Volem informar-los que la Direcció General de Tributs (DGT) s’ha pronunciat en la seva consulta vinculant V3254-20, de 30 d’octubre de 2020, sobre els fets d’un titular d’una activitat econòmica d'”altres cafès i bars”, el rendiment net de l’activitat dels quals es determina pel mètode d’estimació objectiva i tributa en l’IVA pel règim especial simplificat (“Mòduls”), i que des de la declaració d’alarma al març de 2020 ha tingut tancada l’activitat i la continuarà tenint tancada durant tot l’any 2020, perquè les restriccions que ha d’aplicar no la fan rendible.

La qüestió que es planteja és sobre com ha de calcular el pagament fraccionat a compte de l’IRPF i l’ingrés a compte trimestral de l’IVA del 2020. 

Contestació de la DGT

Sobre aquest tema la DGT assenyala que en relació amb els pagaments fraccionats a realitzar l’any 2020 pels titulars d’activitats econòmiques que determinin el rendiment net pel mètode d’estimació objectiva hem de distingir entre el període que hagi estat declarat l’estat d’alarma i entre els períodes en què no hagi estat declarat.

En el primer cas, i d’acord amb el article 11 del Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació, tant el pagament fraccionat a compte de l’IRPF a realitzar pels contribuents d’aquest impost que determinin el rendiment net pel mètode d’estimació objectiva, com l’ingrés a compte trimestral de l’IVA dels subjectes passius d’aquest impost que tributin pel règim especial simplificat, es calcularà el 2020 en els mateixos termes que els previstos en la normativa de cada impost, però no es computaran en cada trimestre com a dies d’exercici de l’activitat els dies naturals en els quals hagués estat declarat l’estat d’alarma.

Aquesta absència de còmput dels dies en què hagués estat declarat l’estat d’alarma s’aplicarà amb independència que l’activitat hagués estat activa o inactiva.

Per al segon cas, és a dir, a partir del cessament de l’estat d’alarma, s’haurà d’aplicar la normativa general de cada impost en relació amb els pagaments fraccionats de l’IRPF i de l’ingrés a compte trimestral de l’IVA. D’acord amb aquesta normativa, per al càlcul tant del pagament fraccionat trimestral de l’IRPF com de l’ingrés a compte trimestral de l’IVA, solament es tindran en compte el nombre de dies naturals del trimestre en qüestió en els quals s’hagi desenvolupat l’activitat.

Per tant, si en el cas plantejat, l’activitat ha romàs tancada després de cessar l’estat d’alarma, com que no hi ha hagut exercici de l’activitat, no hi haurà quotes trimestrals a ingressar de tots dos impostos el 2020, des del cessament de l’estat d’alarma.

Com ja sap, i sense perjudici de les negociacions que s’estan duent a terme en relació amb un possible acord per a la relació futura i per molt ambiciós que pugui arribar ser l’acord final, a partir del1 de gener de 2021 tots els moviments de mercaderies des de o cap al Regne Unit estaran subjectes a formalitats i controls duaners.

Doncs bé, l’AEAT ha informat al seu web que els empresaris i professionals establerts a la  península i Balears que adquireixin béns i serveis al Regne Unit durant l’any 2020 només podran sol·licitar la devolució de les quotes d’IVA allí suportades fins al 31 de març de 2021. Ho hauran de fer a través del web de l’AEAT conforme al procediment aplicable als estats membres. A través del següent enllaç pot accedir al model:

Model 360　

Els empresaris establerts a la península i Balears que adquireixin mercaderies i serveis al Regne Unit a partir del 1 de gener de 2021 i desitgin sol·licitar la devolució de l’IVA suportat, ja no podran presentar la seva sol·licitud per via electrònica a través de la pàgina web de l’AEAT de conformitat amb la Directiva 2008/9/CE del Consell, sinó que ho hauran de fer davant l’administració tributària britànica i conformement a la normativa anglesa.

D’altra banda, li recordem que l’AEAT ha publicat al seu web quines són les conseqüències del BREXIT en els diferents tràmits i impostos que es veuen afectats: 

• Conseqüències del Brexit en duanes i en els impostos especials a partir del 1 de gener de 2021
• Conseqüències del Brexit en l’IVA a partir del 1 de gener de 2021
• Conseqüències del Brexit en l’impost sobre la renda de no residents a partir del 1 de gener de 2021
• Conseqüències del Brexit en l’impost sobre la renda de les persones físiques a partir del 1 de gener de 2021
• Conseqüències del Brexit en l’impost sobre societats a partir del 1 de gener de 2021
• Campanya de la Comissió Europea per al final del període de transició del Brexitv

L’Ordre de mòduls per a l’any 2021 ja és oficial i va entrar en vigor el passat dia 5 de desembre de 2020, amb efectes per a l’any 2021.

Al BOE del 4 de desembre s’ha publicat l’Ordre HAC/1155/2020, de 25 de novembre, que desenvolupa per a l’any 2021 el mètode d’estimació objectiva de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i el règim especial simplificat de l’impost sobre el valor afegit (IVA), mantenint l’estructura de l’Ordre HAC/1164/2019, de 22 de novembre, que ha estat l’aplicable per a l’any 2020.

A continuació exposem el més significatiu d’aquesta Ordre de “mòduls” que aporta poques novetats respecte a l’aplicable per a l’any 2020. 

En relació amb el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF:

• En primer lloc, assenyalar que es mantenen per a l’exercici 2021 la quantia dels signes, índexs o mòduls, així com les instruccions d’aplicació aplicables l’any 2020.
• Conserva la reducció general del 5% del rendiment net de mòduls per a tots els contribuents (tant per a activitats agrícoles, ramaderes i forestals com per a la resta d’activitats) que el determinin pel mètode d’estimació objectiva en 2021, i s’assenyala, així mateix, que aquesta reducció es tindrà en compte per quantificar el rendiment net a l’efecte dels pagaments fraccionats.
• Manté la reducció dels índexs de rendiment net aplicables en el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF per a les següents activitats agrícoles: raïm de taula (0,32), flors i plantes ornamentals (0,32) i tabac (0,26).

Pel que fa al règim simplificat de l’IVA:

• Manté per a 2021 els mòduls, així com les instruccions per a la seva aplicació, aplicables en el règim especial simplificat l’any 2020.
• Redueix, com en anys anteriors, el percentatge aplicable el 2021 per al càlcul de la quota reportada per operacions corrents al règim simplificat de l’IVA per a determinades activitats ramaderes afectades per crisis sectorials, en concret per a les activitats d’apicultura (0,070) i de serveis de cria, guarda i engreixament d’ocells (0,06625).

Pròrroga dels límits quantitatius per aplicar mòduls

D’altra banda, al projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2021, publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals (Congrés dels Diputats) del passat 30 d’octubre, es preveu una nova pròrroga per a 2021 dels límits excloents de mòduls, i s’apliquen els límits incrementats previstos en la DT 32 de la LIRPF i la DT 13a de la LIVA des de 2016. D’aquesta manera, podran seguir en mòduls el 2021 aquells que no superin els següents límits de facturació el 2020: per al conjunt d’activitats econòmiques, 250.000 euros. I 125.000 euros quan el destinatari sigui empresari o professional.

Així doncs, tret que es produeixi algun canvi d’última hora, aquests límits quedaran en els següents termes (recordi que superar-ne algun suposa l’exclusió del règim de mòduls):

1. Volum d’operacions realitzades l’any anterior.
2. En activitats agrícoles, ramaderes o forestals, el límit serà de 250.000 euros.

Vendes i compres. En computar aquests límits de vendes i compres, tingui en compte totes les seves activitats econòmiques. A més:

• Si el seu cònjuge, descendents o ascendents realitzen la seva mateixa activitat juntament amb vostè (compartint mitjans i direcció), haurà de computar també les vendes i compres d’aquests.

• I si actua a través d’una societat civil o d’una comunitat de béns, haurà d’incloure les vendes i compres d’aquestes entitats.

Activitats econòmiques desenvolupades a Lorca

Al terme municipal de Lorca, es redueixen el 2021, igual que en anys anteriors en un 20% el rendiment net calculat pel mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i també en un 20% la quota reportada per operacions corrents del règim especial simplificat de l’IVA. Totes dues reduccions s’han de tenir en compte també per quantificar el rendiment net a l’efecte dels pagaments fraccionats corresponents al 2021 en l’IRPF, i per al càlcul tant de la quota trimestral com de la quota anual del règim especial simplificat de l’IVA corresponent a l’any 2021.

Terminis de renúncies o revocacions

Quant als terminis de renúncies o revocacions al mètode d’estimació objectiva com al règim simplificat, comentar que els subjectes passius que desitgin renunciar al règim o revocar la seva renúncia per a l’any 2021 disposaran per exercitar aquesta opció des del dia 5 de desembre de 2020 i fins al 31 de desembre de 2020. No obstant l’anterior, també s’entendrà efectuada la renúncia quan es presenti en termini la declaració-liquidació corresponent al primer trimestre de l’any natural (2021) en què hagi de fer efecte aplicant el règim general. En cas d’inici de l’activitat, també s’entendrà efectuada la renúncia hagi de presentar la primera declaració.

De fet, el millor és que esperi a abril de 2021 i, si li interessa, renunciï de manera tàcita (per a aquell moment sabrà millor com evoluciona el seu negoci el 2021 per la pandèmia).

Atenció. Verifiqui si, a causa de la crisi sanitària, li convé seguir en mòduls o optar pel règim general de l’IVA i el d’estimació directa de l’IRPF.

Com ja l’informàrem al seu moment, el Reial decret llei 10/2020, de 29 de març, va regular un permís retribuït recuperable per a personal laboral per compte d’altri, de caràcter obligatori i limitat en el temps entre els dies 30 de març i 9 d’abril (tots dos inclosos), per a tot el personal laboral que presti serveis en empreses o entitats del sector públic o privat que desenvolupen les activitats no essencials descrites com a tal en l’annex de la norma.

Una de les principals peculiaritats d’aquest permís retribuït és el seu caràcter recuperable, en aquest sentit la norma configura com s’han de realitzar els serveis no realitzats:

1. La recuperació de les hores de treball es podrà fer efectiva des de l’endemà a la finalització de l’estat d’alarma fins al 31 de desembre de 2020.

2. Aquesta recuperació s’haurà de negociar en un període de consultes obert a aquest efecte entre l’empresa i la representació legal dels treballadors, que tindrà una durada màxima de set dies.

3. La recuperació d’aquestes hores no podrà suposar l’incompliment dels períodes mínims de descans diari i setmanal previstos en la llei i en el conveni col·lectiu, l’establiment d’un termini de preavís inferior al recollit en l’article 34.2 de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, ni la superació de la jornada màxima anual prevista en el conveni col·lectiu que sigui aplicable.

4. S’hauran de respectar els drets de conciliació de la vida personal, laboral i familiar reconeguts legalment i convencional.

Per tant, aquesta mesura va suposar una distribució irregular de la jornada imposada de manera obligatòria. D’aquesta manera, si els afectats van deixar de treballar 64 hores en el període indicat (mantenint el salari), hauran de recuperar aquestes hores no treballades en el futur. La recuperació de les hores de treball es pot fer efectiva des de l’endemà de la finalització de l’estat d’alarma i fins al 31 de desembre de 2020.

Atenció. Si a 31 de desembre de 2020 no s’ha recuperat el permís retribuït recuperable (PRR), l’empresa no podrà descomptar del salari el temps de permís. No obstant això, com que es tracta d’un permís subjecte a negociació col·lectiva, serà possible ampliar el termini per compensar-lo durant el 2021.

Si els seus empleats van gaudir d’aquest permís, com han de recuperar les hores no treballades?

Procediment per retornar les hores del permís retribuït

Després del termini indicat, i seguint el literal de la norma reguladora, els treballadors han de recuperar les jornades perdudes subjectes a un procediment negociat.

Vostè no pot decidir de manera unilateral en quines dates i a quines hores els seus empleats hauran de recuperar les hores que no hagin treballat. Haurà de negociar la recuperació amb els representants dels treballadors en un període de consultes amb una durada màxima de set dies:

• Si la seva empresa no compta amb representants dels treballadors, negociarà en nom dels empleats una comissió formada per membres dels sindicats més representatius o, si no es forma aquesta representació, per tres treballadors de la seva companyia.
• L’acord assolit podrà fixar el preavís amb el qual el treballador haurà de conèixer la data i l’hora en què haurà de recuperar les hores. Atenció! Aquest preavís no podrà ser inferior a cinc dies.

Sense acord. Si durant les negociacions no s’arriba a cap acord, la seva empresa sí que podrà notificar de manera unilateral les condicions de la recuperació (respectant el preavís mínim de cinc dies indicat).

Quan es recupera el permís retribuït recuperable? La norma és clara, s’ha de recuperar des de l’endemà de la finalització de l’estat d’alarma i fins al 31 de desembre de 2020. És a dir, no hauria estat possible la seva recuperació durant l’estat d’alarma.

Límits que ha de respectar

En qualsevol cas, la recuperació d’aquestes hores no podrà suposar l’incompliment dels períodes mínims de descans diari i setmanal previstos a la llei i al conveni col·lectiu. En aquest sentit:

• Entre cada jornada de treball els seus empleats han de descansar com a mínim 12 hores. Per tant, no és vàlid que un dia recuperin dues hores i acabin la seva jornada a les 21 hores, i que l’endemà comencin la jornada abans de les 9 del matí (ja que no hauran descansat 12 hores).

• També han de descansar un dia i mig de manera ininterrompuda entre cada setmana de treball (en cas de treballadors menors de 18 anys, aquest descans ha de ser de dos dies).

Així mateix, s’hauran de respectar els drets de conciliació de la vida personal, laboral i familiar reconeguts legalment i convencional.

Jornada màxima. Revisi que, una vegada que els seus empleats hagin recuperat les hores no treballades, no se superi la jornada màxima anual fixada al seu conveni col·lectiu. Si se supera aquest límit, les hores treballades en excés tindran la consideració d’hores extres.

Vacances i permís recuperable. Tingui en compte que la recent sentència de 28 d’octubre de 2020 de l’Audiència Nacional ha assenyalat que no és vàlid que els treballadors recuperin les hores no treballades en el seu moment a canvi de “gastar” dies de vacances. Això és així atès que la finalitat de les vacances és assegurar un període de descans, oci i entreteniment. Aquesta finalitat no es compleix si es “canvien” vacances per hores no treballades. La sentència indica que aquesta imputació a les vacances no es pot adoptar ni per acord amb els afectats.

Davant la falta d’acord amb els representants dels treballadors quins sistemes pot adoptar l’empresa per a la recuperació de les hores no treballades durant el permís retribuït recuperable?

La mateixa sentència de l’Audiència Nacional, a la qual abans ens hem referit, analitza la possible existència de modificació substancial de les condicions de treball sobre el sistema de vacances, calendari laboral i de distribució irregular de la jornada implantat en l’empresa per les mesures fixades per a la recuperació de les hores no treballades durant permís retribuït recuperable després de la finalització de la negociació a aquest efecte sense acord.

En el cas analitzat, per a la Sala social de l’Audiència Nacional, les següents opcions són vàlides:

• Recuperació amb càrrec a dies lliures retribuïts (ponts) corresponents a l’excés de calendari laboral de 2020, segons els acords locals de cada centre de treball;
• Ampliació de la jornada diària de treball;
• Recuperació amb càrrec a vacances;
• Opcions mixtes.

Formes més freqüents de recuperació

• Mitjançant jornada flexible en cas que es reconegui per conveni.

• Mitjançant prolongacions de la jornada diària de treball, respectant la jornada màxima legal de 9 hores.

• En el cas dels contractes fixos discontinus, les hores flexibilitzades es podran acumular en jornades completes que s’aplicaran al final de la temporada natural.
• Hem d’entendre que hi ha un ampli marge per a la negociació pel que en cas d’existir acord considerem possible prestar serveis en dia festiu sempre respectant els descansos entre jornada.

Si ha de reclamar al banc la devolució de les despeses hipotecàries, inclogui també el 100% de les despeses de gestoria, perquè el Tribunal Suprem (TS) així ho ha establert en una important sentència del 26 d’octubre de 2020. Sala civil. Recurs de cassació 474/218.

En aquesta sentència, el TS canvia de criteri i obliga l’entitat financera a assumir el 100% de la despesa de la gestoria, lliurant per tant al consumidor d’abonar la meitat d’aquest cost. El TS, seguint la doctrina continguda en la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 16 de juliol de 2020, afirma que, davant la falta d’una norma nacional aplicable a falta de pacte que imposés al prestatari el pagament de la totalitat o d’una part d’aquestes despeses, no cal negar al consumidor la devolució de les quantitats, per la qual cosa ara el banc ha de restituir el 100% de la suma abonada per aquest concepte.

En les hipoteques anteriors a l’entrada en vigor de la Llei de crèdit immobiliari (el 16 de juny de 2019) era habitual que el consumidor pagués totes les despeses, perquè el banc incorporava una clàusula que l’obligava a això. No obstant això, els tribunals van dictaminar que aquestes clàusules són nul·les, i que el consumidor podia recuperar el 100% de les despeses registrals i el 50% de les despeses de notari i gestoria (l’AJD anava a càrrec del client)

Va ser la Cort Europea qui va afirmar el mes de juliol passat (doctrina fixada pel TJUE en la sentència de 16 de juliol de 2020) que les quantitats abonades pels consumidors en concepte d’una clàusula d’atribució de despeses declarada abusiva havien de ser reintegrades per l’entitat tret que la legislació espanyola disposés el contrari. El Tribunal Suprem no va trigar a pronunciar-se ratificant que era el banc qui havia d’abonar el 100% de la despesa de registre de la propietat i el 50% de les despeses notarials, i l’altre 50% quedava a càrrec del consumidor.

La sentència que respon a un recurs de cassació interposat contra la sentència de l’Audiència Provincial d’Astúries (Secció 4a) de 14 de desembre de 2017 (rotlle 512/2017), i té a Liberbank com a banc implicat, detalla en els fonaments jurídics que “respecte de les despeses de gestoria per la tramitació de l’escriptura davant el Registre de la Propietat i l’oficina liquidadora de l’impost, en la sentència 49/2019, de 23 de gener, vam entendre que com quan s’hagi recorregut als serveis d’un gestor, les gestions es realitzen en interès o benefici de totes dues parts, la despesa generada per aquest concepte haurà de ser sufragat per meitat”, detalla la resolució. I afegeix que “aquest criteri no s’acomoda bé a doctrina continguda en la STJUE de 16 de juliol de 2020, perquè amb anterioritat a la Llei 5/2019, de 15 de març, de contractes de crèdit immobiliari, no existia cap previsió normativa sobre com s’havien d’abonar aquestes despeses de gestoria”.

Per tant, respecte a les despeses de gestoria (per a tramitar l’escriptura d’hipoteca), tingui en compte:

• El Tribunal Suprem va considerar que s’havien de repartir al 50% entre el banc i el client, ja que tots dos es beneficiaven del servei.
• No obstant això, el mateix tribunal ha establert finalment que és el banc qui ha de pagar el 100% de les despeses de gestoria. Una vegada anul·lada la clàusula de despeses, no hi ha cap llei que obligui el consumidor a pagar aquestes despeses, i és el banc que les ha d’abonar íntegrament.

Reclamació. Per tant, si vostè es planteja reclamar la devolució de les despeses hipotecàries, inclogui també en la seva reclamació (a més del 100% de les despeses de registre i del 50% de les de notari) el 100% de les despeses de gestoria.