Alerta setmanal de continguts (setmana 19 del 2023)

En el Butlletí Oficial de les Corts Generals (Congrés dels Diputats) s’ha publicat el projecte de llei de famílies, en el qual s’inclouen diverses mesures fiscals, on destaca la modificació del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, a fi de possibilitar l’extensió de les bonificacions en l’impost sobre béns immobles (IBI) que es prevegin per a famílies amb majors necessitats de suport a la criança a altres casos equiparats.

Bonificació de fins al 90%

Fins ara la Llei d’hisendes locals estableix que les ordenances fiscals podran regular una bonificació de fins al 90% de la quota íntegra de l’impost a favor d’aquells subjectes passius que ostentin la condició de titulars de família nombrosa.

Amb la nova regulació prevista perquè s’aprovi en el 2023, s’estableix que les ordenances fiscals podran regular una bonificació de fins al 90% de la quota íntegra de l’IBI a favor d’aquells subjectes passius que ostentin la condició de titulars de família amb més necessitats de suport a la criança o equiparades d’acord amb el que es preveu en la Llei 40/2003, de protecció a les famílies amb majors necessitats de suport a la criança.

L’ordenança haurà d’especificar la classe i característiques dels béns immobles al fet que afecti, durada, quantia anual i altres aspectes substantius i formals d’aquesta bonificació, així com les condicions de compatibilitat amb altres beneficis fiscals.

Protecció a les famílies amb major necessitats de suport a la criança.

Com a novetats que inclou el projecte de llei de famílies, la Llei 40/2003 passa a denominar-se «Llei de protecció a les famílies amb majors necessitats de suport a la criança» i, d’aquesta manera, s’estén la protecció en incloure un nou concepte legal de família amb especial necessitat de suport: s’afegeix als tutors, acollidors o guardadors; en els supòsits equiparats es fixa el grau de discapacitat en el 33% en lloc del vigent 65% per cent i s’inclou en les situacions familiars en què existeixi un sol progenitor amb dos fills.

Es regulen també els supòsits de custòdia compartida, perquè puguin coexistir dos títols en casos de ruptura de la convivència i es pugui figurar en dues unitats familiars, i s’equiparen les parelles de fet a les matrimonials en el tracte legal, de manera que podran figurar conjuntament en el títol.

En general, s’incorpora una nova regulació més beneficiosa de les categories en què es classifiquen les famílies, amb ampliació de supòsits i modificació de llindars:

• En la categoria especial, per a famílies amb majors necessitats de suport a la criança, es redueix el nombre de fills exigits per a accedir de cinc a quatre fills, i de quatre a tres en cas de part múltiple;
• S’afegeix a les situacions familiars en què existeixi un sol progenitor amb dos fills o més, així com quan el progenitor tingui reconeguda una discapacitat o incapacitat per a treballar o sigui una persona en situació de dependència.
• A més, en coherència amb la reducció en el nombre de fills, les unitats familiars amb tres fills poden accedir a la categoria especial per la via d’ingressos reduïts (no superació en còmput anual del cent cinquanta per cent de l’IPREM vigent, com a nou llindar, incloses les pagues extraordinàries).
• La resta d’unitats familiars s’englobarien en la categoria general.

Com ja deu saber, el plus de transport són uns diners que rep el treballador per part de l’empresa per a compensar les despeses que es generen pel desplaçament per a anar a treballar. Habitualment ve reconegut en el conveni col·lectiu, amb diferents denominacions, com a plus distància, plus extrasalarial, plus d’ajuda al transport, etc., però si compensen les despeses que suposa anar de casa a la feina i tornar, seran un plus de transport. La quantia, si és fixa o no, mensual o diària, dependrà del que indiqui el conveni col·lectiu.

Si es té dret al plus de transport, ha d’estar indicat en la nòmina, especificat clarament com a plus de transport.

Naturalesa extrasalarial

El plus de transport no té naturalesa salarial, ja que la seva finalitat és compensar la despesa del treballador pels desplaçaments entre el centre de treball i el seu domicili. Per tant, no s’ha de computar com a salari a l’efecte de calcular indemnitzacions. Això, tret que realment els seus empleats no incorrin en despeses a l’hora de desplaçar-se. En aquest cas al·legaran que el plus no té naturalesa compensatòria i que s’ha d’incloure en la indemnització.

Així mateix, encara que aquest concepte sigui extrasalarial, cotitza en la seva integritat a la Seguretat Social.

Verifiqui el conveni col·lectiu

L’import i els mateixos requisits del plus estaran determinats en el conveni col·lectiu. Així, la norma convencional no sols determinarà la quantitat, sinó que també podrà especificar les mensualitats de pagament, etc.

Pot passar que el conveni col·lectiu no especifiqui res quant a la distància de l’habitatge del treballador al centre de treball: s’ha d’abonar sempre el plus de transport independentment que els treballadors hagin d’agafar o no transport?

O en el cas que el treballador visqui a 200 metres del centre de treball, l’empresari podria decidir no pagar-li aquest plus perquè no ha d’utilitzar cap transport per arribar a la feina.

Pot succeir que el conveni col·lectiu concret no distingeixi ni es conceptuï com a requisits per a la meritació i abonament del citat plus que el treballador visqui a una distància determinada, sinó que el manté com un dret de tots els treballadors, de qualsevol dels grups professionals, estiguin contractats a temps complet o parcial. Per tant, el plus de transport caldrà abonar-lo sempre, sense distingir el fet que el treballador efectuï una veritable despesa de transport o no des del seu domicili al centre de treball.

Una altra qüestió diferent que es pogués plantejar com, a tall d’exemple, en un judici per acomiadament, és si el plus de transport abonat a un treballador en un cas concret té una veritable naturalesa extrasalarial (compensa una despesa real, art. 26.2 ET) o bé amaga un concepte salarial (26.1 ET) a ser inclòs en l’import del salari base de càlcul d’una hipotètica indemnització (pretensió que, òbviament, mantindria l’empleat acomiadat en qüestió).

En aquest escenari, sí que es podrien entrar a dilucidar qüestions com ara si el treballador vivia o no al costat del centre de treball, si se li abonava també en les pagues extraordinàries o fins i tot també durant les vacances.

Però el dret i els requisits d’abonament, com s’ha detallat, els determina i detalla el conveni col·lectiu, sense que l’empresari pugui decidir o delimitar més requisits que els que marqui el mateix conveni.

Es veu reduït el plus de transport en contractes a temps parcial?

Si el plus de transport té la consideració de plus salarial caldrà atendre el que es preveu en el conveni col·lectiu d’aplicació.

Per contra, si té la consideració de plus extrasalarial dependrà de si el treballador ha de desplaçar-se al centre de treball no.

I què passa amb els períodes de vacances? 

El plus de transport compensa les despeses que es té per anar a treballar, per la qual cosa en vacances, com que no s’ha d’anar a treballar, no es rep el plus de transport. Es rep normalment 11 mesos a l’any, però alguns convenis poden permetre que es prorrategi aquest plus en les 12 nòmines anuals, és a dir, que es rebi 11 vegades el plus, però la quantia total es divideix en les 12 nòmines.

S’ha d’incloure en les pagues extra?

Tampoc. Les pagues extra es reben amb les nòmines de juny (o juliol) i desembre, i el plus de transport es rebrà aquests mesos en les nòmines normals.

Normalment, els convenis indiquen quins conceptes s’inclouen en les pagues extra, i el plus de transport no hi acostuma a estar inclòs, en compensar unes despeses que ja estan compensades en les nòmines mensuals.

El Títol X del Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei concursal regula la qualificació del concurs.

Aquesta regulació aparentment senzilla que comença amb un lacònic article 441 que estableix que «el concurs es qualificarà de fortuït o com a culpable», es dificulta amb el desenvolupament normatiu i la mateixa realitat de les coses, que moltes vegades situa a la mateixa legislació en vèrtexs incòmodes i zones grises que són més complicats de resoldre que amb la lectura del text legal.

Concurs culpable

Com a regla general s’estableix que per a considerar un concurs culpable hi ha d’haver dol o culpa greu del deutor, o de l’administrador en el cas de la persona jurídica. No obstant això, la llei també recull una sèrie de supòsits especials en els quals en tot cas el concurs serà qualificat de culpable, així com presumpcions de culpabilitat.

El concurs sempre serà qualificat de culpable quan concorri alçament de béns o qualsevol acte que dificulti un embargament o execució; també quan durant els dos anys anteriors a la declaració del concurs haguessin sortit béns del patrimoni de manera fraudulenta. Segueixen en la llista altres supòsits com que abans de la data de declaració del concurs el deutor hagués realitzat qualsevol acte jurídic dirigit a simular una situació patrimonial fictícia o la comissió d’inexactitud greu o falsedat en qualsevol dels documents. Finalment, l’article 443 recull dos supòsits especials més l’incompliment substancial de l’obligació de gestió de comptabilitat o l’existència d’una comptabilitat doble i l’obertura de la liquidació acordada d’ofici per incompliment del conveni per culpa de causa imputable al concursat.

A aquests supòsits especials afegeix l’article 444 les tres presumpcions de culpabilitat: l’incompliment de la sol·licitud de declaració del concurs, l’incompliment del deure de col·laboració amb el jutge o l’administració concursal i la irregularitat en els comptes anuals en els tres últims exercicis previs a la declaració de concurs.

Com es veu, no es tracta de supòsits massa delimitats ni definits, per la qual cosa moltes actuacions dutes a terme pels administradors podrien entrar dins de les corresponents a un concurs culpable, i això implica que s’ha de ser absolutament cautelós i procedir de manera previnguda davant una possible situació d’insolvència. Una actuació poc ràpida en aquest sentit ja podria ser susceptible de ser qualificada de culpable.

Còmplices

A més, l’article 445 inclou la figura dels còmplices, que són persones a les quals s’estén la responsabilitat quan es consideri que han col·laborat amb les seves actuacions al fet que el concurs sigui declarat com a culpable. Als còmplices s’estenen els efectes de la sentència de qualificació culpable, article 455, com són la inhabitació per a administrar béns d’altri o representar a qualsevol persona durant un període de 2 a 15 anys; la pèrdua de dret com a creditors concursals o de la massa, la devolució de béns indegudament obtingut de la massa activa i fins i tot la indemnització pels danys i perjudicis causats.