L’informem que al BOE del dia 6 de juliol s’ha publicat el Reial decret llei 25/2020, de 3 de juliol, de mesures urgents per donar suport a la reactivació econòmica i l’ocupació, que regula una moratòria hipotecària per a immobles afectes a activitat turística, i amb efectes des del 7 de juliol de 2020.

En concret s’estableix:

• Immobles afectes a una activitat turística: respecte a la moratòria de préstecs hipotecaris atorgats per al finançament d’immobles afectes a una activitat turística, els autònoms i les persones jurídiques amb domicili social a Espanya tindran dret a la moratòria sobre el pagament del principal dels préstecs amb garantia hipotecària sobre un immoble que compleixi els requisits recollits en l’article 4 del RDL 25/2020, sempre que experimentin dificultats financeres a conseqüència de l’emergència sanitària ocasionada per la COVID-19, i el préstec no hagi estat ja objecte de moratòries anteriors.
• Arrendament d’immobles: quant a la moratòria en el supòsit d’arrendament dels immobles, si l’immoble afecte al desenvolupament d’una activitat econòmica del sector turístic fos objecte d’un contracte d’arrendament, el beneficiari de la moratòria hipotecària haurà de concedir a l’arrendatari una moratòria en el pagament de l’arrendament d’almenys un 70% de la quantia de la moratòria hipotecària, sempre que aquest ajornament o la condonació total o parcial no s’hagués establert ja per acord entre totes dues parts.

Podran ser beneficiaris els autònoms i les persones jurídiques amb domicili social a Espanya, sempre que experimentin dificultats financeres a conseqüència de l’emergència sanitària. Durant la moratòria, de fins a 12 mesos, s’abonarien tan sols interessos del deute hipotecari, i no s’amortitzarà el capital. Així mateix l’obligació financera s’estendria fins a un màxim de dotze mesos més o l’import ajornat es redistribuiria entre les quotes restants sense modificar la data pactada de venciment.

La carència recauria sobre préstecs hipotecaris que tenen com a garantia un bé immoble que es trobi afecte al desenvolupament d’una activitat econòmica del sector turístic exercida en territori nacional. Els beneficiaris serien:

• hotels i allotjaments turístics similars (codi CNAE 5510)
• allotjaments turístics i altres allotjaments de curta estada (codi CNAE 5520)
• així com agències de viatge (codi CNAE 7911).

Bonificació del pagament d’aranzels notarials i del Registre de la Propietat 

D’altra banda, els drets aranzelaris notarials i registrals derivats de la formalització i inscripció de la novació del préstec hipotecari que inclogui la moratòria assenyalada anteriorment seran satisfets en tot cas pel creditor i es bonificaran en un 50 per cent en els següents termes:

a) Per l’atorgament de l’escriptura es reportarà l’aranzel corresponent a les escriptures de novació hipotecària, previst en la lletra f) de l’apartat 1 del número 1 de l’annex I del Reial decret 1426/1989, de 17 de novembre, pel qual s’aprova l’aranzel dels Notaris, reduïts al 50 per cent, sense que es reporti cap quantitat a partir del cinquè foli de matriu i de còpia, sigui còpia autoritzada o còpia simple. L’aranzel mínim previst serà de 30 euros i el màxim de 75.

b) Per la pràctica de la inscripció s’aplicarà l’aranzel previst per a les novacions modificatives en article 2.1.g) de l’annex I del Reial decret 1427/1989, de 17 de novembre, pel qual s’aprova l’Aranzel dels Registradors. Al resultat se li aplicarà una bonificació del 50 per cent. L’aranzel mínim previst serà de 24 euros i el màxim de 50 euros.

Formalitzada l’escriptura pública es remetrà pel notari autoritzador al Registre de la Propietat a través de qualsevol dels mitjans de presentació que permet la Llei hipotecària.

Nova exempció ITP i AJD per al sector turístic 

El Reial decret llei 25/2020, també estableix una modificació del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (TRLITP I AJD).

A través d’ella es declaren exemptes les escriptures de formalització de les moratòries de préstecs i crèdits hipotecaris i d’arrendaments sense garantia hipotecària que es produeixin en aplicació de la moratòria hipotecària per al sector turístic, en les tres modalitats de gravamen de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD):

• Les transmissions patrimonials oneroses.
• Les operacions societàries.
• Els actes jurídics documentats.

L’informem que al BOE del dia 6 de juliol, s’ha publicat el  Reial decret llei 25/2020, de 3 de juliol, de mesures urgents per donar suport a la reactivació econòmica i l’ocupació, amb entrada en vigor el 7 de juliol, que conté un conjunt de mesures de suport al sector productiu, a l’ocupació i a les rendes, de les quals destaquem les dues següents en l’àmbit laboral:

1. S’amplien les bonificacions a la Seguretat Social per a contractes fixos discontinus que es realitzin entre els mesos de juliol, agost, setembre i octubre de 2020 en els sectors de turisme, comerç i hostaleria vinculats a l’activitat turística

Les dificultats per les quals travessa el sector turístic i la seva especial incidència en l’ocupació dels treballadors fixos discontinus que hi presten els seus serveis justifiquen l’extensió de manera excepcional de les bonificacions -ja ampliada als mesos de febrer a juny de 2020 pel RDL 7/2020- durant els mesos de juliol a octubre de 2020 per a totes les comunitats autònomes, així com la compatibilitat de les bonificacions amb les exoneracions de les quotes de la Seguretat Social.

La mesura consisteix en la possibilitat d’aplicar una bonificació del 50% de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes, així com pels conceptes de recaptació conjunta de desocupació, FOGASA i formació professional d’aquests treballadors.

Se’n poden beneficiar les empreses, excloses les del sector públic, de tot el territori nacional, que:

• Es dediquin a activitats enquadrades en els sectors del turisme i del comerç i hostaleria vinculades a aquest sector del turisme,
• generin activitat productiva en els mesos de juliol, agost, setembre i octubre de 2020, i
• iniciïn o mantinguin en alta durant aquests mesos l’ocupació dels treballadors amb contractes de caràcter fixos discontinu.

Destaca, com ja s’ha indicat, la compatibilitat d’aquestes bonificacions amb les exempcions de quotes empresarials a la Seguretat Social, si bé l’import resultant d’aplicar totes dues no podrà superar el 100% de la quota empresarial que hagués correspost ingressar.

Les bonificacions de quotes s’aplicaran per la TGSS a instàncies de l’empresa, prèvia comunicació de la identificació dels treballadors, i prèvia presentació de declaració responsable, respecte de cada codi de compte de cotització i mes de meritació, sobre la seva vinculació al sector del turisme.

S’ha de tenir en compte que les declaracions responsables s’han de presentar abans de la sol·licitud del càlcul de la liquidació de quotes corresponent al període de meritació de quotes sobre el qual tinguin efectes aquestes declaracions a través del Sistema RED.

Aquestes bonificacions, que es finançaran amb càrrec al pressupost del SEPE, s’aplicaran per la TGSS en les corresponents liquidacions de quotes sense perjudici del seu control i posterior revisió per la ITSS.

2. Modificació del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s’estableix l’ingrés mínim vital

Es modifica el Reial decret llei 20/2020, per a:

• Donar la cobertura legal necessària a l’INSS per facilitar a comunitats autònomes i entitats locals la informació necessària per al reconeixement i control de les prestacions que són de la seva competència, així com la comunicació a qualsevol de les administracions de les resolucions relatives a les prestacions de l’ingrés mínim vital per a la gestió i el control de la citada prestació i a les institucions i organismes públics que el sol·licitin perquè puguin realitzar, dins de l’àmbit de les seves competències, actuacions derivades de l’aplicació de l’ingrés mínim vital.
• Habilitar, en els territoris forals, la transmissió d’informació entre l’Institut Nacional de la Seguretat Social i les Hisendes Forals en idèntics termes que els previstos en relació amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Al BOE del 6 de juliol de 2020 s’ha publicat el Reial decret llei 25/2020, de mesures urgents per donar suport a la reactivació econòmica i l’ocupació, amb entrada en vigor el 7 de juliol de 2020, que entre altres mesures, regula la creació d’un fons de suport a la solvència d’empreses estratègiques. Es tracta d’un nou instrument que estarà dotat amb 10.000 milions d’euros i l’objectiu del qual és aportar suport públic temporal per reforçar la solvència d’empreses no financeres afectades per la pandèmia de la COVID-19. Aquest fons estarà adscrit al Ministeri d’Hisenda, serà gestionat a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), i s’ajustarà a la normativa d’ajudes d’Estat de la Comissió Europea.

El fons té per objecte aportar suport públic temporal per reforçar la solvència empresarial, en particular mitjançant la concessió de préstecs participatius, deute subordinat, subscripció d’accions o altres instruments de capital, a empreses no financeres, que travessin severes dificultats de caràcter temporal a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 i que siguin considerades estratègiques per al teixit productiu nacional o regional, entre altres motius, pel seu sensible impacte social i econòmic, la seva rellevància per a la seguretat, la salut de les persones, les infraestructures, les comunicacions o la seva contribució al bon funcionament dels mercats. Les operacions amb càrrec al fons es duran a terme prèvia sol·licitud per part de l’empresa interessada.

La dotació inicial del fons ascendeix a 10.000 milions d’euros. En el Tresor Públic s’integraran l’import dels dividends, interessos, plusvàlues i qualssevol altres remuneracions que resultin de les inversions o operacions que es realitzin, de la participació, en el seu cas, en els òrgans d’administració de les empreses sol·licitants, així com els resultats de les desinversions i reemborsaments efectuats, que es minoraran per les minusvàlues i despeses.

Les quantitats a ingressar en el Tresor Públic tindran la consideració d’ingressos de dret públic, resultant d’aplicació per a la seva cobrança el que es preveu en la Llei General Pressupostària.

Als efectes indicats en l’apartat anterior, es concedeix un crèdit extraordinari al pressupost en vigor de la Secció 15 «Ministeri d’Hisenda», Servei 01 «Ministeri, Sotssecretaria i Serveis generals», programa 923M «Direcció i Serveis Generals d’Hisenda», capítol 8 «Actius Financers», article 87 «Aportacions patrimonials», concepte 879 «Aportació patrimonial al fons de suport a la solvència d’empreses estratègiques», per import de 10.000 milions d’euros. El crèdit extraordinari que es concedeix en aquest apartat es finançarà de conformitat amb l’article 46 de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l’Estat per a 2018.

En l’annex I s’inclou el pressupost d’explotació i de capital per a l’exercici 2020 del fons.

El fons de suport a la solvència d’empreses estratègiques es regeix pel que es disposa en la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, en el present reial decret llei i en la resta de les normes de dret administratiu general i especial que li resultin d’aplicació.

El fons forma part del sector públic estatal com a fons sense personalitat jurídica a l’efecte de l’article 2.2.f) de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, i està subjecte al règim de pressupost, comptabilitat i control que s’hi preveu. A l’efecte de rendició de comptes davant el Tribunal de Comptes tindrà la condició de comptedonant el president del consell gestor.

La competència per resoldre sobre les sol·licituds de l’apartat 2 d’aquesta disposició correspon al consell gestor, i serà necessària l’autorització del Consell de Ministres per a l’aprovació de les operacions.

El termini màxim per resoldre serà de sis mesos comptats des de la presentació de la sol·licitud de l’empresa. Transcorregut el termini màxim per resoldre sense que s’hagi dictat i notificat resolució expressa, s’entendrà que la sol·licitud ha estat desestimada. Les resolucions del consell gestor posen fi a la via administrativa i enfront d’elles es podrà interposar recurs contenciós administratiu.

En totes les operacions i accions relatives al fons, SEPI actuarà en nom i representació de l’Administració General de l’Estat, exercint de dipositari dels títols i contractes representatius de les operacions d’actiu realitzades, així com exercint els drets que com a administrador pogués correspondre a la participació de l’Administració General de l’Estat. Totes les operacions efectuades amb càrrec al fons seran registrades en una comptabilitat específica, separada i independent de la dels membres del consell gestor. Les responsabilitats del fons es limitaran, exclusivament, a aquelles contretes pel consell gestor.

No formaran part del patrimoni de l’Administració General de l’Estat les participacions, accions, títols i altres instruments que es poguessin adquirir per aquella amb càrrec al fons no resultant-los d’aplicació el que es preveu en el títol VII de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les Administracions Públiques.

Per al desenvolupament de les actuacions que corresponguin a SEPI en execució del present reial decret llei, aquesta entitat podrà contractar amb càrrec al fons tots aquells serveis de suport extern que siguin necessaris per a l’efectivitat i posada en marxa, desenvolupament i execució del fons i de totes les operacions finançades càrrec seu, i podrà contractar aquests serveis que resultin d’inajornable necessitat conforme a l’excepció prevista en l’article 120 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic de concórrer les circumstàncies que s’hi preveuen.

Anualment, amb càrrec al fons i prèvia autorització per acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, els costos incorreguts per SEPI en el desenvolupament i execució de les seves funcions de gestió delegada del fons en l’exercici anterior seran objecte de la compensació econòmica corresponent.

Totes les transmissions patrimonials, operacions societàries i actes derivats, directament o indirecta de l’aplicació d’aquesta disposició i, fins i tot, les aportacions de fons o ampliacions de capital, que eventualment s’executin per a la capitalització i/o reestructuració financera i patrimonial de les empreses participades amb càrrec al fons, estaran exemptes de qualsevol tribut estatal, autonòmic o local, sense que procedeixi, en aquest últim cas, la compensació a què es refereix l’article 9.2 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Igualment totes les transmissions, operacions i actes abans esmentats gaudiran d’exempció del pagament de qualssevol aranzels i honoraris professionals reportats per la intervenció de fedataris públics i de Registradors de la Propietat i Mercantils.

En supòsits de participació en el capital social de l’empresa, els vots que corresponen al consell gestor, els seus consegüents drets polítics i la seva incorporació a l’òrgan d’administració de l’entitat mitjançant la designació del nombre de consellers equivalent a la seva quota de participació arrodonida al nombre enter més pròxim, es determinarà sense necessitat de cap acte o acord excepte la notificació al Registre Mercantil.

La responsabilitat que en els casos previstos en les lleis li pogués correspondre, en el seu cas, a l’empleat públic com a membre dels consells d’administració de les empreses objecte de participació en el seu capital social, serà directament assumida per l’administració. El consell gestor podrà exigir d’ofici a l’empleat públic la responsabilitat en què hagués incorregut pels danys i perjudicis causats en els seus béns o drets quan hagués concorregut dol, o culpa o negligència greu, conforme al que es preveu en les lleis administratives en matèria de responsabilitat patrimonial.

L’adquisició de les participacions en el capital social amb càrrec al Fons quedarà exempta de l’obligació de formular oferta pública d’adquisició en els supòsits previstos en els articles 128 i 129 del Reial decret legislatiu 4/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del mercat de valors.

El funcionament, mobilització de recursos i liquidació del fons, així com les condicions aplicables i requisits a complir en les operacions de l’apartat 2 d’aquesta disposició es determinaran per acord del Consell de Ministres, sense requerir ulterior desenvolupament normatiu.

Les operacions finançades pel fons s’ajustaran a la normativa d’ajudes d’Estat de la Comissió Europea i en particular, a la Comunicació de la Comissió Europea sobre el Marc Temporal relatiu a les mesures d’ajuda estatal destinades a donar suport a l’economia en el context de l’actual brot de COVID-19.

Les dades, documents i informacions en poder del consell gestor i de SEPI en virtut de les funcions que li encomana aquest reial decret llei tindran caràcter reservat i, amb les excepcions previstes en la normativa vigent, no podran ser divulgats a cap persona o autoritat, ni utilitzats amb finalitats diferents d’aquelles per a les quals van ser obtinguts. Quedaran també obligades a guardar secret i a no utilitzar la informació rebuda amb finalitats diferents d’aquella per a la qual els sigui subministrada els auditors de comptes, assessors legals i altres experts independents que puguin ser designats pel consell gestor i per SEPI en relació amb el compliment de les funcions que tenen legalment atribuïdes. Aquest caràcter reservat cessarà des del moment en què els interessats facin públics els fets als quals les dades, documents i informacions es refereixen.

La supressió del fons serà acordada mitjançant Ordre dictada per la Ministra d’Hisenda, previ informe de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics. En el moment de la supressió del fons de suport a la solvència d’empreses estratègiques, el saldo serà ingressat en el Tresor.

Recordatori juliol 2020: declaracions d’IVA, retencions, pagaments fraccionats de l’IRPF, declaració de l’impost sobre societats i de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístics

COVID-19. El Govern aprova una nova línia d’avals per import de 40.000 milions per impulsar les noves inversions d’autònoms i empreses

COVID-19. Aprovades noves mesures de suport al sector turístic