L’informem que en una recent sentència del 8 de febrer de 2020, el Tribunal Suprem ha fixat el criteri que els interessos de demora, ja siguin els que s’exigeixin en la liquidació practicada en un procediment de comprovació o els reportats per la suspensió de l’execució de l’acte administratiu impugnat, tenen la consideració de despesa fiscalment deduïble en l’impost sobre societats.

L’argumentació de l’Alt Tribunal, coincident amb la realitzada per la Direcció General de Tributs en la seva Resolució de 4 d’abril de 2016, és la següent:

• La base imposable es calcula a partir del resultat comptable corregit, en determinats supòsits, amb els preceptes específics de la llei de l’impost. 
• Al Text Refós de la llei vigent fins a 2014 (TRLIS) i a la llei 27/2014 (LIS), actualment vigent, es consideren despeses no deduïbles les multes i les sancions, però els interessos de demora no tenen caràcter sancionador, sinó que només compensen a l’Administració per un retard en el cobrament.
• El citat TRLIS i la LIS, també neguen la deduïbilitat a donatius i liberalitats, però tampoc tenen aquest caràcter els interessos de demora, perquè el seu pagament no obeeix a un animus donandi.
• I la LIS inclou entre les despeses no deduïbles les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic, però els interessos de demora no es poden incloure en aquest concepte, perquè necessita delimitar-se, “evitant interpretacions expansives”, i remet a actuacions com ara suborns i altres conductes similars. Els interessos de demora no obeeixen a un incompliment, sinó que s’abonen en compliment de la llei.

Així doncs, ja que la norma comptable considera als interessos de demora despeses financeres, tant els reportats en l’exercici -que es comptabilitzen en aquest apartat del compte de pèrdues i guanys- com els d’exercicis anteriors -que es comptabilitzen amb un càrrec a reserves- seran despesa fiscalment deduïble, encara que sotmesa als límits de les despeses financeres establertes en l’article 16 de la LIS.

I això mateix es pot dir dels interessos suspensius que s’exigeixen per retards en el pagament com a conseqüència de reclamacions i recursos, tant administratius com judicials.

 

A conseqüència de la situació generada per la pandèmia de la COVID-19, s’han aprovat algunes prestacions a favor dels autònoms. Per exemple, poden demanar-les els qui s’hagin vist obligats a suspendre la seva activitat o els qui hagin vist reduïts els seus ingressos.

Doncs bé, en aquests casos es va plantejar el dubte de si un autònom a qui li han concedit la prestació extraordinària per reducció en la facturació superior al 75%, a conseqüència de la declaració d’estat d’alarma, si és obligatori donar-se de baixa en l’activitat per compte propi per percebre aquesta prestació.

A aquesta qüestió respon la Direcció General de Tributs (DGT) en la consulta vinculant V1815-20 de 8 de juny de 2020 de la DGT, que assenyala que:

• No haurà de presentar cap declaració censal per tramitar la seva baixa a Hisenda. En aquest sentit, el fet que percebi una prestació extraordinària no implica per se el cessament en l’exercici de la seva activitat per compte propi (de la mateixa manera que tampoc es tramita la baixa en el RETA).
• Només el cessament efectiu en l’exercici d’una activitat determina l’obligació de presentar la corresponent declaració de baixa a Hisenda (amb el model 036)

Com ja l’hem informat, el Reial decret llei 30/2020, de 29 de setembre, va establir el dret a percebre una compensació econòmica als beneficiaris d’una prestació per ERTO que la seva quantia s’hagués vist reduïda en proporció al temps treballat per mantenir, en el moment del reconeixement inicial de la prestació, una o diverses relacions laborals a temps parcial no afectades per procediments de regulació temporal d’ocupació.

Doncs bé, per optar a aquesta compensació, l’interessat haurà d’accedir a la seu electrònica del SEPE i seleccionar l’opció de Pre-sol·licitud de prestació individual i posteriorment l’opció «Compensació Treball a TP durant prestació ERTO COVID-19» abans del pròxim 31 de juliol de 2021. El termini contemplat al Reial decret -Llei 30/2020 era fins al 30 de juny de 2021 però el SEPE l’ha ampliat ja que, fins ara, no ha habilitat el procediment per sol·licitar aquesta compensació.

L’import de la compensació econòmica a percebre serà equivalent al deixat de percebre per la deducció efectuada davant la situació de compatibilitat entre prestació i feina a temps parcial.

El Reial decret llei 2/2021, de 26 de gener, de reforç i consolidació de mesures socials en defensa de l’ocupació, va resoldre algunes incògnites sobre els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) en les modalitats introduïdes a finals de setembre de 2020 per adaptar-se a situacions de restricció acordades per l’Autoritat.

Així, en primer lloc, va prorrogar automàticament els ERTO per impediment o per limitacions a l’activitat vigents a 1 de febrer, i s’afegeix que les empreses que s’hagin d’acollir per primera vegada a aquests expedients podran sol·licitar el corresponent ERTO, en els termes recollits a l’art. 2 del RDL 30/2020.

No obstant això, a aquesta regla general cal afegir l’excepció prevista en la norma per a alguns ERTO anteriors, conforme al qual, una vegada constatada la concurrència d’alguna de les situacions constitutives de força major mitjançant la corresponent resolució estimatòria, expressa o per silenci, el pas de la situació d’impediment a la de limitació o viceversa, a conseqüència de les modulacions en les restriccions sanitàries adoptades per les Autoritats competents, no requerirà la tramitació d’un nou ERTO.

Exemple:

Si vostè és el propietari d’un restaurant que ha hagut de tancar el seu negoci perquè les autoritats de la seva comunitat autònoma no li permeten obrir. Per això, va tramitar un ERTO per impediment. Doncs bé, si les mesures de restricció sanitària s’han rebaixat i ara sí que li permeten obrir amb un aforament limitat (oferint menys taules, per la qual cosa igualment necessita mantenir a alguns treballadors en l’ERTO), tingui en compte:

• Podrà passar a un ERTO per limitacions (o viceversa) sense haver de tramitar un ERTO nou (tal com s’exigia en alguna comunitat autònoma). Per a això, sol·liciti a l’Autoritat Laboral el traspàs d’un ERTO a un altre.
• Comuniqui també el canvi d’ERTO als representants dels treballadors i a la Seguretat Social (s’habilitarà una opció per efectuar una declaració responsable pel sistema RED). 

Sense perjudici de l’anterior, resultaran aplicables, a cada moment, els percentatges d’exoneració corresponents, en funció de la naturalesa impeditiva o limitativa de la situació de força major en la qual es trobi l’empresa.

Quines diferències existeixen entre totes dues figures?

Hi ha dues diferències fonamentals:

a) En l’ERTO per impediment, l’empresa es veu obligada a tancar. En l’ERTO per limitacions l’empresa només restringeix la seva activitat, però no tanca.

b) Les exoneracions en la cotització.

ERTO per impediment o per limitació: quin és més avantatjós per a l’ocupador

Cal aclarir que, independentment que els beneficis en les quotes socials de l’ocupador siguin diferents, l’elecció no és lliure per a ell. Estem, en qualsevol cas, davant expedients provocats per força major, i aquest element obstatiu serà valorat per l’Autoritat laboral. Cal afegir que la restricció que obliga l’empresa a acollir-se a l’ERTO per tots dos motius prové, així mateix, de decisions de l’Autoritat pública.

ERTO per impediment

Afecten empreses i entitats de qualsevol sector o activitat que, a partir del 1 de febrer de 2021 (o, des del 1 d’octubre de 2020, per als vigents a l’entrada en vigor del RDL 2/2021) i fins al 31 de maig, vegin impedit el desenvolupament de la seva activitat per l’adopció de noves restriccions o mesures de contenció sanitària adoptades. Requereixen, si són nous, l’autorització d’un nou ERTO, i la seva durada queda restringida a les mesures d’impediment citades.

Aquests expedients es beneficien dels següents percentatges d’exoneració:

• El 100% de l’aportació empresarial reportada durant el període de tancament, i fins al 31 de maig de 2021, quan l’empresa hagués tingut menys de 50 treballadors o assimilats en situació d’alta a la Seguretat Social a 29 de febrer de 2020.
• Si en aquesta data l’empresa hagués tingut 50 treballadors o més o assimilats en alta, l’exempció arribarà al 90% de l’aportació empresarial durant el període de tancament i fins al 31 de maig de 2021.

ERTO	Plantilla de l’empresa	Beneficis (mesos de febrer a maig del 2021)
Força major, ERTO per impediment	Menys de 50 treballadors	100% de l’aportació empresarial meritada
	50 treballadors o més	90% de l’aportació empresarial meritada

 

ERTO per limitacions d’activitat

Empreses i entitats de qualsevol sector o activitat que vegin limitat el desenvolupament normalitzat de la seva activitat a conseqüència de decisions o mesures adoptades per les autoritats espanyoles. També necessiten la prèvia autorització de l’expedient, i s’acompanyen, com els d’impediment, de percentatges d’exoneració característics.

Els percentatges de l’exempció s’equiparen, amb l’entrada en vigor del RDL 2/2021, als anomenats ERTO «de rebrot»:

• Respecte dels treballadors amb activitats suspeses (i dels períodes i percentatges de jornada afectats per la suspensió): exempció de l’aportació empresarial reportada al febrer, març, abril i maig de 2021, del 100%, 90%, 85% i 80%, respectivament, quan l’empresa tingui menys de 50 treballadors o assimilats en situació d’alta a la Seguretat Social a 29 de febrer de 2020.
• En la mateixa situació, però en empreses amb 50 treballadors o més o assimilats a 29 de febrer de 2020: exempció dels mesos de febrer, març, abril i maig de 2021, del 90%, 80%, 75% i 70%, respectivament.

ERTO	Plantilla de l’empresa	Beneficis (mesos de febrer a maig del 2021)
Força Major, ERTO per limitació d’activitat	Menys de 50 treballadors	Febrer	Març	Abril	Maig
		100%	90%	85%	80%
	50 treballadors o més	Febrer	Març	Abril	Maig
		90%	80%	75%	70%

S’han publicat nombrosos estudis i articles sobre el comportament del SARS-CoV-2, la seva viabilitat, supervivència, propagació i transmissió. En aquest sentit, una de les últimes conclusions presentades per les recerques i que ha estat acceptada recentment pel Ministeri de Sanitat, és la de la transmissió d’aquest coronavirus a través dels aerosols.

Considerant aquesta via de transmissió, la ventilació juga un paper clau com a mesura preventiva enfront de la propagació del virus en ambients interiors, contribuint a la reducció dels contagis, i així ho ha posat de manifest l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

És tan important, que la necessitat d’adoptar mesures preventives lligades a la ventilació als centres de treball s’estableix mitjançant el Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

Aquesta normativa, al seu article 7è, recull un conjunt de mesures de prevenció i higiene a adoptar als centres de treball, sense perjudici del compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals i de la resta de la normativa laboral que resulti d’aplicació. En concret, estableix la necessitat “d’adoptar mesures de ventilació, neteja i desinfecció adequades a les característiques i intensitat d’ús dels centres de treball, conformement als protocols que s’estableixin en cada cas”.

Amb data del 18 de novembre de 2020, el Ministeri de Sanitat ha publicat un document tècnic sobre aquest tema: “Avaluació del risc de la transmissió de SARS-CoV-2 mitjançant aerosols. Mesures de prevenció i recomanacions“.

A la vista de l’exposat anteriorment i ateses les noves informacions que sorgeixen en relació amb aquesta via de transmissió, aquest document recull els conceptes bàsics de ventilació com a mesura preventiva enfront de la transmissió del SARS-CoV-2 per aerosols als centres de treball, així com les fonts d’informació que poden resultar útils, d’acord amb els criteris de les autoritats competents.

DESCÀRREGA DE LA PUBLICACIÓ

La ventilació com a mesura preventiva enfront del coronavirus SARS-CoV-2.pdf

El passat 30 de gener es va publicar al BOE el Reial decret 1/2021, de 12 de gener, pel qual es modifiquen el Pla general de comptabilitat (PGC), el Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses (PGC PIMES), les normes per a la formulació de comptes anuals consolidats i les normes d’adaptació del Pla general de comptabilitat a les entitats sense fins lucratius. Amb aquesta modificació s’actualitza el PGC als nous criteris comptables adoptats per la Unió Europea en matèria d’instruments financers i en relació amb els ingressos procedents de contractes amb clients.

A continuació veurem les principals modificacions introduïdes en el PGC i, en particular, les noves categories d’actius i passius financers; els nous criteris de reconeixement d’ingressos per vendes i prestació de serveis, i els criteris a seguir en la primera aplicació dels canvis.

Quan va entrar en vigor?

El reial decret va entrar en vigor el dia 31 de gener de 2021, i serà aplicable per als exercicis que s’iniciïn a partir del 1 de gener de 2021.

Per tant, l’aplicació d’aquesta “reforma comptable” afectarà els exercicis iniciats a partir del 1 de gener de 2021 i es confirma la no modificació dels criteris de reconeixement i valoració en matèria d’instruments financers i reconeixement d’ingressos del Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses per mantenir així la política de simplificar les obligacions comptables de les empreses més petites. El que sí que es fa en el PGCPIMES és introduir una millora tècnica relacionada amb la regulació sobre el valor raonable, el criteri per comptabilitzar l’aplicació del resultat al soci, amb el criteri adequat de presentació de les emissions de capital i la norma d’elaboració de la memòria, com veurem més endavant.

Finalitat de la reforma

Com a nota general, la finalitat del Reial decret 1/2021 és l’adaptació de la normativa comptable interna a la normativa aprovada tant per la NIIF-UE 9 com per la NIIF-UE 15, i les normes afectades del PGC són la 9a (instruments financers), la 10a (existències) i la 14a (ingressos per vendes i prestació de serveis).

Segons una nota de premsa difosa pel Consell General d’Economistes, “els comptables consideren positiu que l’administració hagi tingut en consideració les particularitats de les petites i mitjanes empreses, ja que, a partir d’aquest mes de gener de 2021, només aquelles empreses que no utilitzin el PGC de pimes tindran l’obligació d’aplicar els nous criteris de reconeixement i valoració d’actius, passius financers i d’ingressos, d’acord amb aquesta última modificació”.

Novetats en la reforma del Pla general comptable

1. Es modifica la definició del valor raonable inclosa en el Marc Conceptual (tant del PGC Normal com del PGC PIMES). Entre altres punts a destacar, ara s’inclou el fet que el valor raonable s’estima per a una data determinada.

2. Es redueixen les categories d’actius financers, passant de les 6 categories anteriors, a les 4 actuals:

1. Actius financers a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys
2. Actius financers a cost amortitzat
3. Actius financers a valor raonable amb canvis en el patrimoni net.
4. Actius financers a cost.

Ara, la cartera “Actius financers disponibles per a la venda” passa a denominar-se “Actius financers a valor raonable amb canvis en el patrimoni net”. En aquesta cartera s’inclouen els següents actius financers:

• Els instruments de deute quan no es mantinguin per negociar ni procedeixi valorar-los a cost amortitzat.
• Els instruments de patrimoni que no es mantinguin per negociar i que no calgui valorar-los a cost per als quals en el moment del seu reconeixement inicial s’opti de manera irrevocable per presentar els canvis posteriors del seu valor raonable en el patrimoni net.

3. Es redueixen les categories de passius financers, passant de les 3 categories anteriors, a les 2 actuals:

1. Passius a cost amortitzat
2. Passius a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys

4. Respecte els instruments financers híbrids, s’elimina el requeriment d’identificar i separar els derivats implícits en un contracte principal que sigui un actiu financer. A partir d’ara, es valoraran a cost amortitzat si les seves característiques econòmiques són les d’un préstec ordinari o comú, o a valor raonable en cas contrari, tret que aquest valor no es pugui estimar de manera fiable, i en aquest cas s’inclouran en la cartera valorada al cost.

5. Respecte a les cobertures comptables, la reforma internacional ha buscat alinear el resultat comptable i la gestió del risc en l’empresa, introduint una flexibilitat més elevada en els requisits a complir; per a això, s’incrementen els possibles instruments de cobertura (inclosos als actius i passius financers diferents dels derivats) i partides cobertes aptes per a la designació, i se suprimeixen els llindars de l’anàlisi quantitativa sobre l’eficàcia retroactiva de la cobertura, a més de permetre que l’empresa pugui continuar amb una cobertura comptable a pesar que sorgeixi un desequilibri en la compensació de la variació de valor o dels fluxos d’efectiu de l’instrument de cobertura i de la partida coberta, sempre que l’empresa mantingui el seu objectiu de gestió del risc i reequilibri la ponderació relativa d’algun dels components de la cobertura (partida coberta o instrument de cobertura) perquè en el futur es restauri l’esmentada compensació econòmica. Deixant al marge aquests aspectes, cal advertir que la tipologia (cobertures de valor raonable, fluxos d’efectiu i cobertura neta d’una inversió a l’estranger) i el tractament de les cobertures comptables, en termes generals, no es modifiquen.

6. Respecte a la Norma de Valoració núm. 10 “Existències” s’inclou un nou apartat 3, a fi de recollir una excepció a la regla general de valoració, per als intermediaris que comercialitzen matèries primeres cotitzades. A aquest efecte, s’entendrà que es comercialitzen matèries primeres cotitzades quan aquests actius s’adquireixen amb el propòsit de vendre’ls en un futur pròxim i generar guanys per la intermediació o per les fluctuacions de preu, és a dir, quan es tenen existències de “commodities” destinades a una activitat de “trading”. El canvi té per finalitat evitar que es puguin produir “asimetries comptables” quan, per exemple, l’empresa posseeixi existències físiques i hagi contractat un derivat financer que origini el reconeixement d’una pèrdua en cas d’increment del valor raonable de les existències.

7. Respecte la Norma de Valoració núm. 11 “Moneda estrangera”, es recull el cas particular dels actius financers de caràcter monetari classificats en la categoria de valor raonable amb canvis en el patrimoni net, la determinació de les diferències de canvi produïdes per la variació del tipus de canvi entre la data de la transacció i la data del tancament de l’exercici, es realitzarà com si aquests actius es valoressin al cost amortitzat en la moneda estrangera, de manera que les diferències de canvi seran les resultants de les variacions en aquest cost amortitzat a conseqüència de les variacions en els tipus de canvi, independentment del seu valor raonable. Les diferències de canvi així calculades es reconeixeran en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici en el qual sorgeixin, mentre que els altres canvis en l’import en llibres d’aquests actius financers es reconeixeran directament en el patrimoni net.

8. Respecte a la Norma de Valoració núm. 14 “Ingressos per vendes i prestació de serveis”, l’objectiu de la modificació a incorporar al Pla general de comptabilitat sobre aquesta matèria és introduir el principi bàsic consistent a reconèixer els ingressos quan es produeixi la transferència del control dels béns o serveis compromesos amb el client i per l’import que s’espera rebre d’aquest últim, a partir d’un procés seqüencial d’etapes:

• Pas 1: Identificar el contracte amb el client.
• Pas 2: Identificar les obligacions separades del contracte.
• Pas 3: Determinar el preu de la transacció.
• Pas 4: Distribuir el preu de la transacció entre les obligacions del contracte.
• Pas 5: Comptabilitzar els ingressos quan (o a mesura que) l’entitat satisfà les obligacions.

Respecte a la valoració dels ingressos per vendes i prestació de serveis, tal com estableix aquest RD, “es valoraran per l’import monetari o, si escau, pel valor raonable de la contrapartida, rebuda o que s’esperi rebre, derivada d’aquesta, que, excepte evidència en contra, serà el preu acordat per als actius a transferir al client, deduït: l’import de qualsevol descompte, rebaixa en el preu o altres partides similars que l’empresa pugui concedir, així com els interessos incorporats al nominal dels crèdits. No obstant això, es podran incloure els interessos incorporats als crèdits comercials amb venciment no superior a un any que no tinguin un tipus d’interès contractual, quan l’efecte de no actualitzar els fluxos d’efectiu no sigui significatiu”.

No obstant això, d’acord amb el RD, no formaran part dels ingressos “els impostos que graven les operacions de lliurament de béns i prestació de serveis que l’empresa ha de repercutir a tercers com l’impost sobre el valor afegit i els impostos especials, així com les quantitats rebudes per compte de tercers”.

Respecte a les contraprestacions variables, tal com estableix aquest RD, “l’empresa tindrà en compte en la valoració de l’ingrés la millor estimació de la contraprestació variable si és altament probable que no es produeixi una reversió significativa de l’import de l’ingrés reconegut quan posteriorment es resolgui la incertesa associada a la citada contraprestació”.

No obstant això, el RD estableix una excepció a la regla general de contraprestació variable. Per excepció a la regla general, la contraprestació variable relacionada amb els acords de cessió de llicències, en forma de participació en les vendes o en l’ús d’aquests actius, només es reconeixerà quan (o a mesura que) ocorri el que sigui posterior dels següents successos:

– Tingui lloc la venda o l’ús posterior; o

– l’obligació que assumeix l’empresa en virtut del contracte i a la qual s’ha assignat part o tota la contraprestació variable ha estat satisfeta (o parcialment satisfeta).

Modificació del PGC de Pimes

Per part seva, el RD modifica el PGC per a Pimes. Amb la finalitat de dur a terme una millora tècnica, s’introdueixen modificacions relacionades amb:

• La regulació sobre el valor raonable;
• El criteri per a la comptabilització del resultat en el soci i;
• L’elaboració de la memòria.

Entrant detalladament, més enllà del canvi de terminologia que es produeix al llarg del text, en la definició de valor raonable s’han afegit les següents apreciacions:

Quant al nou criteri per comptabilitzar l’aplicació del resultat en el soci, s’ha realitzat amb la inclusió d’un nou paràgraf en l’apartat 3 sobre Interessos i dividends rebuts de la norma de registre i valoració 8a d’Actius financers:

El valor raonable s’estima per a una determinada data i, ja que les condicions de mercat poden variar amb el temps, aquest valor pot ser inadequat per a una altra data. A més, en estimar el valor raonable, l’empresa haurà de tenir en compte les condicions de l’actiu o passiu que els participants en el mercat tindrien en compte a l’hora de fixar el preu de l’actiu o passiu en la data de valoració. Aquestes condicions específiques inclouen, entre altres, per al cas dels actius, les següents:

a) L’estat de conservació i la ubicació, i

b) Les restriccions, si n’hi hagués, sobre la venda o l’ús de l’actiu.

L’estimació del valor raonable d’un actiu no financer tindrà en consideració la capacitat d’un participant en el mercat perquè l’actiu generi beneficis econòmics en el seu màxim i millor ús o, alternativament, mitjançant la seva venda a un altre participant en el mercat que empraria l’actiu en el seu màxim i millor ús.

En l’estimació del valor raonable s’assumirà com a hipòtesi que la transacció per vendre l’actiu o transferir el passiu es duu a terme:

a) Entre parts interessades i degudament informades, en una transacció en condicions d’independència mútua,

b) En el mercat principal de l’actiu o passiu, entenent com a tal el mercat amb el major volum i nivell d’activitat, o

c) En absència d’un mercat principal, en el mercat més avantatjós al qual tingui accés l’empresa per a l’actiu o passiu, entès com aquell que maximitza l’import que es rebria per la venda de l’actiu o minimitza la quantitat que es pagaria per la transferència del passiu, després de tenir en compte els costos de transacció i les despeses de transport.

Excepte prova en contra, el mercat en el qual l’empresa realitzaria normalment una transacció de venda de l’actiu o transferència del passiu es presumeix que serà el mercat principal o, en absència d’un mercat principal, el mercat més avantatjós.

Els costos de transacció no inclouen els costos de transport. Si la localització és una característica de l’actiu (com pot ser el cas, per exemple, d’una matèria primera cotitzada), el preu en el mercat principal (o més avantatjós) s’ajustarà pels costos, si n’hi hagués, en els quals s’incorreria per transportar l’actiu des de la seva ubicació present a aquest mercat.

El judici sobre si s’han generat beneficis per la participada es realitzarà atenent exclusivament els beneficis comptabilitzats en el compte de pèrdues i guanys individual des de la data d’adquisició, tret que de manera indubtable el repartiment amb càrrec a aquests beneficis s’hagi de qualificar com una recuperació de la inversió des de la perspectiva de l’entitat que rep el dividend.

Finalment, es realitzen dos canvis en les normes d’elaboració dels comptes anuals:

• En la memòria, s’elimina l’al·lusió expressa a la informació que s’ha d’incorporar per exigència d’una altra normativa.
• En el Balanç, s’emfatitza que les emissions de capital figuraran en els fons propis quan l’execució de l’acord d’augment s’hagués inscrit al Registre Mercantil amb anterioritat a la formulació dels comptes anuals realitzada dins del termini estipulat per a això en la Llei de societats de capital, és a dir, en el termini màxim de tres mesos comptats a partir del tancament de l’exercici social.

Així, encara que es posposi la formulació dels comptes anuals més enllà d’aquest termini, no es podrà evitar haver d’incloure les emissions de capital en el passiu corrent si no s’han inscrit abans de finalitzar el termini legal per a la formulació.

Novetats en la formulació dels comptes anuals consolidats

El RD modifica les normes per a la formulació dels comptes anuals consolidats, en línia amb les modificacions incloses en els comptes individuals; bàsicament, per revisar els models de comptes anuals arran del canvi de denominació de la cartera de “Actius financers disponibles per a la venda” i amb l’objectiu d’introduir els mateixos requeriments d’informació que s’han establert a nivell individual en relació amb el tractament comptable dels instruments financers i el reconeixement d’ingressos per vendes de béns i prestació de serveis.

Adaptació del PGC a les entitats sense fins lucratius

Finalment, el RD també s’encarrega d’assenyalar les modificacions a les normes d’adaptació del PGC a les entitats sense fins lucratius. En aquest aspecte únicament es duen a terme modificacions d’acord amb les modificacions introduïdes al PGC per a la seva adaptació respecte dels models de comptes anuals i valoració.

Règim transitori. Criteris a seguir en la primera aplicació dels canvis

S’han inclòs també una sèrie de disposicions transitòries que s’encarreguen de recollir tots els requisits d’informació per a la correcta elaboració dels comptes anuals que s’iniciïn a partir del 1 de gener de 2021 així com per aclarir els criteris per comptabilitzar la primera aplicació de les modificacions.

Així, a grans trets:

• Informació a incloure als comptes anuals del primer exercici que s’iniciï a partir del 1 de gener de 2021: amb caràcter general, els comptes anuals individuals i consolidats corresponents al primer exercici que s’iniciï a partir del 1 de gener de 2021 es presentaran incloent informació comparativa, però l’empresa no està obligada a expressar de nou la informació comparativa de l’exercici anterior.

• Criteris de primera aplicació de les modificacions del Pla general de comptabilitat en matèria de classificació i valoració d’instruments financers en el primer exercici que s’iniciï a partir del 1 de gener de 2021: les modificacions en els criteris de classificació i valoració d’instruments financers s’hauran d’aplicar de manera retroactiva, de conformitat amb el que es disposa en la norma de registre i valoració 22a “Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables” del Pla general de comptabilitat, amb les excepcions establertes en aquesta disposició transitòria. La data de primera aplicació serà el començament del primer exercici que s’iniciï a partir del 1 de gener de 2021. No obstant això, l’empresa podrà optar per una aplicació prospectiva.

• Criteris de primera aplicació de les modificacions del Pla general de comptabilitat en matèria de comptabilitat de cobertures en el primer exercici que s’iniciï a partir del 1 de gener de 2021: en la data de primera aplicació, l’empresa pot triar, com la seva política comptable, continuar aplicant els criteris establerts en l’apartat 6 “Cobertures comptables” de la norma de registre de valoració 9a “Instruments financers” del Pla general de comptabilitat aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre. Si l’empresa opta per aquesta política comptable, l’aplicarà a totes les seves relacions de cobertura.

En cas contrari, l’empresa aplicarà els criteris per a la comptabilitat de cobertures aprovats per aquest RD de manera prospectiva sempre que els requisits per a això es compleixin en la data de primera aplicació.

• Criteris de primera aplicació de la modificació del Pla general de comptabilitat sobre valoració a valor raonable de les existències en el primer exercici que s’iniciï a partir del 1 de gener de 2021: en línia amb la NIC-UE 2 Existències, s’ha introduït el criteri del valor raonable menys els costos de venda en la norma de registre i valoració 10a. “Existències”, com a excepció a la regla general de valoració, per als intermediaris que comercialitzen matèries primeres cotitzades. Aquesta modificació en matèria de valoració d’existències s’haurà d’aplicar de manera retroactiva, de conformitat amb el que es disposa en la norma de registre i valoració 22a “Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables” del Pla General de Comptabilitat. La data de primera aplicació serà el començament del primer exercici que s’iniciï a partir del 1 de gener de 2021.

• Criteris de primera aplicació de les modificacions del Pla general de comptabilitat en matèria de reconeixement d’ingressos per vendes i prestació de serveis en el primer exercici que s’iniciï a partir del 1 de gener de 2021: les modificacions en matèria de reconeixement i valoració d’ingressos per lliuraments de béns i prestació de serveis s’hauran d’aplicar de manera retroactiva, de conformitat amb el que es disposa en la norma de registre i valoració 22a “Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables” del Pla general de comptabilitat, i emprant alguna de les dues opcions establertes en els apartats 2 i 3 de la disposició transitòria cinquena. Sense perjudici de l’anterior, com a solució pràctica alternativa, l’empresa podrà optar per seguir els criteris en vigor fins al 31 de desembre de 2020 en els contractes que no estiguin acabats en la data de primera aplicació (això és, el 1 de gener de 2021 per a una empresa que el seu exercici econòmic coincideixi amb l’any natural).