Un dels temes més controvertits en la liquidació de l’impost sobre successions i donacions (ISD), és el referent a l’aixovar domèstic en l’herència.

En concret, l’Administració tributària considera que qualsevol persona que mor deixa un aixovar domèstic per import del 3% del total de la seva herència, i sobre el qual ha de pagar l’ISD.

L’aixovar domèstic comprèn tots els efectes personals del mort, utensilis domèstics i béns mobles que li pertanyen i dels quals el causant en fa ús fins al moment de la seva defunció. Com a part dels béns del causant, les seves pertinences tinguin o no un valor rellevant, hauran de ser incloses en el total de l’herència a repartir. Augmentant, en definitiva, la quantitat total que en podran disposar els hereus. No s’hi consideren incloses les joies, joies, obres d’art, antiguitats o objectes de gran valor.

L’aixovar és considerat com un “bé addicionat” de l’herència que incrementa el cabal relicte. La seva valoració ha de ser conjunta, no es taxen els béns i pertinences del difunt un per un sinó que es calcula com una massa total de l’herència.

De fet, el valor que apliquem correspon a un percentatge taxat i universal d’aplicació a totes les herències: es valorarà en el 3% de l’import total del cabal relicte, i s’aplicarà una vegada s’hagin determinat tots els béns i drets i deduït les càrregues però sempre abans de reduir del cabal les despeses i deutes.

En l’àmbit tributari l’aixovar domèstic ha comportat sempre una gran polèmica. Això és així, entre altres raons, perquè el seu concepte no ha estat definit ni en la Llei ni en el Reglament de l’impost; així, els tribunals de justícia s’han hagut de pronunciar en moltíssimes ocasions sobre l’assumpte, lamentablement la majoria d’elles en sentit negatiu per al contribuent. Per tant, com a norma general el valor de l’aixovar domèstic, abans assenyalat, s’ha de sumar a la resta del cabal relicte per obtenir la base imposable de l’impost, tret que: es posi un valor més gran o es demostri fefaentment que no existeix o, en cas que existeixi, que tenia un valor inferior.

Doncs bé, recentment s’ha publicat una notícia important, ja que el Tribunal Suprem (TS) ha dictat una sentència en la qual fixa la interpretació de l’art. 15 de la Llei  de l’ISD per determinar el concepte d’aixovar domèstic i quins béns hi han de ser inclosos per calcular aquest impost.

El TS determina que l’aixovar domèstic tan sols es refereix als béns mobles corporals afectes a l’ús personal o particular i per això s’han d’excloure les accions i participacions socials, ja que no s’integren en aquest concepte d’aixovar domèstic, la qual cosa comporta que no puguin ser tingudes en compte a l’efecte d’aplicar la presumpció legal del 3%.

La sentència impugnada ha resolt la qüestió en sentit contrari al desenllaç assolit per altres òrgans d’aquesta jurisdicció, i d’aquí l’interès cassacional objectiu que fa necessari un pronunciament d’aquest Tribunal que estableixi un criteri clar sobre quins elements o béns s’han d’entendre inclosos dins d’aquest concepte d’aixovar domèstic, i resolent la contradicció doctrinal existent entre els diferents tribunals de justícia.

En aquesta sentència es confirma el criteri sostingut en la STSJ del Principat d’Astúries recorreguda, perquè considera que el contribuent pot destruir la presumpció establerta en l’art. 15 de la Llei de l’ISD, fent ús dels mitjans de prova admesos en Dret, a fi d’acreditar, administrativament o judicial, que determinats béns no formen part de l’aixovar domèstic i per tant no són susceptibles d’inclusió en l’àmbit del 3%. La Sala determina que l’aixovar domèstic tan sols es refereix als béns mobles corporals afectes a l’ús personal o particular.

La presumpció legal, establerta en l’art. 15 de la Llei  de l’ISD no comprèn la totalitat dels béns de l’herència, sinó només aquells que es puguin afectar, per la seva identitat, valor i funció, a l’ús particular o personal del causant, a exclusió de tots els altres.

La Sala determina que l’aixovar domèstic tan sols es refereix als béns mobles corporals afectes a l’ús personal o particular i per això s’han d’excloure les accions i participacions socials, ja que no s’integren en aquest concepte d’aixovar domèstic, la qual cosa comporta que no puguin ser tingudes en compte a l’efecte d’aplicar la presumpció legal del 3 per cent, sense que sigui necessària cap tipus de prova per part del contribuent respecte a la no inclusió en el concepte jurídic fiscal d’aixovar domèstic, ja que no té cap relació amb aquesta categoria, sobre els diners, títols, els actius immobiliaris o altres béns incorporals.

La noció d’aixovar domèstic continguda en la Llei de l’ISD, és un concepte autònom que només inclou una determinada classe de béns i no un percentatge de tots els que integren l’herència. En aquest sentit, considera que comprèn el conjunt de béns mobles afectes al servei de l’habitatge familiar o a l’ús personal del causant, conforme a les descripcions que conté l’art. 1321 del Codi Civil (roba, mobiliari i estris de l’habitatge habitual comú), en relació amb l’art. 4, Quatre de la Llei de l’impost sobre el patrimoni, interpretats conforme a la realitat social.

La sentència inclou un vot particular en el qual dos dels magistrats afirmen que estan parcialment d’acord amb els elements o béns inclosos en el concepte d’aixovar domèstic a l’efecte d’aquest impost, però no comparteixen que s’estengui als béns compresos en l’art. 1321 del Codi Civil, ja que consideren que el concepte d’aixovar domèstic que empra l’article 15 és més ampli que el d’aixovar d’habitatge habitual que es recull en el Codi Civil. D’igual manera, discrepen de la nova interpretació jurisprudencial que es fa de l’article 15 i sobre l’abast de les presumpcions que s’hi contenen.

La pàgina web de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) ha divulgat aquest document “Orientacions ergonòmiques per feines a distància amb ordinador per la COVID-19. Recomanacions per a l’empresari”.

El Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19 i el Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació, prioritzen la feina a distància amb l’objectiu de garantir que l’activitat empresarial i les relacions de feina es desenvolupin amb certa normalitat. Aquesta situació es mantindrà fins que es normalitzi la situació d’excepcionalitat sanitària creada per la pandèmia de la COVID-19, per la qual cosa l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball ha elaborat aquest document, perquè la feina amb ordinador es dugui a terme dins de les millors condicions possibles de seguretat i salut.

Vegeu el document

La pàgina web de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) ha divulgat una sèrie de vídeos sobre equips de protecció individual (EPI) i la seva utilització d’interès davant l’actual panorama de la COVID-19.

En concret es tracta:

• Col·locació i retirada d’EPI

En aquest vídeo es ressalta que per assegurar el correcte funcionament dels equips de protecció individual (EPI), a més de la selecció i el manteniment, resulta fonamental la seva correcta col·locació, usats individualment o combinats amb altres equips, així com la seva retirada una vegada finalitzats els treballs, evitant qualsevol contaminació en aquest moment.

• Protecció ocular i facial

Es presenta el paper de l’INSST (CNMP) durant la pandèmia COVID-19 en relació amb la verificació dels requisits mínims de protecció que han de reunir les pantalles facials fabricades per donar al sector sanitari. S’expliquen els diferents tipus de protecció ocular i facial que existeixen, la normativa que els aplica, així com els assajos crítics de protecció que en els laboratoris del CNMP s’estan duent a terme.

• Màscares autofiltrants enfront de partícules

Donada la rellevància que en aquesta pandèmia de la COVID-19 han adquirit les màscares autofiltrants enfront de partícules, en el següent vídeo es descriuen aspectes rellevants dels diferents tipus de màscares autofiltrants, en atenció a la seva configuració i capacitat de protecció.

• Assaig de resistència a la penetració de sang sintètica

En aquest vídeo s’expliquen aspectes rellevants d’assaig segons la norma ISO 16603, que simula la resistència dels materials de la roba de protecció a la penetració de fluids corporals sota pressió hidroestàtica, usant una formulació de sang sintètica. Aquest assaig s’ha considerat rellevant a l’hora de verificar materials en els laboratoris del CNMP durant la crisi de la COVID-19, encara que el seu ús normalment és amb finalitats discriminatòries, és a dir, per predir el nivell al qual es pot esperar penetració quan es realitzi el mateix assaig amb un líquid contaminat amb un bacteriòfag (norma ISO 16604).

• Màscares de protecció

Tipus, característiques, utilització i manteniment, segons el tractat en el 54è Taller COVID-19 que organitza la Cátedra de Prevención y Responsabilidad Social Corporativa de la Universidad de Málaga. Intervé (Sra. Antonia Hernández, cap de la Unidad Técnica de Protección Respiratoria CNMP de Sevilla).

Vegeu els vídeos

Font: Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST)

L’informem que la Resolució de 20 de maig de 2020, del Congrés dels Diputats, per la qual s’ordena la publicació de l’acord d’autorització de la pròrroga de l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, fins a les 00.00 hores del dia 7 de juny de 2020 (publicada al BOE del 23 de maig de 2020), respecte als terminis administratius i processals preveu el següent:

Terminis processals

Respecte als terminis processals, s’alça la seva suspensió amb efectes des del 4 de juny de 2020, i es deroga en conseqüència a partir d’aquesta data la disposició addicional segona del Reial decret 463/2020 que en el seu moment la va establir.

El còmput dels terminis processals es realitzarà segons el que es preveu en el Reial decret llei 16/2020, de 28 d’abril, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l’àmbit de l’administració de justícia. 

Terminis administratius

Amb efectes des de l’1 de juny de 2020, el còmput dels terminis administratius que haguessin estat suspesos es reprendrà, o es reiniciarà, si així s’hagués previst en una norma amb rang de llei aprovada durant la vigència de l’estat d’alarma i les seves pròrrogues. Correlativament, des d’aquesta mateixa data queda derogada la disposició addicional tercera del Reial decret 463/2020.

Terminis de prescripció i caducitat de drets i accions

Finalment, amb efectes des del 4 de juny de 2020 s’alçarà la suspensió dels terminis de prescripció i caducitat de drets i accions, i es deroga des d’aquesta mateixa data la disposició addicional quarta del Reial decret 463/2020.