En la situació econòmica actual produïda per la pandèmia de la COVID-19, són molts els ajuts i subvencions que satisfan les Administracions. 

Com a norma general, tret que la Llei expressament ho indiqui, totes les subvencions o ajuts rebuts per persones que no realitzen activitats econòmiques, tenen la consideració de guanys patrimonials, per la qual cosa estan subjectes i no exemptes en l’IRPF.

Les que reben les persones que realitzen activitats econòmiques, poden tenir la consideració de rendiment de l’activitat o de guany patrimonial, segons el destí de la subvenció o ajut.

En rebre una subvenció és molt important saber quines són les seves implicacions fiscals, ja que aquests ingressos també tributen en l’IRPF, encara que com i quant depèn de la mena de subvenció. Els diferents tipus de subvencions es declaren en l’IRPF en funció de com es qualifiqui l’ingrés, que pot ser:

• Guany o pèrdua patrimonial
• Rendiments del treball
• Rendiment d’activitats econòmiques

Entre les subvencions o ajuts més freqüents, destaquen les destinades a l’adquisició d’habitatges, les del Programa d’incentius al vehicle eficient (Pla PIVE), els ajuts per compensar despeses escolars, per realitzar determinades millores als habitatges (eficiència energètica, accessibilitat, etc.) i per compensar determinades despeses relacionades amb la protecció de la salut.

Cadascuna d’aquestes subvencions o ajuts pot tenir un tractament diferent en l’IRPF, per la qual cosa per comprovar si s’han de declarar o no, convé, en primer lloc, consultar l’acord de concessió de l’ajut, que, si està exempt, recollirà aquesta circumstància.

En aquest sentit, hi ha ajuts i subvencions que estan exemptes i que no tributen ni com a guanys patrimonials ni com a rendiments del treball. Per exemple:

• Les prestacions de la Seguretat Social per incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
• Prestacions per desocupació percebudes en la modalitat de pagament únic.
• Les prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat, així com les prestacions públiques per maternitat o paternitat.

Subvencions que tributen com a guany patrimonial

En general, les subvencions públiques a particulars (estatals, autonòmiques, d’ajuntaments, etc.) es consideren guanys patrimonials i tributen en la base general de l’IRPF.  Aquest és el cas, per exemple, de:

• Els ajuts per a l’adquisició o rehabilitació de l’habitatge habitual o el condicionament de cases rurals.
• Els ajuts directes per sufragar els costos del lloguer de l’habitatge.
• Les subvencions destinades a l’adquisició de determinats actius, com el Pla Renove per la compra de vehicles.
• Les del Programa d’incentius al vehicle eficient (Pla PIVE)
• Ajuts públics per al pagament de l’IBI
• Ajuts per a la instal·lació de rampes i ascensors
• Ajuts per compensar despeses escolars
• Ajuts per compensar determinades despeses relacionades amb la protecció de la salut

Les que reben les persones que realitzen activitats econòmiques, poden tenir la consideració de rendiment de l’activitat o de guany patrimonial, segons el destí de la subvenció o ajut. Si estan relacionades amb una activitat econòmica hi hauran de tributar, però en cas contrari formaran part dels guanys i pèrdues patrimonials.

Subvencions considerades com a rendiments del treball

No obstant l’anterior, la llei qualifica determinats ajuts com a rendiments del treball. És el cas de les següents ajudes i subvencions:

• Prestacions de la Seguretat Social per desocupació o per incapacitat, jubilació, accident, malaltia, viduïtat o similars.
• Les beques que no estiguin exemptes, així com els ajuts concedits per promoure l’ocupació (el Pla PREPARA o les beques de transport per a cursos de formació d’aturats).
• Ajuts públics per a l’adquisició de material escolar, inclosos llibres de text i material didàctic i informàtic complementari.
• Ajuts públics per a menjador escolar
• Ajuts per a transport escolar.
• Xecs guarderia que ofereixen diverses comunitats
• Ajuts d’integració i emergència social, destinats a sufragar despeses d’aliments, llum i aigua.

El fet que un ajut es consideri rendiment del treball és més avantatjós:

• Els rendiments del treball gaudeixen d’una reducció de 2.000 euros en concepte de “Altres despeses”, i d’una reducció addicional de fins a 5.565 euros si els rendiments nets (després de despeses) són inferiors a 16.825 euros. Aquestes reduccions no són aplicables sobre els guanys patrimonials.
• El volum de rendes a obtenir -i que determina l’obligació de declarar- és més elevat si es qualifiquen de “rendiments” que si es qualifiquen de “guanys patrimonials”.

Subvencions com a rendiments d’activitats econòmiques

L’IRPF entén com a activitat econòmica qualsevol activitat professional que no formi part de les rendes del treball, incloses col·laboracions. Hisenda compta com a rendiment d’activitat econòmica les subvencions públiques que s’enquadrin dins de les següents modalitats:

• Subvencions corrents que substitueixin ingressos ordinaris de l’exercici. Aquest tipus de rendes es consideraran un ingrés de l’activitat, com si s’hagués produït una venda, per exemple.
• Subvencions que financen la compra d’elements patrimonials que estiguin lligats a l’activitat. En aquest cas s’imputaran com a ingrés de l’activitat en la mateixa proporció que l’amortització dels béns de l’immobilitzat finançats amb la subvenció. Per exemple, si s’ha beneficiat del Pla PIVE com a empresari, aquests diners es consideraran com a major ingrés en el rendiment de l’activitat.

Criteris d’imputació

Com a regla general, les subvencions públiques, en cas que tributin, s’han d’imputar en l’IRPF de l’any del seu cobrament, i no en el de la seva concessió.  Així, si un particular adquireix un vehicle i gaudeix d’un ajut que li suposa un descompte en el preu, l’haurà de declarar en l’IRPF de l’any d’adquisició. I si se li reconeix una ajut per adquirir el seu habitatge en 2020 però el cobra en 2021, haurà de declarar-lo en 2021.

No obstant això, hi ha algunes regles especials. En alguns casos en què els ajuts solen ser elevats i en un sol pagament, es pot optar per declarar-los per quartes parts l’any del seu cobrament i en els tres següents. Això és possible, per exemple, en ajuts per compensar defectes estructurals de construcció de l’habitatge o en ajuts estatals directes per a compra d’habitatge percebuts mitjançant pagament únic. Així es pretén limitar la progressivitat de l’impost (ja que declarar-los en un sol any suposaria una elevada tributació).

 

L’informem que al BOE del dia 3 de febrer de 2021, s’ha publicat el Reial decret llei 3/2021, de 2 de febrer que va entrar en vigor el dia 4 de febrer de 2021, pel qual s’adopten mesures en els àmbits de la Seguretat Social i econòmic, que introdueix novetats com el complement per a la reducció de la bretxa de gènere, l’extensió de l’ingrés mínim vital (IMV) a persones en albergs o que comparteixen casa temporalment, la consideració de la COVID-19 com a malaltia professional per al personal sanitari, o facilitats per als autònoms que tributen per mòduls per a l’accés a prestacions per cessament d’activitat associades a la COVID-19.

A continuació els expliquem aquestes novetats. 

1. Complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere

Es configura un nou complement que podran sol·licitar-lo tant els homes com les dones, sempre que acreditin que han perdut ingressos, en el qual es combina una acció positiva a favor de les dones (si cap dels progenitors acredita el perjudici en la seva carrera de cotització, el «complement» el percep la dona) amb la previsió d’una «porta oberta» per a aquells homes que puguin trobar-se en una situació comparable.

La nova regulació substitueix el complement de maternitat per aportació demogràfica per un complement dirigit a la reducció de la bretxa de gènere en el qual és el nombre de fills el criteri objectiu que s’utilitza per articular la mesura puix que el seu naixement i cura és la principal causa de la bretxa de gènere.

1.1 Beneficiàries

Seran beneficiàries les dones que hagin tingut un fill o més i que siguin beneficiàries d’una pensió contributiva de jubilació, d’incapacitat permanent o de viduïtat, tindran dret a un complement per cada fill. Es reconeixerà o mantindrà a la dona sempre que no hi hagi  sol·licitud i reconeixement del complement en favor de l’altre progenitor, i si aquest altre també és una dona, es reconeixerà a aquella que percebi pensions públiques la suma de les quals sigui de menor quantia.

S’afegeix una sèrie de requisits perquè els homes puguin ser beneficiaris d’aquest ajut, com causar pensió de viduïtat per defunció de l’altre progenitor: fonamentalment, causar pensió de viduïtat per defunció de l’altre progenitor pels fills en comú, sempre que algun d’ells tingui dret a percebre una pensió d’orfandat, i causar una pensió contributiva de jubilació o incapacitat permanent i haver interromput o haver vist afectada la seva carrera professional en ocasió del naixement o adopció, complint una sèrie de condicions.

El reconeixement del complement al segon progenitor suposarà l’extinció del complement ja reconegut al primer progenitor i produirà efectes econòmics el primer dia del mes següent al de la resolució, sempre que es dicti dins dels sis mesos següents a la sol·licitud.

1.2 Quantia

Si bé per enguany a 27 euros mensuals, l’import del complement per fill es fixarà a la corresponent Llei de pressupostos generals de l’Estat. La quantia a percebre estarà limitada a quatre vegades l’import mensual fixat per fill i serà incrementada al començament de cada any en el mateix percentatge previst en la corresponent Llei de pressupostos generals de l’Estat per a les pensions contributives.

1.3 Regles

El RDL 3/2021 detalla una sèrie de regles sobre el complement, que té naturalesa jurídica de pensió pública contributiva.

• Cada fill donarà dret únicament al reconeixement d’un complement.
• No es reconeixerà el dret al complement al pare o a la mare que hagi estat privat de la pàtria potestat per sentència fundada en l’incompliment dels deures inherents a ella o dictada en causa criminal o matrimonial, ni al pare condemnat per violència de gènere.
• El complement serà satisfet en 14 pagues, juntament amb la pensió que determini el dret.
• L’import del complement no serà tingut en compte en l’aplicació del límit màxim de pensions previst en la Llei, ni tindrà consideració d’ingrés o rendiment de treball amb vista a determinar si concorren els requisits per tenir dret al complement per mínims
• Quan la pensió contributiva que determina el dret al complement es causi per totalització de períodes d’assegurança a prorrata temporis en aplicació de normativa internacional, l’import real del complement serà el resultat d’aplicar a la quantia la prorrata aplicada a la pensió a la qual acompanya.
• No es tindrà dret al complement en casos de jubilació parcial.
• El complement s’abonarà en tant el beneficiari percebi una de les pensions abans expressades (apartat de beneficiaris). Per tant, el seu naixement, suspensió i extinció coincidirà amb el de la pensió que hagi determinat el seu reconeixement, si bé, si el beneficiari, en el moment de la suspensió o extinció d’aquesta pensió, tingués dret a percebre’n una altra de diferent, l’abonament del complement es mantindrà, quedarà vinculat al d’aquesta última.
• Els complements de la Seguretat Social que es reconeguin seran incompatibles entre si.

1.4 Fins quan es mantindrà?

La mesura es mantindrà mentre la bretxa de gènere de les pensions de jubilació (diferència entre l’import mitjà de les causades en un any pels homes i per les dones), causades l’any anterior, sigui superior al 5%.

Periòdicament (cada 5 anys) el Govern, en el marc del Diàleg Social, realitzarà una avaluació dels efectes de la mesura, de manera que quan la bretxa de gènere d’un any sigui inferior al 5% remetrà a les Corts Generals un projecte de llei per a, prèvia consulta amb els interlocutors socials, procedir a la seva derogació.

1.5 Règim transitori

S’estableix que els qui en la data d’entrada en vigor de la modificació (és a dir, el 4 de febrer de 2021) estiguessin percebent el complement per maternitat per aportació demogràfica, en mantindran la percepció.

La percepció d’aquest complement de maternitat serà incompatible amb el complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere que pogués correspondre pel reconeixement d’una nova pensió pública, i els interessats poden optar entre l’un o l’altre.

Si un progenitor, d’algun dels fills, que va donar dret al complement de maternitat per aportació demogràfica, sol·licita el complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere i li correspon percebre’l, la quantia mensual que li sigui reconeguda es deduirà del complement per maternitat que estigués percebent, amb efectes econòmics des del primer dia del mes següent al de la resolució, sempre que es dicti dins dels sis mesos següents a la sol·licitud o, si escau, al reconeixement de la pensió que la causi; passat aquest termini, els efectes es produiran des del primer dia del setè mes següent a aquesta.

2. Modificacions relatives a l’accés a l’ingrés mínim vital

El RDL 3/2021 modifica la regulació de la prestació no contributiva de l’ingrés mínim vital (IMV), continguda en el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, per facilitar l’accés a l’IMV a les persones sense llar i a altres col·lectius vulnerables.

Respecte a l’àmbit subjectiu d’aplicació:

• S’amplia la capacitat de ser beneficiaris de l’IMV a qui resideixi en establiments finançats amb fons privats (fins ara només s’estenia a establiments públics).
• Se suprimeix el límit de titulars de l’IMV en un mateix domicili (fins ara 2), per eliminar les barreres d’accés que han pogut experimentar els usuaris de prestacions de servei residencial, així com per reconèixer la realitat de persones en situació de vulnerabilitat que s’agrupen en un mateix habitatge amb la fi exclusiva de compartir despeses.
• En relació amb les unitats de convivència es consideren determinats casos especials d’empadronament, contemplats en la Resolució de 17 de febrer de 2020, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre la gestió del padró municipal (publicada per la Resolució de 29 d’abril de 2020). En concret, el cas de l’empadronament en establiments col·lectius i l’empadronament en infrahabitatges i de persones sense domicili, i es permet que la unitat de convivència es configuri pel titular, per les persones unides entre si per vincle matrimonial, com a parella de fet, i, en el seu cas, amb els seus descendents menors d’edat fins al primer grau de consanguinitat, afinitat, adopció o en virtut de règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció. Els descendents citats podran ser fins al segon grau si no estiguessin empadronats amb els seus ascendents del primer grau.

Ara també es contemplen com a unitat de convivència independent situacions que afecten els potencials beneficiaris de l’IMV, com és residir en un domicili amb persones amb les quals tinguessin vincles propis de la unitat de convivència, però que la convivència es degui a una situació especial, tal com tenir el caràcter de dona víctima de violència de gènere, haver iniciat els tràmits de separació, nul·litat o divorci, o d’haver-se instat la dissolució de la parella de fet formalment constituïda, acompanyada de menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent, o haver abandonat el domicili per desnonament, o per haver quedat inhabitable per causa d’accident o força major. Aquesta consideració d’unitat de convivència independent, excepte en el supòsit de dones víctimes de violència de gènere, tindrà caràcter temporal.

Així mateix, i sense deixar de remetre a una lectura dels preceptes assenyalats, es permet l’accés a la prestació a persones soles en situació d’exclusió social que convisquin amb altres persones soles o unitats de convivència i que no tinguin vincles de parentiu.

Pel que respecta a l’acció protectora, i en coherència amb els anteriors canvis, es modifiquen, d’una banda, les causes de suspensió del dret, i es contempla la suspensió cautelar en el cas que en el termini previst no es rebi comunicació sobre el manteniment o variació dels informes que ara preveu l’article 19 bis i, per una altra, els documents necessaris per a l’acreditació dels requisits, on juguen un paper essencial els serveis socials competents.

També s’introdueixen canvis en el procediment, en matèria de cooperació entre les administracions públiques per obrir la participació en la comissió de seguiment i en el consell consultiu de l’IMV a «altres representants de l’Administració General de l’Estat en relació amb l’ingrés mínim vital que s’estableixin reglamentàriament» i en el règim d’obligacions per a contemplar la que assisteix als ajuntaments en els casos de persones sense domicili empadronades.

Finalment, i tornant a incidir en el fonamental de la participació dels serveis socials, donada la complexitat de la realitat dels potencials beneficiaris de l’IMV, es regula transitòriament la col·laboració de les entitats del Tercer Sector d’Acció Social -mediadors socials de l’ingrés mínim vital- en la gestió d’aquesta prestació per poder certificar l’existència de determinades situacions particulars.

En resum, cal destacar:

• L’ampliació dels supòsits de beneficiaris, com s’ha expressat anteriorment.
• Quant a la signatura de la sol·licitud per tots els integrants de la unitat de convivència majors d’edat que no es trobin incapacitats judicialment, la norma afegeix que els qui tinguin establertes judicialment mesures de suport per a la presa de decisions actuaran segons el que es disposa en aquestes mesures.
• S’amplia la protecció a favor de «persones que figurin empadronades en establiments col·lectius, o perquè no tenen sostre i que resideixin habitualment en un municipi».
• S’afegeix a la normativa un conjunt de situacions especials, a favor de dones víctimes de violència de gènere que hagin abandonat el seu domicili habitual (acompanyada o no de fills o de menors), o dones que també hagin abandonat el seu domicili per inici de tràmits de separació, nul·litat, divorci o dissolució de parella de fet, o abandó de domicili per desnonament, accident o supòsits de força major.
• S’afegeix la consideració del domicili en supòsits especials, i es constitueix la unitat de convivència per persones unides entre si per vincle matrimonial, com a parella de fet, i, en el seu cas, amb els seus descendents menors d’edat fins al primer grau de consanguinitat, afinitat, adopció o en virtut de règim d’acolliment familiar permanent o guarda amb finalitats d’adopció; els descendents citats podran ser fins al segon grau si no estiguessin empadronats amb els seus ascendents del primer grau. És important ressaltar que, si en virtut d’un contracte queda acreditat l’ús individualitzat, per una persona sola o per una unitat de convivència, d’una habitació en un establiment hoteler o similar, serà considerat domicili als efectes previstos en aquesta norma.
• Quan concorrin el mateix domicili persones entre les quals no concorrin els vincles previstos per accedir a la prestació, podran ser titulars de l’ingrés mínim vital els qui es trobin en risc d’exclusió.
• Es regulen els elements que han de formar part del certificat expedit pels serveis socials per justificar els nous supòsits d’accés a l’ajut.
• Amb caràcter anual, els serveis socials comunicaran a l’entitat gestora el manteniment o modificació dels informes relatius a l’ingrés mínim vital, així com de l’informe d’exclusió social.
• Quant a la tramitació, l’Institut Nacional de la Seguretat Social ha de dictar resolució, i notificar-la al sol·licitant, en un termini màxim de 6 mesos des de la data d’entrada de la sol·licitud al registre. El silenci s’ha d’entendre en sentit negatiu. Les notificacions a persones sense domicili s’efectuaran als serveis socials del municipi o, en el seu cas, a la seu o centre de l’entitat on figurin empadronades.
• També es regula de nou la composició de la Comissió de seguiment de l’ingrés mínim vital.
• L’Ajuntament corresponent ha de comunicar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social qualsevol modificació (o baixa) al padró, en el termini dels 30 dies següents, dels beneficiaris sense domicili i empadronats.
• Es contempla la col·laboració, durant cinc anys, de les Entitats del Tercer Sector d’Acció Social, degudament inscrites, per emetre els certificats que exigeix la normativa sobre ingrés mínim vital.

3. Accés dels autònoms que tributen per mòduls a les prestacions COVID-19

Es vincula el cessament de l’obligació de cotitzar al mes en què es presenta la sol·licitud de la prestació i es facilita als treballadors autònoms que tributin per estimació objectiva la prova de la caiguda d’ingressos establint-se una presumpció a aquest efecte, la qual cosa facilitarà l’accés a la prestació en descarregar-li de la necessitat de provar la reducció de l’activitat en determinats supòsits.

Així, quant a la prestació extraordinària de cessament d’activitat per als treballadors autònoms afectats per una suspensió temporal de tota l’activitat com a conseqüència de resolució de l’autoritat competent com a mesura de contenció de la propagació del virus SARS-CoV-2 s’estableix, quan la sol·licitud es presenti fora del termini establert, que el treballador quedarà exempt de l’obligació de cotitzar des del primer dia del mes en què s’hagi sol·licitat la prestació.

En relació amb la pròrroga fins al 31 maig de 2021 de les prestacions ja causades contemplada en l’article 13.1 del Reial decret llei 30/2020, podran continuar percebent-se amb els mateixos requisits i condicions, durant el temps que romangui l’activitat suspesa, limitant-se ara fins a l’últim dia del mes en què s’acordi l’aixecament de les mesures o el 31 de maig de 2021 si aquesta última data és anterior.

La norma entén que “per error“, es va establir en la DT 2a Reial decret llei 2/2021, de 26 de gener que la finalització de la prestació tindria lloc l’últim dia del mes següent al de l’aixecament de les mesura de contenció de la propagació del virus SARS-CoV-2 adoptades per les autoritats competents o fins al 31 de maig de 2021 si aquesta última data és anterior, quan la veritat és que aquesta prestació s’ha de reportar fins a l’últim dia del mes en què s’acordi l’aixecament de les mesures o el 31 de maig de 2021 si aquesta última data és anterior, tal com establia l’article 13.1 del Reial decret llei 30/2020, de 29 de setembre, de mesures socials en defensa de l’ocupació, i estableix en l’actualitat l’article 5.8 del Reial decret llei 2/2021, de 26 de gener. No existeix cap justificació per mantenir el pagament d’una prestació extraordinària vinculada al cessament d’activitat quan desapareixen els requisits que provoquen el seu atorgament.

Finalment, a fi de facilitar als treballadors autònoms que tributin per estimació objectiva la prova de la caiguda d’ingressos, s’estableix una presumpció que descarrega de la necessitat de provar la reducció de l’activitat en determinats supòsits.

Així, aquesta presumpció és aplicable sempre que el nombre diari de treballadors afiliats i en alta al sistema de la Seguretat Social en l’activitat econòmica corresponent, expressada en quatre dígits (CNAE), durant el període al qual correspon la prestació, sigui inferior en més d’un 7,5 per cent al nombre mitjà diari corresponent al segon semestre de 2019, tant:

• Si han percebut les prestacions per cessament d’activitat contemplades en els Reials decrets llei 8/2020, 24/2020 i 30/2020.
• Com quan percebin la prestació per cessament d’activitat contemplat en l’article 7 del RD llei 2/2021.

4. Protecció social dels sanitaris

Les prestacions que poguessin reportar els professionals sanitaris seran les mateixes que el sistema de la Seguretat Social atorga als qui haguessin contret una malaltia professional. Es tracta, amb això, de donar una resposta excepcional a una situació també excepcional, que alhora permet satisfer les demandes que s’havien formulat en aquest sentit des de diferents corporacions i associacions de professionals sanitaris i sociosanitaris, donant resposta també a la demanda formulada al Govern pels grups parlamentaris.

D’altra banda, es preveu la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el nomenament com a personal estatutari de les professions sanitàries, realitzat a l’empara del Reial decret 926/2020, de 25 d’octubre, pel qual es declara l’estat d’alarma per contenir la propagació d’infeccions causades pel SARS-CoV-2.

4.1 Compatibilitat de la pensió de jubilació amb el nomenament com a personal estatutari de les professions sanitàries

S’estableix la possibilitat de poder contractar, per motiu de la pandèmia, a personal sanitari jubilat i així poder compaginar la seva pensió de jubilació amb l’activitat laboral.

D’aquesta manera, els professionals sanitaris jubilats metges i infermers i el personal emèrit que es reincorporin al servei actiu a través del nomenament estatutari corresponent per l’autoritat competent de la comunitat autònoma, o per l’Institut Nacional de Gestió Sanitària a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla o pel Ministeri de Defensa a la Xarxa Hospitalària de la Defensa, tindran dret a percebre l’import de la pensió de jubilació que estiguessin percebent al temps de la incorporació a la feina, en qualsevol de les seves modalitats, inclòs, sempre que reuneixi els requisits establerts per a això, el complement per mínims.

La compatibilitat implica que:

• El beneficiari tindrà la consideració de pensionista amb caràcter general.
• Durant l’acompliment de l’activitat es mantindrà l’obligació d’afiliació, alta, baixa i variació de dades prevista en l’article 16 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social i l’obligació de cotitzar en els termes dels articles 18 i 19 del mateix text legal, i no serà aplicable el que es disposa a l’article 153.
• Durant la realització d’aquesta feina els treballadors estaran protegits enfront de totes les contingències comunes i professionals, sempre que reuneixin els requisits necessaris per a causar-les, i serà aplicable el règim de limitació de les pensions, incompatibilitats i l’exercici del dret d’opció, previstos al text refós de la Llei General de la Seguretat Social.
• El dret al subsidi per incapacitat temporal que es causi durant aquesta situació s’extingirà per la finalització de la feina per compte d’altri, a més de per les causes generals previstes en la normativa vigent.

Una vegada finalitzada la feina per compte d’altri:

• Les cotitzacions realitzades durant aquesta situació podran donar lloc a la modificació del percentatge aplicable a la base reguladora de la pensió de jubilació, la qual romandrà inalterable.
• Aquestes cotitzacions no faran efecte en relació amb els percentatges addicionals previstos en l’article 210.2 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social i en la disposició addicional dissetena del text refós de Llei de classes passives de l’Estat.
• Les cotitzacions indicades faran efecte exclusivament per determinar el percentatge aplicable a les jubilacions anticipades ja causades, mantenint la mateixa base reguladora.

4.2 Reconeixement de malaltia professional el contagi per COVID-19 en l’exercici professional

Amb caràcter retroactiu, es reconeix com a malaltia professional el contagi per COVID-19 del personal sanitari: Aquells professionals que prestin serveis en centres sanitaris i sociosanitaris inscrits als registres corresponents; aquells que atenguin en l’exercici de la seva professió, durant la prestació de serveis sanitaris o sociosanitaris, a malalts contagiats pel virus SARS-CoV-2; i hagin contret el virus des de la declaració de la pandèmia internacional per l’OMS fins que les autoritats sanitàries aixequin totes les mesures de prevenció adoptades per fer front a la crisi sanitària tindran les mateixes prestacions que la Seguretat Social atorga als afectats per una malaltia professional.

Els serveis de prevenció de riscos laborals hauran d’emetre el corresponent informe on es faci constar que l’activitat professional comporta l’atenció a malalts contagiats pel virus SARS-CoV-2. Una vegada acreditat el contagi es presumirà en tot cas que s’ha produït per atendre persones contagiades per la COVID-19.

També s’estén la protecció per contingències professionals al personal sanitari que presta serveis en la inspecció mèdica dels Serveis Públics de Salut i de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i al personal sanitari de Sanitat Marítima que presti serveis a l’Institut Social de la Marina, que hagi contret una malaltia causada pel SARS-CoV-2.

Amb l’arribada del mes de febrer comença el compte enrere per la presentació del model 347 “Declaració anual d’operacions amb terceres persones”, una presentació informativa, però de gran importància, ja que si es produeixen discrepàncies significatives en les xifres declarades entre un proveïdor i el seu client, això pot derivar en un expedient de comprovació per part de l’Agència Tributària.

Recordem que el model 347 és una declaració anual informativa d’operacions amb terceres persones, que els empresaris i professionals estan obligats a presentar sempre que hagin realitzat operacions amb tercers per un import superior als 3.005,06 euros durant l’any natural, diferenciant els lliuraments i les adquisicions de béns i serveis.

El pròxim dia 1 de març finalitza el termini màxim de presentació del model 347 “Declaració anual d’operacions amb terceres persones” de l’exercici 2020.

Atenció. En aquells supòsits en què per raons de caràcter tècnic no fos possible efectuar la presentació a través d’Internet en el termini reglamentari de declaració, aquesta presentació es podrà efectuar durant els quatre dies naturals següents al de finalització d’aquest termini.

Si durant l’any 2020 ha efectuat operacions amb algun client o proveïdor per import superior a 3.005,06 euros en el seu conjunt, haurà de presentar el model 347. Aquesta quantia inclou l’IVA, per la qual cosa una operació de 2.500 euros (que amb IVA ascendeixi a 3.025 euros) ja s’haurà d’incloure.

El poden sancionar per cometre errors

Totes les dades que es requereixen als registres del model 347 han d’estar correctament emplenats al programa comptable, ja que, en cas contrari, en intentar exportar el fitxer amb la declaració, presentarà errors. Alguns errors que es poden produir són per NIF erronis o codis postals que no estiguin emplenats. L’emplenament incorrecte de les declaracions informatives, segons l’article 198 de la Llei General Tributària, pot ser sancionada amb una multa pecuniària fixa de 20 euros per cada dada o conjunt de dades referides a una mateixa persona o entitat que s’hagués hagut d’incloure en la declaració, amb un mínim de 300 euros i un màxim de 20.000 euros.

Però el que sí que és important és que aquest model tingui coherència amb altres models tributaris que es presentin a l’Agència Tributària, ja que, en cas contrari, l’Agència Tributària procedirà a la realització d’una inspecció per saber el motiu, sobretot si d’aquestes incoherències es desprèn que s’han ingressat quantitats menors per liquidacions tributàries de les que s’haurien d’haver ingressat.

Per això, els preguem que ens remetin en un termini breu tota la informació necessària per procedir al seu emplenament, revisió i tramitació.

A TENIR EN COMPTE

Qui estan obligats a presentar el model 347?

Els empresaris i professionals que desenvolupin activitats econòmiques estan obligats a presentar el model 347, quan respecte a una altra persona o entitat hagin realitzat operacions que en el seu conjunt hagin superat la xifra de 3.005,06 € (IVA inclòs) l’any natural a què es refereixi la declaració. També estan obligats les entitats o establiments de caràcter social i les  comunitats de propietaris per les adquisicions de béns i serveis que efectuïn al marge d’activitat empresarial o professional quan el seu import hagi superat 3.005,06 € (exclòs el subministrament d’aigua, energia elèctrica, combustible i assegurances).

Atenció. Les operacions en les quals no se suporta o no es repercuteix IVA també s’han de declarar, sempre que existeixi obligació d’expedir factura i se superin els 3.005,06 euros. Per exemple:

• Les operacions en les quals s’hagi produït la inversió del subjecte passiu (en aquest cas, haurà de declarar l’import sense IVA). Es produeix aquesta inversió, per exemple, en alguns lliuraments d’immobles, o en alguns lliuraments de productes electrònics.
• Les subvencions públiques procedents d’una mateixa Administració que superin els 3.005,06 euros.
• Els lliuraments gratuïts en els quals la llei l’obliga a ingressar l’IVA. Per exemple, si la seva empresa fabrica mobles i de manera gratuïta lliura mobiliari a un treballador, haurà de declarar aquest lliurament si el cost imputable a aquests mobles més l’IVA supera els 3.005,06 euros.
• Les operacions a les quals sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa de l’IVA, hauran de ser incloses tant pels subjectes passius que realitzin les operacions, com pels seus destinataris, pels imports reportats durant l’any natural conforme a la regla general de la meritació.

No estan obligats a presentar el model 347

1. Els qui realitzin a Espanya activitats empresarials o professionals sense tenir en territori espanyol la seu de la seva activitat econòmica, un establiment permanent o el seu domicili fiscal o, en el cas d’entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger, sense tenir presència en territori espanyol.

2. Les persones físiques i entitats en atribució de rendes en l’IRPF, per les activitats que tributin en aquest impost pel mètode d’estimació objectiva i, simultàniament, en l’IVA pels règims especials simplificat o de l’agricultura, ramaderia i pesca o del recàrrec d’equivalència, excepte per les operacions per les quals emetin factura. No obstant l’anterior, els subjectes passius acollits al règim simplificat de l’IVA hauran d’informar de les adquisicions de béns i serveis que realitzin que hagin de ser objecte d’anotació en el llibre registre de factures rebudes (adquisicions i importacions de béns i serveis pels quals s’hagi suportat o satisfet l’impost i destinats a la seva utilització en les activitats per les quals resulti aplicable el referit règim especial).

3. Els obligats tributaris que no hagin realitzat operacions que en el seu conjunt, respecte d’una altra persona entitat, hagin superat la xifra de 3.005,06 euros durant l’any natural corresponent o de 300,51 euros durant el mateix període, quan, en aquest últim supòsit, realitzin la funció de cobrament per compte de tercers d’honoraris professionals o de drets derivats de la propietat intel·lectual, industrial o d’autor o altres per compte dels seus socis, associats o col·legiats.

4. Els obligats tributaris que hagin realitzat exclusivament operacions no sotmeses al deure de declaració (en general, aquelles operacions que són objecte de declaració en models tributaris específics).

5. Els subjectes passius inscrits al REDEME no estan obligats a presentar el model 347, ja que estan obligats a portar els seus llibres registre de l’IVA a través de la seu electrònica de l’AEAT, i els subjectes passius que utilitzin el SII queden exclosos de l’obligació de presentar el model 347.

Atenció. Si ha efectuat operacions respecte de les quals Hisenda ja té informació (a través d’altres declaracions), ara no les haurà d’incloure al model 347. Així, no haurà d’incloure:

 

• Les operacions subjectes a retenció, perquè Hisenda ja té la seva informació gràcies a les declaracions periòdiques i resums anuals (Tampoc seran declarables totes aquelles operacions que s’hagin de declarar en altres models com el 190, 193, 180, etc.). Els lliuraments o adquisicions intracomunitàries de béns i serveis, perquè es declaren al model 349.
• Les operacions d’exportació i importació, perquè es declaren en duana.
• El mateix succeeix amb els lliuraments de béns entre la península i Canàries, Ceuta i Melilla.

Dades dels clients i proveïdors sense errors o omissions

Totes les dades que es requereixen als registres del model 347 han d’estar correctament emplenats al programa comptable, ja que, en cas contrari, quan es vulgui exportar el fitxer amb la declaració, presentarà errors. Alguns errors que es poden produir són NIF erronis o codis postals que no estan emplenats.

Poden existir discrepàncies entre els imports declarats pel client i el proveïdor?

Sí. En el cas que es rebi la factura pel client i es registri en un període trimestral diferent al de la seva emissió pel proveïdor sorgiran diferències. Per exemple: la societat X va vendre a I per un import de 10.000 euros el 20 de març de 2020. La societat I va rebre la factura el 30 d’abril i la va registrar al llibre de factures rebudes en aquesta data. Al 347 de X l’operació indicada ha d’incloure’s, amb la clau “B”, en la casella corresponent al 1T i en el 347 d’I s’inclourà, amb la clau “A” en la casella corresponent al 2T.

Es pot declarar un import negatiu al model 347?

Sí. Sempre que l’import anual de les operacions superi, en el seu valor absolut (sense signe), els 3.005,06 €. Aquest import es consignarà a la declaració amb el signe negatiu.

Com es declaren les operacions en les quals posteriorment existeixin devolucions, descomptes, bonificacions o modificació de la base imposable?

Aquestes circumstàncies modificatives hauran de ser reflectides al trimestre natural en què s’hagin produït, sempre que el resultat d’aquestes modificacions superi, juntament amb la resta d’operacions realitzades amb la mateixa persona o entitat l’any natural, la xifra de 3.005,06 euros.

Com es declaren les quantitats que es percebin en contraprestació per transmissions d’immobles, que constitueixin lliuraments subjectes a IVA?

S’han de declarar al mateix registre que la resta d’operacions, però de manera separada a les caselles corresponents a les quantitats trimestrals i anual que es percebin d’operacions corresponents a transmissions d’immobles subjectes a IVA. D’altra banda, a les caselles corresponents a Import anual de les operacions i Import trimestral de les operacions, es consignarà l’import de les operacions incloses les transmissions d’immobles, però exceptuant els imports de les operacions d’assegurances (entitats asseguradores) i arrendaments que s’han d’anotar en un registre separat.

Lloguers al model 347

En el cas de l’arrendatari, si el lloguer està subjecte a retenció de l’IRPF o de l’impost sobre societats, i a més està subjecte a IVA, l’arrendatari ja declara les quantitats retingudes mitjançant el model 180, per la qual cosa no s’han d’incloure aquestes operacions, ja que aquestes operacions estan informades en altres declaracions.

Habitatges. En aquesta declaració no s’ha d’incloure els ingressos del lloguer d’habitatges a particulars que constitueixin la seva residència permanent (aquests lloguers estan exempts d’IVA i no s’ha d’emetre factura). En canvi, si ha llogat aparcaments o trasters de manera separada als habitatges, sí que els ha de declarar (sempre que superin l’import dels 3.005,06 €).

D’altra banda, els arrendadors havien d’informar dels locals que tenien arrendats, a quines persones, i l’import anual, quan superés els 3.005,06 €. No obstant això, aquesta obligació ha quedat suprimida des del 2014, ja que amb el model 180 s’ha ampliat la informació a subministrar, que ja inclou aquestes dades. Per tant, els arrendadors tampoc han d’incloure aquestes operacions al seu model 347.

Locals. Si ha llogat un local (o un habitatge per ser utilitzat com a despatx), dependrà de si el lloguer ha estat subjecte a retenció: si ho ha estat no haurà d’incloure’l al model 347 (perquè l’inquilí ja haurà inclòs aquests imports al resum anual de retencions). Però si les rendes no han estat subjectes a retenció sí que les haurà de declarar al model 347 (recordi que, si el valor cadastral total dels locals llogats supera els 601.102,10 euros, el contribuent pot comunicar als arrendataris que no practiquin retenció sobre les rendes que li paguin).

Quins criteris existeixen d’imputació temporal?

Les operacions que s’han de relacionar al model 347 són les realitzades pel declarant l’any natural al qual es refereix la declaració. A aquest efecte, les operacions s’entendran produïdes en el període en el qual s’hagi de realitzar l’anotació registral de la factura que serveixi de justificant, de manera que:

• Les factures expedides han d’estar anotades al moment que es realitzi la liquidació i el pagament de l’impost corresponent a aquestes operacions.
• Les factures rebudes han d’estar anotades per l’ordre que es rebin i dins del període de liquidació en què s’hagi d’efectuar la seva deducció.

No obstant això existeixen diferents situacions que tenen un tractament particular.

Entre elles podem destacar les següents:

Operacions a les quals sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa, es consignaran també l’any natural corresponent al moment de la meritació total o parcial, d’acord amb la regla general de meritació i també d’acord amb la regla especial de meritació pròpia del règim especial.

A més, tota la informació que s’hagi de proporcionar obligatòriament en la declaració s’haurà de subministrar sobre una base de còmput anual.

Devolucions, descomptes, bonificacions i operacions que quedin sense efecte o alteracions de preu, així com en el cas que es dicti acte de declaració de concurs que hagin donat lloc a modificacions en la base imposable de l’IVA que es donin en un trimestre natural diferent d’aquell en el qual es degué incloure l’operació a la qual afecten aquestes circumstàncies modificatives, aquestes hauran de ser reflectides al trimestre natural en què s’hagin produït, sempre que el resultat d’aquestes modificacions superi, juntament amb la resta d’operacions realitzades amb la mateixa persona o entitat l’any natural, la xifra de 3.005,06 euros en valor absolut.

Les bestretes de clients i a proveïdors i altres creditors constitueixen operacions que s’han d’incloure al model 347. En efectuar-se ulteriorment l’operació, es declararà l’import total de la mateixa minorant-lo en el de la bestreta anteriorment declarada, sempre que el resultat d’aquesta minoració superi, juntament amb la resta d’operacions realitzades l’any natural amb la mateixa persona o entitat la xifra de 3.005,06 euros en valor absolut.

Les subvencions, auxilis o ajuts que concedeixin les entitats integrades en les diferents Administracions públiques territorials o en l’Administració institucional s’entendran satisfets el dia en què s’expedeixi l’ordre de pagament. De no existir ordre de pagament s’entendran satisfetes quan s’efectuï el pagament.

Operacions en metàl·lic: quan les quantitats percebudes en metàl·lic no es puguin incloure a la declaració de l’any natural en el qual es realitzen les operacions perquè es perceben amb posterioritat a la seva presentació o perquè en aquest moment no s’ha arribat a un import superior a 6.000 euros, els obligats tributaris les hauran d’incloure separadament a la declaració corresponent a l’any natural posterior en el qual s’hagués efectuat el cobrament o s’hagués superat l’import assenyalat anteriorment.

Configuració del 347 en els supòsits de fusió d’empreses

En el supòsit de fusió de dues empreses, cada entitat ha de fer una declaració amb el seu NIF, realitzant una presentació independent de l’entitat resultant de la fusió, atès que el model 347 recull les operacions que cada subjecte passiu ha realitzat, amb els seus clients i proveïdors.

En cas contrari si totes les operacions de les entitats fusionades es presentessin amb el NIF de la nova entitat, crearia discrepàncies amb tots aquells que han tingut operacions amb elles, i les operacions realitzades no quadrarien de cap manera.

Formes de presentació

Les maneres de presentació habilitats per al model 347 són els següents:

• Les Administracions Públiques, aquells obligats tributaris adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents o a alguna de les Unitats de Gestió de Grans Empreses, les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica, estan obligades a la presentació electrònica per Internet amb signatura electrònica avançada (certificat electrònic o DNI-e).
• Les persones físiques podran presentar la declaració en tot cas amb signatura electrònica avançada, i també podran utilitzar el sistema de signatura amb clau d’accés en un registre previ com a usuari, denominat Cl@ve PIN.

– Les entitats a les quals sigui aplicable la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre la propietat horitzontal, podran presentar la declaració en tot cas amb signatura electrònica avançada, i a més en el cas que la seva declaració no excedeixi de 15 registres declarats també podran utilitzar el servei d’impressió a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària i presentar la seva declaració mitjançant l’enviament d’un missatge SMS (predeclaració mitjançant enviament missatge SMS).

Emplenament de la declaració anual d’operacions amb terceres persones

Al model 347 es consignaran les següents dades:

– Del declarant: nom i cognoms o raó social o denominació completa, NIF i domicili fiscal.

– De cadascuna de les persones o entitats incloses en la declaració: nom i cognoms o raó social o denominació completa i NIF, o en el seu cas, el número d’identificació fiscal a l’efecte de l’impost sobre el valor afegit atribuït a l’empresari o professional amb el qual s’efectuï l’operació per l’estat membre d’establiment.

– L’import total (en euros), de les operacions realitzades amb cada persona o entitat durant l’any natural al qual es refereixi la declaració.

– S’hauran de fer constar separadament les següents operacions, sense perjudici que a l’efecte de determinar si se supera o no la xifra de 3.005,06 euros, que genera l’obligació de declarar respecte a cada persona o entitat, es computin conjuntament amb la resta d’operacions realitzades:

• Els arrendaments de locals de negocis (evidentment sempre que es tracti d’arrendaments que no hagin de ser declarats al model 180). L’arrendador consignarà el nom i cognoms o raó social o denominació completa i el NIF dels arrendataris, les referències cadastrals i les dades necessàries per a la localització dels immobles arrendats.
• Les operacions d’assegurances realitzades per les entitats asseguradores. Es consignarà l’import de les primes o contraprestacions percebudes i les indemnitzacions o prestacions satisfetes en l’exercici de l’activitat asseguradora.
• Les quantitats que es percebin en contraprestació per transmissions d’immobles, efectuades o que s’hagin d’efectuar (per exemple quan s’efectuen operacions de venda sobre plànol), que constitueixin lliuraments subjectes en l’IVA.
• Les agències de viatges consignaran separadament diverses operacions que compleixin amb els requisits a què es refereix la disposició addicional quarta del Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre: aquelles prestacions de serveis en la contractació dels quals intervinguin com a mediadores en nom i per compte d’altri, i els serveis de mediació en nom i per compte d’altri relatius als serveis de transport de viatgers i dels seus equipatges que l’agència de viatges presti al destinatari d’aquests serveis de transport.

– S’hauran de declarar separadament els cobraments per compte de tercers d’honoraris professionals o de drets derivats de la propietat intel·lectual, industrial, d’autor o altres per compte dels seus socis, associats o col·legiats efectuats per societats, associacions, col·legis professionals o altres entitats que, entre les seves funcions, realitzin les de cobrament.

– Es faran constar els imports superiors a 6.000 euros (caldrà entendre que es tracta de l’import total dins de l’any natural, no operació per operació) que s’haguessin percebut en metàl·lic de cadascuna de les persones o entitats relacionades en la declaració.

– Es faran constar separadament d’altres operacions que, si escau, es realitzin entre les mateixes parts:

a) A les que sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa de l’IVA. Aquestes operacions s’hauran de consignar atesos els següents criteris:

• En el moment en què s’haguessin reportat conforme a la regla general de meritació continguda a l’article 75 de la Llei de l’IVA, com si a aquestes operacions no els hagués estat aplicable el règim especial.
• En el moment en què es produeixi la seva meritació total o parcial de conformitat amb els criteris continguts a l’article 163 de la Llei de l’IVA pels imports corresponents.

b) En les que el subjecte passiu sigui el destinatari d’acord amb el que s’estableix a l’article 84.U.2n de la Llei de l’IVA.

c) Que hagin resultat exemptes de l’IVA per referir-se a béns vinculats o destinats a vincular-se al règim de dipòsit diferent dels duaners definit en l’apartat cinquè de l’Annex de la Llei de l’IVA.

L’informem que al DOGC del 8 de febrer de 2021 s’ha publicat la RESOLUCIÓ per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió d’ajuts extraordinaris per fer costat als col·lectius i sectors econòmics més afectats per les mesures de contenció de la pandèmia de la COVID-19 i mantenir els llocs de treball en situació d’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) de les petites empreses, microempreses i cooperatives.

Qui en són els beneficiaris?

Les micro i petites empreses i les cooperatives amb establiment operatiu a Catalunya i amb treballadors en ERTO actiu a data 31/01/2021.

• Petita empresa: menys de 50 treballadors i volum de facturació anual inferior a 10.000.000 €
• Microempresa: persona física o jurídica amb menys de 10 treballadors i volum de facturació anual inferior a 2.000.000 €.
• Cooperatives amb menys de 50 treballadors i volum de facturació anual inferior a 10.000.000 €.

Atenció. Aquests ajuts no els poden demanar autònoms a títol individual, ni les fundacions ni les empreses que es troben participades en més d’un 50% per capital públic.

Quins són els requisits per poder demanar l’ajut?

• Tenir treballadors en ERTO actiu a 31 de gener de 2021.
• Mantenir el mateix nombre de treballadors a 31 de desembre de 2021, respecte al 31 de desembre de 2020.
• En cas d’incompliment per part del beneficiari, es revocarà la subvenció i haurà de reintegrar la totalitat de la subvenció rebuda, més els interessos de demora corresponents.
• Per fer el càlcul del nombre de treballadors, s’ha de tenir en compte el nombre total de treballadors, independentment del tipus de jornada.

Quina quantitat té aquest ajut?

Ajut de 2.000 euros per treballador en situació d’ERTO actiu, a data 31 de gener de 2021, amb un màxim de 30.000 euros per beneficiari.

Només es podrà presentar una sol·licitud per beneficiari, i en el cas que presenti més d’una sol·licitud es tindrà en compte l’última presentada.

On puc consultar les bases?

En aquest enllaç: https://bit.ly/3ry6Fmk

On puc veure tota la informació d’aquests ajuts?

En aquest enllaç: http://ccam.gencat.cat/ca/serveis/subvencions/2021/empreses_erto/

És incompatible amb alguna altra subvenció que he demanat enguany al CCAM o a altres organismes?

Els ajuts regulats en aquestes bases són compatibles amb la resta d’ajuts, subvencions i ingressos per a la mateixa finalitat procedents de qualsevol administració o ens, públic o privat, nacional, de la Unió Europea o d’organismes internacionals.

Com es tramita la sol·licitud?

Al Canal Empresa de la Generalitat de Catalunya:

https://canalempresa.gencat.cat/

A la pàgina web del CCAM:

http://ccam.gencat.cat/ca/serveis/subvencions/2021/empreses_erto/

Quina documentació s’haurà de presentar per sol·licitar la subvenció?

Les sol·licituds es presentaran segons el model normalitzat que està a la disposició dels interessats a la seu corporativa de Canal Empresa de la Generalitat de Catalunya (http://canalempresa.gencat.cat), a la pàgina web del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (http://ccam.gencat.cat) o a la pàgina web del Departament d’Empresa i Coneixement (http://empresa.gencat.cat/ca/inici/).

Quan puc presentar la sol·licitud?

El tràmit per demanar l’ajut començarà el dilluns 15 de febrer a les 12.00 h, i es podrà fer fins al dia 22 de febrer de 2021 a les 12.00 h.

Quins són els criteris de concessió?

Sobre la base dels criteris de puntuació:

Es valoraran els següents criteris d’acord amb la ponderació indicada i amb un màxim de 100 punts:

1. Empreses que han mantingut o incrementat la seva facturació en l’exercici 2020, respecte a l’exercici 2019:

0 punts.

2. Empreses que hagin sofert una disminució de la facturació de l’exercici 2020 respecte a l’exercici de 2019, se’n calcularà el percentatge de disminució i es donarà el nombre de punts corresponents en funció d’aquest percentatge:

Fins a 100 punts.

En aquells casos en què l’empresa fos creada amb posterioritat al 1 de gener de 2019, es procedirà pel càlcul de la facturació de la següent manera:

• Empreses creades abans del 30 de setembre 2019: es tindrà en compte la comparativa de la facturació de l’últim trimestre del 2019 versus la facturació de l’últim trimestre del 2020.
• Empreses creades a partir del 1 d’octubre de 2019: es tindrà en compte la comparativa de la mitjana de facturació dels dos primers mesos de vida de l’empresa amb la facturació del gener del 2021.

Com sabré si m’han concedit la subvenció?

El CCAM emetrà una resolució amb les sol·licituds que s’han atorgat i les que s’han desestimat. L’usuari rebrà una comunicació al correu electrònic que hagi indicat a la sol·licitud.

Puc presentar la sol·licitud en paper a algun registre?

No. Tan sols es contempla la presentació de sol·licituds de forma telemàtica.

On puc rebre més informació?

A través del 012 o a través de la bústia de consultes

Què he de fer si he enviat la sol·licitud i m’he equivocat en alguna dada?

Realitzar una nova sol·licitud.

Un gestor pot presentar la sol·licitud en nom meu?

Les dades que han de constar en el formulari les pot informar qualsevol persona, però la tramesa del formulari només la pot signar la persona representant legal de l’empresa.

Com sabré que he enviat la sol·licitud correctament?

Un cop enviat electrònicament el formulari de sol·licitud, sabrà que l’ha tramitat correctament perquè rebrà un acusament de rebuda telemàtic que li indicarà el codi de tràmit (ID), el número de registre i la data de registre de la inscripció realitzada.

S’ha de justificar l’ajut?

No. Un cop valorat l’ajut i s’ha obtingut la condició de beneficiari directament es farà el pagament sense necessitat de presentar cap justificant.

Puc presentar la sol·licitud de subvenció utilitzant un IdCAT Mòbil?

Sí. Els formularis d’aquesta convocatòria s’han adaptat per poder presentar els tràmits telemàtics utilitzant aquest dispositiu si l’usuari no disposa d’un certificat digital. https://web.gencat.cat/ca/tramits/que-cal-fer-si/Vull-identificar-me-digitalment/idcat-mobil/

Puc signar amb el DNI electrònic?

Sí, és un dels tipus de certificat per a persones físiques acceptats per poder fer ús dels serveis de tramitació en línia corporatius de la Generalitat de Catalunya.

Quines certificacions digitals s’accepten?

Podeu consultar la informació sobre quins certificats s’accepten al següent enllaç:

https://web.gencat.cat/ca/tramits/com-tramitar-en-linia/identificacio-digital/

No disposo d’un certificat digital. Pot signar algú en representació meva?

No. Tan sols es pot tramitar la sol·licitud quan està signada pel representant legal de l’empresa.

Com puc tramitar de forma ràpida un certificat digital?

Podeu obtenir un idCAT. És el certificat digital que emet el Consorci d’Administració Oberta de Catalunya i que la Generalitat de Catalunya posa a l’abast de la ciutadania.

https://www.idcat.cat/idcat/ciutada/menu.do

L’informem que al DOGC de 8 de febrer de 2021 s’ha publicat l’ORDRE TSF/32/2021, de 5 de febrer, per la qual s’obre el tràmit d’inscripció prèvia dels ajuts extraordinaris per al manteniment de l’activitat econòmica davant la COVID-19 per a treballadors autònoms individuals o treballadors autònoms que formin part d’una microempresa.

L’objecte d’aquesta Ordre és obrir el tràmit d’inscripció prèvia per als ajuts extraordinaris per al manteniment de l’activitat econòmica davant la COVID-19, dirigit a treballadors autònoms individuals o treballadors autònoms que formin part d’una microempresa. 

A aquest efecte, l’Ordre determina l’objecte dels ajuts, els requisits que han de complir els interessats, el contingut de la informació que s’ha de facilitar, així com el termini i el mecanisme de presentació de la informació necessària a aquest efecte. 

Inscripció prèvia 

La presentació del formulari d’inscripció prèvia és condició necessària per poder percebre l’ajut extraordinari, sempre que es compleixen els requisits que es fixin per a la seva concessió tant en les bases reguladores com en les convocatòries.  La prelació en la inscripció prèvia no atorga preferència en l’atorgament de l’ajut.

Una vegada publicades les convocatòries dels ajuts extraordinaris i sense cap altre tràmit per part de la persona interessada, la presentació del formulari d’inscripció prèvia, emplenat amb les dades requerides, produeix els efectes de sol·licitud de l’ajut.  El dret de l’interessat a percebre l’ajuda no neix fins al moment que es dicti la resolució d’atorgament corresponent.

La inscripció prèvia es pot mantenir vigent en el supòsit d’ampliació de la dotació pressupostària de la convocatòria o en el cas de convocar-se posteriors ajudes amb el mateix objecte i característiques. Aquesta vigència s’establirà a la convocatòria corresponent.

Beneficiaris

La inscripció prèvia poden fer-la les persones interessades següents:

 a) Els treballadors autònomes donats d’alta al règim especial de treballadors autònoms o per compte propi de la Seguretat Social (RETA) que exerceixin l’activitat econòmica com a persona física a títol individual o amb treballadors a càrrec seu. El sumatori dels treballadors autònoms i les persones contractades per compte d’altri de la unitat de negoci no pot ser superior a sis, i es pren com a referència la suma de les persones contractades i de les persones donades d’alta com a autònoms de manera ininterrompuda durant l’any 2019. En cas d’alta durant l’any 2020 el càlcul es farà sobre la base del nombre de dies d’alta al RETA o a la mutualitat entre el 2 de gener i el 31 de desembre de 2020.

b) Els treballadors autònoms donats d’alta a una mutualitat com a sistema alternatiu al RETA que exerceixen l’activitat econòmica com a persona física a títol individual o amb treballadors a càrrec seu. El sumatori dels treballadors autònoms i les persones contractades per compte d’altri de la unitat de negoci no pot ser superior a sis, i es pren com a referència la suma de les persones contractades i de les persones donades d’alta com a autònoms de manera ininterrompuda durant l’any 2019. En cas d’alta durant l’any 2020 el càlcul es farà sobre la base del nombre de dies d’alta al RETA o a la mutualitat entre el 2 de gener i el 31 de desembre de 2020.

c) Els treballadors autònoms, persona física, acollits en l’apartat 2 de la disposició addicional divuitena del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, a títol individual o amb treballadors a càrrec seu. El sumatori dels treballadors autònoms i les persones contractades per compte d’altri de la unitat de negoci no pot ser superior a sis, i es pren com a referència la suma de les persones contractades i de les persones donades d’alta com a autònoms de manera ininterrompuda durant l’any 2019. En cas d’alta durant l’any 2020 el càlcul es farà sobre la base del nombre de dies d’alta al RETA o a la mutualitat entre el 2 de gener i el 31 de desembre de 2020.

d) Els treballadors autònoms donats d’alta al RETA, o bé a una mutualitat com a sistema alternatiu al RETA, que han constituït una empresa amb personalitat jurídica pròpia, sigui unipersonal o amb altres socis. El nombre de socis no pot ser superior a tres, i es pren com a referència el nombre de socis de l’any 2019. El sumatori de socis i treballadors per compte d’altri no pot ser superior a sis, i es pren com a referència la suma de les persones contractades i dels socis donats d’alta com a autònoms de manera ininterrompuda durant l’any 2019. En cas d’alta durant l’any 2020 el càlcul es farà sobre la base del nombre de dies d’alta al RETA o a la mutualitat entre el 2 de gener i el 31 de desembre de 2020.

e) Els socis de les cooperatives que cotitzen al RETA o a una mutualitat com a sistema alternatiu al RETA, sempre que la cooperativa estigui formada com a màxim per tres socis, d’acord amb el nombre de socis de l’any 2019. El sumatori de socis i treballadors no socis no pot ser superior a sis, i es pren com a referència la suma de les persones contractades i dels socis donats d’alta com a autònoms de manera ininterrompuda durant l’any 2019. En cas d’alta durant l’any 2020 el càlcul es farà sobre la base del nombre de dies d’alta al RETA o a la mutualitat entre el 2 de gener i el 31 de desembre de 2020. 

No es poden inscriure els treballadors autònoms col·laboradors.  

Requisits per accedir-h

• Tenir el domicili fiscal en un municipi de Catalunya. 
• Estar en situació d’alta al RETA o en una mutualitat com a sistema alternatiu al RETA abans de l’1 de gener de 2021 i mantenir la seva alta de manera ininterrompuda com a mínim, fins al 28 de febrer de 2021.
• La base imposable de l’impost sobre la renda de les persones físiques de l’exercici fiscal 2019 del sol·licitant ha de ser igual o inferior a 35.000 euros, en cas d’acollir-se al sistema de tributació individual, i d’igual quantia, en relació amb la part de la base imposable corresponent al sol·licitant, en cas d’acollir-se al sistema de tributació conjunta. 
• El rendiment net de l’activitat durant tot el 2020 no ha de superar l’import de 17.500 euros. En cas que l’última alta com a treballador autònom sigui posterior al 1 de gener de 2020, l’import del rendiment net de l’activitat no pot superar el resultat de multiplicar el nombre de dies d’alta com a treballador autònom durant l’any 2020 per 47,95 euros.
• Complir els requisits previstos en l’article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. 
• No tenir ajuts atorgats d’acord amb la Resolució TSF/1270/2020, de 3 de juny, per la qual s’obre la convocatòria per a la concessió de subvencions per afavorir l’autoocupació de joves inscrits al programa de Garantia Juvenil per a l’any 2020, en el marc del pla de xoc del Decret llei 16/2020, de 5 de maig, de mesures urgents complementàries en matèria de transparència, ajuts de caràcter social, contractació i mobilitat per fer front a la COVID-19.

Termini per efectuar la inscripció prèvia 

Des de les 9 del matí del 19 de febrer fins al 26 de febrer a les 3 de la tarda.

L’ordre d’arribada de la sol·licitud d’inscripció no atorga preferència en l’atorgament de l’ajut. Per tant, les sol·licituds es poden presentar durant tot el termini establert.

Aquest tràmit només es pot fer per internet. La documentació que aporti per un altre canal no es tindrà en compte ni es computarà a l’efecte de data de presentació.

Per a més informació vegeu aquest enllaç.

Com ja l’hem anat  informat, al DOGC es van aprovar dues resolucions per les quals s’activen la línia d’ajuts dirigits als comerços de més de 400 m² i establiments situats en centres, galeries i recintes comercials que han tingut pèrdues degudes al tancament del 7 al 24 de gener, en concret:  

• Resolució per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió d’ajuts extraordinaris al sector del comerç al detall de productes no essencials en establiments amb una superfície superior a 400 metres quadrats o en establiments o locals comercials que es trobin dins de centres, galeries o recintes comercials, afectats econòmicament per les mesures de salut pública ocasionades per la pandèmia de la COVID-19. (DOGC, 20-01-2021)

• Resolució per la qual s’obre la convocatòria per a la concessió d’ajuts extraordinaris al sector del comerç al detall de productes no essencials en establiments amb una superfície superior a 400 metres quadrats o en establiments o locals comercials que es trobin dins de centres, galeries o recintes comercials, afectats econòmicament per les mesures de salut pública ocasionades per la pandèmia de la COVID-19 (ref. BDNS 546019). (DOGC, 26-01-2021)

Els ajuts tenen per objecte reactivar el sector del comerç al detall davant els efectes causats pel tancament decretat per la Resolució SLT/1/2021, de 4 de gener, mitjançant la qual es van adoptar una sèrie de noves mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori català.

Nou termini

Doncs bé, ara el termini per sol·licitar la línia d’ajuts dirigits als comerços de més de 400 m² i establiments situats en centres, galeries i recintes comercials que han tingut pèrdues per culpa del tancament del 7 de gener, s’ha ampliat fins al 10 de febrer. A més, s’ha ampliat l’import que s’atorgarà a aquelles sol·licituds que compleixin els requisits. De 6.000 a 8.500 euros.

Si ja ha demanat l’ajut, no fa falta que el torni a demanar. Si encara no l’ha demanat, ho pot fer fins al 10 de febrer.

A qui va dirigit l’ajut?

Als establiments comercials de productes no essencials de més de 400 metres quadrats i a les botigues de productes no essencials de centres, galeries i recintes comercials, tancats des del 7 de gener per culpa de les mesures de contenció per fer front a la COVID-19.

Quina és la quantitat?

8.500 euros.

Com se sol·licita?

De manera telemàtica. A la sol·licitud s’haurà d’adjuntar:

• Una declaració responsable acreditant que es compleixen els requisits.
• Dues fotografies de l’establiment (una de l’interior i una de la façana).

Els sol·licitants podran consultar si se’ls ha atorgat l’ajut al tauler electrònic de la Generalitat. Aquests ajuts es poden acumular a altres subvencions o ajuts públics i/o privats que ja s’hagin sol·licitat.

Més informació: vegeu els tràmits

L’informem que al DOGC del 6 de febrer de 2021 s’ha publicat la RESOLUCIÓ SLT/275/2021, de 5 de febrer, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de la COVID-19 al territori de Catalunya.

Aquestes mesures, mentre estigui vigent aquesta Resolució o, si escau, la resolució que estableixi la seva pròrroga, deixen sense efecte, en tot allò que s’oposin, les establertes en la Resolució SLT/1429/2020, de 18 de juny, per la qual s’adopten mesures bàsiques de protecció i organitzatives per prevenir el risc de transmissió i afavorir la contenció de la infecció per SARS-CoV-2, així com les establertes en l’apartat 4 de la Resolució SLT/2073/2020, de 17 d’agost, per la qual s’adopten mesures extraordinàries al territori de Catalunya per a l’aplicació de l’Acord del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut de 14 d’agost de 2020, sobre la declaració d’actuacions coordinades en salut pública per a la contenció de la pandèmia de la COVID-19, modificada per la Resolució SLT/2782/2020, de 19 d’agost.

Aquestes mesures s’entenen sense perjudici de la vigència d’altres i, en concret, de la Resolució SLT/2056/2020, d’11 d’agost, per la qual es prorroguen les mesures especials en matèria de salut pública relacionades amb el consum de begudes alcohòliques per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de la COVID-19.

Les mesures que conté aquesta Resolució són aplicables a totes les persones que es trobin i circulin a Catalunya, així com a les persones titulars de qualsevol activitat econòmica, empresarial o establiment d’ús públic o obert al públic situat en aquest àmbit territorial.

Les noves mesures aprovades van entrar en vigor el dia 8 de febrer i s’allargaran fins a les 00.00 hores del dia 22 de febrer de 2021, sense perjudici de l’avaluació continuada de l’impacte de les mesures que conté.

RESUM DE LES NOVETATS

La principal novetat és que la mobilitat passarà a ser comarcal. No obstant això, es recorda que la mobilitat laboral només està permesa quan no es pot teletreballar i que les activitats socials s’han de continuar regint sota un màxim de 6 persones i que no siguin de més de 2 bombolles de convivència.

• Mobilitat: el confinament serà de perímetre comarcal, i no municipal com fins ara.
• Trobades socials: es manté la limitació de sis persones i dues bombolles de convivència.
• Restauració: s’amplien els horaris d’obertura. Tant a les terrasses com a l’interior, podran obrir de 7.30 h a 10.30 h i de 13.00 h a 16.30 h. En la resta d’horaris, poden continuar funcionant per a recollida o per a lliurament a domicili. Es mantenen les mesures de distància de seguretat i l’aforament.
• Equipaments culturals: les llibreries es consideren essencials, podran obrir a partir del dilluns i estar obertes els dissabtes. Segueixen amb un aforament del 50% els museus, sales d’exposicions i biblioteques. El 50% de l’aforament també es manté per a cinemes, teatres, sales de concert i auditoris, on no es poden superar els mil assistents.
• Universitats: la docència universitària teòrica seguirà en format virtual, a excepció del primer curs, en el qual es podrà reprendre parcialment l’activitat presencial. Es mantenen també les restriccions en batxillerat i educació escolar.
• Extraescolars: poden obrir en format semipresencial les escoles de música i dansa que estiguin certificades pel departament d’Educació. Són escoles de preparació per a la formació reglada. Segueixen suspeses la resta d’extraescolars, tret que estiguin organitzades pel mateix centre educatiu respectant les bombolles.
• Àmbit esportiu: els equipaments en espais tancats podran obrir amb aforament al 30% i amb activitats grupals limitades a 6 persones i amb ús obligatori de màscara. Els espais esportius a l’aire lliure romanen oberts amb un aforament del 50% i control d’accés. Es podran reprendre les competicions que donen accés a categories estatals, internacionals i professionals.
• Empresa: es manté el teletreball.
• Comerços: es manté el 30% de l’aforament per al comerç petit, que ha de romandre tancat el cap de setmana; també seguiran tancats els centres comercials i els establiments de centres comercials de més de 400m². 

Atenció. Comerços. Es mantenen les restriccions. Els centres i recintes comercials no poden obrir, excepte els establiments essencials, com els supermercats. Les botigues de menys de 400 metres poden obrir de dilluns a divendres, però no els caps de setmana.

L’informem que el passat 27 de gener, el BOE publicava el Reial decret llei 2/2021, de 26 de gener, de reforç i consolidació de mesures socials en defensa de l’ocupació que, entre altres mesures, que comporta l’ampliació de les mesures en suport a la solvència empresarial que al seu moment van ser establertes mitjançant el Reial decret llei 34/2020, de 17 de novembre, de mesures urgents de suport a la solvència empresarial i al sector energètic, i en matèria tributària.

El més destacable de les noves mesures és que amb caràcter excepcional per al 2021 els òrgans de gestió i administració de les persones jurídiques civils i mercantils es podran celebrar per mitjans telefònics, telemàtics o per escrit, encara que no estigui expressament previst en els seus estatuts.

En concret, la disposició final setena del Reial decret llei 2/2021, de 26 de gener estableix:

“Excepcionalment durant l’any 2021, encara que els estatuts no l’haguessin previst, les sessions dels òrgans d’administració de les associacions, de les societats civils i mercantils, i del consell rector de les societats cooperatives es podran celebrar per videoconferència o per conferència telefònica múltiple, sempre que tots els membres de l’òrgan disposin dels mitjans necessaris, el secretari de l’òrgan reconegui la seva identitat, i així ho expressi en l’acta, que remetrà immediatament a les adreces de correu electrònic de cadascun dels concurrents. La mateixa regla serà aplicable a les comissions delegades i a les altres comissions obligatòries o voluntàries que tingués constituïdes. La sessió s’entendrà celebrada al domicili de la persona jurídica”.

D’altra banda, i també amb caràcter excepcional per a tot l’any 2021, els acords de les societats civils i mercantils es podran adoptar mitjançant votació per escrit i sense sessió, per decisió del president quan ho sol·liciti, almenys, dos dels membres de l’òrgan, encara que no estigui previst expressament en els estatuts. Concretament s’estableix que:

“Excepcionalment durant l’any 2021, encara que els estatuts no ho haguessin previst, els acords dels òrgans d’administració de les associacions, de les societats civils i mercantils, del consell rector de les societats cooperatives i del patronat de les fundacions es podran adoptar mitjançant votació per escrit i sense sessió sempre que ho decideixi el president i s’hauran d’adoptar així quan ho sol·liciti, almenys, dos dels membres de l’òrgan. La mateixa regla serà aplicable a les comissions delegades i a les altres comissions obligatòries o voluntàries que tingués constituïdes. La sessió s’entendrà celebrada al domicili social. Serà aplicable a tots aquests acords el que s’estableix a l’article 100 del Reial decret 1784/1996, de 19 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del Registre Mercantil, encara que no es tracti de societats mercantils”.

Quant a la documentació necessària en l’adopció dels acords socials en supòsits especials com el que es planteja, la disposició final setena del Reial decret llei 2/2021, de 26 de gener, ens remet al Reglament del Registre Mercantil pel que les persones amb facultat de certificar deixaran constància en acta dels acords adoptats, expressant el nom dels socis o, en el seu cas, dels administradors, i el sistema seguit per formar la voluntat de l’òrgan social de què es tracti, amb indicació del vot emès per cadascun d’ells. 

En aquest cas, es considerarà que els acords han estat adoptats al lloc del domicili social i en la data de recepció de l’últim dels vots emesos. A més, en tractar-se d’acords de l’òrgan d’administració adoptats per escrit i sense sessió, s’expressarà que cap membre s’ha oposat a aquest procediment.