L’informem que la DGT ha publicat la consulta vinculant V1151-20, de 29 d’abril, sobre les diligències d’embargament de sous i salaris dels treballadors durant l’estat d’alarma, que per la seva importància els la volem comunicar.

Els fets versen sobre un empresari que manifesta que els dies 16 i 17 de març ha rebut dues notificacions d’embargaments de sous i salaris aplicables a dos treballadors, i es planteja la qüestió de si, en l’estat d’alarma, s’aplica l’ajornament dels terminis administratius a l’efecte d’aplicar els citats embargaments salarials o si aquestes diligències les han d’aplicar en els termes habituals.

La DGT ha contestat que si bé el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març que estableix la suspensió dels terminis administratius va entrar en vigor el 18 de març de 2020, que tant si el termini està obert amb anterioritat al 18 de març com en el cas que s’obrís amb posterioritat el termini per atendre la diligència s’amplia fins al 30 de maig.

No obstant això amb independència d’aquesta ampliació per contestar la diligència d’embargament, el pagador està obligat a retenir les quantitats que corresponguin des del mateix moment de presentació de la diligència, en aquest cas des del 16 de març i el 17 de març respectivament.

Noves mesures fiscals en l’impost sobre societats per a la reactivació de l’activitat econòmica

Govern i autònoms acorden d’estendre les ajudes fins al 30 de setembre

L’informem que els Ministeris de Treball i Economia Social i d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions han acordat amb data de 25 de juny, en el marc del diàleg social, amb els agents socials les noves condicions que permetran d’estendre els beneficis dels ERTO fins al pròxim 30 de setembre.

L’acord, que es traslladarà a la reunió del Consell de Ministres del 26 de juny, preveu beneficis en les cotitzacions a la Seguretat Social dels treballadors, garanties per al manteniment de l’ocupació i mecanismes de flexibilitat perquè les empreses s’adaptin als nous escenaris segons evolucioni la crisi sanitària.

Exoneracions de quotes

L’acord inclou diferents exoneracions per a les empreses, segons la seva situació. En el cas de les empreses que estan en situació de força major parcial, l’acord fins a setembre manté l’esperit del vigent, bonificant més les cotitzacions dels treballadors activats que dels suspesos.

D’aquesta manera, per a empreses amb menys de 50 treballadors tindran una exoneració del 60% de les cotitzacions socials dels seus treballadors activats en els mesos de juliol, agost i setembre i del 35% per als treballadors que continuïn suspesos.

Per a les empreses de 50 o més treballadors, les exoneracions seran del 40% per als treballadors activats i del 25% per als no activats.

D’altra banda, les empreses que estan actualment en ERTO per força major total passaran a ERTO de transició fins al 30 de setembre. Dins d’elles, les que compten amb menys de 50 treballadors tindran una exoneració decreixent en les cotitzacions dels seus empleats del 70%, 60% i 35% al juliol, agost i setembre, respectivament. Per a les empreses de 50 treballadors o més, les exoneracions passarien a ser del 50%, 40% i 25%, al juliol, agost i setembre, respectivament.

Aquests ERTO es tramitaran comptant amb l’informe preceptiu de la Inspecció de Treball i després d’haver informat els representants legals dels treballadors, tal com regula l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors.

Salvaguarda per a l’ocupació

Les empreses que s’acullin a les exoneracions previstes en cas d’ERTO, hauran de mantenir l’ocupació durant un període de sis mesos.

Durant un ERTO en vigor, les empreses no podran efectuar acomiadaments i tampoc podran repartir dividends. Queden fora de l’àmbit d’aplicació d’aquests ERTO les empreses radicades en paradisos fiscals.

Els treballadors de les empreses que s’acullin a aquests ERTO no podran realitzar hores extra. No estarà permès que les empreses concertin noves contractacions laborals, directes o a través d’ETT, ni que estableixin noves externalitzacions, durant la vigència dels ERTO.

Protecció per desocupació

Els treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació derivats de la Covid-19, tant de força major total o parcial com basats en causes productives o els tramitats en cas de rebrot, gaudiran de la protecció reforçada prevista en l’anterior acord: se’ls reconeixerà la prestació encara que no acreditin període de cotització previ i se’ls aplicarà el comptador a 0.

Com ja l’hem estat informant, el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, ha regulat l’ingrés mínim vital (IMV), mitjançant una prestació no contributiva de la Seguretat Social, i amb efectes des de l’1 de juny de 2020.

Des del passat 15 de juny de 2020 es pot sol·licitar l’IMV, la nova prestació econòmica en la seva modalitat no contributiva de la Seguretat Social. 

Un dels documents fonamentals que cal presentar a l’hora de sol·licitar l’IMV és una declaració responsable d’ingressos i patrimoni per acreditar les rendes de la unitat de convivència i poder determinar si es té dret a percebre’l.

Declaració responsable

La declaració responsable no és un document independent que cal emplenar, per simplificar aquest tràmit aquesta declaració es troba implícita en la sol·licitud en concret en l’apartat 3, on hem de reflectir el còmput d’ingressos i patrimoni de l’exercici anterior, que haurem de reflectir també en l’apartat 2 on figuren les dades de les persones que integren la unitat de convivència.

En el model oficial de sol·licitud (i en el formulari en línia per sol·licitar-lo telemàticament sense certificat digital) trobarà les instruccions per emplenar correctament aquests apartats.

Aquestes instruccions detallen que el còmput dels ingressos de l’exercici anterior es durà a terme atenent les següents regles, únicament en el cas de percebre ingressos com els descrits:

• Les rendes es computaran pel seu valor íntegre, excepte els procedents d’activitats econòmiques, d’arrendaments d’immobles o de règims especials, que es computaran pel seu rendiment net (és a dir, ingressos menys despeses).
• Els rendiments procedents d’activitats econòmiques, els guanys patrimonials generats en l’exercici i dels règims especials, es computaran per la quantia que s’integra en la base imposable de l’impost sobre la renda de les persones físiques o normativa foral corresponent segons la normativa vigent en cada període.
• Quan el beneficiari disposi de béns immobles arrendats, es tindran en compte els seus rendiments com a ingressos menys despeses, abans de qualsevol reducció a la qual tingui dret el contribuent, i tots dos determinats, conforme al que es disposa a aquest efecte en la normativa reguladora de l’impost sobre la renda de les persones físiques, o normativa foral corresponent, aplicable a les persones que formen la unitat de convivència. Si els immobles no estiguessin arrendats, els ingressos computables es valoraran segons les normes establertes per a la imputació de rendes immobiliàries en la citada normativa i corresponent norma foral.
• Computarà també com a ingrés l’import de les pensions i prestacions, contributives o no contributives, públiques o privades.
• No comptabilitzarà en aquest còmput: els salaris socials, rendes mínimes d’inserció o ajudes anàlogues d’assistència social concedides per les comunitats autònomes, ni les prestacions i ajudes econòmiques finalistes que hagin estat concedides per cobrir una necessitat específica de qualsevol de les persones integrants de la unitat de convivència, com ara beques o ajudes per a l’estudi, ajudes per habitatge, ajudes d’emergència, i altres de similars.

Una vegada sumats els ingressos detallats anteriorment, es restarà l’import de l’impost sobre la renda reportat i les cotitzacions socials per determinar l’import final a consignar en la sol·licitud.

Referent al patrimoni, es considera com a tal la suma dels actius no societaris, sense incloure l’habitatge habitual, i el patrimoni societari net, tal com es defineixen en els següents apartats.

Els actius no societaris són la suma dels següents conceptes:

• Els immobles, exclòs l’habitatge habitual.
• Els comptes bancaris i dipòsits.
• Els actius financers en forma de valors, assegurances i rendes i les participacions en institucions d’inversió col·lectiva.
• Les participacions en plans, fons de pensions i sistemes alternatius similars.

Per la seva part, el patrimoni societari net inclou el valor de les participacions en el patrimoni de societats en les quals participin de manera directa o indirecta algun dels membres de la unitat de convivència, amb excepció de les valorades dins dels actius no societaris.

Si no disposa de cap d’aquests conceptes, l’import serà 0.

Finalment, recordi també que, excepcionalment, en els supòsits de vulnerabilitat econòmica que s’hagi produït durant aquest any, per exemple a causa de la pandèmia de la COVID-19, i quan no sigui beneficiari de prestacions o subsidis de desocupació, podrà sol·licitar que es tinguin en compte les rendes obtingudes durant aquest any. Per a això haurà de facilitar, a més dels ingressos del 2019, els del 2020.

En aquest cas, un altre dels requisits és que en l’exercici anterior no superi la meitat dels límits de patrimoni net establerts de manera general per a les citades unitats de convivència i els ingressos de les quals no superin en més del 50 per cent dels límits establerts per a tota la unitat de convivència en l’exercici 2019.

Font: Seguretat Social

COVID-19. Pautes i recomanacions sanitàries per exercir l’activitat comercial

L’informem que s’ha actualitzat el procediment d’actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l’exposició al SARS-CoV-2, publicat pel Ministeri de Sanitat el 19 de juny de 2020.

Aquesta guia, que es divideix en set apartats i cinc annexos, s’emmarca dins del pla de transició cap a una nova normalitat. Amb aquest fi, el Ministeri de Sanitat va publicar l’estratègia de diagnòstic, vigilància i control en la fase de transició de la pandèmia de COVID-19, de 6 de maig de 2020 que regula les obligacions i procediments d’obtenció i comunicació d’informació per a la vigilància epidemiològica en relació a la infecció de la COVID-19 amb l’objectiu de detectar de forma precoç qualsevol cas. Es recalca, a més que és necessari “reforçar les mesures d’higiene personal en tots els àmbits de la feina i enfront de qualsevol escenari d’exposició”.

En concret, es destaquen les següents mesures:

• La higiene de mans és la mesura principal de prevenció i control de la infecció.
• Etiqueta respiratòria:
  • Cobrir-se el nas i la boca amb un mocador en tossir i esternudar, i llençar-lo a unes escombraries amb tapa i pedal. Si no es disposa de mocadors emprar la part interna del colze per no contaminar les mans.
  • Evitar tocar-se els ulls, el nas o la boca.
  • Practicar bons hàbits d’higiene respiratòria.
• Mantenir distanciament físic d’almenys 1,5 metres

En el punt dos s’especifica que qualsevol precisió sobre les mesures preventives “s’haurà de basar en informació recaptada mitjançant l’avaluació de risc d’exposició específica que es realitzarà sempre d’acord amb la informació aportada per les autoritats sanitàries.”

També es defineixen els treballadors especialment sensibles que són aquells inclosos com a  grups vulnerables per la COVID-19 i són “les persones amb malaltia cardiovascular, inclosa la hipertensió, malaltia pulmonar crònica, diabetis, insuficiència renal crònica, immunodepressió, càncer en fase de tractament actiu, malaltia hepàtica crònica severa, obesitat mòrbida, embaràs i més grans de 60 anys.”

El protocol a seguir en cas de detecció precoç de casos compatibles amb Covid-19, s’indica en el punt cinc, explicant com s’ha de realitzar la detecció, classificació, notificació i maneig dels casos.

En el punt set s’especifica que “es consideren, amb caràcter excepcional, situació assimilada a accident de treball, exclusivament per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal del sistema de Seguretat Social, aquells períodes d’aïllament o contagi dels treballadors provocat pel virus SARS-CoV-2, conforme a l’article 5 del Reial decret llei 6/2020, de 10 de març, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en l’àmbit econòmic i per a la protecció de la salut pública. Serà el servei de prevenció de riscos laborals el qui elaborarà l’informe perquè quedi acreditada la situació d’incapacitat temporal (en l’Annex I s’aporten els models de comunicació).

Vegeu procediment d’actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l’exposició al SARS-CoV-2 (19 de juny de 2020)

Li recordem que després de la finalització de l’estat d’alarma per la crisi sanitària de la COVID-19 el passat 21 de juny de 2020, és important fer referència al que es preveu en l’article 2 del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, que preveu una pròrroga extraordinària dels contractes d’arrendament d’habitatge habitual subjectes a la Llei d’arrendaments urbans (LAU).

En concret aquesta norma estableix que en els contractes d’arrendament d’habitatge habitual subjectes a la LAU i que dins del període comprès des de l’entrada en vigor d’aquest RDL 11/2020 fins al dia en què hagin transcorregut dos mesos des de la finalització de l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, hagi finalitzat el període de pròrroga obligatòria previst en l’article 9.1 o el període de pròrroga tàcita previst en l’article 10.1, tots dos articles de la referida Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans (LAU), es podrà aplicar, prèvia sol·licitud de l’arrendatari, una pròrroga extraordinària del termini del contracte d’arrendament per un període màxim de sis mesos, durant els quals es continuaran aplicant els termes i condicions establerts per al contracte en vigor. Aquesta sol·licitud de pròrroga extraordinària haurà de ser acceptada per l’arrendador, tret que es fixin altres termes o condicions per acord entre les parts.

Per tant, recordi que: 

• Per a aquells contractes d’arrendament d’habitatge habitual el període de pròrroga dels quals (obligatòria o tàcita) finalitzi entre el 2 d’abril i el 21 d’agost, es podran acollir a aquesta pròrroga extraordinària.

• Per a això, l’arrendatari haurà de sol·licitar-ho a l’arrendador i aquest ho haurà d’acceptar, és obligatori per a l’arrendador.

• El contracte d’arrendament d’habitatge habitual es veurà prorrogat així 6 mesos com a màxim, durant els quals es continuaran aplicant les mateixes condicions que per a les pròrrogues anteriors.