscripció en el registre, i que les despeses de gestoria es repartien al 50%. Per tant:

• Si en el passat va signar una hipoteca i va assumir la totalitat d’aquestes despeses, reclami extrajudicialment la devolució seguint els criteris exposats.

• Després de la sentència esmentada, és possible que els bancs acceptin aquesta devolució.

L’àmbit espacial d’aplicació de la prohibició de pagaments en efectiu per sobre de 2.500 euros es limita al territori espanyol (art. 8.1 Codi Civil). Per això, les operacions realitzades i pagades fora del territori espanyol no es troben afectades per aquesta limitació.

Però, a l’efecte de prova, no és suficient la mera al·legació per part de la persona o entitat amb domicili fiscal en territori espanyol que el pagament s’he efectuat a l’estranger. L’AEAT podrà exigir que es justifiqui que els pagaments superiors a 2.500 euros s’han satisfet efectivament a l’estranger.

En concret, pot exigir que el pagador amb domicili fiscal en territori espanyol justifiqui que disposava d’efectiu suficient a l’estranger per a efectuar aquest pagament o que, si escau, s’ha presentat la declaració prèvia sobre moviments de mitjans de pagament per entrades o sortides en territori nacional d’efectiu a què es refereix l’art. 2.3 del Reial decret 925/1995, de 9 juny.

A l’efecte del límit de 15.000 euros per a la limitació als pagaments en efectiu per un pagador persona física que no actuï en qualitat d’empresari o professional, qui i com justifica que el pagador no té domicili fiscal a Espanya?

Perquè un pagament per quantia entre 15.000 i 2.500 euros es pugui realitzar en efectiu, el pagador ha de justificar que és una persona física que no té domicili fiscal a Espanya i, de les característiques de l’operació, s’ha de desprendre que no actua en qualitat d’empresari o professional. Si el pagador no justifica el seu domicili a l’estranger, el cobrador haurà d’exigir-li que el pagament s’efectuï per un mitjà diferent a l’efectiu. L’AEAT podrà exigir al cobrador que acrediti que es van complir els requisits perquè aquest pagament superior a 2.500 euros es realitzés en efectiu, per la qual cosa haurà de conservar-ne la justificació.

La justificació del domicili fiscal del pagador es podrà efectuar per qualsevol mitjà de prova admissible en dret. Per exemple, amb el passaport o qualsevol altra prova documental suficient que li sigui facilitada o exhibida pel no resident i de la qual en quedi constància.

Quin límit de pagaments en efectiu correspon a les operacions efectuades en territori espanyol per una persona que justifiqui no tenir domicili fiscal a Espanya?

L’import pel qual no es pot pagar en efectiu és de 15.000 euros o el seu contra valor en moneda estrangera quan el pagador és una persona física que justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya i no actuï en qualitat d’empresari o professional.

Per tant:

– Si cap de les parts que intervenen en l’operació han actuat en qualitat d’empresari o professional, l’operació no es troba sotmesa a la limitació.

– Si el pagador és una persona jurídica o té domicili fiscal en territori espanyol o actua en qualitat d’empresari o professional, el límit serà de 2.500 euros.

– Si el pagador és persona física i no té domicili fiscal en territori espanyol i no actua en qualitat d’empresari o professional, el límit serà de 15.000 euros.