COMENÇA EL TERMINI PER A LA DECLARACIÓ DELS MECANISMES TRANSFRONTERERS DE PLANIFICACIÓ FISCAL (DAC 6)

Després de la transposició de la Directiva (UE) 2018/822 del Consell de 25 de maig de 2018 (DAC 6) per la Llei 10/2020, de 29 de desembre i el seu desenvolupament reglamentari pel Reial decret 243/2021, de 6 d’abril, ara al BOE del 13 d’abril s’aproven els models de declaració i comunicació dels mecanismes transfronterers de planificació fiscal (DAC 6).

Llegir més

Comença el termini per a la declaració dels mecanismes transfronterers de planificació fiscal (DAC 6)

Després de la transposició de la Directiva (UE) 2018/822 del Consell de 25 de maig de 2018 (DAC 6) per la Llei 10/2020, de 29 de desembre i el seu desenvolupament reglamentari pel Reial decret 243/2021, de 6 d’abril, ara al BOE del 13 d’abril s’aproven els models de declaració i comunicació dels mecanismes transfronterers de planificació fiscal (DAC 6).

Com l’hem estat informant, la Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018, que modifica la Directiva 2011/16/UE pel que fa a l’intercanvi automàtic i obligatori d’informació en l’àmbit de la fiscalitat en relació amb els mecanismes transfronterers subjectes a comunicació d’informació (coneguda com a DAC 6), estableix l’obligació de comunicació de determinats mecanismes transfronterers de planificació fiscal potencialment agressiva.

Aquesta Directiva ha estat transposada per la Llei 10/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT), en transposició de la Directiva (UE) 2018/822 i pel Reial decret 243/2021, de 6 d’abril, pel qual es modifica el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs, aprovat per Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol (d’ara endavant RGAT), en transposició de la citada Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018.

En aquest text reglamentari es desenvolupen, entre altres qüestions, (i) els requisits que han de reunir els mecanismes transfronterers perquè sorgeixi l’obligació d’informació, (ii) la figura dels intermediaris fiscals sobre els quals recau l’obligació principal de declarar i (iii) les dades que conformen el contingut obligatori d’aquesta declaració. També s’estableixen les regles sobre el naixement de l’obligació de declarar i el termini per efectuar les comunicacions.

Doncs bé, mitjançant l’Ordre HAC/342/2021, que va entrar en vigor el dia 14 d’abril de 2021, s’aproven els següents models:

  • El model 234 de «Declaració d’informació de determinats mecanismes transfronterers de planificació fiscal»,
  • El model 235 de «Declaració d’informació d’actualització de determinats mecanismes transfronterers comercialitzables» i
  • El model 236 de «Declaració d’informació de la utilització de determinats mecanismes transfronterers de planificació fiscal».

També aprova el lloc de presentació, i la resta de dades rellevants per al compliment d’obligacions d’informació sobre mecanismes transfronterers de planificació fiscal.

Per tant, la citada Ordre acaba de desenvolupar la transposició de la DAC 6 al nostre país i regula el contingut de la informació a subministrar en aquestes declaracions informatives, les persones obligades a presentar-les, la forma de presentació -només telemàtica- i els terminis, inclosos els corresponents als períodes transitoris en els quals estaven vigents algunes obligacions però encara no es podien complir per falta del desenvolupament reglamentari necessari.

D’altra banda, també s’ha publicat la Resolució de 8 d’abril de 2021, del Departament de Gestió de l’AEAT que més endavant veurem, per la qual s’aproven els models de comunicacions entre intervinents i partícips en els mecanismes transfronterers comunicables: comunicació d’un intermediari eximit de l’obligació pel deure de secret professional; comunicació per un intermediari que ha presentat la declaració -per a eximir la resta de possibles obligats-; i comunicació d’un obligat tributari interessat que ha presentat la declaració -per a eximir a la resta d’obligats-, amb entrada en vigor el 14 d’abril de 2021.

1. Models de declaració

L’Ordre HAC/342/2021 aprova els següents models de declaració, que hauran de ser utilitzats pels intermediaris i/o obligats tributaris per complir amb les seves obligacions d’informació:

a) Model 234, que es presentarà en relació amb els mecanismes transfronterers que incloguin algun dels senyals distintius que figuren en l’annex de la directiva, amb les especialitats previstes en l’article 47 del Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol (segons modificació d’aquesta norma pel Reial decret 243/2021).

Aquest model s’ha de presentar en el termini dels 30 dies naturals següents al naixement de la corresponent obligació de declaració.

A aquest efecte, s’ha de recordar que, d’acord amb la disposició transitòria primera del citat Reial decret 243/2021, s’han de declarar els mecanismes dels quals la primera fase s’hagi executat entre el 25 de juny de 2018 i el 30 de juny de 2020 (el conegut com a “primer període transitori“) i els mecanismes que la seva obligació de comunicació hagi sorgit a partir de l’1 de juliol de 2020 (el “segon període transitori“).

Els mecanismes corresponents a aquests períodes transitoris hauran de ser declarats en el termini de 30 dies naturals següents a l’entrada en vigor de l’ordre ministerial HAC/342/2021. Per tant, la data límit per declarar aquests mecanismes serà el 14 de maig de 2021.

b) Model 235, que es presentarà trimestralment (en el termini d’un mes des de la finalització de cada trimestre natural) per actualitzar les dades dels mecanismes transfronterers comercialitzables que no necessitin una adaptació substancial per a ser executats, que hagin estat declarats amb anterioritat.

c) Model 236, que es presentarà quan s’utilitzin a Espanya mecanismes transfronterers que hagin hagut de ser prèviament declarats a l’Administració tributària espanyola o a una altra Administració tributària en virtut de la directiva.

La presentació d’aquest model s’haurà de realitzar durant l’últim trimestre de l’any natural següent a aquell en el qual s’hagi produït la utilització a Espanya dels mecanismes transfronterers que hagin hagut de ser prèviament declarats.

 

Quadre resum de models, obligats i terminis

2. Models de comunicació

Per la seva part, la Resolució de 8 d’abril ha aprovat els models de comunicació entre particulars per als supòsits en què els intermediaris o obligats tributaris no estiguin obligats a presentar els models de declaració (per exemple, quan l’intermediari s’aculli al deure de secret professional o quan un altre intermediari hagi comunicat l’operació en qüestió) i aquesta circumstància hagi de ser comunicada a altres intermediaris o a l’obligat tributari.

Els models són:

  1. model de comunicació de l’intermediari eximit de l’obligació d’informar de determinats mecanismes transfronterers de planificació fiscal pel deure de secret professional.
  2. model de comunicació de presentació de la declaració informativa de determinats mecanismes transfronterers de planificació fiscal per un intermediari que determina l’exempció de presentació de la resta d’intermediaris.
  3. model de comunicació de presentació de la declaració informativa de determinats mecanismes transfronterers de planificació fiscal per un obligat tributari interessat que determina l’exempció de presentació de la resta d’obligats tributaris interessats.

No obstant això, es podran realitzar comunicacions amb un altre format, sempre que respectin el contingut mínim dels models aprovats.

Aquestes comunicacions s’hauran de presentar en el termini de cinc dies comptats des que es produeixi el naixement de l’obligació d’informació o des de l’endemà de la presentació de la declaració informativa per un altre intermediari o obligat tributari.

3. Subjectes obligats

L’obligació de comunicació recau, en primer lloc, en els denominats “intermediaris fiscals” i, subsidiàriament, en els obligats tributaris interessats. 

3.1 Intermediaris

Tenen la condició d’intermediaris (no necessàriament ni únicament “fiscals”) els següents: 

a) Els coneguts com a “intermediaris principals“, és a dir, aquelles persones o entitats que dissenyin, comercialitzin, organitzin o posin a disposició per a la seva execució un mecanisme transfronterer subjecte a comunicació d’informació, o que gestionin la seva execució.

b) Els coneguts com a “intermediaris secundaris“, és a dir, aquelles persones o entitats que coneixen o cal suposar raonablement que coneixen que s’han compromès a prestar, directament o per mitjà d’altres persones, ajut, assistència o assessorament respecte al disseny, la comercialització, l’organització, la posada a disposició per a la seva execució o la gestió de l’execució d’un mecanisme transfronterer subjecte a comunicació d’informació.

Aquests intermediaris, no obstant això, poden quedar eximits de la seva obligació de declaració en tres supòsits:

  1. Quan concorri en ells el deure de secret professional. No estaran obligats a presentar la declaració quan la cessió d’informació vulneri el règim jurídic del deure de secret professional. Per a quedar eximit, l’intermediari que s’aculli al deure de secret professional haurà de comunicar aquesta circumstància als altres intermediaris intervinents en el mecanisme i a l’obligat tributari interessat, en un termini de cinc dies comptats des que es produeixi el naixement de l’obligació d’informació i a través d’una comunicació que s’ajusti al model aprovat a aquest efecte.
  2. Quan, existint diversos intermediaris obligats, la declaració ja hagi estat presentada per un d’ells i es disposi de prova fefaent d’això. L’intermediari que hagi efectuat la declaració haurà de comunicar-ho als altres en cinc dies comptats des de l’endemà de la seva presentació, igualment, a través d’una comunicació que s’ajusti al model aprovat per l’AEAT.
  3. Quan l’intermediari hagi presentat la declaració en un altre Estat i disposi de prova fefaent d’això.

3.2 Obligats tributaris interessats

Són obligats tributaris interessats les persones o entitats a la disposició de les quals s’hagi posat, per a la seva execució, un mecanisme transfronterer subjecte a comunicació d’informació o que es disposa a executar o ha executat la primera fase d’aquests mecanismes, sempre que no existeixi intermediari obligat a la presentació de la declaració.

Quan existeixi més d’un obligat tributari interessat amb deure de presentació de la declaració, serà efectuada per la persona o entitat que figuri primer en la següent llista:

  1. L’obligat tributari interessat que va acordar amb l’intermediari el mecanisme transfronterer subjecte a comunicació d’informació.
  2. L’obligat tributari interessat que gestiona l’execució d’aquest mecanisme.

Com a regla general, l’obligació d’informar recaurà solament sobre l’obligat tributari interessat en absència d’intermediari, ja sigui perquè (i) l’intermediari estigui fora de la UE; (ii) no existeixi intermediari perquè el mecanisme s’hagi dissenyat i posat en marxa internament per l’obligat tributari interessat; o (iii) l’intermediari hagi quedat eximit en virtut del deure de secret professional.

L’obligat tributari interessat també podrà quedar eximit del seu deure de comunicació quan hagués presentat la declaració en un altre Estat i disposi de prova fefaent d’això.

L’obligat tributari interessat que hagués presentat la declaració haurà de comunicar-ho als altres obligats tributaris interessats en el termini de cinc dies naturals comptats des del següent de la presentació.

4. Quines obligacions s’han de declarar?

S’han de declarar les operacions que reuneixin tres característiques principals:

a) Que entrin en la definició de mecanisme: s’ha d’entendre per mecanisme “tot acord, negoci jurídic, esquema o operació”. Un mecanisme podrà incloure, en el seu cas, una sèrie de mecanismes i podrà estar constituït per més d’una fase o part. A aquest efecte, no tenen la consideració individualitzada de mecanisme els pagaments derivats de la formalització de mecanismes que hagin de ser objecte de declaració que no tinguin una substantivitat pròpia que obligui a un tractament individualitzat, sense perjudici de la seva declaració com a part del contingut d’aquest últim mecanisme.

b) Que el mecanisme sigui transfronterer: al contrari que algun altre Estat membre de la Unió Europea (UE), Espanya no ha fet ús (almenys, de moment) de la possibilitat prevista en la directiva d’estendre l’obligació a situacions purament internes, és a dir, als mecanismes que no tinguin un caràcter transfronterer.

La norma defineix els mecanismes transfronterers com aquells que afecten més d’un Estat membre o un Estat membre i un tercer país quan es compleixi, com a mínim, una de les següents condicions:

  1. Que no tots els participants en el mecanisme siguin residents a efectes fiscals en la mateixa jurisdicció.
  2. Que un o diversos dels participants en el mecanisme siguin simultàniament residents a efectes fiscals en més d’una jurisdicció.
  3. Que un o diversos dels participants en el mecanisme exerceixin una activitat econòmica en una altra jurisdicció a través d’un establiment permanent (EP) situat en aquesta jurisdicció, i el mecanisme constitueixi una part o la totalitat de l’activitat econòmica d’aquest EP.
  4. Que un o diversos dels participants en el mecanisme exerceixin una activitat en una altra jurisdicció sense ser residents a efectes fiscals o sense crear un EP que estigui situat en aquesta jurisdicció i el mecanisme constitueixi una part o la totalitat d’aquesta activitat econòmica.
  5. Que el mecanisme tingui possibles conseqüències sobre l’intercanvi automàtic d’informació o la identificació de la titularitat real.

c) Que concorri en el mecanisme transfronterer, almenys, un dels signes distintius que figuren en l’annex de la directiva (al qual el Reglament es remet directament), amb les especialitats previstes en l’article 47 de la norma reglamentària.

Aquests signes distintius apareixen conceptuats com aquelles característiques o particularitats d’un mecanisme transfronterer que suposen una indicació d’un risc potencial d’elusió fiscal i es classifiquen en dues categories: (i) generals i (ii) específiques.

Alguns d’aquests signes distintius exigeixen, a més, que es compleixi el criteri del benefici principal. Aquest criteri s’entendrà satisfet quan el principal efecte o un dels principals efectes que una persona pot esperar raonablement del mecanisme sigui l’obtenció d’un estalvi fiscal (definit com a qualsevol minoració de la base o la quota tributària, en termes de deute tributari, inclòs el diferiment de la seva meritació i l’evitació total o parcial de la realització del fet imposable, produït per la realització del mecanisme transfronterer; així com la generació de bases, quotes, deduccions o altres crèdits fiscals).

NOVA EINA D’IGUALTAT RETRIBUTIVA «IR!»

La nova eina espanyola per a la igualtat retributiva («IR!»), incorpora un model voluntari de registre retributiu que permet que les empreses compleixin amb l’obligació d’acord amb les exigències previstes al Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes i en l’article 28.2 de l’Estatut dels Treballadors.

Llegir més

Nova eina d’igualtat retributiva «IR!»

La nova eina espanyola per a la igualtat retributiva («IR!»), incorpora un model voluntari de registre retributiu que permet que les empreses compleixin amb l’obligació d’acord amb les exigències previstes al Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes i en l’article 28.2 de l’Estatut dels Treballadors.

L’informem que s’ha publicat la nova eina espanyola per a la igualtat retributiva («IR!») que incorpora un model voluntari de registre retributiu que permet que les empreses compleixin amb l’obligació d’acord amb les exigències previstes al Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes i en l’article 28.2 de l’Estatut dels Treballadors.

Conforme al disposat en l’article 5.5 del Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, el document en què consti el registre podrà tenir el format establert a les pàgines web oficials del Ministeri de Treball i Economia Social i del Ministeri d’Igualtat.

El full de càlcul acordat entre les organitzacions sindicals i patronals i elaborat de manera conjunta pel Ministeri de Treball i Economia Social i l’Institut de les Dones del Ministeri d’Igualtat permet cobrir diferents taules permetent veure la informació desgranada en retribucions efectives i retribucions equiparades. És a dir, «IR!» incorpora dos tipus d’informació:

a. Imports efectius (informació obligatòria). Per a aquest càlcul, es consideren els imports efectius corresponents a les retribucions satisfetes a cada persona, i per a cadascuna de les seves diferents situacions contractuals.

El model pretén recollir tota la informació fidedigna sobre les retribucions efectivament percebudes en el període de referència (un any natural) pels treballadors de l’empresa, per la qual cosa cadascuna de les seves situacions contractuals, i les seves mitjanes es desglossen per sexe, categories, grups professionals, nivells, llocs o qualsevol altre sistema de classificació que sigui utilitzat en l’empresa.

En definitiva, les dades retributives han d’estar agrupades o distribuïdes en funció del sistema de classificació professional que existeixi a l’empresa. És a dir, com es concreta en la seva guia d’utilització, “S’hauran d’establir en el registre retributiu de cada empresa, convenientment desglossades per sexe, la mitjana del percebut realment per cadascun d’aquests conceptes en cada grup professional, categoria professional, nivell, lloc o qualsevol altre sistema de classificació aplicable“.

b. Imports equiparats (informació de caràcter voluntari). Per a aquest càlcul només es considera de manera individual l’última de les situacions contractuals, en el cas que fossin diverses durant el període de referència, i es procedeix a l’equiparació d’acord amb el descrit en aquest ítem.

L’eina (en aquest cas de manera voluntària per a les empreses atès que la normativa no la contempla) permet comparar diferents llocs en una situació contractual equiparable, amb jornada completa i durant tot l’any sense variables que hagin pogut existir com la temporalitat o les reduccions de jornada.

L’eina es complementa amb una guia d’ús i un exemple d’utilització.

Descarregueu:

CRITERIS PER A ASSIGNACIÓ D’AJUTS DIRECTES A AUTÒNOMS I EMPRESES PER LA COVID-19

Fins al 31 de desembre de 2021 podrà sol·licitar ajuts directes per al seu negoci. Hi té dret? Quins requisits ha de complir? Quants diners rebrà? Pot sol·licitar-les en totes les comunitats autònomes on operi? I si pertany a un grup de societats o a una comunitat de béns?

Llegir més

Criteris per a assignació d’ajuts directes a autònoms i empreses per la COVID-19

Fins al 31 de desembre de 2021 podrà sol·licitar ajuts directes per al seu negoci. Hi té dret? Quins requisits ha de complir? Quants diners rebrà? Pot sol·licitar-les en totes les comunitats autònomes on operi? I si pertany a un grup de societats o a una comunitat de béns?

L’informem que al BOE del dia 14 d’abril s’ha publicat l’Ordre HAC/348/2021, de 12 d’abril, per la qual es concreten els criteris per a l’assignació d’ajuts directes a autònoms i empreses en aplicació del que es disposa al Reial decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19.

Cal recordar que l’article 1 d’aquest Reial decret llei estableix que la línia compta amb una dotació total de 7.000 milions d’euros i s’articula en dos compartiments. Un primer compartiment, amb una dotació de 5.000 milions d’euros, per a totes les comunitats autònomes, excepte Balears i Canàries, i per a les ciutats de Ceuta i Melilla; i un segon compartiment, amb una dotació de 2.000 milions d’euros, per a les comunitats autònomes de Balears i Canàries.

L’article 3 regula el marc bàsic dels requisits d’elegibilitat i dels criteris per a la fixació de la quantia l’ajut.

L’apartat 3 de l’article 2 preveu que la quantia de la distribució definitiva entre les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla dels recursos de tots dos compartiments, en aplicació dels criteris establerts en l’apartat 2 d’aquest article, es determinarà per Ordre del titular del Ministeri d’Hisenda. Aquesta quantia tindrà caràcter limitatiu a l’efecte de les convocatòries que realitzin les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla. A més, l’apartat preveu que en l’Ordre ministerial es podran concretar les qüestions necessàries per a l’aplicació del Títol I.

La distribució dels recursos de la Línia COVID s’ha efectuat mitjançant l’Ordre HAC/283/2021, de 25 de març, per la qual es concreten els aspectes necessaris per a la distribució definitiva, entre les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla, dels recursos de la Línia COVID d’ajuts directes a autònoms i empreses prevista en el Títol I del Reial decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19.

Ara, mitjançant la present Ordre HAC/348/2021, de 12 d’abril, es concreten les qüestions necessàries per a l’aplicació del Títol I especialment en relació amb els requisits d’elegibilitat i dels criteris per a la fixació de la quantia de l’ajut, amb entrada en vigor el dia 14 d’abril de 2021.

Qui es pot beneficiar d’aquests ajuts?

Empresaris, professionals i pimes.

Es consideren destinataris els empresaris o professionals i entitats que:

  • Desenvolupin una activitat inclosa en algun dels codis de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques -CNAE 09- i continuïn exercint-la en el moment de la sol·licitud.

Quan es tracti de grups, l’entitat dominant, o bé qualsevol de les entitats dominades, haurà hagut de realitzar i continuar desenvolupant almenys una de les activitats previstes en els codis de la CNAE com a activitat principal.

  • Tinguin un volum d’operacions anual declarat o comprovat per l’Administració, en l’impost sobre el valor afegit (IVA) o tribut indirecte equivalent en 2020 a una caiguda de més d’un 30% respecte a 2019.

Quan el sol·licitant de l’ajut tingui el seu domicili fiscal a les ciutats de Ceuta o Melilla o que realitzi exclusivament operacions no subjectes o exemptes que no obliguen a presentar autoliquidació periòdica d’IVA i no apliqui el règim d’estimació objectiva en l’impost sobre la renda de les persones físiques en 2019 i 2020, s’entendrà que el volum d’operacions en 2019 i 2020 el constitueix:

a) Per a contribuents de l’impost sobre la renda de les persones físiques, la informació sobre la totalitat dels ingressos íntegres fiscalment computables procedents de la seva activitat econòmica inclosos en la seva declaració de l’impost en 2019, així com la suma dels ingressos íntegres fiscalment computables procedents de la seva activitat econòmica inclosos en les seves autoliquidacions de pagaments fraccionats corresponents a 2020.

b) Per a contribuents de l’impost sobre societats o de l’impost de la renda de no residents amb establiment permanent, la informació sobre la base imposable prèvia declarada en l’últim pagament fraccionat dels anys 2019 i 2020 respectivament en el cas que aquests pagaments fraccionats es calculin segons el que es disposa en l’article 40.3 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats.

  • Apliquin el règim d’estimació objectiva en l’impost sobre la renda de les persones físiques. El beneficiari directe de l’ajut quan s’apliqui el règim d’atribució de rendes de l’IRPF serà l’entitat sol·licitant i no els seus socis, comuners, hereus o partícips.

Què es considera grup consolidat?

Per al cas de grups consolidats que tributin en l’impost sobre societats en el règim de tributació consolidada, s’entendrà com a destinatari a l’efecte del compliment dels requisits d’elegibilitat i transferències, el citat grup com un contribuent únic, i no cadascuna de les entitats que l’integren, per la qual cosa el volum d’operacions a considerar per determinar la caiguda de l’activitat serà el resultat de sumar tots els volums d’operacions de les entitats que conformen el grup.

La sol·licitud serà presentada per la societat representant del grup i inclourà totes les entitats que n’hagin format part en 2020.

Les entitats que hagin format part d’un grup en 2019, però no en 2020, seran considerades com a independents i podran sol·licitar els ajuts sempre que compleixin els requisits de manera individualitzada.

Exclusions

En cap cas es consideren destinataris aquells empresaris o professionals, entitats i grups consolidats que hagin declarat un resultat net negatiu per les activitats econòmiques en les quals hagués aplicat el mètode d’estimació directa per a la seva determinació o, en el seu cas, hagi resultat negativa en aquest exercici la base imposable de l’impost sobre societats o de l’impost de la renda de no residents, abans de l’aplicació de la reserva de capitalització i compensació de bases imposables negatives.

Quina és la quantitat dels ajuts?

L’ajut màxim que es concedirà serà de:

a) 3.000 € quan es tracti d’empresaris o professionals que apliquin el règim d’estimació objectiva en l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb independència que realitzi altres activitats en règim d’estimació directa, fins i tot quan s’hagi renunciat al règim d’estimació objectiva per a 2021.

Quan el beneficiari hagi aplicat el règim d’estimació objectiva en 2019 o 2020 no serà necessari complir el requisit d’elegibilitat de caiguda de més del 30% en l’impost sobre el valor afegit o tribut indirecte equivalent en 2020 respecte a 2019.

b) Per a aquells empresaris i professionals el volum d’operacions anual declarat o comprovat per l’Administració dels quals, en l’impost sobre el valor afegit o tribut indirecte equivalent, hagi caigut més del 30% l’any 2020 respecte a l’any 2019, l’ajut màxim que es concedirà serà de:

  • El 40% de la caiguda del volum d’operacions l’any 2020 respecte de l’any 2019 que superi el 30%, en el cas d’empresaris o professionals que apliquin el règim d’estimació directa en l’impost sobre la renda de les persones físiques, així com les entitats i establiments permanents que tinguin un màxim de 10 empleats. Ordre HAC/348/2021, de 12 d’abril.
  • El 20% de l’import de la caiguda del volum d’operacions l’any 2020 respecte de l’any 2019 que superi el 30%, en el cas d’entitats i empresaris o professionals i establiments permanents que tinguin més de 10 empleats.

El nombre d’empleats es calcularà tenint en compte el nombre mitjà de perceptors de rendiments dineraris del treball consignats en les declaracions mensuals o trimestrals, de retencions i ingressos a compte en 2020 (model 111)

Presentació de les sol·licituds

Es podrà concórrer a convocatòries realitzades per diferents comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla per a l’assignació dels ajuts directes excepte quan es tracti d’empresaris, professionals o entitats:

  • Amb un volum d’operacions en 2020 inferior o igual a 10 milions d’euros
  • Que no apliquin el règim de grups en l’impost sobre societats

Aquests només podran concórrer a la convocatòria realitzada per la comunitat autònoma o, en el seu cas, les ciutats de Ceuta i Melilla, on se situï el seu domicili fiscal.

La resta de grups i empresaris, professionals o entitats amb un volum d’operacions en 2020 superior a 10 milions d’euros que desenvolupin la seva activitat econòmica en més d’un territori autonòmic o en més d’una ciutat autònoma, podran participar en les convocatòries que es realitzin en tots els territoris.

La distribució de la caiguda del volum d’operacions entre els territoris en els quals operin els sol·licitants dels ajuts s’efectuarà a partir de les retribucions del treball personal consignades en la declaració informativa resum anual de retencions i ingressos a compte, les quals seran atribuïdes a cada territori en funció de la residència dels perceptors.

ACTUACIONS DE LA INSPECCIÓ SOBRE RISCOS PSICOSOCIALS

La Inspecció de Treball i Seguretat Social ha publicat un Criteri tècnic, el número 104, sobre actuacions d’aquest organisme en matèria de riscos psicosocials, i manté la vigència del Criteri tècnic 69/2009 sobre assetjament i violència en el treball, tenint en compte que encara no hi ha suficients avanços en la jurisprudència dels tribunals respecte a l’establiment d’un concepte unívoc d’assetjament laboral.

Llegir més

Actuacions de la Inspecció sobre riscos psicosocials

La Inspecció de Treball i Seguretat Social ha publicat un Criteri tècnic, el número 104, sobre actuacions d’aquest organisme en matèria de riscos psicosocials, i manté la vigència del Criteri tècnic 69/2009 sobre assetjament i violència en el treball, tenint en compte que encara no hi ha suficients avanços en la jurisprudència dels tribunals respecte a l’establiment d’un concepte unívoc d’assetjament laboral.

L’informem que la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) ha publicat un nou Criteri tècnic OE ITSS núm. 104/2021 sobre actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en riscos psicosocials, i manté la vigència del Criteri tècnic 69/2009 sobre assetjament i violència en el treball, tenint en compte que encara no hi ha suficients avanços en la jurisprudència dels tribunals respecte a l’establiment d’un concepte unívoc d’assetjament laboral i al fet cert que pot ser pròxima la ratificació i aplicació del Conveni 190 de la OIT sobre violència i assetjament en el treball, fet que implicaria l’aprovació d’una regulació legal en aquesta matèria.

L’actual Criteri té la seva base en la Comunicació de la Comissió Europea del 10-01-2017 sobre “Treball més segur i saludable per a tothom” en la qual ja s’assenyalava que els riscos psicosocials i en particular, el estrès laboral “suposen un dels problemes de seguretat i salut en el treball més complexos i que es troba en un augment progressiu”. Aquesta situació incideix en l’organització del treball, ja que les absències per estrès són “relativament llargues, condueix a una reducció del rendiment i pot motivar un augment de les sinistralitat”.

En les consideracions prèvies al Criteri s’esmenta la sentència del Tribunal Constitucional del 06-05-2019 a través de la qual es perfila indirectament el concepte d’assetjament indicant que la conducta ha de ser deliberada.

La protecció enfront de riscos psicosocials es fonamenta en tres pilars:

  • El primer el dret a la integritat física de l’art. 15 de la CE que té el seu desenvolupament en l’art. 4.2 d) de l’ET i els articles 14 a 20 de la LPRL.
  • El segon seria la consideració deguda a la dignitat de les persones, la intimitat i la igualtat de tracte i no discriminació previstos en els arts. 4.2.c) i e) i 17 de l’ET.
  • I el tercer pilar seria les normes de seguretat social sobre accidents de treball i recàrrec de prestacions en els supòsits de danys a la salut.

Amb aquesta base, el present Criteri, s’estructura entorn de les tres actuacions inspectores més freqüents en aquesta matèria:

La primera es refereix a les actuacions de control de la gestió preventiva dels riscos psicosocials. Aquestes actuacions poden tenir el seu origen, entre altres, en les següents circumstàncies:

  • Amb motiu de campanyes de prevenció de riscos psicosocials
  • Per denúncia
  • Per iniciativa de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Quan s’observin deficiències, s’adoptaran les mesures de requeriment i, si escau, d’inici del procediment sancionador que procedeixin.

La segona versa sobre les motivades per les denúncies dels treballadors sobre l’exposició real a aquests riscos. La primera tasca dels inspectors és la comprovació dels fets i, segons s’indica en el Criteri, els més comuns són els següents:

  • Una situació d’estrès laboral
  • Una situació de violència i assetjament a la feina.
  • Situacions d’estrès laboral relatius a l’ordenació del temps de feina i la desconnexió digital.
  • Situacions d’estrès no lligat a la feina.

És interessant ressaltar que les situacions de risc psicosocial, i més especialment davant de conductes d’assetjament i violència en el treball, poden donar lloc a fets constitutius d’il·lícit penal. Això s’esdevé en els supòsits de lesions de l’art. 147 del Codi Penal que inclou tant les físiques com les de caràcter psíquic, atemptat contra la integritat moral que inclou expressament a les conductes de “greu” assetjament laboral de l’art. 173 del CP i assetjament sexual de l’art. 184 del CP.

La tercera es refereix a les actuacions sobre danys a la salut i accidents de treball motivats per aquesta exposició. En aquest apartat les actuacions més típiques són:

  • “Les relatives a la recerca dels danys a la salut, tinguin o no la condició prèvia del seu reconeixement com a accidents  laborals.
  • La vigilància de la salut de les persones afectades, que ha de comprendre la vigilància de la salut mental.
  • Les condicions en les quals es produeix la tornada a la feina i l’examen de compatibilitat i adaptació després d’haver sofert algun tipus d’esdeveniment traumàtic que es manifesta especialment en els casos de violència física i psicològica de qualsevol classe en l’anomenat síndrome d’estrès posttraumàtic.”

El Criteri finalitza amb dos annexos: el primer és un llistat d’actuacions inspectores diferenciades conforme a l’estructura del Criteri en el qual s’especifiquen les diferents preguntes que poden ser realitzes a les empreses per completar la inspecció i el segon un model de requeriment per a empreses de més de 25 treballadors.

Vegeu: Criteri tècnic OE ITSS núm. 104/2021 sobre actuacions de la Inspecció de Treball i SS en riscos psicosocials

 

LA REFORMA DE LA LLEI DE SOCIETATS DE CAPITAL EN AQUEST 2021

La reforma de la Llei de societats de capital s’ha publicat recentment en la Llei 5/2021, de 12 d’abril. Aquesta llei modifica novament la Llei de societats de capital (LSC) vigent, i que, excepte en supòsits específics, entrarà en vigor el dia 3 de maig de 2021. Una modificació de la LSC ha estat aprovada per evitar que una gran part de societats tingui la necessitat de modificar estatuts.

Llegir més

La reforma de la Llei de societats de capital en aquest 2021

La reforma de la Llei de societats de capital s’ha publicat recentment en la Llei 5/2021, de 12 d’abril. Aquesta llei modifica novament la Llei de societats de capital (LSC) vigent, i que, excepte en supòsits específics, entrarà en vigor el dia 3 de maig de 2021. Una modificació de la LSC ha estat aprovada per evitar que una gran part de societats tingui la necessitat de modificar estatuts.

La Llei de societats de capital (LSC) ha estat reformada en diversos nivells. Tot això prové d’Europa. Concretament, transposa la Directiva 2017/828 de 17 de maig.

Aquesta Llei 5/2021 de reforma de la LSC ha tingut un impacte més elevat per a les societats cotitzades, institucions d’inversió col·lectiva i entitats de capital-risc. Més que res introduint mesures de transparència. Si bé, no podem perdre de vista que afecta, encara que amb menor mesura, a les societats anònimes i limitades.

La reforma afegeix l’obligació per a les societats anònimes cotitzades d’incloure juntament amb l’informe anual de govern corporatiu, l’informe anual sobre remuneracions dels consellers en secció separada de l’informe de gestió.

Això pretén que els accionistes puguin conèixer amb més facilitat la remuneració dels consellers. Això s’haurà de publicar-se al web de la societat i incorporar-se a l’informe anual a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

A més de tot això, també s’obliga a les societats al fet que al seu web mantinguin actualitzada la informació sobre els seus consellers, referent a si pertanyen a altres consells d’administració.

En el mateix sentit, l’informe anual de remuneracions dels consellers haurà d’aparèixer al web, de manera gratuïta i durant 10 anys. Encara així, quedarà prohibit revelar dades personals dels consellers en aquest informe. Cal recordar que la protecció de dades a la Unió Europea la preocupa de forma molt especial.

A més, aquesta reforma de la LSC en la Llei 5/2021, reformula el deure de diligència dels administradors, perquè remarca que l’administrador ha de subordinar el seu interès particular al de l’empresa.

També introdueix l’article 529 bis que estableix que els consellers de societats cotitzades hauran de ser necessàriament persones físiques.

D’altra banda, es modifica la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes, per incloure l’informe anual de remuneracions dels consellers entre la informació que l’auditor ha de comprovar en analitzar l’informe de gestió de les societats cotitzades.

La mateixa reforma pretén avançar en la promoció i foment de la participació dels treballadors en les empreses, per la qual cosa es modifica el Codi de Comerç.

El primer pas per aconseguir avanços significatius és divulgar al mercat l’estat de situació i les mesures implementades en relació amb la participació dels treballadors.

D’altra banda, la Llei també introdueix al nostre dret societari les denominades «accions de lleialtat» amb vot addicional, que permet que les societats cotitzades les contemplin en els seus estatuts socials.

Això permet els drets de vot addicionals a les accions que hagi mantingut el seu titular ininterrompudament durant un període de temps mínim de dos anys.

Així mateix, pel que fa a la delegació en els administradors de la facultat d’augmentar el capital a exclusió del dret de subscripció preferent, es limita a un màxim del vint per cent del capital.

Finalment, en aquesta reforma de la LSC, es regulen específicament les operacions vinculades intragrup. Per a la totalitat de les societats de capital, i sobre aquest tema s’afegeix l’article 231 Bis.

Convé aclarir prèviament què entén la norma per conflicte d’interessos. Existeix conflicte d’interessos entre la societat dominant i la dependent quan en aquesta última fos accionista significatiu una persona amb la qual la societat no podria realitzar l’operació directament sense aplicar el règim d’operacions amb parts vinculades. D’aquesta manera ens podem trobar amb les següents situacions.

  1. Si es tracta d’operacions entre la societat dominant i empreses del grup subjectes a conflicte d’interessos: correspon a la junta l’aprovació d’aquestes operacions, quan el valor de la transacció o conjunt d’operacions incloses en un acord marc sigui superior al 10% de l’actiu total de la societat.

En el cas que l’operació no assoleixi els llindars anteriors, podrà ser adoptat per l’òrgan d’administració. Si bé els administradors de les societats dominants hauran de provar que l’acord és conforme amb l’interès social. I han actuat amb diligència i responsabilitat en cas que sigui impugnat.

  1. Si l’operació entre la societat dominant i altres societats del grup no està subjecta a conflicte d’interessos: podrà ser executada per l’òrgan d’administració, sempre que es tracti d’operacions celebrades en el curs ordinari de l’activitat empresarial. I es realitzin en condicions de mercat. Si bé l’òrgan d’administració haurà d’implantar un procediment intern per a l’avaluació periòdica del compliment dels esmentats requisits.