L’informem que al BOE del dia 16 de juny, i amb efectes des del dia 26 de juny de 2020, s’ha publicat l’Ordre HAC/530/2020, de 3 de juny, que desenvolupa la disposició final desena de la Llei 34/2015, de 21 de setembre, de modificació parcial de la Llei 58/2003 General Tributària, per la qual s’aproven els models 770, «Autoliquidació d’interessos de demora i recàrrecs per a la regularització voluntària prevista en l’article 252 de la Llei General Tributària» i 771 «Autoliquidació de quotes de conceptes i exercicis sense model disponible en la seu electrònica de l’AEAT per a la regularització voluntària prevista en l’article 252 de la Llei General Tributària», i s’estableixen les condicions i el procediment per a la seva presentació.

La Llei 34/2015, de 21 de setembre, de modificació parcial de la LGT va introduir un nou article 252 i va habilitar, en la seva disposició final desena, l’aprovació dels models per a la regularització voluntària del deute tributari previst en l’article 252 de la LGT, en casos de delictes contra la Hisenda Pública.

Per instrumentar aquesta regularització voluntària, l’article 252 distingeix dos tipus de tributs, en coherència amb la configuració legal que l’ordenament jurídic tributari efectua en matèria del seu reconeixement, liquidació i pagament:

• Tributs que han de ser objecte d’autoliquidació pels obligats tributaris, com ara, entre altres, l’IRPF, l’IRNR, l’IS o l’IVA.
• Tributs que s’exigeixen mitjançant la presentació de declaracions pels obligats tributaris i posterior liquidació practicada per l’Administració Tributària.

Aquesta norma que estem ressenyant és aplicable, exclusivament, als tributs que són objecte del procediment d’autoliquidació, la resta queden subjectes al règim general, i com hem assenyalat anteriorment aprova els següents models:

• Model 770 destinat a l’autoliquidació i ingrés d’interessos de demora i recàrrecs legalment reportats per a la regularització voluntària, en relació, exclusivament tal com hem indicat anteriorment, amb aquells tributs sotmesos al procediment d’autoliquidació.
• Model 771 destinat a l’autoliquidació i ingrés de quotes corresponents a conceptes impositius i exercicis, el model de presentació dels quals no es trobi disponible en la seu electrònica de l’Agència Tributària en aquest moment, i que el seu emplenament del es realitzarà d’acord amb l’ordre ministerial que va aprovar el respectiu model de presentació.

Aquests models els podran presentar els obligats tributaris que procedeixin al complet reconeixement i pagament del deute tributari abans que se’ls hagués notificat l’inici d’actuacions de comprovació o investigació tendents a la determinació del deute tributari objecte de la regularització o, en el cas que aquestes actuacions no s’haguessin produït, abans que el Ministeri Fiscal, l’Advocat de l’Estat o el representant processal de l’administració autonòmica, foral o local de què es tracti, hi interposi una querella o denúncia en contra, o abans que el Ministeri Fiscal o el Jutge d’Instrucció realitzin actuacions que li permetin tenir coneixement formal de l’inici de diligències.

Es presentarà un model 770 i, si escau, un model 771, per cada concepte impositiu i exercici o fet imposable que es pretengui regularitzar, tenint en compte, a aquest efecte, les normes per determinar la quantia de la quota defraudada el que es disposa en l’article 305.2 del Codi Penal.

Finalment, assenyalar que aquests models estaran disponibles exclusivament en format electrònic a través d’internet i per a tots dos, existeix la possibilitat d’aportar la documentació que s’estimi convenient per emparar les dades que s’hi consignen, a través de la seu electrònica de l’AEAT, accedint al tràmit d’aportació de documentació complementària que correspongui segons el procediment assignat a cada model.

La finalització del reconeixement de la prestació extraordinària per cessament d’activitat el 30 de juny ha generat una situació d’incertesa en aquest col·lectiu. No obstant això, volem informar-los que el Govern té la intenció d’ampliar aquesta ajuda més enllà del 30 de juny 2020, tal com succeirà amb els ERTO de força major per als assalariats. Així ho va confirmar el Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, durant una roda de premsa telemàtica oferta en el Consell General d’Economistes i on va assegurar que encara no es poden confirmar les condicions en les quals es prorrogarà aquesta ajuda, ja que encara s’està acordant amb els agents socials, les associacions de representants dels treballadors autònoms, i que a més ha de passar el filtre de la Comissió Delegada d’Assumptes Econòmics.

La prestació extraordinària va ser introduïda en ple estat d’alarma pel Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, per cobrir «la finalització de l’activitat provocada per una situació en tot cas involuntària».

La seva durada es vincula necessàriament a la de l’estat d’alarma, que la seva sisena i última pròrroga té un termini de vigència del 8 al 21 de juny. Tenint en compte la normativa dictada en el període de crisi sanitària i excepte acord en contra, el 30 de juny finalitzarà la vigència de la prestació.

Propostes del col·lectiu d’autònoms per prorrogar-ne la prestació

Les principals associacions de treballadors autònoms, ATA, UPTA i UATAE han sol·licitat als ministres d’Economia, Treball i Inclusió desvincular a l’estat d’alarma la durada de la prestació extraordinària, així com l’exoneració del pagament de la quota d’autònoms. Aquestes associacions fonamenten les seves demandes en la decisió de l’executiu de permetre, mitjançant acord del Consell de Ministres, la pròrroga d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per a determinats sectors d’activitat, en funció de les dades que recull periòdicament la comissió de seguiment tripartida laboral; també posen com a exemple la situació particular de col·lectius amb característiques similars que sí que han vist protegits els seus drets (com els treballadors assalariats fixos discontinus).

Per això, s’ha reclamat:

• La pròrroga de la prestació, en alguns casos fins al 31 de desembre.
• El seu manteniment fins que les xifres de facturació permetin al col·lectiu disposar dels recursos econòmics per encarar la nova normalitat amb mínimes garanties, i perquè puguin assumir les despeses que generen els seus negocis.
• L’ús de la prestació vinculada a les restriccions no voluntàries o sobrevingudes sobre l’activitat, així com un criteri de descens dels ingressos.
• L’estudi particularitzat de cada cas, ja que una mateixa activitat pot no presentar la mateixa casuística que una altra en funció del territori i l’entorn en què es desenvolupa.
• Definir la prestació extraordinària en períodes trimestrals, per facilitar a les mútues el control del compliment dels requisits pel que fa a la reducció d’ingressos a través de les declaracions trimestrals de tributs.

Quant al procediment que oficialment van sol·licitar en el seu moment les associacions ATA i UPTA de manera conjunta per a una «nova prestació extraordinària», distingeix:

• La possibilitat de pròrroga de la prestació extraordinària mitjançant l’acord del Consell de Ministres, a partir del 30 de juny.
• L’accés de treballadors que, estant afiliats i en situació d’alta i havent-la mantingut durant el segon trimestre del 2020, no siguin beneficiaris de la prestació extraordinària per cessament d’activitat i es trobin en un dels següents supòsits: veure la seva activitat afectada per restricció deguda a mesures i protocols sanitaris més enllà del 30 de juny; i que els seus ingressos s’hagin vist reduïts almenys en un 75% en el segon trimestre del 2020 respecte al primer trimestre d’enguany. S’hauria de mantenir l’afiliació i la situació d’alta durant el període de cobrament d’aquesta nova prestació.
• La incorporació de treballadors autònoms no beneficiaris de la prestació extraordinària per cessament d’activitat que, estant afiliats i en situació d’alta a 31 de maig (recordem que la sol·licitud al Govern es va materialitzar en aquest mes) no hagin sol·licitat la prestació, i els treballadors que acreditin haver cotitzat, almenys, 90 dies entre l’1 d’abril i el 31 d’octubre de 2019 (activitats de temporada), sempre que compleixin algun dels requisits assenyalats en el paràgraf anterior i mantinguin l’afiliació i l’alta.
• Una prestació extraordinària de cessament d’activitat des del 30 de setembre al 31 de desembre, quan persisteixi el fet causant que va motivar la seva concessió en el trimestre anterior (aquest cas portaria únicament a l’exoneració del 50% de la quota de Seguretat Social, i no a la que seria general en aquesta proposta, del 75%).

Per als supòsits de no renovació automàtica, els tràmits s’iniciarien amb un termini de sol·licitud durant els deu primers dies hàbils del mes de juliol, davant la mútua corresponent i aportant una declaració responsable. Les mútues emetrien una resolució provisional de concessió, que donaria dret al cobrament de la prestació, sense perjudici de la revisió posterior.

Per tant, la principal reclamació s’estendria, segons aquesta proposta, fins al 30 de setembre, preveient a més que mitjançant acord del Consell de Ministres es pugui prorrogar encara més fins a final d’any, en atenció a les restriccions de l’activitat per raons sanitàries que subsisteixin arribada aquesta data.

D’altra banda, i a part de l’extensió temporal de la prestació, també s’ha instat un subsidi especial per a autònoms vinculats a activitats estacionals i incentius fiscals, entre moltes altres propostes.

Fins al moment, i sense perjudici de mesures de reforç per a determinats col·lectius (treballadors agraris, artistes en espectacles públics, etc.) no s’ha adoptat la mesura de prorrogar la prestació extraordinària, ni l’adopció de plans a llarg termini que atenguin els múltiples factors que afecten els autònoms.

En conseqüència, aquests treballadors es troben davant la fi de la prestació extraordinària i una situació d’incertesa i inseguretat, donades les dificultats de molts sectors d’activitat econòmica i tenint en compte que la reobertura dels seus negocis comporta una sèrie de costos laborals i despeses que no podrien compensar-se sense aquest suport.

Recordem que la prestació és una mesura més de protecció, que n’acompanya d’altres com el reconeixement i pagament d’ajudes, crèdits ICO (sol·licitats per més d’un milió d’autònoms), microcrèdits, la moratòria en el pagament de les quotes o l’ajornament dels deutes amb la Seguretat Social, així com diverses línies de subvenció estatals i autonòmiques

L’informem que el Consell de Ministres del passat 16 de juny ha activat el cinquè i últim tram de la Línia d’Avals ICO aprovada el passat 17 de març per garantir la liquiditat d’empreses i autònoms.

Al BOE del dia 17 de juny 2020 s’ha publicat la Resolució de 16 de juny de 2020, de la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, per la qual es publica l’acord del Consell de Ministres de 16 de juny de 2020, pel qual s’estableixen els termes i condicions del cinquè tram de la línia d’avals a préstecs concedits a empreses i autònoms, a préstecs concedits a pimes i autònoms del sector turístic i activitats connexes, i finançament concedit a empreses i autònoms per a l’adquisició de vehicles de motor de transport per carretera d’ús professional, i s’autoritzen límits per adquirir compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs.

En aquesta ocasió es mobilitzen 15.500 milions d’euros, dels quals 7.500 milions es destinen a autònoms i pimes, 2.500 es reserven al sector turístic i 500 seran per a adquisició de vehicles d’ús professional, amb la finalitat d’impulsar la renovació del parc de vehicles i fomentar la mobilitat sostenible.

Fins al passat 14 de juny s’han posat a la disposició de les empreses espanyoles més de 69.000 milions d’euros a través de 565.110 operacions. Els principals beneficiaris han estat pimes i autònoms, que han subscrit, fins ara, el 98% del total dels préstecs aprovats, i el sector turístic és el que ha rebut una línia de finançament més elevada, segons es va indicar en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Característiques de la línia d’avals

El cinquè tram de la línia d’avals manté les mateixes característiques i la mateixa manera de tramitació dels anteriors per als préstecs destinats a empreses i autònoms. Podran sol·licitar aquests avals fins al 30 de setembre de manera exclusiva les empreses afectades pels efectes econòmics de la COVID-19, sempre que els sol·licitants no estiguessin en situació de morositat a 31 de desembre de 2019 i en procediment concursal a 17 de març de 2020.

La distribució de la línia d’avals per a autònoms i empreses entre els operadors es durà a terme amb els mateixos criteris que els establerts en els trams anteriors, en funció de la quota de mercat comunicada per cada entitat financera al Banc d’Espanya a tancament del 2019.

El volum màxim assignat per a cada entitat serà vàlid fins al 30 de juny. A partir d’aquesta data, els imports d’aval assignats i no utilitzats per les entitats es distribuiran entre la resta d’operadors, de manera proporcional a l’import d’aval que haguessin utilitzat fins a aquesta data.

Els imports destinats als sectors del turisme i l’automòbil es distribuiran a demanda en funció dels crèdits aprovats per les entitats financeres.

Vegeu: Resolució de 16 de juny de 2020, de la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, per la qual es publica l’acord del Consell de Ministres de 16 de juny de 2020, pel qual s’estableixen els termes i condicions del cinquè tram de la línia d’avals a préstecs.