Com ja li hem estat informant, el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per afrontar l’impacte econòmic i social del COVID-19 preveu una prestació extraordinària per cessament d’activitat per als afectats per declaració de l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, amb la finalitat de protegir el cessament temporal o disminució de l’activitat provocada per una situació en tot cas involuntària.

Atenció. Aquesta prestació extraordinària s’estén a tots els treballadors autònoms, estiguin protegits o no per la prestació de cessament d’activitat prevista en la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), sempre que compleixin les condicions i requisits previstos en la seva regulació.

Criteri 5/2020 de la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social

A fi d’evitar els dubtes que la prestació extraordinària per cessament d’activitat pogués suscitar, la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social ha adoptat el Criteri 5/2020, de 20 de març.

A continuació li expliquem els dubtes que ha resolt:

1. A qui s’aplica?

Independentment que hagin cotitzat o no per la contingència de cessament d’activitat, és aplicable al règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònom.

És a dir, a les persones físiques més grans de divuit anys que realitzin de manera habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, donin o no ocupació a treballadors per compte d’altri, en els termes i condicions que es determinin en la LGSS  i en les seves normes d’aplicació i desenvolupament.

Es declaren expressament compresos en aquest règim especial:

a) Els treballadors inclosos en el sistema especial per a treballadors per compte propi agraris.

b) Els qui exerceixin les funcions de direcció i gerència que comporta l’acompliment del càrrec de conseller o administrador, o prestin altres serveis per a una societat de capital, a títol lucratiu i de manera habitual, personal i directa, sempre que en posseeixin el control efectiu, directe o indirecte. S’entendrà, en tot cas, que es produeix aquesta circumstància, quan les accions o participacions del treballador suposin, almenys, la meitat del capital social.

Es presumirà, excepte prova en contra, que el treballador posseeix el control efectiu de la societat quan concorri alguna de les següents circumstàncies:

1r Que, almenys, la meitat del capital de la societat per a la qual presti els seus serveis estigui distribuït entre socis amb els quals convisqui i als qui es trobi unit per vincle conjugal o de parentiu per consanguinitat, afinitat o adopció, fins al segon grau.

2n Que la seva participació en el capital social sigui igual o superior a la tercera part.

3r Que la seva participació en el capital social sigui igual o superior a la quarta part, si té atribuïdes funcions de direcció i gerència de la societat.

En els supòsits en què no concorrin les circumstàncies anteriors, l’administració podrà demostrar, per qualsevol mitjà de prova, que el treballador disposa del control efectiu de la societat.

c) Els socis industrials de societats regulars col·lectives i de societats comanditàries als quals es refereix l’article 1.2.a) de la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’estatut del treball autònom.

d) Els comuners de les comunitats de béns i els socis de societats civils irregulars, tret que la seva activitat es limiti a la mera administració dels béns posats en comú, als quals es refereix l’article 1.2.b) de la Llei 20/2007, d’11 de juliol.

e) Els socis treballadors de les societats laborals quan la seva participació en el capital social juntament amb la del seu cònjuge i parents per consanguinitat, afinitat o adopció fins al segon grau amb els quals convisquin arribi, almenys, al 50 per cent, tret que acreditin que l’exercici del control efectiu de la societat requereix el concurs de persones alienes a les relacions familiars.

f) Els treballadors autònoms econòmicament dependents als quals es refereix la Llei 20/2007, d’11 de juliol.

g) Els qui exerceixin una activitat per compte propi, en les condicions establertes en l’apartat 1, que requereixi la incorporació a un col·legi professional, sense perjudici del que es preveu en la disposició addicional divuitena de la LGSS

h) Els membres del Cos Únic de Notaris.

i) Els membres del Cos de Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles, així com els del Cos d’Aspirants.

j) Les persones incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, que prestin serveis, a temps complet, en els serveis de salut de les diferents comunitats autònomes o en els centres dependents de l’Institut Nacional de Gestió Sanitària, per les activitats complementàries privades que realitzin i que determinin la seva inclusió en el sistema de la Seguretat Social, sense perjudici del que es preveu en la disposició addicional divuitena.

k) El cònjuge i els parents del treballador per compte propi o autònom que, conforme a l’assenyalat en l’article 12.1 i en l’apartat 1 de la LGSS, facin treballs de manera habitual i no tinguin la consideració de treballadors per compte d’altri.

l) Els socis treballadors de les cooperatives de treball associat dedicats a la venda ambulant que percebin ingressos directament dels compradors.

m) Qualssevol altres persones que, per raó de la seva activitat, siguin objecte d’inclusió mitjançant norma reglamentària, conforme al que es disposa en l’article 7.1.b) de la LGSS.

2. Quins requisits s’han de complir per accedir al dret a la prestació extraordinària per cessament d’activitat?

Els requisits per accedir al dret a la prestació extraordinària per cessament d’activitat, tant per als treballadors per compte propi o autònoms les activitats dels quals quedin suspeses, com per als treballadors la facturació dels quals en el mes anterior al que se sol·licita la prestació es vegi reduïda, almenys, en un 75% en relació amb la mitjana de facturació del semestre anterior, són els següents:

• Estar afiliats i en alta, en la data de la declaració de l’estat d’alarma, en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms (RETA) o, en el seu cas, en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors de la mar (RETMAR).
• En el cas que la seva activitat no es vegi directament suspesa en virtut del que es preveu en el Reial decret 463/2020, acreditar la reducció de la seva facturació en, almenys, un 75%, en relació amb l’efectuada en el semestre anterior.
• Trobar-se al corrent en el pagament de les quotes a la Seguretat Social. No obstant això, si en la data de la suspensió de l’activitat o de la reducció de la facturació no es complís aquest requisit, l’òrgan gestor convidarà al pagament al treballador autònom perquè en el termini improrrogable de 30 dies naturals ingressi les quotes degudes. La regularització del descobert produirà plens efectes per a l’adquisició del dret a la protecció.

Aquests requisits requereixen delimitar els següents extrems:

1. El Reial decret 463/2020, pel qual es declara l’estat d’alarma, d’acord amb l’indicat en la seva disposició final tercera, va entrar en vigor en el moment de la seva publicació en el «Boletín Oficial del Estado», el 14 de març de 2020, per la qual cosa és aquesta data a la qual es refereix el requisit de la lletra a) de l’article 17.1 del RDL.

Per tant, el sol·licitant, a data de 14 de març, hauria d’estar afiliat i en alta en el RETA o, en el seu cas, en el RETMAR.

2. La reducció de la facturació en el mes natural anterior a la sol·licitud ha de ser d’almenys el 75%, d’acord amb l’indicat en l’article 17.1, en relació amb la mitjana efectuada en el semestre natural anterior a la declaració de l’estat d’alarma, que s’haurà d’acreditar en els termes establerts en l’apartat tres.

Quan el treballador autònom no porti d’alta els 6 mesos naturals exigits per acreditar la reducció dels ingressos, la valoració es durà a terme tenint en compte el període d’activitat.

3. El termini per sol·licitar la prestació és d’1 mes des de l’entrada en vigor; per tant, finalitza el 14 d’abril, sense perjudici que si s’acordés la pròrroga de l’estat d’alarma pel Govern, es puguin modificar les mesures adoptades, de conformitat amb el que es preveu en la disposició final desena del RDL, que estableix que «les mesures previstes en el present reial decret llei mantindran la seva vigència durant el termini d’un mes des de la seva entrada en vigor, sense perjudici que, prèvia avaluació de la situació, es pugui prorrogar la seva durada pel Govern mitjançant reial decret llei».

3. Què hem de saber sobre la documentació?

• L’acreditació de la reducció de la facturació es realitzarà mitjançant l’aportació de la informació comptable que ho justifiqui, i es podrà fer a través de la còpia del llibre de registre de factures emeses i rebudes; del llibre diari d’ingressos i despeses; del llibre registre de vendes i ingressos; o del llibre de compres i despeses.

• Aquells treballadors autònoms que no estiguin obligats a portar els llibres que acrediten el volum d’activitat, hauran d’acreditar la reducció almenys del 75% exigida per qualsevol mitjà de prova admès en dret.

• Tota sol·licitud haurà d’anar acompanyada d’una declaració jurada en la qual es faci constar que compleixen tots els requisits exigits per causar dret a aquesta prestació

4. Quantia de la prestació

Quan es tracti de treballadors autònoms que tinguin la carència per causar dret a la prestació per cessament d’activitat, la quantia de la prestació es determinarà aplicant el 70% a la base reguladora, calculada de conformitat amb el que es preveu en l’article 339 de la LGSS.

Quan no s’acrediti el període mínim de cotització per tenir dret a la prestació, la quantia de la prestació serà equivalent al 70% de la base mínima de cotització de l’activitat exercida pel treballador autònom en el RETA o, en el seu cas, en el RETMAR.

Independentment que el treballador autònom reuneixi o no el període mínim de cotització, l’import de la prestació estarà sempre subjecta als límits de l’article 339.2 de la LGSS.

Article 339 de la LGSS. Quantia de la prestació econòmica per cessament de l’activitat 1. La base reguladora de la prestació econòmica per cessament d’activitat serà la mitjana de les bases per les quals s’hagués cotitzat durant els dotze mesos continuats i immediatament anteriors a la situació legal de cessament. En el règim especial dels treballadors de la mar la base reguladora es calcularà sobre la totalitat de la base de cotització per aquesta contingència, sense aplicació dels coeficients correctors de cotització, i a més, els períodes de veda obligatòria aprovats per l’autoritat competent no es tindran en compte per al còmput del període de 12 mesos continuats i immediatament anteriors a la situació legal de cessament d’activitat, sempre que en aquests períodes de veda no s’hauria percebut la prestació per cessament d’activitat. 2. La quantia de la prestació, durant tot el seu període de gaudi, es determinarà aplicant a la base reguladora el 70 per cent. La quantia màxima de la prestació per cessament d’activitat serà del 175 per cent de l’indicador públic de rendes d’efectes múltiples, excepte quan el treballador autònom tingui un o més fills càrrec seu, i en aquest cas la quantia serà, respectivament, del 200 per cent o del 225 per cent d’aquest indicador. La quantia mínima de la prestació per cessament d’activitat serà del 107 per cent o del 80 per cent de l’indicador públic de rendes d’efectes múltiples, segons que el treballador autònom tingui fills a càrrec seu, o no. 3. A l’efecte de calcular les quanties màxima i mínima de la prestació per cessament d’activitat, s’entendrà que es tenen fills a càrrec, quan aquests siguin menors de vint-i-sis anys, o més grans amb una discapacitat en grau igual o superior al 33 per cent, no tinguin rendes de qualsevol naturalesa iguals o superiors al salari mínim interprofessional exclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries, i convisquin amb el beneficiari. A l’efecte de la quantia màxima i mínima de la prestació per cessament d’activitat, es tindrà en compte l’indicador públic de rendes d’efectes múltiples mensual, incrementat en una sisena part, vigent en el moment del naixement del dret.

5. Alta i cotització

• Durant el període de percepció de la prestació extraordinària per cessament d’activitat el treballador autònom que suspengui l’activitat no estarà obligat a tramitar la baixa. Si la causa del dret a la prestació és la reducció de la facturació en el mes anterior al que se sol·licita la prestació en un 75% en relació amb l’efectuada en el semestre anterior, haurà de romandre, en tot cas, d’alta en el corresponent règim de Seguretat Social.

Atenció. Durant el període de percepció d’aquesta prestació no existirà obligació de cotitzar.

• Respecte de les quotes ja ingressades i que es puguin ingressar, inclosos, en el seu cas, únicament els recàrrecs, interessos de demora i costes que s’haguessin satisfet o es puguin realitzar, i se superposen amb algun dels dies del període durant el qual es tenen dret a la prestació de caràcter excepcional, seran retornades a petició dels interessats. La seva sol·licitud s’haurà de formular juntament amb la sol·licitud de la prestació excepcional, i s’hauran d’acompanyar a aquest efecte els documents acreditatius del seu pagament i sense que es pugui sol·licitar una vegada expirat el termini. Si el qui tingués dret a la devolució fos deutor de la Seguretat Social per quotes corresponents a altres períodes o per altres recursos del sistema, el crèdit per la devolució serà aplicat al pagament dels deutes pendents en la forma que legalment procedeixi.

• Transcorregut l’efecte temporal d’aquestes mesures, tornarien a ser aplicables els beneficis en la cotització que en el seu cas es gaudissin amb anterioritat a la concessió d’aquesta prestació.

6. Durada

La prestació extraordinària per cessament d’activitat tindrà una durada d’1 mes, i s’ampliarà, en el seu cas, fins a l’últim dia del mes en què finalitzi l’estat d’alarma, en el cas que es prorrogui i tingui una durada superior al mes, sempre que continuïn els requisits exigits per a la seva concessió.

7. Beneficis

• La concessió d’aquesta prestació no reduirà els períodes de prestació per cessament d’activitat als quals el beneficiari pugui tenir dret en el futur.
• El temps durant el qual es percebi la prestació extraordinària per cessament d’activitat s’entendrà com cotitzat tant per contingències comunes com per contingències professionals, així com per cessament d’activitat per als qui ho fessin al temps de sol·licitar la prestació.

8. Incompatibilitats

No tindran dret a aquesta prestació els treballadors autònoms que percebessin una prestació o tinguin dret a una altra prestació del Sistema de Seguretat Social, tant si la percep com si no.

9. Concurrència amb els expedients de suspensió de contractes i reducció de jornada (ERTOs) per causa de vinculada al COVID-19

Quan concorri la tramitació del procediment de la prestació extraordinària per cessament d’activitat amb els procediments de suspensió de contractes i reducció de jornada vinculada al COVID-19, el treballador autònom en el moment de presentar la sol·licitud de la prestació excepcional haurà d’adjuntar còpia de l’inici de les actuacions dirigides a la seva tramitació.

 

Al BOE del 19 de març de 2020 s’ha publicat la Resolució d’11 de març de 2020, de la Direcció General de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, sobre assistència als obligats tributaris i ciutadans en la seva identificació telemàtica davant les entitats col·laboradores, en ocasió del pagament de deutes amb targetes de crèdit i de dèbit, mitjançant el sistema de signatura no avançada amb clau d’accés en un registre previ (sistema Cl@ve PIN) i que serà aplicable als pagaments que es realitzin a través de la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària a partir del 15 de juny de 2020.

Actualment, per a la realització d’ingressos a través de la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, resulta imprescindible que l’ordenant de pagament disposi d’un sistema de signatura electrònica avançada admissible (certificat digital). S’admet l’ús d’un sistema de signatura no avançada amb clau d’accés en un registre previ (PIN24h), en determinats procediments d’ingrés de deutes a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària, com el pagament per càrrec en compte, però no per efectuar el pagament de deutes mitjançant targeta de crèdit o dèbit.

El seu objecte és aprovar i ordenar la publicitat del tractament de la informació perquè l’AEAT faciliti a les entitats col·laboradores en la gestió recaptatòria la identificació telemàtica d’aquells obligats tributaris i persones que així ho sol·licitin en ocasió del pagament dels seus deutes, utilitzant per a això el sistema de signatura electrònica no avançada amb clau d’accés en un registre previ com a usuari (sistema Cl@vepin).

Serà aplicable a aquelles operacions de pagament que s’efectuïn a través de la seu electrònica de l’AEAT (https://www.agenciatributaria.gob.es), utilitzant targetes de crèdit o de dèbit, sempre que l’obligat al pagament sigui una persona física i que es refereixin a qualsevol dels models d’ingrés que es trobin habilitats en l’aplicació de pagament mitjançant targetes de crèdit o de dèbit, actualment accessible des del tràmit de «pagament d’impostos», quan s’hi accedeixi utilitzant el sistema de signatura electrònica no avançada amb clau d’accés en un registre previ com a usuari (sistema Cl@vepin).

Com ja l’hem estat informant, el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, adopta mesures urgents extraordinàries afrontar l’impacte econòmic i social del Covid-19, que entrant en vigor el 18 de març de 2020 (dia de la seva publicació en el BOE) mantindran la seva vigència durant el termini d’1 mes, sense perjudici que, prèvia avaluació de la situació pel Govern, es pugui prorrogar.

Aquesta norma inclou determinades mesures en l’àmbit de la Seguretat Social i laboral, tenint en compte que les mesures laborals estaran subjectes al compromís de l’empresa de mantenir l’ocupació durant el termini de 6 mesos des de la data de represa de l’activitat.

Entre les mesures podem destacar les relacionades amb els ERTOs, procediments de suspensió de contractes i reducció de jornada per força major i per causa econòmica, tècnica, organitzativa i de producció. 

QUÈ ÉS UN EXPEDIENT DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ TEMPORAL (ERTO)?

• És el procediment que han de realitzar les empreses quan, com a conseqüència de causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció hagin de suspendre temporalment la totalitat o part de la seva activitat, amb la consegüent suspensió dels contractes de treball o la reducció temporal de la jornada de treball dels treballadors en aquesta empresa.
• L’abast i durada de les mesures de suspensió dels contractes o de reducció de jornada s’adequaran a la situació conjuntural que es pretén superar, en aquest cas a la situació derivada del COVID-19.
• A l’ésser una mesura temporal, l’empresa no haurà d’abonar cap indemnització als  treballadors afectats, sense perjudici del dret a percebre les prestacions de desocupació corresponents.

Atenció. Correspon, per tant, a l’empresa, adoptar la decisió de l’aplicació de mesures de suspensió dels contractes o reducció de jornada, si bé ha de comunicar aquesta decisió als representants dels treballadors i, automàticament, a l’autoritat laboral.

QUI EL POT DUR A TERME?

Qualsevol autònom o empresa que compleixi els requisits, independentment del nombre de treballadors que tingui.

PER QUANT TEMPS?

La durada serà sempre temporal i s’adequarà a la durada de la situació conjuntural que es pretén superar.

DIFERÈNCIES ENTRE UN ERTO I UN ERO 

Tant si és una suspensió de contracte com una reducció de jornada, es podrà sol·licitar la prestació per desocupació sempre que s’hagi cotitzat més de 360 dies, o quan les rendes no superin el 75% del salari mínim.

En aquest sentit existeix una clara diferenciació respecte a un ERO, ja que aquestes sigles fan referència a un expedient de regulació d’ocupació, regulat en l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors. En els EROs els acomiadaments es realitzen de manera efectiva i ferma, amb una durada indefinida. En aquest cas, l’empresa pot cessar per complet la seva activitat o bé aplicar un ERO de manera selectiva (per departament, secció, etc.).

QUIN TIPUS D’EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ TEMPORAL EXISTEIXEN PER A AQUESTS CASOS?

A. ERTOS PER CAUSA DE FORÇA MAJOR DERIVADA DE COVID19:

Aquelles suspensions de contracte i reduccions de jornada que tinguin la seva causa directa en pèrdues d’activitat com a conseqüència del COVID-19, inclosa la declaració de l’estat d’alarma, que impliquin:

• Suspensió o cancel·lació d’activitats.
• Tancament temporal de locals d’afluència pública
• Restriccions en el transport públic i, en general, de la mobilitat de les persones i/o les mercaderies.
• Falta de subministraments que impedeixin greument continuar amb el desenvolupament ordinari de l’activitat.
• Situacions urgents i extraordinàries degudes al contagi de la plantilla o l’adopció de mesures d’aïllament preventiu decretades per l’autoritat sanitària.

Atenció. Les circumstàncies anteriors han de quedar degudament acreditades.

Quines activitats poden i no poden presentar els ERTO per força major derivada del COVID-19?

Poden presentar l’ERTO per força major: 

• totes les empreses a les quals tant abans com després de la declaració de l’estat d’alarma, no els resulta possible desenvolupar la seva activitat per una decisió adoptada per part de l’administració pública;

 

• les afectades per raons extraordinàries i urgents vinculades amb el contagi o aïllament preventiu (decretat per les autoritats sanitàries);

 

• totes aquelles que es vegin obligades a suspendre la seva activitat com a conseqüència del tancament de locals d’afluència pública, restriccions del transport públic o falta de subministraments que impedeixi greument la continuïtat de l’activitat, sempre que aquestes causes siguin conseqüència directa del COVID-19.

 

A aquest efecte quedarien incloses les següents activitats:

1. Museus.
2. Arxius.
3. Biblioteques.
4. Monuments
5. Espectacles públics.
6. Esplai i diversió.
7. Cafè-espectacle.
8. Circs.
9. Locals d’exhibicions.
10. Sales de festa.
11. Restaurant-espectacle.
12. Altres locals o instal·lacions assimilables als esmentats.
13. Culturals i artístics: auditoris, cinemes, places, recintes i instal·lacions taurines.
14. Altres recintes i instal·lacions: pavellons de congressos, sales de concerts, sales de conferències, sales d’exposicions, sales multiús, teatres.
15. Esportius: locals o recintes tancats, camps de futbol, rugbi, beisbol i assimilable, camps de bàsquet, handbol, voleibol i assimilable, camps de tir al plat, de colomí i assimilables, galeries de tir, pistes de tennis i assimilables, pistes de patinatge, hoquei sobre gel, sobre patins i assimilables, piscines, locals de boxa, lluita, judo i assimilable, circuits permanents de motocicletes, automòbils i assimilables, velòdroms, hipòdroms, canòdroms i assimilables, frontons, trinquets, pistes d’esquaix i assimilables, poliesportius, pistes de bitlles i assimilables, salons de billar i assimilables, gimnasos, pistes d’atletisme, estadis, altres locals, instal·lacions o activitats assimilables als esmentats.
16. Espais oberts i vies públiques: recorreguts de curses pedestres, recorreguts de proves ciclistes, motociclistes, automobilístiques i assimilables, recorreguts de motocròs, trial i assimilables, proves i exhibicions nàutiques, proves i exhibicions aeronàutiques, altres locals, instal·lacions o activitats assimilables als esmentats.
17. Activitats recreatives de ball: discoteques i sales de ball, sales de joventut.
18. Activitats recreatives esportivo-recreatives: locals o recintes, sense espectadors, destinats a la pràctica esportiva recreativa d’ús públic, en qualsevol de les seves modalitats.
19. Jocs i apostes: casinos, establiments de jocs col·lectius de diners i d’atzar, salons de joc, salons recreatius, rifes i tómboles, altres locals i instal·lacions assimilables als d’activitat recreativa de jocs i apostes conforme al que estableixi la normativa sectorial en matèria de joc, locals específics d’apostes.
20. Culturals i d’oci: parcs d’atraccions, fires i assimilables, parcs aquàtics, casetes de fira, parcs zoològics, parcs recreatius infantils.
21. Recintes oberts i vies públiques: revetlles, desfilades i festes populars o manifestacions folklòriques.
22. D’oci i diversió – bars especials: bars de copes sense actuacions musicals en directe, bars de copes amb actuacions musicals en directe.
23. D’oci i diversió – d’hostaleria i restauració: tavernes i cellers, cafeteries, bars, cafè-bars i assimilables, xocolateries, gelateries, salons de te, croissanteries i assimilables, restaurants, autoserveis de restauració i assimilables, bars-restaurant, bars i restaurants d’hotels, excepte per donar servei als seus hostes, salons de banquets, terrasses.
24. Col·legis, universitats i els centres de formació, en els termes de l’article 9 del reial decret pel qual es declara l’estat d’alarma.
25. Així com qualssevol altres activitats (i) que hagin quedat suspeses, cancel·lades o restringides pel reial decret pel qual es declara l’estat d’alarma i el reial decret pel qual el modifica i (ii) que s’hagin hagut de suspendre a causa de la falta de subministraments, al contagi de la plantilla o l’adopció de mesures d’aïllament preventiu decretats per l’autoritat sanitària.

• Les restants empreses que es vegin obligades a presentar un ERTO per la disminució de la seva activitat com a conseqüència de circumstàncies diferents de les anteriors hauran de justificar en la memòria de presentació de l’ERTO les raons per les quals consideren que l’ERTO és de força major, que seran valorades per l’òrgan competent per a la seva resolució.

Quin és el procediment per a la tramitació d’un ERTO per força major derivada del COVID-19?

• S’ha procedit a agilitar el procediment per a la tramitació dels ERTOs, de tal manera que els treballadors puguin percebre com més aviat millor la prestació de desocupació.
• L’empresa presentarà una sol·licitud davant l’autoritat laboral competent, que s’acompanyarà d’un informe que justifiqui la pèrdua d’activitat com a conseqüència del COVID-19, així com, en el seu cas, de la corresponent documentació acreditativa. A títol d’exemple, en aquelles empreses dedicades a alguna activitat comercial que hagin hagut de cessar totalment aquesta activitat en estar compreses en l’annex del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma, serà suficient la presentació de qualsevol document justificatiu de l’activitat de l’empresa.
• Així mateix, l’empresa haurà de comunicar la sol·licitud d’ERTO als treballadors i, en cas d’existir, a la representació sindical.
• L’autoritat laboral verificarà l’existència de força major, com a causa motivadora de suspensió dels contractes o de la reducció de jornada sol·licitada, i dictarà la resolució declarativa de l’existència o no de la força major en el termini de cinc dies des de la presentació de la sol·licitud. Únicament en aquells supòsits en què l’autoritat laboral ho consideri necessari se sol·licitarà informe previ informe a la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
• Una vegada rebuda la resolució de l’autoritat laboral reconeixent la situació de força major, l’empresa comunicarà als treballadors les mesures de suspensió dels contractes o reducció de jornada adoptada. Aquestes mesures faran efecte des de la data del fet causant de la força major.
• Després d’aquesta comunicació, als treballadors se’ls podrà reconèixer la prestació de desocupació. A aquest efecte, es pot obtenir informació complementària en la pàgina web del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).

Es pot presentar un ERTO per força major que agrupi mesures de suspensió de contracte i reducció de jornada?

Sí.

Si una empresa va presentar un ERTO per causes productives a l’inici de la crisi i posteriorment s’han transformat en força major, pot modificar l’ERTO?

No, ha de desistir de l’ERTO presentat i presentar-ne un de nou.

B. ERTOS PER CAUSA ECONÒMICA, TÈCNICA, ORGANITZATIVA I DE PRODUCCIÓ RELACIONADES AMB EL COVID-19:

Supòsits en què es decideixi per l’empresa la suspensió de contracte o reducció de la jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció relacionades amb el COVID-19. 

Com haig de procedir per iniciar un ERTO per causa econòmica, tècnica, organitzativa i de producció? 

1r Inici mitjançant sol·licitud de l’empresa davant l’autoritat laboral corresponent, de manera telemàtica. Si l’ERTO només afectarà treballadors situats en centre de treball en una única comunitat autònoma, la sol·licitud es presentarà davant l’autoritat laboral d’aquesta comunitat autònoma. Si l’ERTO afectarà treballadors situats en centres de treball de més d’una comunitat autònoma, la sol·licitud es presentarà davant el Ministeri de Treball i Economia Social.

2n S’acompanyarà un informe explicant la vinculació de la pèrdua d’activitat com a conseqüència del COVID-19.

3r S’acompanyarà, si escau, la corresponent documentació acreditativa (certificat d’IAE, etc.)

4t Cal crear una comissió entre els treballadors en el termini de 5 dies. Si no hi ha representació legal de treballadors, la comissió s’integra per 1 persona de cada sindicat representatiu del sector. Si no es conforma aquesta comissió, s’integrarà per 3 treballadors de l’empresa.

5è S’ha d’iniciar un període de consultes entre empresa i comissió, en el termini de 7 dies.

6è Informe potestatiu de la Inspecció de Treball que s’ha d’evacuar en 7 dies.

Durant el temps que dura l’ERTO per causa econòmica, tècnica, organitzativa i de producció, haig de continuar pagant les cotitzacions? 

Sí, ha de continuar pagant les cotitzacions fins que sigui aprovat l’ERTO per aquestes causes, i quan sigui aprovat l’ERTO l’empresa es continua fent càrrec de l’aportació empresarial prevista en l’article 273.2 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social.

Si m’autoritzen l’ERTO per causa econòmica, tècnica, organitzativa i de producció quina data d’inici es tindrà en compte?

Es tindrà en compte la data de la sol·licitud presentada per l’empresa davant l’autoritat laboral.

ALTRES QÜESTIONS A TENIR EN COMPTE

Quins ERTOs es poden presentar a través de la Seu Electrònica de Ministeri de Treball i Economia Social?

• A través de la seu electrònica del Ministeri de Treball i Economia Social tan sols es poden presentar els ERTOs que són competència d’aquest Ministeri. És a dir aquells que afectin treballadors i que presten serveis en centres de treball de més d’una comunitat autònoma.

 

• Hi ha una excepció a això: quan l’ERTO afecti treballadors que presten serveis en centres de treball de més d’una comunitat autònoma, si almenys el 85% dels treballadors de la plantilla total pertany a centres situats en una comunitat autònoma i hi ha afectats en aquesta comunitat, aquesta és la competent per a la tramitació de l’ERTO.

Si no sé en quina data l’empresa podrà reprendre l’activitat, quina és la data final que haig de posar en el document de presentació?

Lògicament si l’ERTO està derivat del coronavirus, la durada de l’ERTO ha de ser la mateixa que la de l’estat d’alarma, incloses les seves possibles pròrrogues.

Haig de donar de baixa als treballadors/as de l’empresa en la Seguretat Social?

Durant els ERTOs no s’ha de donar de baixa als treballadors en la Seguretat Social, ja que segueixen d’alta, amb independència que, de conformitat amb el que es preveu en el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per afrontar a l’impacte econòmic i social del COVID-19, l’empresa pugui estar exonerada del pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social.

Durant el període establert en l’ERTO, l’empresa ha de pagar retribucions o quotes de Seguretat Social als seus treballadors?

• Durant el període fixat en l’ERTO, l’empresa no ha d’abonar retribucions als treballadors afectats per la suspensió. Així mateix, en el supòsit en què l’ERTO contempli la reducció de jornada, l’empresa únicament abonarà la part proporcional corresponent a la jornada realitzada.

• Respecte a les quotes de Seguretat Social i, de manera exclusiva per als casos de força major motivats pel COVID-19 i mentre duri el període de suspensió de contractes o reducció de jornada:

• La Tresoreria General de la Seguretat Social exonerarà a l’empresa de l’abonament de les quotes empresarials, així com del relatiu a les quotes per conceptes de recaptació conjunta, sempre que l’empresa, a 29 de febrer de 2020, tingués menys de 50 treballadors en situació d’alta en la Seguretat Social. Si l’empresa tingués 50 treballadors o més, l’exoneració de l’obligació de cotitzar arribarà al 75% de l’aportació empresarial.
• A l’efecte dels treballadors, aquest període es tindrà com efectivament cotitzat amb caràcter general.
• L’exoneració de quotes s’aplicarà per la Tresoreria General de la Seguretat Social a instàncies de l’empresa, prèvia comunicació de la identificació dels treballadors i període de la suspensió o reducció de jornada. A l’efecte del control de l’exoneració de quotes serà suficient la verificació que el Servei Públic d’Ocupació Estatal ha procedit al reconeixement de la corresponent prestació per desocupació pel període de què es tracti. Més informació a Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Què passa si la meva empresa estava tancada en el moment d’entrada en vigor de l’estat d’alarma i no puc aconseguir que els meus treballadors signin que els he comunicat la presentació de l’ERTO?

En aquest cas serà suficient la presentació de qualsevol document que acrediti que l’empresa ha realitzat aquesta comunicació encara que no estigui signada la recepció pels treballadors com, per exemple, un correu electrònic.

S’ha d’incloure en l’ERTO als treballadors/as que estan en incapacitat temporal?

Sí, perquè passaran a cobrar la prestació per desocupació quan finalitzi la seva situació d’incapacitat temporal. Aquest extrem s’haurà de reflectir en la relació de treballadors afectats per l’ERTO.

Quins efectes té l’ERTO en els treballadors?

• Els treballadors afectats per ERTO tindran dret al reconeixement de la prestació per desocupació, encara que no tinguin el període d’ocupació cotitzada mínim necessari per a això.
• En aquests casos, el temps en què es percebi la prestació per desocupació de nivell contributiu per aquests ERTO no computarà a l’efecte de consumir els períodes màxims de prestació legalment establerts.
• Amb la finalitat de facilitar la tramitació de les prestacions, per part del Servei Públic d’Ocupació Estatal s’està treballant en la regulació d’un procediment que permeti la tramitació de la desocupació sense necessitat de presentació de sol·licitud individual. Per això, els treballadors afectats per ERTO, de moment, no han de presentar cap sol·licitud, fins que s’informi dels tràmits en els pròxims dies.

Com es presenta la comunicació de l’ERTO al SEPE?

La comunicació de l’ERTO al SEPE correspon a l’autoritat laboral.

En les empreses que tenen representació legal dels treballadors és suficient amb comunicar-los la presentació de l’ERTO?

Sí.

En la pàgina web de l’AEAT, s’ha publicat un document amb preguntes freqüents que pretenen aclarir els dubtes derivats de l’aplicació en l’àmbit tributari del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març (RDL), de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19, i en concret sobre la suspensió de terminis en l’àmbit tributari.

Cal recordar que les principals mesures de l’article 33 del RDL són:

1. Suspensió del còmput del termini de durada dels procediments tramitats per l’Agència Estatal d’Administració Tributària, des del 18 de març de 2020 fins al 30 d’abril de 2020.

2. Suspensió del còmput dels terminis de caducitat i dels terminis de prescripció de l’article 66 de la Llei General Tributària, des del 18 de març de 2020 fins al 30 d’abril de 2020.

3. Ampliació fins al 30 d’abril de 2020 de determinats terminis oberts amb anterioritat al 18 de març de 2020 i que no estaven conclosos a aquesta data.

4. En el si del procediment de constrenyiment, no execució de garanties que recaiguin sobre béns immobles des del 18 de març fins al dia 30 d’abril de 2020.

5. Ampliació fins al 20 de maig de 2020 o, si fos posterior, fins a la data atorgada per la norma general, de determinats terminis que s’obrin a partir del 18 de març de 2020.

6. Inicio l’1 de maig de 2020 del termini per interposar recursos o reclamacions economicoadministratives, o bé inici des de la data determinada per la norma general si la notificació de l’acte a recórrer s’hagués produït amb posterioritat al 30 d’abril de 2020.

Vegeu: Preguntes freqüents sobre el Reial decret llei 8/2020

Amb efectes des del 18 de març, el Reial decret llei 8/2020 inclou una sèrie de mesures, entre les quals volem destacar la que inclou en matèria de devolució productes comprats. 

La norma, que va entrar en vigor el dia 18 de març i que mantindrà la seva vigència durant el termini d’un mes des d’aquesta data, sense perjudici que, amb prèvia avaluació de la situació, es pugui prorrogar la seva durada pel Govern mitjançant reial decret llei, estableix que durant la vigència de l’estat d’alarma o les seves possibles pròrrogues, s’interrompen els terminis per a la devolució dels productes comprats per qualsevol modalitat, sigui presencial o en línia.

A més, tots els productes comprats abans de l’estat d’alarma i el termini de devolució dels quals es compleixi durant aquests dies també veuran estès el temps per al reemborsament.

El còmput dels terminis es reprendrà en el moment en què perdi vigència el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma o, en el seu cas, les seves pròrrogues.

Amb efectes des del 18 de març, el Reial decret llei 8/2020 inclou una sèrie de mesures per a la contractació pública per pal·liar les conseqüències del COVID-19.

Per evitar que el COVID-19 i les mesures adoptades per les diferents administracions públiques puguin donar lloc a la resolució de contractes per part de les entitats que integren el sector públic, se’n preveu un règim específic de suspensió i pròrrogues.

Aquesta regulació afecta a:

• contractes de serveis i de subministraments de prestació successiva i no successiva,
• contractes d’obra i
• contractes de concessió d’obres i de concessió de serveis, subscrit per qualsevol de les entitats pertanyents al sector públic, en el sentit definit en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, amb algunes excepcions previstes expressament en la norma.

A continuació els les resumim: 

1. Contractes de serveis i de subministraments de prestació successiva

1.1 Sol·licitud de suspensió pel contractista i abonament de danys i perjudicis

S’estableix que els contractes públics de serveis i de subministraments de prestació successiva l’execució dels quals esdevingui impossible a conseqüència del COVID-19 o de les mesures adoptades per les administracions públiques per combatre’l, quedaran automàticament suspesos des que es produís la situació de fet que impedeix la seva prestació i fins que aquesta prestació es pugui reprendre (l’òrgan de contractació notificarà al contractista la fi de la suspensió).

No obstant això, aquesta suspensió no és tan automàtica, ja que el contractista haurà de sol·licitar aquesta suspensió a l’òrgan de contractació fent constar (i) les raons per les quals l’execució del contracte ha esdevingut impossible; (ii) el personal, les dependències, els vehicles, la maquinària, les instal·lacions i els equips adscrits a l’execució del contracte en aquest moment; (iii) i els motius que impossibiliten l’ocupació pel contractista dels mitjans citats en un altre contracte.

L’administració es reserva el dret a una comprovació posterior de la veracitat d’aquests extrems. Així, una vegada formulada la sol·licitud de suspensió, l’administració haurà de resoldre-la en el termini de cinc dies naturals. Transcorregut aquest termini sense notificar-se la resolució expressa al contractista, s’haurà d’entendre desestimatòria.

Per contra, quan s’estimés expressament aquesta sol·licitud, l’entitat adjudicadora haurà d’abonar al contractista els danys i perjudicis efectivament soferts durant el període de suspensió, prèvia sol·licitud i acreditació fefaent de la seva realitat, efectivitat i quantia pel contractista.

Aquests danys i perjudicis reclamables seran únicament els següents:

• Les despeses salarials que efectivament hagués abonat el contractista al personal que figurés adscrit amb data 14 de març de 2020.

• Les despeses per manteniment de la garantia definitiva.

• Les despeses de lloguers o costos de manteniment de maquinària, instal·lacions i equips, adscrits directament a l’execució del contracte, sempre que el contractista acrediti que aquests mitjans no van poder ser emprats per a altres finalitats diferents durant la suspensió del contracte.

• Les despeses corresponents a les pòlisses d’assegurança vigents en el moment de la suspensió del contracte.

1.2. Pròrroga de contractes

El Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19 ha acordat la paralització de tots els procediments de contractació, de manera que, si al venciment d’algun dels contractes vigents no s’hagués formalitzat el nou contracte que garanteixi la continuïtat de la prestació i no es pogués formalitzar el nou contracte corresponent, es podrà prorrogar el contracte originari fins que comenci l’execució del nou contracte per un període màxim de nou mesos, sense modificar les restants condicions del contracte, amb independència de la data de publicació de la licitació del nou expedient.

Atenció. Per als supòsits específicament regulats en aquesta norma, s’estableix que (i) la suspensió no constituirà en cap cas una causa de resolució del contracte, i que (ii) no seran aplicables l’article 208.2.a) LCSP i l’article 220 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic (“TRLCSP”), que contenen una regulació expressa i diferent de les situacions de suspensió dels contractes públics.

2. Contractes de serveis i de subministrament de prestació no successiva

2.1 Pròrroga en cas de demora en el compliment dels terminis

S’estableix que en els contractes públics de serveis i de subministrament de prestació no successiva que no haguessin perdut la seva finalitat com a conseqüència de la situació de fet creada pel COVID-19, quan el contractista incorri en demora en el compliment dels terminis previstos en el contracte a conseqüència del COVID-19 o de les mesures adoptades per les diferents administracions per combatre’l, podrà sol·licitar una pròrroga que l’òrgan de contractació li concedirà, previ informe del director d’obra del contracte, on es determini que el retard no és per causa imputable al contractista sinó d’alguna de les anteriors circumstàncies. Aquesta pròrroga serà, almenys, igual al temps perdut pel motiu esmentat, tret que el contractista en demanés un altre de menor.

En aquests casos no procedirà la imposició de penalitats al contractista ni la resolució del contracte.

2.2. Abonament de les despeses salarials addicionals en cas de pròrrogues

Addicionalment, prèvia sol·licitud i acreditació fefaent de la realitat, efectivitat i quantia, el contractista tindrà dret a l’abonament de les despeses salarials addicionals en les quals efectivament hagués incorregut a conseqüència del temps perdut amb motiu del COVID-19, fins a un límit màxim del 10 per 100 del preu inicial del contracte.

3. Contractes d’obra

3.1. Sol·licitud de suspensió pel contractista i pròrroga

S’estableix que en els contractes públics d’obra, quan aquests no haguessin perdut la seva finalitat a conseqüència de la situació descrita i quan per motiu del COVID-19 es generi la impossibilitat de continuar l’execució del contracte, el contractista podrà sol·licitar-ne la suspensió des que es produís la situació de fet que impedeix la seva prestació i fins que aquesta prestació es pugui reprendre (l’òrgan de contractació notificarà al contractista la fi de la suspensió).

El contractista haurà de formular la sol·licitud de suspensió davant l’òrgan de contractació en la qual reflecteixi les mateixes circumstàncies ja descrites respecte dels contractes de serveis i subministraments de prestació successiva (apartat primer). Aquesta sol·licitud haurà de ser igualment resolta en el termini de cinc dies naturals per l’òrgan de contractació, amb els mateixos efectes desestimatoris en cas de no resolució expressa en aquest termini.

Aquesta possibilitat aplica als contractes en els quals (i) estigués prevista la finalització de l’obra, d’acord amb el “programa de desenvolupament dels treballs o pla d’obra”, entre el 14 de març, data d’inici de l’estat d’alarma, i durant el període que duri, i (ii) que no pugui tenir lloc el lliurament de l’obra com a conseqüència de la situació de fet creada pel COVID-19 o les mesures adoptades per l’Estat. En aquests casos, el contractista podrà sol·licitar una pròrroga en el termini de lliurament final sempre que ofereixi el compliment dels seus compromisos pendents si se li amplia el termini inicial.

3.2 Danys i perjudicis indemnitzables

Acordada la suspensió o ampliació del termini, només seran indemnitzables els següents conceptes:

• Les despeses salarials que efectivament aboni el contractista al personal adscrit a l’execució abans del 14 de març i que continua adscrit quan es reprengui. S’especifica que les despeses salarials a abonar seran el salari base referit en l’article 47.2.a del conveni col·lectiu del sector de la construcció, el complement per discapacitat de l’article 47.2.b del conveni, i les gratificacions extraordinàries de l’article 47.2.b, i la retribució de vacances, o els seus conceptes equivalents respectius pactats en altres convenis col·lectius del sector de la construcció.

• Les despeses per manteniment de la garantia definitiva, relatius al període de suspensió del contracte.

• Les despeses de lloguers o costos de manteniment de maquinària, instal·lacions i equips sempre que el contractista acrediti que aquests mitjans no van poder ser emprats per a altres finalitats diferents de l’execució del contracte suspès i el seu import sigui inferior al cost de la resolució dels contractes de lloguer o manteniment de maquinària, instal·lacions i equips.

• Les despeses corresponents a les pòlisses d’assegurança previstes en el plec i vinculades a l’objecte del contracte que hagin estat subscrites pel contractista i estiguin vigents en el moment de la suspensió del contracte.

Atenció. El reconeixement del dret a les indemnitzacions i al rescabalament de danys i perjudicis tindrà lloc quan el contractista adjudicatari principal acrediti fefaentment el compliment de (i) les seves obligacions laborals i socials, a data 14 de març de 2020 (tant de si mateix com de subcontractistes, proveïdors i subministradors que hagués contractat per a l’execució del contracte) i (ii) estar al corrent en el compliment de les seves obligacions de pagament als seus subcontractistes i subministradors a data 14 de març de 2020.

4. Contractes de concessió d’obres i serveis. Sol·licitud pel contractista del restabliment de l’equilibri econòmic del contracte

Respecte a la regulació dels contractes públics de concessió d’obres i de concessió de serveis davant la situació de fet creada pel COVID-19 i les mesures adoptades per combatre’l per l’administració, s’estableix que aquesta circumstància donarà dret al concessionari al restabliment de l’equilibri econòmic del contracte mitjançant (i) l’ampliació de la seva durada inicial fins a un màxim d’un 15% o (ii) la modificació de les clàusules de contingut econòmic incloses en el contracte.

Per a això, el concessionari haurà de sol·licitar a l’òrgan d’administració aquest reequilibri, que únicament serà estimat:

• Quan l’òrgan de contractació hagués apreciat la impossibilitat d’execució del contracte a conseqüència de la situació descrita.

• Si s’acredita pel contractista fefaentment la realitat, efectivitat i import de la pèrdua d’ingressos i l’increment dels costos suportats (entre els quals es consideraran les possibles despeses addicionals salarials que efectivament haguessin abonat, respecte als previstos en l’execució ordinària del contracte de concessió d’obres o de serveis durant el període de durada de la situació de fet creada pel COVID-19).

Finalment, es preveuen mesures anàlogues per als contractes subscrits en l’àmbit dels sectors exclosos.

Hem de tenir present que algunes comunitats autònomes (CCAA) han reaccionat a la crisi del coronavirus (COVID-19) regulant determinades mesures que afecten l’àmbit tributari. D’altres ja han anunciat que les aprovaran, per la qual cosa caldrà estar atents a veure en els pròxims dies quines CCAA aproven aquestes mesures.

A continuació resumim els aspectes més importants aprovats per aquestes CCAA.

Andalusia Decret llei 3/2020, de 16 de març, de mesures de suport financer i tributari al sector econòmic, d’agilitació d’actuacions administratives i de mesures d’emergència social, per lluitar contra els efectes de l’evolució del coronavirus COVID-19. (BOJA de 17 de març de 2020). La seva entrada en vigor s’ha produït el 17 de març de 2020. Les mesures tributàries del Decret llei es resumeixen a continuació: Es bonifica al 50 per 100 la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar, relativa a màquines recreatives i d’atzar reportada entre l’1 d’abril i el 30 de juny de 2020, sempre que es mantingui d’alta en el cens. En els impostos sobre successions i donacions i sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, el termini per a la presentació i pagament de totes aquelles autoliquidacions que finalitzi des del 17 de març i fins al 30 de maig de 2020, s’ampliarà en 3 mesos addicionals al que s’estableix en la normativa específica de cada tribut. Els terminis de presentació d’autoliquidacions i ingrés dels deutes de dret públic el venciment dels quals es produeixi durant la vigència de l’estat d’alarma, declarat mitjançant Reial decret 463/2020, es prorrogaran fins al mateix dia del mes següent al seu venciment. En el cas de fets, actes o contractes subjectes als impostos sobre successions i donacions i sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que es documentin o formalitzin en escriptura pública, no serà obligatòria per al contribuent la presentació al costat de l’autoliquidació d’aquesta escriptura, a l’efecte del que es disposa en la normativa reguladora d’aquests tributs. A més de les persones obligades a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques, de conformitat amb la Llei de procediment administratiu comú, també estaran obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb l’Agència Tributària d’Andalusia, per a la realització de qualsevol tràmit, els següents subjectes: Les persones físiques que, actuant en nom d’un tercer, estiguin incloses en el cens d’empresaris, professionals i retenidors, quan actuïn en l’exercici de la seva activitat empresarial o professional. Les persones físiques integrades en entitats, institucions o organitzacions representatives de sectors o interessos socials, laborals, empresarials o professionals en el marc de la col·laboració social regulada en la Llei General Tributària. Aragó Ordre HAP/235/2020, de 13 de març, per la qual s’adopten mesures temporals i excepcionals relatives a la presentació i pagament de determinats impostos gestionats per la Comunitat Autònoma d’Aragó (BOA de 20 de març de 2020). Aquestes mesures excepcionals que conté l’ordre van entrar en vigor el dissabte 14 de març de 2020. A continuació es resumeixen les mesures adoptades: Els terminis per a la presentació i pagament dels impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, sobre successions i donacions, i tributs sobre el joc, s’amplien per període d’1 mes respecte al que legalment i/o reglamentàriament correspongui a cada tribut. Les mesures anteriors s’entenen sense perjudici de la possibilitat que tenen els contribuents d’efectuar la presentació i el pagament d’aquests impostos per mitjans telemàtics. A aquest efecte, l’emplenament telemàtic de les autoliquidacions realitzades pel personal al servei de la Direcció General de Tributs implicarà l’autorització perquè l’Administració Tributària n’efectuï la presentació telemàtica, en la forma i amb les condicions que estableixi el Director General de Tributs. S’habilita al Director General de Tributs perquè, si així ho requereix la persistència de la situació d’emergència, pugui, mitjançant resolució: Prorrogar l’ampliació de terminis per períodes iguals; i/o adoptar les mesures oportunes per prioritzar l’atenció telefònica o mitjançant correus electrònics habilitats a l’objecte, reduint en la mesura que sigui possible l’assistència presencial a les oficines de l’Administració Tributària. De moment, el Director General de Tributs no ha dictat cap resolució en aquest sentit. No obstant això, en la pàgina web del Govern d’Aragó s’informa que, d’acord amb la declaració de l’estat d’alarma realitzada mitjançant el Reial decret 463/2020, de 14 de març, les oficines de la Direcció General de Tributs d’Osca, Saragossa i Terol, així com les oficines liquidadores, estaran temporalment tancades per a l’atenció presencial. S’informa també de la possibilitat d’obtenir una cita prèvia més endavant, en el cas que existís alguna cita pendent, així com les vies d’atenció telemàtica a través del telèfon 976 71 52 09 i el correu electrònic tributos@aragon.es. Balears Decret llei 4/2020, de 20 de març, pel qual s’estableixen mesures urgents en matèria de contractació, convenis, concerts educatius i subvencions, serveis socials, medi ambient, procediments administratius i pressupostos per fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19 En el Decret 4/2020, es regula la suspensió de determinats terminis: a) El període comprès entre el 18 de març i el 30 d’abril de 2020 no es tindrà en compte a l’efecte del còmput del termini de durada màxima dels procediments d’aplicació dels tributs, sancionadors i de revisió tramitats per l’Agència Tributària de les Illes Balears, si bé l’administració podrà impulsar, ordenar i fer els tràmits que consideri imprescindibles. b) El referit període tampoc computarà a l’efecte dels terminis de prescripció i caducitat. A més, en la seva pàgina web ha publicat una nota informativa sobre els efectes de l’estat d’alarma en la gestió recaptatòria dels tributs autonòmics i locals. La nota es remet a la normativa estatal i realitza els següents comentaris: 1. Mesures relatives a procediments no vinculats al pagament de tributs Es concedeix una pròrroga general per a tots els procediments tributaris: a) Els terminis que no haguessin conclòs a 18 de març de 2020 s’entenen prorrogats fins al 30 d’abril de 2020. b) Els terminis que s’iniciïn a partir del 18 de març de 2020 (inclòs), s’estendran fins al 20 de maig de 2020, tret que l’atorgat per la norma general sigui major, i en aquest cas aquest resultarà d’aplicació. 2. Mesures relatives al pagament dels tributs autonòmics i locals 2.1 Supòsits de pròrroga o moratòria (fins al 30 d’abril de 2020 o, en el seu cas, fins al 20 de maig de 2020) S’amplien fins al 30 d’abril els terminis següents quan es tracti de terminis oberts abans del 17 de març i que no hagin conclòs en aquesta data: Termini de pagament voluntari de l’article 62.2 de la LGT. És a dir, les liquidacions realitzades per l’administració (model 048), que no hagin estat objecte de notificació col·lectiva, que el seu termini de pagament finalitzi el 20 de març o el 5 d’abril. Aquí s’inclouen les actes d’inspecció, les liquidacions provisionals, les liquidacions que deriven d’actes de regularització tributària, les sancions liquidades i la resta d’actes que comportin pagament que s’hagin notificat individualment. Termini de pagament en via executiva de l’article 62.5 de la LGT. És a dir, els deutes que se n’hagi notificat la provisió de constrenyiment, i que el termini de pagament finalitzi el 20 de març o el 5 d’abril, segons el cas. Els pagaments a realitzar que derivin d’un ajornament o fraccionament ja concedit que s’hagi d’ingressar a partir del 18 de març (en general el 20 de març, el 5 d’abril i el 20 d’abril). L’execució de garanties sobre béns immobles en el procediment de constrenyiment. Si el corresponent termini s’inicia a partir del 18 de març de 2020 (inclòs), el termini s’estendrà fins al 20 de maig de 2020, tret que l’atorgat per la norma general sigui major, i en aquest cas aquest resultarà d’aplicació. 2.2 Supòsits en què no hi ha pròrroga o moratòria    Els deutes tributaris d’una autoliquidació o liquidació s’han de pagar en els terminis que estableixi la normativa de cada tribut. Això afecta l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD), l’impost sobre successions i donacions (ISD), l’impost sobre el patrimoni, l’impost sobre estades turístiques, el cànon de sanejament d’aigües, la taxa fiscal sobre el sector de joc de casinos, bingos i rifes, tómboles i apostes; les taxes autonòmiques i els impostos locals la gestió recaptatòria dels quals correspongui a l’Agència Tributària de les Illes Balears i s’hagi establert en l’ordenança fiscal corresponent el règim de gestió mitjançant autoliquidació (per exemple, la plusvàlua municipal). No obstant això, la presentació de les autoliquidacions de l’ITP i AJD i de l’ISD el termini de presentació del qual no hagués conclòs el 18 de març de 2020 es podrà realitzar fins al 30 d’abril de 2020, encara que el pagament no es pugui retardar. Per exemple: En el cas de compravenda d’un immoble subjecta a l’ITP i AJD, s’ha de realitzar el pagament en el termini previst en la normativa que regula l’impost (un mes a partir de la data de meritació) però la presentació de la declaració es prorroga fins al 30 d’abril de 2020.   En cas de defunció, s’ha de realitzar el pagament de l’ISD en el termini previst en la normativa reguladora de l’impost (6 mesos a comptar des de la data de meritació), sense perjudici que el termini de presentació s’ampliï fins al 30 d’abril de 2020. El pagament en període voluntari dels deutes de notificació col·lectiva i periòdica s’ha de realitzar conforme a la seva normativa reguladora, inclosos els tributs locals de cobrament periòdic per rebut, la recaptació dels quals correspongui a l’Agència Tributària de les Illes Balears (com, per exemple, l’IBI, l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, l’IAE o les taxes municipals de cobrament periòdic com la taxa d’escombraries).   2.3 Ajornament de pagament de deutes   S’estableix que s’aplicarà als tributs cedits a la comunitat autònoma el règim especial d’ajornament per a PIMES i autònoms regulat en l’article 14 del Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s’adopten mesures urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19. S’aclareix que aquest règim resulta aplicable a contribuents que desenvolupin una activitat econòmica i per a deutes de fins a 30.000 euros, sempre que estiguin en període voluntari de pagament, es generin per autoliquidació o declaració-liquidació, i el termini de presentació i ingrés dels quals finalitzi des del 13 de març fins al 30 de maig de 2020, tots dos inclosos. Per tant, no és aplicable als que es gestionen mitjançant liquidació de l’Administració (com és el cas de la taxa fiscal del joc de màquines tipus B i C, a l’ésser un tribut de liquidació per part de l’Administració de manera col·lectiva i periòdica). 3. Mesures relacionades amb la prescripció i caducitat dels procediments El període entre el 18 de març i el 30 d’abril de 2020 no computarà a l’efecte de la durada màxima dels procediments d’aplicació dels tributs, sancionadors i de revisió tramitats per l’Agència Tributària de les Illes Balears. Durant l’esmentat període l’Administració pot, no obstant això, impulsar, ordenar i fer els tràmits imprescindibles. Aquest període tampoc computarà a l’efecte de terminis de prescripció ni de caducitat. Únicament als efectes del còmput dels terminis de prescripció, en el recurs de reposició i en els procediments econòmicoadministratius s’entendran notificades les resolucions que els posin fi quan s’acrediti un intent de notificació de la resolució entre el 18 de març de 2020 i el 30 d’abril de 2020. Cantàbria Ordre HAC/09/2020, de 20 de març de 2020, per la qual s’adopten mesures temporals i excepcionals relatives a la presentació de declaracions i autoliquidacions de determinats impostos gestionats per la Comunitat Autònoma de Cantàbria (Boletín Oficial de Cantabria, de 20 de març de 2020) En concret, s’amplien en un mes els terminis per a la presentació de declaracions i autoliquidacions de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD), l’impost sobre successions i donacions (ISD) i els tributs sobre el joc, respecte al que correspon a cada tribut segons la normativa en vigor. Aquesta ampliació resulta aplicable sense perjudici de la possibilitat que tenen els contribuents d’efectuar la presentació i el pagament d’aquests impostos per mitjans telemàtics. La mesura serà aplicable a les liquidacions o autoliquidacions el termini legal de presentació de les quals no hagués finalitzat el 14 de març de 2020, data de declaració de l’estat d’alarma. No obstant això, s’habilita a la presidenta de l’Agència Càntabra d’Administració Tributària perquè, mitjançant resolució, prorrogui la citada ampliació de terminis per períodes d’un mes, si així ho requereix la persistència de la situació d’emergència. Canàries Ordre de 20 de març, de la Comunitat Autònoma de Canàries, per la qual disposen i aclareixen els terminis en l’àmbit tributari per la situació de la crisi sanitària pel COVID-19 (BOCA de 23 març de 2020) Les mesures afecten  l’IGIC, l’impost sobre successions i donacions, l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i les declaracions censals. En concret, en matèria d’IGIC, l’autoliquidació trimestral de l’impost corresponent al primer trimestre amplia el seu termini de presentació fins a l’1 de juny de 2020. En relació a l’ITP i AJD es distingeixen els fets imposables originats durant la vigència de l’estat d’alarma i els originats amb anterioritat a la seva declaració amb data de finalització durant la seva vigència. Respecte dels originats durant l’estat d’alarma, el termini de presentació de l’impost s’ampliarà en dos mesos. Per contra, els que vencessin durant la vigència de l’estat d’alarma, el termini de presentació s’ampliarà en un mes a comptar des de la finalització de l’estat d’alarma. En el corresponent a l’ISD, s’aplicaran a les donacions i altres negocis a títol gratuït entre vius els criteris als quals al·ludíem en el paràgraf anterior respecte a l’impost sobre transmissions patrimonials. En el que respecte a les adquisicions per causa de mort s’amplia en dos mesos el termini de presentació de les autoliquidacions que la seva data de finalització es produeixi durant l’estat d’alarma. En últim lloc, s’amplia fins a l’1 de juny de 2020 els terminis per a la presentació de les declaracions censals de començament, modificació i cessament, amb data de finalització durant l’estat d’alarma, així com la declaració censal relativa al règim especial del grup d’entitats de l’IGIC. La norma conclou aclarint que les mesures adoptades en el RD-llei 8/2020, de 17 de març no afecten els terminis de pagament dels deutes tributaris derivats d’importacions de béns a Canàries. Castella i Lleó Ordre EYH/328/2020, de 19 de març, per la qual s’adopten, a conseqüència de la situació ocasionada pel COVID-19, mesures excepcionals relatives a la presentació i pagament dels impostos sobre successions i donacions i transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (BOCYL de 20 de març de 2020). L’ordre ha entrat en vigor el mateix dia de la seva publicació i resulta d’aplicació tant als terminis en curs no vençuts sorgits de fets imposables reportats amb anterioritat a la seva entrada en vigor, com als terminis que s’obrin com a conseqüència de fets imposables que es reportin a partir de la seva entrada en vigor, i la seva vigència s’estén fins a la finalització de l’estat d’alarma establert pel Reial decret 463/2020, o norma que el prorrogui. A continuació es resumeixen les mesures adoptades: Els terminis per a la presentació de l’autoliquidació i el pagament de l’impost sobre successions i donacions i de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats s’amplien en un mes respecte al que correspon a cada tribut segons la normativa en vigor. No obstant això, s’habilita al titular de la Direcció General de Tributs i Finançament Autonòmic perquè prorrogui la citada ampliació de terminis per períodes d’un mes, si fos necessari en atenció al manteniment de les circumstàncies excepcionals. Catalunya Decret llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica (DOGC de 19 de març de 2020). La norma entra en vigor el mateix dia de la seva publicació en el diari oficial. A continuació es resumeixen les mesures adoptades: En l’àmbit d’aplicació dels tributs propis de la Generalitat de Catalunya i dels tributs cedits s’estableix la suspensió de la presentació d’autoliquidacions i pagament dels esmentats tributs fins que es deixi sense efecte l’estat d’alarma establert en el Reial decret 463/2020, de 14 de març. Ceuta i Melilla A Ceuta, el Decret de 20 de març de 2020 aprova un règim d’ajornament de l’ingrés del deute tributari corresponent a totes aquelles declaracions-liquidacions i autoliquidacions de tributs titularitat de la Ciutat de Ceuta, a excepció de gravàmens complementaris, el termini de presentació i ingrés dels quals finalitzi entre el 20 de març i el 30 de maig de 2020, tots dos inclusivament, sempre que les sol·licituds que es presentin reuneixin els requisits als quals es refereix l’article 82 de la Llei General Tributària. Es podran ajornar deutes que estan habitualment excloses d’aquesta possibilitat, com els tributs repercutits, entre ells l’impost sobre la producció, els serveis i la importació (IPSI). Els ajornaments es concediran per un termini màxim de sis mesos i no reportaran interessos de demora; però caldrà presentar garanties tret que els deutes siguin de quantia inferior a 3.000 euros. A més, s’amplia el termini de pagament en període voluntari dels deutes tributaris de venciment periòdic titularitat de la Ciutat de Ceuta fins al 5 del segon mes següent a la finalització de l’estat d’alarma aprovat mitjançant Reial decret 463/2020, de 14 de març, o qualsevol de les seves pròrrogues; és a dir, inicialment fins al 5 de maig de 2020. A Melilla, l’Ordre núm. 952 de 17 de març de 2020 amplia els terminis de presentació dels models de l’IPSI, tant per als qui presenten declaracions trimestrals com per als qui presenten declaracions mensuals. Així, les declaracions del primer trimestre del 2020 i les del febrer, març, abril i maig del 2020 es podran presentar entre l’1 i el 20 de juliol de 2020. En el cas que l’1 de juliol de 2020 continuï en vigor l’estat d’alarma, se suspendran automàticament els terminis. Madrid Al Boletín Oficial de la Comunitat de Madrid, en un número extraordinari del divendres 13 de març de 2020 es va publicar l’Acord de 13 de març de 2020, del Consell de Govern, pel qual es declaren dies inhàbils en la Comunitat de Madrid des del 13 al 26 de març de 2020. Aquesta norma produeix efectes des del moment de la seva adopció (13 de març de 2020) fins a les 0.00 hores del dia 26 de març de 2020, si bé es pot prorrogar. Amb la finalitat d’establir una seguretat jurídica davant la situació sanitària excepcional en l’àmbit de la Comunitat de Madrid, es fa necessari declarar, a l’efecte de còmput de terminis en els procediments administratius que es tramitin en l’àmbit de la Comunitat de Madrid, com a dies inhàbils els compresos entre el 13 i el 26 de març de 2020, tots dos inclusivament. Regió de Múrcia   Anunci d’ampliació del període voluntari de pagament de diversos tributs (BORM de 20 de març de 2020). Amb motiu de la crisi sanitària originada pel coronavirus (COVID-19) i per facilitar als ciutadans el compliment de les seves obligacions tributàries s’amplia el període voluntari de pagament dels següents tributs:

En la nota de premsa que es publica avui en la pàgina web de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia s’informa de la pròxima aprovació d’una exempció en totes les taxes administratives que es reportin en els tres mesos següents a la declaració de l’estat d’alarma. També s’anuncia l’aprovació d’un ajornament dels tributs propis i cedits: a. En el cas de l’impost sobre successions i donacions i de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, l’ajornament serà de tres mesos i s’aplicarà a aquells fets imposables en els quals la fi del període voluntari de pagament estigui comprès entre la declaració de l’estat d’alarma (el passat 14 de març) i el 30 de maig. b. En els impostos mediambientals i del joc, l’ajornament serà fins al 20 de juny. Finalment, s’anuncia la modificació del calendari fiscal dels municipis amb els quals l’Agència Tributària de la Regió de Múrcia té conveni de gestió tributària, ampliant inicialment fins a juliol el termini de venciment en període voluntari de padrons per mercats, ús de la via pública, escombraries i l’impost sobre vehicles de tracció mecànica. Navarra Decret llei Foral 1/2020, de 18 de març, pel qual s’aproven mesures urgents per respondre a l’impacte generat per la crisi sanitària del coronavirus COVID-19. (BON de 19 de març de 2020). El text legal, que haurà de ser objecte de convalidació pel Parlament de Navarra, va entrar en vigor el 19 de març de 2020. Les mesures en l’àmbit tributari, regulades en la seva disposició addicional primera, resultaran d’aplicació a tots els contribuents amb obligacions tributàries davant la Hisenda Foral de Navarra, amb independència del seu domicili fiscal o de la normativa tributària que els resulti d’aplicació. Les principals mesures adoptades són les següents: El període comprès des del 19 de març fins al 30 d’abril de 2020 no computarà a l’efecte de la durada màxima dels procediments tributaris, si bé durant aquest període l’Administració podrà impulsar, ordenar i realitzar els tràmits imprescindibles. Els terminis de pagament del deute tributari previstos en la normativa tributària que no hagin conclòs a 19 de març s’ampliaran fins al 30 d’abril de 2020. Els terminis de pagament del deute tributari corresponents a notificacions realitzades a partir del 19 de març s’ampliaran fins al 30 de maig de 2020, tret que l’atorgat per la norma general sigui major, i en aquest cas aquest resultarà d’aplicació. Es retarda un mes el pagament del venciment corresponent al mes de març dels ajornaments vigents, i s’ajornen, en conseqüència, un mes cadascun dels venciments restants. El període no computable no s’aplicarà als terminis establerts en l’article 55 de la Llei foral 13/2000, de 14 de desembre, General Tributària, ni a l’efecte dels terminis de caducitat. El termini per la presentació i ingrés de les declaracions-liquidacions o autoliquidacions i declaracions informatives corresponents als mesos de febrer i març, així com al primer trimestre del 2020, finalitzarà el 30 d’abril de 2020. Malgrat l’anterior, s’habilita a l’Administració per acordar, mitjançant resolució motivada, les mesures d’ordenació i instrucció que siguin estrictament necessàries per evitar perjudicis greus en els drets i interessos dels contribuents. Àlaba Decret Normatiu d’Urgència Fiscal 2/2020, del Consell de Govern Foral de 18 de març. Aprovar mesures tributàries urgents per respondre a l’impacte econòmic del COVID-19 (BOTHA de 20 de març 2020). La norma entra en vigor el dia de la seva publicació (20 de març de 2020), però produirà efectes des del 14 de març. S’ha de destacar que les mesures aprovades seran aplicables a la totalitat de contribuents en relació amb les seves obligacions tributàries davant la Hisenda Foral alabesa, independentment del seu domicili fiscal o la normativa que els resulti d’aplicació. A continuació resumim les principals mesures aprovades: L’inici dels procediments tributaris que, segons la normativa tributària vigent s’hagi de realitzar d’ofici, se suspendrà fins a l’1 de juny de 2020, en aquells supòsits en què el seu començament s’hagués de produir a partir del 14 de març de 2020. Això no afectarà, en cap cas, a la campanya de l’IRPF de l’exercici 2019, que es regirà per les normes específiques que es dictin a aquest efecte, i s’autoritza a la Diputació Foral per aprovar les disposicions procedents amb vista a la presentació i terminis de pagament de les autoliquidacions d’aquest impost. Igualment, l’inici dels terminis per a la interposició de recursos i reclamacions administratives o de qualsevol altra actuació en l’àmbit tributari que hagi de començar a instàncies de la persona obligada tributària, s’estendrà fins a l’1 de juny de 2020. El termini voluntari de presentació i ingrés de les autoliquidacions mensuals corresponents al mes de febrer s’estendrà durant els 12 dies naturals següents al moment en què perdi vigència el Reial decret 463/2020, de 14 de març o, en el seu cas, les seves. El termini voluntari de presentació i ingrés de les autoliquidacions mensuals corresponents al mes de març s’estendrà durant els 25 dies naturals següents al moment en què cessi l’estat d’alarma o, si escau, les seves pròrrogues. El termini voluntari de presentació i ingrés de les autoliquidacions trimestrals corresponents al primer trimestre del 2020 s’estendrà fins a l’1 de juny de 2020. El termini d’ingrés de les liquidacions en què el seu venciment es produeixi a partir del 14 de març de 2020, s’estendrà fins a l’1 de juny de 2020. Els períodes de paralització dels procediments tributaris, l’inici dels quals s’hagi produït amb anterioritat al 14 de març de 2020, s’entendran com a períodes d’interrupció justificada per a la persona obligada tributària o dilacions en el procediment per causa no imputable a l’Administració tributària i, en conseqüència, no s’inclouran en el seu còmput del termini de resolució, pel període transcorregut durant el termini de vigència de l’estat d’alarma i, en el seu cas, de les pròrrogues que s’adoptessin. El termini de presentació de les declaracions informatives en què el termini de presentació finalitzi a partir de 14 de març de 2020 s’estendrà fins a l’1 de juny de 2020 quan aquest termini finalitzi amb anterioritat a aquesta data. El còmput del termini de contestació als requeriments individualitzats d’aportació de documents, antecedents o informació amb transcendència tributària formulats per l’Administració se suspendrà entre el 14 de març de 2020 i l’1 de juny de 2020, quan aquest termini finalitzi entre les dates esmentades. No es reportaran interessos de demora en els procediments de comprovació i investigació ni en els de comprovació restringida, durant el període transcorregut entre el 14 de març de 2020 i l’1 de juny 2020. Els deutes tributaris de les persones físiques que realitzin activitats econòmiques i de les microempreses, petites empreses, definides en l’article 13 de la Norma Foral de l’impost sobre societats, resultants d’autoliquidacions en què el termini de presentació i ingrés en període voluntari finalitzi entre el 14 de març i l’1 de juny de 2020, podran ser fraccionades, sense prestació de garantia ni meritació d’interessos de demora, d’acord amb el que es disposa en el present article. Es podran fraccionar, en els mateixos termes i condicions, els deutes tributaris de les persones físiques que realitzin activitats econòmiques i de les microempreses i petites empreses, definides en l’article 13 de la Norma Foral de l’impost sobre societats, resultants de liquidacions practicades per l’Administració tributària en què el període voluntari de pagament finalitzi entre el 14 de març i l’1 de juny de 2020. Els obligats tributaris podran fer efectiu el deute tributari amb posterioritat a l’1 de juny de 2020, mitjançant la sol·licitud d’un fraccionament de 6 quotes mensuals d’idèntic import, i el primer termini d’aquest fraccionament venç el mes de juliol del 2020. Podran ser objecte d’aquest fraccionament excepcional els deutes tributaris derivats dels tributs sobre el joc. La sol·licitud d’aquest fraccionament excepcional, que es realitzarà en el moment de la presentació de l’autoliquidació, es realitzarà en la Hisenda Foral d’Àlaba, a través dels mecanismes que s’estableixin a aquest efecte. En el cas de deutes tributaris resultants de liquidacions practicades per l’Administració tributària, aquesta sol·licitud es realitzarà abans de l’u de juny de 2020 mitjançant els citats mecanismes. El que es disposa en el Reglament General de Recaptació del Territori Històric d’Àlaba no serà aplicable, en cap cas, als fraccionaments excepcionals regulats en el present article. Es retarda un mes el pagament del venciment corresponent al mes d’abril dels ajornaments i fraccionaments que es trobin concedits, i s’ajornen en conseqüència, en el cas dels fraccionaments, un mes cadascun dels venciments restants, sense que es reportin interessos de demora a conseqüència de l’ajornament d’un mes disposat en aquest article. Els contribuents de l’IRPF, que exerceixin activitats econòmiques, no estaran obligats a ingressar o, si escau a autoliquidar i ingressar, en la Hisenda Foral d’Àlaba els pagaments fraccionats corresponents al primer i segon trimestre del 2020, al primer semestre del 2020 i el primer, segon i tercer bimestre del 2020. Biscaia Decret Foral 1/2020, de 17 de març, de mesures tributàries urgents derivades del COVID-19 (BOB de 18 de març de 2020). La norma ha entrat en vigor el 18 de març, però produirà efectes des del 16 de març. Com a primer aspecte fonamental, s’ha de destacar que les mesures aprovades seran aplicables a la totalitat de contribuents en relació amb les seves obligacions tributàries davant la Hisenda Foral biscaïna, independentment del seu domicili fiscal o la normativa que els resulti d’aplicació. A continuació resumim les principals mesures aprovades: L’inici dels procediments tributaris d’ofici se suspendrà fins a l’1 de juny de 2020, en aquells supòsits en què el començament s’hagués de produir a partir del 16 de març de 2020. Aquesta suspensió no afectarà els següents procediments: Als procediments sancionadors. A les compensacions d’ofici. A les pràctiques d’embargaments. A les pèrdues d’eficàcia de les concessions d’ajornaments. A les declaracions de fallit. A les propostes de liquidació de l’IRPF El termini voluntari per a la presentació d’autoliquidació o de declaració dels procediments tributaris en els quals la presentació telemàtica no es trobi prevista en la normativa tributària amb caràcter obligatori s’estendrà fins a l’1 de juny de 2020, quan aquest termini finalitzi amb anterioritat a aquesta data. L’inici dels terminis per a la interposició de recursos i reclamacions administratives o de qualsevol altra actuació en l’àmbit tributari que hagi de començar a instàncies de la persona obligada tributària en els quals la presentació telemàtica no es trobi prevista en la normativa tributària amb caràcter obligatori, s’estendrà fins a l’1 de juny de 2020. El termini voluntari de presentació i ingrés de les autoliquidacions corresponents al mes de febrer dels procediments tributaris en els quals la presentació telemàtica es trobi prevista en la normativa tributària amb caràcter obligatori, s’estendrà fins al 14 d’abril de 2020. El termini d’ingrés de les liquidacions el venciment de les quals es produeixi a partir del 16 de març de 2020, s’estendrà 15 dies naturals. Els períodes de paralització dels procediments tributaris, l’inici dels quals s’hagi produït amb anterioritat al 16 de març de 2020, s’entendran com a períodes d’interrupció justificada per a la persona obligada tributària o dilacions en el procediment per causa no imputable a l’Administració tributària i, en conseqüència, no s’inclouran en el seu còmput del termini de resolució, pel període transcorregut entre el moment de la paralització i l’1 de juny de 2020. El còmput del termini de contestació als requeriments individualitzats d’aportació de documents, antecedents o informació amb transcendència tributària formulats per l’Administració se suspendrà entre el 16 de març de 2020 i l’1 de juny de 2020, quan aquest termini finalitzi entre les dates esmentades. No es reportaran interessos de demora en els procediments de comprovació i investigació ni en els de comprovació reduïda, durant el període transcorregut entre el 16 de març de 2020 i l’1 de juny 2020. Els deutes tributaris de les persones físiques que realitzin activitats econòmiques i de les microempreses i petites empreses, en què el termini de presentació i ingrés en període voluntari finalitzi entre el 16 de març i l’1 de juny de 2020, podran ser ajornades, sense prestació de garantia ni meritació d’interessos de demora. Es podran ajornar en els mateixos termes i condicions, els deutes tributaris de les persones físiques que realitzin activitats econòmiques i de les microempreses i petites empreses, resultants de liquidacions practicades per l’Administració tributària en què el període voluntari de pagament finalitzi entre el 16 de març i l’1 de juny de 2020. Podran ser objecte d’aquest ajornament excepcional els deutes tributaris derivats dels tributs sobre el joc. L’ingrés dels deutes ajornats se suspendrà durant un període de 3 mesos, comptat des de la finalització del període voluntari de declaració i ingrés, a partir del qual, s’hauran d’ingressar mitjançant el seu fraccionament en 6 quotes mensuals d’idèntic import. S’ajorna un mes el pagament del venciment corresponent al mes de març dels ajornaments que es trobin concedits, i s’ajornen, en conseqüència, un mes cadascun dels venciments restants, sense que es reportin interessos de demora en cap dels terminis pel període comprès entre el 25 de març i el 25 d’abril de 2020. El període executiu de pagament dels deutes que no siguin ingressats en el període voluntari de pagament, quan conclogui entre el 16 de març de 2020 i l’1 de juny de 2020, s’iniciarà la corresponent provisió de constrenyiment, que no serà notificada en cap cas amb anterioritat a l’1 de juny de 2020. Els contribuents de l’IRPF, que exerceixin activitats econòmiques, no estaran obligats a autoliquidar i ingressar en la Hisenda Foral de Biscaia els pagaments fraccionats corresponents al primer i segon trimestre del 2020.

ORDRE FORAL 663/2020, de 18 de març, del Territori Històric de Biscaia, del diputat foral d’Hisenda i Finances, per la qual s’estableix un ajornament de pagament excepcional per al tribut sobre el joc mitjançant l’explotació de màquines o aparells automàtics i per al recàrrec que hi recau (BOB 23 de març de 2020)

https://www.bizkaia.eus/lehendakaritza/Bao_bob/2020/03/23/I-245_cas.pdf

Tenint en compte les especialitats per a la domiciliació en relació amb els seus terminis i forma de pagament d’aquest tribut, la present Ordre Foral estableix un ajornament excepcional d’ofici per a aquests deutes tributaris. Així, el càrrec en compte de l’import corresponent al primer trimestre del 2020 de les autoliquidacions del tribut sobre el joc mitjançant l’explotació de màquines o aparells automàtics i del recàrrec que hi recau, que, d’acord amb el que es disposa en l’article tres de l’Ordre Foral 920/1997, d’11 d’abril, hagi estat sol·licitat amb anterioritat al compliment del termini previst en aquest precepte, s’ajornarà fins al 25 d’octubre de 2020.

Guipúscoa

El Departament d’Hisenda i Finances publica en el seu web que proposarà al Consell de Diputats del pròxim dimarts, 24 de març de 2020, diverses mesures tributàries especials.

Entre elles, anuncia expressament l’ampliació, per un mínim d’un mes, del termini per a la presentació de les autoliquidacions i declaracions que vencen dimecres que ve, 25 de març, així com la posposició, a una data sense determinar, dels càrrecs per ajornaments que es realitzarien en aquesta data.

Al BOE del dia 19 de març, s’ha aprovat l’Ordre TMA/254/2020, de 18 de març, per la qual es dicten instruccions en matèria de transport per carretera i aeri, que pel que respecta al transport per carretera, declara la validesa de les targetes de qualificació del conductor acreditatives del CAP, amb la data d’expiració a partir del dia 1 de març, fins al cap de 120 dies de la finalització de la declaració de l’estat d’alarma o de les seves pròrrogues.

Aquest termini de 120 dies podrà ser ampliat mitjançant resolució de Direcció General de Transport Terrestre, si les circumstàncies ho fessin necessari, per un màxim de 30 dies addicionals.

Aquesta previsió tindrà efectes en tot el territori nacional, sense perjudici de la seva comunicació a la Comissió Europea.

No queda clar, no obstant això, si aquesta previsió tindrà efectes en altres països del nostre entorn, ja que el text només al·ludeix a “tindrà efectes en tot el territori nacional,” sense perjudici de la seva comunicació a la Comissió Europea. Caldrà esperar als aclariments del Ministeri, ja que no queda clar si la mera comunicació a la que es refereix, significa que també tindrà validesa l’extensió en altres països o no. 

Obertura d’oficines d’arrendament de vehicles sense conductor

D’altra banda, aquesta mateixa ordre permet l’obertura d’establiments dedicats a l’arrendament de vehicles sense conductor destinats a un ús professional dels transportistes de mercaderies i en els supòsits d’arrendament de vehicles per a ús particular.

La norma serà aplicable des de la seva publicació en el «Boletín Oficial del Estado» fins a la finalització de la declaració del període de l’estat d’alarma o de les seves pròrrogues.

En concret s’estableix que:

• Amb la finalitat de garantir el funcionament de les operacions de transport de mercaderies i assegurar el necessari proveïment de productes a la població, estarà permesa l’obertura d’establiments dedicats a l’arrendament de vehicles sense conductor destinats a un ús professional dels transportistes de mercaderies.

• L’obertura d’establiments d’arrendament de vehicles sense conductor en els supòsits d’arrendament de vehicles per a ús particular, únicament estarà permesa amb la finalitat de fer possible la devolució per l’arrendatari dels vehicles arrendats en el marc d’un contracte subscrit amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta ordre.

En tots els supòsits s’hauran de seguir les mesures i instruccions de protecció indicades pel Ministeri de Sanitat per evitar el contagi del COVID-19.

Al BOE del dia 20 de març, s’ha aprovat l’Ordre TMA/259/2020, de 19 de març, en la qual el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, autoritza al fet que en les cabines dels vehicles de transport de mercaderies puguin anar dues persones a bord seguint les mesures de protecció sanitàries indicades pel Ministeri de Sanitat per evitar el contagi del COVID-19.

El Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, incloïa mesures molt restrictives a la mobilitat de les persones, entre elles, la prohibició de viatjar a bord dels vehicles més d’una persona, excepte en tres casos ben delimitats, entre els quals no es feia esment exprés a la conducció en equip en transport de mercaderies per carretera, una modalitat molt utilitzada tant en transport internacional com en repartiment urbà de mercaderies, on no és estrany que viatgin tant un conductor com un mosso  per a ajudar en la labor de descàrrega.

Aquesta “omissió”  ha provocat durant aquests dies  certa  confusió en el sector del transport de mercaderies per carretera, la qual cosa ha portat a les associacions professionals a sol·licitar que el Ministeri de Transports autoritzés la presència en cabina de dues persones.

Per cobrir aquest buit, el Ministeri de Transports ha publicat aquesta Ordre TMA/259/2020 en la qual s’estableix:

1. En els transports públics de mercaderies per carretera estarà permès que vagin dues persones en la cabina del vehicle, quan sigui necessari per raó del tipus de transport a realitzar.

2. En tot cas, s’hauran de seguir les mesures i instruccions de protecció indicades pel Ministeri de Sanitat per evitar el contagi del COVID-19.

Obertura de tallers de reparació i manteniment de vehicles

Així mateix, en aquesta mateixa ordre ministerial es dicta una instrucció sobre un altre punt que havia creat certa confusió, com és l’obertura de tallers de reparació i manteniment de vehicles.

En aquest cas, en la norma s’aclareix el següent: 

1. Amb la finalitat de garantir l’adequat funcionament de les operacions de transport de mercaderies i assegurar el necessari proveïment de productes a la població, així com dels transports permesos en el Reial decret 463/2020, de 14 de març, es permet l’obertura de tallers de reparació i manteniment de vehicles de motor, així com els establiments d’activitats connexes de venda de peces i accessoris amb venda directa als tallers de reparació, però sense obertura al públic general.

2. En tot cas, s’hauran de seguir les mesures i instruccions de protecció indicades pel Ministeri de Sanitat per evitar el contagi del COVID-19.

Atenció. Aquesta ordre serà aplicable des de la seva publicació en el «Boletín Oficial del Estado» fins a la finalització de la declaració del període de l’estat d’alarma o pròrrogues d’aquest.