A PARTIR DEL 4 DE NOVEMBRE NO S’ADMETRÀ LA PRESENTACIÓ DE DECLARACIONS D’EXPORTACIÓ EN LES QUALS L’EXPORTADOR TINGUI UN EORI DE NO ESTABLERT A LA UNIÓ EUROPEA

En cas que la seva empresa hagi de realitzar vendes o adquisicions fora de la Unió Europea (és a dir, si exportarà o importarà), abans de fer-ho haurà d’obtenir el número de registre i identificació d’operador econòmic (número EORI). El Departament de Duanes i Impostos Especials ha emès una nota informativa comunicant que a partir del 4 de novembre no s’admetrà la presentació de declaracions d’exportació en les quals l’exportador tingui un EORI de no establert a la Unió Europea.

Llegir més

A partir del 4 de novembre no s’admetrà la presentació de declaracions d’exportació en les quals l’exportador tingui un EORI de no establert a la Unió Europea

En cas que la seva empresa hagi de realitzar vendes o adquisicions fora de la Unió Europea (és a dir, si exportarà o importarà), abans de fer-ho haurà d’obtenir el número de registre i identificació d’operador econòmic (número EORI). El Departament de Duanes i Impostos Especials ha emès una nota informativa comunicant que a partir del 4 de novembre no s’admetrà la presentació de declaracions d’exportació en les quals l’exportador tingui un EORI de no establert a la Unió Europea.

L’informem que el Departament de Duanes i Impostos Especials ha emès una Nota informativa GA 24/2020 de 8 d’octubre, relativa a les validacions dels requisits de l’exportador, comunicant que no s’admetran declaracions d’exportació en les quals l’exportador tingui un EORI no establert a la Unió Europea.

La nota recorda que en els Reglaments de la UE es desprèn la necessitat que, en tots els supòsits comercials, l’exportador sigui una persona establerta a la Unió Europea. Aquest fet té especial rellevància, tenint en compte que el període transitori per al Brexit finalitza el 31 de desembre de 2020.

Com que el règim transitori donat per la normativa per a l’adaptació de les dades de la base EORI està àmpliament vençut, l’autoritat duanera espanyola entén que els operadors han disposat de temps suficient per ajustar les seves operacions comercials d’exportació als requisits imposats per la normativa.

Per aquesta raó, s’informa que a partir del 4 de novembre no s’admetrà la presentació de declaracions d’exportació en les quals l’exportador tingui un EORI de no establert a la Unió Europea.

Operacions fora de la UE. Número EORI

Li recordem que en cas que la seva empresa hagi de realitzar vendes o adquisicions fora de la Unió Europea (és a dir, si exportarà o importarà), abans de fer-ho haurà d’obtenir el número de registre i identificació d’operador econòmic (número EORI). Sol·liciti’l també si realitzarà operacions amb Canàries, Ceuta o Melilla, ja que, a aquest efecte, aquests territoris s’han de considerar com de fora de la UE.

El número EORI serà assignat per l’autoritat duanera espanyola amb la finalitat de registrar la seva empresa, a efectes duaners, dins de tot el territori duaner comunitari. Així, totes les exportacions i importacions que realitzi quedaran vinculades a aquest número. 

El número EORI té la mateixa composició que el CIF IVA del ROI (registre d’operadors intracomunitaris). No obstant això, encara que la seva empresa ja en tingui un, no queda eximida d’haver-ne de sol·licitar un altre. Per exemple, si ja disposa d’EORI però realitzarà per primera vegada una adquisició intracomunitària, igualment s’haurà de registrar en el ROI per efectuar aquesta adquisició sense problemes.

 

LES CLAUS DELS NOUS IMPOSTOS SOBRE DETERMINATS SERVEIS DIGITALS I TRANSACCIONS FINANCERES

Al BOE del dia 16 d’octubre de 2020 s’hi ha publicat la Llei 4/2020 i la Llei 5/2020, per les quals s’aproven l’impost sobre determinats serveis digitals (conegut com a «taxa Google»), i l’impost sobre transaccions financeres (conegut com a «taxa Tobin»), respectivament. La data d’entrada en vigor de tots dos impostos es produirà tres mesos després de la publicació de totes dues lleis, és a dir, el dia 16 de gener de 2021.

Llegir més

Les claus dels nous impostos sobre determinats serveis digitals i transaccions financeres

Al BOE del dia 16 d’octubre de 2020 s’hi ha publicat la Llei 4/2020 i la Llei 5/2020, per les quals s’aproven l’impost sobre determinats serveis digitals (conegut com a «taxa Google»), i l’impost sobre transaccions financeres (conegut com a «taxa Tobin»), respectivament. La data d’entrada en vigor de tots dos impostos es produirà tres mesos després de la publicació de totes dues lleis, és a dir, el dia 16 de gener de 2021.

L’informem que al BOE del dia 16 d’octubre de 2020 s’hi ha publicat la Llei 4/2020 i la Llei 5/2020, totes dues de 15 d’octubre, per les quals s’aproven l’impost sobre determinats serveis digitals (conegut com a «taxa Google»), i l’impost sobre transaccions financeres (conegut com a «taxa Tobin»), respectivament. La data d’entrada en vigor de tots dos impostos es produirà tres mesos després de la publicació de totes dues lleis, és a dir, el dia 16 de gener de 2021.

A continuació descriurem les claus més significatives d’aquests impostos. 

1. Nou impost sobre determinats serveis digitals

És un tribut de naturalesa indirecta, compatible amb l’IVA, que s’aplica en tot el territori espanyol (sense perjudici dels règims tributaris forals de Concert i Conveni econòmic en vigor, respectivament, en els Territoris Històrics del País Basc i en la Comunitat Foral de Navarra) i grava les prestacions de determinats serveis digitals en què existeixi intervenció d’usuaris situats en el territori d’aplicació de l’impost. El que s’estableix en aquesta Llei s’entendrà sense perjudici del que es disposa en els tractats i convenis internacionals que hagin passat a formar part de l’ordenament intern.

1.1 Conceptes i definicions

A l’efecte d’aquesta Llei, s’entendrà per:

1. Continguts digitals: les dades subministrades en format digital, com ara programes d’ordinador, aplicacions, música, vídeos, textos, jocs i qualsevol altre programa informàtic, diferents de les dades representatives de la interfície digital.

2. Direcció de protocol d’Internet (IP): codi que s’assigna als dispositius interconnectats per a possibilitar la seva comunicació a través d’Internet.

3. Grup: conjunt d’entitats en el qual una entitat ostenti o pugui ostentar el control d’una altra o altres segons els criteris establerts en l’article 42 del Codi de Comerç, amb independència de la seva residència i de l’obligació de formular comptes anuals consolidats.

4. Interfície digital: qualsevol programa, inclosos els llocs web o parts d’aquests, o aplicació, incloses les aplicacions mòbils, o qualsevol altre mitjà, accessible als usuaris, que possibiliti la comunicació digital.

5. Serveis digitals: es consideraran com a tals exclusivament els de publicitat en línia, els d’intermediació en línia i els de transmissió de dades.

6. Serveis de publicitat en línia: els consistents en la inclusió en una interfície digital, pròpia o de tercers, de publicitat dirigida als usuaris d’aquesta interfície. Quan l’entitat que inclogui la publicitat no sigui propietària de la interfície digital, es considerarà proveïdora del servei de publicitat a aquesta entitat, i no a l’entitat propietària de la interfície.

7. Serveis d’intermediació en línia: els de posada a la disposició dels usuaris d’una interfície digital multifacètica (que permeti interactuar amb diferents usuaris de manera concurrent) que faciliti la realització de lliuraments de béns o prestacions de serveis subjacents directament entre els usuaris, o que els permeti localitzar altres usuaris i interactuar amb ells.

8. Serveis de transmissió de dades: els de transmissió amb contraprestació, incloses la venda o cessió, d’aquells recopilats sobre els usuaris, que hagin estat generats per activitats desenvolupades per aquests últims en les interfícies digitals.

9. Usuari: qualsevol persona o entitat que utilitzi una interfície digital.

10. Publicitat dirigida: qualsevol forma de comunicació digital comercial amb la finalitat de promocionar un producte, servei o marca, dirigida als usuaris d’una interfície digital basada en les dades recopilades d’ells. Es considerarà que tota la publicitat és «publicitat dirigida», excepte prova en contra.

11. Serveis financers regulats: serveis financers per la prestació dels quals està autoritzada una entitat financera regulada.

12. Entitat financera regulada: prestador de serveis financers que està subjecte a autorització, o registre, i supervisió en aplicació de qualsevol norma nacional o mesura d’harmonització per a la regulació dels serveis financers adoptada per la Unió Europea, inclosos aquells prestadors de serveis financers subjectes a supervisió d’acord amb la normativa no dictada per la Unió Europea que, en virtut d’un acte jurídic de la Unió Europea es consideri equivalent a les mesures de la Unió Europea.

1.2 Contribuents

Són contribuents d’aquest impost les persones jurídiques (i comunitats de béns i  societats civils), que el primer dia del període de liquidació superin els dos llindars següents:

a) que l’import net del seu volum de negocis l’any natural anterior superi els 750 milions d’euros; i

b) que l’import total dels seus ingressos derivats de prestacions de serveis digitals subjectes a l’impost corresponent a l’any natural anterior, superi els 3 milions d’euros.

1.3 Supòsits de no subjecció

No estaran subjectes a l’impost:

a) les vendes de béns o serveis contractats en línia a través del lloc web del proveïdor d’aquests béns o serveis, en les quals el proveïdor no actua en qualitat d’intermediari;

b) els lliuraments de béns o prestacions de serveis subjacents que tinguin lloc entre els usuaris, en el marc d’un servei d’intermediació en línia;

c) les prestacions de serveis d’intermediació en línia, quan l’única o principal finalitat d’aquests serveis prestats per l’entitat que dugui a terme la posada a la disposició d’una interfície digital sigui subministrar continguts digitals als usuaris o prestar-los serveis de comunicació o serveis de pagament;

d) les prestacions de serveis financers regulats per entitats financeres regulades;

e) les prestacions de serveis de transmissió de dades, quan es realitzin per entitats financeres regulades;

f) les prestacions de serveis digitals quan siguin realitzades entre entitats que formin part d’un grup amb una participació, directa o indirecta, del 100 per cent.

1.4 Lloc de realització de les prestacions de serveis digitals

Les prestacions de serveis digitals s’entendran realitzades en el territori d’aplicació de l’impost quan algun usuari estigui situat en aquest àmbit territorial, amb independència que l’usuari hagi satisfet alguna contraprestació que contribueixi a la generació dels ingressos derivats del servei.

S’entendrà que un usuari està situat en el territori d’aplicació de l’impost:

a) En el cas dels serveis de publicitat en línia, quan en el moment en què la publicitat aparegui en el dispositiu d’aquest usuari el dispositiu es trobi en aquest àmbit territorial.

b) En el cas dels serveis d’intermediació en línia en què existeixi facilitació de lliuraments de béns o prestacions de serveis subjacents directament entre els usuaris, quan la conclusió de l’operació subjacent per un usuari es dugui a terme a través de la interfície digital d’un dispositiu que en el moment de la conclusió es trobi en aquest àmbit territorial.

En els altres serveis d’intermediació en línia, quan el compte que permeti a l’usuari accedir a la interfície digital s’hagi obert utilitzant un dispositiu que en el moment de l’obertura es trobi en aquest àmbit territorial.

c) En el cas dels serveis de transmissió de dades, quan les dades transmeses hagin estat generades per un usuari a través d’una interfície digital a la qual s’hagi accedit mitjançant un dispositiu que en el moment de la generació de les dades es trobi en aquest àmbit territorial.

A l’efecte de determinar el lloc en què s’han realitzat les prestacions de serveis digitals, no es tindrà en compte:

a) el lloc on es dugui a terme el lliurament de béns o prestació de serveis subjacent, en els casos de serveis d’intermediació en línia en què existeixi aquesta;

b) el lloc des del qual es realitzi qualsevol pagament relacionat amb un servei digital.

Es presumirà que un determinat dispositiu d’un usuari es troba en el lloc que es determini conforme a l’adreça IP d’aquest, tret que es pugui concloure que aquest lloc és un altre de diferent mitjançant la utilització d’altres mitjans de prova admissibles en dret, en particular, la utilització d’altres instruments de geolocalització.

Les dades que es poden recopilar dels usuaris amb la finalitat d’aplicar aquesta Llei es limiten a aquells que permetin la localització dels dispositius dels usuaris en el territori d’aplicació de l’impost.

1.5 Meritació

L’impost es meritarà quan es prestin, executin o efectuïn les operacions gravades.

En les operacions subjectes a gravamen que originin pagaments anticipats anteriors a la realització del fet imposable l’impost es meritarà en el moment del cobrament total o parcial del preu pels imports efectivament percebuts.

1.6 Base imposable

La base imposable de l’impost estarà constituïda per l’import dels ingressos, exclosos, en el seu cas, l’IVA o altres impostos equivalents, obtinguts pel contribuent per cadascuna de les prestacions de serveis digitals subjectes a l’impost, realitzades en el territori d’aplicació d’aquest.

En les prestacions de serveis digitals entre entitats d’un mateix grup, la base imposable serà el seu valor normal de mercat.

1.7 Tipus impositiu

L’impost s’exigirà al tipus del 3%. 

1.8 Gestió de l’impost

El període de liquidació coincidirà amb el trimestre natural. Els terminis de presentació es regularan mitjançant Ordre Ministerial

1.9 Obligacions formals

Els contribuents de l’impost estaran obligats, amb els requisits, límits i condicions que es determinin reglamentàriament, a:

a) Presentar declaracions relatives al començament, modificació i cessament de les activitats que determinin la seva subjecció a l’impost.

b) Sol·licitar de l’Administració el número d’identificació fiscal, i comunicar-lo i acreditar-lo en els supòsits que s’estableixin.

c) Portar els registres que s’estableixin reglamentàriament.

d) Presentar periòdicament o a requeriment de l’Administració, informació relativa als seus serveis digitals.

e) Nomenar un representant a l’efecte del compliment de les obligacions imposades en aquesta Llei quan es tracti de contribuents no establerts a la Unió Europea.

El contribuent, o el seu representant, estaran obligats a posar en coneixement de l’Administració tributària el nomenament, degudament acreditat, abans de la finalització del termini de declaració de les operacions subjectes a l’impost.

f) Conservar, durant el termini de prescripció previst en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, els justificants i documents acreditatius de les operacions objecte de l’impost. En particular, hauran de conservar aquells mitjans de prova que permetin identificar el lloc de prestació del servei digital gravat.

g) Traduir al castellà, o a qualsevol altra llengua oficial, quan així ho requereixi l’Administració tributària a l’efecte de control de la situació tributària del contribuent, les factures, contractes o documents acreditatius corresponents a prestacions de serveis digitals que s’entenguin realitzades en el territori d’aplicació de l’impost.

h) Establir els sistemes, mecanismes o acords que permetin determinar la localització dels dispositius dels usuaris en el territori d’aplicació de l’impost.

Així mateix, estaran obligats a complir qualssevol altres obligacions formals que s’estableixin per la normativa tributària.

1.10 Infraccions i sancions

Constitueix infracció greu el no establir els sistemes, mecanismes o acords que permetin determinar la localització dels dispositius dels usuaris en el territori d’aplicació de l’impost.

La sanció consistirà en multa pecuniària del 0,5 per 100 de l’import net del volum de negocis de l’any natural anterior, tal com s’estableix en l’article 8 de la present Llei, amb un mínim de 15.000 € i un màxim de 400.000 €, per cada any natural en el qual s’hagi produït l’incompliment a què es refereix el paràgraf anterior.

1.11 Disposició transitòria. Determinació dels llindars

Durant el període comprès entre la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i el 31 de desembre següent, a l’efecte del llindar de 3.000.000 € de serveis digitals, establert per tributar, es tindrà en compte l’import total dels ingressos derivats d’aquests serveis subjectes a l’impost des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei fins a la finalització del termini de liquidació elevats a l’any.

2. Nou impost sobre les transaccions financeres

L’impost sobre les transaccions financeres és un tribut de naturalesa indirecta que grava unes certes adquisicions oneroses d’accions de societats espanyoles, amb independència de la residència de les persones o entitats que intervinguin en l’operació. Així mateix, se sotmeten a gravamen els certificats de dipòsit representatius d’aquestes accions.

Fet imposable

El fet imposable de l’impost està constituït per les adquisicions a títol onerós d’accions representatives del capital social de societats de nacionalitat espanyola (art. 92 LSC), amb independència que la transacció s’executi o no en un centre de negociació, quan es compleixin les següents condicions:

  • Que la societat tingui les seves accions admeses a negociació en un mercat espanyol, o d’un altre Estat de la Unió Europea, que tingui la consideració de regulat conforme al que es preveu en la Directiva 2014/65/UE del Parlament Europeu i del Consell, o en un mercat considerat equivalent d’un tercer país segons el que es disposa en l’article 25.4 d’aquesta Directiva.
  • Que el valor de capitalització borsària de la societat sigui, a 1 de desembre de l’any anterior a l’adquisició, superior a 1.000.000.000 €.
  • Les adquisicions oneroses dels valors negociables constituïts per certificats de dipòsit representatius de les accions, sigui quin sigui el lloc d’establiment de l’entitat emissora d’aquests valors.
  • Les adquisicions dels valors que derivin de l’execució o liquidació d’obligacions o bons convertibles o canviables, d’instruments financers derivats, així com de qualsevol instrument financer, o dels contractes financers definits en el quart paràgraf de l’apartat 1 de l’article 2 de l’Orde EHA/3537/2005.

Exempcions

Es declaren exemptes determinades operacions pròpies del mercat primari, com l’emissió d’accions, les adquisicions derivades d’una oferta pública de venda d’accions, les adquisicions que en el context de l’admissió d’accions a borsa realitzin els intermediaris financers, les adquisicions derivades de les operacions de compra o de préstec i altres operacions realitzades per una entitat de contrapartida central o un dipositari central de valors sobre els instruments financers subjectes a aquest impost, les adquisicions realitzades en el marc de les activitats de creació de mercat, les adquisicions d’accions entre entitats que formin part del mateix grup en els termes de l’article 42 del Codi de Comerç, les adquisicions a les quals sigui susceptible d’aplicació el règim especial de reestructuració empresarial de la normativa de l’impost sobre societats, les adquisicions d’accions pròpies, o d’accions de la societat dominant efectuades per qualsevol altra entitat que formi part del seu grup, realitzades en el marc d’un programa de recompra que tingui com a únic propòsit algun dels objectius que regula la norma.

Meritació

L’impost es meritarà en el moment en què s’efectuï l’anotació registral dels valors a favor de l’adquirent en un compte o registre de valors, sigui en una entitat que presti el servei de custòdia o en el sistema d’un dipositari central de valors, derivada de la liquidació de l’operació o de l’instrument financer que origini l’adquisició dels valors.

Base imposable

Estarà constituïda per l’import de la contraprestació de les operacions subjectes a l’impost, sense incloure els costos de transacció derivats dels preus de les infraestructures de mercat, ni les comissions per la intermediació, ni cap altra despesa associada a l’operació. No obstant això, s’estableixen determinades regles especials:

  • Adquisició que procedeixi de bons o obligacions convertibles o canviables: la base imposable serà el valor establert en el document d’emissió d’aquests.
  • Adquisició que procedeixi de l’execució o liquidació d’opcions o d’altres instruments financers derivats: la base imposable serà el preu d’exercici fixat en el contracte.
  • Adquisició que procedeixi d’un instrument derivat que constitueixi una transacció a termini: la base imposable serà el preu pactat, tret que l’instrument derivat es negociï en un mercat regulat, i en aquest cas la base imposable serà el preu de lliurament al qual s’hagi de realitzar aquesta adquisició al venciment.
  • Adquisició que procedeixi de la liquidació d’un contracte financer: la base imposable serà, en el cas que no s’expressi l’import de la contraprestació, el valor corresponent al tancament del mercat regulat més rellevant per liquiditat del valor en qüestió l’últim dia de negociació anterior al de l’operació.

Contribuents, subjectes passius i responsables

És contribuent de l’impost l’adquirent dels valors.

És subjecte passiu de l’impost, amb independència del lloc on estigui establert:

a) L’empresa de serveis d’inversió o entitat de crèdit que realitzi l’adquisició per compte propi.

b) En el cas que l’adquisició no es realitzi per una empresa de serveis d’inversió o entitat de crèdit que actuï per compte propi, seran subjectes passius com a substituts del contribuent:

  1. En el cas que l’adquisició es realitzi en un centre de negociació, el subjecte passiu serà el membre del mercat que l’executi. No obstant això, quan en la transmissió de l’ordre al membre del mercat intervinguin un o més intermediaris financers per compte de l’adquirent, el subjecte passiu serà l’intermediari financer que rebi l’ordre directament de l’adquirent.
  2. Si l’adquisició s’executa al marge d’un centre de negociació, en l’àmbit de l’activitat d’un internalitzador sistemàtic, el subjecte passiu serà l’internalitzador sistemàtic. No obstant això, quan en l’adquisició intervinguin un o més intermediaris financers per compte de l’adquirent, el subjecte passiu serà l’intermediari financer que rebi l’ordre directament de l’adquirent.
  3. Si l’adquisició es realitza al marge d’un centre de negociació i de l’activitat d’un internalitzador sistemàtic, el subjecte passiu serà l’intermediari financer que rebi l’ordre de l’adquirent dels valors, o realitzi el seu lliurament a aquest últim en virtut de l’execució o liquidació d’un instrument o contracte financer.
  4. En el cas que l’adquisició s’executi al marge d’un centre de negociació i sense la intervenció de cap de les persones o entitats a què es refereixen els paràgrafs anteriors, el subjecte passiu serà l’entitat que presti el servei de dipòsit dels valors per compte de l’adquirent.

A aquest efecte l’adquirent haurà de comunicar a l’entitat que presta el servei de dipòsit les circumstàncies que determinen l’obligació d’ingressar l’impost així com la seva quantificació.

Serà responsable solidari del deute tributari l’adquirent dels valors que hagi comunicat al subjecte passiu informació errònia o inexacta determinant de l’aplicació indeguda de les exempcions o d’una menor base imposable derivada de l’aplicació incorrecta de les regles especials de determinació de la base imposable.

Tipus impositiu

L’impost s’exigirà al tipus impositiu del 0,2 per cent.

Obligació de declaració i ingrés i obligacions de documentació

  • Els subjectes passius hauran de presentar autoliquidació i ingressar l’import del deute tributari resultant amb el contingut i en el lloc, forma i terminis que s’estableixi reglamentàriament.
  • Els subjectes passius presentaran l’autoliquidació i ingressaran l’import del deute tributari resultant a través d’un dipositari central de valors establert en territori espanyol.
  • El període de liquidació coincidirà amb el mes natural.
  • El deute tributari corresponent a aquest impost no podrà ser objecte d’ajornament o fraccionament.
  • La presentació d’autoliquidacions i l’ingrés del deute tributari pel dipositari central de valors no originarà per a aquest ni per a les seves entitats participants responsabilitat tributària específica per aquesta presentació i ingrés.
  • El dipositari central de valors establert en territori espanyol, les seves entitats participants i els subjectes passius de l’impost, a l’efecte de facilitar el control i la gestió de l’impost, hauran de mantenir a la disposició de l’Administració tributària la documentació o els fitxers relatius a les operacions subjectes a l’impost.

Disposició transitòria. Societats les accions de les quals se sotmeten a gravamen el primer any d’aplicació de l’impost

Durant el període comprès entre la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i el 31 de desembre següent, el requisit del valor de la capitalització borsària s’entendrà referit a aquelles societats espanyoles amb un valor de capitalització borsària un mes abans de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei que sigui superior a 1.000.000.000 €.

PRORROGAT EL PLA MECUIDA FINS AL 31 DE GENER DE 2021

Fins al 31 de gener de 2021, els treballadors que acreditin deures de cura respecte del cònjuge, parella de fet, o familiars per consanguinitat fins al segon grau, tenen dret a adaptar (canvi de torn, horari flexible, etc.) o reduir la seva jornada (de fins al 100%). Per poder sol·licitar les mesures han de concórrer circumstàncies excepcionals (per exemple, tancament de centres escolars o educatius, necessitat de cura directa d’una persona dependent a càrrec del treballador a causa de la COVID-19, etc.).

Llegir més

Prorrogat el Pla MECUIDA fins al 31 de gener de 2021

Fins al 31 de gener de 2021, els treballadors que acreditin deures de cura respecte del cònjuge, parella de fet, o familiars per consanguinitat fins al segon grau, tenen dret a adaptar (canvi de torn, horari flexible, etc.) o reduir la seva jornada (de fins al 100%). Per poder sol·licitar les mesures han de concórrer circumstàncies excepcionals (per exemple, tancament de centres escolars o educatius, necessitat de cura directa d’una persona dependent a càrrec del treballador a causa de la COVID-19, etc.).

L’informem que el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, contempla, en la seva disposició addicional tercera, la pròrroga de l’article 6 del Reial decret llei 8/2020 de 17 de març, en el qual es regula el Pla MECUIDA que romandrà vigent fins al 31 de gener de 2021.

Pla MECUIDA

Li recordem que l’art. 6 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, regula les mesures per afavorir la conciliació laboral, mitjançant el dret dels treballadors per compte d’altri que acreditin deures de cura a persones dependents per les circumstàncies excepcionals relacionades amb la prevenció de l’extensió de la COVID-19 a accedir a l’adaptació o reducció de la seva jornada, amb la consegüent disminució proporcional del salari.

En concret, els treballadors que acreditin deures de cura respecte del cònjuge, parella de fet, o familiars per consanguinitat fins al segon grau, tenen els següents drets:

  • Tenen dret a adaptar la seva jornada, corresponent-los a ells la concreció de la mesura (segons la llei, el treballador i l’empresa han de fer el possible per aconseguir un acord). Per exemple, poden demanar un canvi de torn, una alteració d’horari, una jornada flexible o continuada, etc.

Atenció. Si no s’arriba a un acord, el treballador pot acudir a la via judicial, a través del procés de reclamació de drets de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, que és un procediment urgent i preferent. El treballador disposarà d’un termini de vint dies, a partir que l’empresari li comuniqui la seva negativa o la seva disconformitat amb la proposta realitzada pel treballador, per presentar demanda davant el Jutjat social.

  • També tenen dret a situar-se en una reducció de jornada, que pot arribar fins al 100% (de manera que deixin de treballar) comunicant la seva decisió a l’empresa amb 24 hores d’antelació.

Actualment s’està debatent l’ampliació de la incapacitat temporal per a aquells pares que hagin de cuidar els seus familiars en quarantena, encara que no estiguin encomanats.

NOU MODEL DE CERTIFICACIÓ COL·LECTIVA DE CRÈDITS LABORALS EN CAS D’EMPRESA EN CONCURS DE CREDITORS

Al BOE del dia 15 d’octubre s’ha publicat la Resolució de 13 d’octubre de 2020, de la Secretaria General del Fons de Garantia Salarial (FOGASA), per la qual s’aproven els models de certificació col·lectiva de crèdits laborals, inclosos en la llista de creditors del procediment concursal, que s’han d’acompanyar amb la sol·licitud de prestacions de garantia salarial.

Llegir més

Nou model de certificació col·lectiva de crèdits laborals en cas d’empresa en concurs de creditors

Al BOE del dia 15 d’octubre s’ha publicat la Resolució de 13 d’octubre de 2020, de la Secretaria General del Fons de Garantia Salarial (FOGASA), per la qual s’aproven els models de certificació col·lectiva de crèdits laborals, inclosos en la llista de creditors del procediment concursal, que s’han d’acompanyar amb la sol·licitud de prestacions de garantia salarial

L’informem que la Resolució de 13 d’octubre de 2020 (BOE del 15 d’octubre de 2020), de la Secretaria General del Fons de Garantia Salarial (FOGASA), ha aprovat els models de certificació col·lectiva de crèdits laborals, inclosos en la llista de creditors del procediment concursal, que s’han d’acompanyar amb la sol·licitud de prestacions de garantia salarial regulades en l’article 33 de l’Estatut dels Treballadors (ET), que va entrar en vigor el dia 16 d’octubre de 2020.

L’exigència de la responsabilitat subsidiària que l’article 33 de l’ET atribueix al FOGASA en matèria de garantia salarial, comporta, a l’efecte del reconeixement d’aquest dret, que les sol·licituds de prestacions compleixin els requisits legals i formals establerts en aquest precepte i en el Reial decret 505/85 de 6 de març, sobre organització i funcionament del FOGASA, que ho desenvolupa.

Així, en el cas que aquestes sol·licituds es promoguin a causa de la declaració de concurs de creditors de l’empresa, l’apartat 3, regla primera, de l’article 33 de l’ET estableix que «el reconeixement del dret a la prestació exigirà que els crèdits dels treballadors apareguin inclosos en la llista de creditors o, en el seu cas, reconeguts com a deutes de la massa per l’òrgan del concurs competent per a això en quantia igual o superior a la que se sol·licita del Fons», precepte que s’ha de complementar amb el que es disposa en l’article 25.b).4 i c) del Reial decret 505/1985 en relació amb l’article 28.1 de la Llei 39/2015, de 1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques (LPACAP) que estableixen l’obligació d’acompanyar a la sol·licitud, entre altres documents, «certificació de la inclusió dels crèdits dels treballadors en la llista de creditors per un import igual o superior al que se sol·liciti al Fons de Garantia Salarial.»

En la instrucció dels expedients administratius de prestacions de garantia salarial, la pràctica va demostrar que la certificació d’inclusió del crèdit laboral en la llista de creditors del concurs que expedeix l’administració concursal de l’empresa per acreditar aquest requisit legal, es feia de manera subjectiva, motivant el corresponent requeriment d’esmena, per la qual cosa per solucionar aquestes incidències, per Resolució d’11 de desembre de 2018, d’aquesta Secretaria General, es va aprovar el model de certificació individual de crèdits laborals inclosos en la llista de creditors del procediment concursal.

El model de certificat ha solucionat en part la qüestió, però s’ha detectat tant pels professionals que exerceixen les funcions d’administradors concursals com per l’Organisme, la necessitat d’elaborar en alguns supòsits un certificat col·lectiu, que inclogui tots els treballadors creditors de l’empresa, per agilitar l’enviament de la documentació i simplificar i facilitar la continuïtat del procediment.

En aquest context, mitjançant la Resolució de 13 d’octubre de 2020:

  • Es posa a la disposició dels òrgans d’administració del concurs, dels treballadors, i dels professionals que, en el seu cas, els representin, un model normalitzat de certificació dels crèdits laborals col·lectius, que facilita aquestes certificacions quan el nombre de treballadors afectats pel concurs sigui més de 5, i es manté el certificat que acompleix els requisits que estableix la normativa esmentada anteriorment.
  • L’ús del certificat col·lectiu és opcional, i en tot cas el nombre mínim per utilitzar el model col·lectiu s’ha fixat en 5 treballadors, amb la finalitat que pugui servir en el nombre més gran de casos possible i, sobre la base del recollit en l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, que considera que a partir d’aquest número estem davant d’un supòsit col·lectiu d’extinció dels contractes de treball que afecti la totalitat de la plantilla de l’empresa.
  • Els sol·licitants de prestacions de garantia salarial hauran d’acompanyar el model corresponent, degudament emplenat per l’administrador del concurs o per l’òrgan competent d’aquest, a la sol·licitud de prestacions de garantia salarial regulada en l’article 33 de l’ET, quan aquella es fonamenti en la declaració de concurs de creditors de l’empresa.
  • El certificat s’haurà de remetre al Fons de Garantia Salarial en un arxiu informàtic PDF signat en format OCR, i en un arxiu Excel protegit que permeti la còpia de dades, que estarà a disposició en la pàgina web de l’Organisme.

COM ES REALITZA EL CÒMPUT DELS TREBALLADORS QUE ES TROBEN EN ERTO PER A LA QUANTIFICACIÓ DEL MÒDUL PERSONAL ASSALARIAT EN ESTIMACIÓ OBJECTIVA DE L’IRPF?

A l’efecte de la quantificació del mòdul “personal assalariat”, el personal assalariat s’haurà de valorar, treballador per treballador, en funció de les condicions en què es trobin en l’ERTO, es computarà, exclusivament, les hores que hagi de prestar de treball efectiu, i no es computarà la part del contracte de treball que es trobi suspesa temporalment.

Llegir més

Com es realitza el còmput dels treballadors que es troben en ERTO per a la quantificació del mòdul personal assalariat en estimació objectiva de l’IRPF?

A l’efecte de la quantificació del mòdul “personal assalariat”, el personal assalariat s’haurà de valorar, treballador per treballador, en funció de les condicions en què es trobin en l’ERTO, es computarà, exclusivament, les hores que hagi de prestar de treball efectiu, i no es computarà la part del contracte de treball que es trobi suspesa temporalment.

Estimació objectiva IRPF: quantificació del mòdul personal assalariat

La quantificació del mòdul personal assalariat s’estableix en la instrucció 2.1.2a per a l’aplicació dels signes, índexs o mòduls en l’IRPF de l’annex de l’Ordre  per la qual es desenvolupen el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF que disposa:

“2a) Personal assalariat: persona assalariada és qualsevol altra que treballi en l’activitat. En particular, tindran la consideració de personal assalariat el cònjuge i els fills menors del subjecte passiu que convisquin amb ell, sempre que, existint l’oportú contracte laboral i l’afiliació al règim general de la Seguretat Social, treballin habitualment i amb continuïtat en l’activitat empresarial desenvolupada pel contribuent. No es computaran com a persones assalariades els alumnes de formació professional específica que realitzin el mòdul obligatori de formació en centres de treball.

Es computarà com una persona assalariada la que treballi el nombre d’hores anuals per treballador fixat en el conveni col·lectiu corresponent o, en defecte d’això, mil vuit-centes hores/any. Quan el nombre d’hores de treball a l’any sigui inferior o superior, s’estimarà com a quantia de la persona assalariada la proporció existent entre el nombre d’hores efectivament treballades i les fixades en el conveni col·lectiu o, en defecte d’això, mil vuit-centes.

Es computarà en un 60 per 100 al personal assalariat menor de dinou anys i el que presti els seus serveis sota un contracte d’aprenentatge o per a la formació. Quan el personal assalariat sigui una persona amb discapacitat, amb grau de discapacitat igual o superior al 33%, es computarà en un 40 per 100. Aquestes reduccions seran incompatibles entre si.”

Atenció. D’acord amb aquesta instrucció, el personal assalariat es quantificarà en funció del nombre d’hores efectivament treballades anualment per cada treballador en l’activitat.

ERTO

En el cas d’un empresari que determina el rendiment net de l’activitat pel mètode d’estimació objectiva, que a causa de la crisi sanitària ha tingut a treballadors en expedients temporals de regulació d’ocupació (ERTO), la DGT en la seva consulta vinculant V2500-20, de 22 de juliol de 2020, assenyala que en aquest cas, el personal assalariat s’haurà de valorar exclusivament per les hores de treball efectiu que realitzin d’acord amb les condicions individuals que afectin cada treballador.

A l’efecte de la quantificació del mòdul “personal assalariat”, el personal assalariat s’haurà de valorar, treballador per treballador, en funció de les condicions en què es trobin en l’ERTO, es computarà, exclusivament, les hores que hagi de prestar de treball efectiu, i no es computarà la part del contracte de treball que es trobi suspesa temporalment.

Normativa aplicada:

Ordre HAC/1164/2019, Annex II, Instruccions IRPF núm. 2.1.2a.

COM COMPTABILITZAR EN EL CAS D’UNA INSPECCIÓ FISCAL?

Per registrar l’import estimat de deutes tributaris el pagament dels quals està indeterminat quant al seu import exacte o a la data en què es produirà, depenent o no de determinades condicions, el PGC i el PGCPIMES proposen el compte 141. Provisió per a impostos. Una situació típica en la qual es pot donar la necessitat de registrar aquesta provisió és el d’una inspecció fiscal de la qual estimem que hi ha una alta probabilitat que generi deutes tributaris.

Llegir més

Com comptabilitzar en el cas d’una inspecció fiscal?

Per registrar l’import estimat de deutes tributaris el pagament dels quals està indeterminat quant al seu import exacte o a la data en què es produirà, depenent o no de determinades condicions, el PGC i el PGCPIMES proposen el compte 141. Provisió per a impostos. Una situació típica en la qual es pot donar la necessitat de registrar aquesta provisió és el d’una inspecció fiscal de la qual estimem que hi ha una alta probabilitat que generi deutes tributaris.

La provisió per a impostos

Les provisions es troben recollides en la Norma de Registre de Valoració (NRV) 15a “Provisions i contingències” del Pla General de Comptabilitat aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre (PGC). 

Aquesta NRV estableix que “l’empresa reconeixerà com a provisions els passius que, complint la definició i els criteris de registre o reconeixement comptable continguts en el Marc Conceptual de la Comptabilitat, resulten indeterminats respecte al seu import o a la data que es cancel·laran. Les provisions poden estar determinades per una disposició legal, contractual o per una obligació implícita o tàcita. En aquest últim cas, el seu naixement se situa en l’expectativa valguda creada per l’empresa enfront de tercers, d’assumpció d’una obligació per part d’aquella.”

Per registrar l’import estimat de deutes tributaris el pagament dels quals està indeterminat quant al seu import exacte o a la data en què es produirà, depenent o no de determinades condicions, el PGC i el PGCPIMES proposen el compte 141. Provisió per a impostos.

Atenció. D’acord amb la NRV 15a del PGC 2007, les provisions es valoraran en la data de tancament de l’exercici, pel valor actual de la millor estimació possible de l’import necessari per cancel·lar o transferir a un tercer l’obligació, i els ajustos que sorgeixin es registraran per l’actualització de la provisió com una despesa financera segons es vagin reportant. Quan es tracti de provisions amb un venciment inferior o igual a un any, i l’efecte financer no sigui significatiu, no serà necessari dur a terme cap mena de descompte.

Quant al moviment del compte, s’abonarà per l’estimació de la meritació anual, amb càrrec als comptes de despesa corresponents als diferents components que els integrin i es carregarà quan s’apliqui la provisió o pel seu excés.

Quan la cancel·lació d’aquesta mena de provisió es prevegi en el curt termini es traspassarà al compte 5291. Provisió a curt termini per a impostos.

Assentaments comptables

El moviment del compte 141. Provisió per a impostos és el següent:

Per la comptabilització del deute tributari i la sanció:

Compte

Deure

Haver

(631) Altres tributs

x

 

(678) Despeses excepcionals

x

 

(141) Provisió per a impostos

 

x

 

En finalitzar l’exercici:

Compte

Deure

Haver

(660) Despeses financeres per actualització de provisions 

x

 

(669) Altres despeses financeres 

x

 

(141) Provisió per a imposats

 

x

 

Reclassificació a curt termini de la provisió:

Compte

Deure

Haver

(141) Provisió per a impostos

x

 

(5291) Provisió a curt termini per a impostos

 

x

Pel pagament:

Compte

Deure

Haver

(141) Provisió per a impostos

x

 

(572) Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros

 

x

Atenció. No hem d’oblidar que quan dotem una provisió per cobrir contingències futures i el deute tributari ho sigui pel concepte de quota de l’impost sobre societats i també en relació a la sanció, com que no té caràcter de despesa fiscalment deduïble no podem realitzar un càrrec en el subgrup 63. Tributs, tret que practiquem després pel seu import un ajust extracomptable diferència permanent positiva que s’afegeixi al resultat comptable per trobar la base imposable. En aquest cas, així com en aquells en què l’acta signada amb la Inspecció sigui ferma, el càrrec s’haurà d’efectuar així:

Compte

Deure

Haver

(630) Impost sobre beneficis (per la quota estimada) 

x

 

(669) Altres despeses financeres (pels interessos de demora estimats de l’exercici) 

x

 

(678) Despeses excepcionals (per la sanció estimada)

   

(113) Reserves voluntàries (per la quota i interessos estimats corresponents a exercicis anteriors)

   

(141) Provisió per a impostos

 

x

 

El principi de prudència estableix que els riscos previsibles i les pèrdues eventuals amb origen en l’exercici actual o en un altre anterior hauran de ser comptabilitzats tan aviat com siguin coneguts.

D’acord amb l’anterior, les contingències fiscals hauran d’ocasionar en l’exercici en què es prevegin la corresponent dotació a la provisió per a impostos per l’import estimat del deute tributari (quota, interessos i sanció).

Normativa aplicada:

  • Norma de Registre de Valoració (NRV) 15a “Provisions i contingències” del Pla General de Comptabilitat aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre (PGC).
  • NRV 17a”Provisions i contingències” del Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat de petites i mitjanes empreses i els criteris comptables específics per a microempreses.

NOVES MESURES PER A DETENIR L’INCREMENT DE CASOS DE COVID-19 A CATALUNYA

Al DOGC del 16 d’octubre s’ha publicat la RESOLUCIÓ SLT/2546/2020, de 15 d’octubre, per la qual s’adopten noves mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de la COVID-19 en el territori de Catalunya, que determina la necessitat d’implementar en tot el territori noves mesures més estrictes que afavoreixin la reducció de les interaccions socials, tant en espais públics com privats, i la restricció de la mobilitat amb l’objectiu d’intentar controlar la corba de contagis.

Llegir més

Noves mesures per a detenir l’increment de casos de COVID-19 a Catalunya

Al DOGC del 16 d’octubre s’ha publicat la RESOLUCIÓ SLT/2546/2020, de 15 d’octubre, per la qual s’adopten noves mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de la COVID-19 en el territori de Catalunya, que determina la necessitat d’implementar en tot el territori noves mesures més estrictes que afavoreixin la reducció de les interaccions socials, tant en espais públics com privats, i la restricció de la mobilitat amb l’objectiu d’intentar controlar la corba de contagis.

L’informem que al DOGC de 16 d’octubre s’ha publicat la RESOLUCIÓ SLT/2546/2020, de 15 d’octubre, per la qual s’adopten noves mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de la COVID-19 en el territori de Catalunya, que determina la necessitat d’implementar en tot el territori noves mesures més estrictes que afavoreixin la reducció de les interaccions socials, tant en espais públics com privats, i la restricció de la mobilitat amb l’objectiu d’intentar controlar la corba de contagis, que va entrar en vigor, amb caràcter general, el dia 16 d’octubre de 2020.

Aquestes mesures, mentre estigui vigent aquesta Resolució o, si escau, la resolució que estableixi la pròrroga, deixen sense efecte, en tot allò que s’oposin, les establertes en la Resolució SLT/1429/2020, de 18 de juny, per la qual s’adopten mesures bàsiques de protecció i organitzatives per prevenir el risc de transmissió i afavorir la contenció de la infecció per SARS-CoV-2, així com les establertes en l’apartat 4 de la Resolució SLT/2073/2020, de 17 d’agost, per la qual s’adopten mesures extraordinàries en el territori de Catalunya per a l’aplicació de l’Acord del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut de 14 d’agost de 2020, sobre la declaració d’actuacions coordinades en salut pública per a la contenció de la pandèmia de COVID-19, modificada per la Resolució SLT/2782/2020, de 19 d’agost.

Igualment, es deixen sense efecte, en tot allò que s’oposin, les mesures de restricció específiques que estiguin vigents en àmbits territorials inferiors.

Aquestes mesures s’entenen sense perjudici de la vigència d’altres i, en concret, de la Resolució SLT/2056/2020, de l’11 d’agost, per la qual es prorroguen les mesures especials en matèria de salut pública relacionades amb el consum de begudes alcohòliques per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de la COVID-19.

Les mesures contingudes en aquesta Resolució són aplicables a totes les persones que es trobin i circulin a Catalunya, així com a les persones titulars de qualsevol activitat econòmica, empresarial o establiment d’ús públic o obert al públic situat en aquest àmbit territorial.

A continuació els resumim aquestes mesures. 

Vegeu el quadre resumit de mesures

1. Trobades, reunions i desplaçaments

L’activitat social i els desplaçaments fora del domicili s’han de reduir al màxim possible. El contacte social s’ha de limitar als grups bombolla, és a dir, a grups de persones que es relacionen entre si generant un espai de confiança i seguretat:

  1. Bombolla de convivència: grup de persones que conviuen sota el mateix sostre. Pot incloure també cuidadors i/o de suport per evitar l’aïllament social.
  2. Bombolla ampliada: grup de persones de la bombolla de convivència més un (s) un altre (s) grup (s) delimitat (s) i estable (s) de persones, sempre les mateixes, amb qui la bombolla de convivència estableix relacions familiars, laborals, escolars i d’oci.
  • Es prohibeixen les trobades i reunions de més de 6 persones, tret que siguin convivents, tant en l’àmbit privat com en l’àmbit públic.
  • En les reunions que concentrin fins a 6 persones en espais públics no es permet el consum ni d’aliments ni begudes.
  • No es consideren incloses en aquesta prohibició, sempre que compleixin les indicacions de seguretat aprovades pel PROCICAT:
  1. Les activitats laborals.
  2. Les activitats docents.
  3. Les activitats d’oci infantil i juvenil (incloses les extraescolars).
  4. Les activitats d’intervenció socioeducativa (serveis d’intervenció socioeducativa i centres oberts).
  5. Les activitats de culte i els actes religiosos.
  6. Els mitjans de transport públic.
  7. El transport escolar.
  8. Les activitats culturals, d’arts escèniques i musicals, cinema o exposicions.
  9. Les activitats esportives,
  10. L’obertura de biblioteques, arxius, museus i monuments.
  • No poden participar en trobades i/o reunions persones amb símptomes de COVID-19 ni que estiguin en aïllament o quarantena.
  • S’han de mantenir i extremar les mesures de protecció: màscara, distància i neteja de mans

 

2. Mesures de prevenció i higiene en centres de treball

Sense perjudici del compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals i de la resta de normativa laboral aplicable, els titulars de centres de treball, públics i privats, han d’adoptar, entre altres, les mesures següents:

a) Promoure les mesures organitzatives i tècniques que permetin limitar al màxim la mobilitat de treballadors, prioritzant la feina a distància, el teletreball, les reunions telemàtiques, o bé, altres mesures quan la mobilitat és imprescindible, com ara horaris d’entrada i sortida escalonats, flexibilitat horària, o similars.

b) Quan no sigui possible prioritzar la feina a distància, adoptar mesures organitzatives en les condicions de treball, de manera que es garanteixi el manteniment de la distància de seguretat interpersonal mínima. I quan això no sigui possible, s’han de proporcionar als treballadors els equips de protecció adequats al nivell del risc.

c) Adoptar mesures de neteja i desinfecció adequades a les característiques dels centres de treball i intensitat d’ús, així com garantir la ventilació dels espais i edificis, d’acord amb els protocols que estableixin en cada cas les autoritats sanitàries, i especialment, dels espais comuns dels centres de treball, restringint o escalonant el seu ús per evitar aglomeracions, intensificant la neteja de superfícies, establint que en les zones de descans permetin el distanciament entre persones o establint zones d’entrada i sortida diferenciades, entre altres.

d) Posar a la disposició dels treballadors aigua i sabó, o gels hidroalcohòlics o desinfectants amb activitat viricida autoritzats, per a la neteja de mans.

e) L’ús de la màscara és obligatori en l’entorn laboral quan l’espai de treball és d’ús públic o obert al públic, d’acord amb la Resolució SLT/1648/2020, de 8 de juliol, per la qual s’estableixen noves mesures en l’ús de màscara per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de la COVID-19 o bé, quan hi ha desplaçaments per l’interior del centre de treball. En el cas d’espais de treball tancats al públic, una vegada el treballador estigui en el seu lloc de treball i fent tasques que no comporten mobilitat no serà obligatori el seu ús sense perjudici de les recomanacions específiques que puguin adoptar els serveis de prevenció de les empreses.

f) Adoptar mesures per evitar la coincidència massiva de persones, tant dels treballadors com dels clients o usuaris, durant les franges horàries en què es prevegi més afluència.

3. Empreses de serveis i comerç detallista

  • Les empreses no poden oferir serveis que impliquin un contacte personal pròxim, tret que sigui un servei essencial, sanitari o sociosanitari. Queden exclosos d’aquesta previsió els  serveis de perruqueria, els quals poden oferir, únicament, les activitats relacionades amb la higiene del cabell.
  • La prestació de serveis s’ha de fer, en la mesura en què sigui possible, sense contacte físic amb els clients.
  • L’obertura al públic dels establiments i locals comercials detallistes que tinguin una superfície útil d’exposició i venda superior a 400 metres quadrats queda condicionada a establir sistemes de control de l’accés i de l’aforament en temps real, sigui a través de personal o de mitjans de telecontrol, així com la definició de circuits i fluxos de mobilitat regulats, i es restringeixi l’accés als emprovadors a un màxim d’una persona per cabina.
  • En els centres comercials, galeries comercials o recintes comercials s’han d’establir sistemes de control d’aforament i de fluxos, en els termes abans indicats, en els establiments i locals que estiguin situats i també en els accessos dels centres comercials, galeries comercials o recintes comercials. Es restringirà l’accés i l’ús de les zones recreatives, com ara zones infantils, ludoteques o àrees de descans.

En tot cas, els establiments i locals comercials detallistes han de complir els requisits següents:

a) Que es redueixi al 30% l’aforament total permès per llicència o autorització de l’activitat, excepte els establiments comercials detallistes d’alimentació, de begudes, de productes higiènics, d’altres productes de primera necessitat, farmàcies, ortopèdies, òptiques i centres de veterinària, que han de reduir al 50% el seu aforament total permès. En el cas d’establiments distribuïts en diverses plantes, la presència de clients en cadascuna d’elles haurà de guardar aquesta mateixa proporció. La mateixa reducció d’aforament és aplicable en les zones comunes i de pas dels centres comercials, galeries comercials o recintes comercials. En qualsevol cas, s’haurà de garantir una distància mínima de 1,5 metres entre clients. En els locals comercials en què no sigui possible mantenir aquesta distància, es permetrà únicament la permanència dins del local d’un client.

  • b) Es poden establir sistemes de recollida en el local dels productes adquirits per telèfon o via internet, sempre que garanteixin una recollida escalonada que eviti aglomeracions en l’interior del local o en el seu accés, i també sistemes de repartiment a domicili. En la mesura en què sigui possible, el lliurament evitarà el contacte directe amb el client mitjançant recollida a la porta o en el cotxe, inclòs el menjar preparat.

c) Aquests establiments han d’aplicar de manera rigorosa les mesures higièniques, de prevenció i de seguretat establertes per fer front a la COVID-19 en el Pla sectorial de comerç, aprovat pels òrgans de Govern del Pla d’actuació PROCICAT.

4. Activitats d’hostaleria i restauració

  • Se suspenen les activitats de restauració, en tota mena de locals i establiments, que es poden prestar exclusivament mitjançant serveis de lliurament a domicili o recollida en l’establiment amb cita prèvia. Resten exclosos d’aquesta suspensió els restaurants dels hotels i altres allotjaments turístics, que poden romandre oberts sempre que sigui per a ús exclusiu dels seus clients, sense perjudici que també puguin prestar serveis de lliurament a domicili o recollida en l’establiment amb cita prèvia. També resten exclosos d’aquesta suspensió els serveis de restauració integrats en centres i serveis sanitaris, sociosanitaris i socials, incloses les activitats d’oci infantil i juvenil, els menjadors escolars, i els serveis de menjador de caràcter social.
  • En els establiments hotelers, l’aforament dels espais comuns es limita al 50% de l’aforament autoritzat, el qual estarà identificat en cartells visibles.

5. Congressos, convencions, fires comercials i festes majors

  • Queda suspesa la celebració presencial de congressos, convencions, fires comercials i festes majors.
  • Els mercats no sedentaris poden mantenir la seva activitat condicionada a una reducció al 30% de la capacitat d’aforament màxim del recinte i al compliment de les mesures previstes en el corresponent pla sectorial aprovat pel Comitè de Direcció del Pla d’actuació del PROCICAT.

 

6. Actes religiosos i cerimònies civils

  • Els actes religiosos i cerimònies civils, incloses noces, serveis religiosos, cerimònies fúnebres, han de limitar l’assistència al 50% de l’aforament.

7. Ús del transport públic

  • El transport públic ha de mantenir la seva oferta al 100% encara que es produeixi una disminució de la demanda. Només es poden produir reduccions en horari nocturn. L’oferta d’hora punta s’ha de mantenir entre les 6.00 hores i les 9.00 hores del matí dels dies laborables.
  • Els usuaris del transport públic s’han d’abstenir d’activitats que comportin treure’s la màscara, com menjar.
  • Els operadors del transport públic amb estacions que estiguin en espais tancats disposaran de dispensadors de gel hidroalcohòlic.
  • Seguint criteris comuns establerts per les autoritats de transport públic, els operadors utilitzaran els seus mitjans de difusió per informar clarament els usuaris de les indicacions d’autoprotecció que han de seguir.

8. Activitats culturals

En els espectacles d’arts escèniques i musicals, cinema o exposicions:

  • L’aforament es redueix al 50%, tant en recintes tancats com a l’aire lliure.
  • Cal preassignar els seients.
  • Cal portar un registre d’assistents.
  • L’horari de tancament s’estableix a les 23.00 h.

Les biblioteques, arxius, museus i monuments, romanen oberts subjectes a les mesures dels plans sectorials aprovats pel PROCICAT.

9. Activitats esportives

  • Les instal·lacions i els equipaments esportius es poden utilitzar sempre que es garanteixi no superar el 50% de l’aforament, que hi hagi control d’accés i compleixin les indicacions dels plans sectorials aprovats pel Comitè de Direcció del Pla d’actuació del PROCICAT. Queda prohibida la utilització d’equipaments esportius que no estiguin supervisats. No es troben afectats per aquestes prohibicions les instal·lacions i els equipaments esportius destinats a la tecnificació i al rendiment esportiu.
  • S’estableix l’ajornament de totes les competicions esportives previstes de ser realitzades a Catalunya durant el període de vigència d’aquesta Resolució, a excepció de les competicions oficials d’àmbit estatal, internacional i professionals.

10. Activitats lúdiques i recreatives

  • Es pot fer ús dels parcs i jardins públics i de les àrees de joc infantils fins a les 20.00 h.
  • S’estableix el tancament de:
  1. parcs i fires d’atraccions
  2. establiments lúdics infantils
  3. sales de joc, casinos i bingos
  • Les festes majors queden suspeses.
  • Se suspenen les activitats cíviques i comunitàries grupals -com, per exemple, als equipaments cívics que impliquin presencialitat, tret que es facin per mitjans telemàtics.

11. Activitats docents, activitats d’oci infantil i juvenil (incloses les extraescolars) i activitats d’intervenció socioeducativa (serveis d’intervenció socioeducativa i centres oberts)

Les activitats docents, les activitats d’oci infantil i juvenil (incloses les extraescolars) i les activitats d’intervenció socioeducativa (serveis d’intervenció socioeducativa i centres oberts), inclòs el transport escolar, s’han de dur a terme d’acord amb els corresponents plans sectorials aprovats pel Comitè de Direcció del Pla d’actuació del PROCICAT i la normativa relacionada, aplicant rigorosament les mesures de prevenció i protecció de la salut.

12. Activitats docents universitàries

En l’àmbit de les universitats catalanes, i en el marc de l’acord adoptat pel Consell Interuniversitari de Catalunya en data de 13 d’octubre de 2020, la docència teòrica presencial passa a format virtual. La resta d’activitats, extremant les mesures de protecció, es mantenen. La presència del personal docent i d’administració i serveis s’ha d’adequar a les necessitats de l’activitat que les universitats determinin.

13. Inspecció i règim sancionador

Correspon als ajuntaments i a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en l’àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control de les mesures establertes en aquesta Resolució.

L’incompliment de les mesures recollides en aquesta Resolució és objecte de règim sancionador d’acord amb el Decret llei 30/2020, de 4 d’agost, pel qual s’estableix el règim sancionador específic per l’incompliment de les mesures de prevenció i contenció sanitàries per fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID-19.

14. Mesures de coordinació i seguiment policial

Amb la finalitat de fer un seguiment i avaluació, tant quantitativa com qualitativa, de les mesures adoptades en el marc de les resolucions vigents així com de les incidències rellevants que es puguin produir, i d’acord amb les funcions i organització previstes pel Grup d’Ordre del Pla d’Actuació del PROCICAT per a malalties emergents, les Policies Locals de Catalunya remetran diàriament un informe amb les novetats més importants i amb els indicadors actualitzats en el canal telemàtic de la PG-ME habilitat per al seguiment de la pandèmia de SARS-CoV-2:

a. Nombre d’efectius policials afectats per la COVID-19

b. Nombre de persones identificades

c. Nombre d’actes de denúncia a persones

d. Nombre d’actes de denúncia en locals

e. Nombre de locals tancats

f. Qualsevol altre incident rellevant

En l’àmbit local, i sense perjudici de les comunicacions de la subdirecció general de coordinació de policies locals de la Direcció General de l’Administració de la Seguretat, la coordinació operativa dels dispositius policials es durà a terme entre els comandaments de les policies locals i els comandaments territorials de les Àrees Bàsiques Policials (ABP).

15. Informes periòdics i durada

  • S’han d’emetre informes periòdics dels efectes de les mesures.
  • S’estableix la durada de les mesures en un termini de 15 dies.

16. Entrada en vigor

Aquesta Resolució entra en vigor en la data de la publicació en el DOGC, a excepció dels apartats 4, 6 respecte a les previsions que afecten els actes religiosos i 12, l’entrada en vigor dels quals es condiciona a la prèvia autorització per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictada a l’empara de l’article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Mentre no entra en vigor l’apartat 4 d’aquesta Resolució, es manté vigent la Resolució SLT/2480/2020, de 8 d’octubre, per la qual es prorroguen les mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de la COVID-19 en el territori de Catalunya.